Document

En el poliesportiu

-Reservam una pista de tenis per a esta vesprada.

-Per a quina hora la vols?

-Per a les set.

-Vejam per a les set noms queda lliure la pista de ciment.

-Com s aix? He vingut corrents i en dej per ser el primer.

-Mira-ho tu mateix: per a les set ja tinc totes les pistes ocupades.

-B, dacord, i fins a quina hora ens hem desperar per a poder jugar en una

pista de terra?

-Fins a les onze de la nit.

-Fins a les onze! I qu fan normalment els socis per a reservar una pista de

terra, salcen a les cinc de la matinada?

-No, telefonen des de casa mentre es desdejunen tranquillament i

cmodament.

REMARQUES DE VOCABULARI

aerbic aerobic

rbitre a rbitro

atletisme atletismo

bdminton bdminton

basquetbol (o bsquet) baloncesto

calfament calentamiento

campi ona, campionat campen ona, campeonato

circuit circuito

condicionament fsic fitness

crrer correr

driblatge regate

equip equipo

esmaixada smash, mate

esquaix squash

frontenis frontenis

front frontn

futbol ftbol

fting footing

gimnstica gimnasia

handbol balonmano

llanar lanzar

marcatge marcaje

nataci natacin

pdel pdel

partit partido

rcord rcord

salt amb perxa salto con prtiga

salt de dalada salto de altura

salt de llargada salto de longitud

tenis tenis

voleibol voleybol, balonvolea

xarxa (o xrcia) red

Un poquet de gramtica prctica

El gerundi de posterioritat i adjectiu

El gerundi s correcte quan expressa una acci anterior o simultnia a la del

verb principal.

En canvi, s incorrecte quan expressa una acci posterior o una

conseqncia del verb principal. I tamb s incorrecte quan t una funci

adjectiva.

Per a evitar el gerundi de posterioritat, tenim diverses opcions:

1.

Posar una coma, i comenar la frase amb la conjunci i ms el verb en

forma personal.

2.

Posar un punt i seguit o un punt i coma. La frase comena amb un verb en

forma personal.

Exemples:

USOS CORRECTES

-ANTERIORITAT:

Havent dinat, els amics van fer un llarg passeig per la platja.

-SIMULTANETAT:

Li agrada fer-se una cervesa mirant els partits de basquetbol.

USOS INCORRECTES

-POSTERIORITAT

Malament

La pilota xoc contra els vidres, *trencant-se en mil miquetes.

B

La pilota xoc contra els vidres, i els va trencar en mil miquetes.

-CONSEQNCIA

Malament

La normativa obliga a aparcar els cotxes dintre la zona

condicionada, no *podent-se estacionar en lrea pintada de groc.

B

La normativa obliga a aparcar els cotxes dintre la zona condicionada; no

es podr estacionar en lrea pintada de groc.

-ADJECTIU

Malament

Li vaig escriure una carta *dient-li el que sentia.

B

Li vaig escriure una carta en qu/en la qual li deia el que sentia.

Malament

El Govern ha aprovat un decret *regulant els horaris comercials.

B

El Govern ha aprovat un decret que regula els horaris comercials.

Per tant, el gerundi no pot indicar mai una acci posterior a la del verb principal,

ni tenir una funci adjectiva.

Castellanismes innecessaris

acallar*

fer callar. Feu-lo callar que parla massa i ja em fa mal el cap. //

assossegar, apaivagar, calmar. La serenitat del lder calm els manifestants.

acontixer*

esdevindres, esdevenir-se, succeir, passar, ocrrer

La histria que vos contar es va esdevindre fa molt de temps.

cabalgata*

cavalcada

Els xiquets estan bojos per anar a la cavalcada de Reis.

en quant a*

quant a, pel que fa a, respecte a/de

Quant a all que parlvem laltre dia, oblida-ho.

fallo*

errada, error, fallada. El porter de lHrcules va tindre alguna errada,

per tamb va fer tres parades espectaculars. // (en sentit judicial) sentncia,

decisi, resoluci, veredicte. La sentncia del jutge va ser contrria als seus

interessos. // (decisi dun jurat per a atorgar un premi) decisi. La decisi del

jurat dels premis de narrativa va crear molta polmica.

gimnasi* gimns

Des que va al gimns ha perdut quatre quilos.

insertar* inserir

Una oraci subordinada est inserida en una de principal.

lenguado* llenguado

A la meua nvia no li fa massa la carn, sempre demana llenguado, llobarro o,

quan nhi ha, llamntol.

passillo*

corredor, passads

Esta casa t un corredor llargussim.

queixal del ju* queixal de lenteniment, del seny

Mhan llevat el queixal de lenteniment i ara no para deixir-me sang.

Ms lxic

Corrent i corrents

Ja sha comentat en una altra lli que el verb crrer fa el gerundi de manera

regular, afegint al radical la terminaci ent, i el resultat s, doncs, corrent. La

forma correguent s una variant colloquial no admesa en un registre formal.

A vegades, calcant el castell, satribux a esta forma de gerundi un s

adverbial que li s totalment impropi, justament perqu en valenci hi ha una

forma adverbial especfica: s la forma corrents. I aix, doncs, una cosa s dir

que Pau treballa corrents (s a dir, molt de pressa), i una altra de ben diferent,

que Laia ve corrent (o siga, en una correguda).

Locucions i frases fetes

a la descosida: riure, parlar o beure sense gens de contenci (cast. como un

descosido, si freno).

Quan el va deixar el nvio comen a beure a la descosida.

a peu rssec: arrossegant els peus per terra (cast. arrastrando los pies).

Al final del viatge ja caminava a peu rssec.

aix sn figues dun altre paner: ser una qesti diferent (cast. eso es harina

de otro costal).

Pep, el que ests dient no t res a vore amb el que vull dir jo, sn figues dun

altre paner.

fer fugina (o fer campana): no assistir a una classe (cast. hacer novillos).

Rosa s una xica molt intelligent, perqu en la facultat no parava de fer fugina i

va traure una mitjana altssima.

per m de: per mitj de, mitjanant, grcies a (cast. por medio de, mediante).

Per m del seu carisma, Hug aconseguix tot el que vol.