Març 2015

Núm. 12 EnMoviments

informatiu del centre d'interès en moviments social s

de la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero

Continguts

amb menys de 150 paraules > pàg.2

la ressenya > pàgs.3 i 4

el documen-tal > pàg.5

activitats : GLA > pàg.6 i 7

novetats > pàg. 8

el còmic > pàg. 9 i 10

l’agenda : Solo para cortos > pàg. 11

l’agenda : mes en feme-ní > pàg. 11

l’estrena documental > pàg.12

la playlist > pàg.12

un món nou fet de lli-bres : Lite-ral > pàg.13

la vinyeta de.. Brieva > pàg.14

Contingut destacat

La imatge

El còmic > pàgs.9 i 10

resse-nya > pàgs.3 i 4

el docu-mental > pàg.5

Activi-tats : GLA > pàgs.6 i 7

nove-tats > pàg.8

l’agenda > pàg.11

l’agenda > pàg.11

l’es-trena

> pàg.12

un món nou fet de llibres > pàg.13

col·lecció: la Secció Recursos proporciona eines per a la creació de coneixement i desenvolupament d’experiències amb documents pràctics per al disseny, creació, gestió i desenvolupament de projectes de participació ciutadana; la Secció Testimoni s’ofereix com a font de saber i transmissió de coneixement i experiències dels moviments associatius. Aquestes dues seccions, inte-grades per monografies, es complementen amb la Secció d’Audiovisuals i la Secció de Revistes i fanzines relaciona-des amb els moviments socials.

La biblioteca desenvolupa un ‘centre d’interès’ en movi-ments socials, que pretén ser quelcom més que un conjunt de documents. Vol ser un conjunt de recursos per a conèixer, aprendre i crear. Al mateix temps, testimoni dels movi-ments associatius que neixen de la societat civil i espai per a la formació i desenvolu-pament d’iniciatives ciutada-nes.

El fons que l’integra, gira sobre dos eixos conceptuals, que corresponen a les dues seccions temàtiques de la

Página 2 E N M O V I M E N T S

Biblioteca Trinitat Vella – J.Barbero

Galícia, 16. 08033 Barcelona. ℡ 93 676 29 68.

� b.barcelona.tv@diba.cat. www.bcn.cat/bibtrinitatvella.

www.facebook.com/bibtrinitatvella. h"p://issuu.com/trinitatvella

Volíem parlar d’hipocresies… per exemple, de la hipocresia mediàtica que ens rodeja a diari, que es mastega en els mitjans de comunicació. Com es crea, dentada a den-tada, el discurs i el relat d’una socie-tat en la que ens veiem abocats irremeia-blement… la hipocresia de denunciar les destrosses del fonamentalisme religiós en l’art mil·lenari sense, denunciar les que infringeixen les multinacionals en el me-di ambient, desplaçant pobles i extingint cultures mil·lenàries… o honorar fins a la sacietat les víctimes (innocents, sí) de l’11M sense recordar ni una sola vega-da les més de 15.000 morts (també inno-cents) que s’ha cobrat l’estret de Gi-braltar o les més de 400 morts anuals per accidents laborals… Però l’anul·lació de l’absolució de les condemnes per rodejar el Parlame nt ens deixa sense paraules... tot el despropòsit de la política de representa-ció parlamentària reflectit en aquest acte... despr és encara diran que ens representen?

Amb menys de 150 paraules

el cent r e d' i n-

t er ès en movi -

ment s soci al s de

l a bi bl i ot eca

Tr i ni t at Vel l a-

J. Bar ber o

Per descomptat, les opinions expressades en aquest informatiu no reflecteixen ne-cessàriament les de l’Ajuntament de Barcelona, el D istricte de Sant Andreu, Biblio-teques de Barcelona o la Biblioteca Trinitat Vella- J. Barbero.

Página 3 M A R Ç 2 0 1 5

La ressenya

Antonio PÉREZ COLLADO

Votar o decidir : Guía para electores remisos Tavernes Blanques : l’Eixam, 2014

Ara que tenim diversos períodes electorals a l’horitzó, i que l’es-pectre polític sembla remogut ja sigui amb l’aparició de noves for-macions que s’arroguen una altra forma de fer política, postulant-se com a via representativa de l’espe-rit del 15M; amb la formació de co-alicions on conflueixen diverses forces polítiques àvides, o bé de en-trar en l’escenari polític o bé de sot-metre’s a líftings ideològics, més o menys creïbles, per a no caure en l’oblit electoral; amb anti-gues formacions que es reclamen regenera-dores de la vella po-lítica i protagonis-tes del canvi que ha de venir; o formaci-ons recents que es presenten com a imma-culades, i garantia d’una nova alternati-va per a fer la polí-tica de sempre ... per què no fer una mirada a una altra opció electoral, menystinguda i menyspreada pels partits polítics i els demòcrates més purs i recalcitrants? Es tracta de: l’abstenció activa.

