Empresa i economia, més i millor · (2) L a N o v a S e u d e l C o l · l e g i e n x i f r e s. L’economia ha estat el centre d’atenció d’aquest estiu, i no precisament

137setembre 2011núm.

Despatxos professionals patrocinadors

12

Entrevista a:

F. Xavier MenaConseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

Empresa i economia, més i millor

Quantitat recaptada per a patrocini:

310.000jGrau d’execució de la construcció de la Seu:

22,98%Col·legiats

patrocinadors

124(2) L a N o v a S e u d e l C o l · l e g i e n x i f r e s

L’economia ha estat el centre d’atenció d’aquest estiu, i no precisamentper protagonitzar notícies positives. Si en els darrers temps els temeseconòmics havien afectat pràcticament totes les facetes de la nostra so-cietat, durant el període estiuenc aquest fenomen s’ha anat accentuat.Les noves envestides de la crisi del deute sobirà europeu i el refredamentde les previsions de creixement han protagonitzat l’actualitat econòmica.A una i altra banda de l’Atlàntic la preocupació de les autoritats i polí-tics, dels economistes i de la gent en general, ha estat una constant queencara continua en aquests moments, ocasionant en alguns sectors, quela reputació dels economistes s’ hagi vist notablement afectada, ja que

amb desconeixement de la metodologia i del que fem els economistes, se’ns acusa, com amínim a una part de la professió, de no haver sabut preveure ni impedir aquesta crisi.

El Col·legi és la institució que representa als Economistes a Catalunya i possiblement una deles corporacions professionals que té més clara la seva vessant pública i social així com la sevaresponsabilitat de comunicar a la societat quina és, al nostre judici, l’evolució i els reptes del’economia i de l’empresa.

Tres vegades a l’any, des d’en fa 10, donem a conèixer a la societat l’opinió dels Econo-mistes de Catalunya en relació a la situació econòmica; quina és la problemàtica i els prin-cipals reptes que té Catalunya mitjançant les enquestes de Situació Econòmica. Aquestaenquesta, com podreu veure en aquest Informatiu, ha demostrat ser un bon instrument de pre-visió de l’evolució de l’economia i d’anticipació de les oscil·lacions econòmiques. Així, en elmes de juny del 2006 la gran majora dels col·legiats opinava que el model de creixement del’economia, basat en el consum intern i en la construcció, no era sostenible en un horitzó de2-4 anys, malauradament la situació actual ens ho ha confirmat com a conseqüència de queles mesures que els Governs van impulsar van ser molt febles.

En un altre ordre d’accions, dues vegades a l’any, i des d’en fa més de 25, fem arribar a la so-cietat la Revista Econòmica de Catalunya (REC), publicació semestral, única editada en ca-talà, en la qual s’aborden els diferents aspectes i reptes de l’economia i de l’empresa d’una formarigorosa i que ocupa un lloc destacat en les publicacions de caràcter especialitzat. Si fem un repàsdels darrers números publicats veiem que s’han analitzat els “Reptes del Sistema Fiscal” (REC 61),les “Bases per a un nou model Econòmic per a Catalunya que ens ha de permetre sortir de lacrisi” (REC 62) i el “Mercat de Treball” (REC 63). Si anem mes enllà, a l’any 2004, la REC 49-50que tractava sobre els “Reptes de l’Economia Catalana” feia un toc d’atenció a la viabilitat futuradel model de creixement seguit per l’economia catalana, així com, després de caracteritzar el fun-cionament del model sanitari a Catalunya, s’interrogava sobre la seva viabilitat i sostenibilitat enun futur proper; i la REC 48 sobre “El mercat de l’habitatge”, advertia de l’existència d’un risclatent derivat de l’excessiva concentració de riquesa pràcticament en un únic actiu, l’habitatge,quan el context inflacionista podia donar peu a l’existència d’una bombolla.

Una vegada a l’any, i des d’en fa més de 15, convidem a tots els agents socials a reflexionar ambnosaltres a l’entorn de les principals preocupacions que té la societat. En la Jornada dels Eco-nomistes que organitzem cada any s’exposa i reflexiona amb rigor i d’una forma pluridiscipli-nar les novetats i problemàtiques de les nostres activitats professionals així com els reptes ipreocupacions sobre els aspectes econòmics que detectem en la societat, agrupats sota un lema.L’any 2009 “La crisi: impactes i transformacions”; el 2010, “Creixement i Ocupació: les reformesnecessàries”, on s’avançava clarament en el diagnòstic, previsió i tractament de la crisi actual, re-flectint-ne la seva gravetat i la seva singularitat en relació a les anteriors. Aquest any, en la Jor-nada dels Economistes de l’onze de novembre, “Empresa i economia, més i millor”, tenim untema molt oportú en aquets moments en que és necessari ressaltar el concepte d’economia comho entenem els economistes i l’empresa com agent dinamitzador de l’economia. Una forma derecordar que per a la societat societat i per a l’empresa l’economia és una ciència útil.

Joan B. CasasCol·legi d’Economistes de Catalunya

[email protected]

La funció social del Col·legid’Economistes de Catalunya

SUMARI

3 Editorial

4-17 L’interès més alt:• El patrocini empresarial

de la construcció de la nova seu delCol·legi

• Avanç de les sessions de la Jornada dels Economistes 2011:Empresa i economia, més i millor

18-21 Notícies

22-23 Gent de casa• Entrevista

a Francesc Xavier Mena

24-25 Actualitat econòmica• 10 anys d’enquestes de situació

econòmica

26-35 Treballem en grup:• El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya

destaca l’impuls de l’arbitratge estatutari de les societats en la reformade la Llei de l’Arbitratge

• El llibre “Sense Espanya” desmenteix la creença que la independència no és viable per raons econòmiques

• Recull (de l’1 d’abril al 31 de maig)

36-46 Al vostre servei:• Noticiaris

47 Hemeroteca

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 137 Pàg. 3

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 137

L’interès més alt

La presidenta de GVC Gaesco,Sra. Maria Àngels Vallvé Ribera,en l’acte de signatura com a em-presa patrocinadora de la cons-trucció de la nova seu, efectuat a laseu social de GVC Gaesco el dia18 de juliol, es va referir a aquestacol·laboració amb les següents pa-raules: “Des de GVC Gaesco ensalegrem d’aquesta iniciativa queestà duent a terme el Col·legi d’E-conomistes. La nova seu permetràdisposar d’uns espais més funcio-nals i amplis on es puguin compliramb la màxima eficàcia els objec-tius del propi Col·legi en benefici detots els economistes col·legiats.”

El passat dia 28 de juny es vasignar el conveni de patrociniamb el Banc Sabadell, com amecenes de la nova seu, que ésla modalitat de màxim nivell pre-vista.

En l’acte de signatura, celebrat ala seu del Banc, el Sr. Josep Oliuva dir: “Com a president del BancSabadell, i també com a econo-mista col·legiat, estic molt satis-fet d’aquesta signatura, ques’emmarca en l’esperit del Bancde col·laborar amb el teixit em-presarial i amb la societat civil delnostre país.”

El patrocini empresarial de la construccióde la nova seu del Col·legiEn la construcció de la nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya, no només hi col·laboren els econo-mistes col·legiats i els despatxos professionals vinculats, sinó també les empreses, que amb el seu patrocini, volenexpressar el seu suport al projecte, manifestant així el seu compromís amb els economistes d’avui i del futur,que gaudiran d’una seu molt més funcional i representativa.

Tot seguit, ens plau deixar constància i agrair la col·laboració de les empreses “més matineres”, les primeres quehan signat amb el Col·legi els convenis de participació, en els diferents nivells establerts, per a la construcció dela nova seu. Per part del Col·legi aquests convenis han estat signats pel degà, Sr. Joan B. Casas. En els propers nú-meros d’aquest Informatiu de l’Economista seguirem informant de les noves col·laboracions que es produeixin.

El president del Banc Sabadell, Sr. Josep Oliu i el degàdel Col·legi, Sr. Joan B. Casas, en l’acte de signaturadel Banc com a Mecenes de la nova seu del Col·legid’Economistes de Catalunya.

La presidenta de GVC Gaesco, Sra. Mª Àngels Vallvé i eldegà del Col·legi d’Economistes, Sr. Joan B. Casas, sig-nen l’acord de GVC Gaesco com a Empresa Patroci-nadora de la nova seu.

El director general a Catalunya del BBVA, Sr. XavierQueralt i el degà del Col·legi, Sr. Joan B. Casas en l’actede signatura del conveni de col·laboració del Banc enla construcció de la nova seu.

Finalment, el BBVA dóna també elseu suport com a empresa col·la-boradora de la construcció de lanova seu. Així, el passat dia 26 dejuliol, es va signar el conveni en unacte que va tenir lloc a la seu so-cial del Banc. El director del BBVAa Catalunya, Sr. Xavier Queralt, vaassegurar que: “Una entitat comBBVA, que aspira a participar ac-tivament en tots els àmbits del’economia catalana, necessitavatenir un acord amb el Col·legi d’E-conomistes com el que avui sig-nem, que permetrà enfortir encaramés les relacions del Banc ambels economistes de Catalunya”



Per altra banda, Zurich va signartambé el conveni de Mecenesde la nova seu en un acte cele-brat a l’empresa el passat dia 6de juliol.

El Sr. Julián López Zaballos, CEOGrup Zurich a Espanya va ex-pressar: ” Des dels seus inicisal nostre país al 1884, Zurichha participat sempre en la vidacultural, econòmica i social deCatalunya i vol també col·labo-rar ara en la construcció de lanova seu del Col·legi d’Econo-mistes, que sens dubte benefi-ciarà tant als col·legiats com alconjunt de l’economia i les em-preses catalanes”

La Caixa d’Enginyers també ha vol-gut fer costat al nostre projecte.L’acte de signatura va tenir lloc alCol·legi, el passat dia 26 de juliol.En nom de la Caixa d’Enginyers vasignar el seu president, Sr. RamonFerrer, que va manifestar: “La Fun-dació Caixa d’Enginyers, en laseva voluntat de donar suport a laformació acadèmica i al desenvo-lupament professional del col·lec-tiu, col·labora en el finançament dela construcció de la nova seu delCEC. Aquest acord reforça el com-promís del Grup Caixa d’Enginyersamb les persones, professionalsi institucions que conformen la so-cietat catalana i que contribueixenal seu progrés en tots els àmbits.”

A totes aquestes empreses volem expressar, en nom del Degà, de la Junta de Govern idel conjunt del Col·legi, així com també en nom dels col·legiats, el nostre agraïment pelseu suport i col·laboració.

Comissió de Patrocini de la nova [email protected]

10 raons per participar en el Programa de la NovaSeu del Col·legi. Fem-la entre tots! És de tots!

És una obra necessària. L’actualseu s’ha quedat petita, insuficienti molt poc adequada a les neces-sitats actuals i futures del Col·legi.

És el nostre projecte, és el nostrefutur i, com a tal, hem de col·la-borar-hi tots.

Tindrem més i millors espais i ser-veis. Un auditori adequat, sales dereunions, una sala multimèdia,despatxos... Tot al nostre servei.

Permetrà promoure i millorar en-cara més la formació, un dels puntsforts i més ben valorats del Col·legi.

Serà una seu representativa pelseconomistes del nostre país i peral prestigi de la nostra professió.

És una oportunitat històrica i unesforç puntual extraordinari quel’hem de fer entre tots; no neces-sitarem ni farem un altre edificien el futur pròxim!

El vostre nom quedarà gravat persempre, en un lloc ben visibledel vestíbul, com a fundadors dela nova seu.

El Programa comporta altres con-trapartides d’imatge i comunica-ció per als participants.

La vostra participació constituiràun exemple per als altres col·le-giats i mereixerà el reconeixe-ment del conjunt de tots ells, deles institucions i de la societat.

És també un exercici de solidari-tat i de responsabilitat social: seràla nostra contribució i suport a lesnoves generacions d’economistesque ens han de reemplaçar.

Col·labora-hi!

Comissió de Patrocini

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Els assistents a l’acte de signatura de Zurich com amecenes de la nova seu del Col·legi. D’esquerra adreta Sr. Pere Clotas, director del Programa de Pa-trocini, Sr. Julián López Zaballos, CEO Grupo ZurichEspanya, Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi, Sr. LuisBadrinas, CEO Life Spain, Sr. Esteve Sarroca, presi-dent de la Comissió de Patrocini del Col·legi i Sr.Maurici Olivé, gerent del Col·legi d’Economistes deCatalunya.

D’esquerra a dreta, Sr. Pere Clotas, director del Pro-grama de Patrocini del Col·legi, Sr. Xavier Amate, di-rector Banca Institucional Caixa d’Enginyers, Sr.Joan Cavallé, director general Caixa d’Enginyers, Sr.Joan B. Casas, degà Col·legi d’Economistes, Sr. RamonFerrer, president Caixa d’Enginyers i Sr. MauriciOlivé, gerent del Col·legi, en l’acte de signatura de laCaixa d’Enginyers com a Empresa Patrocinadora dela nova seu.

Els qui passeu per la Plaça Gal·la Placídia jahaureu observat la nova tanca perimetral del’obra amb la imatge corporativa del CEC idiverses perspectives de la Nova Seu. L’obrarecupera el ritme normal després de les in-cidències derivades de les preexistències ide les obres veïnes. El buidat de terres finsa la cota -7,5 m. s’ha assolit sense noves in-

cidències i a finals de juny s’ha acabat d’e-xecutar la jàssera de coronació a aquestacota així com els murets perimetrals. Estracta d’un cinturó que relliga els pilots pe-rimetrals a la cota -7,5 m. Immediatamentdesprés, es col·locaran de nou a una cotamés baixa els puntals blaus que apareixena la fotografia i ja continuarà l’excavació de



terres fins la cota -10 m. Aquesta serà la cotade la llosa del segon soterrani de la novaseu del CEC. Un cop feta la llosa ja es co-mençarà a aixecar l’estructura de l’edificique, si no hi ha contratemps, esperem arribia cota carrer (cota zero) al setembre.

Comissió d’[email protected]

Abelló Riera, IsidreÁlvarez Pérez-Bedia, EmilioÁlvarez Rabanal, JesúsAmado Guirado, JordiAmat Salas, OriolAmat Soler, JoanAntich Corgos, JordiArasa Alegre, Maria JosepArgandoña Ramiz, AntonioArnaez Redondo, José LopeÀvila Morera, CarlesBarbé Duran, LluísBarnosell Cuende, ErnestoBatlle Molina, EmiliBel Bosch, Mª MercedesBerengué Roset, JuanBertolín Espallargas, José M.ªBertran Codina, SalvadorBetrian Piquet, JesúsBohigas Santasusagna, LluísBuil Codina, JordiCaballé Vilella, JordiCambara Moreno, ManuelCampa Planas, FernandoCamprubí Baiges, FerranCapellà Bruguera, CarlesCasado Juan, FernandoCasanova Otín, RafaelCasanovas Ramon, MontserratCasas Brichs, Gerard

Casas Brichs, RaimonCasas Onteniente, Joan B.Casas Ribas, Joan CarlesCastel Cabrejas, JosefaClapés Sagañoles, JoséColl De Ventós, JordiConejos Sancho, JordiConesa Sagrera, JordiCornet Serra, José IgnacioCortadas Arbat, RobertCostabella Papiol, FrancescDomènech Ortí, XavierEspañol Puig, ÁngelFabra Biosca, ManuelFernández Alegre, RoserFerrándiz Foraster, CarmenFerrer Pulgarin, JoaquínFité Benet, JosepFonseca Del Valle, José LuisFreire Prados, MiguelFuentes Ros, AntoniGarcía Carretero, FranciscoGarcía Castro, AntonioGarrido Gómez, AntonioGasol Magriñá, AntonGibernau Ausió, César AugustoGil París, CristinaGiménez Muñoz, Francisco de PaulaGómez Valls, FrancescGonzález-Anta Rodríguez-Orta, Pedro

Granell Trias, FrancescGuarro Gassol, RogerGuillèn I Ròdenas, SusannaHermosilla Pérez, ÀngelIglesias Julià, SantiagoIzquierdo Reyes, ErnestoJiménez Corpa, AntonioJover Armengol, AgustíJover Díaz, CarmenLanau Grau, SergiLanau Viñals, RamónLladó Senpau, JoaquimLópez Casasnovas, GuillemLópez Sierra, Emilio JoséManresa Rovira, Joan IgnasiMasriera Raventós, Josep LluísMena López, Francesc XavierMontero Iñiguez, CarlosMorell Deltell, MiquelMoseguí Mancebo, JoanMoya Gutiérrez, SoledadMuns Albuixech, JoaquimNaranjo Tejada, AntoniOliu Creus, ConxaOller Compañ, VicenteOms Cid, GemmaOrtiz Lucena, CristinaPachamé Barrera, MartínPadrós Soler, JordiParellada Jofré, Fèlix

Parellada Sabata, MartíParra Pérez, BàrbaraPerdigó Pons, Joan RamonPermanyer Yglesias, EstevePuig De Travy, CarlosRàfols Esteve, JoanRallo Arnau, EnricRaventós Torras, FrancescReguant Fosas, FrancescRojas Graell, JoanRuiz Espinós, PereRuiz Fernández, RogerSagarra Fitó, MontserratSalas Rodríguez, María TeresaSánchez Marín, Beatriz JesúsSánchez Martínez, Luis JuanSantaló Bel, LluísSarroca Punsola, EsteveSegura Porta, XavierSellarès Alegre, JosepSerracant Silvestre, JordiSoldevila García, PilarSolé Parellada, FrancescSubirà Lobera, M. EstherSubirats Alcoverro, XavierSuñol Trepat, RafaelTarragó Balagué, MarçalTell Cerexhe, XavierTerribas Alamegó, JaumeTorné Homs, Josep Maria

Torres Torres, TeresaValls Mestre De Mariné, Juan J.Viedma Martí, Josep MariaViña Arasa, RicardVives Torrents, XavierZalbidea Garmendia, M. Elena

Despatxos ProfessionalsActiva Auditoria & Consultoria, S.L.P.Casanellas Economistes Associats, S.L.P.Corrales Asoc, S.L.Correduria d’Assegurances J. Tell, S.L.Crowe Horwath Spain, S.C.P.Estratègia I Viabilitat Empresarial,S.L.Faura-Casas, Auditors Consultors, S.L.Forward Economics, S.L.Pich Associats Tax · Legal · Audit Ramon Lanau, S.A.P.Saumoy, Ribó I Baiges Assessors, S.A.P.Zenit Auditores Y Consultores, S.L.P.

Empreses i entitats

Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, S.A.Banco de Sabadell, S.A.Fund. Priv. Caixa d’EnginyersGrup GVC GaescoZurich Insurance Plc, Sucursal En España

Relació de col·legiats i despatxos professionals que han fet seus aquests valors i s’han adherit a la campanya:

Tot a punt per aixecar l’estructura de la Nova Seu


La Jornada dels Economistes sempre téun lema. L’any 2009 fou La crisi: impactesi transformacions; el 2010 va ser Creixe-ment i ocupació: les reformes necessàries,i enguany, 2011, Empresa i economia, mési millor. I és que, analitzades les implica-cions de la crisi financera i econòmicasobre el teixit productiu i encarades les re-formes tan ineludibles que la nostra eco-nomia ha d’introduir en el funcionamentdel nostre sistema econòmic, sembla lògicque enguany calia posar l’èmfasi en la re-cuperació de la confiança empresarial, totafavorint la seva activitat, peça clau per re-iniciar una sendera de creixement genera-dora d’ocupació.

Cal aplanar el terreny perquè el món em-presarial no trobi tants entrebancs en laseva creació, ni tampoc en la producció debéns i serveis. Cal també que empresa iempresari s’apliquin de valent a fer elsdeures propis que permetin refer i trans-formar, en tot allò que convingui, el nostreteixit productiu i no desviïn la seva atencióde la seva activitat primordial, tot cercant lacooperació i el foment de projectes em-prenedors i innovadors. La promoció del’activitat econòmica, però, ha de comptaramb un marc fiscal estable, amb mecanis-mes de finançament adients, suficients iapropiats. És notori que és precís reduir isimplificar la càrrega administrativa i regu-lativa, i que cal una major i millor adequa-ció de l’oferta formativa, particularment dela formació professional, a les demandesempresarials. Complementar els ensenya-ments amb programes de pràctiques a les

empreses i potenciar la formació conti-nuada poden ajudar a millorar la nostraposició competitiva.

Com més empreses hi hagi i com millorsigui l’entorn econòmic en el qual desen-volupin la seva activitat, més capacitat degeneració de riquesa hi haurà, més i mi-llors oportunitats de treball es produiran iuna millor equitat i prestació de serveisserà plausible.

Catalunya compta, segons el GEM2010,amb una considerable taxa d’activitat em-prenedora –que representa unes 248.000persones emprenedores–, superior a la dela resta d’Espanya. Tanmateix, seria bo es-timular tot el procés empresarial: quecreixi la intenció emprenedora, que aug-menti el flux net d’empresaris a causa d’unmajor relleu emprenedor, i que també mi-llori la taxa de permanència de les em-preses creades. Un major nivell de capitalhumà i una sòlida posició financera, unamajor percepció d’oportunitats de negoci,la importància del món rural per al des-envolupament emprenedor català, l’estí-mul de l’activitat exportadora així com unamajor activitat empresarial de les dones ensón factors afavoridors.

Explica la mitologia grega que hi havia una‘edat d’or’ en la que la humanitat era feliçperquè vivia en harmonia amb els déus. Aveure si, entre tots, som capaços d’elimi-nar els actuals desequilibris de la nostraeconomia i podem tornar a aspirar a viureuna nova ‘edat daurada’. Que Prometeutorni a robar el foc –que Zeus va arrabas-sar als humans–, element essencial per a lacivilització i per a l’ideal de treball.

Les set sessions professionals de la Jornadaestan pensades per tractar aspectes de re-llevància per a la gestió empresarial i quesón propis dels economistes. Les sis ses-

sions estratègiques estan focalitzades enaspectes clau del desenvolupament em-presarial.

Els ponents escollits reuneixen, en graud’excel·lència –tant per la seva trajectòriaprofessional i acadèmica uns, com per laseva experiència empresarial altres–, elconeixement, l’experiència, el rigor, laprofunditat i la ponderació per tal d’em-plenar de contingut les sessions. Enaquest procés per trobar els millors hemanat de la mà dels introductors de cadasessió, que són economistes experts ibons coneixedors dels continguts de cadasessió, i que són el lligam del Col·legiamb els ponents.

Un català a Europa, Amadeu Altafaj i Tar-dio, en qualitat de portaveu d’Afers Econò-mics i Monetaris de la Comissió, ens parlaràde la resposta europea en la gestió de lacrisi. I, el matrimoni Tous, ens il·lustraràamb l’experiència d’una trajectòria empre-sarial i personal de reconegut èxit.

La XVI Jornada dels Economistes comptaamb la col·laboració d’importants institu-cions patrocinadores, i amb la participaciógenerosa de moltes persones que la fanpossible: sobretot els presidents de sessió,els introductors i, en particular, els po-nents, així com l’esforç de la totalitat delpersonal del Col·legi.

Comunitat d’economistes, i tothom quevulgui: veniu a gaudir de la Jornada!

Ah! I, si encara no ho has fet, no t’oblidisde participar en el Programa de Patrocinide la Nova Seu del Col·legi. És una ocasióúnica! Fem-la entre tots! És de tots!

Anton GasolDirector tècnic

de la Jornada dels Economistes


Avanç de les sessions de laJornada dels Economistes 2011Empresa i economia, més i millor

En últim lloc, tracta d’acabar amb la crei-xent inseguretat jurídica que genera la in-terpretació de les diferents normatives.

En línies generals, la BTCC ha de portar-nos a un sistema en el qual les empreseseuropees podrien presentar les seves de-claracions fiscals en una “finestretaúnica”, consolidant tots els beneficis ipèrdues en què incorrin en tota la UnióEuropea, si bé els diferents Estats mem-bres conservarien la potestat de fixar elsseus respectius tipus impositius de l’Im-post de Societats.

La comissió ha calculat que l’estalvi decostos a nivell europeu podria rondar els700 milions d’euros i que els estalvis fis-cals fruit del nou sistema de consolidació,podria arribar fins als 1.300 milions d’eu-ros. Addicionalment, es calcula que lesempreses que vulguin expandir-se a nivellinternacional poden arribar a aconseguirun estalvi d’uns 1.000 milions d’euros.

D’altra banda també cal valorar que lamenor complexitat administrativa per ins-tal·lar-se en la Unió Europea farà mésatractiu per als inversors estrangers ins-tal·lar-se dins de les nostres fronteres.

L’objectiu de la BTCC és superar tots elsobstacles, suavitzar els costos i complica-cions que han de sofrir les grans empre-ses, així com facilitar l’expansió de lespetites i mitjanes, oferint un sol marc nor-matiu i la possibilitat de presentar unasola declaració fiscal a través de, tal comhem comentat abans, una única finestretafiscal.

