Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria · PDF fileEnsenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa 1 1. Introducció 1.1. Justificació del tema escollit Les raons

Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa

1

Núria Rabassa Giol 2n Batxillerat B

Tutora: Núria Vivas


2

Índex:

1. Introducció:

- 1.1. Justificació del tema escollit....................................pàg.1

- 1.2. Procés de concreció del treball...............................pàg.2-3

- 1.3. Hipòtesi i objectius plantejats..................................pàg.4-5

- 1.4. Descripció de la metodologia emprada...................pàg.6

2. Desenvolupament del tema:......................................................pàg.7-47

2.1 Informació prèvia sobre el tema:..............................................pàg.7

- 2.1.1. Què és la grafologia................................................pàg.7

- 2.1.2. Aplicacions de la grafologia...................................pàg.7-8

- 2.1.3. Història de la grafologia..........................................pàg.9

- 2.1.4. Anàlisi grafològic del text:......................................pàg.10-16

� 2.1.4.1. Gèneres gràfics............................................pàg.10-16

- 2.1.5. Anàlisi grafològic de la signatura i la seva

rúbrica:................................................................................pàg.17-22

� 2.1.5.1. Gèneres de la signatura...............................pàg.17-19

� 2.1.5.2. La rúbrica.....................................................pàg.20-22

2.2. Experimentació sobre el tema i conclusions parcials:.............pàg.23-47

- 2.2.1. Presentació de l’experiment...................................pàg.23

- 2.2.2. Anàlisi grafològic sobre els perfils dels

delegats i posterior comparació entre ells.....................pàg.24-36

- 2.2.3. Conclusions parcials sobre el resultat..................pàg.37-47

3. Conclusions finals.......................................................................pàg.48

4. Valoració crítica del treball..........................................................pàg.49-50

Agraïments......................................................................................pàg.51

Fonts d’informació...........................................................................pàg.52


1

1. Introducció

1.1. Justificació del tema escollit

Les raons d’escollir el tema de la grafologia són molt senzilles però curioses.

Tot va començar un vespre que estava a casa pensant en el possible tema del

meu treball de recerca, quan de sobte la meva mare va entrar a la meva

habitació amb uns apunts de grafologia que havia trobat mentre posava ordre

al seu despatx. De seguida em van cridar molt l’atenció aquells fulls plens de

lletres de tot tipus, mides i colors. Cada vegada que anava llegint coses noves

d’aquells atapeïts papers, la meva curiositat creixia i creixia; així que en aquell

moment, puc dir que va començar la meva tasca d’investigació. Volia saber si

era un bon tema pel Treball de Recerca i, sobretot, si era viable per una

persona com jo, totalment inexperta en aquesta tècnica. De seguida vaig

introduir la paraula “grafologia” al google i l’endemà, a la biblioteca del meu

barri, vaig agafar en préstec dos llibres.

Crec que la grafologia és el millor tema que hauria pogut escollir perquè

gaudeixo i aprofito moltíssim cada minut que li dedico. Des de sempre m’ha

interessat molt els diferents caràcters i comportaments de les persones així

com la relació entre les accions d’aquestes i les circumstàncies del seu entorn.

Un altre motiu que em fa pensar que és el tema adequat per a mi és perquè

estic segura que la feina que realitzaré no se’m farà gens pesada; això ho puc

dir perquè m’he proposat organitzar-me-la molt dinàmicament i detalladament.

Reconec que pot ser molt interessant descobrir les personalitats d’unes

persones mitjançant aquesta tècnica tan desconeguda i qüestionada per a

molts, i és per això que sé que durant aquests mesos el meu interès cap a la

grafologia augmentarà, fins al punt d’arribar a utilitzar-la en el meu dia a dia

amb les persones del meu entorn. A més a més, estic convençuda que les

anàlisis que faré aquest estiu dels delegats em donaran l’oportunitat de valorar i

practicar aquesta tècnica. Sé que si faig el treball de recerca de la grafologia,

el treball de camp serà l’apartat més divertit i entretingut de realitzar, sobretot a

l’hora de comparar els resultats i valorar amb orgull la feina feta. Per tot això

crec que aquest és el tema adequat per a mi.


2

1.2. Procés de concreció del treball

A l’hora de decidir quin seria el treball de camp que faria possible verificar o no

la hipòtesi, he tingut alguns problemes, i potser l’arrel de totes aquestes

dificultats estava en la hipòtesis mateixa. No ha estat fins uns mesos després

de començar a buscar informació que l’he anat tenint clara.

Primerament vaig proposar-me buscar les diferències entre les lletres dels

dretans i dels esquerrans. Ho vaig descartar tant bon punt vaig descobrir a

través d’un llibre que no hi havia cap diferència, i per tant, la meva hipòtesi (es

pot saber si una persona és esquerrana o dretana a partir de la seva lletra)

queia. No obstant això, no em vaig rendir i vaig centrar-me en un altre aspecte:

les edats. La meva idea era observar les diferències o semblances que tenien

les lletres d’un nen, d’un adolescent, d’un adult i d’un ancià. No m’acabava de

convèncer ja que no em creia suficientment experimentada per dur-ho a terme.

Seguidament vaig optar per encaminar el treball cap a una sortida molt

temptadora i atractiva per a mi: volia observar els trets característics de la lletra

d’una persona amb trastorns alimentaris. Tant jo com la meva tutora varem

veure que es tractava d’un aspecte fora del meu abast ja que comportava tenir

contacte amb gent ingressada en centres mèdics i no era un tema massa fàcil

de tractar, i menys, de relacionar-lo amb la grafologia. De la mateixa manera

vaig descartar dur a terme les anàlisis de les lletres dels polítics més importants

del món; no era gens difícil aconseguir

escrits seus (premsa), però aquests no

em servirien perquè normalment darrera

de cada polític hi ha molts representants

que l’aconsellen escriure d’una manera

determinada, justament perquè no se’ls

pugui jutjar a partir de la lletra. Així doncs,

no en podria treure cap mena de

conclusió. Al cap d’unes setmanes

rumiant en una possible sortida viable,

vaig pensar en els sexes. Volia veure els

trets característics de les lletres dels nois

“La firma és una biografia abreviada"

imatge 1: MAX PULVER


3

i de les noies. No vaig fer ben bé això, però a partir d’aquí sí que vaig anar

orientant-me més en uns determinats adjectius o qualitats per aconseguir, a

partir de les posteriors anàlisis grafològiques, un prototip d’adolescent ideal. És

per això que vaig agafar els candidats perfectes per a l’ocasió: els delegats

d’una escola. A partir d’aquí tot va ser molt més fàcil. Vaig capficar-me i

preocupar-me una mica al veure que cap de les propostes que feia eren

viables, però un cop vaig decidir analitzar els delegats, els meus ànims van

créixer i puc garantir que els he anat treballant amb molta il·lusió.


4

1.3. Hipòtesi i objectius plantejats

La hipòtesi del meu treball de recerca ha estat, sens dubte, el procés més difícil

i llarg de tots. Tot i que des d’un principi tenia molt clar que el tema que

m’agradava era la grafologia, la dificultat ha sorgit a l’hora de trobar la direcció

concreta cap on encaminar aquesta tècnica de la psicologia. Al llarg de tot el

curs he anat canviant la possible hipòtesis, adequant-la als canvis que anava

fent en el treball de camp, però malgrat tot, amb aquests mesos i amb l’ajuda

de la meva tutora, de la grafòloga Montse Perelló, dels meus amics i dels meus

familiars he pogut definir-la: “Els resultats del criteri grafològic i els del

criteri personal es corresponen.”

