Josep Bosom, escolapi i fotògraf

ARXIU COMARCAL DE LA CERDANYA

2 0 1 7

Producció i edicióArxiu Comarcal de la CerdanyaPasseig 10 d’abril, 2, 2n.17520 Puigcerdàaccerdanya.cultura@gencat.cat

TextosErola Simon Lleixà

FotografiesArxiu Comarcal de la Cerdanya. Fons Josep Bosom i Solé, escolapi

Disseny i maquetaciócreativadisseny.cat

Fotografies de cobertaColoms en el moment d’iniciar el vol al costat de les antigues barques de fusta de l’estany de Puigcerdà. Dècada de 1950. ACCE 188 cu 8974. / Ramat de bens dins la closa. Dècada de 1950. ACCE 188 cu 1168.

‘Josep Bosom, escolapi i fotògraf’ és el catàleg de l’exposició homònima, celebradaa l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya del 24 d’agost de 2017 al 12 de gener de 2018.

4

Presentació

Introducció

Dades biogràfiques

L’obra fotogràfica del Pare Bosom

Bibliografia i documentació

Catàleg de fotografies

06

08

10

15

26

27

Índex

76

Em vénen al cap unes figures geomètriques que a vegades havien servit com a models per a fer-ne un

dibuix; la llum, les ombres, la posició,... sí, ho heu endevinat: el professor era el Pare Bosom. Finalment les persones som com uns cossos geomètrics que tenim moltes cares. En aquestes línies em voldria fixar princi-palment en la cara artística del meu oncle, però no podria parlar d’ell oblidant-me de les cares més properes, com són les de tiet, les d’escolapi. De nen, sempre m’havia semblat que quan il·lustrava alguna foto amb els lla-pis, els cotons, els pastels, els dits,... exagera-va una mica, tot i que els efectes, la impressió que donaven era esplèndida. Pensava, en la meva ignorància de marrec, que pintar la neu de color rosa, o el cel de color lila, o potser les herbes de color groc, eren coses d’artista que s’ajusta poc a la realitat que l’envolta. Quin error més gran, Mare de Déu! Ell tenia un do únic, una vena artística més enllà de les coses més comunes, una mirada privilegiada, artís-tica, original, sorprenent; una mirada nova, humana i propera.

PresentacióDe fet, només cal mirar la natura amb ulls sense pressa, olorar amb el nas ben despert, o escoltar amb les orelles ben esmolades. No sé si mai us heu parat a contemplar, per exemple, una posta de sol a la Cerdanya, per adonar-vos dels colors de les coses, dels mil tons de la co-loració impossible; però segur que veureu la neu rosa, les herbes daurades o el cel ben lila.

Perquè l’oncle tenia aquella capacitat de cap-tar el moment, l’instant, els detalls, la capa-citat de captar la vivència, l’emoció del mo-ment, la capacitat de captar la vida; i aquesta vida són núvols, muntanyes, neu, ombres, contrallums, egües, vaques, cignes, cares de nens, d’adults, festes, carrers, celebracions, esports, família,...

Pensava, mentre escrivia aquestes línies, quina foto em té el cor robat, quina foto de les mol-tes que va fer, seria l’estrella. Situació impos-sible, certament, perquè n’hi ha tantes, perquè n’hi ha de properes, n’hi ha d’emotives, n’hi ha de delicioses, n’hi ha de de sublims, n’hi ha de bellesa infinita, n’hi ha de... Potser po-

dria triar una rotllana de nens al voltant d’un llibre per aprendre a llegir, o potser aquell senglar amb cara de sorpresa al mig d’una tartera, potser alguna dels cignes del llac amb un posat solemne, o potser qualsevol visió de neu acabada de caure damunt d’arbres, reixes, carrers, camps, muntanyes; visions de neu afi-nada pel vent o pel torb, de neu remoguda, o potser aquell contrallum impossible, o aquell vedell mamant o potser aquell ull de sol en-mig d’aquella tempesta fosca i amenaçant, o la solemnitat silenciosa d’aquella esglesiola romànica, o potser...

Sigui quina sigui, les fotografies transmeten el moment, la circumstància, el sentiment, però també el record afectuós de la seva presència, de la seva bonhomia més enllà del posat se-riós, la memòria de la seva mirada, la imatge de la seva càmera penjada al sempre al coll.

Jesús Bosom Isern, escolapi

98

El dia 11 de novembre de 2014, l’Escola Pia de Catalunya va cedir en comodat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya el

fons fotogràfic de l’escolapi Josep Bosom i Soler, fill de Guils de Cerdanya. Eren 8.973 imatges, d’entre 1947 i 1997. L’Arxiu, complint el compromís contret en el contracte de cessió en comodat, ha digitalitzat i descrit una per una totes les imatges del fons. A partir d’ara ja són accessibles a tothom a través del cercador Arxius en línia. Però la nostra feina no seria completa si ens aturéssim aquí. També és feina de l’Arxiu explicar, difondre i posar en valor aquest patrimoni fotogràfic tan estretament vinculat a la Cerdanya.

