Ens agradenels nostres alumnes?Resoldre un conflicte, fàcil? Qui ho ha dit?

Març 2001Número 38 segona època

Una mentida, retards, poca atenció, inter-rupcions, manca de col·laboració, empen-tes per l’escala, què és això dels deures?Desesperació dels pares! Crispació del pro-fessorat. Un robatori, un vidre trencat, unwàter inundat, porros… On anirem a pa-rar! Abans això no passava, venien a l’es-cola a estudiar i es comportaven. No hi havalors, no hi ha disciplina, no hi ha límits,no… Estem disposats a parlar-ne una mica?I si intentem un canvi de perspectiva? Heuvist quins ulls? Té un rínxol ben divertit.Sabíeu que toca el saxo? Col·lecciona taps.Ostres! no en sabia res, em deixeu parat!Quan hi ha un conflicte, és bo de poder-s’hi apropar, d’escoltar, de conèixer, d’a-turar-se uns i altres, de deixar reposar i de

reflexionar. Qui? Tots elsagents implicats. Quan?Immediatament i sense ex-cusa. Sí, sí, el que sentiu!No es poden deixar passarels dies sense resoldre lescoses. Quina bestiesa! Noho veieu que anem debòlit? Sí, però què és l’im-portant i què l’urgent? Reaccionar de se-guida és fer-nos presents, demostrar queestem al cas, que som al darrera, que vet-llem atents, discrets i en silenci… Una es-tona de pati o al final del matí pot ser unbon moment per aturar el primer cop; mésendavant, una entrevista per comunicar,escoltar, entendre i acordar; feranalitzar, fer reconèixer, fer ima-ginar i fer dir que, tot plegat, ha-gués pogut ser diferent. Fer com-prometre, per escrit, si cal… per-què… ei! fer tot això, que no ésuna de les inexcusables tasquesde l’escola? No fos que, per unmoment, oblidéssim que educarés la feina que fem. Possibilitarque s’aprengui a viure i a con-viure –qui consideri que fer-ho éssenzill, que aixequi el dit!– és unprocés que dura tota la vida per-què jo sóc en la mida que els al-tres també són. Diguem-ho d’unaaltra manera, jo no sóc si no ésamb els altres. Si això ens hocreiem de veritat, la resolució delsconflictes ve tota sola. Fàcil? Quiho ha dit que ho sigui?

La resolució deconflictes .............. 2

Joan Lluís Casanovas

Sobre la disciplina 4

Que la solució delconflicte no sigui unconflicte ............... 5

EP Sant AntoniEP Nostra SenyoraEP Calassanci

La normativa,un aixopluc .......... 9

Enric Canet

parlem de:

2

La resolucióde conflictesParlem amb Joan Lluís Casanovas

entrevista

Què és un conflicte?És un fet consubstancial a l’ésser humà.En qualsevol relació, és inevitable la pos-sibilitat d’aparició d’un conflicte. Si exis-tim dues persones és molt probable queneixin conflictes només pel fet de ser di-ferents. El conflicte sempre ha de ser quel-com des d’on es pugui treure suc positiu,especialment des del punt de vista educa-tiu. A partir d’un conflicte l’educador/a hade poder positivar actituds dels alumnes.La seva resolució és un procés, no és unfet puntual. Tenen els seus orígens en lesnecessitats que no s’assoleixen. Alumnesamb mancances econòmiques i socials po-den originar més conflictes que d’altresperquè la societat els presenta un tipus devida basada en el consumisme, a la qualtenen els mateixos drets que tots per acce-dir-hi, però se’ls fa impossible d’arribar-hi per falta de recursos econòmics.

Com neix, creix i mor un conflicte?Neix de la manera més inesperada i senzi-lla. En qualsevol moment es pot donar. Ésun símptoma del marc educatiu que el ge-nera. És molt important la prevenció i lesrespostes educatives que puguem donar.Si tenim capacitat de prevenció podremevitar molts dels problemes que s’originen.Si la prevenció funcionés, l’entrevista jaes podria acabar en aquest punt. Els educa-dors hem de preveure les activitats esco-

lars que puguin ori-ginar conflictes idecidir què faremper evitar-ho. Uncop originat, calbuscar maneres perresoldre’l. Quanmés temps es deixapassar més creix elconflicte i la situa-ció tornarà a ser ne-gativa quan es re-peteixi. Tampoc ésbo actuar d’immediat. Cal aturar-se i pen-sar. No es pot solucionar en calent, caldeixar un mínim de temps. Després és ne-cessari reflexionar, buscar els perquès, qui-nes alternatives veiem per solucionar-homillor i quins passos caldrà fer. A partird’aquí comença la intervenció educativaamb un seguiment tutorial individualitzat.Si no es resolt, s’oculta per treure’l desobre, però persisteix. Un autor deia quela llavor de la violència es planta als pri-mers anys de la vida, es desenvolupa du-rant l’infantesa i dóna els seus fruits «do-lents» durant l’adolescència.

Com ha d’intervenir un educador?Ja he dit que des de la tutoria individual.Però alerta, seria dolent pensar que la re-lació tutor alumne és una cosa exclusiva.L’esforç individual de cada professor l’es-tressa, el crema, l’angoixa... Aquesta ma-nera de fer no solament és negativa sinóque dificulta la resolució dels conflictesen el centre. Cal tenir una visió global perresoldre un conflicte, és un qüestió de cen-tre i ha de fer-se des d’una visió col·lectiva.Els acords, les decisions preses en la tuto-ria individual tenen repercussió a tot elcentre i impliquen a tothom. Només és pos-sible esperar canvis de conducta dels alum-nes quan es tracten aquests temes desd’una visió institucionalitzada.

