Embed Size (px)
Citation preview
Aquest segon trimestre hem pogut gaudira l’escola de la magnífica exposició sobre el bisbe PereCasaldàliga. Ha estat una oportunitat per conèixer afons la feina que ha desenvolupat a la prelatura deSao Fèlix d’Araguaia. Paral·lelament a l’admiració peraquesta obra hem constatat l’immens abisme que exis-teix entre els països rics i els pobres.
Les notícies dels mitjans de comunicacióno són gens encoratjadores, la desigualtat creix, la famés encara una plaga, les malalties esdevingudes pandè-mies no s’aturen i els països amb més recursos prefe-reixen defensar els seus drets de patents farmacèuti-ques, tancar les seves fronteres amb sistemes cada copmés sofisticats o senzillament ignorar el problema imirar cap a un altre costat.
A ningú escapa que gran part dels conflic-tes actuals del món són deguts a les desigualtats entreels pobles. Aquesta violència no tindrà altra solucióque la cooperació dels més forts amb els més febles.
2 número sis
E D I T O R I A LS U M A R I
EDITORIAL
AMFITEATRE
3 Entrevista amb Alberta Parayre.4 Auca de Pere Casaldàliga.5 Exposició de l’Associació
Araguaia.6 Voluntariat a secundària.7 Voluntariat a la biblioteca.8 Per Sant Jordi, treball
cooperatiu.9 La meva visió del voluntariat.
Som solidaris?
VITRALL
10 Jocs atlètics 2007. XIII edició.12 Crònica de Sant Jordi.14 Vivències d’una esportista.15 Estació meteorològica.16 Un conte indi.17 8è Fòrum de recerca de les Corts.18 La poesia i els arbres.19 Festa Major 2007.
CALAIX DE SASTRE
20 Els racons de l’escola. Arbres: la magnòlia.
21 On anem? 22 Joc: un joc amb cordills.
PLANA OBERTA
23 La violència.
Revista escolarNúmero SIS – juny 2007
Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1000 exemplars
Consell de redacció:Mar Arbonés, Ricard Bahí, Anna Belart, Anna Brengaret, Anna De Casacuberta, Josep M Comas, Marta Fontclara, Pep Marguí, Salvador Morros, Agustí Olivares, Frederic Raurell i Toni Rubió.
2
3
10
20
23
A ningú escapa que gran partdels conflictes actuals del mónsón deguts a les desigualtats
entre els pobles.
Els esforços que fan organitzacions nogovernamentals, ONG, i internacionals no poden abas-tar totes les necessitats. Cal una veu ciutadana quedemani a les institucions més implicació.
Des de la comunitat educativa, escola ipares, hem de treballar plegats per educar els més jovesperquè siguin conscients que no podrem bastir un mónmillor si tots els homes no tenen el mínim per a unasubsistència digna, encara que calgués renunciar a partdel nostre benestar.
Si ho aconseguim serà llavors quan seremrealment solidaris.
3número sis
A M F I T E A T R E
ENTREVISTA AMB ALBERTA PARAYREOrganitzadora dels voluntaris de Sant Joan de Déu
uè et va impulsar a ser voluntària de l’hospital?En un moment donat de la meva vida vaig sentir un buit inte-
rior i vaig pensar que estava en deute amb la societat, per aquest motiu quanles meves filles es van fer grans em vaig apuntar al voluntariat d’aquest hos-pital. Em vaig adonar que hi havia molts nens que necessitaven l’ajuda d’al-guna persona, ja que estar a l’hospital és molt dur, i per a un nen encara més.
Quines tasquesdus a terme en aquest centre?
Aquí a l’hospital organitzo tottipus de tasques, a més de la formació i laselecció dels més de 200 voluntaris que hitenim.
Podries explicar-nos com ésel teu dia a dia aquí?
Aquesta pregunta és difícil derespondre ja que cada dia és molt diferent.El meu horari comença abans de les 7.00 iacaba a les 5 – 6 de la tarda, depenent de lafeina que hi hagi. El primer que faig quanarribo és anar a missa amb els germans a lacapella del centre, perquè jo sóc catòlicapracticant. La resta del dia estic organitzant els voluntaris que vénen al llarg de la set-mana.
Quants anys portes dedicant-te al voluntariat? T’ha beneficiat en algunaspecte de la teva vida?
Vaig començar de voluntària fa 20 anys i en fa 8 que vaig començar aencarregar-me de l’organització d’aquest voluntariat. Aquesta experiència de voluntàriam’ha fet veure d’una altra manera la vida, que cal valorar-la més, i aprofitar al màximcada segon que passa.
La meva vida no hauria estat la mateixa sense el voluntariat.
Creus que hi hagut un augment o una disminució de voluntaris? Per què?Crec que des que vaig començar, fa 20 anys, el voluntariat ha anat augmen-
tant perquè últimament s’ha posat de moda; la gent no s’adona que estar en el voluntariatd’un hospital és molt més seriós del que es pensa, perquè és estar amb gent malalta, ésajudar a passar l’estona, a divertir, a animar, i a intentar queaquests nens no se sentin sols, ja que és molt dur estar en unhospital.