El fons fotogràfic de Josep Bosom és el re-flex d’una mirada, d’una persona i d’un temps concret. La intersecció d’aquestes variables va crear un producte fotogràfic determinat que es va donar a conèixer a través d’una llarga sè-

rie d’exposicions. El públic de llavors va aco-llir amb èxit l’obra fotogràfica del Pare Bo-som que es va popularitzar ràpidament. Avui l’Arxiu vol recordar amb una nova exposició la fotografia de Josep Bosom, però sobretot vol fixar-se amb l’home que hi ha darrera. Per primera vegada el mirem a ell a través de les seves fotografies. L’objecte exposat és el mateix fotògraf. Volem entendre què mirava i com, quines eren les seves dèries i passions. Volem saber què transmet la seva fotografia sobre la seva època, la seva Cerdanya i la seva condició d’home religiós.

De les 8.973 imatges del fons n’hem selec-cionat una seixantena. Aquesta acció és ja una presa de posició respecte a l’obra del fotògraf. Hem pretès reflectir les temàtiques que pre-dominen en el seu treball -l’Escola Pia, Pui-gcerdà, Cerdanya i les feines de la pagesia- escollint les fotografies compositivament més

interessants. Més interessants des del nostre punt de vista que no és el seu, ni el del seu temps. També cal tenir present que es tracta de reproduccions de negatius fotogràfics, cap-tures crues, feina a mitges del fotògraf en la que manca tota la producció posterior de reen-cuadrament i retoc. Per tant doncs veurem un altre Bosom.

Hem cregut necessari posar en context el material gràfic a través del present catàleg, el qual ha d’ajudar a fer més permanent tot aquest treball d’interpretació i memòria de l’autor.

L’Arxiu vol agrair d’una manera molt es-pecial tota l’ajuda i suport rebut de la família Bosom Isern que amb gran il•lusió han acollit aquest projecte, i així mateix reconèixer la ge-nerositat i bon criteri de l’Escola Pia de Ca-talunya per la cessió d’aquestes fotografies a Cerdanya, el lloc on prenen tot el sentit.

Introducció

1110

que a Itàlia va passar moltes hores dibuixant i pintant ja que no podia fer classe perquè no dominava l’idioma. L’any 1939, acabada la Guerra Civil, retornà a Catalunya, primer al col·legi de Sarrià, però de seguida a Puigcer-dà. Des llavors i durant els següents 33 anys, Josep Bosom va fer de mestre a l’Escola Pia de Puigcerdà. Encara no havia descobert la fotografia però sí que havia desenvolupat una sòlida base artística.

El Pare Bosom va tenir el primer contacte amb la fotografia quan l’any 1947 li caigué a les mans una càmera de la marca Coronet de segona mà. En una entrevista diu que “la Coronet era summament senzilla, un caixo-net”. Les primeres fotografies que va fer, són evidentment del seu entorn més proper, la fa-mília de Guils i els alumnes i els companys de l’Escola Pia.

Josep Bosom (al centre de la imatge amb ulleres) amb els seus ger-mans a la cuina de Cal Sebastià. 1952. Col·lecció família Bosom Isern.

Josep Bosom i Soler, va néixer a cal Sebastià de Guils de Cerdanya el 23 de juliol de 1910. Els seus pares Josep

Bosom Colomer i Isabel Soler Meya eren pagesos i ramaders. A casa tenien camps, prats i hort, amb vaques, unes quantes ovelles, alguna ega i bestiar menut com a totes les masades: conills, gallines, tirons, gossos, etc. En Josep era el tercer de cinc germans: Sebas-tià, Francesc, Josep, Albert, Joaquim i Maria. A l’edat de 12 anys, després de fer la primera escolarització a l’estudi de Guils, va entrar a l’Escola Pia de Puigcerdà. La seva relació amb els pares escolapis li inspirararen la voca-ció religiosa i l’any 1927 començà el noviciat a l’Escola Pia de Moià als 17 anys.

Josep Bosom Colomer i Isabel Soler Meya, pares del fotògraf. Col·lecció família Bosom Isern.

Dades biogràfiques

Era de Cal Sebastià a Guils de Cerdanya. Oli sobre tela pintat per Josep Bosom en els seus anys de joventut. Col·lecció família Bosom Isern.

La formació religiosa el portà a la casa dels escolapis d’Irache (Navarra) i posteriorment al “junoirato” d’Albelda de Iregua (La Rio-ja). Allà estudià per sacerdot i mestre. Des-prés de fer el servei militar obligatori a Bar-celona, el 8 d’octubre de 1935 professà els vots a l’església de Santa Maria de Puigcer-

dà i esdevingué professor titular de l’Escola Pia de Puigcerdà el curs 1935-1936. Al final d’aquell primer any, el dia 11 d’abril de 1936, va ser ordenat sacerdot a La Seu d’Urgell pel bisbe Justí Guitart i Vilardebò. Josep Bosom tenia llavors 25 anys.

