-
1
CARTA ENCCLICA
Laudato si
DEL SANT PARE FRANCESC
SOBRE LA CURA DE LA CASA DE TOTS
1. LAUDATO SI, mi Signore - Lloat sigueu, Senyor meu, cantava
sant
Francesc dAsss. En aquest forms cntic ens recordava que la
nostra casa
de tots s tamb com una germana, amb la qual compartim
lexistncia, i
com una mare bella que ens acull entre els seus braos: Lloat
sigueu,
Senyor meu, per la nostra germana terra, la qual ens sost, i
governa i
produeix diversos fruits amb acolorides flors i herbes.1
2. Aquesta germana clama pel dany que li provoquem a causa de
ls
irresponsable i de labs dels bns que Du hi ha posat. Hem
crescut
pensant que rem els seus propietaris i dominadors, autoritzats a
espoliar-
la. La violncia que hi ha en el cor hum, ferit pel pecat, tamb
es
manifesta en els smptomes de malaltia que advertim en el sl, en
laigua,
en laire i en els ssers vivents. Per aix, entre els pobres ms
abandonats i
maltractats, hi ha la nostra oprimida i devastada terra, que
gemega i
sofreix dolors de part (Rm 8,22). Oblidem que nosaltres mateixos
som
terra (cf. Gn 2,7). El nostre propi cos est constitut pels
elements del
planeta, el seu aire s el que ens dna lal i la seva aigua ens
vivifica i
restaura.
Res daquest mn no ens resulta indiferent
3. Fa ms de cinquanta anys, quan el mn estava vacillant al fil
duna crisi
nuclear, el sant papa Joan XXIII va escriure una encclica en la
qual no es
conformava rebutjant una guerra, sin que volgu transmetre una
proposta
de pau. Adre el seu missatge Pacem in terris a tot el mn catlic,
per
hi afegia i a tots els homes de bona voluntat. Ara, davant la
deterioraci
ambiental global, vull adrear-me a cada persona que habita
aquest planeta.
1 Cntic de les criatures: Fonti Francescane (FF) 263.
-
2
En la meva exhortaci Evangelii gaudium, vaig escriure als
membres de
lEsglsia amb vista a mobilitzar un procs de reforma missionera
encara
pendent. En aquesta encclica, intento especialment entrar en
dileg amb
tothom a propsit de la nostra casa de tots.
4. Vuit anys desprs de Pacem in terris, en 1971, el beat papa
Pau VI es va
referir a la problemtica ecolgica, presentant-la com una crisi,
que s una
conseqncia dramtica de lactivitat descontrolada de lsser hum:
A
causa duna explotaci inconsiderada de la natura, [lsser hum]
corre el
risc de destruir-la i de ser al seu torn vctima daquesta
degradaci.2
Tamb va parlar a la FAO sobre la possibilitat duna catstrofe
ecolgica
sota lefecte de lexplosi de la civilitzaci industrial,
subratllant la
urgncia i la necessitat dun canvi radical en el comportament de
la
humanitat, perqu els progressos cientfics ms extraordinaris,
les
proeses tcniques ms sorprenents, el creixement econmic ms
prodigis,
si no van acompanyats per un autntic progrs social i moral, es
giren en
definitiva contra lhome.3
5. Sant Joan Pau II es va ocupar daquest tema amb un inters cada
vegada
ms gran. En la seva primera encclica, advert que lsser hum
sembla
no percebre altres significats en el seu ambient natural, sin
solament
aquells que serveixen els fins dun s immediat i consum.4
Successivament va cridar a una conversi ecolgica global.5 Per al
mateix
temps fu notar que es fa poc esfor per salvaguardar les
condicions
morals duna autntica ecologia humana.6 La destrucci de
lambient
hum s una cosa molt seriosa, perqu Du no sols va encomanar el mn
a
lsser hum, sin que la seva prpia vida s un do que ha de ser
protegit de
diverses formes de degradaci. Tota pretensi de cuidar i millorar
el mn
suposa canvis profunds en els estils de vida, els models de
producci i de
consum, les estructures consolidades de poder que regeixen avui
la
societat.7 Lautntic desenvolupament hum posseeix un carcter
moral i
suposa el ple respecte a la persona humana, per tamb ha de
prestar
2 Carta ap. Octogesima adveniens (14 maig 1971), 21: AAS 63
(1971), 416-417. 3 Discurs a la FAO en el seu 25 aniversari (16
novembre 1970): AAS 62 (1970), 833. 4 Carta enc. Redemptor hominis
(4 mar 1979), 15: AAS 71 (1979), 287. 5 Cf. Catequesi (17 gener
2001), 4: LOsservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola
(19 gener 2001), p. 12. 6 Carta enc. Centesimus annus (1 maig
1991), 38: AAS 83 (1991), 841. 7 Ibd., 58, p. 863.
-
3
atenci al mn natural i tenir en compte la naturalesa de cada
sser i la
seva mtua connexi en un sistema ordenat.8 Per tant, la capacitat
de
transformar la realitat que t lsser hum ha de desenvolupar-se
sobre la
base de la donaci originria de les coses per part de Du.9
6. El meu predecessor Benet XVI va renovar la invitaci a
eliminar les
causes estructurals de les disfuncions de leconomia mundial i
corregir els
models de creixement que semblen incapaos de garantir el
respecte del
medi ambient.10 Va recordar que el mn no pot ser analitzat
solament
allant-ne un dels aspectes, perqu el llibre de la natura s un
i
indivisible, i inclou lambient, la vida, la sexualitat, la
famlia, les
relacions socials, etc. Per consegent, la degradaci de la natura
est
estretament unida a la cultura que modela la convivncia
humana.11 El
papa Benet ens va proposar de reconixer que lambient natural s
ple de
ferides produdes pel nostre comportament irresponsable. Tamb
lambient
social t les seves ferides. Per totes elles es deuen en el fons
al mateix
mal, s a dir, a la idea que no existeixen veritats indiscutibles
que guin les
nostres vides, per la qual cosa la llibertat humana no t lmits.
Soblida que
lhome no s solament una llibertat que ell es crea per si sol.
Lhome no
es crea a si mateix. s esperit i voluntat, per tamb natura.12
Amb
paternal preocupaci, ens va invitar a prendre conscincia que la
creaci es
veu perjudicada all on nosaltres mateixos som les darreres
instncies, all
on el conjunt s simplement una propietat nostra i el consum s
tan sols per
a nosaltres mateixos. El malbaratament de la creaci comena all
on no
reconeixem ja cap instncia per damunt de nosaltres, sin que noms
ens
veiem a nosaltres mateixos.13
Units per una mateixa preocupaci
7. Aquestes aportacions dels Papes recullen la reflexi
dinnombrables
cientfics, filsofs, telegs i organitzacions socials que han
enriquit el
pensament de lEsglsia sobre aquestes qestions. Per no podem
ignorar
8 JOAN PAU II, Carta enc. Sollicitudo rei socialis (30 desembre
1987), 34: AAS 80 (1988), 559. 9 Cf. ID., Carta enc. Centesimus
annus (1 maig 1991), 37: AAS 83 (1991), 840. 10Discurs al Cos
diplomtic acreditat davant la Santa Seu (8 gener 2007): AAS 99
(2007), 73. 11 Carta enc. Caritas in veritate (29 juny 2009), 51:
AAS 101 (2009), 687. 12 Discurs al Deutscher Bundestag, Berln (22
setembre 2011): AAS 103 (2011), 664. 13 Discurs al clergat de la
Dicesi de Bolzano-Bressanone (6 agost 2008): AAS 100 (2008),
634.
-
4
que tamb fora de lEsglsia Catlica, altres Esglsies i
Comunitats
cristianes com tamb altres religions han desenvolupat una
mplia
preocupaci i una valuosa reflexi sobre aquests temes que ens
preocupen a
tots. Per posar noms un exemple destacable, vull recollir
breument part de
laportaci de lestimat patriarca ecumnic Bartomeu, amb qui
compartim
lesperana de la comuni eclesial plena.
8. El patriarca Bartomeu sha referit particularment a la
necessitat que
cadasc es penedeixi de les seves prpies maneres de danyar el
planeta,
perqu, en la mesura en qu tots generem petits danys ecolgics,
som
cridats a reconixer la nostra contribuci petita o gran a la
desfiguraci
i destrucci de la creaci.14 Sobre aquest punt ell sha
expressat
repetidament duna manera ferma i estimulant, invitant-nos a
reconixer els
pecats contra la creaci: Que els ssers humans destrueixin la
diversitat
biolgica en la creaci divina; que els ssers humans degradin la
integritat
de la terra i contribueixin al canvi climtic, despullant la
terra dels seus
boscos naturals o destruint-ne les zones humides; que els ssers
humans
contaminin les aiges, el sl, laire. Tots aquests sn pecats.15
Perqu un
crim contra la natura s un crim contra nosaltres mateixos i un
pecat contra
Du.16
9. Al mateix temps, Bartomeu va cridar latenci sobre les arrels
tiques i
espirituals dels problemes ambientals, que ens inviten a trobar
solucions no
sols en la tcnica sin en un canvi de lsser hum, perqu
altrament
afrontarem noms els smptomes. Ens propos de passar del consum
al
sacrifici, de lavidesa a la generositat, del malbaratament a la
capacitat de
compartir, en una ascesi que significa aprendre a donar, i no
simplement
renunciar. s una manera destimar, de passar de mica en mica del
que jo
vull al que necessita el mn de Du. s alliberament de la por, de
lavidesa,
de la dependncia.17 Els cristians, a ms, som cridats a acceptar
el mn
com a sagrament de comuni, com a manera de compartir amb Du i
amb
el prosme en una escala global. s la nostra humil convicci que
el div i
lhum es troben en el ms petit detall contingut en els vestits
sense
14 Missatge per al dia de pregria per la protecci de la creaci
(1 setembre 2012). 15 Discurs a Santa Brbara, Califrnia (8 novembre
1997); cf. JOHN CHRYSSAVGIS, On Earth as in
Heaven: Ecological Vision and Iniciatives of Ecumenical
Patriarch Bartholomew, Bronx, Nova York
2012. 16 Ibd. 17 Conferncia en el Monestir dUlstein, Noruega (23
juny 2003).
-
5
costures de la creaci de Du, fins en el darrer gra de pols del
nostre
planeta.18
Sant Francesc dAsss
10. No vull desenvolupar aquesta encclica sense acudir a un
model bell
que pot motivar-nos. Vaig prendre el seu nom com a guia i com
a
inspiraci en el moment de la meva elecci com a Bisbe de Roma.
