EN HANS I LA PRINCESA - blocs.xtec.cat · Els seus pares, el rei i la reina, veien que estava cada dia més trista, així que intentant trobar una solució, van preguntar-li si es

EN HANS I LA PRINCESA________________________________________________

EN HANS I LA PRINCESA

(versió reduïda)

Equip LIC Tarragonès1


EN HANS I LA PRINCESAConte popular norueg

ÍNDEX

Justificació.......................................................2

Text íntegre en prosa del conte .....................4

Text en prosa adaptat .....................................5

Dramatització del text .....................................7

Dramatització del text adaptat .......................9

Activitats prèvies...........................................12

Activitats durant ............................................14

Activitats posteriors.......................................15

Activitats d’expressió.....................................24

Materials complementaris ............................25



JUSTIFICACIÓ

La tria d’aquest conte ha estat motivada pel fet de poder-se explicar através d’un petit teatre de fusta1 . Aquest mitjà exerceix una fascinació sobrel’audiència. Les seves característiques i la forma de presentar-ho ajuden aaconseguir un efecte màgic. Crida l’atenció la contínua successió de làminestot despertant l’interès i imaginació de l’espectador.

Dimensions teatret : Pantalla exterior 45,2cm per 33,2cm i pantalla interior 37,8cm per25,8cm Coberta de la pantalla : les mateixes mides exteriors dividit en dues parts pera les portes. Optatiu una tercera peça superior. Suports posteriors (superior i inferior ) en forma d’ela de 2,5cm per 3,5cm Gruix de pantalla : 1,5cm Gruix de coberta : 1,5cm

1



TEXT ÍNTEGRE EN PROSA

Vet aquí una vegada una princesa que no reia mai. Els seus pares, el rei i lareina, veien que estava cada dia més trista, així que intentant trobar unasolució, van preguntar-li si es casaria amb qui aconseguís fer-la riure. I laprincesa ho va acceptar. Els reis van anunciar-ho arreu: “El que faci riure la nostra filla, s’hi casarà iheretarà la meitat del regne. Però, ai d’aquell que no ho aconsegueixi, perquè lirostirem les orelles amb un ferro roent” . Molts joves ho van intentar, però no n’hi havia cap que ho poguésaconseguir. Alts, baixos, grassos, prims... tots fracassaven. I tornaven a casaamb les orelles ben socarrimades i sense cap possibilitat de tornar-ho aintentar, ja que era ben difícil amagar-ho. Als afores del palau, a l’altra banda del bosc, hi vivien tres germans moltpobres. El germà mitjà, com ja li havia passat al seu germà gran, tornava acasa amb les dues orelles rostides.Així que el petit , en Hans , era l’únic dels tres que encara podia intentar ferriure la princesa. En Hans , al matí següent, va agafar una motxilla, se la va posar al’esquena, i va sortir cap al palau. Aquell dia tant la vall com el bosc estavencoberts per una boira espessa, tant, que en Hans, espantat, va decidir tornarcap a casa. Però quan buscava el camí de retorn, una veu profunda el va espantar:

“Sento olor de carn fresca!”

Quan la boira va esvair-se, al davant, li va aparèixer una criatura que feiavint vegades més que ell. En Hans havia entrat a la cova d’un troll. I aquella horrible bèstia, queestava cuinant una olla de mongetes, obrint una boca gegantina, li va dir:

“Aquestes mongetes i tu sereu el meu sopar...”

“D’acord , va dir-li en Hans, “però només serà així si em demostres que potsmenjar-te més mongetes que jo”.

“Això és més fàcil que trobar arbres en aquest bosc”, va dir rient el troll.

Es van seure a sopar i en Hans , que sabia molt bé que els trolls no tenengaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a la panxa. I percada cullerada de mongetes que el troll prenia, ell n’abocava una altra.I va continuar menjant. Fins que una estona més tard, el troll es va queixar:

“Estic ben ple!”

“De veritat?”, va dir-li en Hans. “Jo només n’estic mig , de ple”.



