fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.553

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgnArquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

15 d’abril de 2018 Diumenge III de Pasqua

Lectures

Martin Luther King

L’octubre de 1964 Mar� n Luther King es trobava a l’Hospital St. Joseph

d’Atlanta sotmetent-se a una revisió mèdica pel seu deteriorat estat de salut, malmesa pels seus anys de lluita � tànica contra la segregació racial. Allí, al llit, li va arribar la no� cia de la concessió del Premi Nobel de la Pau.

Acompanyat de la seva dona, Core� a, a primers de desembre va viatjar a Suècia i Noruega per recollir el premi. En el seu camí es va aturar a Londres, on va ser convidat a predicar a Saint Paul.

En el majestuós temple va pronunciar el seu discurs sobre «les tres dimensions». La primera és «es� ma’t tu mateix», que és la longitud de la vida; la segona és «es� ma el teu proïsme com a tu mateix», que és l’amplada; però mai no oblidis la tercera: «Es� ma Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament», que és l’altura de la vida.

En el document de concessió del Nobel es deia: «El doctor King ha aconseguit mantenir els seus seguidors fi dels al principi de no-violència. […] Sense l’efi càcia d’aquest principi, les marxes i demostracions podrien fàcilment haver estat violentes i haver abocat a saquejos i vessaments de sang.»

En el present mes d’abril commemorem el 50è aniversari de l’assassinat de Mar� n Luther King, ocorregut el 4 d’abril de 1968

a mans d’un � rador expert, quan es trobava al balcó d’un hotel de Memphis.

La història el va conver� r en un referent mundial de la no-violència, al costat de Gandhi. Els dos es van inspirar en la doctrina de Jesucrist d’amor i perdó, de fraternitat universal i d’igual dignitat de totes les persones.

Des de la seva església de Montgomery, de confessió bap� sta, de la qual era pastor, no va contemplar passivament la injus� cia de la segregació racial i el menyspreu a la població negra al sud dels Estats Units. La va denunciar i es va posar a disposició de la seva comunitat per lluitar-hi en contra, però sempre de manera pacífi ca, desterrant del seu pensament l’odi i de la seva acció, la violència.

Va saber què eren les amenaces, els empresonaments, els atemptats, i al fi nal la mort. Jesucrist va proporcionar el principi; Gandhi, el mètode, i Luther King, l’aplicació a una situació concreta: la discriminació en els autobusos de la capital d’Alabama.

És un exemple per a tot cris� à, també per als catòlics, que celebrem igualment una fi gura universal que va saber refl ec� r en circumstàncies molt di� cils la veritat de l’Evangeli.‘ La història el va conver� r

en un referent mundial de la no-violència

DESTAQUEM...Enfoca el codi QR

i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—«Apunto el meu fi ll a la classe de Religió?»Obert el període de preinscripció escolar

Diumenge III de Pasqua

I els obrí els ulls!

Ens trobem al tercer diumenge de Pasqua, de la festa de la resurrecció del Senyor. Crist, aquell que els homes, per desconeixement, tal com ens recorda Pau, van matar, sense saber el que feien, ha estat glorifi cat per Déu. Déu ha vençut la mort. Déu ha trencat els límits de l’impossible i ha retornat a la vida el seu fi ll, el seu es� mat. Però Jesús, que coneix bé els deixebles, sap que no pot abandonar-los. Ells l’han es� mat, l’han seguit pels camins de Galilea, ho han deixat tot per acompanyar-lo i han arribat fi ns a Jerusalem. Sap que són dèbils, porucs, espantadissos, realistes fi ns a resignar-se. Per això, es presenta enmig d’ells, per donar-los el bé més preuat, la pau. La pau del cor, la serenor d’esperit, fa fugir els dubtes i les pors. La presència del Senyor reconforta els deixebles, que són tes� monis de la resurrecció.

També nosaltres, homes i dones fràgils, ens veiem arrossegats per l’angoixa del dia a dia, per la resignació davant un món tan complex. Perquè no som savis, ni entesos, només som senzills homes i dones. Per això el Senyor retorna enmig nostre, per obrir-nos els ulls, per reconfortar-nos amb la seva pau i per fer-nos tes� monis. Per això, no ens resignem al mal, al dolor, al sofriment, a l’abandó i reconeixem que un altre món és possible. Demanem al Senyor que ens alliberi de la resignació i ens obri els ulls!