Quines estratègies podem adoptar?No es poden donar estratègies concretes.Cada conflicte té la seva pròpia realitat i

Joan Lluís Casanovas és psicòleg,educador i ha dedicat tota la seva vidaa la docència dels adolescents i joves.Des de 1993 ha treballat en l’atencióa nois i noies amb problemàtica so-cial, familiar i de fracàs escolar delsbarris de Ciutat Vella de Barcelona.Actualment és el director de l’escolasecundària obligatòria CINTRA, si-tuada al barri del Raval. L’escola ésuna iniciativa intercongregacional,portada a terme per diferentscongre-gacions que li donen suport.

3

entrevistales seves causes. Penso que una estratègiaque pot anar bé, encara que, repeteixo, noés l’única.És la participació, que en el model educa-tiu actual ja es preveu, com un objectiuper a l’alumnat, és una forma de dur a ter-me l’organització del centre educatiu i unafórmula d’actuació professional per partdel professorat. La participació i l’educa-ció són elements que es complementen.

De quina manera es pot dur a termeaquesta participació?Per arribar a la participació en la resolu-ció de conflictes, és necessari que el cur-rículum tingui inclosos diferents progra-mes sobre la resolució de conflictes, desdel marc teòric fins a experiències pràcti-ques que facilitin als estudiants maneresde resoldre’ls millor.

Per tant, és important que els alumnesparticipin activament.La seva participació hauria de ser un ob-jectiu del propi centre. Si volem educarels alumnes en les normes, actituds i va-lors relacionats amb la convivència i ambla resolució positiva de conflictes cal queaprenguin a resoldre‘ls, resolent-los. Laseva participació pot ser molt àmplia, peròem basaré en dos aspectes. La negociacióés considerar alternatives que els portin asolucions mútuament acceptables i a ob-tenir objectius satisfactoris referents a larelació amb els altres. La mediació entrecompanys són formes específiques de ne-gociació en les quals una tercera part im-parcial ajuda a trobar una solució.

Hi ha d’haver normes? De què ser-veixen?El més important pels centres pot semblardonar resposta als conflictes amb unesnormes de convivència que semblen im-prescindibles per al fucionament del cen-tre escolar en el dia a dia. Per poder teniraquesta normativa cal partir prèviament del’elaboració del PEC (Projecte Educatiude Centre), on es troben les finalitats edu-catives que el centre es proposa per alcreixement personal dels seus alumnes.Fer normes, com a primer pas, pot portara una reglamentació incoherent. Les nor-mes han de ser fruit de les línies de centreestablertes en el PEC. A vegades la nor-mativa és una transcripció de les normes

generals, moltes de les quals es donen persobreenteses la qual cosa comporta quecadascú les interpreti i les prioritzi segonsles que consideri més importants.Les normes han d’afavorir l’adquisiciód’uns valors i d’unes actituds que inci-deixen en la formació dels alumnes. Undels apartats del Reglament de Convivèn-cia ha d’estar dedicat a recollir els valorsque donen singularitat al PEC. Amb aixòs’han de redactar unes normes justifica-des i bàsiques. A continuació cito algunscriteris que poden ser útils per seleccio-nar les normes que guiaran la convivènciaen els centres: han de ser coherents ambel PEC; han de ser poques i necessàries;raonables; argumentades des dels valors;controlables; fàcils de complir i clares;compartides i consensuades; formuladesen termes positius; han de recollir el queja funciona en el centre...

4

reflexió Sobrela disciplinaPrincipis bàsics per a una bona actuació.

Des d�Asianapassant per Billy ElliotPropostes per sortir de casa.

espiell

1- Ser oportuns. Fer servir el moment adequat és molt important. És millor ajornar elfet de tractar el tema que no pas abordar-lo en el mateix moment en què passa.

2- Ser ferms i afectuosos. Ser les dues coses és ben difícil. El to de veu indica l’afecte,mantenir la decisió presa mostra la fermesa. Però cal que el que es demana siguiuna mesura «adequada» a l’edat i a les possibilitats.

3- Estimular la independència. Infants i joves estaran més ben preparats per a unaadultesa responsable i feliç si se’ls ha deixat ser independents.

4- Evitar sentir llàstima. Sentir llàstima de l’altre li dóna a entendre que no pot resol-dre els seus problemes. La llàstima engendra debilitat.

5- No preocupar-se gaire del que diran. El comportament de l’alumne no reflecteixnecessàriament els mestres com a persones. No preocupar-se tant pel què diran.

6- Reconèixer de qui és el problema. No implicar-se tant en els problemes dels altrescom si fossin propis. Cal analitzar de qui és la propietat del problema.

7- Hom no pot barallar-se, però tampoc rendir-se. L’objectiu de l’educació és aju-dar l’infant a ser responsable del seu comportament personal. Cal estar disposat aacceptar les seves decisions, ja que no es tracta ni de «guanyar» ni de «perdre».

Potser quan em llegireu, ja no hi serem atemps. Durant aquest mes de febrer finsa principis de març –si no em falla la me-mòria fins el dia 9– podeu veure a Barce-lona el circ Asiana, una producció fran-cesa formada per artistes procedents deCorea del Nord, Mongòlia Central i laXina. No entraré en fer comparacions –sempre són odioses– malgrat, per al meugust, l’apartat de coreografia necessitamillorar. Però segurament, llavors, ja noparlaríem d’Asiana.Asiana és un espectacle «asiàtic» conce-but per a sorprendre’ns i meravellar-nos,fent possible allò que sembla impossible.L’actuació del trapezi –triple mortal in-clòs– ja val la pena per se. Però si un nú-mero resulta extraordinari és l’anomenatLa cuina econòmica, que esdevé divertiti emocionant alhora. Vaja, un espectacleaconsellable tant per a grans com per amés petits.I com que el mes de març és un mes

d’Òscars, volem recomanar-vos –encaraque això de recomanar en el cinema, no ésgaire fiable– que aneu a veure la nomina-da Billy Elliot. Una pel·lícula molt bentrobada, amb uns actors no massa cone-guts –Jamie Bell, Jamie Drawn i GaryLewis– que ratllen la perfecció dels seuspersonatges i aconsegueixen captivar l’a-tenció de l’espectador. El film, amb 3 no-minacions als Òscars, una d’elles al mi-llor guió original, desperta els sentimentsmés humans d’una família minera angle-sa que, amb pocs recursos, participarà delsomni artístic del petit de casa. En defini-tiva, una barrija-barreja d’emocions queajuda a sortir del cinema amb una agrada-ble sensació i un bon regust de boca.I és que, en resum, quan es té vocació, totsembla fàcil, tant en el circ com en el ci-nema… Fins i tot ballar.Ah! me n’oblidava, porteu un mocador, nofora cas que… Bon mes de març!Ricard Coma