Hi ha alguna cosa que vulguis afegir?Animo a tothom a apuntar-se al voluntariat a par-
tir dels 16 anys o més.
Bet Clariana i Aina Domingo
q
L a s o l i d a r i t a t
4
A M F I T E A T R E
número sis
L a s o l i d a r i t a t
Què t’ha semblat l’exposició?
“ . . . hem tingut sort perquè teníem l ’exposicióaquí al davant i quan sort íem al pati o quan tor-nàvem a classe sempre la vèiem” (Blai Garcia)
“ El disseny era or iginal , e ls plafons fets ambcartró i les bombetes que els i l · luminaven dona-ven un signe d’humil itat . . . ” (Judit Bancel ls)
“ M’ha agradat compart ir aquest espai amb laresta de l ’escola , ja que ha estat com un punt detrobada” (Marc Orts )
5número sis
A M F I T E A T R E
EXPOSICIÓ DE L’ASSOCIACIÓ ARAGUAIA
Aquest trimestre hem tingut el plaer de poder gaudir d’una exposició dedicada a PereCasaldàliga. Aquesta exposició estava situada al vestíbul de l’edifici de secundària. Unaexposició petita però que transmetia un gran missatge. (Roger Cardona)
Què en destacaries?
“En destacaria el bon estat de l ’exposició i laseva presentació . Ha estat l ’exposic ió mésbonica que ha passat per l ’escola i espero queno s igui l ’últ ima” (Carles Sumarroca)
“En destacar ia la part dels plafons , amb lespoesies que ens donaven molta informació iconsel ls” (Adrià Quer)
“El que més destacaria és que l ’exposició eracom en Pere Casaldàl iga: senzi l la i humil . Maise m’obl idarà el missatge que ens dóna: lal lengua és la nostra ànima” (Pau Segado)
L a s o l i d a r i t a t
Els alumnes de 1r d’ESO opinen:
6 número sis
A M F I T E A T R E
VOLUNTARIAT A SECUNDÀRIA
Una de les activitats que més ens van agradar va ser lad’anar al casal d’avis de Vallvidrera a representar una obra de teatreescrita per un company de 3r, ja publicada a la revista. Vam passartota la tarda amb ells, coneixent-los i descobrint com és el lloc onviuen. De fet, ens va agradar tant que hi tornarem tan aviat compuguem.
Les activitats que hem fet han estat moltes i totesinoblidables. La que ens ha emocionat més va ser quan aquest mesde gener vam anar a l’hospital de Sant Joan de Déu, el dia de Reis.Hi vam anar dies abans per preparar bosses amb joguines per alsnens i nenes de l’hospital que aquella nit estiguessin ingressats. I
quan va arribar la nit de Reis va ser per tots (treballadors, voluntaris, familiars i pacients) una nit màgica. Quanva arribar el rei negre, vam començar, amb l’ajut dels patges, a repartir els regals. Ens recordem especialment dequan vam passar per una habitació on hi havia tota la família amb la pacient malalta i de la cara de satisfaccióque va posar perquè el Rei Mag vingués a la seva habitació i li donés un regal per desitjar-li bon Nadal. És unasituació que mai podrem oblidar, veure per uns moments com la seva filla recuperava la felicitat.
El voluntariat de 3r i 4t d’ESO també ha organitzat unarecollida de llibres, material escolar i diners per a una associació delbarri del Raval de Barcelona. Hem de dir que estem molt orgullosesde la participació de tots els cursos en aquesta col·lecta.
El dia 20 de maig l’escola deixarà les sevesinstal·lacions esportives per fer una gimcana per a nens de casesd’acollida; és una activitat que ens fa molta il·lusió realitzar, ja queantics membres del voluntariat ens l’han recomanat. Els nens inenes t’agafen estima de seguida, els volem donar per unes hores lafelicitat que un pare o una mare els podria donar.
Això és el que hem fet, però de cara al futur hi ha méscoses. Una altra activitat que tenim pendent és l’apadrinament d’unnen o nena, però encara l’hem de preparar detalladament.
Hem començat amb l’escola a participar en el volun-tariat i quan acabem els estudis volem continuar ajudant a tothomque ho necessiti a través d’altres associacions.
Les nostres activitats són senzilles però ens aportenquantitat d’experiències inoblidables i una gran satisfacció.
Alumnes del voluntariat de 3r i 4t d’ESO
L a s o l i d a r i t a t
Aquest any als alumnes de 3r d’ESO se’ls ha ofert la possibilitat de formar part del grup de voluntariat desecundària. Aproximadament una vintena d’alumnes, totes noies, ens hi hem apuntat ja que teníem ganesde compartir experiències amb gent a qui poguéssim ajudar. El voluntariat és un grup format per alumnes de 3r i 4t d’ESO de l’escola que de manera voluntària hanescollit formar part d’aquest grup per participar en activitats que es proposen. Ens vam apuntar al volun-tariat per tal de poder ajudar i fer felices altres persones. A vegades estàs un mes preparant una activitatper a algú i l’activitat només dura una hora, però l’esforç que hi poses i l’agraïment que reps mai ningú te’lpodrà treure.
urant aquest curs, a la biblioteca hem comptat amb l’ajuda d’un grupde 59 voluntaris, alumnes de 5è de primària. Ben desinteressadament,s’han ofert a col·laborar en diferents tasques, potser de poc lluïmentde portes enforaperò de granimportància per ala bona marxad’aquest equipa-ment escolar.