“Llavors sóc el guanyador! Ja me’n puc anar!”

El troll es va posar tan furiós que va esclatar en mil trossets. I de l’espetecen va sortir un ànec d’or.

“Quac”, va dir l’ànec saludant-lo.

I a en Hans li va semblar tan bonic que va decidir quedar-se’l.

“El portaré a Palau perquè el vegi la princesa”. Tot just sortir de la cova, en Hans va trobar-se una velleta.

“Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?”

Però, no havia tingut temps de dir res que la velleta ja estava intentant endur-se’n una amb força. Però no podia. S’havia quedat enganxada a l’ànec, i nos’hi podia desenganxar. I amb la velleta i l’ànec, en Hans va continuar fins que va arribar al mercatque estava just davant del palau. Fusters, ferrers, forners, modistes...tots, enveure l’ànec, van empaitar-lo per aconseguir una ploma. Però, ai, tots s’hiquedaven enganxats i no podien desenganxar-s’hi. Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell reguitzell de gent van arribar a lesportes de palau. Quan el guàrdies van veure’ls van ordenar de tancar les portes. Tot i que,en veure l’ànec també van intentar aconseguir una ploma d’or i s’hi van quedarenganxats. A palau, en veure l’ànec , tothom volia agafar-li una ploma; els quetancaven les portes , els pretendents, els de les orelles rostides, els rostidorsd’orelles i , fins i tot, un gosset petit. Tot aquell aldarull al pati del palau, va cridar l’atenció de la princesa que vaabocar-se al balcó por veure què passava. I no va veure altre cosa que un noi... amb un ànec i un enfilall de gent que hiestava enganxada. Allò la va fer riure amb tantes ganes, que els seus pares lavan haver de subjectar perquè no caigués. I així , entre rialles, la Princesa i en Hans es van casar i van heretar lameitat del regne.



TEXT EN PROSA ADAPTADA

Vet aquí una vegada una princesa que no reia mai. Els seus pares vandecidir que el noi que la fes riure es casaria amb ella. Els reis van anunciar-ho arreu: “ La nostra filla es casarà amb el noi que lafaci riure i heretarà la meitat del regne . El que no ho aconsegueixi li rostiremles orelles” . Molts joves ho van intentar, però cap jove ho aconseguia . Alts, baixos,grassos, prims... tots fracassaven. A l’altra banda del bosc hi vivien tres germans molt pobres. El germà gran iel mitjà no van aconseguir fer riure la princesa . Així que el petit , en Hans hohavia d’intentar. Un matí en Hans va agafar una motxilla, se la va posar a l’esquena, i vasortir cap al palau. Però es va trobar amb un troll . Aquest li va dir:

“Aquestes mongetes i tu sereu el meu sopar...”

“D’acord” , va dir-li en Hans, “però només serà així si em demostres que potsmenjar-te més mongetes que jo”.

“Això és més fàcil que trobar arbres en aquest bosc”, va dir rient el troll.

Es van seure a sopar i en Hans , que sabia molt bé que els trolls no tenengaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a la panxa. I mentreel troll menjava , en Hans llençava les les cullerades de mongetes a lamotxilla.. Fins que una estona més tard, el troll es va queixar:“Estic ben ple!”

“De veritat?”, va dir-li en Hans. “Jo només n’estic mig , de ple”.

“Llavors sóc el guanyador ! Ja me’n puc anar!”

El troll es va posar tan furiós que va esclatar en mil trossets. I de l’espetecen va sortir un ànec d’or.“Quac”, va dir l’ànec saludant-lo. I a en Hans li va semblar tan bonic que va decidir quedar-se’l. Tot just sortir de la cova, en Hans va trobar-se una velleta.

“Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?”