Els objectius principals del meu treball són:

- Corroborar la hipòtesi mitjançant les anàlisis grafològiques que faré de

les lletres dels sis delegats.

- Observar i comparar si els textos analitzats coincideixen amb el que els

seus autors pensen d’ells mateixos. Haig de dir que en aquest aspecte,

els resultats crec que em sorprendran bastant perquè trobo una mica

irreal que la grafologia pugui saber, tant sols amb un escrit, la

personalitat de qualsevol persona.

- Amb aquest treball vull introduir-

me més en tot aquest món i això

vol dir adquirir uns coneixements

molt útils i valuosos per a mi que

espero que em permetin

conèixer, o si més no intuir,

qualsevol personalitat que em

pugui trobar en el meu dia a dia.

- Descobrir el grau d’influència

d’aquesta tècnica en l’àmbit

laboral. Això vol dir investigar el

seu paper en les empreses,

jutjats, centres penitenciaris,

"Hi ha una íntima relació entre el caràcter, la intel·ligència, l’ànima,

les sensacions emocionals de l’ésser humà, i la seva escriptura”

Imatge 2: JOHANN WOLFGANG VON GOETHE


5

hospitals, etc.

- Indagar i valorar la importància de la firma a l’hora de descobrir com és

realment una persona.

- Aconseguir realitzar un treball de camp entretingut i dinàmic. Sempre he

sentit a dir que aquesta és la part més feixuga de totes i és per això que

m’he proposat gaudir al màxim fent-la per evitar que se’m faci pesada.

- Que les anàlisis grafològiques que faci aquest estiu durant el treball de

camp em serveixin per practicar i adquirir confiança per així, després,

poder analitzar altres escrits i personalitats fora de l’àmbit escolar.


6

Imatge 3: Classe de grafologia impartida per Montse Perelló.

1.4. Descripció de la metodologia emprada

Els mètodes emprats en el meu treball de recerca han estat:

- Principalment, la informació dels llibres i dels apunts que he llegit i

posteriorment he sintetitzat. Aquests han estat claus per introduir-me en el món

de la grafologia i per començar a tenir clar en què es basava aquesta. A més,

m’han estat molt útils per conèixer els diferents gèneres gràfics i els gèneres de

la signatura, que són la base de la part documental del meu treball. A partir

d’aquí, he continuat llegint altres llibres més específics que la grafòloga Montse

Perelló m’ha recomanat o prestat.

- Com que anteriorment mai havia analitzat grafològicament cap text, podem dir

que la meva experiència era nul·la i que, per tant, necessitava una mica de

pràctica a l’hora d’estudiar la personalitat de cada delegat. És per això que vaig

demanar-li a la Montse si podia assistir a una classe de grafologia impartida als

seus alumnes de primer any (imatge 3). Va acceptar, i la veritat és que veure

com s’analitza un text pas a pas, va ser una experiència molt positiva que em

va servir per començar el meu treball de camp amb molta més confiança i

il·lusió.

- També vull destacar la imprescindible col·laboració de sis alumnes d’una

escola aliena al Lestonnac, que van acceptar realitzar un escrit anònim que

posteriorment jo vaig

analitzar. A més a més, els

vaig demanar que fessin un

test de personalitat per poder

comparar, al final de tot el

treball, els resultats de l’estudi

grafològic amb el que ells

creien de sí mateixos. Amb

això volia observar si la

personalitat de cada candidat

coincidia segons els dos

criteris: el grafològic i el

personal.


7

2. Desenvolupament del tema

2.1 Informació prèvia sobre el tema

- 2.1.1. Què és la grafologia

La paraula grafologia, provinent del grec Graphos que significa escriptura, i

Ologia (ciència), és la tècnica que té per objectiu l’estudi del caràcter, del

temperament i de la personalitat mitjançant l’anàlisi d’uns determinats aspectes

de l’escriptura manuscrita.

Quan diem que el cervell i l’escriptura van 100% relacionats entre sí, ens

referim a que aquesta és la fotografia dels moviments cerebrals i que per tant, a

l’escriure, fixem en el full un seguit de gestos interns dirigits pel cervell. L’escrit

resultant revela les tendències conscients i inconscients que hi ha en la psique

(conjunt de facultats psíquiques) de les persones.

Actualment, es manté la polèmica envers la serietat i l’avenç de la grafologia;

això dóna lloc a qüestionar-se si se la pot considerar o no una ciència. Malgrat

tot, podem afirmar que avui en dia és acceptada com a una branca de la

psicologia i fins i tot com a una disciplina científica de caràcter auxiliar d’altres

ciències com: Medicina, Dret, Psiquiatria, Criminologia...

- 2.1.2. Aplicacions de la grafologia

2.1.2.1. Àrea personal:

Ens ajuda a conèixer als altres i a nosaltres mateixos. Per tant podem sol·licitar

a un grafòleg que faci l’anàlisi de l’escriptura d’un familiar, d’un amic, etc, o fins

i tot d’un escrit nostre. En alguns casos ens pot servir també com a mètode

d’autoajuda i desenvolupament personal; així podem veure realment com som i

superar o canviar allò que no ens agrada.

2.1.2.2. Àrea de la docència:

Serveix per poder avaluar i orientar vocacions, futures professions i carreres.

Mitjançant l’estudi grafològic pots veure quin camp professional s’ajusta més a

la nostra personalitat. També serveix com a ajuda al professorat per conèixer

millor les aptituds i potencialitats dels seus alumnes.


8

2.1.2.3. Àrea de la justícia:

En el camp de la justícia, la grafologia ens pot ajudar en certs aspectes: a part

de conèixer la verdadera personalitat i caràcter de l’acusat, ens serveix a l’hora

per analitzar possibles falsificacions de firmes, números o lletres, així com

també per identificar l’autor d’escrits anònims.

2.1.2.4. Àrea de recursos humans:

L’estudi grafològic és molt útil i cada vegada s’utilitza més dins les empreses a

l’hora de fer una selecció de personal. En aquests estudis normalment es

valora la capacitat de lideratge, la responsabilitat, les relacions interpersonals,

l’honestedat, el nivell d’organització i compromís... Per això, davant d’una

sol·licitud de feina, moltes vegades (cada vegada més) ens fan omplir el

currículum a mà. A més a més, amb la grafologia també podem comparar la

competència i l’eficàcia de cada candidat, així com la compatibilitat de caràcter

que tindran amb els seus superiors o companys de feina.

2.1.2.5. Àrea de la salut:

La Grafoteràpia és una tècnica basada en la interpretació de l’escriptura que

ajuda a modificar i millorar moltes conductes. Es basa en la realització d’uns

moviments escrits en el full que al ser interioritzats a través de diversos

exercicis gràfics proposats i dirigits per un grafoterapeuta, produeixen un reflex

condicionat que dóna una resposta nova a la nostra conducta. Es pot aplicar en

els següents àmbits:

- Com a tècnica d’indagació i detecció de

patologies, vinculades a l’estat físic i

orgànic del subjecte com: disfuncions

neurològiques, gastrointestinals,

cardiorespiratories, etc.

- Com a teràpia complementària a d’altres

psicològiques.

- Com a psicoteràpia única en trastorns de la personalitat.

L’escriptura és un símbol de l’experiència mental"

imatge 4: ARISTÒTIL.


9

- 2.1.3. Història de la grafologia

Com a ciència, la grafologia apareix per primera vegada fa poc menys de cent

anys. Però la idea de connexió entre l’escriptura i el caràcter o personalitat ha

existit des de molt abans.