5

Que la solució del conflicteno sigui un conflicte

La visió educativa de la qüestió.

resolucióconflictes

EL CONFLICTE A SECUNDÀRIAEduard Maza «Dudu» -EP Sant Antoni

S’ha demanat a la meva escola de fer unarticle per a «Papers»; no em considero elmés indicat, però degut al tema comprencl’arronsament general. M’he permès el luxede guarnir el que fem amb algunes qüesti-ons que em ballen pel cap i amb una des-cripció de la situació.

EL CONFLICTETinc la impressió que les situacions de con-flicte són allò que, ara per ara, angoixa mésel professorat.Tal com jo ho veig, en poc temps, l’escolaha passat de ser el lloc on transmetíem co-neixements al lloc on, a més de seguir duenta terme aquesta funció, n’ha adoptat d’altresque la societat li va demanant.Em sento capaç de transmetre part dels co-neixements adquirits; no tant –però m’hiesforço– en capacitar els alumnes en certeshabilitats procedimentals; i –intueixo–transmeto valors.Normalment l’origen dels conflictes es tro-ba en la diferència de criteris, en la contra-dicció. El conflicte s’agreuja a les aules desecundària quan els nois i noies acusen, amés, la crisi adolescent. La tasca educativano és fàcil, l’escola en pot assumir una pe-tita part; però no pas responsabilitzar-se’nde la seva totalitat.L’educador transmet valors i intenta acom-panyar des de l’experiència; l’educandadopta valors i aprèn d’experiències. Elconflicte apareix quan els valors que jo vulltransmetre no són els que l’alumnat adoptai, quan les experiències de les quals ellsaprenen no són les que jo he viscut; perquèno només jo, educador, sóc qui transmeto,sinó que també influeixen les altres perso-nes i mitjans i, diria, amb molta més força ifreqüència. Per exemple, per a mi és va-luós esforçar-me per aprendre coses, peròells ja saben el mínim imprescindible persobreviure i, cada cop més, se’ls facilital’accés a la informació. Per tant, la culturade l’esforç es perd.

Nosaltres establim normes i en cas de con-flicte dialoguem; ells pretenen imposar laseva opinió i massa sovint ho aconse-gueixen. I perden tant la capacitat de dia-logar, com el valor del diàleg en si mateix,recorrent fàcilment a la violència.Sovint, algun tipus de conflicte de conduc-tua reflecteix situacions familiars molt com-plexes.

LA COMPLEXITAT DE LA SITUACIÓConflictes entre nois i noies, conflictes en-tre pares i fills, entre els propis pares, entrepares i escola, entre nois i noies amb edu-cadors i, fins i tot, entre els mateixos edu-cadors fa que, tot plegat, generi una situa-ció insostenible que provoca unes tensionsque agreugen els conflictes.Malgrat sembli una visió molt negativa, lail·lusió per la feina i la professionalitat in-qüestionable dels docents fa que tothomtregui energies i imaginació per tal d’atu-rar-ho. Podríem qüestionar-nos fins on arri-barà aquesta energia que no sempre és re-novable.

QUÈ FEMIntentem dialogar amb els alumnes, fer-losveure que, malgrat sembli lent, és la millor

6

resolucióconflictes

manera de polir diferències. És l’estratègiadel pacte, a fi que el noi o la noia vagi asso-lint, a través del pacte amb l’educador, unmajor grau d’autocontrol, d’autonomia i deresponsabilitat.El diàleg amb la família perquè, des de casa,pugui col·laborar amb l’escola.En definitiva, davant d’un problema con-nectem totes les parts implicades per a cer-car una via de solució i, quan no se’n veuen,recorrem a l’exclusió temporal per tal queles coses es tornin a asserenar; de cara alsaltres companys pot servir de toc d’atenciói, de cara a les famílies, pot servir perquès’adonin que no estant ajudant el seu fill ofilla.

QUI HO FAAquest és per a mi el punt clau davant delqual sorgeixen algunes qüestions:a) Estem preparats per a suportar la pres-

sió psicològica i de temps d’aquest aug-ment de feina?

b) Estem preparats per a poder reconduiraquestes situacions complexes a d’altresmés normals segons els nostres paràme-tres?

c) Socialment, es valora justament la nos-tra feina o només es critica quan no téèxit?

