Entre la història i la memòria històrica

Entre la memòria i la història (13.01.2015) Societat Catalana d'Història de la Medicina

Àlvar Martínez Vidal 1

Entre la història i la memòria històrica

Àlvar Martínez Vidal

Universitat de ValènciaInstitut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

Societat Catalana d'Història de la MedicinaBarcelona, 13 de gener 2016

1


1. El passat

2. La memòria i el testimoni

3. La història

4. "Les dues vides científiques de Josefa B. Flexner"

2



1. El passat

- el passat és un país estrany

- el passat • l'individual i el col·lectiu• el real i l'imaginat

- les vies per assolir el passat• la memòria• la història• les relíquies

3

"La memòria té una vocació singular, lligada a la subjectivitat

dels individus i dels grups, la història té una vocació universal."

Enzo Traverso, Els usos del passat, p. 36

4




- la irrupció de la memòria

• de vegades és emprada com a sinònim d’història

• ha irromput només recentment en l'esfera púbica i en el

debat historiogràfic

• el llibre de Jacques Le Goff i Pierre Nora Faire de

l’histoire, de 1974, no en parlava, de la memòria

• l'expressió "lieu de mémoire", que s'atribueix a Pierre

Nora, es remunta als anys vuitanta del segle passat

5


- l'experiència viscuda

• la vivència (enfront de l'experiència transmesa, pròpia de

les societats teocràtiques)

• simbòlicament, l'aparició se situa en la I Guerra Mundial i

la devastació de les consciències d'aquells que hi

participaren

• implica un apropament subjectiu al passat

• la memòria sembla més humana (emocional) que la

història (racional/cognitiva), que sembla més freda i àrida

6




- els records i els oblits

• la memòria s’elabora en base a records

• els records humans no són registres de magnetòfon; la

nostra ment no funciona així

• els records es trien i retrien una i una altra vegada i es

carreguen d’emocions diverses

• la paraula ‘record’ vol dir passar de nou pel cor

• els oblits també intervenen en l’elaboració de la memòria

7


- l'aparició del testimoni

• és el supervivent dels genocidis o dels camps d'extermini

(els lager nazis i els gulag soviètics)

• l'Holocaust seria el símbol per antonomàsia

• el testimoni és per excel·lència el portador de records

• de vegades a contracor, els icones vivents, perquè són les

víctimes per antonomàsia

8




- la memòria es conjuga sempre en present

• es nodreix de l'experiència viscuda

• selecciona els esdeveniments dels quals cal conservar-ne

el record i estableix quina ha de ser llur interpretació en un

moment donat

• la metàfora del tapís de Penèlope (W. Benjamin): "on el

dia desfà allò que ha fet la nit"

9



• el testimoniatge d'un comunista supervivent dels camps

de concentració és distint abans i després de la Invasió de

Praga

• en una era d'humanitarisme com l'actual, els partisans, els

maquis, els brigadistes, els internacionalistes, etc., que a

la postguerra europea eren considerats herois, en

l’actualitat no interessen

10





• una paradoxa: els supervivents dels camps de

concentració, que ara són víctimes i testimonis, i per tant

herois, a l’acabament de la II Guerra Mundial eren

considerats sospitosos d’haver-se salvat a costa dels seus

companys de desgràcia

• per mitjà de la memòria, les representacions col·lectives

del passat es forgen en el present, estructurant les

identitats socials actuals

11


- la reificació del passat per mitjà de la memòria

• el passat acompanya el present

• esdevé una religió civil (amb els seus valors, creences,

símbols, celebracions, litúrgies)

• la història commemorativa és expressió d'una memòria

que reifica el passat

12




- la reificació del passat per mitjà de la memòria

• els monuments commemoratius (sovint funeraris) plasmen

l'experiència viscuda durant les guerres mundials: glorien

la pàtria, la llibertat, la laïcitat.

• els fills de la pàtria caiguts en combat són representats pel

"soldat desconegut"

• així naix el "deure de memòria" i alhora el turisme de la

memòria

13

14



15

3. La història

- el deure de l'universalisme

- el deure del distanciament

- el deure d'aprendre de la memòria

16



3. La història

"... la història, representació del passat que, bé que

problemàtica i sempre incompleta, pretén ser objectiva i

retrospectiva, fundada en la distància."