En el moment de l’esclat de la Guerra Ci-vil, ell i d’altres sacerdots van haver de fugir del país i es van refugiar de primer al mo-nestir de Sant Miquel de Cuixà (el Conflent). Posteriorment Bosom va viatjar a Itàlia on trobà refugi entre la comunitat escolàpia de la població de Chiavari, situada al golf de Gènova. Ell mateix explica en una entrevista

Foto del jove Josep Bosom. Col·lecció família Bosom Isern.

1312

Durant aquests anys es va anar consolidant com el fotògraf oficial de l’escola. La seva tasca era documentar gràficament les activi-tats i els esdeveniments més importants com la visita de personalitats, les obres de millo-ra a les instal·lacions o les activitats culturals i esportives impulsades des de l’Escola Pia, com l’hoquei sobre gel, les excursions, l’esquí o l’Esbart Cerdanya. Les imatges servien per il·lustrar les memòries anuals de la institució o per la difusió d’activitats com els campio-nats d’esquí.

Fulletó del VII Campionat d’esquí organitzat per l’Escola Pia de Pui-gcerdà a La Molina el 1958. APEPC. Fons Pare Josep Bosom Soler.

Cròniques de l’Escola Pia de Puigcerdà de 1948 il·lustrades amb les fotografies del Pare Josep Bosom. APEPC.

Una altra vessant de la seva activitat fo-togràfica eren els retrats per als alumnes. L’Escola Pia de Puigcerdà tenia nois interns. S’anunciava com a “Pensionado de Alta Mon-taña” i atreia alumnes de famílies benestants d’arreu de Catalunya. Era habitual fer fotogra-fies dels alumnes interns per enviar a les famí-lies i amb aquesta fórmula el Pare Bosom va fer alguns diners que va destinar a comprar-se una maquina més bona.

Ell mateix deia en una entrevista que va co-mençar a fer alguna ampliació de fotografies que considerava bones “Con los chicos del colegio salíamos de excursión, lo que aprove-chava para hacer fotografías. Más tarde inicié la ampliación de estas, sobre todo las que me parecías buenas, y como en cadena han surgi-do las exposiciones”.

L’any 1958 tenim documentada la primera exposició a Puigcerdà. Josep Bosom tenia lla-vors 48 anys i la seva fotografia començava a ser coneguda localment. Des d’aquell moment les exposicions se succeirien a Cerdanya però també a Barcelona i altres poblacions de Ca-talunya.

Cartell d’una de les primeres exposicions de Josep Bosom a Puigcer-dà el 1965. APEPC. Fons Pare Josep Bosom Soler.

Les exposicions, i algun premi en certàmens fotogràfics, van contribuir a popularitzar un producte fotogràfic molt singular, tant per les temàtiques com per les tècniques utilitzades, fonamentalment l’acolorit a mà de les còpies paper. El Pare Bosom va començar a vendre fotografies a particulars, empreses per ca-tàlegs i publicacions de tota mena.

L’any 1972 els escolapis prengueren la decisió de tancar l’escola de Puigcerdà i van vendre l’edifici al Ministeri d’Educació. La comunitat de pares escolapis que hi quedava va haver de marxar. La família ens explica que el Pare Bosom va rebre la notícia amb gran tristesa. El tancament de l’escola implicava que els escolapis com ell havien d’abandonar la Cerdanya per ser integrats en altres comu-nitats. No és difícil imaginar que aquest fou un canvi difícil pel Pare Bosom que amb 62 anys havia d’allunyar-se de la seva família,

Portada del catàleg de l’empresa pirotècnica Igual de 1968/1969. Es tracta d’una fotografia de Bosom de l’espectacle de focs artificials de Festa de l’Estany de Puigcerdà. APEPC. Fons Pare Josep Bosom Soler.

1514

dels seus amics i de la terra d’on era fill i que tant estimava.

Va ser destinat a la comunitat d’escolapis d’Alella, situada a la casa coneguda com a Torre del Governador. S’hi va endur una part del seu material fotogràfic, segons la família en el moment del trasllat ell mateix va destruir una part del seu fons.

Des d’allà, ja retirat de la vida docent, va continuar fent fotografies de l’escola d’Alella i dels entorns. Els escolapis d’Alella, esta-blerts a la població des de principis de segle,

L’obra fotogràfica del pare BosomVolum, cronologia, temàtiques i gènere

Portada de la revista Alella on apareix una fotografia acolorida de la Torre del Governador, seu de la comunitat escolàpia, feta per Josep Bosom. Hemeroteca de l’Arxiu Comarcal del Maresme.