Una vegada presentada aquesta declaracióúnica, la base tributària es repartiria entreels diferents Estats membres en els qualsvingués operant el grup empresarial, d’a-cord amb diversos paràmetres.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Javier Paso, sotsdirec-tor general i director de l’Àrea d’Assesso-ria Fiscal de la Caixa i al Sr. José AntonioLópez-Santacruz, sotsdirector general d’Im-postos sobre les Persones Jurídiques del Mi-nisteri d’Economia i Hisenda.

Per presidir la sessió hem convidat al Sr.Josep Aragonés, director general de Wol-ters Kluwer.

En un contexteconòmic dedesacceleraciódel creixementde l ’act ivi tat ,aquesta sessióadquireix unamajor rellevàn-cia, atès quemoltes empreseshan centrat lamirada en els

seus costos per tal de garantir la seva su-pervivència. Aquesta es veu afectada, enun intent extrem de simplificació, pelmanteniment o augment dels ingressos, obé pel manteniment o la reducció delscostos. La multitud de normatives i la di-versitat de costos sotmesos a una tendèn-cia a l’alça que suporten els diferentssectors d’activitat difícilment afavoreixen



Sessions professionals

“La nova base imposable en l’Impost de Societats comunitari”

Introductor: Sr. Pedro Pablo Rodés,economista assessor fiscal i soci de J&A Garrigues,SLP

El passat dia 16de març es va ferpública la pro-posta de Direc-tiva de la Co-missió Europeasobre la BaseTributària Co-muna Consoli-dada de l’Impostde Soc ie ta t s

(BTCC).

La BTCC es presenta com a optativa per atotes aquelles empreses dels diferents pa-ïsos que la vagin a aplicar i presenta di-versos avantatges inherents a la integraciói compensació de bases de diferents Estatsmembres. A més, el tractament d’algunesqüestions tècniques es planteja com mésfavorable per als contribuents del que ha-bitualment plantegen les diferents legisla-cions nacionals.

Amb aquesta proposta comença el proce-diment legislatiu que hauria de finalitzar,amb o sense esmenes, amb la correspo-nent aprovació per part del Parlament Eu-ropeu i del Consell per unanimitat. En casque finalment la proposta no anés apro-vada per unanimitat, s’intentarien altresvies alternatives fonamentalment basadesen una cooperació reforçada.

L’objectiu de la proposta de la BTCC per-segueix diversos objectius:

En primer lloc, la reducció de la conside-rable càrrega administrativa de les empre-ses europees com a conseqüència d’haverde treballar amb fins a 27 règims nacionalsdiferents per determinar els seus beneficisimposables.

En segon lloc, la consegüent reducció delscostos que comporta aquesta càrrega admi-nistrativa, a més dels costos d’afrontar nom-brosos processos de comprovació tributària.

SESSIÓ 1 11.00 a 12.15 h

“Models de negoci. Nous enfocaments per a la reducció de costos”

Introductora: Sra. Maria Victòria Sánchez, directora del departament de Gestió d’Empreses de la Universitat Rovira i Virgili

SESSIÓ 2 11.00 a 12.15 h

la millora dels resultats empresarials. Nototes les empreses coneixen a fons els cos-tos dels seus departaments, dels produc-tes o serveis que venen, dels diferentsclients que tenen, etc. En aquest marc, esfa més difícil prendre-hi mesures per a ra-cionalitzar-los i, fins i tot, reduir-los. Tot iaixí, hem assistit a un allau de notícies re-latives a les “retallades” en nombrosos sec-tors, tant públics com privats.

La sessió té per objecte plantejar dins elmarc de la comptabilitat de gestió, els dife-rents enfocaments que les empreses podenabordar per escometre una reducció delsseus costos, tant des d’un punt de vista mésacadèmic com des d’un altre més pràctic iprofessional, centrat especialment en el casdel sector financer, sector que sovint s’haassenyalat com un dels agents responsablesde la desfavorable situació actual.

Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent al Sr. Josep Francesc Valls, cate-dràtic del Departament de Màrqueting d’ES-ADE i autor de “Reinventar el Negocio” i a laSra. Carina Spilzka, directora general de INGDirect. El Sr. Valls farà una revisió de les es-tratègies de reducció de costos que seguei-xen les empreses tot plantejant la reinvenciódels seus models de negoci com a formatde més interès actualment. Plantejarà dife-rents formes de reinventar els negocis ambl’objectiu permanent de la reducció de cos-tos referint-se a casos pràctics d’empresestan conegudes com ara Zara, Mercadona,Privalia, Mango, etc. Com a exemple debones pràctiques, la Sra. Spilzka explicaràel desenvolupament pel qual ha apostat lacompanyia ING Direct en relació a la re-ducció de costos de les seves oficines per tald’oferir al mercat una remuneració el méscorrecta i competitiva possible.

Per presidir aquesta sessió hem convidatal Sr. Salvador Alemany, president d’Abertis.

L’auditoria decomptes, cadavegada més, estàqüestionada tantper part de la so-cietat, les em-preses i institu-cions públiquesi privades aixícom dels propisclients que tenim.Això és conse-

qüència moltes vegades del desconeixe-ment del QUÈ ÉS i del QUÈ REPRESENTA.A més, sovint es confon la nostra activitatde servei professional als usuaris dels nos-tres informes, amb l’ equivocada utilitzacióde la paraula “auditoria” (us farem una au-ditoria, demanarem auditories, us enviaremels auditors...) com una eina per “amena-çar” a ens o entitats sospitosos d’amagarinformació o d’haver manipulat els comp-tes que s’han de presentar front als usuariscorresponents, més que no pas posar derelleu que l’ auditoria és un servei quedóna garanties de la raonabilitat i la fiabi-litat dels comptes anuals presentats…

D’aquesta manera, a vegades no s’entén ies qüestiona el nostre treball com a audi-tors que acaba amb l’ emissió del corres-ponent informe d’ auditoria dels comptesanuals de les diferents entitats auditades.Per garantir la bondat dels nostres infor-



“El treball d’auditoria:implicacions del nou reglament”

Introductor: Sr. Carles Àvila, auditor de comptes i soci d’Activia Auditoria & Consultoria, SLP

SESSIÓ 3 11.00 a 12.15 h

mes doncs, aquests han de ser fruit de l’a-plicació d’una normativa tècnica i d’unesregulacions eficaces i efectives que per-metin atorgar-los aquella fiabilitat i aquellaconfiança perquè siguin útils per als usua-ris dels mateixos i els ajudin en la presade les seves decisions. És en aquest marcque apareix el nou Reglament d’ Auditoriaque desenvolupa el text refós de la LLei d’Auditoría de Comptes, del que tractaremprincipalment en la sessió que hem orga-nitzat en la present Jornada dels Econo-mistes, a càrrec, com a ponent del Sr.Enrique Rubio Herrera, sotsdirector gene-ral de Normes Tècniques d’ Auditoria, del’ICAC.

Addicionalment, i sempre en el marc delcontrol, necessitat de transparència en laseva gestió i la rendició de comptes delsdiferents ens i entitats que conformen elnostre teixit social i empresarial, hem pen-sat que un altre sector que és tremenda-ment sensible a la gestió dels fons que lihan estat encomanats, i que avui està deplena actualitat pels esdeveniments polí-tics recents, és el Sector Públic.

És en aquest àmbit doncs que ens agradaràtenir també el punt de vista i l’opinió sobrela possible incidència del Reglament i laLLei d’Auditoria de Comptes en el SectorPúblic, per part del Síndic Major de la Sin-dicatura de Comptes de Catalunya: Sr.Jaume Amat, que presidirà la sessió.

Ell ens donarà la seva particular visió, i ensparlarà també de quines possibles fórmu-les d’actuació i/o col.laboració entre SectorPúblic-Sector Privat hi pot desenvolupar lanostra professió.

Finalment, el president del “Registre d’ Eco-nomistes Auditors” (REA) el Sr. Carles Puigde Travy, ens farà les reflexions oportunessobre la incidència efectiva de la Llei i delReglament d’Auditoria de Comptes en eldesenvolupament de la nostra activitat il’especial incidència de la garantía de lanostra independència professional frontals diversos clients, que hem de mantenirsempre, i de com el control de qualitat alque estem sotmesos i que exerceix tant l’I-CAC com les diferents Corporacions d’Au-ditors –especialment el REA– està orientaten l’ ajut per a la consecució d’aquests ob-jectius.

Darrerament les condicions econòmiqueshan canviat substancialment i d’una formaprofunda. El marc de creixement sostingutdel que han gaudit bona part de les eco-nomies desenvolupades s’ha esvaït deixantpas a un entorn ple d’incerteses però al’hora, ple de reptes i oportunitats. El sec-tor energètic, motor de les economies mo-dernes, no s’ha quedat al marge i actualmentel debat es centra en la recerca dels ins-truments que permetin una gestió sosteni-ble tant de l’oferta energètica com de lapròpia demanda.

Per la banda de l’oferta els reptes sónclars i importants, entre d’altres, el rol deles energies renovables o el paper quese li vol donar a l’energia nuclear, és adir, quin ha de ser el mix energètic quenodreixi les nostres economies. Triar unmix energètic concret és una decisió cru-cial en molts aspectes pel fet que Europadepèn energèticament d’altres zones pro-ductores, el que la posiciona en un clardesavantatge.

El debat és complex donat que entren enjoc aspectes claus com la seguretat delsubministrament, l’eficiència en l’explota-ció de les fonts actuals, la interconnexióentre xarxes energètiques de diferents pa-ïsos o la implantació social de les infraes-tructures energètiques.

Pel que fa a la demanda s’ha d’estudiarl’impacte que pot tenir el necessari canvide model productiu en el sector energè-tic. Aquest canvi de model ha de passarper la potenciació de sectors on es puguidonar el necessari estalvi energètic que hade ser el principi rector de tots els agentseconòmics en el futur i fer així compatibleun retorn al creixement econòmic respec-tant la contenció d’emissions de CO2 al’atmosfera.

No obstant en el mercat energètic (oferta-demanda), productors i demandants, nopodem deixar de banda un agent clau i elpaper que tindran els distribuïdors en elnou marc del mix energètic.

En aquest context la Comissió d’Economiai Sostenibilitat del Col·legi d’Economistescreu fonamental promoure el debat serè iespecialitzat sobre el sector energètic i elsseus reptes de futur, és per això que lasessió a la Jornada del Economistes 2011presenta uns ponents d’alt rigor científic ide coneixement del sector que permetranreflexionar intensament sobre les qües-tions exposades; el Sr. Lluís Pinós, directorregional del nordest de Red Eléctrica Es-pañola i el Sr. Joan Pons, director generald’Estratègia i Regulació d’Enagás.

Per presidir la sessió hem convidat al Sr.Josep Maria Rovira, director general d’En-desa a Catalunya.

Malgrat que no ésun fenomen re-cent, en els últimsmesos s’està fentpalès amb viru-lència el desajus-tament entre elsrecursos esmer-çats en la pres-tació pública deserveis de salut iel volum i cost

dels que la població de Catalunya demanda.No podem pagar el que ens havíem acostu-mat a utilitzar i crèiem que hi teníem dret.

És el moment de parlar i actuar en favor dela sostenibilitat del nostre sistema sanitari ide veure quina aportació pot fer cadascú denosaltres, planificadors, empresaris, direc-tius i treballadors de les empreses de salutperquè el nostre model sigui sostenible, ésa dir, pugui perviure per ell mateix i siguiun element de valor per a la societat.

– Ens trobem davant d’un problema es-tructural o conjuntural?– És sostenible el nostre sistema sanitari talcom està concebut?– Cal introduir canvis perquè ho sigui?– Quins haurien de ser aquests canvis?– Els canvis han de ser únicament interns,de millora de la gestió, la productivitat,la contribució dels ciutadans en el finan-çament de les prestacions o cal queaquests tinguin el suport de canvis polí-tics i d’àmbit superior al del propi Sec-tor? És suficient l’ajustament intern?– Té sentit la col·laboració público-privadao es tracta d’un pedaç per intentar ocul-tar l’insuficiència financera del sector pú-blic, fent de la necessitat virtut?

L’objectiu de la taula de la Comissió d’Eco-nomia de la Salut del Col·legi és reflexionarsobre les qüestions plantejades i les que espuguin plantejar, escoltar les opinions d’ex-perts i intentar obtenir algunes conclusionsrespecte de quina pot ser la contribució deles empreses que ofereixen els seus serveisassistencials al sector salut per fer sosteni-ble el Sistema Sanitari de Catalunya.

En aquesta sessió tindrem el privilegi decomptar, com a ponents, amb dos gestorsde màxim nivell que desenvolupen la sevaactivitat en els dos àmbits, privat i públic,de la sanitat catalana: María Cordón Muroi Manel Jovells i Cases.

La Dra. Maria Cordón Muro, consellera de-legada del Grup Hospitalari Quirón, Lli-



“Gestió sostenible de l’oferta i de la demandade l’energia”

Introductor: Sr. Jordi Bruno, conseller delegat d’Amphos 21

SESSIÓ 4 11.00 a 12.15 h

“L’aportació de les empreses de salut a la sostenibilitat del sistema sanitari

Introductor: Sr. Llorenç Sotorres, secretari general tècnic de la Fundació Puigvert

SESSIÓ 5 11.00 a 12.15 h

cenciada en medicina per la Universitat deZaragoza (1993) i MBA per el Instituto deEmpresa (1995), és un exemple d’empre-nedora dinàmica en l’àmbit de la sanitatprivada pura.

Les seves realitzacions abasten l’expansiód’una xarxa d’hospitals privats que es po-siciona en les principals ciutats de la Pe-nínsula com Madrid, Barcelona, Màlaga,Biscaia,València i Saragossa, que ocupa a2600 persones, disposa de 917 llits i es re-laciona amb 1500 metges.

Ella serà l’encarregada d’enfocar la possibleajuda de les empreses del sector que re-presenta a la sostenibilitat del Sistema Sa-nitari Català. L’enfocament de prestaciód’un servei públic universal, no ha de sernecessàriament contradictori ni deslligat dela prestació privada de serveis sanitaris.Gestor Hospitalari des de 1982, el Sr. ManelJovells i Cases és llicenciat en Ciències Eco-nòmiques i Empresarials per la Universitatde Barcelona i titulat per ESADE en FuncióDirectiva a les organitzacions públiques iprivades.

Ha dirigit hospitals i organitzacions sanità-ries emblemàtiques dins de la Xarxa Hos-pitalària d’Utilització Pública (XHUP) i haocupat càrrecs rellevants a l’Institut Catalàde la Salut: gerent de l’Àrea de Gestió deBarcelona Ciutat i director de la Divisiód’Atenció Primària, fins a ocupar-ne la Ge-rència en el període 1995-1999.

Ocupà la Secretaria General del Departa-ment de Benestar i Família i, des de se-tembre del 2004, és el director general dela Fundació Althaia, Xarxa Assistencial deManresa.

Manel Jovells aportarà la seva visió sobre lacontribució a la sostenibilitat global del sis-tema de les empreses públiques o quepresten els seus serveis pel Sector Públicde salut.

En definitiva dues contribucions, des depunts de vista i interessos diferents, a l’ob-jectiu comú de preservar la sostenibilitatdel Sistema Sanitari Català, fins ara un delscapdavanters mundials en qualitat, eficièn-cia i satisfacció de la població.

Per presidir aquesta sessió, s’ha convidat ala Sra. Roser Fernández, secretària de Salutde la Generalitat de Catalunya.

En aquesta ses-sió us proposemuna reflexió sobrecom les empre-ses en la situacióactual han de sermés i millor, mésper crear riquesa,econòmica i so-cial, i millor perser més eficients,més productives

i més innovadores, en els seus processosinterns i externs, pensant sempre en lespersones, que són la clau de l’èxit a lesempreses.

En economia sempre s’ha partit d’un prin-cipi bàsic, i és que els recursos disponi-bles eren escassos. Això que sembla unaobvietat, en els darrers anys no ho ha siguttant: semblava que hi havien recursos pera tot, estàvem més centrats en fer i créixeri no tant en com fer-ho. Però la realitats’ha imposat i ens ha tornat a posar sobrela taula l’escassetat dels recursos; ara mésque mai els recursos són limitats i cal quetant les empreses com les administracionses replantegin com fer les coses.

S’ha de tornar a fer economia, economiareal i productiva, optimitzant els recursosdisponibles, sent innovadors, competitius iformant a les persones, en definitiva creantvalor, per sobreviure en un mercat globalit-zat on els clients, els empleats o els prove-ïdors ja no es troben en una ciutat, regió opaís, sinó que estan a tot el món. Existeixenmoltes oportunitats, només cal trobar-les.Ens trobem davant d’un nou escenari queens obliga a replantejar-nos les coses, can-vis en la manera de fer, de treballar, depensar i d’interactuar, en definitiva, deviure. Un canvi de model productiu on lespersones i les empreses ens relacionem demaneres diferents. Un model que es basaen la gestió del coneixement. Un modelque trenca amb la jerarquia i potencia l’as-sociacionisme. On tots ens relacionem i onles coses s’obtenen pel treball entre tots,potenciant la creativitat i les habilitats decadascú. Aquest nou model productiu esbasa en la connexió dels processos, lespersones i la informació. En aquest sentitl’evolució de les Tecnologies de la Infor-mació i la Comunicació (TIC) han tingut,tenen i tindran un paper fonamental en eldesenvolupament d’aquest nou model.

Durant els anys de bonança hi ha hagut unprocés de democratització de les TIC, on,en un principi, únicament eren les gransempreses capdavanteres i amb més recur-sos les que es podien permetre fer inver-sions en aquest sentit per diferenciar-se dela seva competència. Avui dia, i ja fa unsanys, incorporar-les a l’empresa ja no és unfet diferenciador sinó de subsistència.

L’avanç de la tecnologia ha permès un aba-ratiment i un major accés de les TIC a tota



“L’organització, els sistemes d’informaciói la productivitat a les empreses

Introductor: Sr. Josep Maria Gallart, economista

SESSIÓ 6 11.00 a 12.15 h

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponent al Sr. Josep Maixenchs, socidirector d’Accenture i al Sr. Ramon Costa,business productivity advisor del Centred’Innovació i Productivitat de Microsoft.

Per presidir la sessió hem convidat al Sr.Kim Faura, director general a Catalunya deTelefònica.

El 22@ es va iniciarl’any 2000 i ha trans-format 200 hectàreesindustrials del barridel Poble Nou deBarcelona convertint-les en un entorn enel qual s’ubiquen ac-tivitats intensives enconeixement. Algu-

nes dades avalen el resultat d’aquesta aposta:– Més de 7.000 empreses, comerços i esta-bliments estan ubicats al 22@, un 105%més que l’any 2000, percentatge molt su-perior al total de Catalunya– Des de l’any 2000 s’han ubicat unes 4.500empreses noves, una mitjana de 545 novesempreses instal·lades per any, de les quals

prop d’un 50% són de nova creació i laresta de trasllats

– La població resident al 22@ també s’incre-menta un 23% respecte l’any 2000, arribanta mes de 90.000 persones i creixent 15punts per sobre del conjunt de la ciutat– El 22@ ha crescut de manera estimadades de l’any 2000 en més de 56.000 llocsde treball– Fins el desembre del 2009 ja s’havien in-vertit 112 milions d’euros en el Pla Espe-cial d’Infraestructures

La transcendència del projecte 22@ va mésenllà de la ciutat de Barcelona i s’ha con-vertit en una referència en la transformacióurbanística, econòmica i social de ciutatscom Rio de Janeiro, Boston, Istanbul oCape Town, és el d’una ciutat compacta idiversa, que davant d’un model d’especia-lització del territori per usos aposta per lamixtura que afavoreix la cohesió social ipropicia un desenvolupament urbà i eco-nòmic més equilibrat i sostenible.

Amb l’objectiu doncs d’analitzar l’impactedel projecte 22@ tant a Barcelona com laseva justificació a nivell internacional, la Re-vista Econòmica de Catalunya ha dedicat eldossier del seu numero 64 a analitzar di-ferents aspectes de la realitat del 22@: desde la situació actual del districte a la sevaextensió a d’altres de Barcelona, fins a l’a-nàlisi de la importància dels aspectes urba-nístics, infraestructurals i els clústers. Tambés’analitza la importància en aquests projec-tes de la gestió d’aquells aspectes que co-hesionen aquests entorns territorials i elsfan més sostenibles: la gestió del talent, elcapital conversacional i l’open innovation.Finalment i a part d’assenyalar la impor-tància del 22@ al món, a la Revista tambées descriu allò que des d’un enfocamentmés analític construeix el concepte del22@: els conceptes de la triple hèlix, el deciutats creatives, el de territoris intel·ligentsi els clústers d’innovació.

Per parlar de tots aquests temes i en el marcde la presentació del numero 64 de la Re-vista Econòmica de Catalunya s’ha convidatcom a ponent al Sr. Martí Parellada, catedrà-tic de la Universitat de Barcelona idirector dela Revista Econòmica de Catalunya. Tambéhem convidat per participar en una taula ro-dona al Sr. Jordi Marin, director d’Indra, alSr. Alexander Boehmcker, CEO de Telemedi-cine i al Sr. Lluís Font, CEO de Zyncro Tech.

Per presidir la sessió s’ha convidat a la Sra.Sònia Recasens, tinent d’alcalde d’Econo-mia Empresa i Ocupació de l’Ajuntamentde Barcelona.



la societat, empreses i famílies. L’evolucióde les TIC i el seu elevat grau de creixe-ment s’explica en gran mesura perquè fa-ciliten les relacions, la manera de fer lescoses, l’accés a qualsevol tipus d’informa-ció i ens permeten fer més coses i milloren menys temps.

Les TIC han contribuït i contribueixen aque les empreses disposin d’un gran nom-bre de dades dels seus clients, del mercat,dels proveïdors, dels seus treballadors, etc.Cal que ens posem a analitzar les dades, ique les transformem en informació queens permeti orientar-nos cap el nostrefocus de negoci. Cal optimitzar la tecnolo-gia que tenim al nostre abast en l’empresa,treballar per transformar les dades en in-formació, per treballar millor, potenciant lacreativitat i la innovació.

L’empresa ha de crear valor, valor econò-mic i valor social i les TIC ens poden aju-dar molt si ho sabem fer intel·ligentment.No calen grans inversions, només cal dotara les empreses d’eines, processos i meto-dologies que permetin optimitzar la gestiói que facilitin la reorientació de les estratè-gies. En la gran majoria de casos hi hauràprou amb optimitzar les inversions fetes enel temps de bonança.

L’objectiu de la sessió serà ajudar-nos a re-flexionar sobre com fer un diagnòstic de lanostra organització en quant a les inversionsrealitzades en TIC, com optimitzar-les, i comtreballar per alinear la tecnologia disponi-ble amb el nostre negoci, incorporant refle-xions sobre com treballar cap aquest canvide model productiu i de gestió del conei-xement a partir de la gestió de la tecnologia.

“El 22@Barcelona, un model de reforma del territori basat en el co-neixement i la innovació”

Introductor: Sr. Josep Miquel Piqué, conseller delegat de 22@Barcelona

SESSIÓ 7 11.00 a 12.15 h

Sessions estratègiques

Des de sempreles companyieshan requerit d’unnivell de capita-lització òptim pertal d’afrontar laseva continuïtat.Avui en dia aquestés un dels fac-tors clau per a lasupervivènciade les compa-

nyies. L’actual crisi econòmica i financera,ha estat precedida d’un cicle econòmic enel qual les empreses han tingut accés quasiil·limitat al finançament bancari, sovint es-tructurat de forma no idònia.

Després del setembre del 2008, en plenarecessió econòmica, les operacions conti-nuades de les empreses van experimentarfortes caigudes, seguides d’una reduccióde la generació de caixa, en un escenarid’endeutament elevat. Això ha provocatque els darrers quatre anys estiguin plensd’exemples de processos de reestructura-ció financera, que últimament s’han mos-trat insuficients, obligant a les companyiesi als seus accionistes, a dur a terme rees-tructuracions de caire operatiu i replante-jaments estratègics.

Tot aquest entorn coincideix amb un mo-ment de màxima complexitat per a les en-titats financeres i el sistema financer engeneral: assistim a un escenari de reorde-nació del mapa financer marcat per la faltade liquiditat i la restricció del crèdit a curttermini per cobrir les operacions comer-cials ordinàries de les companyies.

Davant d’aquest escenari de restricció cre-ditícia, l’empresa privada amb voluntat decapitalitzar-se es veu obligada en primerlloc, a gestionar aquest procés de rees-tructuració, i en segon lloc, a buscar fontsde finançament alternatives a les tradicio-nals bancàries.

En aquestes jornades reflexionarem sobreels aspectes crítics de la reestructuració iles fórmules de finançament consideradesalternatives. En aquest darrer punt, lesemissions de deute corporatiu d’alt rendi-ment (bons high yield), contemplar la pos-sibilitat de sortida al MAB o la incorporaciód’un Fons de Capital Risc al capital socialde l’empresa, han de formar part del dia adia de la companyia.