El llibre d’ Antonio Pérez Collado fa una mirada crítica i raonada so-bre el joc electoral i les seves conseqüències, al mateix temps que defensa l’abstenció activa com a únic camí vàlid per a ‘ cambiar el sistema y buscar una forma de rela-cionarnos más solidaria, democráti-ca y autogestionaria’ .

A partir de reflexions sobre dife-rents idees relacionades amb els procés electoral, i un cop d’ull a la democràcia espanyola, planteja els seus dubtes sobre la represen-tació parlamentària: els tòpics al voltant del concepte de democràcia, un procés on la població hauria de poder decidir de manera autònoma i

directa les decisions que l’afecten; l’ac-ceptació acrítica d’unes eleccions que són una representació teatral, espectacle simbòlic, per a que el veritable poder mantingui sotmès el sistema parlamentari; el miratge de la re-presentativitat del poble a les institu-cions, institucions sotmeses a la lògica de les relacions de poder, i que acaben transformant i anul·lant, inexora-blement, els i les representants parla-mentàries que hi ac-cedeixen, benintenci-onades, amb la inten-

ció de canviar-les; els successius intents per a rentar la cara al sistema i fer presentable i humana la barbàrie i el saqueig que repre-senta el model capitalista; i re-cordar que tots els processos de transformació real de les relacions econòmiques i socials, fossin revo-lucionaris o no, han sofert l’atac dels poders establerts fins a sot-metre’ls per les armes o reconduir-los políticament, de nou, cap a formes de poder opressores i explo-tadores, d’una minoria dirigent so-bre una majoria social.

Pérez Collado analitza les inicia-tives electorals sorgides al vol-tant del moviment 15M. Critica les interessades urgències mediàtiques que demanen la seva transformació en una força política que dugui les reivindicacions al Parlament, i així rendibi-litzar políti-cament, quan no adormir, aquests anys d’assemblees, manifestacions i marees, obli-dant un dels lemes del 15M: Vamos despacio porque vamos lejos . L’autor qüesti-ona els personatges que s’han apro-pat als moviments socials amb l’ob-jectiu partidista de forjar certes elits i lideratges quan aquesta ca-rència és precisament l’èxit del 15M. I defensa que des dels grups sorgits en el 15M s’està duent a terme un treball silenciós, potser menys colorista i espectacular que les acampades originals, però cons-tructiu; que es-tà fent realitat un esbós del que podria ser una societat auto-gestionària, al marge de l’Estat i el Capital: cooperatives de producció i con-sum, mitjans de comunicació al-ternatius, l’o-cupació d’habi-tatges per a fa-mílies que es troben al car-rer, fomentar la solidaritat i la troca,... Insisteix, però, que és la independència dels partits polí-tics la força del moviment sorgit a les places, i la força al carrer la que atura desnonaments, paralitza privatitzacions, qüestiona retalla-des, crea xarxes i aixeca projec-

tes... va ser al carrer com s’acon-seguí la jornada laboral de vuit hores, el reconeixement dels drets de les dones o del col·lectiu homo-sexual, els serveis públics...

També planteja com a sospitós que, en les possibles vo-tacions de proces-sos d’autodetermi-nació o referèn-dums per a trans-formar el model estatal de monar-quia a república, s’assumeix sense qüestionar que els nous Estats i na-

cions es regiran pel sistema polí-tic parlamentari representatiu i pel sistema econòmic capitalista.

Antonio Pérez Collado defensa l’abstenció activa. I demana res-pecte per les persones que decidei-xin exercir-la, així com el dret a queixar-se dels abusos i la incom-petència de la classe governant per no haver participat en la seva

elecció. Alerta de la profunda labor feta pel sistema per a convèncer-nos de la necessitat de ser governats per la classe políti-ca i de la urgèn-cia en trencar la farsa electoral i buscar autènti-ques vies de par-ticipació i fór-mules solidàries per avançar cap a una societat lliure. Aquesta

abstenció activa, en tot cas, ha d’anar acompanyada d’activisme, compromís, i lluita al carrer. Un procés que vaticina serà lent i dur, però la única opció per anar teixint xarxa, complicitats i pro-jectes, un model econòmic realment alternatiu al capitalisme.