Però quan la velleta va agafar la ploma es va quedar enganxada a l’ànec finsque va arribar al mercat que estava just davant del palau. Fusters, ferrers,forners, modistes, els guàrdies de la porta,els pretendents, i fins i tot un gossetpetit...tots. en veure l’ànec deien “Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li unaploma?”van empaitar-lo per aconseguir una ploma. Però, ai, tots s’hiquedaven enganxats i no podien desenganxar-s’hi. Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell reguitzell de gent van arribar a lesportes de palau.


EN HANS I LA PRINCESA________________________________________________ Tot aquell aldarull al pati del palau va cridar l’atenció de la princesa que vaabocar-se al balcó por veure què passava. I no va veure altre cosa que un noi... amb un ànec i un enfilall de gent que hiestava enganxada. Allò la va fer riure amb tantes ganes, que els seus pares lavan haver de subjectar perquè no caigués. I així , entre rialles, la Princesa i en Hans es van casar i van heretar lameitat del regne.



DRAMATITZACIÓ DEL TEXT

Narrador/a : Vet aquí una vegada una princesa que no reia mai. Els seuspares, el rei i la reina, veien que estava cada dia més trista, així que intentanttrobar una solució, van preguntar-li si es casaria amb qui aconseguís fer-lariure. I la princesa ho va acceptar.

Reis: El que faci riure la nostra filla, s’hi casarà i heretarà la meitat del regne.Però, ai d’aquell que no ho aconsegueixi, perquè li rostirem les orelles amb unferro roent .

Narrador/a: Molts joves ho van intentar, però no n’hi havia cap que ho poguésaconseguir. Alts, baixos, grassos, prims... tots fracassaven. I tornaven a casaamb les orelles ben socarrimades i sense cap possibilitat de tornar-ho aintentar, ja que era ben difícil amagar-ho.

Als afores del palau, a l’altra banda del bosc, hi vivien tres germans moltpobres. El germà mitjà, com ja li havia passat al seu germà gran, tornava acasa amb les dues orelles rostides.

Així que el petit, en Hans , era l’únic dels tres que encara podia intentar ferriure la princesa.

En Hans, al matí següent, va agafar una motxilla, se la va posar a l’esquena, iva sortir cap al palau. Aquell dia, tant la vall com el bosc estaven coberts peruna boira espessa, tant, que en Hans, espantat, va decidir tornar cap a casa.Però quan buscava el camí de retorn, una veu profunda el va espantar.

Hans: Sento olor de carn fresca!

Narrador/a: Quan la boira va esvair-se, al davant, li va aparèixer una criaturaque feia vint vegades més que ell.

En Hans havia entrat a la cova d’un troll. I aquella horrible bèstia, que estavacuinant una olla de mongetes, obrint una boca gegantina, li va dir:

Troll: Aquestes mongetes i tu sereu el meu sopar...

Hans: D’acord, però només serà així si em demostres que pots menjar-te mésmongetes que jo.

Troll: Això és més fàcil que trobar arbres en aquest bosc (Tot rient).

Narrador/a: Es van asseure a sopar i en Hans, que sabia molt bé que els trollsno tenen gaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a la panxa.I per cada cullerada de mongetes que el troll prenia, ell n’abocava una altra. Iva continuar menjant. Fins que una estona més tard, el troll es va queixar:

Troll: Estic ben ple!



Hans: De veritat? Jo només n’estic mig, de ple. Llavors sóc el guanyador! Jame’n puc anar!

Narrador/a: El troll es va posar tan furiós que va esclatar en mil trossets. I del’espetec en va sortir un ànec d’or.

Ànec d’or: Quac (Saludant).

Narrador/a: I a en Hans li va semblar tan bonic que va decidir quedar-se’l.

Hans: El portaré a Palau perquè el vegi la princesa. Narrador/a: Tot just sortir de la cova, en Hans va trobar-se una velleta.

Velleta: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Narrador/a: Però, no havia tingut temps de dir res que la velleta ja estavaintentant endur-se’n una amb força. Però no podia. S’havia quedat enganxadaa l’ànec, i no se'n podia desenganxar.