Crec
que Francesc s lexemple per excellncia de la cura del que s
feble i
duna ecologia integral, viscuda amb alegria i autenticitat. s el
sant patr
de tots els qui estudien i treballen entorn de lecologia,
estimat tamb per
molts que no sn cristians. Ell va manifestar una atenci
particular envers
la creaci de Du i envers els ms pobres i abandonats. Estimava i
era
estimat per la seva alegria, el seu lliurament geners, el seu
cor universal.
Era un mstic i un pelegr que vivia amb simplicitat i en una
meravellosa
harmonia amb Du, amb els altres, amb la natura i amb ell mateix.
En ell
sadverteix fins a quin punt sn inseparables la preocupaci per la
natura, la
justcia envers els pobres, el comproms amb la socitat i la pau
interior.
11. El seu testimoniatge ens mostra tamb que una ecologia
integral
requereix obertura envers categories que transcendeixen el
llenguatge de
les matemtiques o de la biologia, i ens connecten amb lessncia
del que
s hum. Tal com succeeix quan ens enamorem duna persona, cada
vegada
que ell mirava el sol, la lluna o els animalons, la seva reacci
era cantar,
incorporant en la seva lloana les altres criatures. Ell entrava
en
comunicaci amb totes les coses creades, i fins predicava a les
flors
invitant-les a lloar el Senyor, com si gaudissin del do de la
ra.19 La seva
reacci era molt ms que una valoraci intellectual o un clcul
econmic,
perqu per a ell qualsevol criatura era una germana, unida a ell
amb llaos
dafecte. Per aix se sentia cridat a tenir cura de tot el que
existeix. El seu
deixeble sant Bonaventura deia dell que, ple de la major
tendresa en
considerar lorigen com de totes les coses, donava a totes les
criatures, per
ms menyspreables que semblessin, el dol nom de germanes.20
Aquesta
18 Discurs a Halki Summit I Global Responsibility and Ecological
Sustainability: Closing Remarks,
Istanbul (20 juny 2012). 19 TOMS DE CELANO, Vida primera de sant
Francesc, XXIX, 81: FF 460. 20 BONAVENTURA, Legenda maior, VIII, 6:
FF 1145.
-
6
convicci no pot ser menyspreada com un romanticisme irracional,
perqu
t conseqncies en les opcions que determinen el nostre
comportament. Si
ens acostem a la natura i a lambient sense aquesta obertura a
lestupor i a
la meravella, si ja no parlem el llenguatge de la fraternitat i
de la bellesa en
la nostra relaci amb el mn, les nostres actituds seran les del
dominador,
del consumidor o del mer explotador de recursos, incapa de posar
un lmit
als seus interessos immediats. En canvi, si ens sentim ntimament
units a
tot el que existeix, la sobrietat i la cura brotaran de manera
espontnia. La
pobresa i lausteritat de sant Francesc no eren un ascetisme
merament
exterior, sin quelcom ms radical: una renncia a convertir la
realitat en
mer objecte ds i de domini.
12. Per altra banda, sant Francesc, fidel a lEscriptura, ens
proposa de
reconixer la natura com un esplndid llibre en el qual Du ens
parla i ens
reflecteix quelcom de la seva formosor i de la seva bondat: A
travs de la
grandesa i de la bellesa de les criatures, es coneix per
analogia lautor (Sv
13,5), i la seva eterna potncia i divinitat es fan visibles per
a la
intelligncia a travs de les seves obres des de la creaci del mn
(Rm
1,20). Per aix ell demanava que en el convent sempre es deixs
una part
de lhort sense conrear, perqu hi cresquessin les herbes
silvestres, de
manera que els qui les admiressin poguessin elevar el seu
pensament a Du,
autor de tanta bellesa.21 El mn s quelcom ms que un problema
a
resoldre, s un misteri jois que contemplem amb jubilosa
lloana.
La meva crida
13. El desafiament urgent de protegir la nostra casa de tots
inclou la
preocupaci dunir tota la famlia humana en la recerca dun
desenvolupament sostenible i integral, ja que sabem que les
coses poden
canviar. El Creador no ens abandona, mai no ha fet marxa enrere
en el seu
projecte damor, no es penedeix pas dhaver-nos creat. La
humanitat encara
posseeix la capacitat de collaborar per a construir la nostra
casa comuna.
Desitjo reconixer, encoratjar i regraciar tots els qui, en els
ms variats
sectors de lactivitat humana, estan treballant per garantir la
protecci de la
casa que compartim. Mereixen una gratitud especial els qui
lluiten amb
21 Cf. TOMS DE CELANO, Vida segona de sant Francesc, CXXIV, 165:
FF 750.
-
7
vigor per resoldre les conseqncies dramtiques de la
degradaci
ambiental en les vides dels ms pobres del mn. Els joves ens
reclamen un
canvi. Ells es pregunten com s possible que es pretengui
construir un futur
millor sense pensar en la crisi de lambient i en els sofriments
dels
exclosos.
14. Faig una invitaci urgent a un nou dileg sobre la manera com
estem
construint el futur del planeta. Necessitem una conversa que ens
uneixi a
tots, perqu el desafiament ambiental que vivim, i les seves
arrels humanes,
ens interessen i ens impacten a tots. El moviment ecolgic
mundial ja ha
recorregut un llarg i ric cam, i ha generat nombroses
agrupacions
ciutadanes que han ajudat a la conscienciaci. Lamentablement,
molts
esforos per buscar solucions concretes a la crisi ambiental
solen ser
frustrats no sols pel rebuig dels poderosos, sin tamb per la
falta dinters
dels altres. Les actituds que obstrueixen els camins de soluci,
fins i tot
entre els creients, van de la negaci del problema a la
indiferncia, la
resignaci cmoda o la confiana cega en les solucions
tcniques.
Necessitem una solidaritat universal nova. Com van dir els
Bisbes de Sud-
frica, es necessiten els talents i la implicaci de tothom per a
reparar el
dany causat per labs hum a la creaci de Du.22 Tots podem
collaborar
com a instruments de Du per a la cura de la creaci, cadasc des
de la seva
cultura, la seva experincia, les seves iniciatives i les seves
capacitats.
15. Espero que aquesta carta encclica, que safegeix al Magisteri
social de
lEsglsia, ens ajudi a reconixer la grandesa, la urgncia i la
formosor del
desafiament que sens presenta. En primer lloc, far un breu
recorregut per
distints aspectes de lactual crisi ecolgica, a fi dassumir els
millors fruits
de la recerca cientfica avui disponible, deixar-nos-en tocar la
profunditat i
donar una base de concreci al recorregut tic i espiritual que
segueix. A
partir daquesta mirada, reprendr algunes raons que es desprenen
de la
tradici judeo-cristiana, per tal de procurar una major coherncia
en el
nostre comproms amb lambient. Desprs intentar arribar a les
arrels de
lactual situaci, de manera que no mirem solament els smptomes
sin
tamb les causes ms profundes. Aix podrem proposar una ecologia
que,
entre les seves distintes dimensions, incorpori el lloc peculiar
de lsser
hum en aquest mn i les seves relacions amb la realitat que
lenvolta. A la 22 CONFERNCIA DELS BISBES CATLICS DE SUD-FRICA,
Pastoral Statement on the Environmental Crisis
(5 setembre 1999).
-
8
llum daquesta reflexi voldria avanar en algunes lnies mplies de
dileg
i dacci que involucrin tant cada un de nosaltres com la
poltica
internacional. Finalment, puix que estic convenut que tot canvi
necessita
motivacions i un cam educatiu, proposar algunes lnies de
maduraci
humana inspirades en el tresor de lexperincia espiritual
cristiana.
16. Si b cada captol posseeix la seva temtica prpia i una
metodologia
especfica, al seu torn reprn des duna nova ptica qestions
importants
abordades en els captols anteriors. Aix passa especialment amb
alguns
eixos que travessen tota lencclica. Per exemple: lntima relaci
entre els
pobres i la fragilitat del planeta, la convicci que en el mn tot
est
connectat, la crtica al nou paradigma i a les formes de poder
que deriven
de la tecnologia, la invitaci a buscar altres maneres dentendre
leconomia
i el progrs, el valor propi de cada criatura, el sentit hum de
lecologia, la
necessitat de debats sincers i honestos, la greu responsabilitat
de la poltica
internacional i local, la cultura del rebuig i la proposta dun
nou estil de
vida. Aquests temes no es tanquen ni abandonen, sin que sn
constantment replantejats i enriquits.
-
9
CAPTOL PRIMER
EL QUE EST PASSANT A LA NOSTRA CASA
17. Les reflexions teolgiques o filosfiques sobre la situaci de
la
humanitat i del mn poden sonar a missatge repetit i abstracte,
si no es
presenten novament a partir duna confrontaci amb el context
actual, en el
que t dindit per a la histria de la humanitat. Per aix, abans
de
reconixer com la fe aporta noves motivacions i exigncies davant
el mn
del qual formem part, proposo aturar-nos breument a considerar
el que est
passant a la nostra casa de tots.
18. La contnua acceleraci dels canvis de la humanitat i del
planeta
safegeix avui a la intensificaci dels ritmes de vida i de
treball, en la que
alguns anomenen rapidaci. Si b el canvi s part de la dinmica
dels
sistemes complexos, la velocitat que les accions humanes li
imposen avui
contrasta amb la natural lentitud de levoluci biolgica. A aix
shi suma
el problema que els objectius daquest canvi velo i constant
no
necessriament sorienten al b com i a un desenvolupament hum,
sostenible i integral. El canvi s quelcom desitjable, per
esdev
preocupant quan es converteix en deterioraci del mn i de la
qualitat de
vida de gran part de la humanitat.
19. Desprs dun temps de confiana irracional en el progrs i en
la
capacitat humana, una part de la societat est entrant en una
etapa de major
conscincia. Sadverteix una creixent sensibilitat respecte a
lambient i a la
protecci de la natura, i creix una sincera i dolorosa preocupaci
pel que
est passant amb el nostre planeta. Fem un recorregut, que ser
certament
incomplet, per aquelles qestions que avui ens provoquen
inquietud i que ja
no podem amagar sota la catifa. Lobjectiu no s recollir
informaci o
saciar la nostra curiositat, sin prendre dolorosa conscincia,
atrevir-nos a
convertir en sofriment personal all que li passa, al mn, i aix
reconixer
quina s la contribuci que cadasc pot aportar.
I. CONTAMINACI I CANVI CLIMTIC
-
10
Contaminaci, escombraries i cultura del rebuig
20. Existeixen formes de contaminaci que afecten diriament les
persones.
