ES SAIOALGAIDA-NÚM. 167 -NOVEMBRE1994 -PREU: 150 PTA

A les pàgines interiors trobareu informació de les abundants pluges que caiguerenel passat mes d'octubre. Aquesta magnífica fotografia d'en Joan Capellà feta a Pinaamb el Puig de Cura al fons n'és una bona mostra.

ES SAIG

EDITORIAL

H A 0 G B E

Ja sabem que les bones notícies no són notícia. Basta escoltar qualsevol noticiaride la televisió o llegir les lletres grosses de qualsevol diari per confirmar aquestprincipi periodístic. No és gens aconsellable mirar i escoltar un telediari o telenotí-cies en el moment de dinar, sopar o fer la digestió si no voleu tenir basques; a vega-des s'acumulen imatges que giren el ventrell. Es lamentable, però sembla que aixòés el que es ven.

Mai no ha estat aquesta la nostra norma, però és cert que en aquesta secció hemhagut de comentar notícies poc agradables o preocupants i hem hagut de reflexionarsobre problemes que ens afecten. I quan tenim ocasió d'esplaiar-nos amb fets positiusi enyorats, hem d'aprofitar-los per parlar-ne i manifestar la nostra satisfacció.Ens referim a les pluges que hem tengut aquests dos mesos passats.

Ens hem passat tot l'any gemegant i queixant-nos de la sequera que hem patit: hemtengut un any terrible, sec i calorós. Les pluges de l'any agrícola que hem acabathan estat pobríssimes. I ara, en dos mesos, han caigut tres-cents litres d'aigua enplogudes moderades, ben distribuïdes, que la terra s'ha begut molt bé, sense causardesastres ni ocasionar mals ni trastorns greus. Potser a la part de Pina ha fet unamica llarg, amb els baixos inundats, però amb un resultat global que consideram posi-tiu i satisfactori.

Tots sabem el greu problema que és l'aigua a Mallorca; per això, pluges com aquestessón ben arribades. L'aigua és riquesa. Ja sabem que Mallorca també necessita moltde sol, que és el que volen els turistes, que també -ens agradin o no- són font deriquesa. Però ara és temps de pluges, a veure si es recuperen els aquifers que tantpateixen a causa de la sobreextracció que s'hi fa. Necessitam encara més aigua; heipcomençat bé la temporada i ara el que convé és que no s'estronqui com va succeir l'anypassat. Necessitam, això sí, unes pluges regulars i "civilitzades" que no causin danysni perjudicis a les persones ni a les terres, com ha passat a altres indrets de Mallor-ca i a llocs pròxims. Esperem que enguany sigui un bon any en aquest aspecte.

Bolletí de l'Obra Cultural d'AlgaidaRevista mensual. D.L.P.M. 495/80Domicili: Rei, 1. Algaida.

Tf: 66 50 42Imprimeix: Tirrena, SA. Manacor

Dirigeix: Delfí MuletAdministra: Directiva de l'Obra CulturalMecanografíen: Mireia Mulet i GuillemVanrellCol·laboren: Pere Mulet, Joan Trobat, JoanMulet, Biel Bibiloni, Biel Sastre, Miquel

ES SAIG només es responsabilitza de Piolet, Xesc Oliver, Víctor Andreu, Víctorl'Editorial. Mulet, Miquel Serra, Antònia Ma Mulet,

Catalina Martorell, Jaume Jaume.

ES SAIG

CALAIX DE SASTREPASTA GANSA

És un programa de ràdio perillós. Perquè l'eufòria fa perdre -diuen- lanoció de la realitat. I més d'una vegada -entre les dotze i la una del migdia,sintonia de Catalunya Ràdio, amunt i avall amb el cotxe- he esclafit de rialles ensentir les originals preguntes que Mikimoto, el seu presentador, planteja alsconcursants. Per sort, els planificadors de la nostra vida vetllen per la seguretatdels seus administrats, és a dir nosaltres. I com que la paròdia dels concursoss'emet els dies feiners a l'hora del vermut, ens estalvien de córrer perillsinnecessaris.

Però la temptació persisteix. Perquè l'editorial Quaderns Crema ha tengutl'encert de recopilar en forma de llibre una selecció de les preguntes delprograma. La contraportada del llibre no ho adverteix, però, per motius obvis, noés gens recomanable llegir-lo al volant de ni que sigui un BMW automàtic. Aixídoncs, quan els fulgors de la vida moderna ens ho permetin, tenim al nostre abastuna mostra d'humor delirant, anticonvencional, intel·ligent.

