ESTIU ‘13 «Aneu,sense por, a servir»

SETEMBRE ‘13 / n. 32 www.jovesij.com

JMJ.CAT

L’esperit de Rio batega a la JMJ.CAT

A milers de quilòmetres de distància però vivint la mateixa alegria, sentint-se part d’una Església universal jove en comunió amb el

Sant Pare. Així ho han viscut els prop de dos-cents joves de les diòcesis amb seu a Catalunya que han participat de la JMJ.CAT a Lli-

nars del Vallès acompanyats pels seus delegats diocesans de joventut i el bisbe responsable de la pastoral de joventut de la CET,

Mons. Francesc Pardo, bisbe de Girona.

Una trobada que, coincidint amb el darrer cap de setmana de la JMJ a Rio, va comp-

tar amb els principals actes de tota Jornada Mundial de la Joventut com el viacrucis

nocturn fins l’església parroquial de Sant Sadurní de Collsabadell, les catequesis im-

partides per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona; Mons. Francesc Pardo,

bisbe de Girona; i Mons. Salvador Cristau, bisbe auxiliar de Terrassa, amb el títol

«Sigueu missioners, aneu!» estretament relacionat amb el lema d’aquesta JMJ a Rio

que portava per lema «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus» (Mt 28, 19).

Els joves també van seguir en directe el viacrucis de Rio i la vetlla de pregària on el

Pap Francesc els va dir que el veritable Campus Fidei «es troba en el cor de tots vos-

altres, és la vostra vida.» El Sant Pare va recordar la paràbola del sembrador i va ex-

hortar als joves a deixar que Crist i la seva Paraula entri en les seves vides, que germi-

ni i creixi. La celebració del perdó, l’actuació musical a càrrec del grup de joves de la

parròquia de Llinars del Vallès, la representació teatral d’una escena de la Passió de

Llinars de dissabte a la nit, el treball en grups, el diàleg, les estones de lleure, l’exp-

osició del Santíssim Sagrament, la convivència i les celebracions van afavorir un bon

ambient de pregària i de trobament amb Déu. Continuar llegint

FOTOS!

JMJ.CAT / En primera persona

«M’agrada que el Papa Francesc ens digui:

“Joves, sou la nineta dels ulls de l’Església”»

Cristina Montoya, jove del bisbat de Terrassa

●

JMJ.CAT / En primera persona

«En aquestes trobades te n’adones que no estàs

sol seguint el manament de Crist»

●

Mercedes i Ainhoa, joves del bisbat de Lleida

«El moment que més em va agradar i impactar va

ser la celebració del perdó»

Eva Carcasona, jove del bisbat de Solsona

●

JMJ RIO

«Aneu, sense por, a servir» «Vosaltres sou el camp de la fe els atletes de Crist»

«Espero enrenou»

«jesús compta

amb vosaltres»

Sergio Adán, jove de l’Arquebisbat de Barcelona

El passat 15 de juliol, un grup de 19 joves de la diòcesi de Barcelona, junt amb joves de Catalunya i d’arreu de l’estat

espanyol, vam iniciar una aventura que no ens va deixar indiferents. Marxàvem junts al Brasil, en peregrinació cap a

Rio fent escala a Sao Paolo. Cadascú amb les seves inquietuds, les seves expectatives i les seves creus. Tot va començar

a l’aeroport del Prat on joves que en prou feines ens coneixem ens uníem fent un grup de quaranta i tants. Uns amb

maleta, d’altres amb motxilla, il·lusionats però alhora ben espantats, un país diferent a l’altre banda de l’Atlàntic i un

país amb una fama mundial de màfia, violència i inseguretat elevada. Tot hi això,ens vam posar en camí.

En arribar al Brasil, vam agafar una autocar que ens va

conduir per tota la ciutat de Sao Paolo al lloc on vam dor-

mir, a la diòcesis de Campo Limpo. Un barri molt allunyat

del centre d’aquesta gran ciutat, on sense tenir gaires re-

ferències sabíem que era un lloc molt humil i pobre, on

anàvem a passar la setmana missionera, a la parròquia de

Senyor dos Passos, la parròquia on bonament ens acolliri-

en i distribuirien per famílies. Déu ens guardava una sor-

presa molt gran i una lliçó d’humilitat molt important.