L’escriptura, en l’Europa de l’Edat Mitjana, la practicaven professionalment els

monjos. En l’època del Renaixement es va popularitzar molt; els acadèmics

renaixentistes van indicar que Aristòtil (imatge 4) ja s’interessava per

l’escriptura i la personalitat tres cents anys abans de Crist.

El primer llibre sobre la grafologia va aparèixer a Bolònia a principis del segle

XVII i el seu títol era Ideografía.

Al 1622 Camilo Baldi va publicar el seu minuciós treball, que relacionava

l’escriptura amb la personalitat. En aquest assenyalava: “És evident que cada

persona escriu d’una manera pròpia i peculiar, i que en les seves cartes

privades tot el món utilitza formes tan característiques que no poden ser

imitades per cap altre individu”.

Va ser Juan Hipólito Michon, un abat francès, qui va introduir, en 1871, el terme

“grafologia”. Es va centrar en l’estudi de les lletres per separat, basant-se

únicament en observacions empíriques, sense confirmar els seus

descobriments a través de la interpretació psicològica. Van ser Meyer, Preyer i

Klages qui van donar un nou impuls al relacionar-la amb els seus experiments i

estudis psicològics. Aquest últim va desenvolupar una ciència de l’expressió

que postulava lleis i principis pels que es regia la grafologia, el moviment

expressiu i la caracterologia. Va

ressaltar la importància d’avaluar

intuïtivament el ritme d’un text escrit i

d’arribar d’aquesta manera al “nivell

morfològic”.

Pulver, grafòleg suís, va reduir totes les

teories i ensenyaments de la grafologia

a la fórmula següent: l’escriptura és el

camí que condueix des del “jo” fins al

“tu”.

“La lletra descriu l’ànima”

imatge 5: DIMITRI DE FALERA.


10

- 2.1.4. Anàlisi grafològic del text

2.1.4.1. Gèneres gràfics:

1. L’ordre: representa l’espai i l’atmosfera psicològica en què viu l’autor.

S’observa en el disseny global de l’escrit, en la seva llegibilitat i en l’espai

regular i adequat entre files, paraules i lletres.

L’ordre manifesta la capacitat d’organització i d’adaptació, de tranquil·litat o

pressió amb què es viu la vida, la planificació externa i interna de l’individu i la

capacitat d’aquest per raonar amb coherència.

TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS

L’ORDRE:

SIGNIFICAT:

Ordenada:

Esperit metòdic, respecte, ordre

mental i claredat d’idees.

Desordenada:

Embolic, desordre, ment confusa i en

contínua agitació.

Airejada:

Expressa la necessitat, l’acord, la

maduresa i el seny. Es manté una

coherència amb la realitat.

Invasiva:

Expressa dificultat per trobar el seu

lloc, té tendència a envair a l’altre, a

usurpar-lo.


11

2. La mida: La dimensió d’una lletra va determinada per la zona mitja.

L’oval dóna una idea del nostre grau d’introversió o extraversió, les necessitats

expansives, d’objectivitat, l’autoestima i el culte al jo.

ESCRIPTURA SEGONS LA MIDA:

SIGNIFICAT:

Molt petita: oval<1,5mm

Normalment reflexen casos extrems

d’introversió. Es tracta de persones

extremadament observadores i

detallistes, molt minucioses.

Petita: oval d’entre 1,5mm i 2,5mm.

Acostumen a ser persones que

necessiten major grau d’autoconfiança,

que no tenen un gran concepte d’elles

mateixes. Són poc sociables,

observadores, de gran prudència i de

poques paraules.

Normal: oval d’entre 2,5mm i

3,5mm.

Aquí parlem de persones que

s’autovaloren en la seva mida justa, sent

conscients de les seves possibilitats, de

les seves virtuts i dels seus defectes. El

seu nivell d’extroversió i d’introversió és

normalment equilibrat i en els temes del

seu voltant es fixen tant en els detalls

com en la totalitat.

Gran: oval d’entre 3,5mm i 4,5mm.

Normalment es tracta de persones amb

un gran concepte de sí mateixes i amb

tendència al contacte amb els altres.

Acostumen a ser extravertides i

tendeixen a enfocar els temes

globalment. En general saben

organitzar-se bé en el seu treball.


12

3. La inclinació de les lletres ens mostra l’espontaneïtat afectiva i el grau de

vinculació a les persones i els objectes així com la valoració de la vida.

TIPUS D’ESCRIPTURA SEGONS LA

INCLINACIÓ:

SIGNIFICAT:

Vertical:

La persona té un autocontrol

conscient, bastant orgull, un criteri

ferm, tendència a la introversió,

domina els seus impulsos i la seva

voluntat.

Inclinada (dreta):

Mostra espontaneïtat, sociabilitat,

impaciència, extraversió i afany de

progrés i activitat.

Invertida (esquerra):

Normalment trobarem persones

subjectives i a en casos extrems,

esquizofrèniques. Acostumen a ser

egocèntriques però amb falta de

confiança en elles mateixes. Tenen

por al fracàs, no esperen res dels

altres i tenen un caràcter narcisista.

Desigual:

Persones curioses, amb una

ambivalència afectiva. Conflictives i

lluitadores amb l’ambient.

Normalment són indecises,

insegures i gens constants.


13

4. La direcció de les línies posa de manifest el grau de maduresa, d’estabilitat i

de constància del caràcter. La línia base expressa la forma com l’escriptor

afronta els obstacles que s’imposen als seus objectius desitjats.


DIRECCIÓ:

SIGNIFICAT:

Ascendent:

Acostumen a ser individus carregats

d’optimisme, ambició, capacitat de

remuntar, afany de superació, vitalitat,

imaginació, extraversió, esperit

emprenedor i iniciativa.

Descendent:

Aquestes persones manifesten una

certa desmotivació, tristesa, fragilitat,

debilitat moral i pessimisme. La

persona s’acostuma a deixar

influenciar pels altres i normalment el

seu rendiment en el treball disminueix.

Horitzontal:

Persones amb voluntat, caràcter ferm,

constant i lleial. No es deixen

influenciar fàcilment.

Cóncava:

Es manifesta en individus que

posseeixen una alta capacitat de

recuperació després d’un rebuig.

Convexa:

Acostumen a ser persones molt

entusiastes que s’il·lusionen fàcilment

tot i que després s’enduen un

menyspreu inesperat.


14

5. La velocitat a l’escriure informa de la vivacitat, de la intel·ligència, de la

capacitat i de la rapidesa de reacció davant un estímul (obstacles quotidians) i

de l’aptitud per comprendre i resoldre problemes. Observarem una velocitat

lenta si en general l’autor ha anat amb compte a l’hora d’escriure el text i per

tant, aquest és molt curós amb els detalls, no es precipita a escriure sense

pensar abans el què i com ho vol fer i intenta que la lletra li quedi bonica i

regular. En canvi, quan l’escrit es fa més feixuc de llegir a causa de les

filiformitats, de les línies base irregulars o de les ratlles que substitueixen certes

lletres, parlarem de textos amb una velocitat més ràpida. En aquests, l’atenció

que l’autor dedica a l’estètica de l’escrit és mínima.


LA VELOCITAT:

SIGNIFICAT:

Lenta:

Significa tranquil·litat mental, lentitud del

pensament a l’acció, reflexió i prudència.

Ràpida: Dinamisme mental i rapidesa del

pensament a l’acció. La persona no es

fixa en els detalls i té tendència a

concloure ràpidament.

