1

VALENCIÀ - 1r ESO

Departament de Llengües

3r trimestre curs 2010-1011

Material per a l’alumnat

CIRC

El circ modern és un art del qual es dona inici a Anglaterra amb Philip Astley, encara que ell mai ho va anomenar circ. El primer que ho va fer va ser Franconi.

“A mi m’agrada el circ” - http://ganyet.blogspot.com

Proto-diccionari del circ. Mica en mica s´omple la pica… http://dicdecirc.blogspot.com/

El circ – Vlaminck – 1906 - fauvisme “El gran circ dels invisibles”. Obrint Pas.

Benvingut al paradís. 2007

Nom i cognoms:

2

EM DEMANEU: “VOLEM SABER MÉS COSES DEL CIRC PER PREPARAR LA NOSTRA DISFRESSA...”

1a activitat - PARAULES

Un weblog (també anomenat blog, bloc o bitàcola) és un espai personal d’escriptura a Internet. Es pot definir com un diari online, un “site” que una persona utilitza per a escriure periòdicament, en el qual tota l’escriptura i l’estil s’utilitza via web. Un weblog està dissenyat per a que, com a un diari, cada article (post) tinga data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (weblogger) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s’ha publicat i editat.

En general, els webloggers formen veritables comunitats online amb qui comparteixen interessos. Aquestes comunitats poden tenir diverses formes. Existeixen grups de treball col·laboratiu que utilitzen un weblog com a eina per a comentar, opinar i escriure noticies relatives a la seva tasca. Hi ha moltes persones que utilitzen els seus weblogs per transmetre els seus coneixements d’expert. Hi ha weblogs que simplement donen informació com un diari tradicional.

La millor manera de conèixer els blocs, gaudir-los i nodrir-te d’aquesta revolució dins la www és precisament fer dels blocs les teues fonts d’informació, divulgació i entreteniment visitant-los i comentant-los. Viu els blocs!. Font del text: Viquipèdia

- Al bloc, “A mi m’agrada el circ” - http://ganyet.blogspot.com trobareu informació relacionada amb: associacions de professionals de circ, agenda d’activitats, notícies de circ i enllaços amb altres blocs de circ. Hi ha un bloc molt interessant que ens ajudarà a elaborar el nostre diccionari il·lustrat del circ. Es tracta del: Proto-diccionari català del circ. Mica en mica s´omple la pica… http://dicdecirc.blogspot.com/

Què busquem? PARAULES i SIGNIFICATS

- L’objectiu és conèixer una mica més el món del circ i aprendre paraules noves que ens ajuden a identificar i anomenar amb precisió el que volem (acrobàcia, animals, ankus, ballarina, cartell, acrobàcies aèries, pallassos, salt, trapezi, malabars...) També hi ha vincles amb mostres de diferents espectacles perquè ens fem una idea d’aquells que no coneixem.

Cal que seleccionem la informació que ens interessa, podem prendre nota a la llibreta o guardar-la en un document de word, per elaborar la pàgina del diccionari sobre el/la professional del circ que volem “ser”. Podeu informar sobre qui és? què fa? com treballa? amb quines eines...

Una altra font que cal que utilitzeu és:

El diccionari català-valencià-balear - http://dcvb.iecat.net – molt útil per buscar totes aquelles paraules que no coneixem i de les que necessitem aclarir significats.

Per exemple: per què “Proto-diccionari del circ”, què significa

PROTO- forma prefixada del mot grec πρῶτος, ‘primer’, que s'usa en la formació de neologismes com protohistòria, protomàrtir, etc.

HO HAS MIRAT?

PREN NOTA de tot allò que t’interessa…

3

2a activitat – IMATGES. “Una imatge no val més que mil paraules”. Tusón.

...però, pot fer-les molt atractives...

En socials, esteu aprenent a “mirar obres d’art”, aneu veient obres, coneixent artistes, èpoques, colors, tècniques... farem ús d’aquestes imatges per a il·lustrar la pàgina que prepareu per al nostre diccionari.

Què busquem? Històries d’enquadraments. http://www.cinema-en-curs.org/histories/

Si mirem amb atenció un quadre o una fotografia descobrirem que conté infinites històries. Aquest joc proposa explorar-les, crear-les i explicar-les mitjançant l’enquadrament.

Enquadrar vol dir decidir-ne els límits (què quedarà dins i què fora), quin espai ocuparan les figures principals. En aquest joc desplaçarem la nostra mirada per un quadre o una fotografia.

L’exercici es desenvolupa en tres moments:

‒ primer cal observar amb atenció la imatge, explorar-la detalladament

‒ després, cal triar l’enquadrament que volem fer

‒ finalment, es tracta d’explicar la història que s’ha creat amb l’enquadrament.

A més de les obres que treballeu a l’assignatura de socials, podeu trobar-ne a altres webs:

- El circo a través de la pintura. Página personal de pusetta2. Usuario de Viajeros.com http://www.viajeros.com/fotos/el-circo-a-traves-de-la-pintura?pagina=1

HAS VIST MOLTES IMATGES DE QUADRES AMB EL TEMA “EL CIRC”. TRIA’N UNA. FES L’ENQUADRAMENT.