El fons, denominat Josep Bosom i Soler, escolapi (ACCE 188) dipositat a l’Arxiu Comarcal de la

Cerdanya té un volum total de 8.980 imatges (57 positius paper, 77 plaques de vidre, 8.749 negatius de plàstic, 90 diapositives i 7 còpies acolorides a mà de gran format). Les dates extremes del fons són força clares: de 1947 a 1997. El 1947 és l’any en què Bosom es fa amb el primer aparell fotogràfic. D’aquest moment hi ha algunes fotografies familiars i les primeres imatges de l’Escola Pia de Puigcerdà. El 1997 és la data de la seva mort, tanmateix creiem que el gruix de la seva producció fotogràfica es situa entre 1950 i 1990.

Pel que fa a les temàtiques, les imatges del Pare Bosom es poden categoritzar en tres grans àmbits. El primer, en importància i abundància de material són les imatges re-lacionades amb l’Escola Pia de Puigcerdà. Es tracta de fotografies que documenten les acti-vitats extraescolars que el centre adreçava als alumnes interns: hoquei, esquí, campaments d’estiu, excursions, futbol, etc. També hi és molt present l’edifici de les Escoles Pies i es-pecialment tot el procés d’enderroc de l’edifici antic i construcció de l’edifici modern que es

va produir entre els anys 1958 i 1959. Durant la seva estada a Alella el Pare Bosom va retra-tar profusament la Torre del Governador i els seus entorns.

L’altra temàtica amb gran presència dins el fons són els paisatges de la Cerdanya. No són paisatges estrictament naturals, sinó que l’autor sempre busca la vinculació entre l’element urbà, els pobles, i la natura que els envolta. Un gran protagonista és la vila de Puigcerdà, amb els característics carrers estrets i el seu estany, espais especialment fotogènics on Bosom sempre hi busca el joc de llums.

Amb menor presència però també desta-cables hi ha les fotografies de les feines del camp habitualment vinculades a la presència d’animals. Josep Bosom va ser un gran amant dels animals i això ho sabem per les moltes fotografies que va fer a les bèsties de tota con-dició, pròpies de les cases de pagès com en la que ell havia crescut.

Finalment, trobem algunes fotografies de caràcter personal que corresponen a la famí-lia del seu germà Joaquim Bosom i Conxita Isern, i els seus nebots Joaquim, Jesús i Sebas-tià amb qui tenia una estreta relació. També

van tancar com a centre docent l’any 1978, encara que la Torre del Governador va funcio-nar com a residència per als pares jubilats. El Pare Bosom ocupava l’espai denominat “els banys turcs”, en el qual tenia un gran taller on seguia treballant amb les seves fotografies. Conservava la major part dels negatius que havia fet al llarg de la seva vida a la Cerdanya i els utilitzava per fer-ne noves còpies en pa-per i acolorir-les. Els paisatges de la seva terra eren encara ben vius en la seva feina diària. Fins i tot rebia comandes de cerdans que li en-carregaven fotografies acolorides de gran for-mat per decorar establiments o per vendre en cases de mobles. Des d’Alella va seguir fent exposicions de fotografia en poblacions pro-peres i també a Cerdanya. En els darrers anys, algunes complicacions de salut van fer que abandonés l’activitat artísti-ca. Josep Bosom va morir el dia 11 de novem-bre de 1997 a l’edat de 87 anys.

1716

efectivament en tant que art, cultiva l’esperit d’una forma positiva. Alguns crítics com Miguel Tubau a la revista Arte Y Belleza (Núm. 106. Octubre 1960) havien destacat la dimensió mística de la obra de Bosom.

Es fa difícil situar l’obra de Bosom dins un corrent artístic determinat en tant que és una persona fonamentalment autodidacta que no forma part de cap cenacle artístic. Pensem més aviat que els seus models provenen de la imatgeria religiosa, a la qual estava òbviament avesat i segueix els cànons estètics propis dels anys 40 i 50 propers al pictorialisme. Com veurem més endavant, alguns dels elements morfològics de la seva fotografia s’enquadren en aquesta tipologia fotogràfica que congenia-va amb els valors tradicionalistes i conserva-dors de l’època. El pictorialisme s’inspirava en el bucolisme, el pintoresquisme i les escenes costumistes d’un país on semblava que no pas-sava res.

Aquesta fotografia de Josep Bosom forma part d’una sèrie d’instantànies seleccionades per ell per fer-ne còpies de gran for-mat. S’hi aprecien aquests valors pictorialistes que hem esmentat. Col·lecció família Bosom Isern.

d’una tipologia determinada de fotografia i evidentment, a situar l’autor en una categoria de treball fotogràfic. Podríem dir que es tracta d’una fotografia paisatgística que busca l’artisticitat entesa d’una manera molt pròpia en les figures i escenes que són del seu interès. No hi ha en absolut escenes de temàtica social, ni tants sols esdeveniments d’actualitat

contemporanis a ell. El seu camp d’interès és acotat a la seva existència quotidiana com a professor i amant de la Cerdanya, un entorn natural que el commou. En alguna de les entrevistes que va fer es reflexiona sobre la dimensió religiosa de la seva fotografia. Ell reconeix que la seva condició de sacerdot influeix en l’obra fotogràfica i entén que la fotografia no és un apostolat però que

hi ha algunes imatges de les exposicions de fotografia que havia fet. Sabem per la família que ell mateix va destruir part del seu fons de negatius en el moment de deixar l’escola de Puigcerdà. Creiem que es tractaria dels retrats que feia als alumnes in-terns de l’escola, de les quals ens n’han quedat només algunes mostres.