Molt ràpida:

Aquestes persones acostumen a tenir

una intel·ligència superior, una

imprecisió i una rapidesa significativa

per assimilar i comprendre.

Molt lenta:

Normalment comporta dificultat a l’hora

de posar en pràctica els pensaments.

Aquests acostumen a ser passius.


15

“En la mesura en que no es limiti a imitar la del

professor, la forma d’escriure expressa alguna cosa

del temperament natural”.

imatge 6: GOTTFRIED LEIBNIZ.

6. La pressió: es relaciona amb la genètica de l’individu, la seva energia

psíquica i l’autoafirmació. Manifesta el grau d’assertivitat, timidesa, idealisme i

agressivitat. Per analitzar-la és tan senzill com passar la mà per darrere el full i

notar menys o més el relleu.


PRESSIÓ:

SIGNIFICAT:

Forta: Ens trobem davant un potencial

enèrgic alt, predisposició a l’acció,

imposició i caràcter ferm. Acostumen

a ser persones perceptives.

Dèbil:

En canvi, aquí el potencial energètic

és menor, hi ha menys imposició i la

disposició per a l’acció és molt dèbil.

Són persones intuïtives.

-La pressió també es pot classificar segons la polidesa de l’escrit:

Neta: Normalment són individus amb

precisió, claredat, lucidesa mental i

equilibri entre els sentiments i instints.

Pastosa:

Aquestes persones acostumen a

mostrar una actitud passiva, un cert

grau de materialisme, sensualitat,

golafreria i fins i tot deshonestedat.


16

7. La forma de les lletres no es pot mesurar. S’ aprecia a través de la vista de

manera global en tot el text. Manifesta la nostra conducta a l’hora d’expressar-

nos i integrar-nos en aquest món que ens envolta.


LA FORMA:

SIGNIFICAT:

Angular:

Indica força, fermesa, sinceritat, energia,

estabilitat, intransigència, agressivitat

continguda, resistència i caràcter

combatiu. Alhora pot manifestar rigidesa

o tossudesa.

En arcades:

Acostumen a ser persones amb

tendència a dissimular, capacitat de

concentració, diplomàcia, distanciament

o escepticisme. També es defineixen

com artificials.

En garlandes:

Simbolitza naturalitat, permeabilitat a les

influencies exteriors, adaptabilitat,

sinceritat i lleialtat, franquesa, sociabilitat

i hospitalitat. En sentit negatiu pot

manifestar inestabilitat, dependència,

irresolució o fins i tot mandra.

Filiforme:

Aquesta forma comporta una certa

adaptabilitat emocional, talent psicològic,

excitabilitat, flexibilitat o versatilitat.

També s’interpreta com histèria, engany i

influenciabilitat.

8. La continuïtat: fa referència als enllaços que estableixen o no les lletres i la

resta d’elements gràfics entre sí.

Una major continuïtat indica major grau de constància i continuïtat de les

accions, del raonament lògic, de la intuïció, de la velocitat dels processos

mentals i de la reflexió.


17

- 2.1.5. Anàlisi grafològic de la signatura i la seva rúbrica

La signatura representa la intimitat personal, la personalitat real de l’escriptor.

Així com en el text l’autor manifesta el desig de ser d’una manera determinada,

en la signatura aquest ens mostra la seva personalitat real, sense voler

aparentar res.

2.1.5.1. Gèneres de la signatura.

1. La il·legibilitat en la signatura: significa una certa reserva, no voler ser

conegut íntimament, una certa por a carregar-se responsabilitats. En canvi,

si la signatura és llegible, demostrarà una gran capacitat de treball,

responsabilitat i constància.

Signatura llegible:

Signatura il·legible:

2. La mida de la signatura: determina el tipus de relacions que existeix

entre el que signa i els del seu voltant.

Si la mida de la signatura és de mida més petita que la lletra del text escrit,

trobarem una infravaloració, inseguretat, descontentació amb un mateix

socialment i/o laboralment.

Si la mida de la signatura és major que la del text escrit, hi haurà una

sobrevaloració, vitalitat, alt grau d’autoconfiança, compensació d’un

sentiment de fracàs i necessitat de ser reconegut.


18

3.La ubicació:

- A l’esquerra i/o lluny del text: l’individu guarda distàncies amb excés, és

poc sociable.

- A la dreta i/o a distància normal: l’individu és sincer, amistós, cortès,

considerat i espontani.

- Al centre i llarga o gran: l’individu mostra una coqueteria, i si la lletra és

gran, representa un sentiment de megalomania.

- Signatura duplicada als dos costats de l’escrit: indica esquizofrènia

aguda.


19

- Invasió del text: amb això l’individu intenta imposar idees pròpies i

ocupar cert espai aliè.

4. La direcció de la signatura: indica el grau d’ambició de l’autor.

- Signatura ascendent: optimisme, predisposició a l’èxit, autosuperació.

- Signatura horitzontal: estabilitat emocional, equilibri i satisfacció de la

situació personal.

- Signatura descendent: pessimisme, tristesa o depressió, manca de

confiança envers els altres.


20

2.1.5.2. La rúbrica:

Es tracta del dibuix inconscient que acompanya o substitueix, a vegades, a la

signatura. Segons la seva forma, ubicació i mida, representarà el grau

d’autoprotecció, independència, seguretat, adaptació, maduresa, confiança,

egoisme, angoixa, culpa, fracàs i fantasia, que cada individu utilitza per evadir-

se, adaptar-se o conviure amb la realitat que l’envolta i que necessita afrontar

amb la seva personalitat.

Algunes característiques de la rúbrica:

- Si la rúbrica es troba a prop de la signatura ens trobem davant d’una

personalitat amb capacitat de connexió social i que acostuma a planificar

i a reflexionar abans d’iniciar les tasques a fer. Si, en canvi, es troba

allunyada de la signatura, parlarem d’una personalitat totalment

contraria. Si la rúbrica envaeix el text de la signatura significa que

l’individu té tendència a ocupar terreny aliè.

Rúbrica envaint la signatura:

Rúbrica separada de la signatura:

- La firma sense rúbrica demostra maduresa, senzillesa i normalment es

tracta d’una personalitat forta i sociable.

- Si la rúbrica subratlla la signatura amb una línia horitzontal s’interpreta

com a autoestima, sinceritat, autoconfiança, afirmació i dinamisme.


21

Si aquesta línia va més enllà de la signatura, llavors estarem parlant

d’una personalitat orgullosa, amb ganes de cridar l’atenció i afany per

mantenir les distàncies amb classes socials inferiors.

- Si el que hi ha són dues línies paral·leles i envoltant al nom (“vies de

tren”) ens trobarem davant un individu sense autoconfiança i limitació de

facultats. A més, parlarem també d’una personalitat influenciable.

- Si al voltant de la signatura apareix una rúbrica en forma de cercle ens

trobarem davant una signatura pròpia d’un adolescent, que si perdura

significa inseguretat, reserva, recel, ansietat, poca sinceritat,

dependència familiar, immaduresa i desconfiança.

- Els trets finals a la dreta de la rúbrica (com els punt final) són

característiques de persones perfeccionistes, previngudes, que

necessiten dir l’última paraula i comprovar-ho tot.


22

- Una rúbrica senzilla demostra autoconfiança, naturalitat i serenitat. En

canvi, si la rúbrica és molt complicada indica un cert grau de cautela, de

distanciament i de desconfiança.

Rúbrica senzilla:

Rúbrica complicada:

"Dóna’m dues línies de

l’escriptura d’un home i el faré penjar”.

imatge 7: CARDENAL RICHELIEU.