POSA-LI UN TÍTOL.

COM PODEM FER L’ENQUADRAMENT:

1. Busquem la imatge de l’obra que volem treballar i la guardem en una carpeta. 2. Fem doble clic sobre la imatge amb el botó dret i s’obrirà la imatge a la galeria fotogràfica de Windows 3. Piquem sobre “arxiu” i seleccionem l’opció: fer una còpia i la guardem amb un altre nom. 4. Piquem sobre “corregir” i s’obriran les ferramentes de corregir 5. Seleccionem “retallar imatge” i “proporció original” 6. Busquem l’enquadrament que volem i piquem “aplicar” 7. Guardem la imatge a la carpeta

4

3a activitat – NARRACIONS per a totes les edats

Què busquem? HISTÒRIES DE VIDA

Llegir, escoltar i veure altres històries ens permet aprendre a crear-ne, copsar l’assumpte central d’una narració, allò que viuen i senten els personatges, ens permet d’imaginar-ne d’altres... si és això el que volem...

Del que es tracta és d’ajudar-vos a fer l’activitat plantejada des de socials: “Fem les nostres històries dels personatges del circ”.

- EL NAS DEL PALLASSO. Autor/a: Manel Toda.

Què et suggereix aquesta història?

- El cirque du soleil - http://www.cirquedusoleil.com

Volem descobrir qui són, què busquen, què fan, com ho fan... Volem veure una mostra d’alguns dels seus espectacles i imaginar que li pot passar a: Corteo, OVO, Quidam, Alegrìa, Dralion, Saltimbanco.

PRODUCCIÓ: ARA JA, PODEM COMPOSAR LA NOSTRA PÀGINA DEL DICCIONARI IL·LUSTRAT DEL CIRC

CONCEPTE (El format de la lletra ha de ser: calibri – cos – 28 – negreta - majúscula)

Definició i altres dades (El format de la lletra ha de ser: calibri – cos – 14 – normal – majúscules i minúscules)

Si afegim altres paraules relacionades

Concepte: (El format de la lletra ha de ser: calibri – cos – 14 – negreta i subratllada – seguida de dos punts)

Definició i altres dades (El format de la lletra ha de ser: calibri – cos – 14 – normal – majúscules i minúscules)

Citem sempre les fonts d’on hem tret la informació

(El format de la lletra ha de ser: calibri – cos – 12 – normal – majúscules i minúscules)

Imatge de l’obra

Imatge de l’enquadrament

Títol de l’obra – autor/a – any de realització – estil artístic

(calibri – cos – 11 – normal – majúscules i minúscules)

Títol de la història “creada”

(calibri – cos – 11 – normal – majúscules i minúscules)

5

EL NAS DEL PALLASSO

El meu nas! On és el meu nas...?! crida el pallasso, tot palpant-se la cara i gemegant...

El pallasso està trist i malenconiós, el seu nas ha desaparegut... aquell nas alegre, rodó i de color vermell... Un nas que feia riure a nens i grans... Oooh... el nas del pobre pallasso...!

Tots estan tristos al circ, el seu amic el pallasso no sap riure sense el nas vermell. Regiren el circ de dalt a baix... per tot arreu el cerquen.

Trapezistes, faquirs, domadors, l’home bala, encantadors de serps, tots busquen el vermell i rodo nas.

També les bèsties han copsat que alguna cosa no va bé, i els seus laments arriben en forma de rugits malenconiosos i d’udols que més aviat semblen gemecs. Els elefants amb la llarga trompa, furguen per tots els racons per tal de trobar-lo. Fins i tot els micos tan entremaliats com són, salten i s’enfilen per cordes i xarxes, per guaitar des de les altures i tenir una millor visió.

El gran circ de tres pistes, és ara per ara, un guirigall de personatges de tota mena que van d’un cantó a l’altre, sense rumb fix. La seva icona, el nas vermell, s’ha perdut i sense ell també s’han perdut les ganes de fer riure a la gent...

A la tarda hi ha funció, tot és a punt i enllestit... però falta el somriure del seu amic. Tots estan afligits i no saben que fer, un circ sense rialles, no és un circ.

En Xavier és el fill del domador de lleons. Ajuda al seu pare, tenint cura dels animals i donant-los de menjar. Quan siga gran vol ser un gran domador.

Ell, com tots els altres, també busca el nas del seu amic. Sap que sense ell la funció serà un desastre i els nens marxaran tristos a casa per no haver vist el somriure del pallasso...

Què podem fer...? es pregunta. De sobte crida ben fort perquè tothom el senta...

- Anirem a la ciutat a comprar un nas vermell per al pallasso...! Segur que trobem algun que li vaja bé...!

Tost estan d’acord. Mai s’ha vist una desfilada com aquella... ballarines, domadors, equilibristes, tigres, elefants, foques, camells... marxen a la ciutat formant una llarga filera.

La gent al veure’ls passar aplaudeix i crida: Visca el circ!