Malgrat tot, en oferir-se com avoluntaris a la biblioteca aquests nens inenes satisfeien també el desig de passar unaestona divertida. Això ens ha dit la MartaMirambell, que ha trobat un entretingut pas-satemps a posar el segell als llibres i revistesque venien nous a la biblioteca.
O els movia l’afany de viureexperiències noves en aquest espai tancatper mampares de vidre i ple a vessar de lli-bres (tingueu present, a més, que aquestsalumnes hi accedien per primera vegada coma lectors a principis d’aquest mateix curs). ElMarc Vidal, un altre dels voluntaris, va triarajudar a la biblioteca perquè mai no haviatingut la sensació de poder fer una feinarelacionada amb el món dels llibres.
I d’altres, com el Marc Albiol,que senten una autèntica afecció pels llibres,s’hi han apuntat perquè senzillament els lli-bres, els agraden.
Ara, tots tenien ben clar que ferde voluntari representa donar un temps i unesforç en benefici de la col·lectivitat, enaquest cas la de lectors i usuaris en generalde la biblioteca. La Paula Velasco i la MartaAndreu ens han dit que s’hi havien compro-mès perquè l’escola estigués més maca, i elMarc Lizana declarava que, al capdavall, sesentia satisfet d’ordenar llibres perquè lagent els agafés amb més facilitat.
Per si aquestes satisfaccions no fossin poques (per a un voluntari), la Denise Grausens va confessar que mentre ordenava va descobrir llibres nous.
VOLUNTARIAT A LA BIBLIOTECA
7número sis
A M F I T E A T R E
d
L a s o l i d a r i t a t
8
PER SANT JORDI, TREBALL COOPERATIUEls petits i grans de Parvulari creen l’espai de La Llegenda de Sant Jordi
A M F I T E A T R E
número sis
L a s o l i d a r i t a t
Des del Parvulari aquest SantJordi l’hem volgut treballar entreels diferents cursos. Per aquestmotiu hem assenyalat quatrepersonatges i quatre escenaris iles classes de Parvulari s’han dis-tribuït de la següent manera:una de 3 anys, una de 4 anys iuna de 5 anys. Així, les tres clas-ses han treballat la Llegenda i apartir d’aquí han anat pensant ielaborant, segons les destreses ihabilitats de cadascú: estripar,estampar, pintar, modelar, reta-llar, omplir, enganxar, dibuixar...Els grans han ajudat els petits,tots han compartit la feina i lasatisfacció d’acomplir el previst.L’experiència ha estat molt posi-tiva perquè tots han assumit laseva responsabilitat i el seupaper.
9
A M F I T E A T R E
número sis
L a s o l i d a r i t a t
Penso que sí que ho som. Espot ser solidari de moltesmaneres. Hi ha gent que ho ésamb la família, amb els amics,a la feina... N’hi ha d’altres queho són amb persones d’altrespaïsos. De fet és senzill ser-hosi et sents part d’aquest món iprocures tenir una actitud soli-dària amb tot el que fas.
Crec que cada vegada hi hamés persones conscienciadesper ser-ho. De mica en micasom més solidaris amb el quefem: reciclem, vetllem perl’estalvi d’aigua, ajudem lagent gran, apadrinem nens...
Sempre es pot ser una micasolidari. A l’escola vetllemperquè els alumnes gaudei-xin sent-ho en les relacionsquotidianes: escoltant elsaltres, ajudant-se, sent res-pectuosos... En definitivamillorant la convivènciadiària.
M’agrada ser solidari i pro-curo ajudar els amics queem necessiten. El curs queve m’apuntaré al grup devoluntariat de l’escola perfer tasques solidàries ambmalalts i gent gran. Mésendavant voldria col.laboraramb alguna ONG.
Laura Sánchez Mestra de 4t de Primària
Dolors Riera Directora de Primària Xavier Marin Alumne de 2n d’ESO
Marita Cerdà Infermera de l’escola
SOM SOLIDARIS?
LA MEVA VISIÓ DEL VOLUNTARIATHola, sóc un exalumne de l’escola Thau i col·laboro des de fa 3 anys amb “Soñar Despierto”, una
Associació d’ajuda als infants de centres de menors.
Però més que presentar-me voldria plantejar-vos algunes preguntes: Per què el voluntariat? És uncaprici? Un privilegi? Un acte de compassió? Per què quan tenim menjar, casa, vestit, amics...ens segueix faltantalguna cosa? Per què necessitem els altres tant o més del que ells ens necessiten a nosaltres? Per què necessitemgratitud, admiració, reconeixement, compartir aficions, alegries i penes? Els humans som socials per naturalesa i méscomplexos del que a vegades ens sembla.
Però deixeu-me fer una altra pregunta: Per què els espais de voluntariat a les escoles són un èxit?Potser perquè donem una espècie de finestra a les inquietuds d’uns joves que en el seu entorn només troben uncòmode benestar? Què és d’aquesta curiositat que ens arrossega fora d’allà on ens trobem tan còmodes per desco-brir el món?