23

“L’escriptura, mirall encantat on es reflexa la faç misteriosa

de l’ànima”.

imatge 8: MATILDE RAS.

2.2. Experimentació sobre el tema i conclusions parcials

- 2.2.1. Presentació de l’experiment

Un cop feta la part documental del meu treball, el que he fet a continuació ha

estat demanar a sis delegats d’una escola de Barcelona la seva ajuda. He

evitat que aquests fossin del Lestonnac per garantir l’objectivitat en els resultats

i per aconseguir un anonimat, ja que si haguessin estat alumnes de la nostra

escola, tant jo com alguns membres del jurat podríem identificar fàcilment les

seves lletres i deixaria de ser una anàlisi imparcial. Aquesta ajuda ha consistit

en escriure, en un full blanc, unes quinze línies sobre un tema qualsevol. Això

sí, aquest no podia ser copiat, dictat o memoritzat; havia de ser espontani. A

part d’aquests textos, també els he demanat que omplissin un qüestionari

(veure annexos) on han hagut de numerar, de l’1 al 5 segons el seu criteri,

totes i cada una de les deu característiques que he considerat pròpies d’un bon

delegat (a l’hora d’escollir-les m’he guiat una mica per l’experiència que tinc de

cada any, quan s’escullen els delegats de classe i tots hem de reflexionar les

qualitats que aquests posseeixen o no per ocupar el càrrec). Un cop reunits

aquests documents, he procedit a analitzar grafològicament l’escriptura de cada

un per separat. Això m’ha portat més feina de la que em pensava, però els

resultats han estat molt gratificants. Les anàlisis les he anat realitzant al llarg de

l’estiu, una mica cada dia, i per anar fent-les m’he

guiat de llibres, apunts, i sobretot, de la part

documental del meu treball on ja hi tenia escrites

les pautes de com fer un bon estudi grafològic.

Quan he acabat d’analitzar els escrits, he anotat

els resultats obtinguts i els he comparat amb els

resultats del que cada delegat havia dit en el

qüestionari d’autovaloració. És a dir, he observat

quina opinió tenen d’ells mateixos en relació al

càrrec que ocupen a la classe, i posteriorment, he

relacionat això amb els resultats que jo he deduït

a partir del criteri grafològic. Podem veure els

escrits en els annexos.


24

- 2.2.2. Anàlisi grafològic sobre els perfils dels delegats i

posterior comparació entre ells

A continuació trobem les deu característiques estudiades grafològicament dels

sis delegats. Al principi de cada una hi ha una petita explicació del procés

necessari per arribar a determinar si posseeixen o no la qualitat específica.

Cada graella conté el total de punts respecte el nombre de característiques i el

total de punts sobre deu:

1. Dots de líder: l’escriptura d’una persona amb aquesta qualitat ha de tenir el

nivell de la forma semi angular/ semi corba alt i ha de ser organitzada,

simplificada i de mida més aviat gran. És bo que la pressió sigui ferma i que la

inclinació sigui vertical amb tendència a la dreta. Les barres de les “tes”

generalment són més altes i pressionades del considerat com a òptim. També

és interessant que les línies base siguin horitzontals o moderadament

ascendents, igual que la firma, que serà simplificada i tindrà una rúbrica senzilla

amb trets verticals.

Delegats:

Característi-ques

específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C Forma semi angular/ semi corba.

No. Correcte. Correcte. Correcte. No. Correcte.

Escriptura organitzada:

correcte.

No. Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.

Escriptura simplificada:

No. Correcte. No. No. No. No.

Mida lletra normal / gran:

Correcte. Correcte. No. No. No. No.

Pressió ferma:

No. No. No. No. No. No.

Inclinació vertical amb tendència a la dreta:

No. No. No. No No. No


25

Correcte. No. No. No. Correcte. No. Barres de les T Fermes: i altes:

Correcte. No. Correcte. No. No. No.

Línia base horitzontal amb tendència ascendent:

Correcte Correcte. Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.

Correcte. No. Correcte. No. Correcte. No. Firma simplificada i rúbrica senzilla:

No. Correcte. No. Correcte. Correcte. No.

TOTAL PUNTS SOBRE 11:

6 punts.

5 punts. 5 punts. 4 punts. 5 punts. 3 punts.


6 punts. 5 punts. 5 punts. 4 punts. 5 punts. 3 punts.

2. Esperit emprenedor o iniciativa: Al representar en els renglons (línia base)

la forma de “caminar” per la vida (simbolitzada pel paper), el fet que aquests

siguin ascendents en el full suposa un desig de percebre nous horitzons, fet

que ens indica una actitud emprenedora, al igual que ens ho mostra l’ascens de

la firma i la rúbrica. També ho seran, lògicament, tots els trets que suposin

projecció d’esquerra a dreta (percepció general del text a avançar cap

endavant) al implicar un desig de llançar-se a emprendre nous successos.

Aquesta projecció comporta inclinació a la dreta, velocitat ràpida, lletra lligada i

marge esquerre creixent i dret més aviat petit. Els punts de les “is” i els accents

a la dreta, igual que la firma, completen el panorama grafològic relacionat amb

aquesta qualitat, sense oblidar-nos de la pressió forta.

Delegats:

Característi-ques

específiques: 1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C

Renglons ascendents:

Correcte. Correcte.

Correcte. Correcte. Correcte.

Correcte.


26

Inclinació a la dreta:


Velocitat d’escriptura ràpida:

No. No. Correcte. No. No. No.

Lletra lligada: Correcte. No. Correcte. No. No. No.

Marge esquerre creixent:

Correcte. Correcte. Correcte. Correcte.

Correcte. Correcte.

Marge dret petit:

Correcte. No. No. No No Correcte.

Accents i punts de les “i” a la dreta:

No. No. Correcte. Correcte. No. Correcte.

Firma a la dreta:

No. Correcte.

Correcte. Correcte. Correcte.

Correcte.

Pressió ferma:

No No. No. No. No. No.





3. Extravertit i sociable: L’escriptura d’aquestes persones presenta un grau

d’expansió i de desplaçament a la dreta o projecció (percepció general del text

a avançar cap endavant). El prototip és, doncs, una lletra espaiada, gran, sent

el marge dret petit i l’esquerre gran. A més, l’escriptura és més aviat corba,

amb unions amb garlandes, progressiva, projectada i variable. La inclinació és

a la dreta i la velocitat és ràpida. És pressionada i les lletres, tan minúscules

com majúscules s’enllacen entre sí. Els ovals són oberts i units a l’asta, sent la

firma (de lletres majors que el text) llegible i pròxima a aquest, en la zona dreta

del paper. Per últim, la rúbrica, generalment és en llaçada, senzilla, oberta o

inclús inexistent.


27

Delegats:

Característi-ques


Espais entre lletres:

No. No. Correcte.

No. No. No.

Lletra de mida normal amb tendència a ser gran:

Correcte.

Correcte.

No. No. No. No.

Marge dret petit:

Correcte.

No. No. No. No. Correcte.

Escriptura corba:

Correcte.

No. No. No. Correcte.

No.

Lletres unides en garlandes:

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.

Forma de les lletres variable:

No. No. Correcte.

No. No. No.

No. No. No. No. No. No. Ovals oberts: i units a l’asta:

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Lletra signatura de mida superior a la del text:

No. Correcte.

No. No. Correcte.

Correcte.

Signatura llegible:

Correcte.

No. Correcte.

No. Correcte.

No.

Signatura pròxima al text:

Correcte.

Correcte.

Correcte.

