Gymnopdies

d'Erik Satie

3 ESO

CURS: 0001

ndex:

1. Fitxa de l'obra 3

1.1. Ttol de l'obra

1.2. Duraci

1.3. Autor

1.4. Intrprets

1.5. Altre informaci de l'obra

2. Forma de l'obra 6

1

2.1. Com est constituda

2.2. Tipus d'obra

3. Impressi esttica 8

3.1. Judici de la qualitat de la composici

3.2. Judici de la qualitat dels intrprets

1. Fitxa de l'obra:

1.1. Ttol de l'obra: Trois Gymnopdies. Nmero 1: Lent et douloureux.

1.2. Duraci: 2:38 minuts

1.3. Autor: Erik Satie (18661925).

El compositor francs Erik Satie va nixer al 1866 a Honfleur, a la costa de Normandia. El seu pare treballavallavors com consignatari de vaixells i la seva mare era d'origen escocs. Part de la seva posterior excentricitatpot derivar del seu oncle patern Adrien Satie, conegut a Honfleur per les seves rareses. La famlia Satie es vamudar a Pars, per a la mort de la seva mare, al 1872, Erik va tornar a Honfleur per viure amb els seus avis.Sis anys desprs va tornar a Pars, on al 1879 va comenar estudis al Conservatori. All es va convertir en unalumne poc satisfactori, que gaireb es limitava a gandulejar per evitar els cinc anys de servei militarobligatori, que es reduen a un en el cas dels estudiants. Per Satie va complir encara menys temps, grcies auna malaltia que ell mateix es va provocar.

Desprs de llicenciarse de l'exrcit, Satie va aconseguir que el seu pare, que llavors tenia una petita editoriali una papereria, li publiqus les seves primeres obres. A principis de la dcada del 1890 es va aliar ambJosphin Pladan, que es feia anomenar Sr Merodack de la Rosacruz, per va trencar amb ell al 1892. Certesinquietuds medievals, bastant eclesistiques, el van portar a fundar la seva prpia religi, la burlesca EsglsiaMetropolitana de l'Art de Jess el Director, de la que es va proclamar Parcier et Matre de Chapelle. Elprimer ttol, pura invenci, que es coneix ara com Le cartulaire, era un vehicle que el permetia llanarinvectives contra tots els que desaprovava. Paradjicament, al mateix temps es va unir al cabaret bohemi deRudolf Salis al Chat Noir. Tamb a aquells anys va conixer a Debussy, amb el que va mantenir una bonarelaci a pesar del tracte condescendent que aquest el dispensava.

Noms va tenir una relaci coneguda en la seva vida: una intensa aventura amorosa al 1893 amb la modelSuzanne Valadon.

Al 1905, desprs d'una temporada guanyantse la vida com a pianista d'un caf, Satie va decidir tornar aestudiar, a la Schola Cantorum, amb professors com Vincent d'Indy i Roussel. All va intentar millorar duranttres anys el que ell considerava un dels seus defectes tcnics com compositor, el contrapunt.

Va tornar a la composici, bsicament amb obres per a piano, sovint amb ttols surrealistes que semblavenguardar poca relaci amb la msica, com, per exemple, Prludes flasques pour un chien (1913), Sonatineburocratique (1917) i 3 morceaux en forme de poire (1903, per a piano a quatre mans).

La naturalesa original del seu geni no va comenar a reconixerse fins al 1911, quan Ravel va interpretar lesseves Sarabandes del 1877.

La seva rebelli contra el carcter plumbi i la complexitat de la msica del seu temps, i la innovaci en l's de

2

certs recursos harmnics, van marcar la tendncia futura de la msica francesa. A finals de la Guerra moltscompositors l'aclamaven com un mestre, en especial els joves innovadors coneguts com Les Six, que els vaconixer a travs de Jean Cocteau. Tamb va influir en altres compositors francesos ms grans que ell, comClaude Debussy i Maurice Ravel aix com en el grup cole dArcueil (Henri CliquetPleyel, RogerDsormire, Maxime Jacob i Henri Sauguet), anomenat aix pel remot districte de Pars on Satie va decidirviure en la major austeritat. La seva habitaci gaireb sense moblar, tenia una cadira, una taula i una hamaca,que segons Stravinski ms aviat era una marimba, que escalfava a l'hivern posant ampolles amb aigua calentaa sota.