Lexposici als contaminants atmosfrics produeix un ampli
espectre
defectes sobre la salut, en particular dels ms pobres, provocant
milions de
morts prematures. Emmalalteixen, per exemple, a causa de la
inhalaci
delevats nivells de fum que procedeix dels combustibles que fan
servir per
a cuinar o per a escalfar-se. Shi afegeix la contaminaci que
afecta tothom,
deguda al transport, al fum de la indstria, als dipsits de
substncies que
contribueixen a lacidificaci del sl i de laigua, als
fertilitzants,
insecticides, fungicides, controladors de males herbes i
agrotxics en
general. La tecnologia que, lligada a les finances, pretn ser
lnica soluci
dels problemes, de fet sol ser incapa de veure el misteri de les
mltiples
relacions que existeixen entre les coses, i per aix a vegades
resol un
problema creant-ne daltres.
21. Cal considerar tamb la contaminaci produda pels residus,
incloent-hi
les deixalles perilloses presents en distints ambients. Es
produeixen
centenars de milions de tones de residus per any, molts dells
no
biodegradables: residus domiciliaris i comercials, residus de
demolici,
residus clnics, electrnics i industrials, residus altament txics
i
radioactius. La terra, la nostra casa, sembla convertir-se cada
vegada ms
en un immens dipsit de porqueria. En molts llocs del planeta,
els ancians
enyoren els paisatges daltres temps, que ara es veuen
inundats
descombraries. Tant els residus industrials com els productes
qumics
utilitzats en les ciutats i en el camp, poden produir un efecte
de
bioacumulaci en els organismes dels pobladors de zones properes,
que
sesdev fins i tot quan el nivell de presncia dun element txic en
un lloc
sigui baix. Moltes vegades es prenen mesures noms quan shan
produt
efectes irreversibles per a la salut de les persones.
22. Aquests problemes estan ntimament lligats a la cultura del
rebuig, que
afecta tant els ssers humans exclosos com les coses que
rpidament es
converteixen en escombraries. Advertim, per exemple, que la
major part
del paper que es produeix es desaprofita i no es recicla. Ens
costa
reconixer que el funcionament dels ecosistemes naturals s
exemplar: les
-
11
plantes sintetitzen nutrients que alimenten els herbvors;
aquests al seu torn
alimenten els ssers carnvors, que proporcionen importants
quantitats de
residus orgnics, els quals donen lloc a una nova generaci de
vegetals. En
canvi, el sistema industrial, al final del cicle de producci i
de consum, no
ha desenvolupat la capacitat dabsorbir i reutilitzar residus i
deixalles.
Encara no sha aconseguit adoptar un model circular de producci
que
asseguri recursos per a tothom i per a les generacions futures,
i que suposa
limitar al mxim ls dels recursos no renovables, moderar el
consum,
maximitzar leficincia de laprofitament, reutilitzar i reciclar.
Abordar
aquesta qesti seria una manera de contrarestar la cultura del
rebuig que
acaba afectant el planeta sencer, per observem que els avenos en
aquest
sentit sn encara molt escassos.
El clima com a b com
23. El clima s un b com, de tothom i per a tothom. A nivell
global, s un
sistema complex relacionat amb moltes condicions essencials per
a la vida
humana. Hi ha un consens cientfic molt consistent que indica que
ens
trobem davant un preocupant escalfament del sistema climtic. En
les
darreres dcades, aquest escalfament ha estat acompanyat del
constant
creixement del nivell del mar, i a ms s difcil no relacionar-lo
amb
laugment desdeveniments meteorolgics extrems, ms enll del fet
que
no pugui atribuir-se una causa cientficament determinable a cada
fenomen
particular. La humanitat s cridada a prendre conscincia de la
necessitat de
realitzar canvis destils de vida, de producci i de consum, per a
combatre
aquest escalfament o, almenys, les causes humanes que el
produeixen o
accentuen. s veritat que hi ha altres factors (com el
vulcanisme, les
variacions de lrbita i de leix de la Terra o el cicle solar),
per nombrosos
estudis cientfics assenyalen que la major part de lescalfament
global de
les ltimes dcades es deu a la gran concentraci de gasos
defecte
hivernacle (anhdrid carbnic, met, xids de nitrogen i altres)
emesos
sobretot a causa de lactivitat humana. En concentrar-se en
latmosfera,
impedeixen que la calor dels raigs solars reflectits per la
terra es dispersi en
lespai. Aix es veu potenciat especialment pel patr de
desenvolupament
basat en ls intensiu de combustibles fssils, que constitueix el
cor del
sistema energtic mundial. Tamb hi ha incidit laugment en la
prctica del
canvi dusos del sl, principalment la desforestaci per a
lagricultura.
-
12
24. Al seu torn, lescalfament t efectes sobre el cicle del
carboni. Crea un
cercle vicis que agreuja encara ms la situaci, i que afectar
la
disponibilitat de recursos imprescindibles com laigua potable,
lenergia i
la producci agrcola de les zones ms clides, i provocar lextinci
de
part de la biodiversitat del planeta. La fosa dels glaos polars
i de plancies
daltura amenaa amb un alliberament dalt risc de gas met, i
la
descomposici de la matria orgnica congelada podria accentuar
encara
ms lemanaci danhdrid carbnic. Al seu torn, la prdua de
selves
tropicals empitjora les coses, ja que ajuden a mitigar el canvi
climtic. La
contaminaci que produeix lanhdrid carbnic augmenta lacidesa
dels
oceans i compromet la cadena alimentria marina. Si lactual
tendncia
continua, aquest segle podria ser testimoni de canvis climtics
inaudits i
duna destrucci sense precedents dels ecosistemes, amb greus
conseqncies per a tots nosaltres. El creixement del nivell del
mar, per
exemple, pot crear situacions dextrema gravetat si es t en
compte que la
quarta part de la poblaci mundial viu a la vora del mar o molt a
prop, i la
major part de les megaciutats estan situades en zones
costeres.
25. El canvi climtic s un problema global amb greus
dimensions
ambientals, socials, econmiques, distributives i poltiques, i
planteja un
dels principals desafiaments actuals per a la humanitat. Els
pitjors impactes
probablement recauran en les prximes dcades sobre els pasos
en
desenvolupament. Molts pobres viuen en llocs particularment
afectatats per
fenmens relacionats amb lescalfament, i els seus mitjans de
subsistncia
depenen fortament de les reserves naturals i dels serveis
ecosistmics, com
lagricultura, la pesca i els recursos forestals. No tenen altres
activitats
financeres ni altres recursos que els permetin adaptar-se als
impactes
climtics o fer front a situacions catastrfiques, i posseeixen
poc accs a
serveis socials i a protecci. Per exemple, els canvis del clima
originen
migracions danimals i vegetals que no sempre poden adaptar-se, i
aix al
seu torn afecta els recursos productius dels ms pobres, els
quals tamb es
veuen obligats a migrar amb gran incertesa pel futur de les
seves vides i
dels seus fills. s trgic laugment dels migrants fugint de la
misria
empitjorada per la degradaci ambiental, que no sn reconeguts com
a
refugiats en les convencions internacionals i porten el pes de
les seves
vides abandonades sense cap protecci normativa. Lamentablement,
hi ha
-
13
una general indiferncia davant aquestes tragdies, que sesdevenen
ara
mateix en distintes parts del mn. La falta de reaccions davant
aquests
drames dels nostres germans i germanes s un signe de la prdua
daquell
sentit de responsabilitat pels nostres semblants sobre el qual
es funda tota
societat civil.
26. Molts daquells qui tenen ms recursos i poder econmic o
poltic
semblen concentrar-se sobretot a emmascarar els problemes i a
amagar els
smptomes, mirant noms de reduir alguns impactes negatius del
canvi
climtic. Per molts smptomes indiquen que aquests efectes podran
ser
cada vegada pitjors si continuem amb els actuals models de
producci i de
consum. Per aix sha tornat urgent i imperis el desenvolupament
de
poltiques perqu en els prxims anys lemissi danhdrid carbnic
i
daltres gasos altament contaminants sigui reduda drsticament,
per
exemple, reemplaant la combusti de combustibles fssils i
desenvolupant
fonts denergia renovable. En el mn hi ha un nivell exigu daccs
a
energies netes i renovables. Encara s necessari desenvolupar
tecnologies
adequades dacumulaci. Tanmateix, en alguns pasos shan donat
avenos
que comencen a ser significatius, encara que estan lluny
daconseguir una
proporci important. Tamb hi ha hagut algunes inversions en
formes de
producci i de transport que consumeixen menys energia i
requereixen
menys quantitat de matria primera, aix com en formes de
construcci o de
sanejament dedificis per a millorar-ne leficincia energtica.
Per
aquestes bones prctiques estan lluny de generalitzar-se.
II. LA QESTI DE LAIGUA
27. Altres indicadors de la situaci actual tenen a veure amb
lesgotament
dels recursos naturals. Coneixem b la impossibilitat de sostenir
lactual
nivell de consum dels pasos ms desenvolupats i dels sectors ms
rics de
les societats, on lhbit de gastar i llenar assoleix nivells
inaudits. Ja shan
superat certs lmits mxims dexplotaci del planeta sense que hgim
resolt
el problema de la pobresa.
-
14
28. Laigua potable i neta representa una qesti de primera
importncia,
perqu s indispensable per a la vida humana i per a sustentar
els
ecosistemes terrestres i aqutics. Les fonts daigua dola abasten
sectors
sanitaris, agropecuaris i industrials. El provement daigua va
restar
relativament constant durant molt temps, per ara en molts llocs
la
demanda supera loferta sostenible, amb greus conseqncies a curt
i llarg
termini. Grans ciutats que depenen dun important nivell
demmagatzemament daigua sofreixen perodes de disminuci del
recurs,
que en els moments crtics no sadministra sempre amb una
adequada
governana i amb imparcialitat. La pobresa de laigua social es
dna
especialment a lfrica, on grans sectors de la poblaci no
accedeixen a
laigua potable segura o pateixen secades que dificulten la
producci
daliments. En alguns pasos hi ha regions amb aigua abundant i al
mateix
temps altres que pateixen greu escassesa.
29. Un problema particularment seris s el de la qualitat de
laigua
disponible per als pobres, que provoca moltes morts cada dia.
Entre els
pobres sn freqents malalties relacionades amb laigua,
incloent-hi les
causades per microorganismes i per substncies qumiques. La
diarrea i el
clera, que es relacionen amb serveis higinics i provement
daigua
inadequats, sn un factor significatiu de sofriment i de
mortalitat infantil.
Les aiges subterrnies en molts llocs estan amenaades per la
contaminaci que produeixen algunes activitats extractives,
agrcoles i
industrials, sobretot en pasos on no hi ha una reglamentaci i
controls
suficients. No pensem solament en els abocaments de les
fbriques. Els
detergents i productes qumics que fa servir la poblaci en molts
llocs del
mn continuen vessant-se en rius, llacs i mars.