No. No. Correcte.

Signatura disposada a la dreta del full:

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Rúbrica senzilla:

No. Correcte.

No. Correcte.

Correcte .

No.


28

i enllaçada a la firma:

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

TOTAL PUNTS SOBRE 14




4. Solidari i altruista: Per determinar l’existència d’altruisme a través de

l’escriptura, aquesta ha de ser gran, espaiada, inclinada verticalment o amb

una petita tendència a la dreta, rítmica, progressiva i lligada. També és

important que respecti una amplada de marges. Les majúscules també s’uniran

a les lletres següents, igual que els ovals a l’asta. Les corbes i les garlandes

també afavoreixen aquesta tendència, de la mateixa manera que ho fa

l’obertura d’ovals, millor per la zona superior dreta.

Delegats:

Característi-ques


Lletra de mida normal / gran:

Correcte.

Correcte.

No. No. No. No.

Espais entre lletres:

No. No. Correcte.

No. No. No.

Inclinació vertical amb tendència a la dreta:


Escriptura rítmica:


Escriptura progressiva:

No. No. Correcte.

No. No. No.

Escriptura lligada:

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.

Marges regulars:

Correcte.

No. No. No. No. No.


29

No. No. No. No. No. No. Ovals oberts: i units a l’asta:

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Majúscules lligades a les lletres següents:


Escriptura corba:

Correcte.


No.

Lletres unides en garlandes:

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.


6 punts. 2 punts. 4 punts. 1 punt. 2 punts. 1 punt.


5 punts. 2 punts. 3 punts. 1 punt. 2 punts. 1 punt.

5. Amb autocontrol: existeixen multitud de trets grafològics que determinen

autocontrol com és l’escriptura ordenada i enquadrada en el paper, la inclinació

vertical i les lletres de mida regular. És important que el marge dret sigui

regular, doncs aquest és el que acostuma a presentar majors alteracions. Els

angles també són símptomes d’autocontrol, igual que les unions en arcs, la

uniformitat (la forma del text no varia) i la contenció dels traços. Els ovals

tancats, la velocitat lenta, els signes de puntuació molt pressionats o forts i els

traços llargs inicials, així com els punts de les “is”, les barres de les “tes” i els

accents centrats mantenen sempre, des del començament fins al final, la

mateixa pressió. La firma i la rúbrica han de ser anguloses i amb finals

controlats.

Delegats:

Característi-ques


Escriptura ordenada:

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.


30

Text ben enquadrat en el paper:

Correcte.

No. No. No. No. No.

Inclinació vertical:


Regularitat de mida de les lletres:


Correcte.

Correcte.

Marge dret regular:

Correcte.

No. No. No. No. No.

Lletres del text i signatura anguloses:


Unions de les lletres en arc:

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Uniformitat del text:

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Ovals tancats:

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Velocitat lenta:

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Pressió en els signes de puntuació, accents i punts de les “i”:

Correcte.

No. Correcte.

No. Correcte.

No.

Final de firma controlat:

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.






31

6. Humil o senzill: l’escriptura d’una persona humil serà simplificada,

progressiva i espontània (ovals oberts, inclinació a la dreta, fluïdesa en

l’escriptura i espais entre lletres, paraules i línies). Les majúscules seran

senzilles, igual que la rúbrica, mentre que la firma apareixerà amb els trets

imprescindibles tant en majúscules com en minúscules.

Delegats:

Característi-ques


Escriptura simplificada:

No. Correcte.

No. No. No. No.

Escriptura progressiva:

No. No. Correcte.

No. No. No.

Escriptura espontània:

- Ovals oberts:


- Inclinació a la dreta:


- Fluïdesa en l’escriptura:

No. No. Correcte.

No. No. No.

No. No.

Correcte.

No. No. No.

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.

Espais amples entre Lletres: Paraules: Línies:

No. No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

No.

Majúscules senzilles:

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

No. Correcte .

No. Signatura senzilla: Rúbrica senzilla:

No. Correcte.

No. Correcte.

No. Correcte.


32





7. Ferm i amb les idees clares: les persones que tenen aquesta qualitat

escriuen de forma clara i organitzada, moltes vegades amb un tipus

d’escriptura anomenada “tipogràfica”: enquadrant molt bé el text i separant

correctament les parts que el formen (paràgrafs, línies, paraules i lletres).

També ens ho demostra la pressió en els signes de puntuació, en les barres de

les “tes” i en els punts de les “is”, així com l’absència de les ratllades quan hi ha

una equivocació.

Delegats:

Característi-ques


Escriptura llegible:

Correcte. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Escriptura organitzada:

Correcte. No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Text ben enquadrat en el paper:

Correcte. No. No. No. No. No.

Pressió en els signes de puntuació o punts de les “i”:


No. Correcte.

No.

Polidesa: Correcte. No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.


5 punts. 1 punt. 4 punts. 3 punts. 4 punts. 3 punts.




33

8. Atent amb els companys: per determinar l’existència d’aquesta qualitat

primerament observarem la inclinació de les lletres; aquesta ha de ser vertical o

amb una lleugera tendència a la dreta. La correcta amplada d’espai entre

paraula i paraula determinarà la capacitat d’escolta i comprensió que posseeix

la persona. A més a més, les lletres “a” obertes són símptoma d’atenció, igual

que les garlandes i les lletres semi corbes. Finalment, la lletra lligada simbolitza

la generositat o la capacitat d’oferir ajuda als altres companys.

Delegats: Característi-

ques específiques:

1r. A 1r. B 1r. C 2n. A 2n.B 2n. C Inclinació vertical o amb tendència a la dreta:


Espais amples entre paraules:

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.

Lletres en forma de garlandes:


Escriptura semi corba:

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

No. Correcte.

Lletres lligades:

Correcte.

No. Correcte.

No. No. No.


2 punts. 1 punt. 3 punts. 1 punt. 0 punts. 1 punts.




34

9. Educat: Primerament, per identificar si la persona posseeix o no una certa

educació, ens hem de fixar en els marges. Tots ells han d’estar controlats i han

de ser regulars. De la mateixa manera el text ha de ser ordenat i s’ha de poder

entendre sense problemes. Qualsevol invasió (lletres apilonades o

sobreposades les unes amb les altres) simbolitzarà una alteració a l’hora de

respectar l’espai aliè dels altres. Per tant, un bon ordre i constància de mida de

les lletres serà símptoma de respecte, així com també ho és un marge superior

gran.

Delegats:

Característi-ques


Marges controlats i regulars:

Correcte.

No. No. No. No. No.

Text ordenat: Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Llegibilitat del text:

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Polidesa: Correcte.

No. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Correcte.

Constància en la mida de les lletres:


Correcte.

Correcte.

Marge superior ample:

No. No. No. No. No. Correcte.






35

10. Sincer: l’escriptura d’una persona sincera ha de ser coherent tant de mida,

inclinació, pressió, velocitat, ordre, direcció i forma entre el text i la signatura.

Qualsevol irregularitat entre aquests significarà una alteració emocional referent

a la capacitat de ser sincer. La lletra també ha de ser llegible i corba.

Delegats:

Característi-ques


Mida del text i la signatura regular:


Pressió entre el text i la signatura semblant:


Velocitat constant entre el text i la signatura:

Correcte.

No. Correcte. No. Correcte.

No.

Ordre entre el text i la signatura regular:

Correcte.

Correcte.


Correcte.

Forma del text i la firma igual:

Correcte.

No . Correcte. No. Correcte.

No.

Llegibilitat: Correcte.

Correcte.

Correcte. Correcte.