Un bon indicador de la situació actual entermes d’inversió i finançament és l’activi-tat dels inversors financers professionalsconeguts com a Private Equity a Espanya:– Durant el primer semestre del 2011, hi hahagut 8 operacions de LBO (Leveraged Bu-yout) de Capital Risc, contra les 3 que hiva haver durant el mateix període del 2010.– En el mateix període, hi ha hagut 5 emis-sions de deute corporatiu d’alt rendimentper un total d’aproximadament 1.700 mi-lions d’t milions, que clarament superael total d’emissions del 2010, que van as-cendir a 1.600 milions d’t . No obstant,els tipus han augmentat des de la franjad’entre el 8%-9,5% del 2010 fins al 8,5%-11,5% del 2011. Els terminis també hanaugmentat, passant de 5-7 anys a 7-9 anys.

– A nivell de palanquejament, Espanya en-cara està lluny dels nivells europeus. AEuropa, s’ha experimentat un lleuger aug-ment dels nivells de palanquejament deldeute sènior de les 4x a les 4,6x des de de-sembre del 2010. A nivells de deute total, elnivell de palanquejament ha augmentat deles 4,6x a les 5x de mitjana. En el mercat dedeute espanyol, els nivells de deute sèniorencara estan entorn les 2,5x, mentre queels de deute total entorn les 3x.

Tots aquests aspectes configuren l’escenariactual que repassarem en el panell de lesjornades. En aquest panell comptaremamb la participació de professionals d’èxitamb experiències en els seus respectiuscamps: responsables directius que hangestionat amb èxit processos de reestructu-racions financeres, directius que han trobaten mercats nous com el MAB l’alternativaal crèdit financer, o el cas de qui va apos-tar per compartir una idea amb un inver-sor de capital risc per tal de fer realitat elseu projecte i desenvolupar-lo.

Per participar en aquesta sessió hem con-vidat com a panelistes al Sr. Miquel ÀngelBonachera, conseller delegat d’AB-Biotics, alSr. Ferran Canet, director financer del GrupEstampaciones Sabadell i al Sr. Alain Ar-naud, conseller delgat d’Altamira Informa-tion; i per presidir la sessió hem convidatal Sr. Josep Ramon Sanromà, conseller dele-gat de l’Institut Català de Finances.

La rapidesa enla innovació alcos ta t de lesnoves pautesd’aprenentatge i transmissió d’in-formació, l’emer-gència de novespotències eco-nòmiques, canvisen la formaciósuperior i mit-

jana, l’augment de les exigències dels con-sumidors i, entre altres coses, la reducció



“Finançament empresarialen el marc de l’actualcontext econòmic”

Introductor: Sr. Jordi Llidó, soci de Corporate Finance de Deloitte

SESSIÓ 1 12.30 a 13.45 h

“Els perfils de directiusque demanen les empre-ses: quines competèncieshan de tenir”

Introductor: Sr. Joaquín Trigo, director general de l’Institut d’Estudis Econòmics

SESSIÓ 2 12.30 a 13.45 h

de les barreres aranzelàries, obliguen auna remodelació constant de l’activitat em-presarial. La funció directiva es fa méscomplexa i la remodelació dels organigra-mes més delicada amb la qual cosa lesempreses necessiten persones que siguincapaces de resoldre els temes en presèn-cia i encarar un futur canviant que cal re-modelar. L’aportació dels head hunter ésnecessària per aconseguir la qualitat i per-tinència necessària per competir i liderarels mercats.

Els ponents tenen una llarga trajectòriacom a directors en aquest àmbit i unprestigi reconegut i acreditat amb una di-latada trajectòria. Per parlar d’aquest temahem convidat al Sr. Miguel Codina, con-seller delegat d’Alexander Hughes queavalua el talent en funció de la capacitatdels candidats per desenvolupar accionsespecífiques en un moment concret. Pre-cisa la vàlua de cada persona i l’entornen el qual es pot desenvolupar, tant siprové de la pròpia empresa o de l’exte-rior; i al Sr. Juan Torras, soci d’Egon Zen-der part dels punts clau de l’organitzacióper aportar el talent extern o avaluar elde l’entitat. Està especialitzat en estructu-res directives, consultor en alta direcció ide consells d’administració.

Per presidir la sessió hem convidat al Sr. Ju-lián López Zaballos, CEO del Grup Zurich aEspanya.

A l’any 2010 lesempreses de l’IBEX 35 vanaugmentar elsseus beneficisoperatius en un22%. Immersos enla gravetat i la in-certesa de la crisique estem patint,aquests resultatsno deixen de ser

sorprenents. Però no ho són tant quan ana-litzem que en el conjunt de l’ IBEX 35, el 56%

de la totalitat dels seus ingressos provenende l’exterior. Són empreses globals, estan for-tament internacionalitzades i tenen molt di-versificats els seus mercats, amb fortapresència en els mercats emergents.

Per contra, veiem com el teixit industrialde les petites i mitjanes empreses catala-nes, s’està destruint mes rera mes, i en ge-neral aquestes empreses cada vegadatenen més dificultats per mantenir la sevaactivitat atès que l’anèmica demanda in-terna no reacciona i es manté a nivellscada vegada més constrenyits. La mancad’activitat posa en perill el mantenimentdels llocs de treball i la supervivència dela pròpia empresa a mig i a llarg termini.Sembla doncs clar que la solució als pro-blemes d’infrautilització de les capacitatsindustrials que comporten aquests des-ajustaments sigui la internacionalització.

Però no sempre el determini de sortir foraha estat una decisió exitosa per part de lesempreses catalanes. Coneixem casos defracassos estrepitosos, fins el punt que al-guns d’ells han suposat la desaparició del’empresa. Quins són, doncs, els factorsd’èxit quan una empresa decideix iniciar laseva sortida a l’estranger? Per què unes em-preses són altament exitoses, amb creixe-ments espectaculars, i d’altres fracassen enel seu procés d’internacionalització? La pri-mera aproximació a una resposta a aques-tes preguntes és que moltes empreses haniniciat el procés pensant en solucionar elsseus greus problemes estructurals en elpropi mercat intern. Han iniciat el procésde sortir a l’estranger com una fugida capendavant, sense resultats favorables en elseu mercat intern i sense disposar de capavantatge competitiu. I, quant menys, s’hade disposar d’algun avantatge competitiuclar i definit. S’ha de saber fer quelcommés eficient que els principals competi-dors. Només partint d’aquest avantatgecompetitiu és possible definir l’estratègiaglobal d’internacionalització a llarg termini.I aquí tenim els dos altres factors claus:l’estratègia global i el llarg termini. L’estra-tègia global internacional és clau i ha decontestar a preguntes com: a quins païsosanem, a quins mercats i amb quins pro-ductes, amb quina estructura, amb socis lo-cals o sols, amb comercialització pròpia oamb distribuïdors. L’altre concepte clau ésel llarg termini. És un procés llarg, d’anys,i s’ha de ser perseverant i tenir la pacièn-cia d’anar consolidant de mica en micamercats que, en molts casos, es comportend’una forma diferent a com ho fa el mercatdomèstic. Així, iniciar una aventura d’in-ternacionalització amb presses i responent

a necessitats immediates, farà que el pro-jecte pugui quedar avortat per mancad’una definició estratègica a llarg termini.Vull presentar el cas de tres empreses quehan iniciat ja fa anys el procés de sortir a l’ex-terior, aconseguint un èxit inqüestionable.Totes tres s’han plantejat la internacionalitza-ció després de tenir uns resultats notoris enel mercat interior, posseint uns avantatgesclars i definits i una solvent, encara que dife-renciada, estratègia. Han tingut clar que elseu creixement havia de respondre a crearxarxes internacionals i que era un procés allarg termini i sense retorn. Els tres li han des-tinat una quantitat ingent de recursos, tantmaterials com en temps i en dedicació. Enprimer lloc ens presentarà el seu cas elpresident de Genebre Group, Miquel Paris,qui ens parlarà del seu model de cercad’empreses arreu del món, amb produccióa baix cost, produint amb uns estàndards dequalitat exigents. A continuació ens farà lapresentació Josep Mª García Antón, presi-dent de Lipotec, qui ens parlarà del modeld’establir diferents empreses comercialsarreu del món, a fi i efecte de canalitzar laproducció que tenen centralitzada exclu-sivament a Catalunya. I tancarà les pre-sentacionsTon Capella, president de TelstarGroup, que ens parlarà de la compra i ex-pansió d’empreses complementàries a laseva activitat molt diversificada i d’alta tec-nologia. Tres models diferents d’implantacióa l’exterior i tres models de internacionalit-zació en mercats d’alt rendiment.

Per presidir aquesta sessió s’ha convidat alSr. Ignasi Camí, sotsdirector general del BancSabadell.

En l’entorn ac-tual, caracteritzatper la velocitatde canvi tecno-lògic i la globalit-zació de mercats,la dimensió ésun factor crític,no només entermes d’èxit, sinó



“Internalització en mercats d’alt creixement” diferentsmodels

Introductor: Sr. Josep Betriu, director general del grup Lasem

SESSIÓ 3 12.30 a 13.45 h

“La cooperació empresa-rial com a eina per incre-mentar la competitivitat

Introductor: Sr. Joan Martí, gerent de Dinamització de Clústers del Centre d’Innovació Empresarial d’ACC10

SESSIÓ 4 12.30 a 13.45 h

fins i tot de supervivència. En aquest sen-tit, Catalunya és un país de petites i mitja-nes empreses, que compta només ambuna empresa (Gas Natural) entre les 500empreses més grans del món (Fortune500). Observant la realitat de països de di-mensions (en extensió i/o població i/oPIB) similars a la catalana, la presència degrans empreses en els mateixos és sensi-blement superior. La cooperació empresa-rial esdevé una bona via per aconseguirmassa crítica que ens permeti milloraraquesta situació d’inferioritat en el contextinternacional.

La cooperació empresarial no és un objec-tiu en si mateixa sinó un instrument per in-crementar la competitivitat de les empreses.En aquest sentit, previ al treball conjuntentre empreses, cal analitzar els reptes es-tratègics i hem de dissenyar les accions decanvi adequades perquè els reptes esde-vinguin realitats. És sovint en aquest pro-cés quan apareix la necessitat de comptaramb un company de viatge per minimitzarels riscos i sumar esforços en la mateixa di-recció.

El procés psicològic que facilita la coope-ració empresarial consisteix en construirprojectes concrets, en un inici potser depoca envergadura, però que facilitin la ge-neració de confiança entre uns pocs em-presaris que comparteixin una mateixavisió, per a posteriori, cercar iniciativestransformadores que millorin el seu posi-cionament estratègic. En qualsevol cascalen unes regles del joc transparents ipreestablertes.

L’entorn òptim per a la cooperació sol serel clúster en el qual competim, és a dir,aquell entorn local format per empreses iagents del nostre negoci: competidors,proveïdors, centres de suport,etc. El com-petidor del costat de casa sol ser el nostre

millor aliat potencial ja que compartim pro-blemes i, sobretot, oportunitats.

Les empreses que cooperen solen ser lesque estan liderades per empresaris amb vo-cació de canvi, és a dir, aquells que comp-ten amb un compromís personal amb lainnovació, una visió de futur adequada icerquen la rendibilitat pròpia però alhora“suen la samarreta” pel seu clúster. A Cata-lunya hi ha una trentena de clústers actiusformats principalment per petites i mitjanesempreses que intenten implementar estra-tègies d’èxit, algunes a nivell individual,però d’altres de col·laboratives. Alguns ex-emples en són, el clúster de moda tèxtilamb diversos projectes col·laboratius encurs com la plataforma d’aprovisionamentagrupat Fitex Hong Kong, que ha gestionatal 2010 compres per valor de 7 milionsd’euros i que agrupa diverses empreses delnegoci, com Sita Murt; o el clúster d’il·lu-minació amb un gran projecte transforma-dor com és la creació d’una Acadèmia de laLlum a Catalunya que formi, informi i sen-sibilitzi a tota la cadena de valor del sectorsobre la cultura de la llum, amb empresesque li donen suport com Lamp.

Ambdues empreses són un excel·lent ex-ponent que, en definitiva, cooperar i com-petir no només és possible sinó que ésnecessari, i exposaran la seva experiènciaen la taula rodona de cooperació empre-sarial de la Jornada dels Economistes.

Així doncs, per parlar d’aquest tema hemconvidat a participar com a panelistes al Sr.Iago Esteve, director de Màrqueting de SitaMur i al Sr. Ignasi Cusidó, director generalde Lamp.

Per presidir la sessió hem convidat al Hble.Sr. Francesc Xavier Mena, conseller d’Em-presa i Ocupació de la Generalitat de Ca-talunya.

Catalunya s’hacaracteritzat his-tòricament peruns valors so-cials en els qualsl’impuls de novesiniciatives eco-nòmiques i lacreació d’em-preses –“de ne-goci”– ha estatla tònica domi-

nant. Aquest esperit emprenedor ha per-mès, per exemple, compensar altresfebleses del país com les mancances de re-cursos naturals. De fet, Catalunya és un re-ferent a nivell espanyol i, fins i tot,internacional pel que fa el seu caràcteremprenedor i la seva sensibilitat enversl’empresa i tot el que suposa. Això explica,entre d’altres, el notable protagonisme queté a l’economia el sector privat i el teixitempresarial familiar.

No obstant això, des dels anys setanta delsegle passat i, especialment, en els darrers25 anys s’està produint un descens en elnombre d’empreses i, sobretot, greus difi-cultats per garantir la capacitat regenera-tiva del teixit empresarial, atès la majormortalitat que natalitat de noves iniciati-ves. Paral·lelament, la imatge i el paper del’empresa a la societat han experimentatun preocupant deteriorament, estigmatit-zant-la en molts àmbits del dia a dia.Aquesta realitat ataca el que havia estatl’arrel del desenvolupament econòmic deCatalunya i condiciona negativament unade les principals vies de sortida de l’actualcrisi.

El context econòmic i les transformacionsproductives, tecnològiques i de mercat in-ternacional expliquen part d’aquesta evo-lució. Però, també, cal destacar els canvisproduïts en els valors tradicionals de la so-cietat catalana envers la iniciativa, l’empre-nedoria, el risc, el curt v.s. llarg termini,l’esforç, en definitiva tot el que significa“empresa” des d’una perspectiva àmplia.

En aquesta sessió es pretén reflexionar



“Més empresaris per a més ocupació”

Introductor: Sr. Àngel Hermosilla, economista, director general d’Unió PatronalMetal·lúrgica

SESSIÓ 5 12.30 a 13.45 h

sobre tots aquests aspectes amb una visióglobal i integradora. Per això es parteix del’anàlisi de la problemàtica per part d’unsociòleg de reconegut prestigi com és elprofessor Salvador Cardús, professor titularde Sociologia de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB), que abordarà el temaamb una perspectiva àmplia, més enllà del’estrictament econòmica. Aquesta reflexióes completarà amb la visió que aportin dosempresaris. D’una banda, el Sr. JoaquimBoixareu, conseller delegat d’Irestal, queaportarà la seva experiència com empre-sari i representant del món empresarial iuniversitari de Catalunya. I, de l’altra, el SrJordi Naval, cofundador d’Anaxomics, perla seva experiència com emprenedor i perla seva sensibilitat social pels valors del’emprenedoria mitjançant la implicació enuna institució específica dedicada a la sevadivulgació.

Per presidir aquesta sessió hem convidat alSr. Jaume Ribera, president d’UNNIM.

La salut econò-mica d’una em-presa o territoriés una funció denomés dues va-riables:– el nivell de co-neixement dis-ponible, i– la capacitat deconvertir-lo en ac-tivitat econòmica

Altres variables, com ara el costos dels fac-tors i la flexibilitat del mercat de treball, percitar dues de les més comunes, les veiema la perifèria del nucli dur de l’economia.Dogma de fe?

En absolut. La nostra tesi descansa en heu-rístics principis teòrics no falsats fins a la data:l’anomenada paradoxa de Leontieff, i la teo-ria de la productivitat relativa de Passinetti.Amb absoluta sorpresa, quan Leontieff cons-truïa la seva taula input-output mundial, allíon esperava veure que els països poc des-envolupats exportarien productes intensius

en mà d’obra, va trobar-se que n’exportavenmés el capital intensiu de les seves econo-mies. No artesania, no productes agraris tra-dicionals, no productes manufacturats ques’aprofitessin del baix cost de la seva mà d’o-bra; sinó aquells en la producció dels qualshi intervenien maquinàries i processos mésavançats que la mitjana del seu país.

Durant molt anys, aquesta paradoxa notrobava una explicació convincent. Encaraavui es pot sentir a dir que Colòmbia ex-porta flors gràcies a la seva mà d’obra ba-rata, argument que qui l’utilitza l’ha decanviar d’immediat en enfrontar-se al fetque Holanda és el major exportador deflors. I aquí, òbviament, no es pot argüir elbaix cost de la mà d’obra.

Va ser cap els anys noranta del segle pas-sat que Luigi Passinetti va elaborar la sevateoria de la productivitat relativa, que elcost d’un sol factor no determina la com-petitivitat internacional de cap producte,el que la determina és la productivitat re-lativa.

El que està darrere dels intercanvis interna-cionals és la productivitat relativa, i cap paísno està exclòs de participar-hi: només calque un sector assoleixi millor productivitatrelativa! Ull: un sector! Perquè millorar laproductivitat de “tota” l’economia, milloraràla renda, però en absolut l’avantatge ex-portador!

Si tornem a les flors, a Colòmbia repre-senten un sector molt més tecnificat quecap altre en aquell país; a Holanda hanajudat a resoldre un problema, l’assenta-ment dels polders, i han abocat molta méstecnologia que la resta de països en aquestsector. De fet, la seva productivitat brutaés superior a la colombiana, però aquestaté millor productivitat relativa i, per això,pot competir als mercats.

Més conclusions: quan més endarrerida ésuna economia, és més fàcil obtenir guanysde productivitat relativa, si bé cal que elprocés en qüestió no s’infecti de la baixaproductivitat del país. D’aquí les desloca-litzacions amb èxit: traslladaven a un paíspoc desenvolupat unes tecnologies madu-res que permetien guanys fabulosos deproductivitat relativa.

I d’aquí, també, la confusió entre mà d’obrabarata i deslocalització: es poden obtenirbons guanys de productivitat relativa en pa-ïsos poc desenvolupats, però no serà la uti-lització de la seva mà d’obra “barata” la queexplicarà la exportabilitat dels productes. I

per això les deslocalitzacions fallides: sesustentaven en el bon preu d’un factor, lamà d’obra, i no en la productivitat relativa.

Als efectes pràctics: Yamaha deslocalitzacap a França; Piagio cap a Italia. S’ha aca-bat l’excusa xinesa. Guanyen els països queinverteixen en nous productes i millors pro-cessos. Ningú no està exclòs! Ningú.

Cal però:– Innovar de forma permanent (incremen-tar el nivell de coneixement)– Ser capaç de competir en el mercat glo-bal (l’únic per a qualsevol producte i pera molts dels serveis)

I en aquests dos temes és, precisament, onmés ha fallat la nostra economia: fa anysque estem entre els PIGS, pel que fa a lainnovació; durant massa temps els aranzelsvan afavorir la cerca de llicències foranes,en comptes del desenvolupament de pro-ducte propi; per massa temps el mercat in-terior espanyol ens era suficient. I elsingents recursos provinents de la nostraentrada a la UE, que ens havien d’haverpermès fer un salt tecnològic, els hem uti-litzat per fer-nos un xalet.

Com podrem competir ara amb països que nohan deixat de millorar la seva productivitat?

Al nostre entendre, concentrant-nos en fermillor allò que fem, en millorar la seva pro-ductivitat relativa; deixant-nos estar depensar què hem de fer, i concentrar-nos encom millorar el que ja fem.

Per això hem convidat les empreses queens acompanyaran en aquesta sessió.Mier Comunicaciones, representada pelseu president, Pedro Mier, que ens expli-carà com va passar d’empresa distribu-ïdora de productes forans, a empresa detecnologia pròpia altament exportadora;Ficosa Technology, representada per elseu president Vincenç Aguilera, que ensexplicarà el darrer repte per transformaruna empresa del plàstic en una d’electrò-nica i Avinent, representada per Albert Gi-ralt, director general, que ens explicarà elprocés de transformació d’una empresasubcontractista de l’automoció, a fer-se unlloc dins la biomecànica.

Per presidir la sessió hem convidat al Sr.Manel Rosell, president de CatalunyaCaixa.



“Innovació i creixement”

Introductor: Sr. Jordi Angusto, director general de CTAE

SESSIÓ 6 12.30 a 13.45 h

Reconeixement a l’Economista d’Empresade l’AnyPRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs delSopar dels Economistes que se celebra cada any en el marcde la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del2011 serà el 10 de novembre.

SEGONA. ObjectePremi a l’economista gestor d’empresa tant pel conjunt dela seva trajectòria professional com pel fet que hagi desta-cat al llarg del curs 2010-11 per algun motiu.Seran indicadors a tenir en compte les accions endegadesque siguin considerades de relleu en l’àmbit de la gestióempresarial (projectes realitzats, expansió internacional,redreçament empresarial, etc.).

TERCERA. CandidatsPot optar a aquest guardó qualsevol col·legiat que siguigestor d’empresa.A més, qualsevol membre del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya pot proposar al Jurat, de forma no vinculant i com amàxim fins el 10 d’octubre de 2011, un/a col·legiat/da can-didat en concret, mitjançant un escrit adreçat al secretari delJurat i on exposarà breument els motius pels quals creu queel candidat proposat és mereixedor de l’esmentat guardó.

QUARTA. ResolucióEl guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat per re-presentants de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Na-vegació de Barcelona; del Cercle d’Economia; de Foment delTreball; de la Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya(PIMEC); del Departament d’Economia i Coneixement dela Generalitat de Catalunya ; del Departament d’Empresa iOcupació de la Generalitat de Catalunya; pels guardonatsd’anteriors edicions i pels membres que la Junta de Governdel Col·legi d’Economistes de Catalunya designi. El degà i elresponsable de la Secretaria Econòmica del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya actuaran com a president i secretaridel Jurat, respectivament. La resolució a adoptar pel Jurat had’especificar els elements distintius del guardonat.

CINQUENAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di-ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re-solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i,especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co-municació que el Col·legi té establerts.

Reconeixement al Despatx Professionald’Economistes de l’AnyPRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs delSopar dels Economistes que se celebra cada any en el marcde la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del2011 serà el 10 de novembre.

SEGONA. ObjectePremi a l’economista, despatx d’economista o societat deprofessionals, vinculats al Col·legi d’Economistes de Ca-talunya, tant pel conjunt de la seva trajectòria professio-nal com pel fet que hagi destacat al llarg del darrer anyper algun motiu o per qualsevol concepte.

TERCERA. CandidatsPoden optar a aquest guardó els col·legiats en exercici dela professió, els despatxos d’economistes i les societats de pro-fessionals vinculades al Col·legi d’Economistes de Catalunya.Les Comissions i Grups de Treball del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, podran proposar al Jurat de forma novinculant un candidat al premi de Reconeixement de laseva especialitat professional o sectorial, mitjançant unescrit adreçat al secretari del Jurat i on exposarà breumentels motius pels quals creu que el candidat proposat és me-reixedor de l’esmentat guardó.També i pel mateix procediment, qualsevol membre del Col·legid’Economistes de Catalunya també pot proposar al Jurat deforma no vinculant i com a màxim fins el 10 d’octubre de 2011,un despatx o una societat professional candidat en concret.

QUARTA. ResolucióEl guardó serà atorgat per un Jurat que estarà integrat per dosrepresentants de cadascuna de les Comissions d’especialitza-ció professional, pels col·legiats que la Junta de Govern delCol·legi d’Economistes de Catalunya designi i pels guardo-nats d’anteriors edicions. El Jurat serà presidit pel degà delCol·legi d’Economistes de Catalunya i actuarà com a secre-tari el responsable de la Secretaria Econòmica del Col·legid’Economistes de Catalunya. La resolució a adoptar pel Juratha d’especificar els elements distintius del guardonat.

CINQUENAEl Col·legi d’Economistes de Catalunya lliurarà un di-ploma acreditatiu al guardonat i donarà a conèixer la re-solució del Jurat als diferents mitjans de comunicació i,especialment, als col·legiats mitjançant els canals de co-municació que el Col·legi té establerts.

Premi al Millor CurrículumUniversitariPRIMERAL’acte de reconeixement tindrà lloc en el transcurs delSopar dels Economistes que se celebra cada any en el marcde la Jornada dels Economistes, i que en la seva edició del2011 serà el 10 de novembre.

SEGONA. Objecte Premi al llicenciat/llicenciada amb millor currículumuniversitari del curs 20010-11, en alguns dels ensenya-ments que s’imparteixen a les Facultats de Ciències Eco-nòmiques i Empresarials de Catalunya.

TERCERA. Candidatures Cada facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de Ca-talunya presentarà el seu millor candidat. El termini perquècada facultat presenti el seu candidat serà el 10 d’octubre. En lapresentació de les candidatures s’haurà d’adjuntar el següent:a) una còpia de l’expedient acadèmic del candidat; b) un certificat de l’expedient acadèmic, en què s’indiquitant pel primer com pel segon cicle els anys d’estudi, aixícom la nota mitjana ponderada segons el barem esta-blert al Premi Nacional de Llicenciatura;

c) full explicatiu del degà explicitant els principals motiusqualitatius pels quals la facultat considera que el seucandidat és mereixedor del guardó;

d) i optativament un escrit del mateix candidat en què s’es-pecifiquin altres qüestions d’interès relacionades ambels seus estudis que no figuren a l’expedient acadèmic(seminaris realitzats, treballs desenvolupats, coneixe-ments d’idiomes, estades a l’estranger, etc.).