Us en recomano la lectura, naturalment. Per si de cas s'estrevenia que noem féssiu cas, a continuació us adjunt un model de pregunta. No és un exemple,sinó un contraexemple. Com que és original meva, no l'adornen, fet que podreucomprovar si segui llegint, cap de les virtuts esmentades més amunt. Ja sabeuque el contrast és una bona manera de definir les coses. El blanc situa el negre, iviceversa. Vet aquí, idò, la pregunta:

Des de fa uns mesos els habitants, d'ambdós sexes, de la Panxúria Centraltenen el costum de despullar-se de la cintura cap amunt abans d'entrar aqualsevol oficina de recaptació d'impostos. Les autoritats panxurianesn'investiguen les causes. Han trobat un llibre d'història oficial que diu: "El nostrepoble s'ha caracteritzat sempre per avançar a pit descobert contra l'enemic".Però de moment, i a falta d'altres mesures, han decidit suspendre la campanyapublicitària que, sota el lema "Pit i fora!", volia animar els panxurians i lespanxurianes a complir els seus deutes amb el tresor públic.

PREGUNTA: Creus que el fet de ser usuari o usuària de Wonderbra és uncriteri tengut en compte per l'Ajuntament a l'hora de concedir les subvencions?

En Calaix i Desastre

4 ES SAIG

M'HAN DIT QUE DIUENSembla obligat començar parlant d'aigua: després de més de sis mesos sense una

gota, a finals de setembre i durant tot 1'octubre li ha amollat. I li ha amollat molt,a Mallorca; basta veure devers Pina o Montuìri, fregant el nostre poble, a qualquecomellar hi podien anar amb barca. Tothom ha coincidit que damunt Algaida ha plogutbé, a bastament i sense fer desastres. Ara els pagesos ja poden llaurar, sobretota les terres primes, i n'hi ha que ja tenen sembrat pels animals.

ni ha una cosa que. no entenen mott.s de. joves, i és que. senten a din que. a&ans pio-via, més que. ana (cosa que. només és vegliai en pant) -i Íes aiguës confien mío, eisalüellons najaven més temps, aixi com els tonnenis, , ., penó han sentii a din que. Íes¿.inques no s'emüassaven tañí com ana, un. home, dei camp, de. mes de. seixanta anys, expli-cava que. aüans dins toies les ¿inques de, come.fA.ajt hi havia els al&eU.onst une./, siquiescntestsiades que. ¿ac-¿liiaven la soníida de, i'aigua de. p tu j a cap a un tofinení o un camípesi on ¿e. n'anava, 1 de. i.ant en tañí. les havien d'anneglan, aquestes conduccions, jaque. V' emHossaven, i les ne¿eien de. tañí ejn tañí, cuideninent, ¿a anys que. ningú hoasLncgia i, quan. s'han espanyat, ¿'aigua s'emüassa dins el cornelian, ¿ins que. ía tenn.aía se, &e.u. , ,, i poden passasi molts die.s i ¿eímane.s se.nse. pode.fi.-hi eni./WA.,

Però encara s'entén manco que, dins Algaida, quan plou molt, a qualque carrer hiposin un disc de direcció prohibida. Un que hi anaua a passar va hauer de tornar enrerai voltar una mica, pensant que hi havia qualque obra o camió que descarregava. Lasorpresa fou quan no va veure res de tot això i li digueren que era perquè en aquellcarrer s'hi embassava l'aigua, i els cotxes que passen esquitxen les portes i parets,i això dóna humitat. A veure si endevinau quin carrer era, aquest...

Una cosa nasia, enguany, ha e-sísit que. e.t dia de. Sa T ina no pioguis, i això que. ejiauna seímana que. ho tenia Ho de.-£esi, píoune., Pe,S.s come.ni.anis sentits, semHía que. enguanyhi havia manco geni., tant de. púíLíic com de. jLLnejis, i no poden donaci ¿a cuípa ai píou-na. et que. no hi ha hagut, que. sapiguem, han e.stat inauguracions ni cose.s d'això.Diuen que. peJi Sant nononat n'hi hausià quaicuna, potsesi pe.nqui le.s e.ie.ccions e.si¿in.anmé.s apnop, , .

El que hem sentit és que dins qüestió d'un o dos mesos ja podran "enxufar" a lestuberies d'aigües brutes. Molts no s'ho acaben de creure, sobretot si estan a un carreron no reben aigua neta, quan fa mesos que hauria d'estar acabada la xarxa. I si no,demanau-ho a la gent dels carrers que encara estan sense asfaltar i que, després detants de mesos patint pols, ara pateixen fang i basses d'aigua. El que sí hem sentit,ara que parlam del clavegueram, són queixes de rebuts d'aigua: la gent troba que elsfacturen més tonelades de les que es pensen haver emprat; diuen, els entesos, quedurant l'estiu, quan no hi havia tanta d'aigua com ara, les tuberies "bufaven", il'aire que passava feia córrer els contadors com a dimonis.

¿¿ dia de. Sa Tina hi havia une,s quantes exposicions, totes eííes mo¿t visitades;penò ens digueren que ía de ¿otos de noviis d'aíans dels anys 70 va tenin un èxitjLona mida: ei. locai, estava ple tot el dia, I els comentanis que se sentien allà dinsesien pen. -fLen una niatta. es clan que a qualcú, que encana es tnoE.a jove, no li /.eiacap gnàcia sentin la gent que anava a veune. "¿.otos aní.igues".