El reconeixement pblic definitiu li va arribar grcies a l'associaci amb Jean Cocteau i les sevescollaboracions amb Diaghilev i altres.

Satie va morir l'1 de juliol del 1925 desprs de sis mesos de malaltia.

Satie ha escrit altres obres a ms de les Trois Gymnopdies: les Six Gnossiennes (les tres primeres van serescrites al 1890, la quarta al 1891, la quinta al 1889 i la sexta al 1897), part de l'excentricitat de l'autor esreflexa a les instruccions de l'intrpret i a l'absncia de barres de comps; el vals Je te veux; La Diva del'Empire; Avantdernires penses (Penltims pensaments, de 1915); Les trois valses distinques du prcieuxdgot (Tres valsos distingits d'un dandi fart, de 1916); Sarabandes (setembre de 1887); Trois Nocturnes (acomps 12/8, al 1919); Rverie du Pauvre (El somni del pobre, de 1900). Altres de les seves obres sn elsballets Parade (1917), produts per Sergei Diguilev i Jean Cocteau amb decorats i coreografia de PabloPicasso; Mercure (1924); Socrate (1919) per a quatre pianos i orquestra de cambra, basat en els Dilegs dePlatn; i Vexations, una petita obra coral quasi atonal per a piano que s'ha d'interpretar 840 vegades senseinterrupci.

Erik Satie es va guanyar la reputaci d'excntric entre els seus contemporanis. Stravinski el descriuria anysms tard de la seva mort com la persona ms estranya que mai havia conegut, per tamb la d'enginy ms fi.Satie tamb era un colleccionista. Desprs de la seva mort van trobar dins del seu armari 84 mocadorsidntics, a ms de 12 vestits de vellut idntics i dotzenes de paraiges.

Va viure com un veritable artista, per la seva msica i ideals. No tenia respecte pels diners i va viure una vidapobre durant molts anys. Mai va tenir por d'expressar la seva opini, i si trobava alg al qui fer una observacio burla, ho feia clarament (conscient de les conseqncies).

Sn interessants les instruccions que dna a l'intrpret en les seves partitures (un altre exemple de la sevaexcentricitat i tamb del seu humor): la primera Gnosseienne porta la indicaci Du bout de la pense (des dela punta del pensament), Postulez en vousmme (preguntis sobre s mateix) i finalment Sur la langue (sobrela llengua). La segona comena Avec tonnement (amb sorpresa) i termina Sana orgueil (sense orgull). A latercera demana al pianista Conseillezvous soigneusement (aconselleuvos amb cura) i Ouvrez la tte (obri lament). Un altre exemple s el tercer moviment de Avantdernires penses. Aquest comena amb Le Poteest enferm dans sa vielle tour (El Poeta est tancat a la seva vella torre), Voici le vent (Aqu est el vent), LePote mdite, sans en avoir l'air (El Poeta medita sense que ho sembli), Tout coup, i a la chair de poule (desobte se li posa la carn de gallina), Pourquoi? (per qu?). L'obra termina amb el Poeta patint una indigesti demauvais vers blancs et desillusions amres (dolents versos blancs i amargues desillusions). Com a ltimexemple, segons la partitura de Satie, el Rverie du Pauvre, s'ha de tocar avec una humble et douce simplicit(amb una senzillesa humil i dola), una descripci que reflexa el seu aire de serenitat.

1.4. Intrprets: Klra Krmendi.

s una important pianista que a ms de tocar moltes peces de Satie, t dins del seu repertori importants pecesde Zsolt Durk. Dues de les seves recopilacions d'interpretacions ms importants sn The Best of Erik Satie(CD d'on he tret la can) i Bonnal: String Quartets n 1 & 2 / Quatuor Debussy.