QUARTA. ResolucióAtorgarà el guardó un Jurat integrat pels membres de laJunta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya.El degà i el responsable de la Secretaria Econòmica delCol·legi d’Economistes de Catalunya actuaran com a pre-sident i secretari del Jurat, respectivament.

CINQUENAEl CEC atorgarà al guardonat, o guardonats, com a millorllicenciat un diploma acreditatiu del reconeixement i li fa-cilitarà la col·legiació gratuïta durant tres anys.A més, el Col·legi d’Economistes de Catalunya reconeixeràpúblicament mitjançant els seus canals de comunicacióhabituals tots els candidats presentats per les diverses fa-cultats d’Econòmiques i Empresarials, als quals facilitaràla col·legiació gratuïta per un any.


Notícies

Premis de Reconeixement del Col·legi d’Economistes de Catalunya 2011La Junta de Govern, en la reunió del 16 de juliol de 2002, va acordar constituir els següents guardons de reconeixementanuals: millor currículum universitari, despatx professional d’economistes de l’any i economista d’empresa de l’any. La Comissió Executiva de la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunya, en la seva reunió del 5 de juliol de2011, va acordar establir les següents bases per l’edició d’aquest any:


Notícies

I edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1996Millor llibre d’Economia General: El curso de la economía, de Lluís Barbé.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: L’estat de la formació a l’empresa a Catalunya, de F. Solé Parellada i J. Royo Llobet.Millor article d’Economia: “L’estat del benestar”, de Jordi Goula, publicat a La Vanguardia.

II edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1997Millor llibre d’Economia General: Caixes i Bancs a Catalunya. Caixes d’Estalvis Catalanes I, de Francesc Cabana.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: La organización en la era de la información: aprendizaje, innovación y cambio, de R. Andreu, J.E. Ricart i J. Valor.Millor article d’Economia: “El espejismo de la reforma laboral”, d’Andreu Missé, publicat a El País.

III edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1998Millor llibre d’Economia General: Història Econòmica de Catalunya. Segles XIX-XX, de Jordi Maluquer de Motes.Millor llibre d’Economia de l’Empresa: Ètica i Empresa, de Josep M. Lozano.Millor article d’Economia: “Fábula de los monos y los platanos”, de Josep M. Ureta, publicat a El Periódico.Premi a la trajectòria professional a Joaquim Perramón.

IV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 1999Millor llibre d’Economia: La Societat Catalana, editat per l’Institut d’Estadística de Catalunya.Premi a la trajectòria professional a Xavier Vidal Folch.

V edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2000Millor llibre d’Economia: El gobierno de la empresa, de Vicente Salas.Premi a la trajectòria professional a Josep Francesc Valls.

VI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2001Millor llibre d’Economia: La sanitat catalana. Finançament i despesa en el marc de les societats desenvolupades,Guillem López Casasnovas.Premi a la trajectòria professional a Josep Orihuel, del diari Expansión.

VII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2002Millor llibre d’Economia: Ciudad y transporte. El binomio perfecto, de Carme Miralles-Guasch.Millor trajectòria professional a Jordi Castillo, editor de Dossier Econòmic.

VIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2003Millor llibre d’Economia: Catalunya, un país industrial, de Miquel Barceló.Millor trajectòria professional a Joaquín Romero, d’El Periódico.

IX edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2004Millor llibre d’Economia: Atlas de la industrialización de España, de Jordi Nadal (director).Millor trajectòria professional a Albert Closas, pel programa Valor Afegit de TV3.

X edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2005Millor llibre d’Economia: La industria en España: las claves para competir en un mundo global, Centre d’Economia Industrial, coordinat per Enric Genescà, Jordi Goula, Josep Oliver, Vicente Salas i Josep M. Surís.Millor trajectòria professional a Juan María Hernández Puértolas, redactor en cap d’opinió de La Vanguardia.

XI edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2006Millor llibre d’Economia: La industria bancaria en el marco de Basilea II, d’Anton Gasol i Economía y política de la privatización local, de Germà Bel.Millor trajectòria professional a Joan Armengol, del diari Avui.

XII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2007Millor llibre d’Economia: La innovació i l’R+D industrial a Catalunya, de Joaquim Solà, Xavier Sáez i Montserrat Termes(Departament de Treball i Indústria, Secretaria d’Indústria, col·lecció “Papers d’Economia Industrial”, Barcelona 2006).Millor trajectòria professional a Joan Pons, Editor de Medigrup Digital.

XIII edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2008Millor llibre d’Economia: Economia Catalana: reptes de futur (BBVA i Generalitat de Catalunya 2007).Millor trajectòria professional a: Agustí Sala, president de l’associació de periodistes d’informació econòmica i periodista del diari El Periódico de Catalunya.

XIV edició dels Premis Joan Sardà Dexeus 2009Millor llibre d’Economia: “Caixa de Sabadell. Finances i accio social, 1859-2009” de Josep M. Benaul, Carles Sudrià i Antoni Garrido.Millor trajectòria professional a: Ramon Aymerich, de la Vanguardia.

XV edició dels premis Joan Sardà Dexeus 2010Millor llibre d’Economia: “The political Economy of Inter-Regional Fiscal Flows” de Núria Bosch, Marta Espasa i Albert Solé (eds.)Millor trajectòria professional a: Alex Bosch, director del programa “Economia i Empresa” de Catalunya Ràdio.

Bases dels Premis Joan Sardà Dexeusde la Revista Econòmica de Catalunya 2011(XVI Edició)

Al millor llibre d’Economia i EmpresaA la millor Trajectòria Professional en la difusió de l’Economia

PRIMERAEs convoca la setzena edició dels Premis Joan Sardà Dexeus de laRevista Econòmica de Catalunya corresponent a l’any 2011.

SEGONAAquests premis s’atorgaran al llibre de més rellevància d’Eco-nomia i Empresa, i també a la millor Trajectòria Personal enla difusió de l’Economia.

TERCERAEl llibre ha d’haver estat publicat durant l’any 2010 o fins el30 de setembre del 2011 i no haver concorregut en l’edició an-terior d’aquest premi.

QUARTAEl llibre haurà de tenir en compte la vinculació del seu autoro del tema seleccionat a l’àmbit català. Així mateix, es consi-derarà també la vinculació a l’àmbit català dels mitjans dedifusió utilitzats o de la persona premiada a la Millor Trajec-tòria en la difusió de l’Economia.

CINQUENAEls guanyadors dels premis Joan Sardà Dexeus de la RevistaEconòmica de Catalunya obtindran un guardó commemo-ratiu d’aquesta setzena edició.

SISENAPodrà proposar candidatures als Premis Joan Sardà Dexeusqualsevol persona, empresa o institució.

SETENALa presentació de candidatures es farà al Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya (Av. Diagonal, 512, pral. 08006 Barce-lona), fent constar el nom i el premi al que opta.

VUITENAEl termini de presentació de candidatures finalitzarà el dia 31d’octubre del 2011.

NOVENAEls Premis Joan Sardà Dexeus seran atorgats per un jurat queestarà format pel degà del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya, el director de la Revista Econòmica de Catalunya,els membres del Consell de Redacció de la Revista, els degansde les diferents facultats de Ciències Econòmiques i Empresa-rials de Catalunya i per les persones que designi la Junta de Go-vern del Col·legi d’Economistes de Catalunya. El president delJurat serà el degà del Col·legi i el secretari, el director de la Re-vista Econòmica de Catalunya.El lliurament dels guardons tindrà lloc el dia 10 de novembre,en el decurs del Sopar dels Economistes.

DESENAEls premis seran objecte d’especial difusió en els mitjans de co-municació i, en especial, en la Revista Econòmica de Catalunya.

Amb el patrocini de:

Notícies

Lliurament de diplomes de la 22a edició de Màster d’Especialització Tributària

El passat dia 13 de juliol, en eldecurs d’un sopar organitzat en elCírculo Ecuestre, es va celebrar ellliurament de diplomes de la 22aedició del Màster d’Especialitza-ció Tributària. L’acte, entre d’al-tres, va comptar amb la presènciadel Sr. Joan B. Casas, degà delCol·legi, del Sr. Luciano AlfonsoLosada, delegat de l’AEAT de Bar-celona, del Sr. Eudald Vigo, capde l’Àrea Estratègica i RelacionsExternes de l’Agència Tributària

de Catalunya, del Sr. Valentí Pich, president del Consejo General de Colegios deEconomistas de España i de la Sra. Carmen Jover, directora del Màster.

En els breus parlaments que es van fer, la Sra. Carmen Jover va felicitar als alum-nes d’aquesta promoció i va recordar que ella va ser alumna de la primera ediciódel Màster. El Sr. Eudald Vigo, va expressar la seva satisfacció d’assistir a l’acte delliurament de diplomes d’una nova lleva d’assessors fiscals, va comentar que eramolt necessari comptar amb professionals ben formats en aquest camp que puguintransmetre els seus coneixements donant assessorament adequat als seus clients.El Sr. Valentí Pich, va felicitar als alumnes i va destacar que un dels punts forts d’a-quest Màster és el professorat que es composa tant per professionals d’exercicilliure com per inspectors d’hisenda fet que no és senzill d’aconseguir. També. varecordar als alumnes que el Col·legi està a la seva disposició per ajudar-los en elque calgui en el seu futur professional com a assessors fiscals que ara comença.Finalment el Sr. Joan B. Casas va animar als alumnes a aplicar en tota la seva ex-tensió els coneixements adquirits durant la realització del Màster, va fer una es-pecial menció al mèrit que tenen els alumnes que compaginen el treball amb larealització del Màster i també va recordar que des del Col·legi es treballa per talque l’economista tingui prestigi professional, intentant facilitar als col·legiatspoder entrar al mercat laboral i romandre de manera exitosa, per aconseguiraquest objectiu la formació és una part essencial del Col·legi i el tema fiscal és unelement troncal, també va comentar que la tributació és dinàmica i cal seguir es-tudiant continuament per estar al dia i va dir que els alumnes tenien dos reptes:estar al dia, i saber interpretar les normes que no només consisteix en llegir-les.Finalment va agrair la presència de representats de l’Administració que donenprestigi a l’acte i al Màster d’Especialització Tributària.


Conveni de col·laboracióentre el CEC i el Consellde Secretaris, Interven-tors i Tresorers d’Administració Localde Catalunya (CSITAL)

L’objecte d’aquest conveni és establir unmarc de col·laboració general entre elCol·legi d’Economistes i el CSITAL per al’organització i execució conjunta d’ac-cions formatives en matèries relacionadesamb el règim jurídic, econòmic, pressu-postari, comptable, fiscal, de control id’auditoria del Sector Públic i, en concret,per a l’organització d’un postgrau d’espe-cialització en comptabilitat i auditoria delsector públic local.

El conveni el van signar el degà delCol·legi d’Economistes de Catalunya, JoanB. Casas i la presidenta del Consell deCol·legis de Secretaris d’Interventors i Tre-sorers de l’Administració Local de Catalu-nya, María Petra Sáiz.

El Col·legi d’Economistesde Catalunya i el GEIEGsignen un conveni de col·laboració

El conveni permetrà atots els col·legiats undescompte del 100% enla quota de matrícula, enel moment de concertarun servei o comprar unproducte.

L’acord el van signar el president territorialdel Col·legi d’Economistes de Catalunya ala seu de Girona, Esteve Gibert i el presi-dent del Grup Excursionista i Esportiu Gi-roní GEIEG, Francesc Cayuela.

NomenamentsEl Col·legi d’Economistes de Catalunya vol felicitar aquells economistes col·legiats que enels darrers mesos han accedit a llocs de responsabilitat en l’Administració o bé en di-ferents estaments públics.Oriol Amat ha estat nomenat membre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)mentre que Mireia Vidal és la nova Interventora General de la Generalitat de Catalunya iCarlos Vivas és el director de Pressupostos i Política Fiscal, també de la Generalitat.També volem felicitar a Ferran Bel, que ha estat reelegit alcalde de Tortosa. L’economista Pilar Soldevila ha estat nomenada directora de Planificació i Control de Gestió al’Àrea d’Urbanisme, Medi Ambient i Tecnologies de la Informació de l’Ajuntament de Barcelonai Joan Hortalà, ha estat elegit president de la FIAB, la Federació Iberoamericana de Borses.Finalment volem felicitar a Joaquín Trigo Portela, nou director general de l’Instituto de Es-tudios Económicos (IEE). Des del Col·legi d’Economistes de Catalunya els desitgem molts encerts en aquesta etapaprofessional de servei a la societat.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya(CEC) i la facultat de Ciències Econòmi-ques i Socials de la Universitat Internacio-nal de Catalunya (UIC) han signat unconveni marc de col·laboració. A travésd’aquest conveni, les dues entitats hanacordat la creació d’un espai per compar-tir temes d’economia i empresa mitjançantl’organització de diferents activitats durantel curs que tinguin un interès general i pu-guin suposar un benefici per a la societat.


Notícies

La ComissióIntercol·legial de Territori i Urbanisme (CITU)presenta al·legacions a la Llei ÒmnibusEl Col·legi d’Economistes, en tant que im-pulsor i membre de la Comissió Intercol·le-gial de Territori i Urbanisme (CITU), vaelaborar amb el Col·legi d’Advocats, elCol·legi d’Arquitectes, el Col·legi d’Enginy-ers Industrials i el Col·legi d’Enginyers deCamins un escrit d’al·legacions a la Llei Òm-nibus. Es tracta d’un document de consensque busca trobar punts d’encontre entretots els col·legis que configuren la CITU ique adquireix un valor polític que ultra-passa el pes de cada col·legi en particular.

El document amb les al·legacions es vapresentar al registre del Departament deTerritori i Sostenibilitat.

Podeu consultar el document complert a laweb del Col·legi: www.coleconomistes.com

La UIC i el Col·legi d’Economistes estrenyen llaçosper potenciar l’economia i l’empresa en la societat

En aquest sentit, la UIC i el CEC organitza-ran conjuntament cursos i sessions, i poten-ciaran la difusió de qüestions relacionadesamb l’economia i l’empresa. A més, el CEC,que té per objectiu vetllar per la qualificacióprofessional dels seus col·legiats, fomentaràque el professorat de la Facultat sigui mem-bre associat d’aquest col·legi professional ioferirà beques a l’alumnat per participar enla Jornada dels Economistes que organitzaanualment.

Signatura d’un Conveni de col·laboracióentre el Col·legi d’Economistes de Catalunyai la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona,per tal d’establir les bases de col·laboracióen qüestions d’interès comú relacionadesamb l’àmbit de l’economia i l’empresa. L’a-cord el van signar d’una part el Sr. Joan B.Casas, degà del Col·legi d’Economistes deCatalunya i de l’altra, el Sr. Francesc XavierGrau, rector de la Universitat Rovira i Virgili.

També van assistir a l’acte, el Sr. MauriciOlivé, gerent del Col·legi d’Economistes deCatalunya, el Sr. Pere Segarra, presidentterritorial del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya a la seu de Tarragona i la Sra. Glò-ria Barberà, degana de la Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials.

Acord amb la UniversitatRovira i Virgili

Relació d’altes col·legialsde juny a agost 2011Ametller Esquerra RoserAumatell Bach ElisabetBartrina Portell DavidBautista García FedericoBinefa Martínez MontserratCabedo Gregori Maria IsabelCastells Aparicio SandraCivit Ferraro DavidCórdoba Raventós ÁlvaroCorrea Domènech MarcCuadrado Boiza AntonioDelgado Torrents Alonso JoséEspañol Spuch JordiFerber Georgi MercedesGarcía Robles FranciscoGarcía Tamayo MarcGiménez Corujo ItziarGiner Borrull EnricLera González Luis ÁngelLlorca Morata RicardoLópez Vallverdú GermánMalagón López José ManuelMigueiz Asenjo ClaraMora Ollé Josep MariaOlsina Costa AnnaPizarro Prió SergiPou Colomé MartaPujol Benet GonzaloPujol Cots Josep MariaPujol Antón PatriciaRovira Valls EnricSalat Esteba EnriqueSánchez Moreno Pedro MiguelSierra Polanco María EugeniaTerradas Batlle Josep

Distinció del CGCEEper a l’economistaFrancesc RaventósL’economista Francesc Raventós rebrà laGran Creu al Mèrit en el Servei a l’Economia,que concedeix, el Consejo General de Cole-gios de Economistas de España. El Consejoconcedeix aquests guardons per primeravegada coincidint amb el seu 40è aniversari.

Aquesta distinció vol reconèixer a aquellespersones que al llarg d’aquests 40 anys hantingut un paper destacat al servei de l’econo-nomia i en el món col·legial dels economistes.

Francesc Raventós ha estat degà del Col·legid’Economistes de Catalunya, entre els anys1977 i 1982, i ha ocupat la presidència delConsejo General de Colegios de Economis-tas de España. També ha exercit càrrecs deresponsabilitat al Ministeri de Sanidad, Po-lítica Social e Igualdad on va ser DirectorGeneral de l’Instituto Nacional de la Salud(Insalud) entre els anys 1982 i 1985.

El que durant 25 anys va ser cap d’Informàtica del Col·legi d’Economistes,Jordi Ibáñez, ens va deixar el passat 26 d’agost després d’una llarga malaltia.

DESCANSI EN PAU.

Vostè prové d’un món on preval l’ex-cel·lència internacional i les relacionsamb l’empresa privada com és l’Escolade Negocis ESADE, i ara ha passat al’Administració. Com ha estat l’adapta-ció, ha estat fàcil?Com a economista, solia fer tot tipus d’a-nàlisi, diagnòstic i propostes pel què fa a lamillora de la nostra economia i el desen-volupament empresarial del nostre país; noobstant això, des de fora estant. Quan elPresident em va proposar de fer-me càrrecde la conselleria d’Empresa i Ocupació,vaig valorar el fet que era una oportunitatper dur a terme tot allò que creia que espodia i s’havia de fer i per això vaig deci-dir involucrar-m’hi. Assumeixo el repteamb il·lusió, esperit de servei i ganes detreballar per redreçar l’activitat econòmicadel nostre país. I en aquest sentit agraeixo

la confiança del President i l’oportunitatque ens dóna a l’equip de persones queens hem posat al front de la conselleria.

En el context actual hi ha un debatconstant sobre el pes de la industria ca-talana. El seu Departament ha endegatmesures per potenciar alguns sectors,molt especialment el del motor. Hi hauna aposta real o un pla del govern perpotenciar el sector industrial català?Som i volem ser un país industrial i enaquest sentit hi ha una implicació evidentdel Govern de Catalunya amb la indústria,en el seu sentit més ampli i transversal. Síque hem engegat actuacions sectorialsconcretes per abordar casuístiques deter-minades, però la política industrial és unaactitud transversal de tot el Govern per in-crementar la competitivitat de les empre-ses catalanes i promoure i atraure novesinversions. La indústria serà en bona part laque impulsi definitivament el creixementeconòmic i la creació d’ocupació i des d’a-questa vessant estem treballant en unadoble via, la del manteniment del que somi tenim i la del desenvolupament i creixe-ment de la mateixa.De moment, els resultats van arribant: lesexportacions creixen sostingudament des

de fa 19 mesos –aquest juliol un 14%–, ambl’impuls que això suposa per a la indústria;les estadístiques interanuals retornen el polspositiu al sector industrial, i hi ha empresesque ja han anunciat i posat en marxa pro-jectes ambiciosos a casa nostra. I estem tre-ballant intensament perquè n’hi hagi més.

L’ocupació és avui dia una de les prin-cipals preocupacions dels ciutadans.Quines mesures s’estan portant aterme per aconseguir generar llocs detreball?En el moment d’entrar a la conselleria vaigcomprometre’m a reduir l’atur a la meitat alfinal de la legislatura i en aquest sentit ja hedit en més d’una ocasió que més que uncompromís personal o de govern, aquest hade ser un objectiu de país, perquè reduint ala meitat la taxa d’atur que tenim actualmentencara seríem lluny del que se suposa hade ser- i és en l’actualitat per alguns païsosde la UE – la taxa d’atur d’un país i sobre-tot, d’una societat avançada. No ens podempermetre les taxes d’atur que tenim i peranar bé hauríem de ser capaços en el tempsde reduir la taxa a la meitat de la meitat.Dit això, cal el compromís i la implicacióreal de tots els agents econòmics i socialsper dur-ho a terme.


Entrevista al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena

“La indústria impulsarà en bona part el creixement econòmic: som i volem serun país industrial”Francesc Xavier Mena, és doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona, llicenciat en Ciències Econò-miques i Empresarials per aquesta mateixa universitat i llicenciat en Dret per la UNED. Des del desembre de l’any passatocupa el càrrec de conseller d’Empresa i Ocupació, un departament que agrupa, sota un mateix paraigües bona part del’economia productiva del país. En la següent entrevista Francesc Xavier Mena ens dóna la seva visió sobre la situació eco-nòmica actual i ens detalla algunes de les accions que s’impulsen des de la seva conselleria, per sortir de la crisi.

Gent de casa

“Per reduir l’atur cal el compromís i la implicació real de tots els agents econòmicsi socials”

Una de les vies per aconseguir-ho ja l’hemesmentat, la via de la reactivació econòmicai sobretot el fet de facilitar l’activitat a lesempreses; són les empreses les que ensajudaran a sortir de l’atzucac actual i crea-ran ocupació i és en aquesta línia queestem duent a terme per exemple tota lasimplificació administrativa i burocràticaper a les empreses, a través de les lleis òm-nibus. Objectiu: el principi de confiançaamb l’empresa i l’empresari, la declaracióresponsable en lloc de l’autorització prèvia. En paral·lel, estem treballant per millorar l’o-cupabilitat de bona part de les persones enatur per tal d’incrementar-los les possibili-tats d’accedir a un lloc de treball de qualitat.Això passa, entre d’altres, per disposar d’unmodel de Servei d’Ocupació de Catalunyacentrat en polítiques actives d’ocupació –ino només passives– i l’orientació de l’ofertaformativa reglada, ocupacional i continua amida del que realment necessiten les em-preses. Aquí és on hem fet un pas endavantamb la integració dels tres subsistemes deformació professional amb l’objectiu de re-plicar el model alemany de formació “duali en alternança” a l’aula i al “taller”; aquestfet permetrà que els nostres joves aprenguini estimin un “ofici” i a una persona amb“ofici” no li hauria de faltar la feina.

Les Oficines de Treball de la Generali-tat (OTG) han rebut algunes critiques,en el sentit que s’han convertit més enuna oficina de tramitació de docu-mentació més que no pas una eina útilque permeti als ciutadans accedir aun lloc de treball. S’han previst canviso reformes? Si és així, quins?Estem treballant per reorganitzar a fons elServei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i enconseqüència les oficines de treball arreu delterritori; per mimetisme amb l’activitat quehi desenvolupen els funcionaris del “ServicioPúblico de Empleo Estatal (SEPE)” –centradaen la tramitació i gestió dels subsidis i pres-tacions de l’atur–, és cert que han esdevin-gut de manera majoritària per al ciutadà unaoficina de tramitació de documentació; unapercepció agreujada per l’increment expo-nencial d’usuaris que s’hi ha produït aquestsdarrers anys degut a la crisi econòmica. A dia d’avui, a tall d’exemple, la meitat delpersonal de la Generalitat que treballa a lesoficines del SOC està donant suport admi-nistratiu als funcionaris del SEPE i el quevolem és poder-los dedicar a orientar pro-fessionalment a les persones en atur, fer-los itineraris professionals, formatius, etc.Aquesta relació SOC-SEPE ve de lluny,concretament d’un conveni de l’any 98, isembla que ben aviat assolirem l’objectiude desvincular-nos-en per tal de poder de-

dicar el màxim d’esforços i recursos aaquestes polítiques actives d’ocupació quevolem aplicar a les oficines del SOC.També estem treballant per dotar el SOCd’una nova i actualitzada cartera de serveistant per a persones com per a empreses,així com també per a internacionalitzar-nela seva activitat. I tot això amb la base dela col·laboració públic-privada. Volem queel SOC esdevingui realment el “Sistemad’Ocupació de Catalunya” i que assumeixicom a propi l’objectiu d’acompanyar a lespersones al llarg de la seva carrera profes-sional amb els programes adients, per talque puguin accedir als llocs que treballque millor s’ajustin a les seves competèn-cies i estiguin, per tant, el mínim tempspossible en situació de desocupació.