Página 4 E N M O V I M E N T S

“... tenemos mil razones para dudar del sistema parlamentario, cuya trayectoria de sumisión al

verdadero poder es indiscutible, con independencia de los partidos

que los dominen en cualquier tiempo y lugar ...”

“... Decir que el 15M está acabado o no ha servido para nada si no se transforma en una fuerza que se lanza a cambiar el sistema desde dentro, es no entender nada

sobre lo que ha pasado o pretender reconducir esa muestra

de rebeldía colectiva, de participación horizontal y

transformación de lo cotidiano hacia posiciones trilladas y fracasadas de participación

política ...”

Página 5 M A R Ç 2 0 1 5

El documental presenta l’acció de diversos col·lectius en la lluita contra la violència, una violència que ha dessagnat Colòmbia durant més de 50 anys.

A les zones rurals, la violència entre exèrcit, paramilitars i guer-rilla ha provocat el des-plaçament de gran part de la població, sota amena-ces de mort. La població camperola s’organitza en comunitats, Comunidades de Paz , territoris de no violència, que es troben en mig d’un foc creuat, negant-se a col·laborar amb cap força armada. Aquesta oposició a qual-sevol força armada porta als seus integrants a as-sumir que poden ser as-sassinats qualsevol dia. Tampoc col·laboren amb la justícia estatal, ja que les persones que denunci-en casos d’abusos són as-sassinades. Les Comunida-des de Paz lluiten per la seva independència davant la vio-lència dels diferents grups armats, siguin legals o il·legals; lluiten per el respecte dels drets humans, per una vida digna i l’autosufici-ència de les seves comunitats.

El documental també mostra com s’organitzen els grups de dones que es reuneixen per a exigir defensar la memòria i la reparació de les víctimes de la violència i contra la impunitat en la que viuen els agressors, protegits per l’Estat. Aquests col·lectius busquen un nou llenguatge, unes noves formes de expressar-se, amb el diàleg i la paraula com a mitjà per a sortir del discurs que ha generat la vio-lència.

Hi ha grups que treballen amb els jo-ves que han crescut en ambients agressius, intentant mostrar-los al-ternatives a la violència, i a tot allò que envolta aquesta violència (prostitució, tràfic de drogues,...) davant l’escassetat de sortides vi-tals en moltes ciutats colombianes.

Tot un moviment antimili-tarista juvenil s’orga-nitza en xarxa per a cre-ar consciència entre els joves, crear espais per a pensar què succeeix en-torn la violència, mit-jançant accions culturals i lúdiques, explorant me-todologies per a exigir drets que queden negats per les armes, des d’una posició autònoma i contra la criminalització de la joventut dissident. La Guardia indígena , és una força que s’oposa a la violència dels militars o la guerrilla, sense uti-litzar armes. Posa la co-munitat en el centre, in-tenta evitar la insensi-

bilització dels joves davant la nor-malitat que suposa conviure amb la violència.

La pacificació democràtica impulsada per l’Estat ha suposat la militarit-zació de molts territoris, provocant tensió psicològica constant i asset-jament a la població organitzada. La militarització desplaça la població per a que les empreses transnacionals implementin els projectes econòmics. Avui, les multinacionals, majoritàri-ament espanyoles, controlen gran part de les terres cultivables i del nego-ci del sector energètic, el sector bancari i d’assegurances, mitjans de comunicació, la construcció, ... Ai-xí, la militarització té una relació directa amb el model econòmic neoli-beral que es desenvolupa a Colòmbia.

el documental

ColomVía : un viaje a través de la resistencia civi l en Colombia idea de Chabier Nogueras, Luis Lorente i Rosa de la Nava Zaragoza : Mambrú : Ecologistas en Acción, 2011

el GLA

Página 6 M A R Ç 2 0 1 5

XELL, Xarxa d’Educació Lliure

Educació Lliure

Dimarts 24 de març, 2015. 19h A la biblioteca Trinitat Vella-J.Barbero

Calendari de sessions GLA

2014/15

La XELL és la Xarxa d’Educació Lliure , una associació de persones a favor d’una mirada respectuosa envers le s ne-cessitats vitals de la infància. Creuen que educar no significa instruir, ni tan sols ensenyar, sinó més aviat cuidar i acompanyar els processos de vida dels infa nts i les seves famílies. La XELL treballa envers dos gra ns ob-jectius: Ajudar els nous projectes d’educació lliur e i facilitar l’intercanvi entre els que ja funcionen; i Di-fondre, des de la proximitat, aquesta mirada respec tuosa envers la infància.

