2 9U R O L O G I A I C O M A R Q U E S 2 0 1 1

“La progressió, la renovació i l’actualització, màximes del servei”

DADES BÀSIQUES DEL SERVEI

1. Cap del servei: Dr. Jesús Sacristán 2. Metges adjunts: Dr. Antonio Gutiérrez, Dr. César Rojas, Dr. José María Urmeneta i Dr. Francisco Vila.3. Població a la que atén: la zona de l’esquerra de l’Eixample de Barcelona i de diverses mútues mèdiques.

En els darrers anys, el Dr. Jesús Sacristán, cap del servei d’urologia de l’Hospital Sagrat Cor de Barcelona, ha viscut un important canvi generacional en el si del seu equip. Aquest fet, ha suposat la implementació progres-siva d’una nova dinàmica per a la urologia de l’hospital. I és que amb un servei més jove, Sacristán hi veu un entorn més favorable per a la introducció de noves tècniques i nous aparells, continuant així treballant des de l’actualització, un dels seus objectius principals. També posa l’accent sobre la importància de l’equip de faculta-tius, destacant el paper que cadascun té per respondre a les necessitats de la població. Ho fa des de la perspectiva de cap de servei, lloc que ocupa des de 2004.

Dr. Jesús SacristánHospital Universitari Sagrat Cor

E N t R E V I S t E S

Quin és el context i evolució històrica del servei a l’hospital?Jo m’hi incorporo el 1969 per fer-hi la residència; el Dr. Luis Batalla Sabaté n’era el cap de servei. En aquell mo-ment l’hospital formava part de l’Església del Sagrat Cor i era dut per una comunitat de monges. Després fou el Dr. Lluís Batalla Cadira, fill de l’anterior, el cap del servei, fins el 1995, moment en què es rellevà pel Dr. Ávila, dos anys després de que Aliança comprés el centre hospitalari, el 1993. Jo vaig substituir a Ávila en el càrrec de cap de servei ara fa vuit anys, el 2004. En tota aquesta evolució del servei, voldria destacar el pas de la Dra. Pilar Laguna per la seva capacitat de treball. Actualment es troba col.laborant amb el Dr. La Rosette, a Amsterdam.

Quin n’és l’estat actual?Des que sóc cap de servei hem mantingut una pauta de treball per intentar estar a l’altura de la població. Estar actualitzats i tenir una dinàmica de progressió i reno-vació del servei han estat les màximes principals. En els últims cinc anys hem rejovenit tot el servei, cosa que fa canviar la dinàmica. I és que hem passat d’un servei amb una mitjana d’edat alta a un servei jove, amb curiositat i ganes de treballar. És un ritme diferent que ens obli-

ga a lluitar per aprendre noves tècniques i adquirir nou material que doni millor resposta a les necessitats dels pacients.

Quina anàlisi fa d’aquesta evolució pel que fa als membres del servei i al seu tarannà?Abans, la figura del cap del servei coneixia totes les tècni-ques. Avui en dia el que cal és intentar ser un bon gestor i vetllar perquè el teu equip domini les tècniques, el que significa que si tu no domines, almenys hi hagi algun al-tre metge de l’equip que sí domini la tècnica en qüestió. Puc dir que jo he viscut aquesta transició entre els dos tipus de cap de servei i des de les cirurgies: oberta, en-doscòpica, laparoscòpia i de camí a la robòtica. I és que en un equip hi ha una missió comuna, una idea global, però cadascú ha de jugar-hi un paper concret i diferent. Una certa especialització afavoreix l’atenció al pacient i al servei.

Quins han estat els avenços o millores del servei en els últims temps?En els últims anys hem muntat una unitat de litiasi, en-capçalada pel Dr. Urmeneta. Ara realitzem litotrícia a l’hospital, intervenció que abans derivàvem. Podem dir que hem guanyat qualitat assistencial i que ara podem

oferir més beneficis als pacients. Actualment hem estat treballant per estructurar el procés i programació de les endoscòpies vesicals. El que hem fet és integrar-lo dins de la unitat d’endoscòpia hospitalària, sense perdre la nostra identitat.