Espanya es troba a la cua de països del’OCDE pel que fa a les dificultats detramitació dels requeriments i docu-ments necessaris per muntar empreses.Què està a la seva mà poder fer per talde facilitar als ciutadans muntar laseva empresa de forma ràpida i àgil?Tenim molt a fer en matèria de simplifica-ció administrativa, i de fet ja hem posat fila l’agulla, perquè el Govern ja ha aprovat elPla per implantar la Finestreta Única Em-presarial, amb el qual desapareixeran el20% dels tràmits i se’n simplificaran gairebéel 70%. Es tracta tant d’establir un únic puntde referència entre l’empresa i l’administra-ció com de racionalitzar i simplificar pro-cediments administratius, aplicant mesurescom ara l’ús de mitjans electrònics sempreque sigui possible. L’objectiu final és can-viar el model de relació entre administra-ció i empreses, i creiem que aquest és elcamí adequat: més confiança en l’empre-sari i posar l’administració al servei del ciu-tadà. Per a la Generalitat, posar en marxa lafinestreta única serà un esforç jurídic, orga-nitzatiu i tecnològic significatiu, però els be-neficis per a l’activitat empresarial i lacompetitivitat del país seran considerables.

El seu Departament té competènciessobre molts temes: comerç, turisme, em-presa, ocupació, relacions laborals….Com es fa per establir prioritats?El gran avantatge del nostre Departament ésque sota un mateix paraigües agrupem auna bona part de l’economia productiva delpaís. A banda de que cada àmbit pugui tenirels seus objectius més específics i concrets,tots compartim l’objectiu transversal i últimde reactivar l’economia i crear ocupació. Enaquest sentit el nom de la conselleria per sisol, ja és tota una declaració d’intencions iés que sense empreses no hi ha ocupació,i no hi ha ocupació si no tenim empreses. És cert que la dimensió del Departamentés important però per això també hemposat al capdavant de les diferents Direc-cions Generals a gent experimentada, –lamajoria d’ells o elles provinents dels món“privat”– i grans coneixedors dels sectors iàmbits que tenen entre mans.

Pel que fa al turisme, Catalunya segu-eix sent líder a Espanya pel que fa adestinació turística? La recuperacióeconòmica que ja s’ha iniciat en de-terminats països europeus pot fer queel turisme vagi a l’alça. S’estan adop-tant mesures per no perdre aquestaoportunitat? Com valora el funciona-ment de la campanya d’estiu?El turisme és un sector cabdal per a Catalu-nya, que representa el 12% del PIB i dónafeina a unes 400.000 persones, i que en l’ac-tual context està sent un dels motors de lareactivació econòmica. De gener a agostd’enguany a Catalunya hem rebut 9,8 milionsde turistes estrangers, un 3,9% més que elmateix període de l’any passat, però el queés més important, han “deixat” 8.026 milionsd’euros, gairebé 700 milions més que el2010. Aquestes xifres mostren la recuperaciódel turisme a Catalunya i evidencien la ca-pacitat d’aquest sector per generar riquesa enl’economia del nostre país. Ara el repte és di-versificar l’oferta, sobretot geogràficamentperquè els beneficis que aporta abastin a totel territori, i aprofitar aquests bons resultatsper fer una aposta a mig i llarg termini quepermeti millorar la competitivitat del sector.En aquesta línia estem treballant en el PlaEstratègic de Turisme 2011-2015, que secentrarà en la potenciació de la marca Ca-talunya a nivell mundial, la creació d'unalínia de suport i accés al crèdit per a les em-preses turístiques, la modernització del sec-tor, en especial de les infraestructures i elsserveis, la professionalització i el foment dela desestacionalització.

Montse CarlasDepartament de Comunicació del CEC

[email protected]


Gent de casa

Abans de l’estiu de l’any 2001 la ComissióExecutiva i la Junta de Govern del Col·legid’Economistes de Catalunya van estudiarla possibilitat de posar en marxa una novainiciativa que consistia en una enquesta deseguiment de la conjuntura econòmicasobre la base de la massa col·legial. Im-portava tant la quantitat de respostes comla qualitat d’aquestes, atès que els quecontesten donen una visió àmplia i fide-

digna de l’economia des de la diversitatdels seus punts de vista.

Es van analitzar les diferents opcions dis-ponibles pel que fa el contingut del qües-tionari i els objectius a perseguir, ifinalment es va definir una enquesta ambdues grans parts: una que valorés el pas-sat i el futur recents, i l’altra que analitzésl’actualitat econòmica a partir d’una sèrie

de preguntes que poguéssim variar encada moment.

El balanç d’aquests deu anys és positiu,donat que el nombre de respostes ha anatcreixent en les seves 30 edicions, fins asuperar les 1.300 opinions en l’actualitat,més d’una cinquena part del total decol·legiats. Val a dir que en aquests anysels economistes han participat amb untotal de 29.135 respostes.

De l’enquesta s’ha de ressaltar la seva ca-pacitat d’anticipació i previsió, a través deles opinions i previsions que recull, cosaque es fa palesa clarament quan es com-para amb la mateixa realitat econòmica.

Així mateix, cal esmentar que l’enquesta haestat capaç d’avançar-se a molts temes eco-nòmics d’actualitat, com han estat el modelde finançament autonòmic, el copagamentsanitari, la sostenibilitat del model produc-tiu, o la reforma del mercat laboral. Alseconomistes ens costa fer prediccions; pre-ferim centrar els problemes i formular lespreguntes adequadament, amb la convic-ció que aquest és el millor camí per pre-veure l’evolució de l’economia.

10 anys és un període ampli per veure siaquest plantejament ha estat present enl’enquesta de conjuntura i per comprovarla nostra capacitat per captar i analitzar elsproblemes reals que influeixen en l’eco-nomia. Creiem que aquests 10 anys d’ex-periència reforcen aquest instrument com aeina d’anàlisi de la realitat econòmica.

TEMES D’ACTUALITAT: 10 PREGUNTES A DESTACAR

1. Introducció de l’euro i inflació(2001)En el mes d’octubre de l’any 2001 pre-guntàvem, “Creus que la introducció del’euro a partir de l’any 2002 crearà in-flació?”. L’opinió majoritària (67%) era quesí i efectivament la inflació continua sentun mal crònic de l’economia espanyola icatalana. Hi ha altres factors, però és evi-dent que la pertinença a l’euro no ha ser-vit per corregir aquest element de lacompetitivitat.

2. Bon govern i supervisió comptable(2002)A l’octubre del 2002 preguntàvem, “Da-vant l’actual entorn econòmic empresa-rial, creus que és necessari endurir lalegislació per assegurar el bon govern deles empreses i la seva millor supervisió


10 anys d’enquestes de Situació Econòmica

Actualitat Econòmica

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ICE (octubre) PIB (des./des., exc. 2011 març/març)

3

4

5

6

7

ICE

(Índe

x 0-

10)

2

1

0

2

4

6

0

-2

-4

-6

PIB

(%va

r. in

tera

nual

)

3,1

5,74

3,17

0,9

3,14

3,6

0,8

5,62

-3,7

4,0

3,213,94

5,91

3,32,7

5,956,19

3,6

-0,1

3,6 5,415,27

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011

ICE (octubre) PIB (des./des., exc. 2011 març/març)

3

4

5

6

7

ICE

(Índe

x 0-

10)

2

1

0

2

45

0

-2

-4

-5

PIB

(%va

r. in

tera

nual

)

3

1

-1

-3

5,72

5,87

3,37

0,1

3,40

3,3

1,1

3,3

-4,2

3,8

3,37

3,89

3,7

5,432,6

3,2

6,59

3,4

0,1

5,425,20

5,04

EVOLUCIÓ DE L’ÍNDEX DELS ECONOMISTES EN RELACIÓ AL PIB

Evolució de l’Índex dels Economistes (ICE) i del PIB de Catalunya 2001-2011

Evolució de l’Índex dels Economistes (ICE) i del PIB d’Espanya 2001-2011

comptable?”.El 70% creien que la globalit-zació obligava a reforçar aquest aspecte iefectivament des dels casos de BernadMadof i la fallida de Lehman Brothers s’hademostrat absolutament encertat el neguit.

3. Evolució del preu de l’habitatge(2003)El juny del 2003 preguntàvem, “Creus queels preus de l’habitatge seguiran pujanten els propers mesos a taxes similars a lesque han crescut en el passat recent?”. El50,6% dels col·legiats creien que conti-nuaria pujant i va ser així fins el 2007. Enqualsevol cas aquesta opinió ja es mati-sava (47,1%) perquè els preus ja havienassolit uns nivells clars de “bombolla”.

4. Debat sobre el model de finançament(2004)El juny del 2004 preguntàvem, “Creus quecal iniciar urgentment el debat sobre unnou model de finançament autonòmic?”. El80% dels col·legiats consideraven que s’ha-via de revisar. La discussió continua oberta.

5. Copagament a la sanitat (2005)El febrer de 2005 varem preguntar, “Creusjustificable la posada en marxa d’un sis-

tema de copagament per tal de garantir elfinançament de la sanitat?”. En aquesttema l’oportunitat d’introduir el debat ésclara ja que actualment està més vigentque mai. No hi havia unanimitat (46% afavor i 49% en contra).

6. Model de creixement (2006)El juny del 2006 varem preguntar, “Creusque el model de creixement de les econo-mies espanyola i catalana, basat en elconsum intern i en la construcció, és sos-tenible en un horitzó de 2-4 anys?”. El86% dels col·legiats estimava que no erasostenible el model de creixement en unhoritzó de 2-4 anys. Malauradament la si-tuació actual ens ho recorda.

7. El tren d’alta velocitat Barcelona-Valencia i el Corredor Mediterrani(2007)El juny del 2007, varem preguntar “Creusque fer construir el tren d’alta velocitatBarcelona-València hauria de tenir lamàxima prioritat en la planificació dela xarxa espanyola de l’AVE?”. El 76%considerava prioritària aquesta infraes-tructura.

8. Reivindicació de la indústria com aactivitat central a Catalunya (2008)El mes juny de 2010 preguntàvem, “Creusque cal tornar a reivindicar el paper de laindústria a Catalunya?”. El 81% ho con-siderava vital. Aquesta opinió és avui mésclara en tenir uns índexs d’atur elevats iconstatar que les economies de base in-dustrial estan suportant millor els efectesde la crisi.

9. La reforma laboral (2009)A l’octubre del 2009 varem preguntar,“Creus que ara és el moment d’emprendremesures per fer una reforma del mercatlaboral?”. El 76 % la considerava necessà-ria. En aquests moments és una reforma in-acabada.

10. La reforma de les pensions i l’endarreriment de l’edat de la jubilació(2010)A l’octubre del 2010, preguntàvem, “Creusque la reforma de les pensions hauria decontemplar l’endarreriment de l’edat dejubilació?”. En aquest debat existeix unadivisió total entre l’oportunitat o no de lamesura, pràcticament un 50% a favor i un50% en contra.

Actualitat Econòmica

T’informem dels màsters i postgraus ques’iniciaran a partir dels mes d’octubre al’Aula d’Economia i als quals ja us podeuinscriure.

Màster d’Especialització TributàriaFormació i perfeccionament per a l’exercici com a assessor fiscal

Dates: del 20 d’octubre de 2011 a maig del 2012Horari: de dilluns a dijous de 18.00 a 21.00 h.

El Col·legi d’Economistes, conjuntamentamb diferents universitats, organitza unsmàsters i postgraus que poden dispensarde la prova de capacitació teòrica d’accésal Registre Oficial d’Auditors de Comptes(ROAC).

Postgrau en Auditoria Edicions presencial, semipresencial i on-line.Conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra

Inici: 19 d’octubre del 2011

Màster en Comptabilitat Superior i AuditoriaConjuntament amb la UAB. Campus de Sabadell


El màster es pot realitzar tot sencer o béaprofitar una estructuració a través de dospostgraus:

Postgrau en Comptabilitat Superior i Fiscalitat


Postgrau en Auditoria


Diploma de postgrau:Programa General de Comptabilitat Professional

L’objectiu d’aquest diploma de postgraués formar professionals de comptabilitatamb capacitat per assumir una direcciócomptable, si s’escau. El programa té unenfocament eminentment pràctic, orientata brindar els coneixements necessaris aaquests professionals utilitzant, quan es-caigui, les noves tecnologies aplicades enaquesta àrea.

Dirigit tant a la persona que es vulgui iniciarcom al professional, ja que la seva estructuramodular permet iniciar el programa segonsles condicions particulars de cadascú, se-guint tot el programa o només els cursosque els interessin.

Curs de Comptabilitat Superior segonsel Nou Pla General Comptable Nombre d’hores: 40Dates de realització: del 7 al 30 de novembre del 2011Horari: dilluns, dimecres i divendres, de 17.00 a 21.00 h.

Seminari pràctic de ConsolidacióComptable Nombre d’hores: 20Dates de realització: 12, 14, 16, 19 i 21 de desembre del 2011Horari: dilluns, dimecres i divendres de 17.00 a 21.00 h.

Curs d’Anàlisi d’Estats Financers en elmarc del Nou Pla General Comptable Nombre d’hores: 32Dates de realització: del 24 de gener al 16 de febrer del 2012Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h.

Noves tendències en la Comptabilitatde GestióNombre d’hores: 24Dates de realització: de l’1 al 20 de març del 2012Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h.

Curs de Fiscalitat de l’EmpresaNombre d’hores: 33

Dates de realització: de l’11 d’abrilal 7 de maig del 2012Horari: dilluns, dimecres i dijous, de 19.00 a 22.00 h.

Postgrau en Compravenda d’Em-preses i altres reorganitzacionsempresarialsNombre d’hores: 60Inici: 6 de març del 2012

Consta de 8 seminaris:

– Visió global de la compravendad’empreses.

– M&A, capital risc, business angelsi adquisicions corporatives

– Pla d’empresa i valoració de la companyia.

– Fusions, adquisicions, aportacionsde branca d’activitat,... sabriescom comptabilitzar-les?

– Procés global de due diligence:aspectes financers i fiscals.

– Aspectes legals de la compravendad’empreses.

– Fiscalitat de la compravenda d’empreses.

– Cas pràctic: negociació i gestiódel canvi.

Diploma de postgrau:Programa d’Especialització en Control de GestióLa moderna funció del controller

Nombre d’hores: 140 horesDates de realització: del 24 de gener al 5 de juliol del 2012

Contingut del curs:El programa està estructurat tenint encompte les funcions que normalment rea-litza un controller, donant per fet un nivellcomptable previ suficient. i en concret, elprograma consta dels següents cursos:– Anàlisi d’Estats Financers en el marc delnou Pla General Comptable.– Noves tendències en la Comptabilitat deGestió.– Control de gestió. Control pressupostari.– Control i auditoria interns.


Màsters i postgraus octubre 2011

Treballem en grup / Aula d’Economia

En aquest article volem destacar les dis-posicions referides als estatuts de les so-cietats, i que representen una de lesprincipals novetats.

El BOE de 21 de maig va publicar la Llei11/2011, que és la darrera reforma de laLlei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbi-tratge.

La modificació va entrar en vigor als vintdies de la seva publicació i afecta diversosaspectes de l’arbitratge.

El legislador ha estat sensible a les de-mandes per aclarir i establir de manera ex-pressa la possibilitat d’arbitratge en el mónde les societats de capital.

I així ho posa de manifest de manera ex-pressa l’exposició de motius de la Llei i elsnous articles introduïts en el text legal sónels articles 11 bis i 11 ter.

Per tant la modificació reafirma i aclareix:

• Tots els conflictes que es plantegin ensocietats de capital es poden sotmetre aarbitratge.

• La possibilitat que els estatuts socialssotmetin la resolució de conflictes a ar-bitratge d’un o varis àrbitres, amb duesparticularitats: cal vot favorable de dosterços i en cas d’impugnar-se acords so-cials la designació dels àrbitres i l’admi-nistració de l’arbitratge s’ha d’encomanara una institució arbitral.

• Si l’arbitratge declara la nul·litat d’unacord inscrit o que es pot inscriure s’hade tenir en compte la publicitat que calefectuar-ne en el Registre Mercantil i enBORME.

La reforma implica també un reforç de lesinstitucions arbitrals, car seran aquests ensels encarregats de dirimir les controvèrsiesen l’àmbit de les societats.

Per tots aquests motius, en el moment deredactar o proposar uns nous estatuts so-cials o una modificació, i com a instituciópromoguda pel Col·legi d’Economistes ique compta amb experts en els diversoscamps, cal que valoreu la possibilitat defer referència expressa al Tribunal ArbitralTècnic de Catalunya (TATC) com la millorinstitució arbitral a qui podeu encomanarla designació dels àrbitres i l’administracióde l’arbitratge per a la resolució dels con-flictes que es poden plantejar en la vidade la societat.

La nostra institució ja ha desenvolupat ar-bitratges en situacions de liquidació d’em-preses i de valoracions en l’àmbit societarii pot disposar de professionals de recone-gut prestigi per desenvolupar l’arbitratged’aquestes tasques.

Amb això les empreses i els socis s’evitenels llargs i costosos procediments judicialsque poden entorpir la marxa de la socie-tat i resolen de manera més àgil, econò-mica i discreta les seves diferències.

En aquest sentit cal recordar que la in-clusió de la clàusula arbitral fa que auto-màticament el conflicte sigui resolt pelTATC, ja que aquest procediment ha deser acceptat per cadascuna de les partsen conflicte.

Josep BarcelóSecretari del Tribunal Arbitral Tècnic

de Catalunya [email protected]


El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunyadestaca l’impuls de l’arbitratge estatutari de les societats en la reforma de la Llei del’Arbitratge

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

CLÀUSULA ARBITRAL

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivadadel present acte jurídic, les parts se sotmeten a l’arbitratged’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de laFundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a quise li encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tu-tela i administració de l’arbitratge.”


Treballem en grup /Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

La Seu del Col·legi d’Economistes de Cata-lunya va ser l’escenari el passat 8 de junyde la presentació del llibre Sense Espanya.Balanç econòmic de la independència(Ed. Pòrtic).

El llibre, dels professors de la UPF ModestGuinjoan i Xavier Cuadras, va ser presentatpel degà del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya, Joan B. Casas i per l’autor del prò-leg Antoni Serra Ramoneda. En l’acte elsdos autors van presentar els seus resultatssobre els efectes que tindria un boicot co-mercial associat a un procés que portés ala independència de Catalunya.

Una de les premisses de partida de l’exer-cici és que, a part d’un possible boicot aproductes i empreses catalanes per part delmercat espanyol, no hi hauria altres conse-qüències econòmiques significatives que al-teressin el normal funcionament del sistemaproductiu.

És a dir, que institucions, òrgans reguladors,marc jurídic i financer seguirien funcionantamb normalitat, i també que Catalunya con-tinuaria sent membre de la Unió Europea,amb l’euro com a moneda.

ELS EFECTES SOCIOECONÒMICS

A l’hora d’analitzar els efectes econòmicsdel boicot cal distingir entre el boicot delsconsumidors i el de les empreses. El primerpot ser “emocional, limitat en el temps i s’a-caba focalitzant en uns quants productesrepresentatius per la qual cosa els seus efec-tes són limitats”. Com a exemple, se citenles diverses campanyes de boicot al cavaque van tenir un impacte global relativa-ment moderat i concentrat en el temps.

El boicot per part de les empreses quecompren productes intermedis i/o de ca-pital, seria molt menor bàsicament perquè,“les empreses prenen decisions racionals iningú a una empresa està disposat apagar més per un mateix producte o acomprar menor qualitat pel mateix preu.La pràctica del boicot difícilment es podriajustificar al si d’una empresa.”

Els autors suposen que el boicot seria si-mètric. Sobre aquesta base, un boicot re-duiria les exportacions catalanes cap almercat espanyol i alhora produiria unasubstitució parcial d’importacions proce-dents d’Espanya per productes del país.

QUANTIFICACIÓ DELS EFECTES D’UN BOICOT

Sectorialment, les empreses més afectadesserien les que venen a consumidors finals,els seus proveïdors, els proveïdors delseus proveïdors, etcètera. Per contra, lesempreses que operen únicament en unmercat local, en general les de serveis, esveurien menys afectades. En definitiva “elgrau d’afectació del boicot en les empresesdependria en una part de la seva exposicióal mercat espanyol”, i de l’altre de la pos-sibilitat de substituir el producte.”

A títol d’exemple, en el cas d’un boicot del40% per part dels consumidors i del 20% perpart de les empreses, provocaria un descensdel PIB català del 4%. Tenint en compte queel dèficit fiscal de Catalunya està establert enun 9-10%, el resultat final seria que l’econo-mia catalana no experimentaria cap sotra-gada, ans el contrari. De fet, el boicot hauriad’assolir unes cotes de descens del 80% deles vendes a consumidors i del 50% de lesvendes a empreses perquè el descens delPIB català fos equivalent al dèficit fiscal mitjàestimat pels governs espanyol i català.

UNA VISIÓ ESTRICTAMENT ECONÒMICA

El degà del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya, Joan B. Casas, va celebrar que lapresentació del llibre es realitzés davantd’un auditori tan adient, ja que analitza laviabilitat de la independència des d’unaperspectiva estrictament econòmica. Casasdestacà el caràcter pioner d’una publicacióque aporta informació de base sòlida a undels grans debats de la societat catalana.L’autor del pròleg, el catedràtic Antoni SerraRamoneda, feu una glossa de l’obra tot pre-cisant que l’actual model de finançamentha fracassat perquè descansa en una fór-mula de càlcul perversa, “el que ens donenper un costat ens ho acaben treient per unaltre”. Pel prestigiós economista el llibre ésoportú perquè el debat sobre la indepen-dència ha deixat de ser tabú i perquè, desde determinats medis, s’ha donat una visiócatastrofista del què passaria en cas d’inde-pendència, però sense gaires raonaments.

Serra Ramoneda va recordar que aquestllibre era continuador del treball que vainiciar un altre il·lustre economista i polí-tic, Ramon Trias Fargas.

Modest GuinjoanEconomista

[email protected] Cuadras Morató

[email protected]

El llibre “Sense Espanya”desmenteix la creença que laindependència no és viableper raons econòmiques


El passat 12 de juliol es va celebrar en elCol·legi d’Economistes de Catalunya la con-ferència “L’agroalimentació eina de futur pera l’economia catalana” a càrrec de FrancescReguant. L’acte era en motiu de la presenta-ció del llibre “Entendre l’agricultura. Unaeina imprescindible per sortir de l’embolicdel segle XXI”, llibre del qual n’és autor el po-nent i que ha estat prologat per Martí Boada.L’organització de l’acte va anar a càrrec delCol·legi d’Economistes i del Col·legi d’Engi-nyers Tècnics Agrícoles, dels quals el degà,Joan B. Casas, i president, Ramon Lletjós, res-pectius varen presentar i cloure. Va comptaraixí mateix amb la col·laboració de l’ACCID.

La conferència es va basar en el contingutdel llibre. Un llibre que es divideix en tresparts diferenciades. La primera sobre l’agri-cultura al segle XXI, la segona sobre la re-alitat i opcions de futur de l’agriculturacatalana i la tercera exposa sis exemples dela realitat d’aquesta agricultura, uns exem-ples molt diferents però amb gran valor re-presentatiu i explicatiu de les línies de futur.

El llibre es justifica i parteix de la constata-ció que la societat s’ha apartat de l’agricul-tura. Les raons d’aquest fet són múltiplesperò en bona part a resultes, paradoxal-ment, de l’èxit de les politiques agràriesque han aconseguit garantir en el món de-senvolupat un proveïment alimentari, sa-nitàriament segur, amb uns preus moderatsi estables. Però aquest distanciament no ésgratuït ja que ha portat a contradir lesbases de les politiques agràries, a oblidar

les causes que les varen generar. El reforçde les exigències sanitàries i de benestaranimal, d’una banda, amb el desmantella-ment real dels mecanismes de protecciód’aquestes polítiques, d’altra banda, estàportant al sector agrari europeu, malgrat laseva alta tecnificació i productivitat en ter-mes físics, a una situació de permanent di-ficultat en haver de competir sovint encondicions de desigualtat.

El contingut del llibre ens el confessen elsseus dos títols. D’una banda vol donar a“entendre” el valor de l’agricultura com arealitat singular, diferent, com a productede primera necessitat, imprescindible, ambuna forta tendència a la volatilitat de preusi rendibilitats i amb una forta capacitat pera la desestabilització de l’economia, fet queha suggerit la seva regulació. Quant a la im-portància de l’agricultura es critica l’ús del% del PIB per negar-la. Així el conjuntagroalimentari aporta el 3,6% del PIB, men-tre que altres sectors tals com l’energia i l’ai-gua junts representen solament el 2,2% delPIB català, la industria química el 3,2% i lametal·lúrgia el 2,7%. Òbviament ningú s’a-treviria a pensar que l’economia catalanapot prescindir de l’energia, l’aigua, la quí-mica o la metal·lúrgia. De fet, els catalansgastem el 21% de la nostra renda en ali-mentació, aquesta xifra ens apropa millor aentendre la importància del sector agraricom a fonament de l’edifici alimentari.

D’altra banda, el llibre es refereix a “l’em-bolic del segle XXI” el qual, per resoldre-

ho, precisarà d’una eina tal com l’agricul-tura. És cert que la desactivació de part delsmecanismes de regulació dels mercats ali-mentaris ha generat dificultat. Però el veri-table embolic és el que ha produït l’homeen actuar com si els recursos naturals fossinil·limitats. Avui som ja conscients que elscombustibles fòssils tenen una fi, que cadacop hem d’alimentar a més persones i queels recursos per produir aliments tampocsón il·limitats, que hem posat en risc el mediambient, on el canvi climàtic ho acaba com-plicant tot, i, per acabar de tensar la situació,no s’ha sabut resoldre el problema de la po-bresa i la gran desigualtat econòmica i socialdel món, la qual cosa és una bomba de re-llotgeria que ja comença a esclatar.