30. Mentre es deteriora constantment la qualitat de laigua
disponible, en
alguns llocs avana la tendncia a privatitzar aquest recurs escs,
convertit
en mercaderia que es regula per les lleis del mercat. En
realitat, laccs a
laigua potable i segura s un dret hum bsic, fonamental i
universal,
perqu determina la sobrevivncia de les persones, i per tant s
condici
per a lexercici dels altres drets humans. Aquest mn t un greu
deute
social amb els pobres que no tenen accs a laigua potable, perqu
aix s
negar-los el dret a la vida radicat en la seva dignitat
inalienable. Aquest
deute se salda en part amb ms aportacions econmiques per a
proveir
-
15
daigua neta i sanejament els pobles ms pobres. Per sadverteix
un
malbaratament daigua no sols en pasos desenvolupats, sin tamb
en
aquells menys desenvolupats que posseeixen grans reserves. Aix
mostra
que el problema de laigua s en part una qesti educativa i
cultural,
perqu no hi ha conscincia de la gravetat daquestes conductes en
un
context de gran desigualtat.
31. Una major escassetat daigua provocar laugment del cost
dels
aliments i de distints productes que depenen del seu s. Alguns
estudis han
alertat sobre la possibilitat de sofrir una escassesa aguda
daigua dins de
poques dcades si no sactua amb urgncia. Els impactes
ambientals
podrien afectar milers de milions de persones, per s previsible
que el
control de laigua per part de grans empreses mundials es
converteixi en
una de les principals fonts de conflictes daquest segle.23
III. PRDUA DE BIODIVERSITAT
32. Els recursos de la terra tamb sn actualment depredats a
causa de
formes immediatistes dentendre leconomia i lactivitat comercial
i
productiva. La prdua de selves i boscos implica al mateix temps
la prdua
despcies que podrien significar en el futur recursos
summament
importants, no sols per a lalimentaci, sin tamb per a la curaci
de
malalties i per a mltiples serveis. Les diverses espcies
contenen gens que
poden ser recursos clau per a resoldre en el futur alguna
necessitat humana
o per a regular algun problema ambiental.
33. Per no nhi ha prou de pensar en les distintes espcies sols
com a
eventuals recursos explotables, oblidant que tenen un valor en
elles
mateixes. Cada any desapareixen milers despcies vegetals i
animals que
ja no podrem conixer, que els nostres fills ja no podran veure,
perdudes
per sempre. La immensa majoria sextingeixen per raons que tenen
a veure
amb alguna acci humana. Per la nostra causa, milers despcies ja
no
donaran glria a Du amb la seva existncia ni podran comunicar-nos
el
seu propi missatge. No hi tenim dret.
23 Cf. Salutaci al personal de la FAO (20 novembre 2014): AAS
106 (2014), 985.
-
16
34. Potser ens inquieta saber de lextinci dun mamfer o dun
ocell, per la
seva major visibilitat. Per per al bon funcionament dels
ecosistemes tamb
sn necessaris els fongs, les algues, els cucs, els insectes, els
rptils i la
innombrable varietat de microorganismes. Algunes espcies poc
nombroses, que solen passar desapercebudes, juguen un rol
crtic
fonamental per a estabilitzar lequilibri dun lloc. s veritat que
lsser
hum ha dintervenir quan un geosistema entra en estat crtic, per
avui el
nivell dintervenci humana en una realitat tan complexa com la
natura s
tal, que els constants desastres que lsser hum ocasiona
provoquen una
nova intervenci seva, de tal manera que lactivitat humana es
fa
omnipresent, amb tots els riscs que aix implica. Sol crear-se un
cercle
vicis on la intervenci de lsser hum per a resoldre una
dificultat moltes
vegades agreuja ms la situaci. Per exemple, molts ocells i
insectes que
desapareixen a causa dels agrotxics creats per la tecnologia sn
tils a la
mateixa agricultura, i la seva desaparici haur de ser substituda
amb una
altra intervenci tecnolgica que potser portar nous efectes
nocius. Sn
lloables i a vegades admirables els esforos de cientfics i
tcnics que miren
daportar solucions als problemes creats per lsser hum. Per
observant el
mn advertim que aquest nivell dintervenci humana, sovint al
servei de
les finances i del consumisme, fa que la terra en qu vivim en
realitat es
torni menys rica i bella, cada vegada ms limitada i grisa,
mentre que al
mateix temps el desenvolupament de la tecnologia i de les
ofertes de
consum continua avanant sense lmit. Daquesta manera, sembla
que
pretengussim substituir una bellesa irreemplaable i
irrecuperable, per una
altra creada per nosaltres.
35. Quan sanalitza limpacte ambiental dalguna iniciativa, se sol
posar
atenci en els efectes sobre el sl, laigua i laire, per no sempre
shi
inclou un estudi acurat sobre limpacte en la biodiversitat, com
si la prdua
dalgunes espcies o de grups animals o vegetals fos una cosa de
poca
rellevncia. Les carreteres, els nous conreus, els tancats amb
filat, els
embassaments i altres construccions, van prenent possessi dels
hbitats i a
vegades fragmenten de tal manera que les poblacions danimals ja
no
poden migrar ni desplaar-se lliurement, talment que algunes
espcies
entren en perill dextinci. Existeixen alternatives que almenys
mitiguen
limpacte daquestes obres, com la creaci de corredors biolgics,
per en
pocs pasos sadverteix aquesta cura i aquesta previsi. Quan
sexploten
-
17
comercialment algunes espcies, no sempre sestudia la seva forma
de
creixement per a evitar-ne la disminuci excessiva amb el
consegent
desequilibri de lecosistema.
36. La cura dels ecosistemes suposa una mirada que vagi ms enll
del que
s immediat, perqu quan noms es busca un rdit econmic rpid i
fcil, a
ning no li interessa realment la seva preservaci. Per el cost
dels danys
que socasionen per la descurana egoista s moltssim ms alt que
el
benefici econmic que es pugui obtenir. En el cas de la prdua o
el dany
greu dalgunes espcies, estem parlant de valors que excedeixen
tot clcul.
Per aix, podem ser testimonis muts de gravssimes injustcies quan
hom
pretn obtenir importants beneficis fent pagar a la resta de la
humanitat,
present i futura, els altssims costos de la degradaci
ambiental.
37. Alguns pasos han avanat en la preservaci efica de certs
llocs i zones
a la terra i en els oceans on es prohibeix tota intervenci
humana que
pugui modificar-ne la fesomia o alterar-ne la constituci
original. En la
protecci de la biodiversitat, els especialistes insisteixen en
la necessitat de
posar especial atenci en les zones ms riques en varietat
despcies, en
espcies endmiques, poc freqents o amb menor grau de protecci
efectiva. Hi ha llocs que requereixen una cura particular per la
seva enorme
importncia per a lecosistema mundial, o que constitueixen
importants
reserves daigua i aix asseguren altres formes de vida.
38. Esmentem, per exemple, aquests pulmons del planeta reblerts
de
biodiversitat que sn lAmaznia i la conca fluvial del Congo, o
els grans
aqfers i les glaceres. No signora la importncia daquests llocs
per a la
totalitat del planeta i per al futur de la humanitat. Els
ecosistemes de les
selves tropicals tenen una biodiversitat amb una complexitat
enorme, quasi
impossible de reconixer integralment, per quan aquestes selves
sn
cremades o arrasades per a desenvolupar-hi conreus, en pocs anys
es
perden innombrables espcies, quan no es converteixen en rids
deserts.
Tanmateix, un delicat equilibri simposa a lhora de parlar sobre
aquests
llocs, perqu tampoc no es poden ignorar els enormes interessos
econmics
internacionals que, sota el pretext de cuidar-los, poden
atemptar contra les
sobiranies nacionals. De fet, existeixen propostes
dinternacionalitzaci de
lAmaznia, que noms serveixen els interessos econmics de les
-
18
corporacions transnacionals.24 s lloable la tasca
dorganismes
internacionals i dorganitzacions de la societat civil que
sensibilitzen les
poblacions i cooperen crticament, fins i tot fent servir legtims
mecanismes
de pressi, perqu cada govern compleixi el seu propi i
indelegable deure
de preservar lambient i els recursos naturals del seu pas, sense
vendres a
interessos espuris locals o internacionals.
39. El reemplaament de la flora silvestre per rees forestades
amb arbres,
que generalment sn monocultures, tampoc no sol ser objecte
duna
adequada anlisi. Perqu pot afectar greument una biodiversitat
que no s
albergada per les noves espcies que shi implanten. Tamb els
aiguamolls,
que sn transformats en terreny de conreu, perden lenorme
biodiversitat
que acollien. En algunes zones costaneres, s preocupant la
desaparici
dels ecosistemes constituts per manglars.
40. Els oceans no sols contenen la major part de laigua del
planeta, sin
tamb la major part de la vasta varietat dsser vivents, molts
dells encara
desconeguts per a nosaltres i amenaats per diverses causes.
Daltra banda,
la vida en els rius, llacs, mars i oceans, que alimenta gran
part de la
poblaci mundial, es veu afectada pel descontrol en lextracci
dels
recursos pesquers, que provoca disminucions drstiques
dalgunes
espcies. Encara continuen desenvolupant-se formes selectives de
pesca
que malbaraten gran part de les espcies recollides. Estan
especialment
amenaats organismes marins que no tenim en compte, com certes
formes
de plncton que constitueixen un component molt important en la
cadena
alimentria marina, i de les quals depenen, en definitiva,
espcies que fem
servir per a alimentar-nos.
41. Endinsant-nos en els mars tropicals i subtropicals, trobem
les barreres
de corall, que equivalen a les grans selves de la terra, perqu
hostatgen
aproximadament un mili despcies, incloent-hi peixos, crancs,
molluscs,
esponges, algues, etc. Moltes de les barreres de corall del mn
avui ja sn
estrils o estan en continu estat de declinaci: Qui ha convertit
el
meravells mn mar en cementiris subaqutics despullats de vida i
de
24 V CONFERNCIA GENERAL DE LEPISCOPAT LLATINOAMERIC I DEL CARIB,
Document dAparecida (29 juny 2007), 86.
-
19
color?.25 Aquest fenomen es deu en gran part a la contaminaci
que arriba
al mar com a resultat de la desforestaci, de les monocultures
agrcoles,
dels vessaments industrials i de mtodes destructius de pesca,
especialment
els que fan servir cianur i dinamita. Sagreuja per laugment de
la
temperatura dels oceans. Tot aix ens ajuda a adonar-nos que
qualsevol
acci sobre la natura pot tenir conseqncies que no advertim a
simple
vista, i que certes formes dexplotaci de recursos es fan a costa
duna
degradaci que finalment arriba fins al fons dels oceans.