Ser voluntari és una experiència única que marca de forma decisiva. És una aventura cap a allòdesconegut que alhora ens envolta i que no cal anar a cercar a l’Àfrica. Aquesta inquietud que ens ajuda a créixer imadurar té un nom: valors i humanitat. Ser voluntari no és un acte d’altruisme o de compassió, sinó que és un actehumà, enriquidor i de comunitat.
Per això és tan important que el voluntariat no sigui feina feta de franc, ni capobligació, sinó activitats i col·laboracions preparades, en unes organitzacions en què el paperdel voluntari NO és el d’un professional.
És aquell granet de sorra que en tractar amb gent diferent a nosaltres, en relaciód’igual a igual, sense que cap contracte ens obligui, amb il·lusió, sentiments i ganes, cap pro-fessional pot aportar.
Sovint ens queixem que els joves són infantils o mancats de valors, però els adultsnomés hem sabut posar barreres legals als seus desitjos de créixer i explorar. Per això, si algu-na cosa m’enorgulleix és de poder obrir nous horitzons a nois i noies d’educació secundària ibatxillerat, de veure com fan valer la seva humanitat i valors. Valors que tan sovint ningú sapveure; potser perquè no els n’hem donat l’oportunitat?
Xavier Bou i Mireia Espinach Alumnes de 6è
Sergi Com tep
10 número sis
V I T R A L L
JOCS ATLÈTICS 2007. XIII EDICIÓ
vui dia 15 de maig a l’Estadi de l’Hos-pitalet Nord hem celebrat els JocsAtlètics. L’obertura dels jocs estava pre-vista a les 10:00 del matí, però per unasèrie d’imprevistos finalment hacomençat a les 11:00.
Els jocs Atlètics són unacompetició que es fa cada 3 anys.
De bon matí el temps era esplèndid, feia calor però hihavia una brisa fresca. La temperatura no passava dels 20 graus, quevan anar pujant fins a arribar als 25 a la tornada a l’escola. El cel esta-va blau i serè.
Hi vam anar en diferents autocars, l’estadi de l’Hospitalet Nord no és gaire lluny de l’escola.
Aquest any els Jocs no s’han fet on es feien normalment, que era al Serrahima. Aquest any s’han ce-lebrat a l’estadi de l’Hospitalet Nord . Aquest estadi és molt gran, amb un camp de futbol i una pista d’atletismede 400 metres.
En aquests XIII Jocs Atlètics hi hem participat els alumnes de primària i parvulari, tant de l’escolaThau Barcelona com de l’escola Thau Sant Cugat.
Les competicions han consistit en una sèrie de curses i de salts de diferents distàncies i altures. Lescurses eren de relleus, de velocitat, mig fons i fons. I els salts consistien en salts de llargada i salts d’alçada.
Els professors d’educació física han organitzat les competicions, des de P3 fins a 6è curs.
Els alumnes ens hem esforçat molt per superar els nostres rècords. Aquests Jocs Atlètics han estatmolt entretinguts i molts pares han anat a veure’ls.
A dos quarts de tres, un cop finalitzades totes les competicions, hem tornat cap a l’escola.
Alumnes de 6è:Laura Miquel, Daniel Modrego, Luca Reventós i Albert Virgili
a
11
V I T R A L L
número sis
JOCS ATLÈTICS 2007. XIII EDICIÓ
avui dia 16 de maig s’han celebrat els Jocsde secundària i batxillerat.
Aquest any hem canviatl’Estadi Serrahima pel de l’HospitaletNord, més a prop de l’escola. Per això hihem anat a peu. Després de l’agradablecaminada (que ha estat més un passeigcalmat que no l’escalfament anunciat),hem arribat a l’estadi.
Comencen les proves: velo-citat, salt d’alçada, salt de llargada,llançament de pes, relleus... Els nervis iles emocions estan a flor de pell, pertotes les activitats que s’estan duent a terme. En Josep, un dels pares que ocupen lagraderia, ens diu que està tot molt bé: l’organització és fantàstica, no hi ha momentsd’espera ... Només hi ha un inconvenient: el sol. El dia és fantàstic, assolellat i sensenúvols, però pobres dels que han de córrer amb aquesta calor.
Finalment, la prova més llarga, pesada, temuda i emocionant, aquestasí que requereix grans dosis de coratge! En els 800, 1200 o 1500 metres de cursa éson es veu el gran esperit de superació i l’esforç que hi han posat tots els participantsper arribar, abans o després, a meta.
Ara ja tots els que han guanyat han passat pel pòdium. La veritat, nopuc posar tots els noms dels que han guanyat, perquè són molts... i, és clar, tambéhauria de posar tots els que han participat amb ganes però no han estat uns delsmillors, i potser hauria d’afegir tots aquells que ho han organitzat perquè tot sortísrodó, però serien massa noms i anècdotes per explicar.
Tornem a l’escola cap a dos quarts de dues, contents i una mica cansats.Allà ens podem dutxar (encara sort!) i després de dinar i d’un pati que s’ha allargatuna mica tornem a les classes.