Efectivament, l’índex de preus dels cerealsde la FAO que el 2005 estava en el seuvalor 100 va assolir el 2007 el valor 273 i el2011 de nou el valor 265. Tinguem encompte que els cereals són la base de l’a-limentació humana, de l’alimentació ani-mal i són primera matèria per produiragrocarburants. S’han produït en quatreanys dues crisis de preus agudes que varenser ràpidament interpretades pel BancMundial i el FMI com d’alta preocupaciótant pel que fa al proveïment alimentarimundial –i la fam com a conseqüència-sinó també com a causa d’inestabilitat eco-nòmica, política i social. Recordem que lescrisis polítiques de Nord d’Africa, varentenir com a detonant l’increment de preusdels aliments bàsics. “Pa i llibertat” es cri-dava a Tunísia i Egipte. La preocupació perl’estabilitat de preus alimentaris ha arribata l’ordre del dia de la reunió del G20.

En resum, l’agricultura és clau i estratègicaper garantir la seguretat alimentària, pel seugran potencial desestabilitzador en conjun-tures tenses oferta-demanda i, per contra,pel seu paper anticíclic en períodes reces-sius, en tenir una demanda més estable,Però també és clau per les seves implica-cions ambientals en positiu i en negatiu enun moment en el qual aquest tema passa aprimer nivell (captació CO2 i evitar-ne lesemissions, reciclatge, serveis mediambien-tals, etc). I cal no oblidar la importància perla seva funció territorial i paisatgística coma gestor de més del 90% del territori.

El segle XXI és quan l’home haurà de tor-nar els deutes amb la natura i cercar ca-mins d’equilibri sostenibles, uns caminsque el llibre veu de la mà de la tecnologiaamb el suport essencial de l’agricultura.

Francesc ReguantEconomista

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi

L’agroalimentació, eina de futurper a l’economia catalana


Treballem en grup / Recull

Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència

Presentació del llibre organitzada per la Junta de Govern delCol·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec dels autors Srs. Mo-dest Guinjoan i Xavier Cuadras. Va ser presentat per el Sr. AntoniSerra Ramoneda i el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya.

Simplificant l’anàlisi de les dades

Conferència organitzada per la Comissió d’Organització i Sistemesd’Informació (OSI), a càrrec del Sr. Joan Haro, llicenciat en ADE,Màster en Direcció Econòmica Financera per ESADE i PDD IESE.Soci de la firma PRAGMA Solucions. Va presentar l’acte el Sr. JosepMaria Gallart, vicepresident de la Comissió.

Novetats en la declaració de l’Impost sobre Societats

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes As-sessors Fiscals, a càrrec del Sr. Àngel Segarra, economista asses-sor fiscal.

Claus per vendre una empresa al millor preu

Conferència organitzada per el Grup de Treball M&A de la Comis-sió d’Economia financera conjuntament amb el Foment del TreballNacional, a càrrec del Sr. Carlos Mallo, president de Permira España.L’acte es va celebrar a la seu del Foment Nacional del Treball.

Economia: ¿Ciencia Útil?

Presentació del llibre organitzada per la Junta de Govern delCol·legi d’Economistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Jacint RosHombravella, col·legiat de Mèrit del Col·legi i autor del llibre. Vapresentar l’acte el Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi.

Recull (de l’1 de juny al 30 de setembre) Barcelona



Aliances Estratègiques i sinergies entre els proveïdors del sector salut i social

Dinar-coloqui organitzat per la Comissió d’Economia de la Saluta càrrec del Sr. Carles Lorant i Constants, director econòmic-fi-nancer i de control de gestió de la Unió Catalana d’Hospitals i elSr. Miquel Arrufat i Vila, gerent del Consorci Sanitari Integral i co-ordinador de la Comissió Econòmica Financera del Consorci deSalut i Social de Catalunya.

Corredor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible?

Tercera conferència organitzada per la Comissió d’Economia iSostenibilitat dins de les sessions internes de discussió i conei-xement (SIDICO) a càrrec del Sr. Joan Amorós, secretari generalde FERRMED.

Com protegir-se de les incerteses dels mercatsfinancers?

Dinar-col.loqui organitzat pel Fòrum Economistes en Mercats Fi-nancers a càrrec del Sr. José Luis Ruiz Navarro, director d’Anàliside Mercats Financers del Banc Santander. Va presidir la Dra. Mont-serrat Casanovas, catedràtica d’Economia Financera i secretària dela Junta de Govern del Col·legi.

El govern econòmic europeu: una eina per superarla crisi ?

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacionali Unió Europea, amb la participació del Dr. Joan Clavera, catedrà-tic d’Economia aplicada i degà de la facultat d’Economia i Empresade la Universitat Autònoma de Barcelona i el Dr. Francesc Granell,catedràtic d’organització Econòmica Internacional de la Universi-tat de Barcelona i director general honorari de la Comissió Euro-pea. Va moderar l’acte el Dr. Xavier Ferrer, economista, politòlegi secretari de la Comissió d’Economia Internacional i UE del CEC.

Sostenibilitat i progrés de la sanitat catalana

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia de la Saluta càrrec de l’Hble. Sr. Boi Ruiz, conseller de Salut de la Generali-tat de Catalunya. Va donar la benvinguda el Sr. Joan B. Casas,degà del Col·legi i president de la Comissió i va ser moderada perla Sra. Maria Josep Arasa, vicepresidenta de la Comissió.

L’agroalimentació, eina de futur per a l’economiacatalana

Conferència i presentació del llibre “Entendre l’agricultura. Unaeina imprescindible per sortir de l’embolic del segle XXI”. Orga-


nitzada per la Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya a càrrec del Sr. Francesc Reguant, autor del llibre. Va pre-sentar el Sr. Ramon LLetjós, president del Col·legi d’EnginyersTècnics Agrícoles i la cloenda va anar a càrrec del Sr. Joan B.Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Reunió del panell d’experts de l’IEBE

Per examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 30 de setembre del 2011.

Roda de premsa

Per presentar l’Informe de Situació Econòmica Primavera 2011, acàrrec del Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes deCatalunya i del Sr. Àngel Hermosilla, responsable de la SecretariaEconòmica del Col·legi.

10 anys de l’enquesta de Situació Econòmica

Esmorzar del degà del CEC, Joan B. Casas amb un grup de perio-distes per comentar l’evolució de l’enquesta i la visió dels econo-mistes sobre els diferents temes d’actualitat al llarg d’aquests 10 anys.

Visita a les “Termes de Baetulo” de Badalona

Sortida cultural organitzada per al Grup d’Economistes Seniors



“Guanyar dimensió per competir millor: la fusió COMSA EMTE, un cas d’èxit”

Conferència organitzada per el Grup de Treball M&A de la Comis-sió d’Economia Financera amb la col·laboració del Foment del Tre-ball Nacional a càrrec del Sr. Jordi Miarnau, president de COMSAEMTE i Sr. Carles Sumarroca, vicepresident de COMSA EMTE.

Tarragona

Efectes d’un boicot comercial sobre l’economiacatalana

Conferència amb la presentació del llibre “Sense Espanya. Balançeconòmic de la independència”, a càrrec del Sr. Modest Guinjoan,doctor en Economia per la Universitat Autònoma de Barcelona iactualment director del Departament d’Economia i Empresa dePIMEC; soci-director de la consultora BARCELONA ECONOMIA SLi professor associat del Departament d’Economia i Empresa de laUniversitat Pompeu Fabra. La presentació del llibre va anar a càr-rec del Sr. Josep Lluís Carod Rovira.

Cursos i seminaris

Barcelona

n Aspectes jurídics de les Successions. Reforma del Llibre IV del Codi Civil Català

A càrrec de la Sra. Arantxa Tobaruela Carrera, responsable del de-partament civil de Barcelona de Garrigues Abodagos.

n La reforma de l’Impost sobre Successions a Catalunya

A càrrec de la Sra. Natàlia Caba i Serra, subdirectora general deRègim Jurídic de la Direcció General de Tributs i Joc.

n Aplicació pràctica de les taules dinàmiquesamb Excel a la gestió financera, comptable i auditoria (2a edició)

A càrrec del Sr. Luis Muñiz, economista i auditor.

n Curs de control i auditoria interns

A càrrec del Sr. David Ramos, sotsdirector d’Auditoria Interna aLlatinoamèrica de Gas Natural Fenosa. Sr. David Mestre, respon-sable d’Auditoria Interna, Estratègia i Suport de Gas Natural Fe-nosa. Sr. Oscar Campoy, gerent d’Auditoria Interna, Negocisregulats i minoristes de Gas Natural Fenosa. Sr. Josep Domenech,responsable d’Auditoria Interna, Negoci Elèctric Centreamericà iColòmbia de Gas Natual Fenosa. Sr. Manuel Carpio, sènior ma-nager d’ERS (Enterprise Risk Services) de Deloitte, i Sr. FrancescRosés, economista, ex-partner internacional de Carddecisions.

n Aplicació pràctica de les taules dinàmiquesamb Excel a la gestió financera, comptable i auditoria (3a edició).

A càrrec del Sr. Luis Muñiz, economista i auditor.

n Tributació en l’IVA de les operacions intracomunitàries i altres aspectes rellevantsi conflictius de l’IVA, especial esment al Reglament UE/282/2011

A càrrec del Sr. José Maria Tocornal, cap d’unitat en la Depen-dència d’Inspecció de l’AEAT de Girona.

n Les relacions banca-empresa en temps decrisi. Nous aspectes clau per a la negociacióbancària

A càrrec del Sr. Francisco Marín, director de Choice ConsultoresAsociados i Sr. Ramon Vidal, Analista d’Inversions i professord’ESADE.

n El model 200 de declaració de l’Impost de Societats 2010: especial referència a la informació de les operacions vinculades

A càrrec del Sr. Enrique Seoane, cap de gestió de la Unitat Re-gional de Grans Empreses i inspector regional adjunt de la De-pendència regional de Catalunya.

n Anglès de negocis (nivell intermig)

A càrrec del Sr. Eisenhuth Wolfgang, professor d’anglès. TrainerCrosscultural business.


n Presentacions en anglès (nivell avançat)


n La negociació en anglès (nivell avançat)


n Curs de preparació de la 2a fase pràctica de l’examen d’aptitud professional d’accés al ROAC

A càrrec del Sr. Juan Luis Domínguez, economista i auditor i Sr.Antoni Puig, economista i auditor.

n Seminari pràctic de consolidació comptable.Adaptat al Reial Decret 1159/2010 de 17 de setembre

A càrrec de la Sra. Soledad Moya, economista.

n Gestió laboral: nòmines, contractes laborals i Seguretat Social

A càrrec del Sr. Àngel Buxó, director general d’EGARA Formació.

Lleida

n La declaració de l’Impost sobre Societats de l’exercici 2010

A càrrec de la Sra. Marta Domenech, assessora fiscal.

Girona

n El control de qualitat a l’auditoria de comptes

A càrrec del Sr. Xavier Amargant i Moreno, membre de la sub-comissió de control de qualitat del REGA. Revisor d’auditoriesdel REGA adscrits als convenis de col·laboració amb l’Auditor deComptes.


L’accés al finançament de les PIME espanyolesNo

ticia

ri d’

Econ

omia

$

Les dificultats per accedir a finançament extern, els problemesde liquiditat, l’encariment dels crèdits,….., s’han convertit enquelcom quotidià per a famílies i empreses, juntament ambl’excessiu endeutament, tant del sector privat com del públic.Aquestes són preocupacions que sovint es destaquen en l’en-questa de conjuntura del Col·legi d’Economistes de Catalunya,“Situació Econòmica. Enquesta d’Opinió dels Economistes”. El Consejo Superior de Cámaras d’Espanya realitza un segui-ment periòdic d’aquest problema en el cas de les petites imitjanes empreses, mitjançant l’”Encuesta sobre el acceso delas PYMES a la financiación ajena”, que recull informació sobrefirmes d’entre 1 i 249 treballadors1. La darrera edició d’aquestaenquesta, que es realitza des de principis del 2009, contem-pla els resultats del primer trimestre del 2011, que fan refe-rència a un univers total d’1.512.000 empreses de tot Espanya.

NECESSITATS I PROBLEMES DE FINANÇAMENT

Segons l’”Encuesta” un 68,7% de les PIME estatals han intentataccedir a finançament extern durant els primers tres mesos d’en-guany, percentatge inferior al de l’exercici passat (mitjana d’un74,0%) i al del 2009 (mitjana d’un 78,3%), cosa que revela unareducció en les necessitats financeres d’aquest tipus d’empreses.Cal destacar, especialment, la davallada registrada entre finals del2010 i el mes de març d’aquest any (d’un 72,3% a un 68,7%).Tanmateix, l’accés al finançament continua sent un problemabàsic de les empreses. Un 87,3% de les PIME que s’han diri-git a entitats financeres al llarg del primer trimestre del 2011han tingut problemes per accedir-hi. Es tracta del major per-centatge dels darrers dos anys, superant la mitjana del 2009i del 2010 (83,9% i 85,7%, respectivament). De les empre-ses que han tingut problemes un 13,8% no va poder obte-nir finalment finançament, sobretot perquè les garanties ereninsuficients. Val a dir que aquest percentatge de rebuig és elmés elevat del darrer any, atès que des del primer trimestredel 2010 s’havia mantingut en proporcions inferiors al 13%.

MOTIUS DE FINANÇAMENT

Un 92,0% de les PIME necessita durant el primer trimestredel 2011 recursos externs per finançar circulant, proporció si-milar a la que caracteritza el darrer any, però superior a lamitjana del 2009 (80,7%) i a la del primer trimestre del 2010(86,8%). Val a dir que un 92,3% de les empreses que hansol·licitat finançament en els primers tres mesos de l’any han patit un retard mitjà en els pagaments dels seus clients,per sobre de la mitjana del 2010, retard que va ser a l’entornde 4,6 mesos. Entre les que són proveïdores de les adminis-tracions públiques un 71,4% manifesta problemes per co-brar i en aquest cas el retard és superior als 5 mesos.Per la seva part, un 27,0% de les PIME recorren a finança-ment per donar cobertura als seus projectes d’inversió.

CONDICIONS I INSTRUMENTS DE FINANÇAMENT

Per al 37,3% de les PIME que durant el primer trimestre del 2011han anat a entitats de finançament el volum de finançaments’ha reduït, cosa que significa un empitjorament de la situaciósi es compara amb el 36,2% de mitjana del 2010, però lluny del40,4% del 2009 –sobretot del 42,6% del primer trimestre–.

En els primers tres mesos d’enguany el cost de finançament(tipus d’interès) s’ha incrementat per a un 64,3% de les em-preses, per sobre del 62,5% de mitjana de l’exercici passat.També s’han encarit les despeses i comissions en relació al tri-

mestre anterior per a un 69,3% de les PIME (mitjana d’un67,8% el 2010). Paral·lelament, per al 82,3% de les empre-ses han augmentat les exigències de garanties i avals, i a un45,9% se li ha requerit garanties personals.

No obstant, el 47,9% de les empreses que han obtingut fi-nançament extern en els darrers tres mesos afirmen que nohan rebut la totalitat dels recursos demanats.

Un 10% de les PIME han recorregut durant el primer tri-mestre del 2011 a Societats de Garantia Recíproca (SGR), persobre del 2010 (promig d’un 9,1%) i del 2009 (mitjana d’un5,8%). Per la seva banda, un 37,5% han sol·licitat línies del’Instituto de Crédito Oficial (ICO), quelcom més que en el2010 (mitjana d’un 35,8%). Entre altres instruments alter-natius utilitzats per les empreses per obtenir finançament,cal destacar el capital risc i els préstecs participatius, usat perun 3,5% i per un 2,0% de les PIME al llarg dels primers tresmesos d’enguany.

LLEI ÒMNIBUS

El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya va aprovarel 5 de juliol els tres projectes de llei en què es va dividir l’a-nomenada “Llei Òmnibus”, després d’analitzar les més de3.000 al·legacions presentades en el període d’exposició pú-blica. Aquesta Llei té per objectiu simplificar l’administraciócatalana, aprimar la legislació, i agilitar i reduir els tràmits ad-ministratius, amb la finalitat última de reactivar l’economia.

PROJECTE DE LLEI DE SIMPLIFICACIÓ I MILLORA DE LA REGULACIÓ

Pretén reduir i clarificar la legislació vigent, introduint mesuresper agilitar tràmits i processos que permetin assolir una admi-nistració pública eficaç, transparent i àgil. Es modifiquen 30lleis i 2 decrets d’un total de 8 àmbits, com són els següents:Agroambiental; cultural i de l’esport; dret privat; econòmic;seguretat; sociosanitari; territori; procediment administratiu.

PROJECTE DE LLEI D’AGILITAT I REESTRUCTURACIÓADMINISTRATIVA

Té per finalitat clarificar i simplificar les estructures adminis-tratives per atendre els requeriments de la ciutadania i les em-preses. Es proposa modificar 32 lleis i 2 decrets, preveient:– La supressió de 6 organismes i entitats.– Una reordenació administrativa àmplia –orgànica i funcio-

nal–, afectant a uns 30 organismes.– La creació de nous organismes.

PROJECTE DE LLEI DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

L’objectiu és ajudar a desenvolupar l’activitat empresarial iimpulsar diferents sectors productius especialment afectatsper la crisi. Es modifica un total de 12 lleis i 4 decrets de 4àmbits diferents, que són els següents: mediambiental, eco-nòmic, sanitari, territori.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la secretaria econòmica

[email protected]

1. Vegeu http://www.camaras.org/publicado/estudios/publicaciones_SE.jsp.

Control Intern sobre la Informació FinanceraCo

mis

sió

de C

ompt

abilit

atNo

ticia

ri

$

La CNMV ha publicat un treball denominat “Control internsobre la informació financera en les entitats cotitzades”. Elmateix va ser elaborat per un Grup de Treball de Control In-tern (GTCI) designat a aquest efecte.

Aquest treball té per finalitat elaborar un conjunt de reco-manacions sobre el sistema de control intern sobre la infor-mació financera (SCIIF) i és una contribució a les necessitatsde transparència de la informació financera preparada per ala presa de decisions als mercats de valors.

En el marc general espanyol sobre sistemes de control internconviuen obligacions vinculants amb recomanacions volun-tàries del Codi Unificat. S’exigeix que els comitès d’auditoriatinguin coneixement del procés d’informació financera i delssistemes de control intern de l’entitat, però els requerimentsde transparència no posen èmfasi en els sistemes de controlintern, ni plantegen la verificació per part de tercers de la in-formació subministrada al mercat sobre el SCIIF.

L’article 116 de la Llei de Mercat de Valors (LMV) exigeix queles societats cotitzades publiquin anualment un InformeAnual de Govern Corporatiu (IAGC) que contingui, entre al-tres coses, una descripció del sistema de control de riscosdescrivint la política de control de riscos i detallant i avaluantels riscos coberts pel sistema.

La disposició addicional divuitena de la LMV requereix que lesentitats cotitzades tinguin un comitè d’auditoria que assumeixila funció d’auditoria interna i que conegui el procés d’infor-mació financera i els sistemes de control intern de l’entitat. ElCodi Unificat recomana en el seu article 46 les atribucions iresponsabilitats del Comitè d’Auditoria, entre les quals hi hadisposar d’una funció d’Auditoria Interna que vetlli pel bonfuncionament dels sistemes d’informació i de control intern.

D’acord amb la Normes Tècniques d’Auditoria, els auditorsexterns han d’avaluar els sistemes de control intern per de-terminar l’abast, naturalesa i oportunitat de realització de lesproves d’auditoria per expressar la seva opinió sobre els es-tats financers. I en finalitzar el treball han de comunicar a ladirecció les debilitats trobades.

A nivell europeu, el Parlament i el Consell Europeu s’hanocupat a través de les Directives 2006/43 i 2006/46 dels sis-temes de control intern requerint a les entitats amb cotitza-ció borsària que supervisin l’eficàcia del control intern,l’auditoria interna i els sistemes de gestió de riscos i que fa-cilitin als mercats les seves principals característiques en re-lació amb el procés d’emissió d’informació financera.

Proposta del Grup de TreballLa proposta del GTCI té en compte el que en el moment d’e-metre-la eren dues propostes legislatives, que van resultarsent la Llei 12/10 de 30 de juny, per la qual es modifica la Lleid’Auditoria de Comptes, i la Llei 2/2011 de 4 de Març, de-nominada d’Economia Sostenible.

La primera només es refereix al sistema de control intern dequalitat dels auditors de comptes i de les societats d’audito-ria de comptes, mentre que la Llei 2/2011 en la seva disposi-ció final cinquena en què modifica la llei 24/1988 del Mercatde Valors, s’ocupa del sistema de control de riscos en el ca-pítol IV com un dels continguts que ha de tenir el IAGC.

El treball del GTCI ha establert un marc de referència decontrol intern sobre la informació financera amb la finalitatde disposar d’un conjunt de recomanacions que permeti ales entitats comparar i avaluar la seva SCIIF, i ha elaborat

una guia que identifica elsindicadors de referència queles entitats cotitzades hau-rien d’utilitzar per informarsobre la seva SCIIF.

Amb l’objecte de reforçar latransparència i qualitat de lainformació pública subminis-trada als mercats de valorssobre el SCIIF, el GTCI ha con-templat la possibilitat d’invo-lucrar en aquest procés al’auditor extern amb l’emissiód’un informe sobre el SCIIFque podria contribuir a:

a) Reforçar la confiança en la informació pública que es pro-porcioni als mercats sobre el SCIIF.

b) Propiciar el compliment dels principis i regles objecte deles recomanacions contingudes en el marc de referència.

c) Facilitar la possibilitat de comparar la informació publi-cada per les diferents entitats.

d) Afavorir la convergència amb altres països de l’entorn es-panyol.

No obstant l’assenyalat, el GTCI també ha posat de relleul’existència de certs inconvenients, sobretot la possibilitat deredundàncies en l’actuació de l’auditor extern en relació ambla revisió del control intern i els costos addicionals que es ge-nerarien per la necessitat d’ampliar els serveis de l’auditorextern.

En aquesta avaluació de pros i contres, el GTCI va arribar auna posició comuna:

1. Recomanar que les companyies cotitzades sol·licitin delseu auditor extern un informe sobre la informació relativaal SCIIF que ha de ser públic

2. L’abast de l’informe ha de ser limitat3. Es minimitzi el cost de la revisió per l’auditor extern4. S’aconsella a les societats que encarreguin la revisió al seu

auditor extern, que ho publiquin als mercats de valors

Carlos Puig de TravySoci de Crowe Horwath

“El GTCI ha establert un marc de referènciade control intern que inclou recomanacions

perquè les entitats comparin i avaluin la seva SCIIF i una guia que inclou

els indicadors de referència”

$

Hem de recordar que el Col·legi, a través del seu grupde treball “Economistes en reestructuracions d’empre-ses” ha iniciat l’elaboració d’un document tècnic quepretén posar a l’abast de tots els professionals les pau-tes mínimes sobre les quals cal impulsar i negociar unPla de Viabilitat. Aquest document tindrà com a objectiusecundari que els economistes que hagin estat nomenatsAdministradors Concursals tinguin una referència a l’horad’avaluar els Plans de Viabilitat presentats per les empreses,tal com els ordena la Llei Concursal.

Entenem que la qualitat en la preparació, elaboració, pre-sentació i negociació del Pla de Viabilitat és una condició ne-cessària per tal d’obtenir eficiència social quan l’empresarequereix mesures específiques de reconducció, tot intentantevitar acollir-se al concurs, però també acudint a aquestaeina que se’ns ofereix quan és evident que representa la mi-llor solució, i tot això sense dilacions que facin inviable o ex-cessivament costós l’ús de l’eina concursal.

L’efectivitat en l’aplicació de les mesures extraordinàries peraconseguir la supervivència, precisen de la voluntat delsagents amb capacitat crítica sobre les decisions estratègiquesde l’empresa. El primer grup d’aquests agents és, sens dubte,el dels socis i/o empresaris. A aquests se’ls ha d’exigir volun-tat, esforç, (no és suficient la necessitat de mantenir elmodus vivendi), capacitat i solvència moral. Si manca algunad’aquestes característiques, la supervivència de l’empresa noserà possible.