42. s necessari invertir molt ms en recerca per a entendre ms b
el
comportament dels ecosistemes i analitzar adequadament les
diverses
variables dimpacte de qualsevol modificaci important de
lambient. Com
que totes les criatures estan connectades, cada una ha de ser
valorada amb
afecte i admiraci, i tots els ssers ens necessitem els uns als
altres. Cada
territori t una responsabilitat en la protecci daquesta famlia,
per la qual
cosa hauria de fer un acurat inventari de les espcies que
alberga amb vista
a desenvolupar programes i estratgies de protecci, vigilant amb
especial
preocupaci les espcies en vies dextinci.
IV. DETERIORACI DE LA QUALITAT DE LA VIDA HUMANA I
DEGRADACI SOCIAL
43. Si tenim en compte que lsser hum tamb s una criatura
daquest
mn, que t dret a viure i a ser feli, i que a ms t una
dignitat
especialssima, no podem deixar de considerar els efectes de la
degradaci
ambiental, de lactual model de desenvolupament i de la cultura
del rebuig
en la vida de les persones.
44. Avui advertim, per exemple, el creixement desmesurat i
desordenat de
moltes ciutats que shan fet insalubres per a viure-hi, a causa
no solament
de la contaminaci originada per les emissions txiques, sin tamb
del
caos urb, dels problemes del transport, i de la contaminaci
visual i
acstica. Moltes ciutats sn grans estructures ineficients que
gasten energia
i aigua en excs. Hi ha barris que, encara que hagin estat
construts
recentment, estan congestionats i desordenats, sense espais
verds suficients. 25 CONFERNCIA DELS BISBES CATLICS DE FILIPINES,
Carta pastoral What is Happening to our Beautiful
Land? (29 gener 1988).
-
20
No s propi dhabitants daquest planeta viure cada vegada ms
inundats de
ciment, asfalt, vidre i metalls, privats del contacte fsic amb
la natura.
45. En alguns llocs, rurals i urbans, la privatitzaci dels
espais ha fet que
laccs dels ciutadans a zones de particular bellesa es torni
difcil. En altres,
es creen urbanitzacions ecolgiques noms per al servei duns pocs,
on
es procura evitar que altres entrin a molestar una tranquillitat
artificial. Sol
trobar-se una ciutat bella i plena despais verds ben cuidats en
algunes
rees segures, per no tant en zones menys visibles, on viuen
els
descartables de la societat.
46. Entre els components socials del canvi global shi inclouen
els efectes
laborals dalgunes innovacions tecnolgiques, lexclusi social,
la
injustcia en la disponibilitat i el consum denergia i daltres
serveis, la
fragmentaci social, el creixement de la violncia i laparici de
noves
formes dagressivitat social, el narcotrfic i el consum creixent
de drogues
entre els ms joves, la prdua didentitat. Sn signes, entre
altres, que
mostren que el creixement dels darrers dos segles no ha
significat en tots
els seus aspectes un veritable progrs integral i una millora de
la qualitat de
vida. Alguns daquests signes sn al mateix temps smptomes
duna
veritable degradaci social, duna silenciosa ruptura dels llaos
dintegraci
i de comuni social.
47. Shi afegeixen les dinmiques dels mitjans de comunicaci i del
mn
digital, que, quan es converteixen en omnipresents, no
afavoreixen el
desenvolupament duna capacitat de viure sviament, de pensar
en
profunditat, destimar amb generositat. Els grans savis del
passat, en aquest
context, correrien el risc dapagar la seva saviesa enmig del
soroll dispersiu
de la informaci. Aix ens exigeix un esfor perqu aquests mitjans
es
tradueixin en un nou desenvolupament cultural de la humanitat i
no en una
deterioraci de la seva riquesa ms profunda. La veritable
saviesa, producte
de la reflexi, del dileg i del trobament geners entre les
persones, no
saconsegueix amb una mera acumulaci de dades que acaba saturant
i
obnubilant, en una espcie de contaminaci mental. Al mateix
temps,
tendeixen a reemplaar les relacions reals amb els altres, amb
tots els
desafiaments que impliquen, per un tipus de comunicaci a
travs
dinternet. Aix permet de seleccionar o eliminar les relacions
segons el
-
21
nostre albir, i aix sol generar-se un nou tipus democions
artificials, que
tenen ms a veure amb dispositius i pantalles que no pas amb les
persones i
la natura. Els mitjans actuals permeten que ens comuniquem i
que
compartim coneixements i afectes. Tanmateix, a vegades tamb
ens
impedeixen de prendre contacte directe amb langoixa, amb el
tremolor,
amb lalegria de laltre i amb la complexitat de la seva
experincia
personal. Per aix no hauria de cridar latenci que, juntament
amb
laclaparadora oferta daquests productes, es desenvolupi una
profunda i
melangiosa insatisfacci en les relacions interpersonals, o un
danys
allament.
V. INJUSTCIA PLANETRIA
48. Lambient hum i lambient natural es degraden junts, i no
podrem
afrontar adequadament la degradaci ambiental si no prestem
atenci a
causes que tenen a veure amb la degradaci humana i social. De
fet, la
deterioraci de lambient i la de la societat afecten duna manera
especial
els ms febles del planeta: Tant lexperincia comuna de la vida
ordinria
com la recerca cientfica demostren que els efectes ms greus de
totes les
agressions ambientals els sofreix la gent ms pobra.26 Per
exemple,
lesgotament de les reserves ictcoles perjudica especialment els
qui viuen
de la pesca artesanal i no tenen cap manera de reemplaar-la,
la
contaminaci de laigua afecta particularment els ms pobres que no
tenen
possibilitat de comprar aigua envasada, i lelevaci del nivell
del mar
afecta principalment les poblacions costaneres empobrides que no
tenen on
traslladar-se. Limpacte dels desajusts actuals es manifesta tamb
en la
mort prematura de molts pobres, en els conflictes generats per
falta de
recursos i en tants altres problemes que no tenen espai
suficient en les
agendes del mn.27
49. Voldria advertir que no sol haver-hi conscincia clara dels
problemes
que afecten particularment els exclosos. Ells sn la major part
del planeta,
milers de milions de persones. Avui sn presents en els debats
poltics i
26 CONFERNCIA EPISCOPAL BOLIVIANA, Carta pastoral sobre medi
ambient i desenvolupament hum a
Bolvia El universo, don de Dios para la vida (2012), 17. 27 Cf.
CONFERNCIA EPISCOPAL ALEMANYA, COMISSI PER A AFERS SOCIALS, Der
Klimawandel:
Brennpunkt globaler, intergenerationeller und kologischer
Gerechtigkeit (setembre 2006), 28-30.
-
22
econmics internacionals, per sovint sembla que els seus
problemes es
plantegen com un apndix, com una qesti que shi afegeix gaireb
per
obligaci o de manera perifrica, si s que no sn considerats un
mer dany
collateral. De fet, a lhora de lactuaci concreta, queden sovint
en el
darrer lloc. Aix es deu en part al fet que molts professionals,
formadors
dopini, mitjans de comunicaci i centres de poder estan situats
lluny
dells, en rees urbanes allades, sense prendre contacte directe
amb els
seus problemes. Viuen i reflexionen des de la comoditat dun
desenvolupament i duna qualitat de vida que no estan a labast de
la
majoria de la poblaci mundial. Aquesta falta de contacte fsic i
de
trobament, a vegades afavorida per la desintegraci de les
nostres ciutats,
ajuda a cauteritzar la conscincia i a ignorar part de la
realitat en anlisis
esbiaixades. Aix a vegades conviu amb un discurs verd. Per avui
no
podem deixar de reconixer que un veritable plantejament ecolgic
es
converteix sempre en un plantejament social, que ha dintegrar la
justcia
en les discussions sobre lambient, per tal descoltar tant el
clamor de la
terra com el clamor dels pobres.
50. En lloc de resoldre els problemes dels pobres i de pensar en
un mn
diferent, alguns pensen noms a proposar una reducci de la
natalitat. No
falten pressions internacionals als pasos en desenvolupament,
condicionant
ajuts econmics a certes poltiques de salut reproductiva. Per, si
b s
cert que la desigual distribuci de la poblaci i dels recursos
disponibles
creen obstacles al desenvolupament i a ls sostenible de
lambient, cal
reconixer que el creixement demogrfic s plenament compatible amb
un
desenvolupament integral i solidari.28 Culpar laugment de la
poblaci i
no el consumisme extrem i selectiu dalguns, s una manera de no
afrontar
els problemes. Es pretn legitimar aix el model distributiu
actual, en qu
una minoria es creu amb el dret de consumir en una proporci que
seria
impossible generalitzar, perqu el planeta no podria ni tan sols
contenir els
residus de semblant consum. A ms, sabem que es malbarata
aproximadament un ter dels aliments que es produeixen, i
laliment que
es malbarata s com si es robs de la taula del pobre.29 De
qualsevol
manera, s cert que cal prestar atenci al desequilibri en la
distribuci de la
poblaci sobre el territori, tant en el nivell nacional com en el
global,
28 CONSELL PONTIFICI JUSTCIA I PAU, Compendi de la Doctrina
Social de lEsglsia, 483. 29 Catequesi (5 juny 2013): LOsservatore
Romano, ed. setmanal en llengua espanyola (7 juny 2013), p. 12.
-
23
perqu laugment del consum portaria a situacions regionals
complexes,
per les combinacions de problemes lligats a la contaminaci
ambiental, al
transport, al tractament de residus, a la prdua de recursos, a
la qualitat de
vida.
51. La injustcia no afecta sols individus, sin pasos sencers, i
obliga a
pensar en una tica de les relacions internacionals. Perqu hi ha
un
veritable deute ecolgic, particularment entre el Nord i el Sud,
relacionat
amb desequilibris comercials amb conseqncies en lmbit ecolgic,
com
tamb en ls desproporcionat dels recursos naturals dut a
terme
histricament per alguns pasos. Les exportacions dalgunes
matries
primeres per a satisfer els mercats en el Nord industrialitzat
han produt
danys locals, com la contaminaci amb mercuri en la mineria de
lor o amb
dixid de sofre en la del coure, etc. Especialment cal computar
ls de
lespai ambiental de tot el planeta per a dipositar-hi residus
gasosos que
shan anat acumulant durant dos segles i han generat una situaci
que ara
afecta tots els pasos del mn. Lescalfament originat per lenorme
consum
dalguns pasos rics t repercussions en els llocs ms pobres de la
terra,
especialment a lfrica, on laugment de la temperatura unit a la
secada fa
estralls en el rendiment dels conreus. Shi afegeixen els danys
causats per
lexportaci cap als pasos en desenvolupament de residus slids i
lquids
txics i per lactivitat contaminant dempreses que fan en els
pasos menys
desenvolupats el que no poden fer en els pasos que els aporten
capital:
Constatem que sovint les empreses que actuen aix sn
multinacionals,
que fan aqu el que no sels permet en pasos desenvolupats o
de
lanomenat primer mn. Generalment, en cessar les seves activitats
i en
retirar-se, deixen grans passius humans i ambientals, com la
desocupaci,
pobles sense vida, esgotament dalgunes reserves naturals,
desforestaci,
empobriment de lagricultura i ramaderia locals, crters, turons
triturats,
rius contaminats i algunes poques obres socials que ja no es
poden
sostenir.30
52. El deute extern dels pasos pobres sha convertit en un
instrument de
control, per no passa el mateix amb el deute ecolgic. De
diverses
maneres, els pobles en vies de desenvolupament, on es troben les
ms
importants reserves de la biosfera, continuen alimentant el
30 BISBES DE LA REGI DE PATAGNIA-COMAHUE (Argentina), Mensaje de
Navidad (desembre 2009), 2.