Petits i grans s’afegeixen a la comitiva. Les places i carrers de la ciutat s’omplen de gom a gom... des de finestres i balcons, la gent llença confeti i serpentines...

Però no riuen... què passa...? diu la gent, mirant-se els uns als altres.

Per què el circ està trist...? Per què no brillen d’alegria les seves cares...? Què li passa al circ...?

Poc a poc el silenci guanya sobre els crits i les rialles. Per què no riu el pallasso...? On és el seu nas vermell...?

S’acosten i pregunten...

- Què us passa...? Per què esteu tristos...?

Però, no contesten... tan sols volen fer feliç al seu amic...

De mica en mica van reunint tot de nassos de color vermell, però cap d’ells és del gust o la mida del pallasso...

Uns son massa grans, d’altres massa petits... I és que el nas d’un pallasso és un nas molt especial.

En Xavier no es dóna per vençut i reuneix als nens de la ciutat... aviat la noticia corre de boca en boca i tota la ciutat busca el nas vermell.

S’acosta l’hora de la veritat... el públic neguitós fa cua, volen saber com acabarà la funció... haurà trobat el nas tan preuat...?

El gran circ és ple com un ou... no hi cap ningú més. Fins i tot els menuts s’enfilen per damunt de les tanques, per tal de veure la funció.

L’expectació és enorme... i el neguit també.

6

Mai ha vingut tanta gent al circ... Els artistes darrere les bambolines, observen en silenci com la gent ocupa el seu lloc i esperen en silenci l’hora de l’inici.

Els focus il·luminen la pista central... el redoblar de timbals i el so estrident de les trompetes, anuncia per fi, que tot és a punt per començar.

El públic es posa dempeus... aplaudeix i aplaudeix.

Tots porten a la mà un nas vermell, tots volen retornar el somriure al seu amic el pallasso...

Les actuacions, una darrera l’altra desfilen sota la carpa, però la gent només té ulls per al seu heroi... Potser ja ha trobat el seu nas vermell...

El final gairebé és a tocar i tothom és a punt per rebre l’actuació del pallasso...

A la pista central el presentador ocupa el seu lloc. El gran moment ha arribat i el silenci un cop més és l’amo del circ... - Senyores i senyors... nens i nenes...! Amb tots vosaltres....! un redoblar de timbals anuncia l’actuació més esperada... - L’inconfusible, el millor... el somriure ambulant...! L’home del nas vermell...!

Tothom sospira i espera amb l’esglai al cos... L’haurà trobat...?

Els focus amb la potent llum cerquen per tota la pista la silueta del pallasso... però no hi ha ningú...! On és...! xiuxiueja la gent...

Un cop més el redoblar de timbals trenca el silenci...

Totes les mirades es dirigeixen a l’entrada d’artistes... grans i petits bocabadats, amb l’expressió d’innocència pròpia dels infants... No hi ha edats avui, només volen gaudir del somriure del seu amic...

Per fi...! Algú avança cap el mig de la pista...

És ell, el pallasso...! però, què passa...? Està trist i capbaix... no llueix el seu alegre nas vermell...!

El públic aplaudeix, el victoreja... l’animen. No volen un pallasso trist... què serà d’ells sense el seu pallasso...? De sobte la pista s’inunda de nassos vermells... potser algun d’ells sigui el que necessita el pallasso...

Els recull un a un, els mira, se’ls prova... però, cap ni un l’hi torna el somriure...

Obre els braços abatut, sense el seu nas és incapaç de fer riure als seus amics... els nens.

El públic assisteix amb silenci al trist espectacle... El públic torna al seu lloc, assegut. No volien això. Un moment...!

Quelcom està passant...! els reflectors formant un sol feix de llum, convergeixen en un extrem de la pista... un nen camina cap el pallasso... a la mà duu alguna cosa.

Amb llàgrimes als ulls s’apropa al centre de la pista... els focus el persegueixen... la gent conté la respiració i el pallasso l’observa amb el semblant trist...

S’atura en arribar al seu costat, al costat del seu heroi... Amb la mirada radiant i innocent d’un nen...

Un somriure es dibuixa en el seu rostre quan estén la mà per donar-li un nas de pallasso...

Amb les mans tremoloses i la mirada clavada als ulls, encara humitejats del nen, l’agafa...

Dubte... Però, per què no...? El somriure del nen val més que qualsevol nas vermell...!

L’encaixa perfectament... el nen aplaudeix i somriu... una rialla i un altra, seguides de moltes més.

L’esclat de felicitat entre el públic és enorme. Tothom riu i salta d’alegria.

I ell és feliç... el nas no és vermell i ben bé tampoc és el nas d’un pallasso... Però ha fet riure a un nen i això és més que suficient.

Ara se’n adona, que no és el nas el que fa riure, si no les ganes de fer feliços als seus amics.

El públic en peus aplaudeix al seu heroi... riuen i ploren de felicitat... El seu pallasso per fi té el seu nas.... i ells el seu somriure...!

Somriu pallasso, somriu... que jo riure amb tu.

Autor/a: Manel Toda. Una mar de contes – http://www.totcontes.com/view.php?p=l:maneltoda1