Pel que fa a l'Assemblea de l'Obra Cultural, ens han dit que no va canviar gairerespecte als altres anys: dues paraules, estat de comptes, un poc de pa amb oli, unbotifarró (o dos), un parell de tassons de vi... El que enguany hem sentit comentar,i molt favorablement, fou l'actuació del grup "Cap-pela", una coral formada per tretzepersones, joves, que entusiasmaren els assistents. Ja hem dit altres vegades que elnostre poble, sortosament, està agafant una cultura musical que ja voldrien pobles

ES SAIG _5

més grans i de més tradició musical; i actuacions com la de "Cap-pela" ajuden, i molt,a fomentar aquesta afició, ja que fou una vetlada francament agradable i divertida.Per cert que aquest mes tendrem, suposam, el tradicional concert que la nostra Bandaens ofereix amb motiu de la seva patrona Santa Cecília.

<£/4 caçador/, no entenen de. cap monería ia p/iohJJLicló de. mata/i tonds, JLLn¿ eJL dasuiesidlume-nge. d'ociuÂ^e.. N'hem ¿e,niÀÀ. moli¿ que. e.¿ pl.anie.gen ¿e,guÍA. ami. ta ¿e.va aJLLcÀ.6¿i. e.l¿> ¿inven í'única po¿¿iJU.LLtat de. pe.goA. quatsie. ÍJion^ OÍA tondo, £¿ CÍ.OA. que. tam&-én'kJ, ka que. L·iolLen que. aque.¿t me.4 d'OCÍU&.AJE. han poguí pa¿/>e,jasi pesi din¿ eJ.¿ pinaJiAAenoe, ¿eniUM. Le.¿> e.Acope.tade.¿ deA¿ any¿ pa¿¿ai¿. fiai pt.ou a gu¿t de. tothom, i. aque./>té.¿ un tema mai d ' asuie-giat, ¿-L ¿-ó que. té CUAJJ. . ,.

MOVIMENT DEMOGRÀFICUN SORD

Dolores Ruiz Fernández.Va morir dia 2 d'octubre itenia 81 anys.

NAIXEMENTS

Joan Mateu Capellà Arrom, fill de Joani Catalina. Va néixer dia 6 d'octubre.

Cosme Ramis Ballester. Vamorir a Pina dia 4 d'octubreals 84 anys.

Una altra trobada de quintos, els nascuts l'any 1928. Celebraren la festa amb unamissa i un dinar a Ses Canyes. Per molts d'anys.

ES SAIG

l'Ajuntament d'Algaidainforma

T INFORMACIONS DEL LA REGIDORÍA DECULTURA

CONVENIS DE COL·LABORACIÓ ENTRELES ENTITATS CULTURALS, SOCIALS IESPORTIVES DEL MUNICIPI D'ALGAIDA

Des del passat mes de setembre es vénenrealitzant uns primers encontres amb les dife-rents entitats sense finalitat de lucre per tald'establir unes pautes per el.laborar un Conve-ni de Col·laboració que ordeni i sistematitzi lessubvencions que atorga l'Ajuntament.

El Conveni està inscrit dins el ReglamentMunicipal de Subvencions, aprovat inicialmenten Sessió de dia 7 de gener de 1993, i preténobjectivar les subvencions que anualmentconcedeix el Consistori.

El Conveni, que es signarà de manera particu-lar amb cada una de les Entitats, tendra uncontingut consensual i adaptat a la naturalesaconcreta de cada grup. Els criteris que segueixaquest Ajuntament són els que estan reglats pelReglament Municipal de Subvencions, esmen-tat abans.

• ••

EL.LABORACIÓ D'UN CENS D'ENTITATSCULTURALS, SOCIALS I ESPORTIVES

Els representants de les Entitats del Municipid'Algaida han rebut un qüestionari per compli-mentar per tal d'el.laborar un cens que lesinventariï. Aquest cens que té la finalitat dereunir totes les Entitats constituïdes del Muni-cipi d'Algaida per tal de posar les bases defutures actuacions culturals, socials i esportives, tant al nostre terme com en l'àmbit de laMancomunitat del Pla de Mallorca. Des d'a

questes pàgines instam als responsables de lesAssociacions que encara no ens han remès elsqüestionaris, que els facin arribar com mésprest millor a les oficines municipals de laCasa de la'Vila.

* + +

EDICIÓ DE LES OBRES DEL CERTAMENDE CASTELLITX

Actualment està en preparació un nou volumde la col.leccio Pere Capellà, editada per l'A-juntament d'Algaida, que recollirà les obrespresentades al Certament Literari de Castellitx.Els dos primers volums que s'han publicat sónBibliografia d'Algaida a cura de Pere Mulet iPere Fullana i Memòria de Rafel Antich.

