2 3U R O L O G I A I C O M A R Q U E S 2 0 0 9

Entrevistes als Hospitals Comarcals

Jove i construït amb esforç i il.lusió. Així és el servei d’urologia de Palamós que neix el 1992 lligat casualment al retorn a Catalunya del Dr. Carles Julià, després de viure, estudiar i treballar a Alemanya. Julià es preocupa per un conjunt de mancances que afecten actualment als serveis d’urologia i als hospitals comarcals en general, tant des del punt de vista dels centres, com també des de la gent, des de l’àmbit social. Tot plegat des d’un hospital, Palamós, que en breu convertirà les carpetes de llits en ordinadors portàtils i que treballa digitalment totes les històries dels seus pacients, tant de l’àmbit hospitalari com de l’atenció primària, afavorint tots els tràmits i ges-tions internes, així com de cara als seus pacients.

Dr. Carles JuliàHospital de Palamós

“Cal canviar la cultura sanitària ”

• Cap del servei: Dr. Carles Julià.

• Metges adjunts: Dr. Xavier Idigora,

Dr. Francisco Marín i Dr. Iván Álvarez.

• Població a la que atén: Uns 130.000 habi-

tants del Baix Empordà entre Palamós, la Bisbal

d’Empordà, Palafrugell, Torroella de Mongrí,

Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols...

DADES BÀSIQUES DEL SERVEI

• Quan i com es converteix en cap de servei?De fet sóc cap de servei des de la seva fundació, el 1992. En aquesta data, i després de viure molts anys a Alemanya, vaig decidir tornar a la meva terra i exercir la meva especialitat aquí a Catalunya. En aquell moment de formació d’un nou servei a l’hospital, estava prevista l’arribada de dos uròlegs: un cap de servei i un metge adjunt. El doctor que tenia l’encàrrec d’encapçalar el servei no va arribar a venir mai a l’hospital i, per tant, vaig començar finalment desenvolupant jo la tasca de cap de servei. Ho vaig fer sol durant els primers mesos, fins que s’afegeix a la unitat el Doctor Xavier Idigora, present encara en el servei actual.

• Quina evolució fa el seu servei fins a dia d’avui?Amb l’arribada del Doctor Idigora vam formar un equip que dura fins el 1998. Van ser sis anys de molta fei-na, suor i llàgrimes, però també molta il.lusió. Vam començar desenvolupant una tasca d’investigació que ens permetés comprar els diversos aparells que neces-sitàvem per al nostres servei. Entre els dos, tot i que amb la col.laboració d’altres metges, assumíem tota la urologia de l’hospital. Vèiem aproximadament uns 5.000 pacients a l’any, tant d’urologia petita, mitjana i complexa; moltes urgències i unes 15 guàrdies localit-zades al mes cadascú.

En algun moment i al cap de sis anys, veiem que no po-dem assumir el volum de pacients que arriben al servei. En aquet punt s’incorpora el Doctor Joan Segura (Hos-pital Vall d’Hebron), el qual realitza un gran esforç col.laborar amb l’equip d’uròlegs de l’Hospital de Palamós. Durant vuit anys puja i baixa cada dia de la Ciutat Comtal. El servei continua creixent, la cirurgia es torna més com-plexa i arriben noves tecnologies.

El 2006 arriba el Doctor Francisco Marín (Fundació Pui-gvert), però en realitat el servei no s’amplia, ja que només un mes després, se’n va el Doctor Segura. Buscàvem un uròleg que acabés de completar el nostre servei, però en un context de pocs facultatius vam tenir moltes di-ficultats per trobar-lo. Finalment, ara fa un any (2008) s’incorpora al nostre equip el Doctor Ivan Álvarez, que prové de Cuba,i ve del Brasil, on hi ha treballat els últims dotze anys.

“No fem ús del suport paper, sinó que tots els tràmits es generen de manera informàtica, fins i tot desapareixeran les “carpetes de llit”, que quedaran substituïdes per uns portàtils”.

• I en aquest moment, com s’estructura i organit-za el servei?Ara l’equip el formem quatre uròlegs que desenvolupem la nostra activitat a l’Hospital de Palamós i també treba-llem de manera conjunta amb el centre Palamós Gent Gran, on ens desplacem en algunes ocasions.

Amb l’arribada del Dr. Idigora vam formar un equip que dura fins 1998. Van ser sis anys de molta fei-na, suor i llàgrimes, però també molta il·lusió.

Voldria destacar també l’organització interna que ara mateix desenvolupa l’Hospital de Palamós i que, per tant, també afecta al nostre servei. Es tracta d’una gestió dels pacients, de les històries clíniques i, en general, de la co-municació entre unitats, completament informatitzada. No fem ús del suport paper, sinó que tots els tràmits es generen de manera informàtica, fins i tot desapareixeran les “carpetes de llit”, que quedaran substituïdes per uns portàtils tipus “NetBook”(pel 2010) connectats en xarxa, tant amb l’hospital com amb els centres d’Atenció Pri-mària que ens envolten. De fet, podem dir que som un dels hospitals de Catalunya que fem servir aquest sistema completament informatitzat, que valorem molt positiva-ment i que fa més àgils totes les gestions.També podem acabar dient que com a servei realitzem

2 4U R O L O G I A I C O M A R Q U E S 2 0 0 9

Entrevistes als Hospitals Comarcals• Podria dir quines són les mancances del servei actual?Primer de tot aquesta tecnologia de la qual parlàvem anterior-ment. Faltaria una màquina de litotrípsia/LOXE i introduir la ureterorenoscòpia. Així com la primera sabem que seria molt difícil de aconseguir, penso que la segona seria més realista. Pel que fa als pacients, mentre que les llistes d’espera estan relati-vament controlades, les consultes externes no ho estan tant. Atenem unes 10.000 consultes a l’any i cada dia se n’afegeixen entre cinc i deu a les que ja tenim programades. Penso que s’han de derivar molts pacients a primària i possiblement es po-dria introduir un cinquè uròleg que ens permetés començar a solucionar aquest problema i també alleugerir l’equip actual.