—«Apunto el meu fi ll a la classe de Religió?»Obert el període de preinscripció escolar

5

(p.5)

—Ordenació diaconal del seminarista Antonio RodríguezDiumenge, dia 22 d’abril

l’entrevista

(p.3)

Jordina Fabrés i Venancio Carrión, matrimoni:

«Tot embaràs és un miracle, però quan ve després de set anys sembla un doble miracle»

Lectura dels Fets dels Apòstols (Ac 3,13-15,17-19)

En aquells dies, Pere digué al poble: «El Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob, Déu dels nostres pares, ha glorifi cat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar, quan Pilat creia que l’havia de deixar lliure. Ell era l’innocent i el sant, però vosaltres el vau negar i vau dema-nar a Pilat que us indultés un assassí, mentre matàveu el qui ens obre el camí de la vida. Però Déu l’ha ressuscitat d’en-tre els morts. Nosaltres en som tes� mo-nis. Ja sé, germans, que ni vosaltres ni els vostres dirigents no sabíeu el que fèieu, però així Déu ha complert allò que havia anunciat per boca de tots els profetes: que el seu Messies havia de pa� r. Ara, doncs, penediu-vos i conver� u-vos, i se-ran esborrades les vostres culpes.»

Salm responsorial [4,2.4.7.9 (R.:7)]

Responeu-me quan us invoco,oh Déu que em feu jus� cia.M’heu eixamplat el cor en els perills,compadiu-me i escolteu el meu prec.

R.: Que sigui el nostre estendardla claror de la vostra mirada, Senyor.

O bé: Al·leluia.

Sapigueu que el Senyorm’ha fet favors meravellosos;el Senyor m’escoltasempre que l’invoco. R.

Molts exclamen:«En qui trobarem el nostre goig?Que sigui el nostre estendardla claror de la vostra mirada, Senyor!» R.

M’adormo en pauaixí que em fi co al lliti em sento en vós segur,només en vós, Senyor. R.

Lectura de la primera carta de sant Joan (1Jn 2,1-5a)

Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víc� ma propicia-tòria pels nostres pecats. I no només pels nostres, sinó pels de tot el món. Per saber si coneixem Jesucrist, mirem si complim els seus manaments. Els qui diuen que el coneixen, però de fet no compleixen els seus manaments, són men� ders, no diuen pas la veritat. Però els qui fan cas de la paraula de Jesucrist han arribat de debò a es� mar Déu perfectament.

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc (Lc 24,35-48)

En aquell temps els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan par� a el pa. Mentre parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau sigui amb vosaltres.» Ells, esglaiats, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «Per què us alarmeu? Per què us vénen al cor aquests dubtes? Mireu-me les mans i els peus, sóc jo mateix. Pal-peu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en � nc.» I mentre deia això els ensenyava les mans i els peus. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «No teniu aquí res per menjar?» Ells li donaren un tall de peix a la brasa i se’l menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara era amb vosaltres, us havia dit que s’havia de complir tot el que hi ha escrit de mi en el llibre de la Llei de Moisès, i en els dels Profetes i dels Salms.» Llavors els obrí els ulls perquè comprenguessin el sen� t de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de pa� r i de ressuscitar d’entre els morts el ter-cer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles, començant per Jerusalem, la conversió i el perdó dels pecats. Vosal-tres en sou tes� monis.»

Mirada endins per M. Mercè Porta, professora de Religió i fi losofi a

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

La Jordina i en Venancio són un matrimoni del Vendrell que, davant la impossibilitat durant set anys de tenir un fi ll, van

recórrer a la Naprotecnologia, un mètode sorgit de l’Ins� tut Pau VI, als Estats Units, que permet iden� fi car de manera natural les causes de la infer� litat en la parella. Gràcies a aquest mètode, ara fa més d’un any, va néixer el seu primer fi ll, en Marc.

—Com van conèixer aquest mètode?

La primera vegada que vam sen� r parlar de la Naprotecnologia va ser l’any 2011 estudiant el Màster de Pastoral Familiar de l’Ins� tut Joan Pau II a Roma. Després, l’any 2012, va sor� r algun ar� cle a mitjans de comunicació cris� ans. El problema és que no es podia contactar amb ningú que no fos dels Estats Units. D’altra banda, la informació no semblava diferent al que ja havíem fet amb mètodes naturals.

El mes de desembre del 2014, després d’aturar un procés d’adopció, vàrem contactar amb una clínica de Naprotecnologia als EUA que ens va remetre a Gibraltar i de Gibraltar a la Dra. Mena de Saragossa, que va acabar la seva formació l’any 2013 als Estats Units.

Tres mesos després, la Dra. María Victoria Mena va arribar a un diagnòs� c, trobant les causes de la nostra infer� litat. La Napro sí que era diferent a tot el que havíem fet abans.

—En què consisteix?