-
24
desenvolupament dels pasos ms rics a costa del seu present i del
seu
futur. La terra dels pobres del Sud s rica i poc contaminada,
per laccs a
la propietat dels bns i recursos per a satisfer les seves
necessitats vitals els
est vedat per un sistema de relacions comercials i de
propietat
estructuralment pervers. s necessari que els pasos
desenvolupats
contribueixin a resoldre aquest deute limitant de manera
important el
consum denergia no renovable, i aportant recursos als pasos
ms
necessitats per a donar suport a poltiques i programes de
desenvolupament
sostenible. Les regions i els pasos ms pobres tenen menys
possibilitats
dadoptar nous models amb vista a reduir limpacte ambiental,
perqu no
tenen la capacitaci per a desenvolupar els processos necessaris
i no poden
cobrir els costos. Per aix, cal mantenir amb claredat la
conscincia que en
el canvi climtic hi ha responsabilitats diversificades i, com
van dir els
Bisbes dels Estats Units, correspon enfocar-se especialment en
les
necessitats dels pobres, febles i vulnerables, en un debat
sovint dominat per
interessos ms poderosos.31 Necessitem enfortir la conscincia que
som
una sola famlia humana. No hi ha fronteres ni barreres poltiques
o socials
que ens permetin allar-nos, i per aix mateix tampoc no hi ha
espai per a la
globalitzaci de la indiferncia.
VI. LA FEBLESA DE LES REACCIONS
53. Aquestes situacions provoquen el gemec de la germana terra,
que
suneix al gemec dels abandonats del mn, amb un clamor que ens
reclama
un altre rumb. Mai no hem maltractat i ferit la nostra casa de
tots com en
els darrers dos segles. Per som cridats a ser els instruments
del Pare Du
perqu el nostre planeta sigui all que ell va somiar en crear-lo
i respongui
al seu projecte de pau, bellesa i plenitud. El problema s que no
disposem
encara de la cultura necessria per a afrontar aquesta crisi i fa
falta
construir lideratges que marquin camins, mirant datendre les
necessitats de
les generacions actuals incloent-hi tothom, sense perjudicar les
generacions
futures. Es fa indispensable crear un sistema normatiu que
inclogui lmits
infranquejables i asseguri la protecci dels ecosistemes, abans
que les
noves formes de poder derivades del paradigma tecnoeconmic
acabin
arrasant no sols la poltica sin tamb la llibertat i la justcia.
31 CONFERNCIA DELS BISBES CATLICS DELS ESTATS UNITS, Global Climate
Change: A Plea for
Dialogue, Prudence and the Common Good (15 juny 2001).
-
25
54. Crida latenci la feblesa de la reacci poltica internacional.
El
sotmetiment de la poltica davant la tecnologia i les finances es
mostra en el
fracs de les Cimeres mundials sobre medi ambient. Hi ha massa
interessos
particulars i molt fcilment linters econmic arriba a prevaler
sobre el b
com i a manipular la informaci per a no veure afectats els seus
projectes.
En aquesta lnia, el Document dAparecida reclama que en les
intervencions sobre els recursos naturals no predominin els
interessos de
grups econmics que arrasen irracionalment les fonts de vida.32
Laliana
entre leconomia i la tecnologia acaba deixant a fora el que no
formi part
dels seus interessos immediats. Aix noms podrien esperar-se
algunes
declamacions superficials, accions filantrpiques allades, i fins
i tot
esforos per mostrar sensibilitat envers el medi ambient, quan en
la realitat
qualsevol intent de les organitzacions socials per modificar les
coses ser
vist com una molstia provocada per illusos romntics o com un
obstacle a
esquivar.
55. A poc a poc alguns pasos poden mostrar avenos importants,
el
desenvolupament de controls ms eficients i una lluita ms sincera
contra la
corrupci. Hi ha ms sensibilitat ecolgica en les poblacions,
encara que no
arriba a modificar els hbits danyosos de consum, que no semblen
cedir
sin que samplien i despleguen. s el que passa, per donar noms
un
senzill exemple, amb el creixent augment de ls i de la
intensitat dels
condicionadors daire. Els mercats, procurant un benefici
immediat,
estimulen encara ms la demanda. Si alg observs des de fora la
societat
planetria, sestranyaria davant semblant comportament que a
vegades
sembla sucida.
56. Mentrestant, els poders econmics continuen justificant
lactual sistema
mundial, on dominen una especulaci i una recerca de la renda
financera
que tendeixen a ignorar tot context i els efectes sobre la
dignitat humana i
el medi ambient. Aix es manifesta que la degradaci ambiental i
la
degradaci humana i tica estan ntimament unides. Molts diran que
no
tenen conscincia de realitzar accions immorals, perqu la
distracci
constant ens pren la valentia dadvertir la realitat dun mn
limitat i finit.
Per aix avui qualsevol cosa que sigui frgil, com el medi
ambient, queda 32 V CONFERNCIA GENERAL DE LEPISCOPAT LLATINOAMERIC
I DEL CARIB, Documento de Aparecida (29 juny 2007), 471.
-
26
indefensa davant els interessos del mercat divinitzat,
convertits en regla
absoluta.33
57. s previsible que, davant lesgotament dalguns recursos, es
vagi creant
un escenari favorable per a noves guerres, disfressades rere
nobles
reivindicacions. La guerra sempre produeix danys greus al medi
ambient i a
la riquesa cultural de les poblacions, i els perills
sengeganteixen quan es
pensa en lenergia nuclear i en les armes biolgiques. Perqu,
malgrat que
determinats acords internacionals prohibeixin la guerra
qumica,
bacteriolgica i biolgica, de fet en els laboratoris es continua
investigant
per al desenvolupament de noves armes ofensives, capaces
dalterar els
equilibris naturals.34 Es requereix de la poltica una major
atenci per a
prevenir i resoldre les causes que puguin originar nous
conflictes. Per el
poder connectat amb les finances s el que es resisteix ms a
aquest esfor,
i els designis poltics no solen tenir amplitud de mires. Per a
qu es vol
preservar avui un poder que ser recordat per la seva
incapacitat
dintervenir quan era urgent i necessari fer-ho?
58. En alguns pasos hi ha exemples positius dassoliments en la
millora de
lambient, com la purificaci dalguns rius que han estat
contaminats
durant moltes dcades, o la recuperaci de boscos autctons, o
lembelliment de paisatges amb obres de sanejament ambiental, o
projectes
edilicis de gran valor esttic, o avenos en la producci denergia
no
contaminant, en la millora del transport pblic. Aquestes accions
no resolen
els problemes globals, per confirmen que lsser hum encara s
capa
dintervenir positivament. Com que ha estat creat per a estimar,
enmig dels
seus lmits broten inevitablement gestos de generositat,
solidaritat i cura.
59. Al mateix temps, creix una ecologia superficial o aparent
que consolida
un cert adormiment i una alegre irresponsabilitat. Com sol
passar en
poques de profundes crisis, que requereixen decisions valentes,
tenim la
temptaci de pensar que el que sest esdevenint no s veritat. Si
mirem la
superfcie, ms enll dalguns signes visibles de contaminaci i
de
degradaci, sembla que les coses no siguin tan greus i que el
planeta podria
persistir per molt temps en les actuals condicions. Aquest
comportament
evasiu ens serveix per a continuar amb els nostres estils de
vida de vida, de 33 Exhort. ap. Evangelii gaudium (24 novembre
2013), 56: AAS 105 (2013), 1043. 34 JOAN PAU II, Missatge per a la
Jornada Mundial de la Pau 1990, 12: AAS 82 (1990), 154.
-
27
producci i de consum. s la manera com lsser hum sespavila
per
alimentar tots els vicis autodestructius: intentant no veurels,
lluitant per no
reconixer-los, postergant les decisions importants, actuant com
si no
passs res.
VII. DIVERSITAT DOPINIONS
60. Finalment, reconeguem que shan desenvolupat diverses visions
i lnies
de pensament a propsit de la situaci i de les possibles
solucions. En un
extrem, alguns sostenen a tota costa el mite del progrs i
afirmen que els
problemes ecolgics es resoldran simplement amb noves
aplicacions
tcniques, sense consideracions tiques ni canvis de fons. A
laltre extrem,
altres entenen que lsser hum, amb qualsevol de les seves
intervencions,
noms pot ser una amenaa i perjudicar lecosistema mundial, per la
qual
cosa conv reduir la seva presncia en el planeta i impedir-li
tota mena
dintervenci. Entre aquests extrems, la reflexi hauria
didentificar
possibles escenaris futurs, perqu no hi ha un sol cam de soluci.
Aix
donaria lloc a diverses aportacions que podrien entrar en dileg
cap a
respostes integrals.
61. Sobre moltes qestions concretes lEsglsia no t per qu
proposar una
paraula definitiva i entn que ha descoltar i promoure el debat
honest entre
els cientfics, respectant la diversitat dopinions. Per nhi ha
prou de mirar
la realitat amb sinceritat per a veure que hi ha una gran
deterioraci de la
nostra casa de tots. Lesperana ens invita a reconixer que sempre
hi ha
una sortida, que sempre podem reorientar el rumb, que sempre
podem fer
alguna cosa per resoldre els problemes. Tanmateix, semblen
advertir-se
smptomes dun punt ruptura, a causa de la gran velocitat dels
canvis i de la
degradaci, que es manifesten tant en catstrofes naturals
regionals com en
crisis socials o dhuc financeres, donat que els problemes del mn
no
poden analitzar-se ni explicar-se de forma allada. Hi ha regions
que ja
estan especialment en risc i, ms enll de qualsevol predicci
catastrfica,
el cert s que lactual sistema mundial s insostenible des de
diversos punts
de vista, perqu hem deixat de pensar en els fins de lacci
humana: Si la
-
28
mirada recorre les regions del nostre planeta, de seguida ens
adonem que la
humanitat ha defraudat les expectatives divines.35
35 ID., Catequesi (17 gener 2001), 3: LOsservatore Romano, ed.
setmanal en llengua espanyola (19 gener 2001), p. 12.