• ••

SÈRIE DE CARTELLS DISSENYATS PERPACO IRAOLA

El dia de la Fira d'Algaida va tenir lloc a laCasa de la Vila la presentació d'una sèrie decartells dissenyats per Paco Iraola. Aquestasèrie comprèn el cartell de la Fira d'Algaida1994, Festes de Sant Horonat 1995 i DarrersDies 1995, així com també la portada de lapròxima publicació de l'Ajuntament d'Algaidaque recollirà, com ja hem esmentat, les obrespresentades al Certamen de Castellitx.

***

CREACIÓ DE LA FIGURA DE DINAMIT-ZADOR SOCIO-CULTURAL

Seguint les directrius del Centre Coordinadorde Biblioteques de Mallorca i com a conse-qüència de la signatura del Conveni entreaquest Ajuntament i el Consell Insular, es va

ES SAIG

procedir a l'ampliació d'horaris i a la informa-tització de la Biblioteca. Davant l'interès quepresuposa que la Biblioteca com institucióesdevingui un centre de difussió cultural dinsel nostre Municipi, es va procedir a la creacióde la figura de dinamitzador cultural que per-metrà, complementàriament a les sevesactuacions dins la biblioteca, desenvolupar idonar suport a altres aspectes culturals dins lasocietat que requereixen l'atenció de l'Ajunta-ment (Ordenació i conservació de l'ArxiuMunicipal, Escola de Música, Entitats socio-culturals i esportives, manifestacions populars,manteniment i revivificació de les festes tradi-cionals, Tercera Edat, Infantesa, etc), sempredins el concepte global de benestar social.

• ••

OBJECTOR DE CONSCIÈNCIA

El Municipi d'Algaida es veurà beneficiat ambles tasques que realitzaran els diferents Objec-tors de Consciència que, gràcies al Convenisubscrit per l'Ajuntament amb el Ministeri deJustícia, han estat assignats al nostre Municipi.Un d'aquests objectors ja està col·laborant enles tasques d'Assitència Social i donant suportal Col·legi Pare Pou a les Activitats Extraesco-lars. Amb posterioritat, aniran realitzant altrestasques, com és ara la vigilància de les garri-gues, detecció d'abocadors incontrolats defems, prevenció d'incendis, etc

T ANUNCI DE SECRETARIA

REVISIÓ DEL CADASTRE D'URBANANOTIFICACIONS RESOLUCIONS

El Centre de Gestió Cadastral i CooperacióTributària del Ministeri d'Hisenda ha remès al'Ajuntament notifi-cacions de lesresolucions recai-gudes sobre part deles compareixences irecursos presentatssobre els valorscadastrals, assignatsals inmobles, i la

Ajuntament d'AlgaidaC/del Rei, 8. 07210 Algaida (Balears)Tel: 125076 Fax: 12 50 44HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC:

De dilluns a divendres de 8 a 15 hores.Dissabtes de 9 a 13 hores

seva titularitat. Els interessats podran passarper les oficines de l'Ajuntament a recollir lesdites notificacions de dilluns a divendres ahores d'oficina.

T INFORMACIONS DE LA MANCOMUNITATDEL PLA DE MALLORCA

CURS DE MARGERS

Davant la possibilitat que s'organitzi, dinsl'àmbit de la Mancomunitat del Pla de Mallor-ca, un Curs de Margers, pregam que les perso-nes interessades ho comuniquin a les oficinesmunicipals.

**«

PATRIMONI ARQUEOLÒGIC

L'any passat, des de l'Ajuntament i dins el Plade Conservació i Recuperació del PatrimoniArqueològic, es va dur a terme la neteja itancament del talaiot de Son Coll. El plad'actuació d'enguany comprèn la mateixaactuació al talaiot de Ses Cases Noves de Pina,així com, abans d'acabar l'any, la senyalitzaciód'aquestes dues construccions prehistòriques ila col·locació d'uns panells explicatius per talque, de manera ordenada, es puguin visitar.

• ••

RESTAURACIÓ DE LA CREU D'EN Gì oDELS TRAGINERS

Dins el Pla de Restauració de les Creus deTerme de Mallorca, la Conselleria de Culturadel Govern Balear ha arribart a un conveniamb "Sa Nostra" per tal de restaurar tota una

sèrie de creus. Al nostreMunicipi es té prevista larestauració de la Creu d'enGi o dels Traginers. Pelcomençament de les obress'està pendent de l'aprovaciódel projecte tècnic i del vist-i-plau definitiu del propie-tari.

8 ES SAIG

NOTICIARIPLUVIOMETRE

El mes passat ja mostràvem la nostrasatisfacció per les pluges que havienarribat. El total del mes de setembrefou de 94 litres.

Aquest mes d'octubre encara ha plogutmés. Fins dia 29 s'havien contabilitzat203'3 litres, una quantitat que feia moltde temps que no podíem comunicar-vos.

A més, han estat pluges espaiades iben aprofitades.

Pel que fa a l'any agrícola 93-94,molt magre: 362'6 litres. Pensem queen dos mesos ens acostam a l'aigua queva caure en un any sencer.