Enzo Traverso

Els usos del passat. Història, memòria, política

València, Universitat de València (PUV), p. 36

17

3. La història


• contra la tendència de la memòria a

ü la singularització

ü la indiferència davant les reconstruccions globals

ü a ser selectiva

ü a no respectar les cronologies

ü a conferir identitat

18



3. La història


• l’historiador no pot sostraure’s al deure de l’universalisme:

una història només per als negres, o només per a les

dones o només per als meus compatriotes, no pot ser mai

una bona història

19

3. La història


• la història naix de la memòria, però cal distanciar-se del

passat

• cal evitar el presentisme, el principal pecat de l'historiador

• sense rebutjar-la, s'ha de separar de la memòria

20



3. La història


• cal passar la memòria pel sedàs d'una verificació

documental, factual, contrastant totes les fonts disponibles

i evitant els malentesos

• cal aspirar a l'objectivitat, més enllà de les vivències dels

individus i dels grups

21

3. La història

- el deure d'aprendre de la memòria

• la història, sense la memòria dels marginats i invisibles (dones,

pobres, negres, homosexuals, etc.), és a dir, els pobles o grups

sense història, tendeix a ser una història del poder, dels

vencedors, de les nacions triomfadores i dels seus dirigents

• les dones, els pobres, els negres, els homosexuals, etc., amb les

seues memòries individuals i col·lectives, estan obligant a la

reescriptura de la història trencant les jerarquies tradicionals

• en l'actualitat, els historiadors estudien la memòria com a

categoria històrica22



«Si cada refugiat narrés simplement el que ha viscut,

s’aixecaria el més extraordinari i commovedor dels

monuments humans, davant del qual empal·lidiria tot

el que fins avui ha produït la imaginació dels homes.

Simplement, humilment, amb la preocupació constant

per la senzillesa i la veritat estricta...»

Federica Montseny, Cent dies en la vida d’una dona (1939-1940)

23

«Sesenta años es una rara edad que antes solo cumplían otros.

Ahora que soy yo quien llega a ella me doy más cuenta de la

responsabilidad cívica de contar con veracidad lo que uno ha

vivido, lo que desaparecerá o se tergiversará más fácilmente si

uno no lo atestigua, la atmósfera y la tonalidad y los sonidos y

los olores de un tiempo, la memoria precisa de los justos y de

los canallas»

Antonio Muñoz Molina, “Formas de olvido”

El País, 9.01.2016, Babelia, p. 5.

24



AIDS and the Historian: Proceedings of a Conference at the National Institutes of Health (Bethesda, 20-21 March 1989).

Edited by Guenter B. Risse and Victoria A. Harden. Bethesda: N.I.H. Publications, 1991

http://www.gbrisse.com/aids-and-the-historian/

La conservació de les respostes científica, institucional i popular davant de la sida

Workshop 4: Documenting AIDS History:

Preserving the Records of the Scientific,

Institutional and Popular Response to a New

Disease

Peter B. Hirtle. Documentation in the

Federal Government for the History of AIDS

Ramunas Kondratas. The Artifactual Legacy of

AIDS

Nancy W. Zinn. Documenting AIDS: The Role of

University and Other Agencies

Commentary

John Parascandola



Witness Seminars of Twentieth

Century Medicine

The development of narrative practices in

medicine c.1960–c.2000

The transcript of a Witness Seminar held

by the History of Modern Biomedicine

Research Group, Queen Mary, University

of London, on 18 June 2013

Edited by E M Jones and T. Tansey (2015)http://www.histmodbiomed.org/article/wellcome-witnesses-twentieth-century-medicine

La sèrie "Memòria de la professió" del COMB

Col·lecció d'entrevistes (16), realitzades per periodistes,

metges i historiadors, a metges catalans entre 2002 i 2009

"El Col·legi vol mirar de conservar els testimonis vius de

metges que exerciren en temps passats i mostrar com es

desenvolupava la seva activitat professional, testimonis que

d'altra manera es perdrien."

http://www.comb.cat/cat/actualitat/publicacions/memoria/home.htm



4. “Les dues vides científiques de Josefa Barba” (10 min.)

La memòria individual i familiar versus l'intent d'historiar la

trajectòria professional i científica d'una farmacèutica catalana que

va viure dues vides, abans i després de la Guerra Civil espanyola

La insòlita doble vida de la farmacèutica Josefa (Pepita) Barba-

Gosé Flexner (Barcelona 1904 - Filadèlfia 2000)

https://vimeo.com/107610082


Àlvar Martínez Vidal

Universitat de ValènciaInstitut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero

Societat Catalana d'Història de la MedicinaBarcelona, 13 de gener 2016

30

Documents

Entre la història i la memòria històrica