I amb la velleta i l’ànec, en Hans va continuar fins que va arribar al mercat queestava just davant del palau. Fusters, ferrers, forners, modistes...tots. I, enveure l’ànec, van empaitar-lo per aconseguir una ploma.

Fusters: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Ferrers:Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Forners: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Modistes: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Narrador/a: Però, ai! tots s’hi quedaven enganxats i no podien desenganxar-se'n.

Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell reguitzell de gent van arribar a les portesde palau.

Quan els guàrdies van veure’ls van ordenar de tancar les portes. Tot i que, enveure l’ànec també van intentar aconseguir una ploma d’or i s’hi van quedarenganxats.

Guàrdies: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Narrador/a: A palau, en veure l’ànec , tothom volia agafar-li una ploma; els quetancaven les portes, els pretendents, els de les orelles rostides, els rostidorsd’orelles i, fins i tot, un gosset petit.

Els que tancaven les portes: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?



Els pretendents: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Els de les orelles rostides: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Els rostidors d’orelles: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Un gosset petit : (També segueix l’ànec.)

Narrador/a: Tot aquell aldarull al pati del palau, va cridar l’atenció de laprincesa que va abocar-se al balcó per veure què passava.

I no va veure altre cosa que un noi... amb un ànec i un enfilall de gent que hiestava enganxada.

Princesa: (Riu amb moltes ganes.)

Reis: (Subjecten la princesa perquè no caigui.)

Narrador/a: I així, entre rialles, la Princesa i en Hans es van casar i van heretarla meitat del regne.



DRAMATITZACIÓ DEL TEXT ADAPTAT

Narrador/a: Vet aquí una vegada una princesa que no reia mai. Els seuspares van decidir que el noi que la fes riure es casaria amb ella. Els reis vananunciar-ho arreu.

Reis: La nostra filla es casarà amb el noi que la faci riure i heretarà la meitatdel regne . Al que no ho aconsegueixi li rostirem les orelles.

Narrador/a: Molts joves ho van intentar, però cap ho aconseguia. Alts, baixos,grassos, prims... tots fracassaven.

A l’altra banda del bosc hi vivien tres germans molt pobres. El germà gran i elmitjà no van aconseguir fer riure la princesa. Així que el petit, en Hans, hohavia d’intentar.

Un matí en Hans va agafar una motxilla, se la va posar a l’esquena, i va sortircap al palau. Però es va trobar amb un troll .

Troll: Aquestes mongetes i tu sereu el meu sopar...

Hans: D’acord, però només serà així si em demostres que pots menjar-te mésmongetes que jo.

Troll: Això és més fàcil que trobar arbres en aquest bosc (Rient).

Narrador/a: Es van asseure a sopar i en Hans, que sabia molt bé que els trollsno tenen gaire bona vista, va col·locar-se descaradament la motxilla a la panxa.I per cada cullerada de mongetes que el troll prenia, ell n’abocava una altra. Iva continuar menjant. Fins que una estona més tard, el troll es va queixar.

Troll: Estic ben ple!

Hans: De veritat? Jo només n’estic mig, de ple. Llavors sóc el guanyador! Jame’n puc anar!

Narrador/a: El troll es va posar tan furiós que va esclatar en mil trossets. I del’espetec en va sortir un ànec d’or.

Ànec: Quac (Saludant-lo).

Narrador/a: I a en Hans li va semblar tan bonic que va decidir quedar-se’l.

Hans: El portaré a Palau perquè el vegi la princesa.

Narrador/a: Tot just sortir de la cova, en Hans va trobar-se una velleta.

Velleta: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?


EN HANS I LA PRINCESA________________________________________________Narrador/a: Però quan la velleta va agafar la ploma es va quedar enganxada al’ànec. I amb la velleta i l’ànec, en Hans va continuar fins que va arribar almercat que estava just davant del palau.

Fusters: (En veure l’ànec.) Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Ferrers: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Forners: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Modistes: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Tots: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Narrador/a: Tots van empaitar-lo per aconseguir una ploma. Però, ai! tots s’hiquedaven enganxats i no podien desenganxar-se'n.