Correcte.

Correcte.

Escriptura corba:

Correcte.


No.


5 punts. 2 punts. 6 punts. 1 punt. 5 punts. 2 punts.


7 punts. 3 punts. 9 punts. 1 punt. 7 punts. 3 punts.


36

Comparació de puntuacions:

Tenint en compte que cada delegat s’ha autovalorat i puntuat, a continuació

trobem unes graelles amb el recompte de punts obtinguts sobre 10 mitjançant

els estudis grafològics i els punts obtinguts a partir del criteri i valoració que

cada delegat ha fet d’ell mateix. Al final de la graella hi podem observar la

totalitat de punts sobre deu de cada representant de classe.

RESULTATS DE L’ANÀLISI SOBRE 10:

CARACTERÍSTIQUES:

Criteri:

1r.A

1r.B

1r.C

2n.A

2n.B

2n.C

Grafològic: 6 5 5 4 5 3 Dots de líder: Personal: 8 6 6 8 6 10

Grafològic: 4 3 7 4 3 6 Esperit emprenedor o

iniciativa: Personal: 6 6 6 6 10 8

Grafològic: 5 5 5 3 4 4 Extravertit i sociable: Personal: 10 4 6 6 6 8

Grafològic: 5 2 4 1 2 1 Solidari i altruista: Personal: 8 8 8 8 8 6

Grafològic: 8 3 4 6 7 6 Amb autocontrol: Personal: 8 8 6 8 10 8

Grafològic: 3 3 6 3 3 2 Humil o senzill: Personal: 8 6 8 6 8 6

Grafològic: 10 2 8 6 4 6 Ferm i amb les idees

clares: Personal: 10 8 8 10 8 6

Grafològic: 4 2 6 2 0 2 Atent amb els companys: Personal: 10 6 8 6 10 4

Grafològic: 7 2 5 7 7 8 Educat: Personal: 10 10 10 8 8 8

Grafològic: 7 3 9 1 7 3 Sincer: Personal: 8 6 6 6 8 6

MITJANA INDIVIDUAL SEGONS EL

CRITERI GRAFOLÒGIC: 5,9 3 5,9 3,7 4,2 4,1

MITJANA INDIVIDUAL SEGONS EL CRITERI PERSONAL:

8,6 6,8 7,2 7,2 8,2 7


37

Extravertit i sociable:

443

5 5 5

8

66

10

4

6

0

2

4

6

8

10

1r A 1rB 1rC 2nA 2nB 2nC

Delegats:

Puntuació sobre 10:

Criteri grafològic: Criteri personal:

Esperit emprenedor o iniciativa:

6

34

7

34

8

10

6666

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Dots de líder:

3

54

56

5

10

6

8

66

8

0

2

4

6

8

10


Delegats:



- 2.2.3. Conclusions parcials sobre el resultat:

Per poder realitzar les conclusions sobre els resultats, ho farem a partir de les

representacions gràfiques d’aquests, on es veu la diferència de punts obtinguts

segons el criteri grafològic i el personal de cada característica.


38

Humil o senzill:

2333 3

6 6

8

6

8

6

8

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Amb autocontrol:

67

6

43

8 8

10

8

6

88

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Solidari i altruista:

1

21

4

2

5

6

88888

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Ferm i amb les idees clares:

10

2

8

6

4

6

10

8 8

10

8

6

0

2

4

6

8

10


Delegats:




39

Sincer:

7

3

7

1

9

3

8

6

8

666

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Educat:

5

7 7

2

788 88

10 1010

0

2

4

6

8

10


Delegats:



Atent amb els companys:

4

2

6

2 20

10

6

8

6

10

4

0

2

4

6

8

10


Delegats:




40

Representació dels anteriors gràfics i graelles:

Si observem els gràfics i les graelles dels resultats de les anàlisis, podem veure

que el delegat de 1r A i el de 1rC són, segons el criteri grafològic, els més

idonis per ocupar aquest càrrec. Tots dos han tret una puntuació de 5,9 sobre

deu i cal destacar, sobretot, l’elevada puntuació que han obtingut a “fermesa i

idees clares” i “sinceritat” respectivament. Ho podem observar en els següents

gràfics:


41

En el cas del delegat de

1r A podem observar a

continuació aquest alt

nivell de fermesa en les

decisions a partir de la

polidesa, la llegibilitat i

la bona organització del

text en el full:

En canvi, el delegat de 1r C ha

obtingut una alta puntuació de

sinceritat a causa de la constància de

forma, mida, pressió i velocitat entre la

firma i el text. Això ho podem observar

en el següent text:


42

D’altra banda, continuant amb el criteri grafològic, ha estat el delegat de 1r B el

que ha obtingut una puntuació més baixa. Algunes característiques com

l’educació”, la “solidaritat i altruisme” i “l’atenció vers els companys” han fet

davallar molt la seva nota. Ho veiem a continuació:


43

Per deduir si una persona posseeix aquesta qualitat d’atent amb els companys

ens hem de fixar en la inclinació vertical o amb tendència a la dreta, amb els

espais amples entre paraules, amb les lletres en forma de garlandes, amb

l’escriptura semi corba i amb les lletres lligades. Tal i com podem veure sota

aquesta explicació, en l’escrit del delegat de 1r B només apareix un dels sis

trets: l’escriptura semi corba; aquesta la veiem a través de la forma arrodonida i

poc angular de la lletra:


44

Un altre aspecte que cal mencionar és els resultats segons el criteri personal.

Com era d’esperar, aquí les notes han augmentat moltíssim ja que tots es

veuen molt capacitats per ser uns bons representants de classe. No obstant

això, és necessari remarcar que el delegat de 1r A torna a ser el delegat

perfecte. Aquest cop ha reunit una mitjana de 8,6 sobre deu i per tant això ens

fa afirmar que tan grafològicament com personalment, es converteix en el millor

delegat de Batxillerat d’aquesta escola. Si ens fixem en les puntuacions més

baixes segons el criteri personal, és el delegat de 1r B el que s’atribueix un 6.8

sobre deu. Aquí destacarem que es suspèn a ell mateix a l’hora de valorar la

seva capacitat “d’extraversió i sociabilitat”:


45

M’ha sorprès molt la gran diferència de punts atribuïts a un mateix delegat en

funció dels dos criteris; per exemple, el delegat de 2n B es puntua molt

generosament en tres característiques: “esperit emprenedor”, “atent amb els

companys” i “solidari”; i en canvi, segons el punt de vista grafològic, aquestes

tres mateixes característiques tenen una puntuació molt menor, i fins i tot, la

característica d’atent amb els companys, la grafologia li atribueix un “0”. Ho

podem observar en els següents gràfics:


46

Si observem de manera general els resultats, també cal destacar la baixa

puntuació que la grafologia atorga a la característica de “solidaritat i altruisme”

de tots els delegats:

En canvi, segons el criteri grafològic, podem veure a continuació una elevada

mitjana de notes en el cas de “l’educació”, tot i que no és espectacular degut a

l’excepció del representant de 1r B. Això ho sabem perquè l’escriptura d’aquest

delegat no presenta ni uns marges controlats i regulars, ni un text ordenat en

l’espai, ni una certa polidesa, ni una constància en la mida de les lletres. A més

a més, el marge superior ample no afavoreix a l’hora de parlar d’una bona

educació:


47

Finalment podem fer una altra deducció veient els gràfics següents: els

resultats grafològics mai superen als personals. Només hem trobat tres casos

en que això succeeix i casualment, dos dels tres casos pertanyen al mateix

delegat, al representant de 1r C:


48

3. Conclusions finals

La hipòtesis del meu treball: Els resultats del criteri grafològic i els del

criteri personal es corresponen, no es pot corroborar d’una manera empírica

ni exacta ja que els delegats s’han autovalorat amb puntuacions molt altes i

aquestes, normalment, han estat molt superiors a les del criteri grafològic. És a

dir, en la majoria de casos els resultats del criteri grafològic estan per sota dels

del criteri personal.