-
29
CAPTOL SEGON
LEVANGELI DE LA CREACI
62. Per qu incloure en aquest document, adreat a totes les
persones de
bona voluntat, un captol referit a conviccions creients? No
ignoro que, en
el camp de la poltica i del pensament, alguns rebutgen amb fora
la idea
dun Creador, o la consideren irrellevant, fins al punt de
relegar a lmbit
del que s irracional la riquesa que les religions poden oferir
per a una
ecologia integral i per a un desenvolupament ple de la
humanitat. Altres
vegades se suposa que constitueixen una subcultura que
simplement ha de
ser tolerada. Tanmateix, la cincia i la religi, que aporten
diferents
aproximacions a la realitat, poden entrar en dileg intens i
productiu per a
totes dues.
I. LA LLUM QUE OFEREIX LA FE
63. Si tenim en compte la complexitat de la crisi ecolgica i les
seves
mltiples causes, haurem de reconixer que les solucions no poden
arribar
des duna nica manera dinterpretar i transformar la realitat.
Tamb s
necessari acudir a les diverses riqueses culturals dels pobles,
a lart i a la
poesia, a la vida interior i a lespiritualitat. Si de deb volem
construir una
ecologia que ens permeti de guarir tot el que hem destrut,
llavors cap
branca de les cincies i cap forma de saviesa no pot ser
apartada, tampoc la
religiosa amb el seu propi llenguatge. A ms, lEsglsia Catlica
est
oberta al dileg amb el pensament filosfic, i aix li permet
produir
diverses sntesis entre la fe i la ra. Pel que fa a les qestions
socials, aix
es pot constatar en el desenvolupament de la doctrina social de
lEsglsia,
que s cridada a enriquir-se cada vegada ms a partir dels
nous
desafiaments.
64. Daltra banda, si b aquesta encclica sobre a un dileg amb
tothom,
per tal de buscar junts camins dalliberament, vull mostrar des
del
comenament com les conviccions de la fe ofereixen als cristians,
i en part
-
30
tamb als altres creients, grans motivacions per a la cura de la
natura i dels
germans i germanes ms frgils. Si el sol fet de ser humans mou
les
persones a tenir cura de lambient del qual formen part, els
cristians, en
particular, descobreixen que la seva tasca dins la creaci, com
tamb els
seus deures amb la natura i el Creador, formen part de la seva
fe.36 Per
aix, s un b per a la humanitat i per al mn que els creients
reconeguem
millor els compromisos ecolgics que broten de les nostres
conviccions.
II. LA SAVIESA DELS RELATS BBLICS
65. Sense repetir aqu tota la teologia de la creaci, ens
preguntem qu ens
diuen els grans relats bblics a propsit de la relaci de lsser
hum amb el
mn. En la primera narraci de lobra creadora en el llibre del
Gnesi, el
pla de Du inclou la creaci de la humanitat. Desprs de la creaci
de
lsser hum, es diu que Du vei tot el que havia creat i era molt
bo (Gn
1,31). La Bblia ensenya que cada sser hum s creat per amor, fet
a
imatge i semblana de Du (cf. Gn 1,26). Aquesta afirmaci ens
mostra la
immensa dignitat de cada persona humana, que no s solament
alguna
cosa, sin alg. s capa de conixer-se, de posseir-se i de
donar-se
lliurement i entrar en comuni amb altres persones.37 Sant Joan
Pau II va
recordar que lamor especialssim que el Creador t per cada sser
hum li
confereix una dignitat infinita.38 Els qui es comprometen en la
defensa de la
dignitat de les persones poden trobar en la fe cristiana els
arguments ms
profunds per a aquest comproms. Quina meravellosa certesa s que
la vida
de cada persona no es perd en un desesperant caos, en un mn
regit per la
pura casualitat o per cicles que es repeteixen sense sentit! El
Creador pot
dir a cada un de nosaltres: Abans que et formessis en el si de
la teva mare,
jo et coneixia (Jr 1,5). Vam ser concebuts en el cor de Du, i
per aix
cada un de nosaltres s el fruit dun pensament de Du. Cada un
de
nosaltres s volgut, cada un s estimat, cada un s
necessari.39
66. Els relats de la creaci en el llibre del Gnesi contenen, en
el seu
llenguatge simblic i narratiu, profunds ensenyaments sobre
lexistncia 36 JOAN PAU II, Missatge per a la Jornada Mundial de la
Pau 1990, 15: AAS 82 (1990), 156. 37 Catecisme de lEsglsia Catlica,
357. 38 Cf. Angelus (16 novembre 1980): LOsservatore Romano, ed.
setmanal en llengua espanyola (23 novembre 1980), p. 9. 39 BENET
XVI, Homilia en el solemne inici del ministeri petr (24 abril
2005): AAS 97 (2005), 711.
-
31
humana i la seva realitat histrica. Aquestes narracions
suggereixen que
lexistncia humana es basa en tres relacions fonamentals
estretament
connectades: la relaci amb Du, amb el prosme i amb la terra.
Segons la
Bblia, aquestes tres relacions vitals shan trencat, no sols
externament, sin
tamb dins de nosaltres. Aquesta ruptura s el pecat. Lharmonia
entre el
Creador, la humanitat i totes les coses creades va ser destruda
per haver
prets ocupar el lloc de Du, negant-nos a reconixer-nos com a
criatures
limitades. Aquest fet desnaturalitz tamb el mandat de dominar la
terra
(cf. Gn 1,28) i de treballar-la i tenir-ne cura (cf. Gn 2,15).
Com a
resultat, la relaci originriament harmoniosa entre lsser hum i
la natura
es transform en un conflicte (cf. Gn 3,17-19). Per aix s
significatiu que
lharmonia que vivia sant Francesc dAsss amb totes les criatures
hagi
estat interpretada com una guarici daquella ruptura. Sant
Bonaventura
deia que, per la reconciliaci universal amb totes les criatures,
dalguna
manera Francesc retornava a lestat dinnocncia primitiva.40
Lluny
daquest model, avui el pecat es manifesta amb tota la seva fora
de
destrucci en les guerres, les diverses formes de violncia i
maltractament,
laband dels ms frgils, els atacs a la natura.
67. No som Du. La terra ens precedeix i ens ha estat donada. Aix
permet
de respondre a una acusaci llanada al pensament judeo-cristi:
sha dit
que, des del relat del Gnesi que invita a dominar la terra (cf.
Gn 1,28),
safavoria lexplotaci salvatge de la natura presentant una imatge
de
lsser hum com a dominant i destructiu. Aquesta no s una
correcta
interpretaci de la Bblia com lentn lEsglsia. Si s veritat que
algunes
vegades els cristians hem interpretat incorrectament les
Escriptures, avui
hem de rebutjar amb fora que, del fet de ser creats a imatge de
Du i del
mandat de dominar la terra, sen dedueixi un domini absolut sobre
les altres
criatures. s important llegir els textos bblics en el seu
context, amb una
hemenutica adequada, i recordar que ens conviden a treballar i
tenir
cura del jard del mn (cf. Gn 2,15). Mentre treballar significa
conrear,
llaurar o forjar, tenir cura significa protegir, custodiar,
preservar,
guardar, vigilar. Aix implica una relaci de reciprocitat
responsable entre
lsser hum i la natura. Cada comunitat pot agafar de la bondat de
la terra
el que necessita per a la seva supervivncia, per tamb t el deure
de
protegir-la i de garantir la continutat de la seva fertilitat
per a les
40 Cf. Legenda maior, VIII, 1: FF 1134.
-
32
generacions futures. Perqu, en definitiva, la terra s del Senyor
(Sl
24,1), a ell pertany la terra i tot el que cont (Dt 10,14). Per
aix, Du
nega tota pretensi de propietat absoluta: La terra no es pot
vendre a
perpetutat, perqu la terra s meva, i vosaltres sou forasters i
hostes a la
meva terra (Lv 25,23).
68. Aquesta responsabilitat davant una terra que s de Du implica
que
lsser hum, dotat dintelligncia, respecti les lleis de la natura
i els
delicats equilibris entre els ssers daquest mn, perqu ell ho
orden i
foren creats, ell els fix per sempre, pels segles, i els don una
llei que mai
no passar (Sl 148,5b-6). Daqu que la legislaci bblica saturi
a
proposar a lsser hum diverses normes, no sols en relaci amb els
altres
ssers humans, sin tamb en relaci amb els altres ssers vius: Si
veus
lase o el bou del teu germ caiguts en el cam, no ten
desentenguis [].
Si tot fent cam trobes un niu docells en un arbre o per terra,
amb la mare
covant els ous o protegint els seus petits, no temportis la mare
amb la cria
(Dt 22,4.6). En aquesta lnia, el reps del set dia no es proposa
sols per a
lsser hum, sin tamb perqu reposin el teu bou i el teu ase
(Ex
23,12). Daquesta manera advertim que la Bblia no dna lloc a
un
antropocentrisme desptic que es desentengui de les altres
criatures.
69. Al mateix temps que podem fer un s responsable de les coses,
som
cridats a reconixer que els altres ssers vius tenen un valor
propi davant de
Du i, per la seva simple existncia, el beneeixen i li donen
glria,41
perqu el Senyor salegra en les seves obres (cf. Sl 104,31).
Precisament
per la seva dignitat nica i per estar dotat dintelligncia, lsser
hum s
cridat a respectar les coses creades amb les seves lleis
internes, ja que per
la saviesa el Senyor fund la terra (Pr 3,19). Avui lEsglsia no
diu
simplement que les altres criatures estan completament
subordinades al b
de lsser hum, com si no tinguessin un valor en elles mateixes i
nosaltres
en pogussim disposar a voluntat. Per aix els Bisbes dAlemanya
van
ensenyar que en les altres criatures es podria parlar de la
prioritat del ser
sobre el ser tils.42 El Catecisme qestiona de manera molt
directa i
insistent el que seria un antropocentrisme desviat: Cada
criatura t la seva
bonesa i la seva perfecci prpies. [] Les diverses criatures,
volgudes en
41 Catecisme de lEsglsia Catlica, 2416. 42 CONFERNCIA EPISCOPAL
ALEMANYA, Zukunft der Schpfung Zukunft der Menschheit. Erklrung der
Deutschen Bischofskonferenz zu Fragen der Umwelt und der
Energieversorgung (1980), II, 2.