Aquella gent t’acollia amb els braços oberts i amb una ale-

gria immensa.

Després de celebrar l’Eucaristia junts, ens van portar a sopar. Tot i la gran pobresa material aquella gent eren capaços

de donar-t’ho tot, el seu llit, el seu menjar, el seu bany i fins i tot la seva casa perquè tu passessis una setmana increï-

ble. A Campo Limpo, durant el dia, ens portaven a la parròquia de Sant Pius X, on el Pare Rodolfo, amb tots els seus

joves, ens acollien cada dia i ens feien viure la Fe de forma increïble.

M’agradaria destacar coses que per ells eren normals i aquí resulten

estranyes. A totes les esglésies hi havia una bateria i un conjunt de gui-

tarres elèctriques. Trenta minuts abans de començar l’Eucaristia 20

joves animaven a la gent a pregar cantant i ballant oferint de forma casi

impensable una pregaria a Déu amb el cos i la veu de les cançons, amb

un ritme animat. Allà tot era festa realment celebràvem amb alegria la

festa del Senyor. Però no tot era bogeria, impressionava com després

d’entonar el Sant de forma animada i alegre, eren capaços de recollir-

se en ells mateixos i agenollar-se davant Déu.

Discursos del Papa Francesc a la JMJ de Rio

Descarrega-te’ls!

Recordo especialment un dia en què cadascú lliurament explicava el seu testimoni

de fe. Aquells joves feia dos o tres anys havien estat amb drogues, màfies, anorèxi-

es, i altres camins difícils i explicaven com el fet de trobar-se amb Déu havia fet

que deixessin tot aquell món i amb l’ajuda del Pare Rodolfo havíem aconseguit

portar una vida més digne i prop de Déu.

Dies centrals a la JMJ Rio de Janeiro

La setmana a Rio va començar amb una visita turísti-

ca pels indrets més destacats de la ciutat, el Pao

d’Azucar, el centre de la ciutat de Rio, la Catedral,

l’estadi de Maracana i el Crist redemptor sobre la

muntanya del Corcobado.

Després de participar a l’eucaristia de benvinguda presidida pel Cardenal de Rio de Janeiro a la platja de Copacabana,

participar de les catequesis i el viacrucis va arribar el dissabte. Amb les coses a la motxilla per a passar 24 hores a la

platja de Copacabana, vam caminar durant 9 kilòmetres pels carrers de Rio, tots cantant, cridant i carregats amb ganes

de viure amb alegria la vetlla de pregaria de la nit.

Allà el Papa Francesc, ens va fer interactuar amb la seva homilia fent preguntes que els joves havíem de contestar so-

vint en veu alta. El Papa, ens comparava la nostra vida com un camp, i ell deia que veia 3 imatges: Un camp d’-

entrenament, un camp de conreu i un camp com a construcció.

Diumenge, enmig d’un despertar bucòlic, acompanyant les laudes amb la sortida del Sol, ens preparàvem per a l’-

Eucaristia del Papa. L’últim acte de la JMJ, la Missa d’enviament. Allà el Sant Pare, va fer ben present el lema que ens

havia acompanyat tota la JMJ: «Aneu i feu deixebles meus a tots els pobles.»

On ens cridava a «anar, sense por,a servir». Anar a arreu a compartir la nostra fe a fer

que fos viva, que la millor manera d’Evangelitzar és anar i explicar l’amor i l’alegria de

ser del Crist. Sense por, mai anem sols, Ell ens acompanya, no tinguem por, anem amb

grup, sempre estem recolzats. Per a evangelitzar -deia el Papa- es donar un testimoni

en primera persona de l’Amor de Déu. I que ho féssim tot amb Amor.