Josep Bosom a la casa d’Alella retratat amb algunes de les seves obres de fotografia acolorida. Anys 90. ACCE. Fons Josep Bosom Soler, escolapi, cu 8647.

L’anàlisi tant de les temàtiques presents com les temàtiques absents en l’obra de Josep Bosom ens ajuden a determinar el gènere de la seva fotografia. No és una tasca fàcil encara que ajuda a situar l’espectador davant

Anàlisi formal i conceptual

A nivell de forma, i de manera genèrica, la fotografia de Josep Bosom es caracteritza per tiratges paper de format molt gran (80 x 55 i 95 x 65 cm) que ressalten la presència del gra i fins i tot dels defectes (marques i ratllades) dels negatius originals. Així aconsegueix un efecte de contorns poc definits, fons borrosos i bruts que donen una textura molt particular a l’escena, d’irrealitat i artisticitat. Bosom ten-deix a situar les figures o escenes a la mei-tat inferior de la imatge, especialment quan es tracta d’espais exteriors o paisatges, en aquests casos predomina la línia horitzontal. Altres vegades la composició està estructura-da per una diagonal o una gran corba a mode de pinzellada com en aquest ramat d’ovelles.

CCE. Fons Josep Bosom Soler, escolapi, cu 3445.

1918

ACCE. Fons Josep Bosom Soler, escolapi, cu 6183.

Per destacar una figura utilitza sovint el re-curs del pla contrapicat. L’element fotografiat queda retallat en el cel i desapareixen els se-gons plans de manera que tota l’atenció queda focalitzada en el motiu protagonista que esde-vé magnificat.

Així mateix, se li nota un bon domini dels diferents plans i només utilitza els més pro-pers en animals, com el popular retrat del vedell mamant. Aspecte significatiu atesa la proximitat que aquest recurs crea amb el mo-tiu representat. En la fotografia de paisatge utilitza sovint el recurs d’emmarcar el motiu central en un primer pla de vegetació creant un joc de profunditat.

El Pare Bosom converteix la llum en un element clau en la morfologia de les seves fo-tografies. Tant és així que sovint sembla que

els elements de l’escena serveixin només per enquadrar la llum, quedant en un absolut se-gon pla. Aquest efecte es tradueix en imatges molt contrastades entre les ombres i les altes llums, i de nou, ens suggereix una fotografia pictòrica i tensionada.

ACCE. Fons Josep Bosom Soler, escolapi, cu 3539.

A nivell compositiu, Bosom busca l’equilibri a través dels objectes que ordena de manera lògica per crear la sensació de profun-ditat. En els enquadraments utilitza la llei de terços per a situar la línia de l’horitzó, tal com és habitual en la nostra cultura visual. Instin-tivament també situa les figures lleugerament desplaçades del centre geomètric de la imat-ge. Aquests dos aspectes els podem observar perfectament en aquesta fotografia.

En molts casos, Josep Bosom pren les imat-ges des d’un punt de vista secundari, podríem dir que discret. Utilitza sovint el pla contrapi-

cat que l’empetiteix respecte el motiu retra-tat. És un efecte molt subtil però no deixa de transmetre inconscientment una actitud subal-terna davant la realitat representada. La ma-teixa sensació d’allunyament transmeten les fotografies de persones, habitualment nens. Llevat dels retrats que considerem a banda per

ser preparats i conscients, les imatges en què apareixen persones aquestes són clarament distants del fotògraf, no hi ha proximitat ni diàleg amb la càmera. Intuïm a través d’això un home reservat i discret, potser vergonyós.

ACCE. Fons Josep Bosom Soler, escolapi, cu 551.

2120

Processos de treball

La primera càmera amb què va treballar Josep Bosom, va ser una Camera Coronet Box amb pel·lícula de 120 mm. Posteriorment, i amb els petits guanys de la venta de fotografies als alumnes de l’escola va poder comprar una RolleiFlex de segona mà. La Rollei, com po-pularment es va anomenar, va ser una càmera professional que poc a poc es va fer lloc entre els amateurs pel seu fàcil maneig. Utilitzava us sistema de visor amb dues lents, TLR (twins lens réflex). La lent inferior tenia diafragma i obturador i prenia la imatge, la lent superior captava la llum i a través d’un petit mirall era projectada sobre la pantalla d’enfoc de mane-ra que el fotògraf només havia d’acotar el cap, en un gest molt particular sobre la màquina que tenia penjada a l’alçada del pit.