-
33
llur propi sser, reflecteixen, cadascuna a la seva manera, un
raig de la
saviesa i de la bondat infinites de Du. Per aix lhome ha de
respectar la
bonesa prpia de cada criatura, per evitar un s desordenat de les
coses.43
70. En la narraci sobre Can i Abel, veiem que la gelosia va
conduir Can
a cometre la injustcia extrema amb el seu germ. Aix al seu torn
provoc
una ruptura de la relaci entre Can i Du i entre Can i la terra,
de la qual
fou exiliat. Aquest passatge es resumeix en la dramtica conversa
de Du
amb Can. Du pregunta: On s Abel, el teu germ? Can respon que
no
ho sap i Du li insisteix: Qu has fet? La veu de la sang del teu
germ
clama a mi des del sl! Ara sers malet i tallunyars daquesta
terra (Gn
4,9-11). La descurana en el comproms de conrear i mantenir una
relaci
adequada amb el ve, envers el qual tinc el deure de la cura i de
la custdia,
destrueix la meva relaci interior amb mi mateix, amb els altres,
amb Du i
amb la terra. Quan totes aquestes relacions sn descurades, quan
la justcia
ja no habita a la terra, la Bblia ens diu que tota la vida est
en perill. Aix
s el que ens ensenya la narraci sobre No, quan Du amenaa
dexterminar la humanitat per la seva constant incapacitat de
viure a
lalada de les exigncies de la justcia i de la pau: He decidit
posar fi a
tots els ssers humans, perqu la terra, a causa dells, s plena de
violncia
(Gn 6,13). En aquests relats tan antics, carregats de profund
simbolisme, ja
hi havia continguda una convicci actual: que tot est relacionat,
i que
lautntica cura de la nostra prpia vida i de les nostres
relacions amb la
natura s inseparable de la fraternitat, la justcia i la
fidelitat als altres.
71. Tot i que la maldat sestenia sobre la fa de la terra (Gn
6,5) i a Du
li sab greu dhaver creat lhome a la terra (Gn 6,6), tanmateix, a
travs
de No, que encara es conservava ntegre i just, va decidir obrir
un cam de
salvaci. Aix don a la humanitat la possibilitat dun nou
comenament.
Nhi ha prou amb un home bo perqu hi hagi esperana! La tradici
bblica
estableix clarament que aquesta rehabilitaci implica el
redescobriment i el
respecte dels ritmes inscrits en la natura per la m del Creador.
Aix es
mostra, per exemple, en la llei del Sabbath. El set dia, Du va
reposar de
totes les seves obres. Du orden a Israel que cada set dia havia
de
celebrar-se com un dia de reps, un Sabbath (cf. Gn 2,2-3; Ex
16,23;
20,10). Daltra banda, tamb sinstaur un any sabtic per a Israel i
la seva
43 Catecisme de lEsglsia Catlica, 339.
-
34
terra, cada set anys (cf. Lv 25,1-4), durante el qual es donava
un complet
descans a la terra, no se sembrava i sols es collia
lindispensable per a
subsistir i brindar hospitalitat (cf. Lv 25,4-6). Finalment,
passades set
setmanes danys, s a dir, quaranta-nou anys, se celebrava el
Jubileu, any
de perd universal i dalliberament per a tots els habitants (Lv
25,10). El
desenvolupament daquesta legislaci va mirar dassegurar
lequilibri i
lequitat en les relacions de lsser hum amb els altres i amb la
terra on
vivia i treballava. Per al mateix temps era un reconeixement que
el regal
de la terra amb els seus fruits pertany a tot el poble. Aquells
qui conreaven
i custodiaven el territori havien de compartir-ne els fruits,
especialment
amb els pobres, les vdues, els orfes i els estrangers: Quan
segueu els
sembrats, no arribeu fins a la parti del camp ni recolliu les
espigolalles. I
en la verema, igualment: no esgotimeu la vinya ni recolliu els
grans que
han caigut. Deixeu-ho per als pobres i els immigrants (Lv
19,9-10).
72. Els Salms sovint inviten lsser hum a lloar Du creador:
Consolida
la terra sobre laigua. Perdura eternament el seu amor (Sl
136,6). Per
tamb conviden les altres criatures a lloar-lo: Lloeu-lo, sol i
lluna, lloeu-
lo, estrelles lluminoses, lloeu-lo, cel del cel i aiges de sobre
el cel. Que
tots llon el nom del Senyor: a una ordre dell, tots foren creats
(Sl 148,3-
5). Existim no sols pel poder de Du, sin al davant dell i al
costat dell.
Per aix ladorem.
73. Els escrits dels profetes inviten a recobrar la fortalesa en
els moments
difcils contemplant el Du poders que va crear lunivers. El poder
infinit
de Du no ens mena pas a escapar de la seva tendresa paterna,
perqu en ell
es conjuguen lafecte i el vigor. De fet, tota sana
espiritualitat implica al
mateix temps acollir lamor div i adorar amb confiana el Senyor
pel seu
infinit poder. En la Bblia, el Du que allibera i salva s el
mateix que va
crear lunivers, i aquestes dues maneres divines dactuar estan
ntimament i
inseparablement connectades: Ai, Senyor meu! Vs sou qui va fer
el cel i
la terra amb el vostre gran poder i bra ests. Res no s
extraordinari per a
vs []. I tragureu el vostre poble Israel dEgipte amb senyals i
prodigis
(Jr 32,17.21). El Senyor s Du per sempre, ha creat la terra dun
cap a
laltre. No es cansa, no defalleix. s insondable la seva
intelligncia. Dna
noves forces als cansats, enrobusteix els qui sn febles (Is
40,28b-29).
-
35
74. Lexperincia de la captivitat a Babilnia va engendrar una
crisi
espiritual que provoc un aprofundiment de la fe en Du,
explicitant la seva
omnipotncia creadora, a fi dexhortar el poble a recuperar
lesperana
enmig de la seva situaci desgraciada. Segles desprs, en un altre
moment
de prova i persecuci, quan lImperi rom mirava dimposar un
domini
absolut, els fidels tornaven a trobar consol i esperana
acreixent la seva
confiana en el Du totpoders, i cantaven: Senyor, Du de lunivers,
les
vostres obres sn grans i admirables. Rei de les nacions, les
vostres
decisions sn justes, no van mai errades (Ap 15,3). Si va poder
crear
lunivers del no-res, tamb pot intervenir en aquest mn i vncer
qualsevol
forma de mal. Per tant, la injustcia no s invencible.
75. No podem sostenir una espiritualitat que oblidi el Du
totpoders i
creador. Daquesta manera, acabarem adorant altres poders del mn,
o ens
collocarem en el lloc del Senyor, fins a pretendre trepitjar la
realitat
creada per ell sense conixer lmits. La millor manera de posar en
el seu
lloc lsser hum, i de posar fi a la seva pretensi de ser un
dominador
absolut de la terra, s tornar a proposar la figura dun Pare
creador i nic
amo del mn, perqu altrament lsser hum tendir sempre a voler
imposar a la realitat les seves prpies lleis i interessos.
III. EL MISTERI DE LUNIVERS
76. Per a la tradici judeo-cristiana, dir creaci s ms que dir
natura,
perqu t a veure amb un projecte de lamor de Du en qu cada
criatura t
un valor i un significat. La natura sol entendres com un sistema
que
sanalitza, comprn i gestiona, per la creaci noms pot ser entesa
com un
do que sorgeix de la m oberta del Pare de tots, com una
realitat
illuminada per lamor que ens convoca a una comuni universal.
77. Per la paraula del Senyor fou fet el cel (Sl 33,6). Aix sens
indica
que el mn va procedir duna decisi, no del caos o la casualitat,
la qual
cosa lenalteix encara ms. Hi ha una opci lliure expressada en la
paraula
creadora. Lunivers no va sorgir com a resultat duna
omnipotncia
arbitrria, duna demostraci de fora o dun desig dautoafirmaci.
La
creaci s de lordre de lamor. Lamor de Du s el mbil fonamental
de
-
36
totes les coses creades: s que estimeu tot el que existeix i no
us repugna
res del que heu creat, ja que no heu fet res sense estimar-ho
(Sv 11,24).
Llavors, cada criatura s objecte de la tendresa del Pare, que li
dna un lloc
en el mn. Fins i tot la vida efmera de lsser ms insignificant s
objecte
del seu amor i, en aquests pocs segons de la seva existncia, ell
lenbolcalla
amb el seu afecte. Sant Basili el Gran deia que el Creador s
tamb la
bondat sense enveja,44 i Dant Alighieri parlava de lamor que mou
el sol
i les estrelles.45 Per aix, de les obres creades es puja fins a
la seva
misericrdia amorosa.46
78. Al mateix temps, el pensament judeo-cristi va desmitificar
la natura.
Sense deixar dadmirar-la per la seva esplendor i la seva
immensitat, ja no
li va atribuir un carcter div. Daquesta manera es destaca encara
ms el
nostre comproms davant della. Un retorn a la natura no pot ser a
costa de
la llibertat i la responsabilitat de lsser hum, que s part del
mn amb el
deure de conrear les seves prpies capacitats per a protegir-lo
i
desenvolupar les seves potencialitats. Si reconeixem el valor i
la fragilitat
de la natura, i alhora les capacitats que el Creador ens va
atorgar, aix ens
permet posar fi avui al mite modern del progrs material sense
lmits. Un
mn frgil, amb un sser hum a qui Du confia la seva cura,
interpella la
nostra intelligncia per a reconixer com haurem dorientar,
conrear i
limitar el nostre poder.
79. En aquest univers, conformat per sistemes oberts que entren
en
comunicaci els uns amb els altres, hi podem descobrir
innombrables
formes de relaci i participaci. Aix duu a pensar tamb el conjunt
com a
obert a la transcendncia de Du, dins la qual es desenvolupa. La
fe ens
permet dinterpretar el sentit i la bellesa misteriosa del que
sesdev. La
llibertat humana pot fer la seva aportaci intelligent cap a una
evoluci
positiva, per tamb pot afegir-hi nous mals, noves causes de
sofriment i
veritables retrocessos. Aix dna lloc a lapassionant i dramtica
histria
humana, capa de convertir-se en un desplegament dalliberaci,
creixena,
salvaci i amor, o en un cam de decadncia i de mtua destrucci.
Per
aix, lacci de lEsglsia no sols intenta recordar el deure de
protegir la
44 Hom. in Hexaemeron, 1, 2, 10: PG 29, 9. 45 Divina Comdia.
Parads, Cant XXXIII, 145. 46 BENET XVI, Catequesi (9 novembre
2005), 3: LOsservatore Romano, ed. setmanal en llengua espanyola
(11 novembre 2005), p. 20.
-
37
natura, sin que al mateix temps ha de protegir sobretot lhome
contra la
destrucci de si mateix.47
80. No obstant aix, Du, que vol actuar amb nosaltres i comptar
amb la
nostra cooperaci, tamb s capa de treure algun b dels mals
que
nosaltres real