Concloïa la Jornada amb una frase que m’ha quedat marcada: Jesús compta amb vosaltres! ●

Taize

Taizé no ha estat només

una setmana

Aniol Peracaula, jove del bisbat de Girona

L’experiència de Taizé, per alguns ja familiar, va ser renovadora i profunda en

tots els aspectes. En un ambient diferent, sense les preocupacions del dia a

dia, se’ns va brindar la oportunitat de mantenir un diàleg personal i sincer

amb Déu. La rutina diària girava a l’entorn de tres pregàries, una al matí, a les

8.15 h, abans de l’esmorzar, una segona al migdia, a les 12.30 h, en els mo-

ments previs al dinar, i la darrera a la nit, a les 20.30 h, un cop fet el sopar.

En l’oració matinal, es donava la comunió, començant així el dia amb força, alegria i esperança. Totes les pregàries

constaven d’una lectura, un temps de silenci i cants. Els cants, en llengües de tot el món, permetien fer-nos encara més

partícips dels moments de pregària. En qualsevol altre moment, l’església estava oberta, per a qualsevol que sentís la

necessitat de mantenir un moment personal de reflexió o de silenci.

Per a molts era la primera vegada, per d’altres en canvi, era la quarta o cinquena, però en cap moment va ser una ve-

gada més. Aquests dies són molt especials, una setmana per arrelar la nostra fe en Déu, per aprofundir-la i per agafar

forces per als dies que ens esperen. Taizé és un oasis enmig del desert que cadascun de nosaltres recorre. I assedegats

de Déu, ens omplim d’Ell.

Però Taizé no ha estat només una setmana. Tots i cadascun de nosaltres

hem de portar Taizé als del nostre voltant, a les nostres comunitats, famí-

lies, amics... hem de mostrar tot el que hem descobert aquests dies als

altres, ensenyar-ho per tal que tothom pugui apreciar l’amor que Déu ens

té i ens professa.

En aquests dies, individualment i en grup hem fet un pas més en la nostra

fe, reafirmant les nostres creences, perquè per poder-les mostrar als altres

primer hem de ser plenament conscients de com vivim la nostra fe, ja que

ser cristià, és una manera de viure. Una manera de viure que hem de tre-

ballar, i que ens pot conduir per senders difícils, i dies com els que hem

viscut son els que ens ajuden a aturar-nos i reflexionar.

Després d’un any dur, ple de problemes, de cansament i d’angoixa, tornem a casa, ja a punt per tornar a començar, amb més forces que mai, i tot i que sabem que arribarà el dia en que flaquejarem, hem de seguir forts, arrelats en Crist i en la fe. Una setmana a Taizé, ens ha unit com a germans, i tot i que ens separem, dins el nostre cor sempre tindrem presents tots els moments i les persones que ens ha regalat aquesta setmana. ●

Retrobar-te amb un vell amic

Albert Gener Martínez, jove de l’Arquebisbat de Tarragona

Qui em diria a mi que al bell mig de la Borgonya francesa

em retrobaria amb un vell amic que sembla que defugi de

mi allà on vaig: el silenci. Taizé és un lloc per buscar dins

teu, un lloc per fer un forat a la platja de la teva ànima, de

trobar dins teu tresors amagats i, fins i tot, pedres grandio-

ses que enfosqueixen el teu ésser. Sembla increïble poder

trobar el silenci enmig d’un oceà de gent tant jove com tu,

quan en llocs molt més quotidians i aparentment més tran-

quils, moltes vegades, sembla impossible trobar el silenci o,

fins i tot, fer un petit examen de consciencia.

A Taizé hi ha un factor que en la societat actual costa de

trobar, i és el punt en comú entre tota la gent que pot tre-

pitjar Taizé, gent molt diferent tant d’aparença, personali-

tat, espiritualitat, procedència... i aquest punt en comú és la

set de Déu, és Crist.