Com sempre, són dades que ens propor-ciona l'apotecari Gabriel Martorell.

FESTA DE SANTA CECÍLIA

Els nostres músics celebraran lafesta de la seva patrona Santa Cecíliael dissabte dia 26 de novembre.

A les 18 h. hi haurà un concert de laBanda de Música a l'església. Després,a les 20 h., una missa cantada amb l'ac-tuació de l'Orfeó Castellitx.

PUBLICACIONS REBUDES

Entre les publicacions que hem rebutdarrerament volem recordar-ne tres del'Institut d'Estudis Baleàrics. Es trac-ta de:

"Anima de foc. El procés creatiu deJoan Miró", recull d'una desena de tre-balls de diversos autors que ens acostena l'obra de Miró.

"La companyia dels ferrocarrils deMallorca" de Pere J. Brunet Estarelles.Interessant estudi del desenvolupamentferroviari a Mallorca, projectes noexecutats i la seva problemàtica i pers-pectives.

"El patrimoni cultural de les IllesBalears" de Gabriel Alomar i Esteve iAntoni I. Alomar i Canyelles. Un estudianalític dels museus existents, de lesdemolicions i conjunts perduts i unesidees per una política de defensa iprotecció.

Font de Randa

Sa Plaça el dia de Sa Fira

ES SAIG

NOTICIARI SA FIRADiuen que una imatge val més que mil paraules. Per això, en lloc d 'explicar-vos

el que va ser Sa Fira, la vos presentara en fotos. Com veureu, no hi faltaren els quin-tos amb la seva cridòria i la seva simpàtica gresca, i molta d'animació. En Bibi vafer un fotimer de caricatures, entre d'altres d'un personatge que segurament reconei-xereu.

Els quintos

En Bibi amb lesseves caricatures

lu. ES SAIG

Firers damuntPlaça

Tests i ollesdavant l'església

o<£00

00

UJ

11 ES SAIG

P L Q G ESeguim amb les imatges. Va caure molta d'aigua el mes d'octubre, sobretot a la

part de Pina, com podeu veure en aquestes fotografies. També la font de Randa va rajarcopiosament.

Font de Randa

Camps embassats per Pina

ES SAIG 13

Altres vistes de l'abundant aigua

O R I F I Q U E N L. ' A M E T L E R

Jo voldria, jo voldria,jo voldria sebre feruna guapa poesiaa l'hermós ametler;eli qui es camp embelleixi en tot moment l'ha adornat,bé jo trob que es mereixque visqui glorificat.

¿Hi ha cosa més hermosaque és tot un ram ti'ametler?Aquella aroma que téembelleix tota persona.I si és una al.Iota joveque des camp a collir-lo veamb sa blancor que ella téla fa encara més gojosa.

Amb aquella rialletaque tanta graci' li sap darve tota adornadeta

per casa seva arribar.A dins un hermós pitxeramb ses finetes maneteshi col·loca poncelletesdes gust exquisit que té

Quan es, trebal] ha acabatdesprés de ja rematati haver-lo mil pics miratperquè li quedi més'bé,se fa un tros enforetamb seus ulls fins repassarperquè bé qugui quedar,ja de res està endarrer.

El seu cor se sent tranquil,satisfet d'aquell treball,no s'ho haguera pensat maiveurer-se en es miralladornada d'ametler.

CLIMENT GARAU

IA ES SAIG

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA D'ALGAIDA

*

ES SAIG

AGRUPACIÓ FOTOGRÀFICA D'ALGAIDA

15

(Fotografies de Joan Capellà)

IE ES SAIG

ELS LECTORS ESCRIUEN

De les Normes Subsidiàries que actualment es preparen per al poble de Pina se n'han

fet i se'n faran molts de comentaris, papers i paraules que estan damunt la taula

i pel carrer, en boca de tots els que hi tenen coses a dir.

Unes Normes Subsidiàries, que poden ser bones per necessàries, i que sens dubte tenen

per objectiu la millora d'un espai. Però, com tot procés de reforma, i més en un indret

petit, ha de començar per l'encertada disponibilitat de tots els representants de

l'Administració, per l'entesa amb els ciutadans i per la seva màxima col·laboració.

Ha de ser -i ha de semblar- que és per bé de tots o, sinó, d'una immensa majoria,

i se n'ha de donar tanta informació com es demani a cada un dels afectats per donar

al procés el màxim de transparència.

Tot això, però, queda una mica lluny, perquè la veritat és que hi ha rumors i un cert

malestar. I dubtes. Sobretot incertesa per veure què aportarà al poble, perquè en

pensar en novetats urbanístiques és difícil no tenir present la voluminosa edificació

de l'entrada de Pina des d'Algaida, i aquell pòrtic de pedres davant el jardí de la

font l'estil del qual no correspon a cap època ni lloc de tota la contrada i incomp-

tables exemples més arreu de l'illa.