Júlia Margaria(3r d’ESO)
12 número sis
V I T R A L L
Escola Thau, juny de 2007
Estimat Pere,
Com cada any, celebrem la diada de Sant Jordi i deixem l’escolaben engalanada. Enguany l’hem decorada pensant en tu.
Saps, els de primer i segon han fet una selva on hi havia uns indí-genes amagats entre les herbes i les lianes. Semblava de debò; fins i tots’hi sentien els ocells com cantaven.
Els de tercer hem fet un riu de paper, era el riu Araguaia i hi hemenfonsat algunes frases molt boniques que has dit tu; com ara NOREBUTGEU MAI NINGÚ.
Els alumnes de 4t, 5è i 6è han fet una exposició de poesia ifotografia a partir del llibre que vas fer amb en Joan Guerrero.
De bon matí, el dia 23 d’abril vam sortir tots a l’amfiteatre i hivam fer un acte molt bonic. Hi havia un drac, Sant Jordi, la Princesa i unarosa feta de roba. Hi havia timbalers i dansaires. Vam parlar de tu, de laselva...
A mig matí vam farcir els patis de paradetes de tota mena. N’hihavia de jocs, de maquillatge... Nosaltres érem els artesans del cànem iensenyàvem a fer braçalets, collarets i el joc “Cama de Gato”. Ens ho vampassa molt bé!!!!
Després de dinar vam celebrar els Jocs Florals i les poesies quevam llegir eren molt maques. N’hi havia moltes que eren dedicades al’Elena. Als guanyadors els van donar una rosa.
Una abraçada,Nenes i nens de 3r de Primària
13número sis
V I T R A L L
14
V I T R A L L
número sis
VIVÈNCIES D’UNA ESPORTISTA
om a exalumna de l’escola m’han demanat que escrigui un petitarticle referent a la meva experiència i les meves vivències coma esportista d’alt nivell.
Primer de tot em presentaré, em dic Anaïs Garcia,tinc 26 anys i fins fa 2 anys era esportista d’elit.
Des de ben petita he practicat diferents esportscom per exemple: natació, judo, gimnàstica esportiva,… Tot i
provar diferents esports, cap d’ells m’agradava ni m’omplia tantcom la natació, per això vaig decidir quedar-me amb el que a miem resultava més engrescador, més motivador de practicar.
Als 11 anys vaig començar a entrenar seriosament,gairebé hi anava cada dia un parell d’hores. De mica en mica vaiganar millorant les marques fins que finalment vaig aconseguirentrar a la selecció espanyola de natació de L’ONCE.
El fet de ser membre de la selecció volia dir diversescoses, el que estava fent era més seriós del que m’imaginava, haviad’entrenar molt més, esforçar-me, ja que si era molt bona podriaanar a campionats internacionals, mundials, paralimpíades….
De la meva trajectòria esportiva vull destacar la par-ticipació i medalla de bronze en les paralimpíades d’Atlanta 1996,les dues medalles d’or en 100 i 400 metres lliures en les para-limpíades de Sidney 2000 en la categoria de cecs totals i la revali-dació del títol aconseguit en 100 metres lliures a Atenes 2004.
És indescriptible la quantitat d’emocions i sentiments que s’acumulen en el moment de guanyarunes paralimpíades. Superar totes les teves rivals, tota la piscina aplaudint la teva victòria, tothom dempeus quanestàs al més alt del pòdium... És un moment, una situació indescriptible que mai podré esborrar de la memòria.
No puc deixar d’esmentar que, tot i les gran satisfaccions que ha suposat per a mi la pràctica de lanatació, cal tenir en compte que hi ha moments molt durs tant per l’esforç físic com mental. Tantes hores dedi-cades, la soledat de l’esportista en els entrenaments, les competicions, aquells objectius, aquelles fites tan duresque un mateix s’imposa sent moltes vegades poc realistes,... Cal dir que en aquests moments tan i tan durs vaigtenir sort del gran recolzament que vaig rebre de la família, dels meus amics, del meu entrenador, sense els qualsno hagués pogut aconseguir tants èxits.
Tots aquells moments d’esforç, totes les hores invertides, tant de dolor, tant patiment sempre valenla pena si és per fer allò que t’agrada, que et motiva, que t’omple. Per sentir tots aquests sentiments no fa faltaguanyar medalles d’or ni participar en campionats. El més important és fer les coses per tu mateix, lluitar pel queun vol, ja que la recompensa d’haver aconseguit aquelles fites, aquells objectius, és el que realment importa, tanta la vida personal com professional.
Anaïs Garcia
c
15
V I T R A L L
número sis
ESTACIÓ METEOROLÒGICA
16 número sis
V I T R A L L
UN CONTE INDI
ls indígenes conten que hi havia un riu de llet i que, en origen, tots elshumans eren negres.
Un primer grup es va apropar al riu i s’hi va banyar. En sortir, la seva pellhavia perdut el to original i es mostrava blanca; així va sortir la raça blanca.
En retirar-se, les aigües del riu havien perdut el seu to original.
Més tard, un altre grup es va apropar i es va banyar, i van sortir els orientals (raça groga),que van quedar d’aquest color perquè l’aigua havia quedat una mica bruta.
En retirar-se, l’aigua es trobava amb un to bastant llunyà del blanc original.