Finalment, en Hans, l’ànec i tot aquell reguitzell de gent van arribar a les portesde palau.

Guàrdies: Tanqueu les portes ! (Tot i que, en veure l’ànec també van intentaraconseguir una ploma d’or i s’hi van quedar enganxats.)

Narrador/a: A palau, en veure l’ànec , tothom volia agafar-li una ploma.

Els que tancaven les portes: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Els pretendents: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Els de les orelles rostides: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Els rostidors d’orelles: Quin ànec tan bonic! Puc agafar-li una ploma?

Un gosset petit: (També va darrera de l'ànec.)

Narrador/a: Tot aquell aldarull al pati del palau va cridar l’atenció de laprincesa que va abocar-se al balcó per veure què passava.

I no va veure altre cosa que un noi... amb un ànec i un enfilall de gent que hiestava enganxada.

Princesa: (Riu amb moltes ganes.)

Reis: (Subjecten la princesa perquè no caigui.)

Narrador/a: I així, entre rialles, la Princesa i en Hans es van casar i van heretarla meitat del regne.


EN HANS I LA PRINCESA________________________________________________ACTIVITATS

ACTIVITATS PRÈVIES

1- Preguntes per tal de desvetllar l’interès i la motivació de l’alumnat, del tipus:

- Quins personatges fantàstics surten al contes ? Les fades en són undels més coneguts però n’hi molts més, com per exemple…

- Què fan d’especial aquests personatges ?

2- Exercicis de relació entre les imatges i el nom de diferents personatgesfantàstics.

3- Trencacoscles

Es tracta de formar, unint les diferents peces tres de les làmines del conte pertal d’introduir tres elements bàsics de la història : la princesa, l’ànec i la imatgedel Hans, protagonista de la història.

4- A partir d’aquests tres elements inicials es poden generar diferents hipòtesisen relació al que els pot passar.

La formulació d’hipòtesis es podrà aplicar en diferents moments de lapresentació del conte, d’aquesta manera es poden anar construir històriesparal·leles.

5- Donat que en el conte el que es pretén és fer riure a la princesa, altrespreguntes que es poden formular són:

- Quines coses et fan riure ?- Què faries per fer riure a algun dels teus companys ?- Coneixes algú a qui no hagis vist mai riure ?- Quin dels teus companys/es diries que és el que riu més ?- Algú que no riu mai, què diries que li passa ?



ACTIVITATS DURANT LA LECTURA

1. Durant l’explicació a través del teatre de fusta es pot aturar la narració,treure la làmina de l’interrogant, i demanar que l’alumne imagini lacontinuació.

2. Expliquem el significat:

Noms Verbs AdjectiusBoiraTrollOllaMongetesSoparcullerada TrossetsÀnecFusterFerrerFornerModistaReguitzellGuàrdiesAldarullenfilall

RostiremAbocarEmpaitar

RoentSocarrimadesEspessaEsvaïdaPle



ACTIVITATS POSTERIORS

1. Respon a les preguntes segons el conte:

a. Què li passa a la princesa?

b. Qui és en Hans?

c. Què vol el troll?

d. En què es converteix el troll?

e. Qui queda enganxat a l’animal?

f. Què fa riure a la princesa?

g. Com acaba el conte?

2. Completa:

Vet aquí una vegada una.............. que no reia mai. Els seus..........., el rei ila reina, veien que estava cada dia més trista, així que intentant trobar unasolució, van preguntar-li si es casaria amb qui aconseguís fer-la riure. I laprincesa ho va acceptar. Els ..............van anunciar-ho arreu: “El que faci riure la nostra.............., s’hicasarà i heretarà la meitat del................ Però, ai d’aquell que no hoaconsegueixi, perquè li rostirem les ...............amb un ...................roent” .

3. En el conte surt un animal important: l’ànec

Equip LIC Tarragonès

Princesa, reis, filla, orelles, ferro, pares, regne,

15

EN HANS I LA PRINCESA________________________________________________Em sabries dir altres noms d’animals?