Més info a: http://educaciolliure.org

"… Un niño que desde siempre ha si-do respetado en su libertad de aprendizaje es sencillamente capaz de escucharse y seguir los dictados de su corazón. Cuando un niño ha sido continuamente motivado desde el exterior, dirigido desde afuera, aprende a acallar su corazón y esperar indicaciones aje-nas.

Pero eso sucede desde la desconfianza de los adultos, según los cuales los niños vienen a perder su tiempo jugando y haciendo cosas que no les convienen. Como si jugar no se correspondiese con un sofisticado mecanismo evolutivo desarrollado por nuestra especie que permite elaborar y comprender el mundo de una manera sencilla y fascinante para los niños…

Los adultos, desde los despachos, elaboramos «currículums» y «programaciones» y pensamos «qué, cómo y cuándo» tenemos que «enseñar» a los niños para que aprendan. Creemos que si no decidi-mos todo eso, los niños no aprende-rán «lo que tienen que aprender».

Nuestras intervenciones educativas

están basadas en la desconfianza o el miedo: hacia los niños, hacia nosotros, hacia la vida. El Sistema Educativo que conocemos es un mode-lo que en su esencia desconfía de la humanidad y de su capacidad de

aprendizaje. Es un sistema que limita, modela, dirige, estira y recorta a los niños. Los adultos dirigimos y pre-tendemos controlar la vida de los más pequeños. Les decimos qué hacer, qué aprender, por una inconsciente falta de respeto a ellos, a la humani-dad, a la vida.

Desvalorizamos todo el gran potencial que llevan dentro para construirse a sí mismos. Desconocemos u olvidamos que cada ser humano dispone de un programa de aprendizaje pro-pio, interno, valioso, único,

vivo, legítimo… que necesita ser protegido. Estamos demasiado ocupa-dos y preocupados con nuestros pro-pios objetivos y proyectos para los niños como para permitir y concebir que existan los suyos. Y mucho me-nos que sus propios deseos o in-quietudes sean más adecuados que los que podamos proponerles noso-tros …”

Amb l’objectiu de promoure la reflexió, el debat i l’activisme a tra-vés de la lectura, el GLA obre la biblioteca a movi ments socials per a compartir coneixements, idees i diferents maneres de treballar les problemàtiques socials. El GLA funciona com un ‘clu b de lectura’, un grup de persones ens trobem un cop al mes per a com entar un llibre llegit prèviament. En el GLA, són els moviments soc ials qui escullen la lectura, relacionada i representativa de la tasc a que desenvolu-pen, i que ens serveix com a punt de partida per a la tertúlia i el debat.

Què és el GLA

E N M O V I M E N T S Página 7

Millor que nou, 100% vell... : tallers de repa-ració i botigues de segona mà de l'àrea metropolitana

de Barcelona

Barcelona : Secció de Pre-venció de Residus de

l'EMSHTR, 2014

Moviment veïnal : reptes de futur

Barcelona : Federació d'As-sociacions de Veïns de Bar-celona : Mediterrània, 2012

COL·LECTIU PUNT 6

Dones treballant : guia de reconeixement urbà amb

perspectiva de gènere

Barcelona: Comanegra, 2014

DELGADO, Manuel; LEÓN, Ma-ria; PADULLÉS, Jofre

Iconoclàstia i anticlerica-lisme : violència religiosa a la Catalunya contemporà-nia

Barcelona : Pol·len, 2013

FERNÁNDEZ, Miquel

Matar al Chino : entre la revolución urbanística y el

asedio urbano en el barrio del Raval de Barcelona

Barcelona : Virus, 2014

FRANCH, Pere

La Guerra des del Despatx Oval : com els presidents nord-americans justifiquen l'acció bèl·lica en el seu discurs

Lleida : Pagès, 2014

LAPIERRE, Georges

El Mito de la razón

Barcelona : Alikornio, 2003

MOLANO, Alfredo

Espaldas mojadas : historias de maquilas, coyotes y adua-nas

Bogotá : El Áncora : Paname-ricana, 2005

OLLÉ ROMEU, Josep M.