Va arribar un altre grup i es van banyar al riu de llet ja brut, i d’ell va sorgir la raça indí-gena; ja amb pell més fosca perquè no van aconseguir blanquejar-se del tot a causa de la brutí-cia del riu
En banyar-se ells va quedar molt poca llet neta, i l’últim grup només va aconseguir sub-mergir-hi la planta dels peus i el palmell de les mans; d’aquest grup en va sortir la raça negra.
Redactors:Marc Combalia,Guim Carpi, Rut Amat i Berta Vidal
2n ESO C
Comentari: Aquest conte indi és una manera divertida d’explicar com es van crear les races.
e
Conte publicat a “La revista”, crèdit de síntesi de 2n d’ESO dedicat al personatge del’any de l’escola: Pere Casaldàliga.
17número sis
V I T R A L L
8è FÒRUM DE RECERCA DE LES CORTS. TOTA UNA EXPERIÈNCIA
ls passats dies 16, 17 i 18 d’abril, a l’Escola Tècnica Superiord’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB), va tenir lloc el 8èFòrum de Recerca del districte de Les Corts, que té com a objec-tius potenciar els treballs de recerca duts a terme per Primària,Secundària i Batxillerat.
Com els quatre darrers anys, l’Escola ThauBarcelona hi ha participat presentant cinc treballs d’entre elscrèdits de síntesi de 4t d’ESO. Juntament amb aquests treballs esvan exposar altres treballs procedents d’altres escoles del dis-tricte de Les Corts.
L’exposició dels treballs va tenir lloc el dia 18, on jade bon matí vam començar a muntar l’estand que ens va servirper recolzar les nostres explicacions tant a la gent que s’hi inte-ressés com als diferents jurats que van anar passant al llarg delmatí.
El moment més estressant va ser després de l’horade dinar, amb l’arribada dels visitants de les diferents escoles.
Després i un cop ja havíem recollit els estands vatenir lloc l’acte final en el qual quatre estudiants de batxilleratseleccionats van fer la presentació oral del seu treball de recer-ca. Més tard es va llegir el veredicte i es van lliurar els premisdels treballs presentats a concurs.
L’experiència del fòrum va ser molt interessant jaque vam poder viure durant un dia la vida a la universitat i, amés a més, vam poder defensar i parlar sobre el nostre crèdit desíntesi, que tant esforç ens ha costat.
Anna Somoza i Aina Domingo
e
De nit també es somia.
Anàlisi i comprensiódel món dels somnis;relacions amb la vida
real.
Els maglev.Funcionament dels trensmagnètics; avantatges i desavantatges.
Els automòbils.Examen i estudid’un automòbil;
tipus de motors icombustibles.
La informàtica en l’adolescència.Anàlisi dels hàbits dels adolescentsdavant les noves tecnologies.
L’escalfament global.
Reflexió sobre lesrepercussions dels
nostres actes sobreel medi ambient i
solucions.
18
V I T R A L L
número sis
LA POESIA I ELS ARBRES
a anys, uns vint-i-set, l’escola no tenia l’aspecte d’ avui, els edificis erennous però els seus voltants eren erms, sense arbres, sols alguns matolls ibardisses. Els professors de l’escola, amb la professora de ciències naturalsal capdavant, Rosa Costa Pau, i el director d’aleshores, Joan Triadú,decidiren celebrar el dia de l’arbre amb tot un seguit d’activitats. La fina-litat era canviar l’entorn natural de l’escola i sensibilitzar l’alumnat sobreel medi ambient amb un treball interdisciplinari.
Tothom es posà a la feina. En primer lloc es féu un recull depoemes relacionats amb cada un dels arbres que es volien plantar, s’or-
ganitzaren tallers de vímet, d’herboristeria, debats de caire científic, es va ferun fitxa de cada un dels arbres que esvolien plantar, l’escola es va guarniramb una ambientació al·legòrica i,finalment, es realitzà una plantadad’arbres.
El 29 de febrer de 1980alumnes i mestres plantaren més de290 arbres de vint-i-quatre espèciesdiferents.
Avui aquells arbres hancrescut, paral·lelament als nens i nenesque els van plantar, i permeten gaudird’un entorn i uns espais verds.
D’aquell dia quedaren al’escola dos testimonis escrits, el primerés un àlbum de les activitats fetes i elsegon és el recull de poemes amb l’ar-bre com a protagonista.
Aquests dos testimonisprenen avui altre cop pro-tagonisme per dues iniciatives ben diferents. La primera és que elPrograma de les Nacions Unides per al Medi Ambient, PNUMA,llança la campanya “Plantem 1000 milions d’arbres” per acol·laborar en la millora del medi ambient amb la reducció delCO2.
La segona és deguda a dos periodistes, MariaVictòria Solina i Jordi Bigues, que han editat el llibre “Els arbresa la poesia catalana”, tot continuant la tasca que va fer l’escola imolt especialment en Joan Triadú. El llibre va ser presentat a l’au-ditori de la Pedrera el 21 de març. La presentació del llibre con-gregà els autors del llibre i representants del centre, en JoanTriadú, en Jesús Diego i en Frederic Raurell. A l’acte es va reme-morar el dia de l’arbre de l’escola Thau.