De Rolleiflex Bosom en va tenir dues, la primera era un model de 1952 aproximada-ment. Al llarg de la dècada dels 50 es consoli-da el seu treball amb la càmera i els resultats li són satisfactoris fins al punt que a principis dels anys 60 es compra una segona Rollei-Flex d’un model més modern. Aquesta segona compra coincideix amb les primeres exposi-cions de fotografies. Sabem a través d’alguna de les entrevistes que li van fer que també va tenir una càmera Linoff de 9x12 i una Aires de 35 mm. Bosom comenta que aprecia la Ro-lleiflex per la capacitat d’ampliació dels seus negatius 6x6:

“- La Rolleiflex té un avantatge molt gran, és una de les millors màquines que hi ha pel que faig jo. Aquesta càmera té

un objectiu molt bo, és alemanya i molt acreditada. Pensi que és un 6x6, que és petitet, més gran que el pas universal, però és petitet. Jo he fet bastantes fotografies i ampliacions fins a 3 metres –són molts metres– i una de 5 metres, L’ampliació de 3 metres queda perfecta, i això moltes màquines no ho donen...”.

Càmeres originals de Josep Bosom conservades a l’APEPC.

Durant la primera etapa, corresponent als anys d’aprenentatge, és a dir, des que tingué la primera càmera (1947) fins que va fer la pri-mera exposició (1958) fa còpies paper de petit format per ús, podríem dir, propi. Sabem que les còpies no les feia ell mateix, sinó que les encarregava a un fotògraf de Puigcerdà.

A finals al llarg dels anys 50 va començar a fer còpies en gran format per a l’Escola Pia. Tingueren un cert èxit i això l’esperonà a fer la primera exposició a Puigcerdà. Les còpies de gran format primer eren en blanc i negre però en algun moment va introduir l’acoloriment a mà, una tècnica antiga que havia caigut en desús amb la invenció de la pel·lícula en co-lor, però que Bosom va utilitzar fins al final de la seva producció i, sens dubte va singu-

laritzar la seva obra. Ell mateix ho explicava d’aquesta manera:

“el que jo utilitzo són llàpissos de co-lors, res d’aquarel·les. El que faig és anar donant color poc a poc a la fo-tografia, fins que aquesta agafa el color que ha de tenir. Això comporta que per donar-la per acabada hi he hagut de ficar tres o quatre capes”.

Colors que utilitzava Josep Bosom per acolorir les seves fotografies conservats a l’APEPC.

Les exposicions: forma, espais, context, im-pacte social i recepció pel públic

Cal recordar que el material que configura el fons Bosom ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya, són els negatius del fotògraf, per tant només una part del seu treball. El resultat fotogràfic final, el que arribava al públic i pel qual era reconegut, eren les grans còpies pa-per que implicaven un treball de revelat, reen-cuadrament i en alguns casos acoloriment, per tant de transformació respecte el negatiu en cru.

Negatiu original 6x6. ACCE 188 cu 4918.

Còpia paper original acolorida per l’autor (80 x 55 cm). ACCE 188 cu 8980.

En aquest sentit, l’anàlisi de la recepció pública de les fotografies de Bosom està ba-sada en les fotografies que ell mateix feia de les exposicions, els cartells, programes de mà i en algunes còpies originals que hem pogut localitzar en col·leccions particulars.

Tenim documentades entre 1958 i 1995 fins a 27 exposicions en diferents indrets

2322

de Catalunya. Les primeres, naturalment a Puigcerdà. Com és habitual va ser el seu cercle més proper, les institucions de Puigcerdà, que van acollir i impulsar les primeres exposicions del Pare Bosom. A la Crònica de l’Escola Pia (1958-1961) es diu que el Pare Bosom havia fet ja algunes exposicions de fotografies il·luminades, dues a Puigcerdà, una a Ripoll i una altra als magatzems el Barato de Barcelona. Apunta que havien cridat l’atenció per la seva originalitat i que se’n havien fet ressò alguns diaris francesos com Midi-libre, Independant y la Dépeche du Midi.

L’any 1967, en motiu dels Cursos Interna-

cionals de Cultura Romànica que es celebra-ven a l’estiu a Puigcerdà, se li encomanà una exposició exclusiva sobre el romànic cerdà durant els dies del curs. L’exposició portà per títol “Exposición de Fotografías de Monu-mentos Románicos de Cerdanya” i es va fer al vestíbul de l’Ajuntament de Puigcerdà.

Imatge del vestíbul de l’ajuntament de Puigcerdà marc d’una de les primeres exposicions del pare Bosom. 1967. ACCE. Fons Josep Bo-som Soler, escolapi, cu 7199.