4. Observem aquesta làmina :

Subratlla tots els oficis que hi surten Quin ofici t’agradaria tenir de gran? Compara com van vestits els personatges del conte amb els que veus a

la làmina

8. Posa l’article davant d’aquests noms:

...............princesa ...............castell

...............bosc ...............príncep

...............germà ..............velleta

...............família ..............guàrdia

14. Relaciona



Els gegants

Tenen un aspecte ferotge: tenen el cos cobert d’escates comles serps i un, dos, tres, cinc o set caps amb els collscorresponents.

Els follets

Són semblants a les persones, tot i que són més cepats,rabassuts i força peluts. També viuen en família amb la dona iels fills i filles. Tenen molt mal caràcter.

Els ogres

Tenen poders màgics i sobrenaturals. De vegades tenenreceptes màgiques amb les que fan encanteris i pocions.

Els dracs

S’assemblen poc als humans. Són una combinació estranyad’home i bèstia o de dues o més bèsties alhora. Poden tenirles orelles a la panxa, els ulls al clatell i els peus al cap.

Els monstres

Són una de les races malvades. Són díficils de matar ja quefan com les estrelles de mar, en tallar-los un braç, perexemple, els torna a crèixer i del braç en neix un animal.

Les bruixes

Són molt alts. Poden ser tant alts com set muntanyes, tenirset pams de boca, set pams de nas i els ulls com dues rodesde carro.

Els trolls

Són gent petita a vegades amb orelles puntiagudes ipersonalitat entremaliada. A vegades es diu que sóninvisibles. Viuen als boscos i en altres llocs en plena natura.

Els elfs Són uns homenets petitíssims, vestits de coloraines i queviuen molts anys.



ACTIVITATS D’EXPRESSIÓ

1. LECTURA EXPRESSIVA del text íntegre o de l’adaptació

Llegir un conte en veu alta vol dir recrear els personatges, fer-ho ambl’entonació adequada i posant-li els sentiments que calen.

La lectura es pot reforçar amb les làmines o bé directament amb el llibre.Hem elaborat un power point amb unes diapositives que reprodueixen elsdibuixos del conte i es poden anar projectant..

2. NARRACIÓ

Narrar un conte és la manera més clàssica d’explicar-lo. Cal memoritzar-ne eltext, si bé els alumnes poden variar el vocabulari adaptant-lo a les sevespròpies expressions. Aquesta activitat requereix un bon nivell de retenció i una bona competènciacomunicativa per part dels narradors.

Igual que amb la lectura, les làmines, el llibre i la projecció de les diapositivespoden ajudar molt a la comprensió de la història per part dels oients.

3. PRESENTACIÓ INFORMÀTICA

A partir de les diapositives que hi ha al power es pot fer un treball d’expressióescrita amb els quadres de text que es poden inserir en cada dibuix.La presentació es pot completar amb música o encara millor ambl’enregistrament de veus a través d’un programa com l’Audacity.

4. TEATRE

Hi ha dues versions per representar l’obra. Les dues amb un bon nombre depersonatges.Primer caldrà realitzar la lectura en veu alta del text dramatitzat i memoritzar-neel contingut per poder-lo representar correctament.El vestuari, els objectes i mobles necessaris són fàcils d’aconseguir.Es pot elaborar un decorat senzill per als ambients o bé es poden utilitzar lesdiapositives del power que representen els escenaris principals.L’enregistrament en vídeo de la representació pot ser un complement benmotivador per als actors.

5. ENREGISTRAMENT PER A LA RÀDIO



A partir del treball realitzat en qualsevol de les formes d’expressió descrites espot realitzar un enregistrament del conte per a la ràdio.

Caldrà complementar la veu amb diferents efectes sonors i ,sobretot,músiques que donin més força a la història explicada.