Aquesta set de Déu fa que les amistats que es puguin forjar

a Taizé siguin molt més fortes, igual que les amistats ja fe-

tes, que en aquesta experiència tan intensa troben una pro-

va de foc. Cada experiència que puguis viure a Taizé; des

d’un temps de silenci, les introduccions bíbliques, les pregà-

ries comunes, l’escoltar les reflexions de algun dels teus

companys de grup, el testimoni dels germans, la manera de

riure i fer gatzara a l’Oyak amb cants i trobades, les passeja-

des pel llac o pobles del voltant o bé, les llargues nits en

que l’església mai queda buida contemplant la creu o la ico-

na de la Mare de Déu... està marcada amb el perfum del

Crist convertint-la en un lloc contracorrent en una societat

immanent, convertint-la en un lloc apartat de la lògica hu-

mana i adherida a la lògica de Déu, amb l’acció de l’Esperit

Sant.

He parlat sobre conèixer: Conèixer als altres i a sí mateix

però amb majúscules. I gràcies a aquesta barreja, a aquest

còctel d’ experiències; acabes trobant el realment impor-

tant, el que de debò mou Taizé i a la gent que hi va: Déu.

Però el trobes d’una forma molt més forta, d’una forma

molt més personal. En aquesta experiència, vagis les vega-

des que hi vagis hi ha un abans i un després, hi ha un re-

trobament íntim amb Déu, lluny dels vedells daurats, inèr-

cies i sorolls de tota mena que en la nostra societat volen

mitigar aquesta set de Déu.

Taize

Hem sobreviscut amb 2 euros a la butxaca, amb cus cus,

purés i llenties, amb gelats a 20 cèntims de l’Oyak, amb

habitacions senzilles i multihabitades per gent d’arreu del

món; i lluny de resultar un problema, això ha resultat gua-

ridor pel meu cor; paradoxal en un món mogut pel diner i

el relativisme.

Però l’experiència de Taizé no s’acaba al cap d’una setma-

na, no té data de caducitat. Joan Pau II va dir: «es passa

per Taizé com es passa per una font». Aquesta frase defi-

neix per mi realment que és Taizé, és el glop d’aigua fres-

ca enmig d’un camí tortuós, un glop que et prepara per un

llarg camí, és el glop d’aigua que et dóna l’esperança, l’es-

perança de veure una font -enmig d’ aquest viatge tant

difícil- en un lloc inesperat com si d’un camp ple de cards

sorgís una flor, una flor molt bella, sense ser sotmesa als

cards que abunden en aquell camp. Els cants en forma de

pregària ressonen en el meu cor i la imatge de milers de

joves com jo que cerquen en Crist el sentit de la seva vida.

Millor manera per encarar el nou curs? La font esperona,

el camí però continua.

Si sentiu al vostre mossèn, catequista a acompanyant

parlar de la possibilitat de conèixer Taizé. No ho dubteu!

És un pelegrinatge al cor. És comunió. És pau amb tu ma-

teix, els altres i d’aquesta manera retrobes a Déu, un Déu

enamorat de l’ésser humà, el Pare que ens estima i ens

coneix a cadascú de nosaltres per el nostre nom, El Pare

que ens crida a fer del seu món un lloc millor; un món en

comunió! Un món que com ens deia el germà Mikel quan

ens va rebre és possible; a Taizé ho hem vist amb els nos-

tres propis ulls. No serà que sovint ens compliquem mas-

sa? I ens conformem en quedar-nos donant voltes per les

fronteres? ●

Fotos de l’experiència a Taizé ‘13!

altres experiencies

Lourdes, un gest de servei i d’amor

Meritxell Valentí, jove del bisbat de Girona

El passat mes de juny va tenir lloc un any més el pelegrinatge de l’Esperança a Lourdes amb malalts i discapacitats del

bisbat de Girona. Aquest any ha sigut la 48ª edició, alguns potser han tingut la sort d’assistir-hi a totes, d’uns potser fa

vint anys que hi van, d’altres tan sols en fa cinc i per uns quants ha estat el nostre primer cop. Qui més qui menys ha

sentit a parlar algun cop de Lourdes: com és, què hi ha, la Gruta, l’Accueil, que s’hi fa... però és una d’aquelles coses

que per molt que t’ho expliquin, encara que intentis fer-te’n una idea, no és realment fins al moment en què ho vius en

primera persona, fins que hi formes part que ets capaç d’adonar-te del veritable significat de la peregrinació.