• Creu que podem fer extensible aquestes proble-màtiques a altres hospitals comarcals?Actualment, opino que els hospitals comarcals tenen una entrada il.limitada, mentre que la sortida continua

sent limitada pel que fa als professionals, als quiròfans, a l’utillatge i al nombre de llits. Podem assumir un nom-bre concret de pacients que a la realitat es multiplica per tres. Perquè això sigui possible, però, cal que canviï la cultura sanitària i aconseguir relativitzar el greuge dels símptomes dels nostres pacients i fer veure i entendre a la població que moltes situacions es poden resoldre per-

“els hospitals comarcals tenen una entrada il.limitada, mentre que la sortida continua sent limitada pel que fa als professionals, als quiròfans, a l’utillatge i al nombre de llits.”

• Quantes intervencions assumeix el servei, ac-tualment?De mitjana, tenim de 3-4 a 10-12 ingressos de mitjana a la setmana. Mirant les dades de l’any passat (2008) podem dir que es van realitzar 300 ingressos amb inter-vencions de complexitat mitjana i alta i 700 intervencions ambulatòries. Un total de 1000 intervencions l’any 2008 que assumim des dels dos quiròfans setmanals que tenim com a servei, als que podem sumar-n’hi un tercer un cop al mes. D’aquestes dades, podem destacar-ne unes 80-100 intervencions de pròstata (RTU’s i prostatectomies obertes) i 80-100 tumors vesicals i unes quinze nefrecto-mies, radicals i parcials, per tumors renals a l’any .

• Quines són les intervencions punteres que des-envolupen en aquest moment?Oferim cirurgia oberta, endoscòpica i laparoscòpica, andrologia i fertilitat. A part de les dades anteriors, podem destacar que ara mateix duem a terme cirurgia oberta per pròstata (HBP),tumors vesicals, càlculs, nefro-litotomies, ureterolitotomies,cistotolitomies i reseccions transuretrals(RTU’s de pròstata i tm vesical). També des-envolupem cirurgia per la incontinència urinària amb les bandes TOT i TVT. Actualment comencem a introduir la cirurgia laparoscòpica i la urodinàmia.

• De quin utillatge disposen per realitzar aquestes intervencions?Tenim aparells de, fluxometria, bisturí d’alta freqüència, ecografia pròpia i endoscòpia, a banda del material bàsic d’urologia. En aquests moments, tot i que voldríem, no disposem d’aparells de molt alta tecnologia.

fectament des de l’atenció primària on hi ha companys i companyes excel.lents que en molts casos li faran al pacient el mateix que li podríem fer nosaltres, i així fer espai per els pacients “urgents” que realment necessiten l’atenció especialitzada amb possibilitat d’actuar quirúr-gicament.

“és molt important la formació dels nostres es-pecialistes en cirurgia laparoscòpica, que ja hem començat aquest any i de la qual esperem tenir-ne els aparells l’any vinent.”

• I com veu el futur del seu servei?Com a hospital esta fent una evolució molt important amb ampliació de diverses àrees,com són hospitalització (a través de la construcció d’una cinquena planta, 50 llits més d’hospitalització, passant així de 100 a 150 llits), ampliació d’Urgències, quiròfans i també ampliació de consultes, per d’aquesta manera donar bona, i a ser pos-sible, millor resposta a la creixent demanda de consultes, urgències i hospitalització. Pel que fa al servei, des de l’hospital també hi ha la voluntat d’incorporar un cinquè metge que completi el servei d’urologia. I penso que és molt important la formació dels nostres especialistes en cirurgia laparoscòpica, que ja hem començat aquest any i de la qual esperem tenir-ne els aparells l’any vinent. Pel que fa als pacients, caldrà “buidar” les consultes i tre-ballar més en la Primària per drenar les llistes d’espera i poder atendrà ràpidament els pacients més greus. Hau-ríem de reduir l’espera actual de 3-6 mesos a un mes, especialment els diagnòstics del càncer de pròstata i el càncer de bufeta.

De fet, pel que fa a aquest últim tema, l’Hospital de Pa-lamós és en aquests moments un dels sis hospitals de Catalunya que s’han escollit per un pla pilot que contem-pla l’obligació d’operar el càncer de pròstata abans d’un mes i diagnosticar el càncer de bufeta en el mateix perío-de. Cal doncs, defensar aquest projecte i creure-hi, tot i que de vegades es converteixi en una pressió pel nostre equip, ja que les dades s’han d’entregar periòdicament a CatSalut i han d’arribar als nivells proposats.

cursos i sessions monogràfiques pels metges de pri-mària dels ambulatoris del Baix Empordà, a banda dels metges de família que fan rotació per l’hospital a través del MIR.