3

A ms d'una excellent pianista ha estat una bona mestra. Entre els seus alumnes cal destacar Mariann Marczi,que va guanyar (entre d'altres) la Chopin Competition, Szeged, III. prize de 1999.

1.5. Altra informaci de l'obra:

Satie va escriure les Trois Gymnopdies al 1888. El seu curis ttol evoca la dansa festiva de nois despullats al'antiga Grcia. La nostlgia inherent a les tres peces i la seva senzilla solemnitat suggereixen el curs queprendria la msica francesa els anys segents. Anys desprs Debussy i Roland Manuel van fer una versiorquestral de l'obra.

Generalment, es pensa que va trobar la inspiraci per composar les Trois Gymnopdies en un vers de Latour,imprs amb la msica de la Gymnopdie N 1, per que va ser anullada a les impressions posteriors:

A travs de l'ombra d'un riu brillant va vir

Fluint damunt de la llosa polida en ones d'or

Els toms d'ambre reflectien el foc

Amb gymnopedie, la seva sarabande va ferse intrpida

(De Les Antiques)

Segons Olof Hjer (expert en Satie) la paraula gimnopdie, estranyament sonora amb un aire de serenitat isensualitat, d'antiguitat sense edat i ceremnia, va atreure a Satie. Quan va trobar el significat de la paraula(dansa de l'antiga Grcia), va decidir de composar una obra semblant.

2. Forma de l'obra:

2.1. Com est constituda:

La primera pea o moviment de les Trois Gymnopdies t una estructura molt senzilla. s una obra en ReMajor, per, com s'explicar ms endavant, finalitza en Re Menor.

L'obra comena amb uns acords, el ritme dels quals continuar acompanyant tota l'obra. El baix sona al primertemps del comps i dura una , i l'acord que l'acompanya sona al segon temps del comps i dura una Aquest ritme, que acompanya tota la pea, juntament amb el ritme monton de la melodia (noms utilitza i.), dna una sensaci de planura i monotonia que caracteritza l'obra.

[00:09] Desprs dels quatre acords inicials (la repetici dels dos primers: Sol Major i Re Major), comena lamelodia del primer tema (A). Aquesta melodia acaba amb una cadncia que dna lloc als quatre acords delprincipi, [00:24] i es torna a repetir el primer tema. [00:30] Per quan acaba la frase meldica, hi ha unacadncia d'acords diferent a la de l'original tema (encara que mantenen el mateix ritme). s, simplement, unrecurs del compositor per arribar al segon tema. Per aquesta variaci del final es podria anomenar a aquestarepetici del primer tema, A'.

[00:40] El segon tema (B) es caracteritza per tenir ms intensitat que el primer. Est dividit en tres frases,separades per cadncies finals. Aquestes sn iguals en la primera i segona frase (mateix ritme, mateixosacords). [00:58] Per la tercera frase s diferent ja que no noms utilitza el ritme de , com les frasesanteriors, sin que, a ms, utilitza el de . al comenament de la frase; [01:09] i porta desprs d'una altra

4

cadncia d'acords (aquesta amb diferents ritmes), a un final; per aquest noms dna lloc, una altra vegada,als quatre acords del principi. [01:16]

[00:24] La primera A amb la seva repetici i final diferent (A'), es tornen a escoltar. I tamb es torna a sentirel segon tema (B), amb les dues primeres frases i el seu final igual. [02:16] Per s a la tercera frase quan,mitjanant un canvi brusc per a la mateixa vegada bonic i interessant, es canvia a la tonalitat menor. Ambaquesta nova tonalitat, la melodia continua igual a l'anterior B, amb el seu ritme i forma, per les notes, coms natural, canvien. [02:26] Fins que s'arriba al final de la pea on es tornen a escoltar els acords finals de lapart B, per aquesta vegada s'acaba amb l'acord menor (Re Menor) [02:32]. Per aquesta variaci es podriaanomenar B'.