Pel que fa a l’esforç de l’empresari, en la seva vessant eco-nòmica i financera, és comú reconèixer que l’empresa petitai mitjana està escassament capitalitzada, i també ho és la res-posta segons la qual aquesta manca d’esforç financer directequeda matisat per l’obligació i/o voluntat d’avalar les diver-ses operacions de crèdit (tant a curt com a llarg termini) perpart de l’empresari. Seguint aquest argumentari, es podriaconcloure que no existeix aquesta manca de capitalització.En efecte, s’està estenent l’opinió de que si en el càlcul delsfons propis hi afegíssim el còmput total dels préstecs i crè-dits avalats, es demostraria que no hi ha manca de finança-ment. Ara bé, convé recordar dues coses:

La primera, que aquest sistema de finançament no és com-parable a les aportacions ortodoxes de capital, donat que lapressió pel retorn del principal més els interessos, continuaforçant l’empresa a prendre accions que potser no portariaa terme en cas que el capital fos no exigible i la seva retri-bució, basada en dividends, només es concretés en cas d’ob-tenció de beneficis acompanyats de cash-flow lliure pelsaccionistes. És a dir, aquest sistema de finançament nomésté sentit quan s’espera un grau de palanquejament superiora 1 durant tot el període de duració del mateix.

La segona, que en realitat la conversió de préstecs de tercersen fons propis es dóna només en el cas que l’empresa esde-vingui incapaç de retornar els préstecs rebuts. En aquest cas,els prestamistes abandonen la seva posició, convertint alsavalaladors en prestamistes qualificats de subordinats en unpotencial concurs, i per tant amb obligació de mantenir elsseus crèdits com si fossin fons propis. Però el coneixementd’aquest fet ineludible fa que les accions dels empresaris ava-ladors es converteixin en perverses en el moment en el quals’esperen dificultats financeres, ja que existeix una potentpropensió a anar liquidant els deutes per préstecs i crèdits i

rebuts avalats, amb preferència sobre la resta de posicionsdeutores. No cal dir que en situació concursal aquestes ac-cions són susceptibles de retroacció, però la mala praxis jas’haurà produït, molts cops sense possibilitat de ser recon-duïda totalment.

És per això que ens cal modificar la cultura d’indepen-dència que ens fa confondre el concepte de fortalesa.No existeix debilitat empresarial pel fet de preveureconflictes d’interessos i opinions en el si d’un conjuntvariat d’accionistes, si es manté la separació entre elsòrgans de govern i els de gestió, i tots dos se sotmetena normes de bon govern.

Una qüestió que preocupa a les empreses és la determinaciódel moment en el qual cal prendre les mesures de recon-ducció de la situació.

En les empreses dotades de Plans Estratègics, el moment vedeterminat per la detecció de diferències materials entre elsresultats esperats (tant pel que fa a la generació de PiG comde cash-flow) i els resultats realment obtinguts.

En les empreses que no disposen d’una planificació estra-tègica adequada (tant se val que no estigui expressada enmodels econòmics i financers), la fixació d’aquest momentve determinada per dos aspectes que són ben diferentsperò que en tot cas són complementaris. I en tots dos casosles accions que caldrà emprendre venen fixades per impe-ratiu legal. Ens referim a l’obligació d’equilibrar la situaciópatrimonial quan els fons propis cauen per sota de la mei-tat del capital social i a l’obligació de presentar concursquan l’empresa es troba en situació d’insolvència actual oimminent.

Tret de l’anomenada insolvència imminent, que dóna un certgrau de llibertat a l’empresa per actuar amb antelació, lesmesures que cal que dugui a terme l’empresari venen força-des per situacions de fet, la qual cosa implica l’actuació sotaambients de pressió, amb les dificultats afegides que aquestfet comporta.

Una qüestió interessant és la de determinar en quin momentes poden prendre les mesures legals previstes per al cas de lainsolvència imminent. Sembla evident que aquest moment calajustar-lo al màxim ja que en cas contrari es podrien concul-car determinats drets dels creditors, donat que aquests po-drien adduir que si l’empresa encara disposa de fons suficientsper anar fent front a les seves obligacions, que les atengui.

Per tant, entenem que en cap cas podem parlar d’insolvèn-cia imminent, per distingir-la de la insolvència actual, si nod’insolvència (insolvència imminent) i dels efectes de la in-solvència (insolvència actual).

Si definim com a insolvència aquella situació en la qual l’em-presa “no pot” fer front regularment, a les seves obliga-cions de pagament, i l’empresa coneix els venciments de lesseves posicions deutores i creditores, sembla evident queno cal arribar a la situació d’impagament per a deter-minar l’existència certa de la insolvència.

Salvador BertranEconomista

[email protected]

Reflexions sobre l’estratègia i la viabilitat empresarial (2a part)

Grup

de

Treb

all d

’Eco

nom

istes

Adm

inist

rado

rs C

oncu

rsal

s No

ticia

ri

El 22 juny la Comissió d’Economia i Sostenibilitat va orga-nitzar la 3a sessió interna de discussió i coneixement (SI-DICO) amb l’objectiu de formar als economistes en aspectesde sostenibilitat mitjançant una exposició i debat, per partd’un economista expert, per assolir els instruments que enscalen per a una reforma que ens possibiliti arribar al conei-xement d’una economia sostenible, i posteriorment fer-neuna eina de formació per als altres.

Després de les sessions sobre eficiència energètica i Respon-sabilitat Social Corporativa, el tema escollit va ser “El corre-dor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible” i vacomptar amb la presència del Sr. Joan Amorós, secretari ge-neral de Ferrmed (www.ferrmed.com/es), associaciócreada a iniciativa del món empresarial per impulsar un graneix ferroviari de transport de mercaderies que uneixi Escan-dinàvia-Rin-Roine-Mediterrani Occidental i Nord d’Àfrica.L’increment de l’exigència d’estudis de rendibilitat social ieconòmica de les inversions públiques, la preocupació perl’impacte econòmic i de sostenibilitat de les infraestructures,l’impacte en la indústria a partir d’inversions en investigaciói millores logístiques i de comunicació, intangibles associatsa “Barcelona primera destinació de mercaderies del Medi-terrani” o la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hiver-nacle, han estat aspectes rellevants a l’hora de decidirabordar aquesta temàtica.

L’acte el va inaugurar l’Il·lm. Sr. Joan B. Casas, degà del Col·legi,que va esmentar que les inversions públiques s’haurien de rea-litzar amb criteris d’eficiència i recordant que, si bé l’opció Me-diterrània del corredor ferroviari no és l’única prioritat de l’Estatespanyol, sí que és l’opció més lògica, econòmica i eficient.

La presentació inicial del Sr. Amorós es va desenvolupar a par-tir de les àrees proposades des de la Comissió: l’afirmació ro-tunda de que al transport de mercaderies li cal passar de lacarretera al ferrocarril, els impactes positius i negatius queoriginaria en l’àmbit social, ambiental i econòmic, l’anàlisieconòmic de diferents escenaris d’infraestructures, classes definançament, oportunitats de negoci, llocs de treball i canvislogístics i finalment l’anàlisi comparatiu d’altres propostes decorredors. Les idees que defensen la construcció d’aquest EixMediterrani ferroviari de mercaderies són les següents:– La logística és un dels 4 pilars de l’èxit empresarial actual.– El ferrocarril és el mitjà de transport de mercaderies més

eficient i menys contaminant però està perdent quota demercat. Per això és fonamental la implantació dels stan-dards ferrmed per invertir aquesta tendència (trens mésllargs, pendents limitades).

– Com a oportunitats de negoci es destaca la promoció eco-nòmica del nord d’Àfrica en el marc d’una Mediterràniaemergent, l’avantatge comparatiu que representen elsports de Barcelona i Tarragona per als vaixells procedentsdel sud-est asiàtic respecte els del nord d’Europa com Rot-terdam (3-4 dies per sentit) i l’oportunitat que l’euro regiósud de França-Catalunya es converteixi en la gran plata-forma logística del Sud d’Europa.

– L’estalvi en les emissions de gasos d’efecte hivernacle, es-timat en 1MTn CO2 a l’any

– Inversions necessàries assumibles quantifiques en 5.000 Mfen el període 2011-2015, 6.000 Mf en el període 2016-2020 i de 16.000 Mf en el període 2021-2025 el que faun cost total de 27.000 Mf davant un estalvi de costos es-timat en 67.000 Mf en el període 2016-2045

Seguidament es va obrir un ric i extens debat entre tots els as-

sistents on van sortir altres temes relacionats amb el corredorferroviari, entre els quals cal destacar l’explicació de les altresalternatives de corredor a Espanya (la basca i la central piri-nenca, l’interès i possibilitat de finançament privat si la taxade rendiment de la inversió pot arribar a ser de l’11%, la im-portància que la Unió Europea inclogui el Corredor Mediter-rani en la llista de projectes prioritaris, la possibilitat d’unfinançament mitjançant alguna figura tributària ambientalcom l’eurovinyeta o els possibles impactes al territori i en lademanda energètica d’aquest tipus d’infraestructures.

L’acte el va cloure l’Il·lm. degà del Col·legi agraint l’assistèn-cia al Sr. Amorós i a tots els assistents i recordant que la pre-sentació realitzada estarà a disposició de tots els col·legiats,al web del CEC en l’apartat de la Comissió d’Economia i Sos-tenibilitat (www.coleconomistes.com)

David NavarroComissió d’Economia i Sostenibilitat

Comissió d’Economia i SostenibilitatLa comissió continuarà treballant en varies línees durant l’es-tiu i la tardor.a) Recopilació del tema tractat en el SIDECO 2 “Els impactes

de la RSE en el compte de resultats“ (Si us interessa, les co-missions que hi vareu assistir podeu posar-vos en contacteamb nosaltres o amb la Joana Murcia i veiem com podemfer el document conjunt.)

b)Preparació del SIDICO 4,per a finals d’octubre.c) Difusió en la web del Col·legi, d’un cicle de 10 conferències

“Parlant de la Sostenibilitat en un nou marc global. Una re-flexió pro activa per ser Agents d’una ràpida transformació.”Organitza Fundació Fòrum Ambiental, Obra Social de Ca-talunya Caixa, col·legiats professionals, el CADS, Masterd’Intervenció i Gestió Ambiental UB, Foment del Treball ala Pedrera.

S’inicien el 13 de setembre amb la conferència d’AntonCosta “Post-crisi econòmica i financera: un nou marc per ales politiques econòmiques i de sostenibilitat mundials”. Pre-sideix Ramon Roca, president de FFA i modera Antonio Cer-rillo, periodista de la Vanguardia. El Col·legi coorganitza lasessió 6. Podeu veure el programa a la nostra web o a la dela FFA.d)El 25 i 26 d’Octubre a la Pedrera tindrà lloc el IV Eco-

fòrum. Veure programa i inscripcions a ecounion.org. Hiprenem part com a comitè tècnic, es va fet la sessió pertancar el programa el 14 de juliol .

e) El Departament de Territori i Sostenibilitat participa en elprograma de Rio + 20 i ha convocat a diferents estaments,per col·laborar a redactar un document conjunt català peraportar el juny del 2012. El Col·legi hi participa, MartaRoca com a representant i Elena Jorda com a suplent.

I per acabar com cada any, us continuem animant als que usinteressen aquests temes transversals d’economia i sosteni-bilitat, a que us apunteu a la nostra comissió. Tenim moltafeina per fer,i no és feixuga, tots hi sereu molt benvinguts.

Marta Roca LamollaVicepresidenta Comissió Economia i Sostenibilitat

[email protected]

$

Com

issi

ó d’

Econ

omia

i Sos

teni

bilit

at N

otic

iari

El corredor ferroviari del Mediterrani. Impacte Sostenible

$

En l’IVA hi ha hagut, i encara hi ha, diverses qüestions polè-miques, com ara el dret a la deducció de l’IVA suportat ambanterioritat a l’inici de les activitats, l’aplicació de la prorrata,els sectors diferenciats, la localització del fet imposable, lesexempcions aplicables a les operacions immobiliàries o eltipus impositiu aplicable en les execucions d’obra. Algunesqüestions s’han anat resolent a base de reclamacions delscontribuents indignats per la manera de legislar i d’interpre-tar l’IVA per part de l’Administració Tributaria Española i, so-bretot, a les Sentències del Tribunal de Justícia de la UnióEuropea que ha obligat al legislador espanyol a rectificar.

Avui comentarem un tema, també polèmic encara no resolt perla legislació espanyola: el termini per a la compensació de l’IVAsuportat i no deduït i el dret a la devolució d’aquest import.Com segurament sabeu, la regulació del dret a la deducció,i de la caducitat del dret a la deducció, es troba en els articles99 i 100 de la Llei de l’IVA (Llei 37/1992, de 28 de desembre).

Doncs bé, quan en un determinant període (mensual, tri-mestral) l’IVA suportat deduïble supera l’import de l’IVA re-percutit es genera un crèdit a favor del subjecte passiu delqual aquest es pot rescabalar de dues maneres: 1. Sol·licitant la devolució (si no han optat per la devolució

mensual regulada a l’article 116), del saldo al seu favorexistent a 31 de desembre de cada any en l’autoliquidaciócorresponent a l’últim període de liquidació d’aquell any.

2. Mitjançant la seva compensació amb els saldos que resul-tin a ingressar en autoliquidacions successives, fins a 4 anys.

I quan s’inicia el termini de compensació? L’interpretacióliteral de l’article 95.5 de la Llei dóna suport a la idea de queés la presentació de l’autoliquidació en la qual s’acredita elsaldo a favor del subjecte passiu.

I quan finalitza el termini de compensació? Als 4 anys,com s’ha dit, i si en aquest termini no s’ha compensat, d’unainterpretació literal de la Llei d’IVA es pot considerar que,aquest dret ha caducat.

I aquest punt, justament, és el polèmic. És fonamental fer re-ferència a una Sentència del TS del 4-7-2007, a partir de laqual es pot interpretar que un cop transcorregut el termini pera la compensació se’n obre un altre de nou en el qual es potsol·licitar la devolució del saldo a favor del subjecte passiu.

En efecte, la STS va desestimar el recurs de cassació per aunificació de doctrina platejat per l’Advocacia de l’Estat con-tra una sentència del TSJ de la Rioja de 21-11-2001. Enaquella sentència s’apuntava la possibilitat de recuperar l’ex-cés de quotes d’IVA suportat, afirmant que quan no existiapossibilitat per al subjecte passiu d’exercir la compensaciópel decurs dels 4 anys, l’AEAT havia de tornar l’import nocompensat a petició del subjecte passiu. Possibilitat negadaper l’Adminsitració Tributaria al·legant que una sentència noestablia jurisprudència i que els articles 99 i 100 de la Llei del’IVA determinaven indefectiblement la caducitat del dret ala deducció de l’IVA suportat per no haver-se exercitat dinsdel termini legal de compensació negant, per tant, tota pos-sible devolució i eludint qualsevol referència a una reiteradajurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea(TJUE) que impedeix limitar el dret a la deducció de les quo-tes de l’IVA suportades, en general, a fi de preservar el prin-cipi de neutralitat de l’impost en el marc de l’activitateconòmica dels subjectes passius.

El Tribunal Suprem, en aquella sentència, recordava que persobre de la normativa nacional, les Directives Comunitàriesimposen la salvaguarda del principi de neutralitat impositiva.I, afegeix, que les dues maneres normatives de rescabalar elcrèdit no operen de forma simultània o coincident, sinó demode alternatiu i un cop caducada la possibilitat de deduir,això no es pot utilitzar com a pretext per negar el dret de la re-cuperació del crèdit a favor del subjecte passiu front l’HisendaPública, atès que sinó es produiria un enriquiment injust perpart de l’Administració, desvirtuant-se el principi de neutrali-tat i, per tant, la pròpia naturalesa constitutiva del tribut.

Postura de l’AEAT:

Però malgrat aquest raonable raonament del Tribunal Suprem,des de l’any 2007, l’AEAT ha continuat mantenint la seva pos-tura o teoria de la caducitat negant-se a la devolució de l’im-port d’IVA suportat, i no deduït en esgotar-se el termini dels4 anys per a exercir la deducció-compensació, al·legant queamb una sola sentència no es podia parlar de jurisprudència.

Nous pronunciaments del Tribunal Suprem:

El Tribunal Suprem ha tornat a pronunciar-se sobre el temade la recuperació de l’excés de quotes d’IVA suportat, un coptranscorregut el termini de la seva possible compensació.

Es tracta d’una sentència del 24-11-2010 que resolt un recursde cassació ordinari i una altra del 23-12-2010, que resolt unrecurs de cassació per a unificació de doctrina. Ambdues sen-tències corregeixen la teoria de l’AEAT, de la DGT, dels Tribu-nals Econòmics-Adminsitratius i de la majoria del TribunalsSuperiors de Justícia de les comunitats autònomes. El TribunalSuprem tanca definitivament la qüestió sentant, ara sí, juris-prudència i assenyalant que el termini de 4 anys per a la com-pensació-devolució és de prescripció i no de caducitat.

Això vol dir que al subjecte passiu li pot caducar la possibili-tat de deduir o de compensar l’import de l’IVA suportat de-duïble, per excedir contínuament les quotes deduïbles de lessuportades o per qualsevol altra causa (oblit, distracció, etc),però que no s’hagi compensat l’IVA suportat deduïble no voldir que no pugui sol·licitar la devolució corresponent, per-què el dret a la devolució de l’IVA suportat deduïble nocaduca, si no que prescriu transcorreguts 4 anys.

És cert que es podria haver establert a la Llei de l’IVA que sial cap de 4 anys d’haver optat per la compensació no s’ha-gués pogut recuperat tot l’IVA suportat, atenent a les datesen les quals es va suportar, l’Adminsitració iniciaria d’oficil’expedient de devolució. S’hauria garantit així el principi es-sencial de l’impost: la neutralitat. Potser ha imperat en el le-gislador el principi cost-benefici pro fisc.

En resum:

Per tant, a dia d’avui, malgrat la jurisprudència, ara sí, nos’ha adoptat cap mesura per part de l’AEAT per recuperaraquest crèdit front l’administració tributària. Com que no hihaurà devolució per expedient d’ofici, caldrà promoure pelsubjecte passiu un expedient de devolució a instància de part.

Ricard Viña ArasaAssessor fiscal del Col·legi

[email protected]

Com

issi

ó d’

Econ

omis

tes

Asse

ssor

s Fi

scal

s No

ticia

ri

IVA: el dret a la compensació i a la devolució

INTRODUCCIÓ

En el context actual en el qual l’empresa es troba moltes ve-gades en una situació d’estancament i tal vegada de mancade recursos per plantejar-se l’adquisició d’un competidor,d’un proveïdor o d’una altra empresa de la seva cadena declients, el recurs d’estudiar les possibilitats que pot trobar enel mercat per associar-se amb alguns d’aquests altres, li dónauna sortida molt bona per realitzar economies d’escala, in-tercanvi de clients, complementarietat en els serveis quepoden oferir al mercat, millor aprofitament de la seva forçade vendes i d’altres avantatges, que fruit d’un estudi detallatde les oportunitats, pot arribar a suposar fer un gran salt en-davant amb uns costos més que controlats.

També cal tenir ben clar que el nostre país se’ns ha fet petit,que gairebé podríem dir que “el món se’ns ha fet petit” ique cal considerar la globalització de l’empresa com un camíabsolutament necessari. Com que aquests canvis no es fand’avui per demà, el recórrer a absorbir o fusionar-nos ambuna altra empresa és un camí que l’empresari ha d’avaluarmolt, ja que a vegades pot ser l’única manera de “no ser ab-sorbits” o per un competidor o pel propi mercat que ensporti a desaparèixer per manca de competitivitat.En qualsevol dels casos, la primera premissa que s’ha de teniren compte és que cal fer aquest camí amb un bon assessorque a més tingui experiència prèvia per haver fet prèviamentalguna altra fusió. Una bona selecció de l’assessor és im-prescindible i a més cal que conegui el mercat en concret ipugui identificar el o els possibles “partners” per la fusió.Evidentment l’altra o altres empreses hauran de compartir laidea i per poc que sigui possible, que també donin la confiançaa un assessor a fi de no complicar massa la feina. D’aquestamanera l’establiment de criteris segur que serà totalment uni-forme. Tot això haurà d’estar lligat mitjançant la signatura d’undocument de confidencialitat, l’encàrrec en exclusiva a l’asses-sor i l’acotament dels diferents terminis per avançar.Llevat que tinguem ja un objectiu clar, l’assessor és qui pot rea-litzar el gran nombre de contactes que cal fer, la presentacióde la informació necessària perquè el client esculli les que lisemblin més idònies i un cop feta la selecció, veure quinespoden estar obertes a entrar en un procés de fusió. Enspodem trobar que la companyia identificada prefereixi éssercomprada que no fusionar-se, la qual cosa ens pot fer re-plantejar la nostra estratègia i anar a buscar una tercera perfer la fusió i que després ens permeti la possible compra.Per a l’empresari és un pas molt important, donat que sem-pre n’hi haurà un que es quedarà en minoria, ja que el 50/50no és aconsellable. Estem convençuts que la millor manerad’avançar en un procés de fusió es desenvolupar-lo per fasesi que al final de cadascuna, els integrants puguin prendre lliu-rement la decisió de continuar o deixar-ho.

FASES RECOMANABLES A SEGUIR

Un projecte de fusió és recomanable dissenyar-lo al menys entres fases, perfectament diferenciades i que les podríem es-tablir en:A- Anàlisi de les empreses que l’integraranB- Valoració i simulació de la fusióC- Implementació del projecte definitiu

Lògicament fets tots els passos, dissenyats els grups d’ac-cionistes i què farà qui, en els òrgans directius, caldrà fer l’es-criptura de fusió, nomenant els òrgans de govern, definint

les responsabilitats de l’equip directiu i atorgant els podersexecutius que s’hauran previst en la fase C anterior.

Fase A

1.1 Cal fer l’anàlisi econòmic comparatiu de la o les compa-nyies que participaran en la fusió, a partir de la informa-ció que es faciliti als assessors.

1.2 A partir d’aquesta informació es pot fer una primera si-mulació de l’empresa resultant de la fusió, en principisense entrar en economies d’escala ni estalvis per re-duccions de la primera línea, si els accionistes són a lavegada executius.

1.3 Presentació dels resultats als partícips i anàlisi del con-junt i de les possibles mesures a prendre.

1.4 Decisió de continuar o no en el procés de fusió.

Fase B

2.1 Due Diligences de les companyies que participaran en lafusió.

2.2 Valoració de les companyies amb criteris idèntics i la sevapresentació a tots els participants.

2.3 Presentaciò de la valoració als participants i simulació dela fusió.

2.4 Decisió de continuar o no en el procés de fusió.

Fase C

3.1 Exposant cadascun dels participants les seves opinions,diferències o criteris divergents, s’estableix el projectedefinitiu de la fusió.

3.2 Resolució dels diferents temes laborals que es podenplantejar i decidir si cal actuar abans o després de la fusió.

3.3 Auditoria fiscal i legal, solucionant tots els punts estratègicsi acollint-se a les ajudes institucionals que estan establertes.

3.4 Auditories industrials, tecnològiques, mediambientals, etc.3.5 Escriptures públiques de la nova companyia.

Conclusions

– En aquest procés i ho dic per alguna situació viscuda, sor-giran inconvenients de tot tipus, però si ens situem en elmodel mitjà d’empresa al nostre país, el principal possible-ment serà la por de perdre el control de la nostra compa-nyia, sense veure-hi els grans avantatges que pot reportar.

– Això en les grans corporacions ja no es dóna donat que hanviscut tants processos d’aquest tipus que ho tenen assumit ibusquen les economies d’escala, el creixement ràpid en nousmercats, si es fa amb una companyia de fora, el donar unservei més integral als clients, l’abaratir costos, el comple-mentar la nostra xarxa de distribució o de vendes, si incor-porem nous productes o serveis o simplement disposar d’unamillor infraestructura que ens abarateixi els nostres costos.

– En un context de crisi com el que estem encara vivint, undels millors camins per avançar: el créixer i créixer per ad-quisicions és una prioritat; però com a alternativa per nohaver de recórrer a l’endeutament, la fusió, ja sigui entreiguals o com una absorció, és un camí que cal tenir encompte cada vegada més si es vol sobreviure en un entorncompetitiu i global com en el que ens trobem.

Andreu CasasSoci Fundador CS Corporate Advisors

[email protected]

$

Grup

de

Treb

all M

&ALes Fusions com una opció pel creixement de l’empresa

$

El final de l’estiu passat ens va deixar l’entrada en vigor delReial Decret Llei 10/2010 de Reforma del Mercat Laboral. Unany després, les regulacions complementàries de les modifi-cacions introduïdes per la Llei comencen a publicar-se ambl’objectiu de garantir tots aquells aspectes que la modifica-ció legal introduïa en la legislació laboral del nostre país.

L’última d’aquestes modificacions complementàries en en-trar en vigor és la del Fons de Garantia Salarial, que intro-dueix les reformes necessàries per adaptar la legislació delFOGASA a la llei laboral vigent; i és que a partir del 18 dejuny del 2011, el FOGASA assumirà el cost d’acomiadamentcorresponent a 8 dies, d’acord amb el que s’explica en l’a-partat següent.

Amb aquesta modificació, la reforma comença a materialit-zar tots aquells aspectes de la legislació laboral que es mo-dificaven al text publicat el passat 17 de juny del 2010, i quetractarem de recollir en el present article.