I unes Normes Subsidiàries, que han de contribuir a embellir el poble i que s'han d'a-

venir amb el conjunt ambiantal d'allà on es pretenen inserir, planifiquen carrers d'u-

na amplada de 16 metres com ben pocs redols trobaríem en tot el poble. Quasi avingudes,

podem imaginar, amb grans fanals... un paratge molt semblant al de moltes urbanitza-

cions! Quan paral·lelament, per ben servar el poble, es podria fomentar la conservació

de les façanes, potenciar la rehabilitació de cases antigues, la recuperació d'habi-

tatges abandonats...

Però això són encara suposicions. El que hi ha de cert són respostes com aquesta:

"...és que voltros, no ho enteneu! No ho enteneu!". Senyors, si no s'entén, s'explica,

i menys sarcasmes o ironies. I de "sou uns immobilistes" se n'hauria de parlar més

llargament, sobretot quan aquests que pretenen "no ser mòbils" defensen una opció tam-

bé lògica i raonable -encara que no sigui l'única- perquè allò ara és seu, sempre ho

han vist així, i no tenen cap necessitat ni voluntat de canviar-ho.

Dit amb unes altres paraules, que tenir una certa formació en primer lloc ha de servir

per respectar i fer-se sentir respectats aquells que no saben tant. I, sobretot, qual-

sevol polític ha de saber conservar la confiança dels qui l'han votat i guanyar-se

el respecte dels altres.

Ja per acabar, a un equip que en tantes qüestions duu a terme una bona gestió no hauria

de ser necessari recordar-li que en molts de casos no hi ha com tenir mà esquerra i

un poc de sentit comú.

UN DE PINA

ES SAIG 17

NOTICIARI DE L'OBRA CULTURAL

Els actes que celebràrem el dia deSa Fira foren un èxit, tant l'exposicióde fotografies de NOVIÏ5 com l'AssembleaGeneral amb l'actuació com a fi de festade la coral CAP-PELA.

Volem des d'aquí donar les gràcies atota la gent que va fer possible, amb]a seva col·laboració, que l'exposicióde fotografies es poques realitzar.Creim que va ser un dels actes de SaFira més concorregut i la gentada quela va visitar es va divertir molt: in-tantant esbrinar, per la fesomia, laidentitat de tots els protagonistes,observant els notables canvis en lesmodes i la qualitat i sensibilitat delsdiferents fotògrafs.

L'altre gran esdeveniment fou l'Assem-blea, on s'hi presentà l'estat de comp-tes i els projectes pel curs 94-95:programació d'excursions, temes d'Al-gaida, etc. Hi foren presents un consi-derable nombre de socis, locafc. ple,que s'animaren molt sobretot a l'horadel sopar i amb l'actuació de la CoralCAP-PELA, que féu un concert d'una quali-tat extraordinària, amb el seu peculiarrepertori que va des d'espirituals ne-gres a cançons dels Beatles i d'altrescompositors moderns, fins a cançonstradicionals com "Nga iui e" dels maoris.La improvització final, amb la partici-pació del públic, va ser divertidíssima.

ACTIVITATS DEL MES DE NOVEMBRE

-Divendres dia 11 de novembre, confe-rència i projecció de diapositives perGaspar Valero sobre la presència del'ARXIDUC LLUÎ5 SALVADOR a Mallorca.Al local social a les 21'30 h.

-Excursions amb bicicleta pel termed'Algaida. Tema: FITES. Dirigeix: MiquelFiolet.

Diumenge dia 20 al PUIG DE SES TRESFITES. Sortida a ]es 9'00 de Plaça.Tornarem a dinar a Algaida.

Assemblea General

„#<***,

El Pas Vermj11 uneix el Portd'ftndratx amb Sant Elm

IB- ES SAIG

Excursió ambbicicleta

Exposició denouiïs "antics"

Actuació del grup"JAP-PrILA"

ES SAIG .19

Excursionistes al Pas Vermell

L'Ermita de Valldemossa

••^ÍA^^^ÍÍiii

Diumenge, 13»3tloveinbre*94

Sortida :Ü les 08:30 h de Plaça

Organitza :O.C.B. (Algaida)

Tall topografìe

ïppòmin

Valldemossa (A)Son GualFont de s'Abourada•Pla.'des Pöüet: (B) jJÍiJj,Mirador de ses Puntesk Talaia Vella (871 m) (C)Coll de s'estrçt de Sori GaÍÍart (D)ÏBpsc de Son GallartMirador delsTüdonsL'Ermita dd La Trinitat (É)Valldemossa (F)

lllllpraii. 'de dificultat: ; ' '.

Mitjana. Un tros curt de fbrtgpendent amb camí de carro. Laresta: camins de ferradura i decarboner bons de transitar en suau|pendents de pu jada o davallada

Apunta u-vos a Jerònia Canettes (66.52.49) abans de dia 11

20 ES SAIG

\/J

'W ¿e& tto&toeà, flattU*

el cascallEl 1680, el metge anglès Thomas

Sydenham escrivia: "De tots els remeisque Déu Totpoderós li ha donat a l'homeper alleujar els seus sofriments, no n'hi hacap que sigui tan universal i tan eficaç coml'opi".