Les Bullangues de Barcelona durant la Primera Guerra

Carlina : 1835-1837. Vol I

Tarragona : El Mèdol, 1993

ROMERO MIRALLES, Cristina

Una Revolución en la escu-ela : despertando al dragón dormido

Santa Cruz de Tenerife : Ob Stare, 2014

SÁNCHEZ-ALBORNOZ, Nicolás

Cárceles y exilios

Barcelona : Anagrama, 2012

VERGÉS, Josep C.

Tots els homes de Duran : la corrupció política de Cata-lunya

Barcelona : Llibres de l'Ín-dex, 2000

Cuidado, resbala

documental de María CAMACHO

[S.l.] : Círculo de Muje-res, 2013

No-Res : vida i mort d'un espai en tres actes

documental de METROMUSTER

Barcelona: Metromuster, 2013

novetats

Página 8 M A R Ç 2 0 1 5

Secció RecursosSecció Recursos

Secció Testimoni

Secció Testimoni

E N M O V I M E N T S Página 9

el còmic

Pino CREANZA Cairo Blues Madrid: Ediciones del Oriente y el Mediterráneo, 20 14

Amb un estil realista i gairebé fo-togràfic Pino Creanza ens mostra el procés en la presa de consciència política de la població egípcia, i l’evolució d’aquesta per a trencar el silenci en favor dels drets humans i civils. Aquest procés culminà amb les revoltes del 25 i 26 de gener de 2011 a Egipte, que van acabar derrocant a Hosni Muba-rak.

La repolitització de la societat egípcia ha pro-vocat que aquesta ocupi els espais públics com a canal d’expressió críti-ca, trencant així amb l’anestèsia i el silenci polític instaurat a Egipte des del 1952.

L’activisme es va difondre, sobre-tot, entre la joventut, que parti-cipà de manera intensa en activi-tats polítiques i socials, en la creació de comitès, plataformes, col·lectius i associacions. Una jo-ventut que deixà enrere els tabús i la por, per a trencar amb les nor-mes preestablertes. Un dels fets més destacables d’aquestes revoltes va ser la participació cada cop més important de les dones. Van estar en les protestes des del principi, tot i l’assetjament i la violència exercida contra elles, per atemorir-les i evitar que sortissin al car-rer a manifestar-se.

Pino Creanza ens mostra tot aquest procés agafant com a protagonista a la ciutat de El Caire, representa-ció i símbol de la dualitat entre

la tradició musulmana i la moderni-tat capitalista, dues forces que conviuen i es retroalimenten.

Tradicionalment Egipte, sempre ha estat un aliat dels EUA, essent el país que ha rebut més ajuda econòmica per part dels Estats Units, només per darrera d’Israel. Aques-ta relació només començà a trontollar amb el dis-tanciament entre els in-teressos geopolítics dels EUA i els interes-sos econòmics i finan-cers de les elits egíp-cies, que van fer que el país es paralitzés i la població quedés ofegada.

La liberalització de l’economia egípcia i

l’aliança cada cop més estreta en-tre la política i el Capital, ha fet que en les darreres dècades floreixi l’especulació immobiliària i una sumptuosa elit econòmica; que al mateix temps ha anat augmentant la frustració, la sensació d’injus-tícia social i l’extremisme polític entre la població.

El 2011, les tecnologies occiden-tals permeteren nous canals d’ex-pressió i protesta, la visibilitat de la dissidència política i dels moviments socials, en un país que porta 25 anys en situació d’estat d’excepció. Un país amb una situa-ció molt precària pel que fa els drets d’expressió i associació, on joves blocaires i periodistes inde-pendents es juguen anar a la presó per a donar informació sobre les protestes.

L’impuls d’apoderar-se de l’espai públic, reservat en exclusiva a lloar la figura de Mubarak, i la necessitat per part de la població d’explicar la seva pròpia història i d’il·lustrar la revolució, ridi-culitzant i criticant els gover-nants, retratant els joves morts en els enfrontaments i víctimes de la repressió de les revoltes, va fer que es produís una explosió de determinades e x p r e s s i o n s a r t í s t i q u e s populars, com el grafiti.