Són uns dies on tu mateix deixes de ser important per poder estar amb els al-

tres, no importa què tinguis ganes de fer, si estàs cansat o tens set perquè no hi

vas de vacances ni a fer el que vols, sinó que hi vas a fer un servei i, òbviament,

això representa fer certs sacrificis.

És clar que hi havia moments quan estàvem drets al mig del sol que molts ha-

guéssim preferit estar a l’ombra o al bar. Potser hi haurà qui triarà deixar la feina

i anar-se a refrescar, en el fons la decisió només depèn d’un mateix, però si ets

realment conscient del teu paper dins la peregrinació, en el moment que veus

aquella dona a la que acompanyes que et parla amb un somriure d’orella a orella

dels seus magnífics néts, o quan et fan una abraçada per aquella estona que heu

passat junts, tota la calor que tenies s’esvaeix a l’instant.

Molts cops tendim a pecar en pensar que per ser joves som millors, que sabem

més coses, que tenim més oportunitats, però quan es tracta de la vida, poc en

sabem. Gràcies a Déu, la majoria de nosaltres tenim avui dia una vida grata i fàcil,

estem acostumats a tenir-ho tot al nostre abast, potser massa i tot, però malgrat

totes les facilitats que tenim de la vida només en podem aprendre amb experièn-

cia. Les activitats com el pelegrinatge a Lourdes són les que et fan obrir els ulls a

la realitat, et fan tocar de peus a terra i t’obliguen a reordenar les teves prioritats

perquè, malgrat la teoria la coneguem molt bé i siguin reflexions que fem sovint,

potser també cal viure-ho per posar-ho en pràctica a la realitat. Lourdes és un

bon lloc per aprendre de la vida a partir del testimoni dels peregrins, malalts i

discapacitats.

Espero tenir la oportunitat de repetir-ho, però sobretot desitjo que cada cop si-

gui capaç de fer-ho com si fos altra vegada el meu primer any, que m’inquieti

com ho ha fet ara i que amb senzillesa m’obri els

ulls ben oberts, encara que sigui el segon, el ter-

cer o el quaranta-novè any que hi peregrinés.

Perquè el que no podria permetre seria convertir

un gest de servei, un gest d’amor tan gran, en

una simple rutina any rere any. ●

RACÓ DE PREGÀRIa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Et supliquem, oh Senyor Déu Nostre,

que posis la pau del cel

en els cors dels homes,

perquè pugui unir a les nacions

en una aliança indestructible,

en l'honor del teu sant nom.

Purifica'ns amb la neteja de la teva veritat

i guia els nostres passos en santedat interior.

Dóna'ns concòrdia i pau a nosaltres

i a tots els éssers vius de la terra,

com la vas donar als nostres pares

quan et van suplicar, amb fe verdadera,

disposats a obeir

el Santíssim i Totpoderós.

Concedeix als qui ens governen

i ens condueixen en la terra,

un recte ús de la sobirania

que els has atorgat.

Senyor, fes els seus criteris conforme el que t'és bo i agradable, perquè, utilitzant amb reverència, pau i bondat, el poder que els has concedit, puguin trobar favor als teus ulls. Només Tu pots fer-ho, això i molt més que això. Glòria a Tu, ara i sempre. Amén.

Escola de pregària

11a Escola de pregària sobre el Credo:

‘Crec en l’Església, una, santa, catòlica i apostòlica’ Quan confessem en el Credo les notes de l’Església, no fem més que reconèixer els dons que Déu ha fet al seu poble, per tal que pugui presentar-se davant el món com el sagrament de la salvació universal que el mateix Déu du a terme en la història.

Amb l’article del Credo «Crec en l’Església, una, santa,

catòlica i apostòlica» publiquem l’Escola de pregària d’a-

d’aquest Any de la fe d’aquest mes de setembre editada,

en aquesta ocasió, per la delegació de joventut del bis-

bat de Mallorca. Descarrega-te-la!