El llibre té 73 poemes que es refereixen a 31 arbres,escrits per 28 autors.
El proper curs 2007-2008 podria ser una oportuni-tat per l’escola de tornar a celebrar el dia de l’arbre, adherint-nosa la campanya del PNUMA i prenent el llibre “Els arbres a la poe-sia catalana” com a referent de la diversitat botànica quepodríem tenir a l’escola.
f
19
V I T R A L L
número sis
FESTA MAJOR 2007. SER FESTA!
com cada any, la Junta de l’AMPA organitza amb la col·laboració de l’Escola, la FestaMajor. És un dia en què les famílies ens retrobem de manera festiva, amb l’escola benguarnida i lluny de les presses del dia a dia.
Els nostres fills ens volen ensenyar les seves classes, on seuen, el seu espaiíntim a l’escola, els seus dibuixos, les seves poesies, les seves manualitats...
Aquest any l’inici ha estat esplèndid amb una gran actuació dels compo-nents de la Coral 4 Vents. Mentrestant, nens i nenes arriben per tal de jugar, uns quantsa bàsquet, altres -la gran majoria- a futbol i altres passegen i gaudeixen d’aquest am-bient entranyable i festiu, que any rere any es repeteix, sense perdre el seu encant.
Els més petits omplen els inflables i molts nens i nenes fan cua per serpintats pel predisposat grup de voluntaris de 3r i 4rt d’ESO, davant del taller dels “Nensdel Món”.
A l’amfiteatre, malgrat el sol aclaparador, els menuts gaudeixen amb elstitelles i al poliesportiu els més grans s’ho passen, amb el breakdance, d’allò més bé.
El campionat d’escacs és tot un èxit malgrat que inicialment les expecta-tives no semblen molt bones per l’escàs nombre d’inscripcions i al menjador moltes
nenes són, per uns instants, estrelles musicals gràcies al Karaoke. Aquest any s’ha fet rècord d’assistència i fins i tot s’ha
esgotat el menjar.No tot és perfecte ja que sempre alguna bretolada posa
de manifest que encara no està tot fet i que hem de continuar edu-cant... la guerra –incontrolada- de globus d’aigua i alguna actitudincívica, cal intentar esmenar-la per tal que la festa sigui completa pera tots.
A mitja tarda la cloenda, la Companyia Pentina el Gat ensacomiada tot fent-nos riure, saltar i ballar.
Tot això ha estat possible gràcies a la col·laboració detothom que amb el seu suport ens han facilitat la tasca: el personal del’Escola, director, mestres, Aula Oberta, personal de Scolarest.... i espe-cial menció a les voluntàries de 3r i 4rt d’ESO que, com a mostra escol-
lida dels alumnes, ens fan sentir cofois.Per descomptat que no ens oblidem de les famílies: pares i mares, algun
avi i àvia, nens i nenes, ja que amb la seva assistència, participació i alegria avalen unafeina realitzada amb ganes i il·lusió per part de tots.
Ara que encara estem gaudint del record d’aquesta festa, no hem d’obli-dar que cada any és un nou repte i des d’aquí volem animar-vos a participar, ja quetotes les idees o suggeriments són sempre molt benvinguts.
Associació de Mares i Pares de l’escola
20
C A L A I X D E S A S T R E
número sis
ELS ARBRES DE L’ESCOLA. MAGNÒLIA(magnolia grandiflora)
MagnòliaA la meva escolahi ha molts arbres,però el que m’agrada mésés recent, és brillant, és fabulós,una espècie de magnòliaque crida l’atenció.
Cada cop que la veigem recorda algú estimat.
El recordem ara,el recordarem sempre,és un arbre que l’escola estimai tothom l’aprecia.
Àlvar Riu
Arbre de fulla perenne originari del sud i l’est d’Amèrica del Nord. Ésrobust i pot arribar als 30m. d’alçària. Té la capçada ovalada, l’escorça grisa i lesbranques piloses, de color rovellós. Les seves fulles, de 12 a 15 centímetres dellargada, són simples, alternes, el·líptiques, amb l’anvers d’un verd fosc brillant i elrevers ataronjat. Fa unes flors oloroses i grosses, de 20 a 25 centímetres, amb pètalscarnosos de color blanc o crema i molts estams groguencs. Floreix de maig a ju-liol. El fruit, groc-verdós, té forma de pinya de plàtans i fa uns 5 centímetres.
El racó de la magnòlia.
A l’hort de l’escola hem plantat una magnòlia en record de l’Elena.Hem triat aquest lloc perquè ella l’apreciava molt. Ara, aquest indret s’ha tornatmolt especial per a tots nosaltres.
Text i imatges: Aina Aguiló, Xavier Garcia, Marc López, David Puig i Maria Sánchez (5è EP)
21número sis
C A L A I X D E S A S T R E
ON ANEM?
Us volem presentar un dels llocsde Catalunya més interessants,aquest lloc està més a prop devosaltres del que us penseu. Aquípodreu viure moments inobli-dables ja que podreu pujar en unferrocarril que no té retards. Enuna de les ciutats més importantsdel Vallés Occidental, un lloc moltbonic per a passar el dia, el trenestà en el parc d’aquesta ciutat, elparc Catalunya, al costat de lamasia de Can Rull.