L’assistència dels primers especialistes de l’Estat espanyol en art, història i literatura medieval, van propiciar que l’exposició es traslladés el desembre del mateix any al Palau de la Virreina de Barcelona, cosa que va permetre la difusió de l’obra de Bosom en un espai de prestigi i de retruc l’atenció de la premsa barcelonina. La possibilitat d’exposar en una galeria de cert prestigi com el Palau de la Virreina a Barcelona va consolidar i reconèixer a Bosom la seva condició d’artista a través de la tècnica fotogràfica.

Posteriorment va fer moltes altres expo-sicions en indrets com Sabadell, Badalona, Calella, Centelles i Alella. A partir de l’anàlisi dels programes de mà conservats entre la documentació personal del pare Bosom a l’Arxiu de l’Escola Pia de Catalunya, sabem que totes les exposicions tenien una línia sem-blant. Com que les fotografies estaven a la venta, el fotògraf feia noves còpies acolorides d’aquelles imatges que anava venent a partir del seu arxiu de negatius.

Per avaluar la recepció que el públic va fer de les imatges de Josep Bosom, hem de tenir en compte la mentalitat i cultura visual que te-nia la gent de Cerdanya de la dècada dels 60 i 70. En aquell moment la circulació d’imatges es restringia a la premsa, revistes, postals i la incipient televisió. Tot això configurava una cultura visual on ben poca presència tenia la realitat més propera exceptuant la clàssica fo-tografia familiar en format de petites còpies paper en blanc i negre. Les imatges eren es-casses i molt lligades a la intimitat i a les per-sones properes. Ens podem imaginar doncs

que a la gent de Cerdanya va agradar veure el seu entorn més quotidià transformat en grans imatges artístiques. El cas és que molta gent va comprar les fotografies del Pare Bosom a les diferents exposicions que anava fent i molts comerciants, per exemple, en tenien a les seves botigues, senyal inequívoc de la identificació amb el missatge gràfic.

Interior de la Pastisseria Cadefau amb una fotografia del Pare Bo-som de gran format. ACCE. Fons l’Abans Puigcerdà. Elvira Surroca Rusiñol.

Al llarg de la seva trajectòria, el material exposat canvià molt poc en temàtiques i tèc-nica, així ens ho demostren els programes de mà de les seves exposicions. Podríem dir que als anys 60 la fotografia del Pare Bososm, es-tava en sintonia amb l’època i el context de producció, però als 80 començava ja a tenir un punt desfasat. Així quedava reflectit en un reportatge que li dedicaven l’any 1983 a la revista El Correo catalán (de13 de març)

2524

on l’entrevistador qualificava de “kitch” les seves fotografies aco-lorides. Malgrat això, Bosom con-siderava que la seva condició reli-giosa li permetia estar allunyat de modes, corrents i especialment de l’acceptació comercial del públic. El Pare Bosom es va mantenir sem-pre fidel al seu estil.

Entrevista al Pare Josep Bosom al El Correo cata-lán de 13 de març de 1983. APEPC. Fons Pare Josep Bosom Soler.

2726

ARROYO, Lorna. “El proyecto expositi-vo: Estrategias de actuación para la exposi-ción y difusión de fotografías”. Imatge i re-cerca, 14es Jornades Antoni Varés. Girona: Ajuntament de Girona, 2016. p. 81-88.

BALDOMÀ SOTO, Montserrat. Exponer fotografia. Trabajo de final del posgrado de Gestión, preservación y difusión de archivos fotográficos. Escola Superior d’Arxivística i gestió de Documents (UAB), Barcelona octu-bre 2014.

FONTCUBERTA, Joan. La cámara de pandora. La fotografi@ después de la foto-grafia. Barcelona Gustavo Gili, 2016.

MARZAL, Javier. Cómo se lee una foto-grafía. Interpretaciones de la mirada. Ma-drid: Cátedra, 2008.

SALVADOR BENÍTEZ, Antonia (Coord.) Patrimonio fotográfico, de la visibilidad a la gestión. Gijón: Trea, 2015. 247 p.

Bibliografia i documentació

Arxiu Comarcal de la Cerdanya (ACCE):· Fons Josep Bosom i Soler, escolapi.· Col·lecció de cartells de l’ACCE.· Fons de complement ‘L’Abans Puigcerdà’.· Col·lecció de documents dels Cursos In-

ternacionals de Cultura Romànica de Puigcer-dà.

Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Cata-lunya (APEPC):

· Cròniques de l’Escola Pia de Puigcerdà.· Fons personal del Pare Josep Bosom Soler

(08-F0169). Les entrevistes que s’esmenten dins el text són extretes retalls de premsa que el fotògraf conservava entre la seva documen-tació personal.

· Consueta Lluís Boronat, rector de l’Escola Pia d’Alella.

Arxiu Comarcal del Maresme (ACM):· Hemeroteca. Revista Alella.

Catàleg de fotografies

2928

Professorat de l’Escola Pia. Darrera el grup els edificis de l’escola. 1960.Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6754.