Aquesta afirmació és prou clara peradonar-nos de la importància que ha tengutel cascall al llarg del temps. El seu cultiuera conegut 2000 anys abans de la nostraEra i Homer el cita a l'Odissea, la qualcosa fa pensar que aquest fàrmac ja esconexia a Grècia fa uns 3000 anys i ques'ha utilitzat no només per minvar el dolorsinó perquè produeix eufòria, si bé pareixésser que a Europa fins el segle XVII, ambla difusió de l'hàbit de fumar tabac tambées desenvolupa el costum de fumar opi,només s'utilitzava com a medicina

De la mateixa família que la roella,les papaveràcees, el cascall, Papa versomniferum L., és una herba anual decolor verd blavós, les tiges de la qualpoden arribar al metre d'alçada i escaracteritzen per ser poc ramificades. Lesfulles són de gran tamany i s'abracen perla seva base a la tija.

Floreix al maig i la seva flor ésgrossa, molt semblant a la roella però mésgran, de color vermellós rosat i es fa mésnegre a la part d'abaix. El seu fruit és unacàpsula grossa, sense pèls, amb un disc ala part superior on apereixen de 8 a 15estigmes disposats radialment.

Es troba, espontàniament, demanera salvatge, per les vores dels camins

ja que el seu cultiu està prohibit si bé, escultiva a gran escala a Àsia Menor,Turquia i altres països de l'Orient, perl'extracció de l'opi i dels olis de lesllavors. A Alemanya, Polònia, i altrespaïsos de l'Est, s'utilitzen les seves llavorsper fer coques i per adornar productes depastisseria. D'aquest ús en queda un recorda Catalunya ja que el cascall tambes esconeix com pintacoques.

Quines són les propietats d'aquestaplanta tan coneguda, prohibida, i que finsi tot fou causa d'un conflicte bèlic, laGuerra de l'Opi (1840-1842), lliurat entrela Xina i la Gran Bretanya, arran de laprohibició per part de l'emperador xinès dela importació de l'opi. Hong Kong, colòniaanglesa, és una de les conseqüènciesd'aquest conflicte. No és estrany ja queAnglaterra es consumia tant d'opi, que finsi tot.en feren licors; l'autor de la frase que

ES SAIG 21

encapçala aquest escrit va destil.lar unlicor a base d'opi, el qual du el seu nom,laudan de Sydenham, i que també fouemprat com a analgèsic durant el segleXIX.

No és estrany que el primeralcaloide aïllat,- alcaloide és una substànciaorgànica nitrogenada d'origen vegetal,d'estructura química molt variada icomplexa , que, en general, té, a dosifeble, marcats efectes fisiologies sobrel'home i els animals-, el 1805, pel metgealemany F. W. Sertürner fos uncomponent de l'opi, la morfina, nomdedicat a Morfeu, divinitat grega, un delsmil fills d'Hyphos (el son), al làtex delsfruits del cascall.

En el segle XIX es substitueixen elspreparats crus d'opi per la morfina, sensetenir conciencia clara de la toxicomaniaque produeix la morfina si aquesta es prende manera contínua. Durant la Guerra deSecessió Americana, l'administraciód ' o p i a c i s a l s f e r i t s p rovocadrogodependència. Això accelera la recercade opiacis sintètics que no provoquindrogaddicció", així el 1890 la Bayerintrodueix un derivat de la morfina, laheroïna, com a analgèsic que teòricamentno provoca toxicomania. Els seus efectessón prou coneguts.

Aquests composts actuen sobre elsistema nerviós i hi produeixen una accióhipnòtica, amb la disminució de l'activitatmental, i analgèsica, pel fet d'actuarl'alcaloide sobre l'escorça cerebralsensitiva. Es desconeixia el mecanismed'acció d'aquests opiacis a l'organisme.Però el 1973 es descubreixen receptors dela morfina localitzats a l'encèfal. Perquèexisteixen unes estructures receptoresd'una substància externa? Els anyssegüents es descobreixen els anomenatsopiacis endògens, substàncies presents deforma natural a l'organisme i que entrealtres funcions actuen com a analgèsiccontra el dolor quan aquest és molt intens.

El làtex es recull abans de madurarles càpsules del cascall, quan cauen els

pètals de la flor. Es fan unes incisions pocprofundes per no danyar la paret interiorde la càpsula i per evitar la pèrdua del suci fer mal a les llavors. El làtex que haexudat per les ferides s'endureixràpidament a l'exterior format masses decolor terrós. Passades unes hores esreplega amb un raspador i es posa dintred'un plat i es va pastant fins a tornar unamassa uniforme.

Si bé antigament l'ús del cascall erafreqüent, es cultivava als hortets de lescases, i era costum donar-ne als al.lotspetits quan no es podien dormir, o comanalgèsic pel mal de queixal i inflamacionsde la boca, i també fou emprat durant elpart. Actualment, el seu ús, tant en formad'opi com dels seus derivats, només éspossible per prescripció mèdica; la morfinas'utilitza en medicina per la lluita contra eldolor, especialment a les fases terminalsd'algunes enfermetats.