Voldria remarcar que cap d’aquestes qües-tions, al meu entendre, està directamentrelacionada amb la preparació que hem re-but per a dur a terme la funció original del’escola que, probablement, ha deixat de serla principal. Aquesta tasca necessita d’unagran quantitat de recursos personals i tem-porals i d’una elevadíssima dosi de bonavoluntat que es concentra sobretot en la fi-gura del tutor, que es deu fer aquestes imoltes altres preguntes ¿rep un tractament

LA VIOLENCIA I ELS CONFLICTESDINS DEL MARC ESCOLARMaragda Cuscuela - EP Nostra Senyora

És una moda que en els darrers anys esdivulgui tant el tema de la intel·ligènciaemocional, que es parli en diferentsfòrums del coneixement i el domini ocontrol de les emocions? És casual queen els cursos de formació de secundàriao de primària es tracti de la «resolució deconflictes» o es posi a l’abast un «pro-grama de competència social»?Els qui estem en contacte amb adoles-cents podem observar –igual que es fa ala infantil i a la primària–, que molts delsconflictes que sorgeixen a l’escola tenenel seu origen en els pocs recursos delsnois i noies per resoldre situacions quevan lligades a les relacions i a la interac-ció. Si no poden manejar els sentiments iles emocions i si manca la capacitat perconviure i entendre els conflictes, apa-reixen més sovint sentiments paral·lelscom l’hostilitat, l’agressivitat, la insatis-facció, la rancúnia, el despit, la ven-jança... que, alhora, generen més conflic-tes i dificulten encara més el diàleg.Part dels problemes no estrictament aca-dèmics que es viuen a les aules estan re-lacionats amb la capacitat o incapacitatde dialogar, d’entendre’s, de conviure ide pensar. Tenir conflictes és un fet natu-ral. Ara bé, si en lloc de generar un pen-sament constructiu, l’agressivitat i la vio-lència són la resposta possible al senti-ment de malestar, aleshores la capacitat

diferenciat per part de l’organisme escolar?o acaba essent «l’ase dels cops»?En definitiva, el docent, sobretot el tutor,«deixa la pell» en resoldre situacions quesovint no es resolen, la qual cosa provocauna gran sensació de fracàs. Em costa tro-bar instruments de mesura per veure si hiha més èxits que fracassos o és a l’inrevés.De ben segur m’he deixat moltes coses alcap i d’altres, he estat incapaç de redactar-les; no he dit pas res de nou però, personal-ment, m’ha estat útil fer l’esforç d’escriure-ho i, tot i que el problema, en el meu cicle,és força greu, estic segur que serem capaçosd’anar-lo reconduint.

7

resolucióconflictes

d’aprendre queda molt minvada i la per-sona es pot anar empobrint. I així, d’unamanera cíclica, s’entra en un cercle tan-cat i no s’aprèn, es pensa destructivamento autodestructiva, es crea tensió, es difi-culta la convivència, es genera més ma-lestar… La solució no és senzilla. No n’hiha prou en aplicar una normativa de dretsi deures –tot i ser molt necessària– si elque volem és no únicament resoldre mo-mentàniament una situació circumstan-cial, sinó intentar comprendre el que pas-sa i per què i no traslladar el problema,sinó intentar educar perquè noies i noistinguin més capacitat per entendre’s a simateixos i amb el seu entorn.D’altra banda, el col·lectiu del professo-rat ha donat prou manifestacions d’inde-fensió enfront de les agressions personals,de l’habitual falta de respecte, de consi-deració, de menyspreu a la tasca educati-va, que van més enllà del que es pot con-siderar el límit normal en alumnes ado-lescents i s’ha queixat, i es queixa, d’unalegislació poc contundent enfront dels in-dividus violents. Tot i que la premsa apro-fita l’avinentesa, ¿és casual que darrera-ment es difongui, més que mai, que la fei-na del professorat és estressant, es mos-trin dades per ratificar les baixes labo-rals i es parli de la salut mental dels edu-cadors?En l’entorn familiar no és més fàcil. Moltsovint hi ha famílies que expressen el seudesconcert, la incapacitat per posar límitsals seus fills, les ganes de dialogar sensesaber com fer-ho, sense usar l’autoritatper por a perdre l’afecte dels fills. En elcas dels fills amb comportaments vio-lents, no és senzill que aquest fet es pu-gui reconèixer com un problema que afec-ta tota la família, en comptes de justifi-car i demanar ajuda, com seria desitja-ble. En els centres tenim dificultats perfer encaixar les necessitats dels nois inoies amb les necessitats de les famíliesper una banda, i amb el que la llei dema-na d’atenció a la diversitat tant de situa-cions acadèmiques com personals per unaaltra. Les nostres capacitats i recursospersonals es posen en joc i ens qüestio-nen constantment en relació als recursosd’infrastructura que es tenen o no en cadacas. A part que hi hagi alumnes amb com-portaments molt difícils i conflictius, elproblema està en el nucli del marc edu-

BON COMPORTAMENTI ADOLESCÈNCIAManel Nicolás - EP Calassanci

Aquest escrit pretén convidar a la reflexiósobre les dificultats de mantenir la disci-plina dels adolescents a l’entorn de la clas-se. Quins aspectes i quines accions ha detenir en compte el professor per tal de mi-llorar el clima de treball a l’aula.El professor demana que, a la classe, l’a-lumne adopti un comportament d’atenció,d’estudi, de respecte, de tolerància i de res-ponsabilitat, entre d’altres. És ben cert queaquests valors, en un grau de qualitat va-riable, depenen tant de la herència genèti-ca com de l’educació rebuda en l’ambientfamiliar. Hi ha alumnes, la predisposiciódels quals al treball no necessita gaires es-tímuls i n’hi ha d’altres, hiperactius, alsquals se’ls fa molt difícil, encara que vul-guin, adoptar el comportament exigible al’aula.

L’adolescència és l’etapa en la qual es for-ma la personalitat, quan s’han d’ajustar elvalors i, per tant, quan es produeixen can-vis molt acusats en el comportament.L’adolescent es troba desorientat en moltsmoments, ja que moltes coses canvien dinsell mateix, tant a nivell físic com psíquic.

catiu en què treballem. Un marc que hemde redefinir de nou, amb molt diàleg en-tre el professorat per tal d’establir límitsel més clars possible, situar bé el rol decadascú i tractar d’atendre i de donar res-posta a la diversitat de comportaments ide necessitats personals.