Inauguració de l’exposició fotogràfica “Vistas de la Cerdaña” a l’Escola Pia de Puigcerdà. 1958 ca.Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1252.

3130

Màquina de tren de vapor a l’estació de Puigcerdà. Dècada de 1960. Còpia paper original acolorida per l’autor (80 x 55 cm). ACCE 188 cu 8980.

Façana posterior de l’edifici antic de l’Escola Pia de Puigcerdà. 1958 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 282.

3332

Façana principal de l’edifici antic de l’Escola Pia al carrer Escoles Pies de Puigcerdà. 1958 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 284.

Portal d’accés al nou edifici de l’Escola Pia de Puigcerdà encara en construcció. 1959.Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4189.

3534

Estructura del nou edifici de l’Escola Pia de Puigcerdà. 1958. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 215.

Partit d’hoquei patins al pati de l’Escola Pia de Puigcerdà. 1958 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 188.

3736

Nois en bicicleta davant la benzinera del Morer al carrer Catalunya de Puigcerdà. 1958 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 625.

Alumnes traient neu del pati de l’Escola Pia de Puigcerdà. 1958 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 887.

3938

Missa de campanya durant les acampades a Malniu. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6988.

Competició escolar d’esquí a La Molina. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4666.

4140

Alumnes jugant a trencar l’olla al pati de l’antic edifici de l’Escola Pia de Puigcerdà. 1957 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1001.

Grup d’escolars que miren una papallona aturada al cap d’un company. 1960 ca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 114.

4342

Coloms en el moment d’iniciar el vol al costat de les antigues barques de fusta a l’estany de Puigcerdà. Dècada de 1950. Còpia paper original acolorida per l’autor (60 x 50 cm). ACCE 188 cu 8974.

Focs d’artifici al campanar de Santa Maria de Puigcerdà un 8 de setembre, festivitat de Mare de Déu de la Sagristia. Dècada de 1960.

Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6825.

4544

Vista del carrer Coronel Molera de Puigcerdà des de la plaça de Barcelona un dia de neu. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6975.

Carrer Coronel Molera de Puigcerdà amb l’edifici de correus i, al fons, l’antic escorxador. Dècada de 1960.

Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 5061.

4746

Arcades del claustre de Sant Domènec de Puigcerdà. Dècada de 1960. Còpia paper original acolorida per l’autor (95 x 65 cm). ACCE 188 cu 8976.

Puigcerdà des del llac del Morer. Dècada de 1960. Còpia paper original acolorida per l’autor (95 x 65 cm). ACCE 188 cu 8979.

4948

Plaça Cabrinetty, Puigcerdà. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 900.

Capella de Sant Marc, Puigcerdà. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3172.

5150

Carrer Escoles Pies, Puigcerdà. A l’esquerra, l’edifici dels escolapis en construcció i a la dreta restes de l’antiga muralla. 1958. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1275.

Cigne a l’estany de Puigcerdà. Dècada de 1960. Còpia paper original acolorida per l’autor (95 x 65 cm) ACCE 188 cu 8977.

5352

Alp. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6105.

Ermita de Quadres. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3587.

5554

Das. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6715.

Prullans. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 409.

5756

Bellver. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 5863.

Puigcerdà. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 822.

5958

All. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3121.

Alella. Dècada de 1970. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 88.

6160

Urtx. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6710.

Alp. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 2843.

6362

Santa Eugènia de Nerellà. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 5953.

Ger. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 2593.

6564

Santa Llocaia. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3797.

Guils. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6063.

6766

Arsèguel. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3045.

Talló. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 2172.

6968

Braguer de vaca. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6677.

Parell de bous enjovats. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 550.

7170

Cavallons de garbes al peu de Puigcerdà. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4281.

Cavall a contrallum. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 959.

7372

Fent la garbera. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 576.

Vedell mamant. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 3715.

7574

Vaques a l’horitzó. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1878.

Munyint les vaques a la cort. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 2550.

7776

Pastors vigilant les ovelles. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 5006.

Dallant el cereal. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 578.

7978

Pagesos fent un àpat al camp. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 580.

Màquina de batre a l’era d’un mas. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4215.

8180

Ramat d’ovelles i pastor a Guils. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 2800.

Pagesos amb el parell de vaques i l’arada repassant el camp després d’haver collit les trumfes. Dècada de 1950.

Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4990.

8382

Ramat de bens dins la closa. Dècada de 1950.Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1168.

Màquina de collir trumfes. Dècada de 1970. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 4036.

8584

Claustre de Sant Domènec de Puigcerdà. Dècada de 1970. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6238.

Pastor dins la barraca portàtil. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 1167.

8786

Màquina de vapor a Puigcerdà. Dècada de 1960. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 5989.

El Torreó de Puigcerdà i la Tosa un dia de neu. Dècada de 1950. Reproducció del negatiu original (acetat, 6x6 cm). ACCE 188 cu 6930.

88