Una possible descripci de la forma d'aquesta obra podria ser la segent: A, A', B, A, A', B'. Per si no estenen en compte les petites variacions als finals de cada tema, l'estructura d'aquesta pea encara seria mssenzilla: AA B AA B.

2.2. Tipus i estil d'obra:

Satie, com altres compositors d'entre 1890 i 1945, com ara Claude Debussy, Paul Dukas, Frederic Mompou iMaurice Ravel, van comenar un nou estil de msica clssica, l'impressionisme. s una tendncia,essencialment francesa, que va obrir nous horitzons amb subtil fora expressiva, una gran sonoritat i unamplia repercussi. Tant l'impressionisme com l'expressionisme (tendncia, predominantment alemanya, quees recolza en l'expressi de l'nima de l'sser hum i ultrapassa les barreres purament esttiques) snrepresentacions de subtilssimes expressions anmiques i conseqncies d'una postura hiperromntica.

s un estil que accentua el color tmbric i l'humor en comptes d'estructures formals com la sonata i lasimfonia. Debussy (un dels principals compositors d'aquest nou estil de msica), va combinar elements nous ivells. Per una part va utilitzar l'escala de tons sencers i intervals complexes que fins aquell moment nos'havien utilitzat, des de la novena cap endavant. Tamb va recrrer als intervals de quarta i quinta parallelespropis de la msica medieval.

Una caracterstica important de l'impressionisme s que va requerir noves tcniques interpretatives, queinclouen un geners per sensible s dels pedals per crear un corrent indiferent a l'oda.

Al comenament de la I Guerra Mundial (1914), el refinament, aix com les limitacions tcniques del'impressionisme musical, van provocar crtiques contrries de compositors i crtics. Per un nou grup decompositors francesos antiromntics, Les Six, influts per Erik Satie, van satiritzar i rebutjar el queconsideraven excessos d'aquest corrent.

L'impressionisme, concebut com una tendncia contrria al romanticisme, va ser vist com la fase final de lamsica romntica.

L'obra Trois Gymnopdies, com el seu nom indica, es basa en les antigues danses gregues en honor del duApolo (gimnopedies), i conserva molts aspectes de la seva estructura.

Satie va utilitzar harmonies esttiques i melodies molt senzilles per crear una evocaci intemporal de bellesainspirada en escenes de cermiques gregues que representaven a joves nus ballant.

Va experimentar amb el que anomenava msica de mobiliari, msica de fons, que no s'escolta. Va composarmsica per a ser escoltada des de diferents angles, amb trossos similars dividits en diverses parts. Moltes deles seves composicions tenen influncies de msica medieval i dels compositors francesos.

3. Impressi esttica:

5

3.1. Judici de la qualitat de la composici:

A mi personalment em sembla que s una composici molt bona. s una pea molt bonica, malenconiosa itrista. Encara que es toca lenta no es fa pesada.

s un tema equilibrat, grcies a la forma que t la pea. Amb les repeticions i canvis de tema, Satie va sabertrobar diferents ambients.

La repetici del ritme del baix i l'acompanyament per una banda, i del ritme de la melodia per una altra, snun recurs del compositor per sumirnos en una atmosfera de tranquillitat, malenconia, misticisme, exotisme, ifins i tot una mica de nostlgia de sal (com ho qualifica Andrea Tedesco); i, el ms important, la repetici delritme est tan ben pensada que, encara que sigui montona, no dna una sensaci de pesadesa (com altrespeces en que sempre es repeteix un mateix motiu, i aviat te'n canses d'elles).

3.2. Judici de la qualitat dels intrprets:

Klra Krmendi s una bona pianista, per la qualitat de la interpretaci podria millorar. Potser, s'hauria detocar, mitjanant els dinmics, diferenciant encara ms les diferents parts de que consta l'obra per donardiferents ambients.

Tamb es podria apreciar ms la seva nostlgia i malenconia si es toqus ms lenta; segurament sonariamillor.

Tot i aix, la forma de tocar d'aquesta pianista s molt bona, interpreta bastant b la partitura.

1

2

6

7