És un estudi de salut femenina (des que apareix fi ns que marxa la menstruació). El punt de par� da és el reconeixement del cicle fèr� l de la dona mitjançant mètodes naturals (Creighton Model). Tenint en compte el cicle de la dona, es demanen analí� ques en dies puntuals. Així comença el camí cap a un diagnòs� c real. En cas de matrimoni es fa un estudi d’esterilitat/infer� litat als dos, estudiant també la causa masculina.

—Gràcies a la naprotecnologia van tenir el Marc. Com van viure aquest embaràs tan esperat?

Tot embaràs és un miracle. Però quan ve després de set anys sembla un doble miracle. El vam viure molt agraïts a Déu i sen� m una necessitat molt gran de comunicar i compar� r l’experiència amb tots els matrimonis que pateixen infer� litat. Durant tot l’embaràs no ens ho podíem creure i ara que en Marc té 16 mesos encara no ens creiem que es� gui a les nostres vides. Com que el Marc va néixer al desembre, aquell Nadal va ser molt especial. Com si � nguéssim el Nen Jesús a casa.

—Quins passos hauria de seguir una parella que es� gui travessant la mateixa situació?

La manera de contactar és mitjançant el web www.naprotec.es, on poden trobar el formulari de contacte, o enviar un missatge per WhatsApp al tel. 659 682 327.

El primer pas és demanar una trucada informa� va a un dels matrimonis assessors. Després, iniciar el Model Creighton (l’estudi del cicle femení). Quan ja tenim dos cicles registrats, el tercer pas es fa amb la doctora especialista en Naprotecnologia.

El plantejament de la Napro és 100% mèdic. La fi nalitat no és tenir un fi ll, sinó arribar a un diagnòs� c, que és el que pot fer un metge. És respectuós amb l’acte conjugal i enforteix la relació matrimonial.

> Més informació al web www.naprotec.es

Ordenació diaconal

El proper diumenge, dia 22 d’abril, diumenge del Bon Pastor, a les 6 de la tarda, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, ordenarà diaca el seminarista

Antonio Rodríguez Moreno a l’església parroquial de Sant Salvador del Vendrell.

Tothom està convidat a par� cipar-hi i a unir-s’hi en la pregària.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i San� Grimau • Assessorament lingüís� c: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Litúrgiade la setmana

in memoriam

missatge

agenda

educació

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana III

Diumenge, 15: Diumenge III de Pasqua [Ac 3, 13-15.17-19; Salm 2,4-7.9; 1Jn 2, 1-5a; Lc 24, 35-48 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 16: [Ac 6, 8-15; Salm 118, 23-24.26-27.29-30; Jn 6,22-29] Santa Engràcia

Dimarts, 17: [Ac 7, 51-8, 1a; Salm 30, 3cd-4.6ab i 7b i 8a.17 i 20c i 21ab; Jn 6, 30-35] Sant Robert

Dimecres, 18: [Ac 8, 1b-8; Salm 65, 1-3a.4-5.6-7a; Jn 6, 35-40] Santa Maria de l’Encarnació

Dijous, 19: [Ac 8, 26-40; Salm 65, 8-9.16-17.20; Jn 6, 44-51] Sant Lleó IX, papa

Divendres, 20: [Ac 9, 1-20; Salm 116, 1.2; Jn 6, 52-59]

Dissabte, 21: [Ac 9, 31-42; Salm 115, 12-13.14-15.16-17; Jn 6, 60-69] Aniversari de la mort de l’arquebisbe Ramon Torrella (2004)

Diumenge, 22: Diumenge IV de Pasqua [Ac 4,8-12; Salm 117, 1 i 8-9.21-23.26 i 28cd i 29; 1Jn 3, 1-2; Jn 10, 11-18 (LE/LH pròpies)]

Educar els infants perquè esdevinguin adults del demà

El món actual es caracteritza per l’aparició de nous graus de complexitat i contradicció i, com és

inherent a tot canvi, es generen tensions a les que l’educació ha de donar resposta tenint en compte les múl� ples visions del món, les noves fronteres en ciència i tecnologia, els avenços en neurociència i el desenvolupament en tecnologia digital; preparant els infants per tal de dotar-los de la capacitat d’adaptar-se, reaccionar i comprometre’s.

Aquesta potent força de transformació que és l’educació compar� da entre la família i el centre educa� u adquireix avui una visió humanís� ca, basada en el respecte per la vida i la dignitat humana, la igualtat de drets, la jus� cia social, la diversitat cultural, la solidaritat internacional i la responsabilitat per construir un futur sostenible. Tal com ens va dir el papa Francesc en l’audiència del 20 de setembre de l’any passat, educar acompanyant des del compromís cap a la transcendència fent de cada acció educa� va un acte d’esperança que perduri al llarg de la vida.