La pressa de c o n s c i è n c i a de la pobla-ció, expres-sades mitjan-çant les re-voltes, gene-raren espais de trobada i discussió, laboratoris d’autogestió i formació política. Les reclamaci-ons a les revoltes no estaven rela-cionades amb una classe social de-terminada, ni amb una confessió re-ligiosa, ni tenien a veure amb una petició concreta que necessités una resposta per part del govern, sinó que intentaven combatre la corrup-ció generalitzada, el nepotisme, la falta de llibertat d’expressió, els abusos policials, presents en cada aspecte de la vida quotidiana de la població.

Les revoltes iniciades el gener de 2011, van constituir un procés obert, caracteritzat per la pola-rització i la inestabilitat. A mit-jans del 2011, semblava que El Cai-re havia tornat a la normalitat. Mentre la sensació entre la pobla-ció era que ‘tot està canviat, però no ha canviat res’, la plaça Tahrir s’omplia d’heterogenis col·lectius

ciutadans i persones que a títol in-dividual es mantenien fidels a la revolució i al record dels prop de 800 morts a les revoltes. Aquest es-perit de rebel·lia col·lectiva es topava amb les maniobres interessa-des en fomentar la divisió i el con-flicte entre els manifestants, so-bretot de caràcter religiós, i on

els militars, antics guardi-ans de la polí-tica egípcia, mantenen el po-der i continuen reprimint la llibertat d’ex-pressió i d’in-formació.

Per altra ban-da, no quedava clara l’orien-tació de la junta militar, en el poder des de la caiguda de Mubarak.

Tant es podia orientar cap a una transició per a l’establiment d’un estat democràtic, com cap el retorn a un règim autori-tari que mantingués l’ statu quo an-terior.

En una nota final, l’autor ens les darreres informacions sobre les eleccions que portaren al govern a Mohamed Morsi, considerades les pri-meres eleccions lliures a Egipte. També de les protestes que el juliol de 2013 forçaren la seva destitució i la ascensió al poder de Abdul Fa-tah Al-Sisi, general de les forces armades, cara visible de la fulla de ruta marcada per l’exèrcit egipci.

Així, el final de Cairo Blues queda obert, ja que la història del poble egipci està per escriure. Tant de bó, una segona part del còmic ens pugui aportar més elements a una vi-sió allunyada de l’imaginari prefa-bricat pels mitjans de comunicació.

Página 10 M A R Ç 2 0 1 5

E N M O V I M E N T S Página 11

l’agenda

11è Festival Internacional de Curtmetratge Social

Solo para Cortos 20, 21 i 22 de març de 2015, a l’Ateneu Popular de Nou Barris

Els dies 20, 21 i 22 de març de 2015, tindrà lloc a l’Ateneu Popu-lar de Nou Barris – Barcelona l’11a edició del Festival In-ternacional de Curtme-tratges Socials “Solo para Cortos”.

En aquesta edició, s'han rebut més de 180 curtme-tratges, procedents de tot el planeta Terra.

29 han estat seleccio-nats per a exhibició i optaran al premi del pú-blic, i 10 d’aquests als diferents premis que atorga el ju-rat.

Durant els dies del festival podrem

veure les diferents sessions pano-ràmiques cedides pels festivals Luksuz (Eslovènia) i Look & Roll

(Suïssa), Tanjazoom (Tànger) i Todos Somos Otros (Mèxic).

En aquesta ocasió, es vol destacar la panoràmica 'Cinema & Circ', en què es podrà veure la projecció de diversos curtmetratges, l’exposició fotogràfica “Clown ‘revolution’ lifts refugee kids”, així com un

espectacle audiovisual en directe amb què el públic tindrà l’oportu-nitat d’interactuar...

l’agenda

El Centre Cívic Trinitat Vella or-ganitza durant tot el mes de març un seguit d’activitats re-lacionades amb la dona:

• l’exposició Cos desobe-dient , resumeix la his-tòria del feminisme com a concepte antagònic de ‘cos sotmès’. A càrrec de FemArt i Ca La Dona . Del 16 al 31 de març.

• l’exposició Les dones del 36 , amb l’objectiu de despertar la consci-ència històrica i home-natjar una generació que va viu-re una Guerra Civil. Del 16 al 31 de març. ( Espai Via Barcino).

• Cinefòrum, Dones i lesbianisme , organitzat pel Grup d’amics GLTB

de Sant Andreu—GAG, amb una peli encara a determi-nar. Dilluns, 23 de març, 19h.