8

resolucióconflictes

És el moment en què és molt sensible a totallò que l’envolta i actua com una espon-ja, absorbint tot allò que succeeix al seuvoltant. Per tant, l’adolescent està molt in-fluenciat i agafa el que creu que és millorper a ell, encara que sigui només per uninstant.Aquest personatge tant influenciable, peròa l’hora indomable, replicador per sistema,desorientat, que s’enamora, que descobreixla sexualitat, que necessita dels amics i depertànyer al grup..., té moltes coses en quèpreocupar-se i, sovint, mostra desinterès perallò que li presentem a l’aula. Mostra apa-tia i cansament, fa soroll, i sembla que no-més té ganes de joc i, en algunes ocasions,fins i tot de joc agressiu.Quin és el paper del professor davant d’a-quests alumnes? El primer que hauríemde fer és posar-nos d’acord en quin és elbon comportament que un adolescent potadoptar. Sovint l’entenem com que, enuna classe magistral de mitja hora, elsalumnes estiguin atents i interioritzantallò que jo els presento. Possiblement, sirelativitzéssim el comportament esperati modifiquéssim les nostres tècniques detreball, no tindríem tantes sorpreses i de-cepcions.

El comportament real dels adolescents ésque parlin, juguin, vagin a la seva i, fins itot, contestin amb manca de respecte, i lanostra actuació davant d’aquestes accionsés sovint una amonestació verbal o unasanció que, en moltes ocasions, ni com-pleixen.Davant d’aquesta premissa, què podemfer? El professor ha de descobrir quins sónels interessos dels alumnes i els ha d’oferirespectatives d’èxit en funció de les sevespossibilitats reals. Ha d’organitzar les clas-ses tenint en compte els principis pelsquals es regeixen els adolescents i ha de

canalitzar les forces dels alumnes, les se-ves inèrcies envers el treball que se’ls volproposar. Ha de ser capaç d’arribar a esta-blir pactes amb els alumnes, tant de ma-nera individual com grupal, essent cons-cient que haurà de modificar algunes co-ses que havia previst anteriorment i, alho-ra, utilitzar els pactes per marcar límits decomportament i actuació que són bàsicsper a la dinàmica a l’aula.En aquesta línia el professor hauria de te-nir en compte que l’adolescent:– és inquiet i no té molta capacitat de

concentració; hem d’organitzar, doncs,activitats que el facin treballar contí-nuament, és a dir, sempre ha de tenirfeina;

– és despistat; tindrem, doncs, materialorganitzat, perquè l’alumne sempre es-tigui ocupat al llarg de la classe.

– necessita parlar, comunicar-se; hemd’organitzar, doncs, activitats perquèparli a la classe: debats, exposicions,treballs en grup;

– necessita aixercar-se, moure’s; hem demodificar doncs l’estructura de l’aula,els hem de canviar de lloc, hem d’uti-litzar altres espais del centre;

– necessita pautes concretes; hem de sis-tematitzar molt, doncs, la feina que liencomanem;

– necessita descobrir-se ell mateix i elmón que l’envolta; dedicarem temps,per tant, a parlar amb ell sobre allò queli interessi;

– necessita renegar de l’autoritat (famí-lia, escola, etc..) ja que ha de formar laseva personalitat; li posarem, doncs, lí-mits i li farem entendre el perquè de lanecessitat d’actuar d’una manera deter-minada;

– el ritme d’aprenentatge de cada alum-ne és diferent; habilitarem doncs ma-terial específic amb expectatives de su-peració i éxit.

Tots i cadascun d’aquests apartats no sónindependents, sinó que el professor quetreballa amb l’adolescent ha d’utilitzar totsels sistemes d’una forma conjunta i dinà-mica.En definitiva, l’organització de l’aula i deltreball, en funció de les característiquesdels alumnes, de les seves necessitats iaportant informació d’acord als seus inte-ressos són elements claus per assolir unbon comportament de l’alumnat.

MOTIVACIÓInteressos dels alumnes Interessos del professor + +Expectatives dels alumnes Expectatives del professor

→

←→

←→→

Variables externes Variables internes Mal comportamentAdolescència Avorriment Interrompre la classeReferents familiars Deixadesa No portar el materialInfluències socials Hiperactivitat Molestar els companys

No fer els deures

→→

9

La normativa,un aixopluc

Diàleg, una via educativa de resolució de conflictes.

per millorar

Si hi ha algun tipus de temaque s�ha posat molt de modaen escoles, casals o centres delleure és el de la Resolució deConflictes.

El conflicte presenta un gruix de situaci-ons complexes i volem la vareta màgicaque les resolgui, perquè ens adonem queaixò de la normativa no és cap solució. Iés lògic, perquè s’han acabat els temps enquè hi havia una veritat absoluta que estransmetia a través de l’autoritat, fos d’unapersona o d’una llei.

QUÈ ENS PASSA A L’ ESCOLA?Sovint ens entossudim a pensar que lesgrans normatives acabaran els conflictes,i cada cop les fem més estrictes i dures, laqual cosa, indefectiblement, porta mésconflictes perquè la normativa solamentvol evitar-los, no els pot solucionar.El conflicte, d’entrada, genera una situa-ció d’agressivitat. Hi ha alguna cosa –visi-ble o latent– que fa estar a algú, o a molts,en una situació d’angoixa. I tota angoixaporta a l’estrès. I l’estrès genera agressi-vitat: paraules fora de lloc, gestos des-plaents, crits, destrosses de material, pro-vocacions.La normativa la fem per tenir un aixopluc,però no soluciona cap conflicte; per tant:

– en primer lloc, hem de ser conscientsque el conflicte existeix i que hem detrobar vies de solució;

– en segon lloc, hem d’aplicar qualsevolmesura dràstica de la manera més posi-tiva possible. No s’hi val un càstig desde la simple posició autoritària, cal per-dre molt de temps i parlar-ne, des d’unarelació, el més adulta possible, amb elnoi o la noia, el nen o la nena. I adultavol dir des del diàleg i des del raonament,tot i que, a vegades, això no és possibleperquè ens posem en una postura de forçai de domini –més propera a un combaton solament pot haver-hi un vencedor ien el qual posem armes cada vegada méspotents i agressives–, que tanca totes lespossibles portes de sortida al noi o noia.I la primera premissa de la resolució deconflictes és que no hi pot haver-hi nivencedor ni perdedor. Quantes vegades,el professorat es pren el conflicte comun ultratge personal, que precisa del des-agravi per superar l’honor perdut!;

– en tercer lloc, hem de partir de la con-sideració que, siguem mestres o profes-sors, tots som educadors. O sigui, pro-fessionals de l’educació. Per tant, somnosaltres qui hem de tenir la major partd’eines per trobar les vies a la resolu-ció de conflictes. I aquí ens cal estu-diar-les, treballar-les, experimentar-les.