També haig de dir que he aconseguit un dels propòsits més importants que

m’havia fet: introduir-me en el món de la grafologia i observar com aquesta pot

participar i condicionar el meu dia a dia. He descobert també com influeix cada

vegada més en els diferents àmbits laborals, així com també la importància que

té en llocs abans inimaginables per mi com són els jutjats per aclarir

condemnes, o els hospitals per detectar certes malalties. Per altra banda,

sabent que la grafologia no està molt acceptada o considerada vertadera per la

societat en la que vivim, m’ha sorprès molt l’actitud d’aquestes persones quan

em preguntaven el tema del meu treball de recerca i els deia que aquest es

basava en la grafologia; cada vegada més gent s’interessava i em preguntava

sobre la fiabilitat d’aquesta tècnica i eren molts els que en volien una

demostració. Tot i això crec que encara ara hi ha moltes persones que posen la

grafologia en dubte ja que creuen del tot impossible que un text pugui descriure

una personalitat. Tanmateix crec necessari destacar que he complert un altre

objectiu primordial per a mi: fer del treball de camp una activitat dinàmica i

divertida. Em preocupava molt que tan jo com els que llegissin aquest treball el

trobessin avorrit i inclús feixuc de llegir, per això he intentat fer-lo el més lleuger

i entretingut possible amb alguns gràfics, frases cèlebres, imatges i graelles. De

la mateixa manera he aconseguit descobrir la importància de la firma dins la

grafologia. Totes les firmes són diferents entre elles, i és per això que ens

proporcionen tanta informació sobre un mateix. Crec que és apassionant saber

tants trets característics d’una persona amb el sol fet d’observar la seva

signatura.


49

4. Valoració crítica del treball

Ara que ja he acabat el treball de recerca puc assegurar que ha estat una

experiència molt positiva i gratificant. Estic molt contenta i satisfeta d’haver

escollit el tema de la grafologia, tot i que al principi em va semblar d’allò més

irreal conèixer com és una persona amb el sol fet d’estudiar la seva lletra. No hi

ha hagut un sol dia que no m’hagi sorprès algun aspecte nou treballat i

analitzar els escrits dels delegats ha estat una tasca molt emocionant. M’ha

encantat observar el que pensen ells sobre sí mateixos i el que la grafologia

indica sobre la seva personalitat ja que m’he endut més d’una sorpresa

inesperada amb la comparació d’aquests dos punts de vista.

La veritat és que mai m’hauria imaginat divertir-me i gaudir tant a l’hora de fer

un treball, i menys el “temible i odiós” treball de recerca, que tan avorrit i cansat

me l’havien descrit.

La part del treball més entretinguda de fer ha estat sens dubte, el treball de

camp. He gaudit molt a l’hora de fer les anàlisis grafològiques ja que aquestes

m’han servit per obtenir experiència en aquest món tan curiós com és la tècnica

de la grafologia.

Al haver fet aquest treball, ara, cada vegada que llegeixo un text manuscrit em

fixo inconscientment en els gèneres del text que em proporcionen la informació

necessària per conèixer la seva personalitat.

Tot i això, també cal destacar la part més feixuga del treball, que ha estat

l’elaboració de la memòria escrita. Segurament aquesta tasca m’ha resultat

més cansada perquè he hagut de buscar, seleccionar i redactar la informació

necessària per dur a terme un bon treball de camp, i això sempre és repetitiu i

poc dinàmic.

Per acabar m’agradaria comentar que trobo una mica just el període de temps

que l’escola ens va donar per elegir el tema del treball. Considero que aquesta

elecció és la principal per aconseguir fer un bon treball de recerca i crec que

necessitaríem més temps per decidir el tema adequat que s’ajustés realment

als nostres interessos. Per tant proposaria que els professors ens donessin

més temps entre el dia que ens diuen que comencem a triar el tema i el dia que

l’hem d’anunciar definitivament.


50

No obstant això puc assegurar que realitzar el treball de recerca ha estat una

experiència molt gratificant amb la que he après nous coneixements i he

adquirit molta pràctica que em serà molt útil a l’hora de fer treballs futurs.


51

Agraïments

Durant la realització del treball m’han ofert la seva col·laboració moltes

persones, i els ho agraeixo molt a totes elles:

Primer de tot agrair l’esforç a la meva tutora del treball de recerca, Núria Vivas,

que m’ha ajudat molt a l’hora d’orientar i desenvolupar tot el treball, i ha estat al

meu costat per ajudar-me a resoldre qualsevol imprevist o dubte.

També vull agrair a la grafòloga Montse Perelló la seva gran ajuda a l’hora de

proporcionar-me la informació necessària per dur a terme el treball, així com

també la transmissió de tots els seus coneixements sobre la grafologia, fruit de

la seva experiència en l’àmbit.

Als sis delegats dels escrits per la seva col·laboració i dedicació. Els escrits que

van realitzar han estat la base del meu treball de camp i és per això que sense

ells el meu treball de recerca no hauria estat possible.

Finalment vull donar les gràcies a tots els meus familiars i amics, per facilitar-

me les idees i propostes que han fet possible aquest treball i el seu suport en

els moments més difícils o complicats.

Imatge 9: Amb la Sra. Montse Perelló, de Signes Grafo.


52

Bibliografia:

1.Llibres: - La Grafologia, Elena Giner i Teresa Girona. Editorial UOC.

- Guia práctica de grafología, Albert E. Hughes. Editorial Edaf.

- Cómo hacer anàlisis grafológicos, Jose Javier Simón. Editorial Martínez

Roca.

- Diagnòstic anorèxia, Marliese Arold. Editorial Edebe.

- Carácter, angústia, emotividad, resonancia y grafología, Juan Allende del

Campo.

-Grafología de la Firma-Rúbrica, Mauricio Xandrò Madrid. Editorial Eos.

2.Webs:

- http://www.grafologico.com

- http://sandracerro.com/Articulos/otros_arts/Escr_jovenes.pdf

- http://www.escueladegrafologia.com.ar/aplicacion.htm

- http://www.grafocounseling.mex.tl/

- http://www.ca-grafoterapia.com/

- http://signesgrafo.com/flash_cat.swf

- http://www.grafoanalizando.com/

- http://www.dsalud.com/grafologia_numero9.htm

- http://firmas.biz/caracteristicas_rubrica.html

- http://graphosceg.wordpress.com/%C2%BFpara-que-sirve-la-grafologia/

- http://www.grafoanalisis.com/boletin_ICG/7bol_ICG.pdf

- http://www.graphology.co.uk/index02.html

3.Documentació:

-Apunts de la classe impartida per la Sra. Montse Perelló.

-Documentació proporcionada per la Sra. Montse Perelló.

-Subscripció a una revista on-line: Revista digital, Psicologia y grafologia.

4.Experimentació:

-Assessors: Sra. Montse Perelló (grafòloga de Signes Grafo).

Documents

Ensenya’m com escrius i et diré com ets Núria · PDF fileEnsenya’m com escrius i et diré com ets Núria Rabassa 1 1. Introducció 1.1. Justificació del tema escollit Les raons