• Recital poètic pel Grup de Dones Pal·las Athenea . Dijous, 26 de març, 18:30h.

• Xerrada, La dona al mer-cat laboral , en que es tractarà la presència de la dona al mercat laboral actual, organitzat pel PI-AD Sant Andreu . Dijous, 26

de març, 19h. Més info: https://www.facebook.com/cctrinitatvella.espaviabarcino

El mes en femení. Cicle del mes de la dona durant el mes de març

El dia 20 de març s’estrena el do-cumental Corrupció, l’organisme no-ciu . Un documental que va més enllà de la denúncia i que planteja com la corrupció afecta la ciu-tadania, des-legitima la democràcia i distorsiona el mercat.

El documental compta amb una bateria de persones en-trevistades que es divi-deixen en dos grups, dos as-pectes des dels que s’enfoca l’as-sumpte de la corrupció. Una part dels testimonis són persones vincu-lades a diversos àmbits de poder que han patit i denunciat la Cor-rupció, l’altre grup de testimonis analitzen la situació del sistema actual i aporten claus per a inten-tar fer front de forma viable a

aquesta lacra i aturar la indefen-sió a la que ens aboca.

El documental també incorpora els dibuixos de Pau Badia, que des d’una visió sa-tírica, ajudarà a sintetitzar els comentaris dels entrevis-tats per a fer-los més visuals.

El documental s’estrena a Bar-celona els dies 20, 21, 22 i 26 de març i els dies 2 i 9 d’a-

bril. Les projeccions es duran a terme en els Cinemes Girona, poste-riorment, durant el mes d’abril també s’estrenarà a Girona, Madrid, Reus i Santa Perpètua de Mogoda.

Més info: www.corrupcioorganismenociu.com

l’estrena

E N M O V I M E N T S Página 12

Corrupció, l’organisme nociu A: Diagonal . Núm. 239. febrer 2015. Pàg. 10

la playlist

Cançons que tenen coses a dir . A la playlist trobareu

(1) Miguel Poveda __ Final!

(2) Miguel Poveda __ Boca seca

(3) Tom Zé __ Defeito 3 : Politicar

(4) Tom Zé __ De: Terra; Para: Humanidad

(5) Tracy Chapman __ Talkin’ Bout A Revolution

(6) Tracy Chapman __ Why?

(7) Ben Harper __ Why My Own Two Hands

(8) Calle 13, Orishas __ Pa’l Norte

(9) Tijuana No! __ Transgresores de la Ley

(10) Tijuana No! __ La Migra

EnMoviments

Playlist_mar’15

Página 13 MARÇ 2015

un món nou fet de llibres

Impulsada per les editorials Tigre de Paper , Pol·len , Bellaterra i Icària editorial , juntament amb el grup Contraban-dos , LITERAL es proposa com una fira ‘ de llibres i idees on s’a-juntaran edito-rials, llibreri-es, autores i autors, lectores i lectors per compartir, dis-cutir i somiar, sobre el món en què vivim i com transformar-lo. Des de la cultura i el pensament crítics gaudirem de la millor literatura crítica compar-tint-la amb qui la crea’ .

Els objectius de Literal són promoure una nova ma-nera de relacionar-se dins del món del llibre polític; portar nous pú-blics al pensament crític i al llibre polític; im-pulsar el mercat social entorn el llibre; estrè-nyer lligams entre la cultura i l’economia so-lidària; i, enfortir l’economia i les formes cooperatives de cultura.

Durant els tres dies que durarà LI-TERAL hi haurà cinc conferències sobre: música i lluita, filosofia i

gènere, els nous periodis-mes, economia crítica, i cultura lliu-re. Aquestes conferències comptaran amb participació d’autores i autors relaci-onades amb ca-

dascuna de les matèries.

A més, s’organitzaran més de 40 de-bats, presentacions de llibres, tertúlies,... dinamitzades pel millor periodisme crític de l’actualitat.

LITERAL també estarà amenitzada musicalment per una bona mostra de música de segells disco-gràfics més frescos de l’ambient cultural i contracultural de la ciutat, i acompanyada de

servei de menjar i beure, des de experiències cooperatives, artesa-nes i d’ajuda solidària.

LITERAL, Fira d’idees & llibres radicals

tindrà lloc els dies 29, 30 i 31 de maig

al recinte fabril Fabra i Coats,

a Sant Andreu de Palomar

http://literalbcn.cat/

La v

inye

ta d

e... B

rieva