ENS CAL SABER LLEGIR

EL MÓN QUE ENS ENVOLTAQuines són les angoixes i les pors de cadageneració d’alumnes, de les famílies delsalumnes, de la societat en general?L’educació vol, fonamentalment, la feli-citat de l’educand a través del seu camí aser persona adulta, autònoma. Llegir la si-tuació concreta i veure quins camins deresolució poden fer-lo créixer. Ni mimar-lo, ni fer-lo dependent; al contrari, a partirde l’exigència que surt des d’ell mateix iaplicant les mesures quan calgui. I sem-pre mantenint el diàleg amb l’equip de pro-fessors, la família i l’alumne.Enric Canet - educador

La normativa solamentvol evitar el conflicte,no el pot solucionar.

Cal que:siguem conscients queel conflicte existeix,apliquem qualsevolmesura dràsticade manera positiva,partim de la consideracióque tots som educadors.

10

Noticiari breuactualitat

CALDESCANTEM PER ÀFRICA

Com cada curs, celebrem la Setmana de laSolidaritat. Enguany hem realitzat una sèried’activitats relacionades amb la Intercultura-litat, centrant-nos cada dia en una cultura di-ferent. Alumnes i professors hem preparat di-verses cançons, per gravar un CD i recollirdiners per l’Ekool Kalassans del barri del SamSam, al Senegal. Uns tècnics de so i d’altrespersones del món audiovisual ens han ceditdesinteressadament els equips de gravació.Aquest CD sortirà per Pasqua i esperem unèxit de vendes per fer una bona aportació ales escoles del Senegal.

CALELLANOVA EDICIÓ DEL DENIP A CALELLA

El proppassat 30 de gener, l’alumnat del’escola de Calella va celebrar una nova edi-ció del Denip (Dia Escolar de la No Violèn-cia i la Pau). Tot l’alumnat participà en diver-ses activitats: treballs sobre la reflexió delsdrets de l’home, jocs simbòlics i experiènciesculinàries del Tercer Món, concentració delsalumnes de batxillerat a la plaça de l’Ajunta-ment amb el lema Rebuig del terrorisme i eldret a la vida... També, en el marc d’aquestadiada, s’ha fet una campanya de recollida dediners per a persones o entitats necessitades.Les 500.000 pta. recollides es destinaran, perparts iguals, a l’escola d’Oussouye (Senegal)i als afectats pel terratrèmol de El Salvador.

GRANOLLERSII JORNADES ESCOLES 3-12

La mediateca de l’escola ha estat convidadaa explicar la seva experiència de funcionamenten el marc de les II Jornades Escoles 3-12,que tindran lloc a la Universitat de Barcelonaels dies 9 i 10 de març. Aquestes jornades,organitzades per la Federació de Movimentsde Renovació Pedagògica (Rosa Sensat), gi-raran entorn el tema: Què s’ha d’aprendre ales escoles 3-12?La xerrada se centrarà en l’explicació de lanostra mediateca i de com arriba a tots els àm-bits, estaments i persones de l’escola, de ma-nera que n’esdevingui un dels seus elementsprincipals i neuràlgics. La presentació del’esperiència anirà a càrrec de la MontseCamps i d’en Lluís Baella, responsables de lamediateca de l’Escola Pia de Granollers, i del’Eulàlia París, responsable del projecte me-diateca de l’Escola Pia de Catalunya.Si esteu interessats en participar en aquestesJornades podeu trucar al telèfon 93 48 73 88o enviar un correu electrònic a:esc3-12@pangea.org

L�ESCOLA GUANYA UNA BECA DE LA

FUNDACIÓ ENCICLOPÈDIA CATALANA

Els alumnes i els professors de 5è i 6è de pri-mària i la mediateca del centre han guanyatuna de les beques de la Novena convocatòriade beques d’ajuda a l’escola patrocinades perla Fundació Enciclopèdia Catalana, amb eltreball Un exemple d’interrelació entre l’aulai la mediateca: el treball per projectes, on esdescriu la manera com alumnes, professors imediateca es coordinen i fan feina plegats peraprendre tot el possible sobre el Sistema so-lar (els de cinquè) i Catalunya dins d’Europa(els de sisè). L’import de la beca és de 600.000pta. i properament tindrà lloc el lliurament.

PREMI CIRIT:

�KOSOVO, SOLUCIONS DE PAU�.

Kosovo, solucions de pau és el títol del tre-ball de recerca de la Gemma Guillamet i laMontse Palet, dues alumnes de l’escola quel’any passat van cursar segon de batxillerat,guardonat amb un dels 70 premis CIRITd’enguany. La Gemma i la Montse, a més defer un treball científicament rigorós i tècnica-ment ben presentat, han volgut demostrar queels conflictes es poden resoldre sense emprarla lògica militar, la guerra o la violència. Ellesparlen de la lògica de la pau, que exigeix pre-venció sempre que sigui possible i, quan jas’ha fet tard, requereix diàleg, voluntat de ne-gociació, habilitat per al pacte i sobretot desigde cooperació. L’enhorabona!