La visió humanís� ca i holís� ca de l’educació ha de contribuir a trobar nous models on el creixement econòmic sigui conduït per la ges� ó mediambiental i la cerca de la pau, inclusió i jus� cia social. L’educació ha d’anar més enllà de l’u� litarisme i economicisme enco� llat per tal de donar pas a la integritat de les diferents dimensions de l’existència humana. Visió que té repercussions en la defi nició tant del con� ngut com de les

pedagogies d’aprenentatge adreçades avui a promoure la consciència i el sen� t de responsabilitat vers els altres.

És per això que els coneixements i l’educació han de ser considerats com a béns comuns de la humanitat i que s’ha de reforçar des d’aquesta posició els quatre pilars fonamentals de l’aprenentatge: saber, fer, ser i viure junts. En defi ni� va, l’educació passa a ser el procés que ens acompanya de per vida cap a la sostenibilitat de la humanitat i el seu benestar comú.

Joan Llatse López, mestre i fi lòsofDirector de l’Escola Joan XXIII

Mn. Isidre Torramadé Torrent, a la Casa del Pare

Mn. Isidre Torramadé va morir el proppassat diumenge de Pasqua, dia 1 d’abril, a l’edat de 82 anys. Actualment era capellà de la comunitat de germanes

Carmelites Descalces de Tarragona.

Nascut a Maldà el 19 de juny de 1935, va ser ordenat prevere el 26 d’octubre de 1958 a la capella del Seminari Pon� fi ci de Tarragona. L’any 1959 iniciava el seu ministeri com a vicari de la Parròquia de Sant Francesc d’Assís de Tarragona. Anys més tard, el 1964, era nomenat rector d’Ulldemolins i encarregat de la Parròquia de Sant Vicenç d’Albarca. A fi nals dels anys seixanta i principis dels setanta va ser rector de les parròquies de Barberà de la Conca, Pira, Cervià de les Garrigues i La Pobla de Cérvoles. Des� nat a Calafell, va ser rector de la Parròquia de la Santa Creu, de 1989 a 2003, i de Sant Pere, de 1992 fi ns l’any 2003. Entre els anys 1989 i 1992 també havia estat rector de la parròquia de Santa Maria de Santa Oliva. El seu darrer càrrec com a rector va ser la Parròquia de Sant Joan Bap� sta de Reus, de 2003 a 2010. A més, va ser membre del Consell presbiteral i membre de la Delegació diocesana de Laics, el que actualment es coneix com Apostolat seglar.

Les seves exèquies, presidides pel Sr. Arquebisbe, es van celebrar el dia 4 d’abril a la Catedral. Reposi en la pau de Crist.

El papa Francesc demana fruits d’esperança i pau per al món sencer

Benvolguts germans i germanes, bona Pasqua! [...] Nosaltres, cris� ans, creiem

i sabem que la resurrecció de Crist és la veritable esperança del món, aquella que no decep. És la força del gra de blat, de l’amor que s’humilia i es dóna fi ns al fi nal, i que renova realment el món. També avui aquesta força produeix fruit en els solcs de la nostra història, marcada per tantes injus� cies i violències. Porta fruits d’esperança i dignitat on hi ha misèria i exclusió, on hi ha fam i manca treball, als pròfugs i refugiats —tantes vegades rebutjats per la cultura actual del descart—, a les víc� mes del narcotràfi c, del tràfi c de persones i de les diferents formes d’esclavatge del nostre temps.

I avui nosaltres demanem fruits de pau per al món sencer, començant per l’es� mada i mar� ritzada Síria, la població de la qual està extenuada per una guerra que no té fi .

[...] Invoquem fruits de reconciliació per a Terra Santa, que en aquests dies també està sent colpejada per confl ictes oberts que no respecten els indefensos, per al Iemen i per a tot el Pròxim Orient, perquè el diàleg i el respecte mutu prevalguin per damunt de les divisions i la violència.

Supliquem en aquest dia fruits d’esperança per a tots aquells que anhelen una vida més digna, sobretot en aquelles regions del con� nent africà que sofreixen per la fam, per confl ictes endèmics i pel terrorisme. Que la pau del Ressuscitat guareixi les ferides al Sudan del Sud: obri els cors al diàleg i a la comprensió mútua. No oblidem les víc� mes d’aquest confl icte, especialment els nens.

[...] Demanem fruits de pau per a Ucraïna, perquè s’enforteixin els passos en favor de la concòrdia i es facili� n les inicia� ves humanitàries que necessita la població.