Quins són els seus objectius i demandes per que fa a la introducció de noves tècniques i tecnolo-gia?Disposem d’ureteroscop rígid. La nostra demanda ac-tualment és l’ureteroscop flexible. També un làser, el que acabaria de completar la unitat de litiasi. Un dels altres objectius del servei és tenir una unitat de làser (pròsta-ta, litiasi, patologia tumoral), amb el que augmentaríem molt el benefici del pacient. L’adquisició es podria fer pensant amb l’ús compartit de la unitat amb altres serveis de l’hospital. D’aquesta manera, caldria trobar l’equip de làser més adequat per assumir els màxims tractaments urològics i, a la vegada, ser també útil pels diversos ser-veis de l’hospital. Es tracta de donar el màxim benefici al pacient, a través d’un material de millor qualitat i, a la vegada, facilitant també el treball dels professionals, sense oblidar la rendibilitat.Un altre objectiu que tenim és la potenciació de la uni-tat d’andrologia, encapçalada actualment pel Dr. Rojas.

“És evident que el procés per arribar a l’èxit és possible gràcies a la implicació de tots els mem-bres del servei”

“Des que sóc cap de servei hem mantingut una pauta de treball per intentar estar a l’altura de la població” “És un ritme diferent que ens obliga a lluitar per

aprendre noves tècniques i adquirir nou material que doni millor resposta a les necessitats dels pa-cients”.

3 0U R O L O G I A I C O M A R Q U E S 2 0 1 1

Per on passa el futur del servei d’urologia?Un dels reptes que actualment voldríem començar a tre-ballar amb la direcció és la primera visita completa. Es tractaria de què el malalt que ve per primera vegada tin-gui el diagnòstic en un sol dia, en un matí, per exemple, i amb el tractament que ha de seguir. Tot plegat, sense sortir de l’hospital. Per altra banda, en general, crec que el servei d’urologia hauria d’incorporar un radiòleg a l’equip. D’aquesta manera podríem cobrir la radiologia intervencionista. I és que la urologia és una especialitat medicoquirúrgica radiològica.

És evident que el procés per arribar a l’èxit és possible gràcies a la implicació de tots els membres del servei (també el Dr Vila, el Dr. Serrallach i el Dr. Gutiérrez), sent cadascun d’ells representants en diferents activitats de l’hospital.

I pel que fa a la cirurgia laparoscòpica?Cal iniciar-la i projectar-la, formar-se i introduir-la de for-ma que assegurem una certa continuïtat. Actualment ens trobem fent les nefrectomies (patologia renal) per via laparoscòpica. Però no és encara una tècnica rutinària. La veritat és que és un aprenentatge lent i costós de tras-passar.

Quina és la disposició de quiròfans del servei?Disposem de 2 quiròfans setmanals de cirurgia major i me-nor i d’un quiròfan a la setmana de cirurgia ambulatòria.

També disposem d’un quiròfan setmanal d’endoscòpia vesical i d’un altre de litotrícia extracorpòria.

Pot donar-nos les dades sobre les intervencions mitjanes del servei?En els últims tres anys hem efectuat des del servei un total de 2810 intervencions, el que suposa una mitjana d’unes 936 a l’any. D’aquestes, unes 90 són de patologia prostàtica (maligna i benigna), unes 160 per litiasi i unes 129 per tumors de bufeta. També vam realitzar 14 inter-vencions de patologia tumoral renal, nombre al que caldria afegir-hi la cirurgia ambulatòria i l’endoscòpia vesical.

“En tota aquesta evolució del servei, voldria destacar el pas de la Dra. Pilar laguna per la seva capacitat de treball”

“Un dels reptes que actualment voldríem co-mençar a treballar amb la direcció és la primera visita completa. Es tractaria de què el malalt que ve per primera vegada tingui el diagnòstic en un sol dia.”