IGUALADAOLIMPÍADES INTERNACIONALS DE

FÍSICA

Els alumnes Berta Colom i Albert Albareda,de 2n de batxillerat, s’han presentat a la fasecatalana de les Olimpíades Internacionals deFísica. La Berta obtingué una molt bona pun-tuació, que és mereixedora de la nostra sin-cera felicitació. L’Albert ha quedat classifi-cat per a la fase estatal, havent quedat en elprimer lloc de la classificació catalana. Vo-lem felicitar-lo i esperonar-lo a seguir en lamateixa línia d’èxits en la nova edició.

OLOTBECA �JOSEP PALLACH�

A ALUMNES DE L�ESCOLA

La beca «Josep Pallach», convocada per l’A-juntament de Girona i l’Institut de Ciènciesde la Educació de la Universitat de Girona,ha estat atorgada a l’escola per a la realitzacióde materials didàctics que permetin fer unestudi comparatiu entre els barris jueus deBesalú, de Girona i de Toledo. En aquest pro-jecte hi participaran els alumnes de 6è de

11

Noticiari breu actualitat

dels professors, pares i alumnes en els Con-sells Escolars de les nostres escoles.Fem palesa la normalitat amb què s’ha des-envolupat aquest procés i manifestem el nos-tre sincer agraïment tant a les persones a quiha correspost marxar com als nouvinguts: alsprimers per la bona feina feta i als segons perla tasca que, a partir d’ara, realitzaran, sem-pre amb l’objectiu de participar de forma ac-tiva i coresponsable en l’educació dels nos-tres fills i alumnes.

CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA

El Sr. Juan José Albericio i Huerta, directorgerent de l’escola de Nostra Senyora (Di-putació) ha estat nomenat Representant delsector de Titulars de Centres Privats en elConsell Escolar de Catalunya, màxim òrgande representació dels sectors afectats en laprogramació general de l’ensenyament en lacomunitat autònoma. Des d’aquí, la nostraenhorabona, amb el convenciment que duràa terme la tasca de responsabilitat encoma-nada amb la professionalitat que el caracte-ritza.

NOVES CARES A L�EQUIP DE GESTIÓ

L’Enrique Díaz, fins ara responsable dels re-cursos informàtics a Sant Antoni, s’ha incor-porat recentment a l’àrea Informàtica del’Equip de Gestió. És ben segur que la sevademostrada vàlua personal i professional con-tribuiran a garantir el servei que, des d’aquestaàrea, les nostres escoles necessiten i mereixen.Benvingut i bona feina!

SALÓ DE L�ENSENYAMENT

Del 22 al 25 de març tindrà lloc una nova edi-ció del Saló de l’Enseyament a la Fira de Bar-celona. L’Escola Pia de Catalunya vol, un copmés, ser-hi present amb un estand. Educadorsde les nostres escoles seran les persones que,de manera rotatòria, es faran càrrec d’informar,orientar i assessorar tots els alumnes, pares iprofessionals que ho desitgin. Amb aquesta ac-ció tenim l’oportunitat de donar a conèixer lanostra oferta d’ensenyament i el nostre Pro-jecte Educatiu.

BOTIGA WWW.COMERCIOJUSTO.COM

DEL SETEM

El SETEM ha posat en funcionament la pri-mera botiga de comerç just per Internet. Labotiga té més de 100 productes solidaris i lespersones interessades poden comprar i pagardes de casa amb el compromís, per part deSETEM, d’entregar-la en el termini de 4 dies.La nova botiga on line es troba a l’adreçawww.comerciojusto.com.

l’escola i els de la Escuela Mayol de Toledo.Inclou l’elaboració d’un dossier de continguthistòric, material didàctic multidisciplinari, unjoc de rol, videoconferències, xats… per man-tenir un estret contacte i intercanvi entre elsalumnes de les dues escoles. La beca està do-tada amb 500.000 pta. i el jurat va valorar quees tractés d’una proposta didàctica comparati-va per la potencialitat que té de multiplicar-seentre les ciutats que tenen calls. Volem espe-ronar els professors que duran a termel’experiència, Joan Jaume Vila, Antònia Dor-ca, Mavi Freitas, Encarnació Dorca i MargalidaAsparó i els alumnes que hi participaran.

SARRIÀINTERCANVIS EUROPEUS

Durant el mes de març, 27 alumnes de 3r.d’ESO viatjaran a Metz per a retrobar-se ambels companys del Collège Jean Bauchez que elmes de novembre vam acollir a Barcelona ambmotiu del 4t intercanvi. També el 4 de marçrebrem 12 alumnes del Moray College d’Es-còcia per iniciar el 1r Intercanvi amb aquestainstitució i el nostre alumnat del cicle de grausuperior de gestió comercial i marqueting.

EUROBATXILLERS

L’escola ha estat seleccionada per a partici-par en el projecte europeu Active EuropeanYoung Citizens’ Week, adreçat a una desenad’alumnes de 1r de batxillerat i que s’inclouen el Fòrum Universal de les Cultures, Bar-celona 2004. El projecte consisteix en unasimulació del procés legislatiu de la UnióEuropea i tindrà lloc al castell d’Alden Bie-sen (Bèlgica) la setmana del 7 al 12 de maig.El projecte serà retransmès per Internet permitjà de videoconferència.

TERRASSACONFERÈNCIES SOBRE EDUCACIÓ

En el programa Escola Oberta, hem organitzatun cicle de conferències sobre temes d’educa-ció, obert a la ciutat. Es va iniciar el 20 de fe-brer amb la xerrada Internet i l’entorn familiar,a càrrec del director general de LOCALRET,Xavier Marcet. En futures sessions es parlaràsobre Educar en l’horari de cada dia iL’alimentació i nutrició dels infants de 0 a 6anys. Aquests temes d’actualitat pretenen incre-mentar la tradicional actitud d’obertura fent quel’escola surti de les aules.