On anem del número CINC: Tortellà (Garrotxa)
Aquests trens no tenen una gran extensió de ruta, però igualment la podeugaudir, tampoc no és que els trens siguin molt grans, però la mida no fa per-dre la il·lusió. En aquestes instal·lacions ferroviàries disposen de duesmàquines que funcionen amb vapor, dues locomotores dièsels, unes elèc-triques i una reproducció del tramvia que anava de Matarò a Argentona. Elrecorregut de tot el circuit és de 3 Km i triga 23 minuts a donar tota la volta.La via té una amplada de 10’’, disposa d’un viaducte, 6 túnels i una estació.Aquí es treballa en el manteniment de totes les màquines i la revisió delsmotors. Uns quants socis s’encarreguen de totes aquestes tasques: del fun-cionament de les locomotores, de l’estat del circuit, però, una de les perso-nes més importants, és el cap d’estació que organitza els trens perquè circulincorrectament i així no hi hagi cap accident.
Àlex Murga 1r. A de Secundària
22 número sis
C A L A I X D E S A S T R E
Saps com s’anomena aquest joc a Catalunya?
Un joc amb cordills CAMA DE GATO
Per jugar-hi es necessita un cordill, una cinta, veta o cordó, etc. d'un metre o metre i mig; esfa un nus amb els dos caps. Un cop fet el nus, un dels participants col·loca les mans obertesdins l'anella del cordill i les separa fins que el cordill quedi tens. Una mà passa per sota delcordill de manera que aquest dóna una volta a la mateixa mà; després es fa el mateix ambl'altra mà; el dit del mig de cada mà passa per dintre del cordill de la mà contrària i s'em-porta el cordill cap a la seva banda. Així ens ha de quedar encreuat d'una mà a l'altra, a puntde començar el joc.
L'altre participant ha d'intentar canviar aquesta figura en unaaltra fent servir els dits i quedant-se el cordill entre les sevesmans. L'altre participant ha de fer el mateix i així successivament.Al llarg del joc van sortint unes 6 o 7 figures que es van repetint.
http://campus.uab.es/~2081569/activitats.htmt.
23número sis
P L A N A O B E R T A
LA VIOLÈNCIA
Les col·laboracions han d'incloure nom i cognoms i una adreça electrònica o
telèfon de contacte. Podeu enviar les col·laboracions:
• Per carta a: Consell de redacció de la revista de l'escola Thau. Ja sigui per correu
ordinari o lliurada personalment a Secretaria.
• Per correu electrònic a: [email protected]
Bulling, violència de gènere, guerres entre grans potències mundials, malentesos entrepolítics, ... Termes que no ens haurien de ser tan familiars, paraules que grinyolen dins nostre quan lesescoltem, que ens produeixen sensació d’impotència, paraules a les quals estem mal acostumats.
Els anuncis ja no són creïbles: situacions on les famílies estan unides, on tothom és feliç, ontothom té el que desitja ... A les notícies s’expliquen sempre els mateixos esdeveniments, malauradament,i el que realment ens sorprendria seria que algun dia ens rebessin dient:
“Senyores i senyors, avui el món està en pau. Avui és un dia memorable, el dia en què ningúha matat, el dia en què ningú ha imposat”.
Per desgràcia la violència va “in crescendo”, l’odi cada vegada està més a flor de pell, les dic-tadures són cada vegada més subtils, però més contundents.
S’han perdut els valors més primordials. L’amistat ha passat a ser una qüestió d’interessos,l’honestedat ha passat a ser la façana de tothom en un món d’inseguretats i diferències socials. L’amors’ha convertit en un afegit a les nostres vides; imprescindible, però feble.
Ens movem per interessos. Els més comuns són els diners i l’èxit. Aquests s’aconsegueixenamb esforç, sí, però també s’aconsegueixen tenint clar els objectius i fent el que sigui per assolir-los, elque sigui.
En un món consumista i dèspota on l’individu és el centre de totes les coses brota la violèn-cia. Un món on ens sentim insegurs, enganyats, utilitzats, sols i contínuament avaluats.
Els nostres referents transmeten valors prescindibles i sense essència. Els anuncis publicitaris,per exemple, es refereixen a una realitat fictícia, promouen la preocupació per l’aspecte físic, per l’èxit,pels béns materials, pel plaer, per la superioritat, ... I la manera d’afrontar aquesta tensió constant , dedesfogar-nos, la manera més fàcil de pal·liar les inseguretats i les pors, és donant la culpa a algú altre.
No és casualitat que quan sobra armament es matin milers i milers de persones d’un altrepaís, que quan som infeliços ho fem pagar a les persones més properes, que quan no ens sentim bé ambnosaltres mateixos fem sentir igual a un conegut, que quan ens sentim acusats ens envaeixi la ira i con-testem malament, ...
Vivim en llibertat, una llibertat presonera. Tothom és militant de l’esperança, tothom es negaa l’oblit, i a la vegada tothom té un egoisme que ho supera tot. O potser és la por que ho supera tot?
Marta Valls4t ESO
escola
Barcelona