Supliquem fruits de consol per al poble veneçolà. Perquè per la força de la resurrecció del Senyor Jesús, trobi la via justa, pacífi ca i humana per a sor� r com més aviat millor de la crisi polí� ca i humanitària que l’oprimeix.

Que Crist ressuscitat por� fruits de vida nova per als nens que, a causa de les guerres i la fam, creixen sense esperança, sense educació ni assistència sanitària, i també per als ancians abandonats per la cultura egoista, que descarta qui no és «produc� u».

Invoquem fruits de saviesa per als qui arreu del món tenen responsabilitats polí� ques, perquè respec� n sempre la dignitat humana, s’esforcin amb dedicació al servei del bé comú i garanteixin el desenvolupament i la seguretat als ciutadans.

Del missatge Urbi et Orbi del papa FrancescDiumenge 1 d’abril de 2018

Apunto el meu fi ll a la classe de Religió?

Aquesta pregunta ens sorgeix en la cadència de cada any per aquestes dates (el període de preinscripció escolar ha començat aquest mateix divendres i fi nalitzarà el proper dia

24 d’aquest mes). Ens ho qües� onem i això sol ja és bo, independentment del que decidim.

A vegades la decisió no és fàcil: disparitat de criteris familiars, rendibilitat escassa, poc interès social, els companys no s’hi apunten... Tot i això, cal valorar el fet de plantejar-s’ho i refl exionar-hi.

Unes idees que ens poden ajudar a discernir la decisió:

—La classe de religió no és només per a fi lls de famílies creients.—El docent de religió és un especialista ben format personalment i acadèmicament.—Els con� nguts que s’hi aprenen serveixen de coixí per a aprendre altres matèries: història, art, literatura, plàs� ca, música...—La religió a l’escola ens ajuda en l’adquisició i vivència de valors i virtuts, els quals ens ajuden a conviure i a respectar als altres.—S’hi aprèn qui és Jesucrist, la Bíblia, l’Església..., elements bàsics que han confi gurat la nostra societat.

Només volen ser idees per a plantejar-s’ho.

Pere Micaló,director del Secretariat Interdiocesà per l'Ensenyament de la Religió Catòlica (SIERC)

—Concert solidari. L’auditori Josep Carreras de Vila-seca va ser l’escenari, el dia 23 de març, del concert solidari organitzat per la Delegació diocesana de Missions a càrrec de la Durham University Orchestral Society procedent del Regne Unit. L’objec� u del concert era recollir fons per a un nou projecte social missioner: l’equipament de 9 aules per a l’escola d’educació infan� l i primària a Kampanga (Rwanda, Àfrica). I, també, homenatjar a Mn. Josep Cabayol (La Riera de Gaià, 1935), missioner diocesà durant més de quaranta anys a Rwanda i al Congo.

Mons. Miquel Barbarà, qui va assis� r en representació del Sr. Arquebisbe, va expressar el seu agraïment i reconeixement a totes les persones que han col·laborat amb la missió diocesana. Dirigint-se a Mn. Cabayol va assegurar que «som tes� monis de la gran feina feta, de la gran responsabilitat exercida, dels molts sofriments que vàreu haver de pa� r i, fi ns i tot, dels molts perills que us van assetjar». Com a cloenda de l’acte Mn. Barbarà va lliurar a Mn. Cabayol una placa en agraïment a la seva tasca i el seu tes� moni en la que el defi nia com a missioner diocesà, home coratjós i fi del servent de Déu.

en un minut

Avui, 15 d’abril

—Set de Déu (7d10), espai celebra� u i forma� u per a joves, sobre el tema «L’avortament, l’única sor� da? Un SÍ a la vida» a càrrec de M. José Rueda i la Dra. Míriam de La Flor, membres de la Delegació diocesana de pastoral familiar. L’ac� vitat començarà a les 17.30 h amb la celebració de l’eucaris� a a la capella del col·legi Lestonnac-L’Ensenyança de Tarragona, i a les 18.30 h hi haurà la formació a la Casa dels Concilis (c. de les Coques, Tarragona, 1-C). Organitza la Delegació diocesana de pastoral de joventut.

21 d’abril

—Trobada de cris� ans de l’Alt Camp a Vallmoll. La trobada començarà a les 10.00 h i fi nalitzarà a mitja tarda havent celebrat l’eucaris� a. Durant el ma� hi haurà una xerrada sobre Jujol i la seva obra a Vallmoll i visites guiades, en grups simultanis, al Castell, l’ermita de la Mare de Déu del Roser i l’església de Santa Maria. Més informació i inscripcions a la vostra parròquia. Organitza l’arxiprestat de l’Alt Camp.