INSTITUCIÓRENOVACIÓ PARCIAL

DELS CONSELLS ESCOLARS

Durant el mes de febrer s’ha anat tancant elprocés de renovació parcial dels representants

12

Escola per a tots. D�acord!I la disciplina?En moments de tensió, no s�han d�oblidar els orígens.

contrapunt

Cop

iArt

S.A

. – D

.L. B

-198

40/9

7

és una publicació del

SECRETSECRETSECRETSECRETSECRETARIAARIAARIAARIAARIAT DE LEST DE LEST DE LEST DE LEST DE LESINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONSINSTITUCIONS

ESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSESCOLARSDE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLADE L'ESCOLA

PIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CAPIA DE CATTTTTALUNYALUNYALUNYALUNYALUNYAAAAARonda de Sant Pau, 80 2n

08001 BarcelonaTel.: 93 441 00 04Fax: 93 441 02 87

e-mail: escolapia@epcat.net http://www.epcat.net

Consell de redacció:Oriol Blancher,

Ricard Coma,Xavier Gilabert,Carme Guàrdia,

David Magrí,Eulàlia París.

Col·laboradors:Josep Castillo,

Beatriu GarridoMiquel Mateo,Pere Vilaseca.

Maquetació:Carme Roig.

Coordinació:Eulàlia París.

papers@epcat.net

El proper númeroanirà dedicat a

«L’ ORGANITZACIÓ SOCIAL DE L’AULA »

*

El comentari que l�escola ja noEl comentari que l�escola ja noEl comentari que l�escola ja noEl comentari que l�escola ja noEl comentari que l�escola ja noés el que era i que on ha que-és el que era i que on ha que-és el que era i que on ha que-és el que era i que on ha que-és el que era i que on ha que-dat la urbanitat neguiteja.dat la urbanitat neguiteja.dat la urbanitat neguiteja.dat la urbanitat neguiteja.dat la urbanitat neguiteja.

Ja sabem que la disciplina —entesa en elsentit clàssic— o fins la tensió i la violèn-cia a les aules ha canviat força en termesabsoluts. I no podia ser altrament: estemen una altra societat i, ara, l’escola té unafunció socialitzadora i integradora moltmés gran que abans. I, sobretot, ara sommolt menys selectius i no «ens traiem desobre» els qui no s’ajusten a un cert estild’escola. Res a dir: quina escola va ferCalassanç? Ja no ens recordem de tot elque es va dir el 1997 –400 anys d’EscolaPia–? Per tant, poc espai a la nostàlgiad’uns temps que ja no són els d’avui.Tanmateix, davant de «l’ei, tio» encaradefensem el «bon dia» o el «bona tarda»,enfront de l’exabrupte incontrolat prete-nem mantenir les formes i contra el «jopasso» ens agrada el «si us plau». I no pasper mania, per conservadurisme o per tra-dició: perquè la convivència és millor i mésrespectuosa amb les persones. I som delsque valorem demanar perdó —on ha que-dat el perdó en una societat tan prepotenten la qual ens costa tant de reconèixer leslimitacions i les errades?— i donar les grà-cies. En aquest sentit, recordant un exem-ple de la mentalitat anglesa, quan pugema l’autobús li hem d’agrair al conductorque ens vengui el bitllet, ja que això enspermet fer el trajecte corresponent.I no s’hi val a argumentar que els altresem molesten i no són del meu estild’alumne, o que no som docents per en-tretenir maleducats —no hi som per aju-dar a créixer els qui estan en procés demaduració?— o que aquells companys nofan pel meu fill. D’aquí a un afany de se-lecció quasi feixista hi ha un pas prim.

Segurament hem de dotar-nos de més re-cursos per aturar bretolades i conductesasocials. Però només quan l’exemple po-sitiu no porti enlloc.I quan dubtem de si equilibrem bé la im-mediatesa i «l’exemplaritat» de la «correc-ció» immediata amb la virtut de l’educadorde donar temps al procés de creixement,hem de recórrer a l’equip, a la coherènciadels docents i de l’escola, per eliminar es-querdes o ambigüitats. I, si, ... com sem-pre, tornem al projecte compartit? Qui endubta, si estem davant d’una de les raonsde ser de l’escola avui?Zum-zum

agenda

març 20015. CEP-2, de 4 a 6.6. Formació: �Motivació en el PGS�, de 9 a 6.(*)9. Formació Caràcter Propi (2a tanda), de 10

a 1, a l�Espai XXI (*)14. Formació coordinadors de secundària: què

vol dir aprendre?, de 10 a 17.16. CEP-1, de 2/4 de 4 a les 619. CEP-2, de 4 a 621. Formació coordinadors de secundària: què

vol dir aprendre?, de 10 a 1h.22-25. Saló de l�Ensenyament

29 Reunió de mediatecaris, de 10 a 1.

abril 2001

2. CEP-2, de 4 a 6.4. Formació Caràcter Propi (2a tanda), de 10

a 1h, a l�Espai XXI5. Reunió responsables PGS, 2/4 de 4 a les 66. Darrer dia del 2n trimestre

9-11. Trobada de grups per a joves 2n cicle d�ESOi batxillerats, a Moià

18. Formació coordinadors postobligatoris: quèvol dir aprendre?, de 10 a 17.

19. Reunió responsables FO i BT, de 2/4 de 4 ales 6Reunió administradors: pressupost 2001-02,de 10 a 2/4 de 2.(*)

20. CEP-1, de 2/4 de 4 a 6.

21. Jornada Pedagògica a l�Escola Pia de Sarrià24. Reunió responsables d�informàtica, de 10 a

2/4 de 2.25. Formació coordinadors postobligatoris: què

vol dir aprendre?, de 10 a 1

Si no es diu altrament, les activitats col·lectives esrealitzaran als locals de l�Equip de Gestió.(*) Alerta! Canvis respecte al calendari general.