MATERIAL COMPLEMENTARI

Els dracs tenen un aspecte ferotge: tenen el cos cobert d’escates com lesserps i un, dos , tres, cinc o set caps amb els colls corresponents. I encara quesembli mentida, els colls no se’ls enreden mai. Però allò que ha fet mésfamosos els dracs és el foc que són capaços de treure per la boca.

Els monstres s’assemblen poc als humans. Són una combinació estranyad’home i bèstia o de dues o més bèsties alhora. Per exemple, el centaure eramig home i mig cavall, i el minotaure, mig home i mig toro.Tampoc no és fàcil trobar-los les parts del cos. No tenen res al seu lloc. Podentenir les orelles a la panxa, els ulls al clatell i els peus al cap. Però això no éstot, poden tenir antenes de cargol, ales de ratpenat, cresta de gall, potesd’ànec, escates de cocodril, trompa d’elefant i tentacles de pop.

Els gegants són molt alts. Un gegant pot ser tant alt com set muntanyes, tenirset pams de boca, set pams de nas i els ulls com dues rodes de carro.

Els gegants viuen al camp, allunyats dels sorolls perquè deseguida s’atabalen. S’instal·len en vells casals abandonats iviuen ben sols.

Als gegants els agrada tota mena de menjars. Són capaçosde menjar-se quatre plats de sopa, dos de macarrons, sispollastres, una vaca rostida i tres pastissos de crema, natai xocolata. I amb tot això pot ser que encara es quedin amb gana.

Els ogres són semblants a les persones, tot i que són més cepats, rabassuts iforça peluts.

També viuen en família amb la dona i els fills i filles.Tenen molt mal caràcter.Quan estan de mal humor arrenquen els arbres d’unaestrebada i ho deixen tot fet un desastre. Tenen els ullalsmolt esmolats i fan tremolar la gent només amb la mirada.A l’hora de menjar no tenen manies, tot s’ho empassenamb ossos, pèls, vestits… perquè tenen un estómac queho tritura tot.



Els trolls són una de les races malvades. Semblants als orcs però són més difícils dematar ja que fan com les estrelles de mar, en tallar-los un braç, per exemple, els torna acréixer i del braç en neix un altre troll. Això els passa fins i tot quan els tallen el cap, peraixò són molt difícils de matar. Per poder matar-los cal cremar-los, és l'única manera deque no es regenerin.

Les bruixes tenen poders màgics i sobrenaturals. De vegades tenen receptesmàgiques amb les que fan encanteris i pocions. En general no es té la creençaque es bruixes tenen grans poders spobrenaturals, són més aviat consideradesendevines.

Els elfs són popularment descrits com gent petita a vegades amb orellespuntegudes i personalitat entremaliada, però aquesta és una visió forçamoderna. A vegades es diu que són invisibles. Viuen als boscos i en altresllocs en plena natura. Poden viure mil·lenis i tenen poders màgics, que utilitzenper protegir la natura. Es creu que la raça èlfica ha sorgir abans que la mateixahumanitat en un gran nombre de mil·lenis. Viuen en societats semblants a leshumanes, amb reis que tenen el poder.

El follet, a alguns llocs anomenat cerdet, és un personatge mitològic català,relacionat amb éssers semblants als d'altres cultures europees, com el gnom.La tradició presenta el follet com un homenet petitíssim, vestit de coloraines ique viu molts anys. Als Països Catalans, existeixen moltes llegendes sobre elsfollets, els seus poders i les seves relacions amb els humans. En algunarondalla el follet tindria la característica de tenir la mà foradada.

http://blocs.xtec.cat/ceipcreualtabiblioteca/personatges-fantastics/

http://www.xtec.net/~mbonet23/webquestfantasia/webfantasia/personatges.htm



Mitjançant fragments de làmines es poden realitzar moltes altres activitats. Aquests fragments estan inclosos en una carpeta adjacent.Posem com a model


Documents

EN HANS I LA PRINCESA - blocs.xtec.cat · Els seus pares, el rei i la reina, veien que estava cada dia més trista, així que intentant trobar una solució, van preguntar-li si es