Els aspectes clau de la reforma laboral:

La reforma laboral, va introduir una sèrie de modificacions enla Llei Laboral, que de forma sistematitzada, i tot i que no lesúniques, són les següents:

– Causes d’acomiadament objectiu: La reforma va modi-ficar les causes d’acomiadament objectiu introduint, ambla conseqüent indemnització de 20 dies per any treballat,la previsió de pèrdues en la societat, les pèrdues efectivesen la mateixa o la disminució del nivell d’ingressos deforma persistent.

– Mesures contra l’absentisme: Amb l’objectiu de disminuirles altes quotes d’absentisme, la reforma també atorga méspoder als inspectors metges per suspendre baixes mèdiques,i rebaixa fins al 2,5% (fins ara estava situat al 5%) el límitd’absentisme del total de la plantilla per poder acomiadar untreballador de forma procedent, tot i que aquestes baixessiguin justificades, sempre que les faltes arribin al 20% de lesjornades hàbils en 2 mesos consecutius, o el 25% en 4mesos discontinuats, dins un període de 12 mesos.

– Mesures de flexibilitat interna: A manca d’acord entretreballador i empresari per modificar un horari, trasllat, osalari, s’estableixen mecanismes com una comissió pari-tària, abans de recórrer a mecanismes de decisió judicials.

– Contracte per al foment de la contractació indefinida:Són contractes on la indemnització per acomiadament im-procedent s’ajustarà a 33 dies per any treballat, front dels45 dies actuals, aplicables als grups més desfavorits com elsparats inscrits a les oficines d’atur que siguin joves entre16 i 30 anys, persones discapacitades, parats amb almenysun més d’antiguitat d’inscripció a les llistes d’atur, o aturats

que durant els dos anys anteriors a la celebració de la con-tractació, haguessin estat contractats únicament mitjan-çant contractes temporals.

– Indemnitzacions dels contractes temporals: Progressi-vament i fins a l’any 2012, la indemnització per als con-tractes temporals passarà de ser de 8 a 12 dies per anytreballat.

– Contractes formatius: S’impulsa a través de bonifica-cions la formalització de contractes formatius, que po-dran realitzar-se per un màxim de dos anys, dins els 5anys posteriors a la finalització dels estudis que l’habilitini en regula els sous, fixant com a mínim el Sou Mínim In-terprofessional.

– Prestacions d’atur: D’acord amb la reforma, el Fons deGarantia Salarial, abonarà l’ import corresponent a 8 diesd’indemnització en els acomiadaments objectius o bé

col·lectius, per a tots els contractes inde-finits que tinguin una duració superior al’any.

Les conseqüències del text, un anydesprés:

Un any després de la publicació al BOE deltext de la reforma, l’aplicació de les no-vetats disposades en aquesta són dispars.

Segons dades del Ministeri de Treball i Immigració, la novetatestrella de la reforma, el contracte de foment amb 33 dies d’in-demnització per acomiadament, ha tingut un 52% d’aplica-ció més que durant l’any 2009, tot i que les bonificacions per lesconversions realitzades a través d’aquest tipus de contracte, ofer-tes fins a finals del 2011, no permeten saber si l’aplicació de lamodificació és deguda a l’acolliment de la novetat o bé ha estataplicada pels empresaris a causa dels avantatges que els oferia.

Per altra banda, la reforma pretenia impulsar la contractacióformativa, obtenint resultats més moderats en aquest extrem,i ampliar l’aplicació dels acomiadaments objectius. Respecteaquest últim aspecte, la xifra d’acomiadaments objectius s’haincrementat mensualment en 1.000 durant el darrer any.

El que de moment no s’ha vist disminuït ha estat la con-tractació temporal, que s’erigia com un dels principals ob-jectius de la reforma, sense que s’hagin registrat milloressubstancials en aquest extrem.

Conclusions:

Un any després de la publicació del text legal al BOE, i ambespeculacions sobre una pròxima reforma en els propersmesos, destinada a endurir les reformes ja instaurades a la le-gislació laboral i que han estat objecte d’aquest article, la re-forma segueix sense convèncer pels seus resultats.

Tot i això, la reforma és de molt recent aplicació, el que ensobliga a ser prudents amb els judicis realitzats i esperar perpoder jutjar-ne els resultats derivats de la seva aplicació.

Andrea Serrano CabréAdvocada

Guillén Bécares, Advocats i Economistes

La reforma laboral, un any després

Notic

iari

Juríd

ic

“Un any després de la seva publicació al BOE, la reforma segueix sense convèncer”

Grup

de

Treb

all d

’Em

pren

edor

ia

i Cre

ació

d’E

mpr

esa

Notic

iari

El GEM és un projecte d’investigació que té per objectiuanalitzar l’activitat emprenedora, la creació d’empreses iel creixement econòmic a nivell mundial, regional i local.

L’Informe GEM-Catalunya 2010 analitza l’activitat emprene-dora així com la proporció de la població adulta a Catalunyainvolucrada en activitats empresarials i de creació d’empre-ses durant l’any 2010. A més, es revisen una sèrie de factorscomunament identificats com a determinants a l’hora d’ex-plicar la creació de noves empreses. A continuació es deta-llen els resultats més importants d’aquest estudi.

El 2010, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) entre la pobla-ció adulta catalana va ser de 5,04, el que representa un nom-bre estimat de 248.000 persones emprenedores a Catalunya. Tanmateix, si considerem tot el procés empresarial, que incloudes dels individus que han manifestat intenció emprenedora finsals empresaris consolidats, s’observa un augment en la propor-ció de la població adulta de Catalunya involucrada en el pro-cés empresarial. Un de cada cinc adults a Catalunya (21,83%) vaestar involucrat en alguna de les etapes del procés empresarial,això vol dir que va manifestar intenció de crear una empresa prò-pia (7,50%), va estar activament involucrat en el procés de crea-ció d’una empresa (2,38%), o ja comptava amb una empresapròpia (11,95%). La taxa de participació en el procés empre-sarial a Catalunya va ser més alta el 2010 que abans de la crisi.

Si s’analitzen les diferents etapes del procés empresarial se-paradament, podem observar com la intenció emprenedorava créixer significativament en el 2010, nodrida tant per in-dividus que consideraven la carrera emprenedora per pri-mera vegada com per antics emprenedors naixents que vanretrocedir en el procés empresarial quan van decidir pospo-sar la creació de les seves empreses per a més endavant.Com a resultat, la taxa d’adults a Catalunya que van iniciarles operacions d’una nova empresa va caure gairebé a lameitat en comparació amb l’any anterior (empresaris novellsel 2010: 0,90, fet que va suposar una caiguda del 47,96%).Conseqüentment, el relleu emprenedor (proporció de nousemprenedors respecte del total d’empresaris entre la pobla-ció adulta de Catalunya) sofreix un deteriorament i això ame-naça al manteniment de l’estoc d’empresaris. Per primeravegada des que es realitza l’estudi GEM a Catalunya el fluxnet d’empresaris, això és, el nombre d’empresaris novells percada nou exempresari, ens indica que hi va haver més tan-caments que creació empresarial durant l’últim any.

Malgrat això, és possible destacar un factor molt positiu: esdetecta a Catalunya una gran millora en la taxa de supervi-vència entre les empreses creades. Així, el 20,97% de lesempreses creades a Catalunya durant l’any 2005 es mante-nien actives en el mercat l’any 2010.

Catalunya va començar la seva desacceleració emprenedorael 2007, abans que la resta d’Espanya. Tanmateix, la caigudaemprenedora a la resta d’Espanya va ser molt més severa (-44%) que a Catalunya i es va concentrar principalmentl’any 2009. No obstant això, la caiguda emprenedora a laresta de l’Estat espanyol s’ha estabilitzat ràpidament l’últimany, cosa que no sembla haver ocorregut al territori català.Quant a les motivacions de l’activitat emprenedora a Cata-lunya es basa, de manera bastant generalitzada, en l’aprofi-tament d’oportunitats de negoci.

Contràriament al que es pot suposar durant un període derecessió econòmica, la creació d’empresa motivada per lafalta d’una alternativa laboral a Catalunya està perdent im-portància (del 20,3% el 2007 al 12,9% el 2010). Aquestatendència contrasta amb l’observada a la resta d’Espanya,on en el 2010 la necessitat va ser la raó principal que va mo-tivar més de la quarta part de tota l’activitat emprenedora enfase inicial (TEA per necessitat a la resta d’Espanya: 25,9%).En l’informe GEM-Catalunya 2010 s’ha introduït un nou ele-ment d’anàlisi que està relacionat amb els incentius poten-cials vers les activitats empresarials derivats d’experiènciesempresarials anteriors.

És d’esperar que les persones amb experiència prèvia en acti-vitats emprenedores no solament coneguin els diferents as-pectes relacionats amb la creació d’empreses, sinó que, a més,la seva motivació per involucrar-se en activitats empresarials esvegi augmentada fruit d’aquesta experiència empresarial prèvia.En aquest sentit, els resultats de l’estudi GEM-Catalunyamostren com entre els catalans l’experiència emprenedoraté un paper important com a incentiu a l’hora d’involucrar-se en una nova iniciativa empresarial. Així, s’observa com enl’any 2010 el 19,15% de la població adulta va manifestartenir experiència emprenedora prèvia, i dins d’aquest grup el69,71% va afirmar que aquesta experiència emprenedorahavia estat positiva. La rellevància d’aquest factor quedaplasmada en confirmar que el 43,8% de les persones quevan crear la seva empresa a partir de l’any 2009 comptavaamb experiència emprenedora prèvia i que aquesta expe-riència havia estat positiva en el 85,7% dels casos.Pel que fa al perfil de la persona emprenedora resident a Ca-talunya, destaca no només el seu alt nivell de capital humài la seva sòlida posició financera, sinó que, a més, s’observauna millora l’any 2010 respecte d’anys anteriors, la qual cosaes pot entendre com un senyal de millora en la qualitat delteixit emprenedor català. El 65% dels emprenedors naixentscomptava amb estudis universitaris, mentre que més del50% dels empresaris, les empreses dels quals tenien menysde 3,5 anys de vida, posseïen formació universitària.

Com a resultat d’aquest increment en el nivell de capitalhumà, el nivell de formació entre els individus involucrats enactivitats emprenedores (TEA) va ser superior al mostrat pelsempresaris consolidats.

Malgrat la conjuntura econòmica desfavorable, l’activitatempresarial de les dones a Catalunya ha continuat augmen-tant, i ho ha fet de manera notable. No només notem unaproporció més gran d’emprenedores establertes sinó que laparticipació de les dones dins del procés empresarial ha cres-cut a un ritme més accelerat en comparació amb el mostratpels homes, donant indicis d’una convergència de gènere enel teixit empresarial català. A més, els resultats de l’informeGEM-Catalunya mostren que hi ha diferències en la velocitatd’entrada en el procés emprenedor entre homes i dones;possiblement, és la necessitat de conciliar la vida familiaramb l’activitat empresarial una de les causes més importantsque hi ha darrere d’aquest comportament.

Pere Segarra i Amadeu IbarzPresident i vicepresident del Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’[email protected]

Presentació de l’Informe GEM 2010 sobre l’emprenedoria a Catalunya (primera part)

$

$

El 12 d’abril del 2011 es va signar un conveni de col·labora-ció entre l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes(ICAC) i el REA-CGCEE per a la realització de controls dequalitat als seus auditors.

ANÀLISI I RESULTATS DEL CONTROL DE QUALITAT DEL 2010

Tal com s’ha anat informant, el control de qualitat intern del’activitat d’auditoria de comptes tindria un canvi d’enfoca-ment a fi d’avaluar els elements del sistema de control in-tern de l’auditor.

Si bé els principals aspectes relatius al control de qualitat in-tern no eren nous, ja que estaven recollits en les Normes Tèc-niques d’Auditoria del 1993, al desembre del 2010 l’ICAC vapublicar la Norma de Control de Qualitat Intern dels auditors decomptes en la qual s’adapta a la legislació la Norma Interna-cional de Control de Qualitat (ISQC-1). És de tal transcendèn-cia per als auditors, a més de complexa i nova, que no entraràen vigor fins a l’1 d’octubre del 2012. L’acord de col·laboracióentre l’ICAC i el REA-CGCEE afecta només als economistes au-ditors els clients dels quals són societats no qualificades d’In-terès Públic, ja que llavors seria l’ICAC qui realitzés directamentla supervisió. En tot cas, la selecció d’empreses a supervisarla realitza l’ICAC, sent les del 2010 les primeres d’un ciclede sis anys durant el qual es pretén revisar a tots els auditors.

L’abast de les revisions és molt complert (es van destinar 55hores de mitjana) ja que analitza la pràctica professional deldespatx, activitat, manual de control intern de l’auditor, i elseu compliment en treballs concrets, revisant diferents àreesdel treball de camp d’informes de l’últim any.

Els principals aspectes de millora detectats són els següents:– Independència. Procediments per detectar, avaluar i deci-

dir sobre possibles amenaces.– Formació. Documentar un pla formatiu adaptat a la reali-

tat dels treballs que realitzem.– Revisió de control de qualitat de determinats encàrrecs i

seguiment i supervisió del control intern de l’auditor.

Per ajudar a la implantació de manuals de control intern, elREVA va publicar la Guia Orientativa nº 9 “Manual d’Orga-nització i de Control de Qualitat” i ofereix ajuda del depar-tament tècnic i del Servei de Formació Pràctica Professional.

CONVENI 2011

El conveni de col·laboració per als controls de qualitat de l’e-xercici 2011 suposa gairebé el doble de revisions a les realit-zades en el 2010. En l’exercici 2010 l’ICAC va seleccionar alsauditors amb major nombre d’informes emesos i en exercicisposteriors serà sobre els auditors de menor dimensió.

Encara que aquesta Norma de Control de Qualitat Intern noserà obligatòria fins a l’octubre del 2012, les exigències de lamateixa requereixen que s’introdueixi de forma immediataper estar perfectament adaptats en aquesta data.

Els aspectes més destacats del Conveni són:1. L’objectiu del “control de qualitat” és avaluar el sistema

de control de qualitat intern dels auditors, per comprovarla seva existència i eficàcia.

2.Marc Legislatiu: La Llei 19/1988, de 12 de juliol, d’Audi-toria de Comptes estableix la competència de l’ICAC enmatèria de control de l’activitat d’auditoria de comptes.

3. Lloc: s’efectuarà preferentment en les oficines de l’auditor.

4. El període va començar al juliol i durarà fins a l’octubre del2011.

5. El REA-CGCEE i els revisors queden obligats a mantenir elsecret de tota la informació.

6. Els controls de qualitat es realitzaran amb subjecció a laindependència, integritat, objectivitat i competència pro-fessional de les persones encarregades de la seva execució.

7. Quan l’ICAC comuniqui al REA els economistes auditors arevisar i els treballs que seran objecte de supervisió, es co-municarà a la persona escollida la iniciació del procedi-ment, concretant la data i els treballs d’auditoria sobre elsquals s’efectuarà la revisió.Els controls es realitzen sota la direcció i supervisió del’CAC, podent els seus funcionaris estar presents en el des-envolupament de les revisions.El REA haurà d’informar a l’CAC quan l’auditor o la so-cietat d’auditoria ofereixi resistència a les actuacions decontrol, de qualsevol manera.Documentació a lliurar: manuals, procediments i altres do-cuments relacionats amb el control de qualitat intern del’auditor, una còpia dels quals haurà de ser lliurada en for-mat PDF, per presentar-la a l’ICAC, i papers de treball cor-responents a les àrees o aspectes revisats en els treballsobjecte del control de qualitat.

8. Les conclusions obtingudes per l’equip de revisió es reco-lliran en el denominat Informe de Control de Qualitat, queserà comunicat de forma fefaent a l’auditor.A l’informe s’adjuntarà, si escau, el document denominatProposta de Pla de Requeriment de Millora.

9. Qualificació del control de qualitat Podrà tenir el següent resultat:– Sense deficiències: El revisor emetrà una Proposta d’In-

forme de Control de Qualitat, en la qual conclogui que elsistema de qualitat intern establert per l’auditor és raona-ble i s’ha aplicat adequadament en els treballs realitzats.

– Amb deficiències: El revisor emetrà una Proposta d’In-forme de Control de Qualitat, en la qual es detallaranles deficiències rellevants, i una Proposta de Pla de Re-queriment de Millora en la qual s’inclouran les recoma-nacions per esmenar les deficiències observades.

Es considerarà deficiència rellevant, quan el revisor constatil’existència de fets o circumstàncies que afectin a la inde-pendència de l’auditor o a la societat d’auditoria o manquinels elements necessaris per salvaguardar la independència oque impossibilitin la realització dels objectius del control dequalitat per absència o falta substancial de documentaciódels sistemes de control de qualitat a les àrees o aspectesrevisats dels treballs d’auditoria seleccionats.La qualificació final del control de qualitat és potestat de l ‘ICAC.

Agustí Saubi RocaVocal del REA Catalunya y socio de Horwath PLM Auditors

Conveni amb l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes pera la realització de controls de qualitat d’auditoria durant l’any 2011

Com

issi

ó d’

Econ

omis

tes

Audi

tors

de C

ompt

es d

e Ca

talu

nya

Notic

iari

“Aliances estratègiques i sinergies entre els proveïdors del sector salut i social“

$

Com

issi

ó d’

Econ

omia

de

la S

alut

Notic

iari

El dinar/col·loqui presidit pel degà del Col·legi d’Economistesde Catalunya va comptar amb la participació del Sr. CarlesLoran i Constans , director Econòmic Financer i de Control deGestió de la Unió Catalana d’Hospitals i el Sr. Miquel Arru-fat i Vila, gerent del Consorci Sanitari Integral i coordinadorde la Comissió Econòmica Financera del Consorci de Salut iSocial de Catalunya. En el decurs del mateix es va fer unrepàs exhaustiu dels resultats derivats de dues enquestes re-alitzades sobre aliances estratègiques i sinergies endegadesper les principals entitats associatives del sector salut i social:la Unió Catalana d’Hospitals i el Consorci de Salut i Social deCatalunya.

La Unió Catalana d’Hospitals va realitzar l’any 2009 una en-questa sobre les diferents experiències d’aliances estratègi-ques que s’havien identificat en les seves entitats associades.

El Sr. Loran va comentar que en el sector salut, per raons denecessitat d’optimització de recursos, per racionalitat assis-tencial, per economies d’escala, per adequació de l’expertesaal volum assistencial, per raons basades en criteris científics iper raons d’equitat i de territori, s’han desenvolupat diferentsmecanismes d’aliances entre proveïdors que han esdevinguttreballs en xarxa reals, moltes vegades fins i tot en detrimentdels ingressos i en direcció contrària als incentius del sistema,si tenim en compte que el sistema de pagament actual i elmodel assistencial no fomenta la col·laboració entre centres.

El nombre total d’experiències en aliances estratègiques des-crites per les entitats que varen respondre l’enquesta, va serde 185, de les quals hi van haver 22 que van estar descritesde forma recíproca per les entitats, el que representà un nom-bre de 163 aliances estratègiques diferents. La mitjana d’a-liances per entitat fou de 8,8, situant-se el rang entre 1 i 49.

Les aliances es van agrupar en set grans blocs temàtics: – Aliances operatives: permeten millorar l’eficiència, la qua-

litat i l’accessibilitat dels serveis assistencials.– Aliances d’eficiència econòmica: permeten obtenir un su-

port econòmic, economies d’escala i/o una contraprestacióeconòmica.

– Aliances de formació i docència: permeten compartir co-neixements en rotació de professionals i/o incorporar la do-cència acreditada.

– Aliances de recerca: permeten crear sinergies, millorar lametodologia i ampliar les bases d’estudi i d’aplicació.

– Aliances tecnològiques: permeten el treball en xarxa de di-ferents proveïdors amb plataformes tecnològiques inte-grades millorant la capacitat resolutiva i agilitant el procésassistencial.

– Aliances logístiques: permeten abordar conjuntament unnou model de gestió de la cadena logística enfocat a l’op-timització dels recursos.

– Altres (unes s’orienten cap a la prevenció i l’educació sani-tària permetent establir col·laboracions dirigides a la millorade la salut, d’altres s’enfoquen a la millora de l’accessibili-tat i mobilitat, d’altres a la integració laboral de personesamb discapacitat i finalment d’altres a la coordinació fun-cional d’infermeria entre àrees assistencials).

Els resultats de l’estudi posen de manifest que les aliancesoperatives i d’eficiència econòmica són les més esteses entreles entitats de serveis sanitaris i es tradueixen en millorar la

capacitat resolutiva i la qualitat assistencial en un entorn desostenibilitat econòmica.

Aquesta enquesta, la seva metodologia i els resultats obtin-guts es poden trobar a la web del Col·legi en l’apartat de laComissió d’Economia de la Salut.

L’enquesta endegada pel Consorci de Salut i Social de Cata-lunya (CSC) i dissenyada per la seva Comissió Econòmica Fi-nancera al llarg del primer trimestre del 2011 ha pretèsvalorar l’opinió dels seus associats per saber si és factible ono (atenent a una sèrie de criteris d’impacte: econòmics, so-cials/laborals, client/usuari i rapidesa en la seva execució)poder portar a terme determinats projectes de sinergia (tantassistencials com no assistencials) entre les entitats del sec-tor salut a Catalunya que operen en un mateix territori oentre territoris. Així mateix l’enquesta valorava també el graud’implementació actual dels diferents tipus de sinergies.

El Sr. Arrufat comenta que el grup encarregat del projecte, vatreballar en la detecció de les diferents sinergies tant assisten-cials com no assistencials i en va concretar un total de 32.

Per tal de fer-la més enriquidora i participativa, es va sugge-rir que l’enquesta fos contestada després d’una reflexió con-junta en el si dels comitès de direcció.

En les preguntes es va demanar una valoració en una escaladel zero al cinc, on el zero corresponia a l’escenari no desit-jat i el cinc a l’escenari desitjat.

D’un total de 58 proveïdors associats se’n van escollir 39 comels més representatius. L’enquesta va ser emplenada per untotal de 26 entitats de les 39 citades, el que representa un67% total de participació.

Les respostes obtingudes es van tabular per cadascun delsimpactes citats anteriorment, a través d’anàlisis estadísticsdescriptius, però també es van incorporar, en la presentaciódels resultats, gràfics de distribució bidimensional a travésde “bombolles” que mostren la combinació dels impactes isi són factibles les sinergies analitzades.

Aquesta enquesta, la seva metodologia i els resultats obtin-guts es poden trobar a la web del Col·legi en l’apartat de laComissió d’Economia de la Salut.

Al finalitzar l’exposició dels treballs, es va produir un debatmolt participatiu entre els assistents en el qual es van repas-sar els requeriments bàsics pel manteniment i èxit d’aques-tes aliances i per altra banda es va fer palesa la necessitat deque a nivell de sector i amb l’impuls de l’administració sani-tària es treballés per a endegar les més rellevants integrantel major nombre d’entitats possible, configurant veritablesactuacions de caire estructural, que comportin importantsestalvis de costos en un context de restriccions pressupostà-ries com l’actual.

Miquel ArrufatGerent del Consorci Sanitari Integral

i membre del Comitè Permanent de la Comissió d’Economia de la Salut.

[email protected]


Entitats col·laboradoresHemeroteca

Entendre l’agriculturaUna eina imprescindibleper sortir de l’embolicdel segle XXI

Edita: Pagès editors

Autor: Francesc Reguant

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected]

GIRONAJoan Maragall, 44, entl. 3a.17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected]

LLEIDAPere Cabrera, 16, 1r G25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected]

TARRAGONARambla Nova, 58-60, 5è A43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERN

Degà: Joan B. Casas Onteniente

Vicedegà: Joan Ràfols Esteve

Secretària: Montserrat Casanovas Ramon

Vicesecretari: Emilio Álvarez Pérez-Bedia

Tresorer: Oriol Amat Salas

Interventor: Anton Gasol Magriñà

President territorial a Girona: Esteve Gibert Utset

President territorial a Lleida: Xavier Ticó Camí

President territorial a Tarragona: Pere Segarra Roca

Vocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Alcoverro, José Ignacio Cornet Serra, Xavier Segura Porta, Juan Rojas Graell, Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré.

Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy i Esteve Sarroca Punsola.

COMITÈ EDITORIAL Oriol Amat, Raimon Casanelles, Joan B. Casas,Àngel Hermosilla i Carlos Puig de Travy.

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Gerent: Maurici Olivé

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Assessorament lingüístic: Strategycomm

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, SL [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

in-SomniInquietuds empresarialsque et fan perdre la son

Edita: Profit

Autor: Jordi Mercader

Del llibre In-Somni cal ressaltar-ne dos as-pectes. Primer: mai cau en la visió simplificadad’un enfocament economicista. És sempreconscient que es dirigeix a persones de carni ossos que volen crear empresa. Segon:mai confon el nou empresari al qual es di-rigeix amb un aspirant al pelotazo. Aquestesdues característiques confereixen al text d’enMercader una molt alta qualitat. L’obra pot ferun servei important a totes aquelles perso-nes que considerin plantar-se pel seu compte,i de retruc al conjunt de la nostra societat.

Documents

Empresa i economia, més i millor · (2) L a N o v a S e u d e l C o l · l e g i e n x i f r e s. L’economia ha estat el centre d’atenció d’aquest estiu, i no precisament