El cascall és una planta sagradaperquè permet realitzar viatges a fora delcos, i és maleïda perquè el que s'entrega aaquestes experiències, pot ser que no tornimai més del viatge. El seu fruit fouconsiderat símbol de fecunditat.

A la mitologia grega la deessa Corées representa amb cabeces de cascall i elsbudistes conten que Buda per mantenir-sedespert i continuar amb les sevesmeditacions es rebassà les pipelles i les tiraal sòl, de les quals en sortiren unes florsque són font de son per a tota lahumanitat; es tracta del cascall.

El cascall també ha estat utilitzatcom a afrodisíac; aquestes propietats espresenten quan es consumeix en quantitatsmolt reduïdes, ja que relaxa el cos i generasensacions mentals i físiques quecondueixen a l'erotisme, prolonga l'actesexual, però, sempre hi ha un però, unconsum freqüent a l'home li produeiximpotència temporal i un desinterès perl'activitat sexual.

Jaume Jaume i Oliver

21 ES SA1G

BIBLIOTEQUES DE MALLORCA

~~ Centre Coordinador -

Biblioteca Municipal d'Algaida

D^ N O T I C I A R I

CREACIÓ DE LA COL.LECCIO LOCAL

Actualment duim a terme la creació d'una Col·leccióLocal. En aquest fons s'hi inclouen totes les obres d'au-tors d'Algaida, Pina i Randa i totes les obres que ten-guin alguna relació amb el municipi d'Algaida. Volemaprofitar per demanar a totes aquelles persones que enspuguin facilitar algun tipus d'informació sobre aquesttema ens ho comuniquin. Per mostra un botó: una lecto-ra i un lector ens varen proporcionar l'obra de teatre deBartomeu Montserrat Las covas de Guident, un dramaen quatre actes en vers. Aquesta obra, estrenada "ambgran èxit" a Barcelona l'any 1883, va ésser editada perla Imprempta Independència de Palma l'any 1927.Davant la gran dificultat de poder-la aconseguir, lafotocopiàrem i ara, gràcies als dos amables lectors, totsels usuaris de la Biblioteca podem gaudir de les anades ivingudes del bandoler Durí. I no s'aturen aquí les col·la-boracions: un altre algaidí ens ha proporcionat foto-còpies de les publicacions periòdiques algaidines publi-cades fins a mitjans del present segle: Castellitx, LaRazón i Esquitxos. Gràcies a tots ells.

WWW

els llibres ben col·locats a les prestatgeries, anar moltalerta en girar els fulls dels llibres, etc. A més, lesmestres d'Educació Infantil els varen llegir un conte queva agradar molt a tothom.

WWW

NOUS CARNETS DE SOCI-LECTOR

Des del passat estiu duim a terme la renovació dels car-nets de Soci-Lector de la Biblioteca Municipal. Tenir elcarnet renovat és un requissit imprescindible per a poderbeneficiar-se del servei de préstec a domicili . Per unmotiu pràctic, hem donat de baixa tots aquells carnetsque estaven caducats i hem obert un nou llibre de regis-tre. Si us interessa fer-vos soci, o renovar el carnet si jaho éreu, n'hi ha prou amb presentar-se a la Bibliotecaamb dues fotografies de carnet i amb moltes ganes dellegir. La inscripció és gratuïta.

WWW

ARA, A MÉS DE LLEGIR, PODEM ESCOLTAR IMIRAR

Dins les novetats que ens han arribat darrerament a laBiblioteca hi ha un lot de discos, en format de CD, ivideos que ja estan a la disposició dels ussuaris. Us enfeim una selecció:

VISITES ESCOLARS

El passat divendres dia 14 d'octubrerebérem una divertida visita. Lesnines i nins d'Educació Infantil (3, 4i 5 anys) dedicaren un matí a fer unavisita didàctica a les dependències dela Biblioteca. Alguns d'ells, demanera particular, ja hi havien estat;però pels altres fou la primera vega-da que entraren en contacte amb"aquesta sala plena, plena de lli-bres". Aquest primer encontre vaésser molt divertit. Els nins i ninesaprengueren les normes bàsiques decomportament dins una biblioteca:xerrar molt fluixet, deixar sempre

Biblioteca Municipal d'Algaida

HORARI D'ATENCIÓ AL PÚBLIC

Dimarts, Dimecres, Dijous iDivendres

de 4 i mitja a 8 de l'horabaixaDissabtes

de 10 a 2 del migdia

CD. Música Clàssica:CEREROLS, Joan. Música ProDefunctis/Missa de Batalla.DEBUSSY. El martiri de Sant Sebas-tià.MENDELSSOHN. Simfonia núm. 4"Italiana" /Obertura de The Hebri-des, Ruy Blas, Somni d'una nit d'es-tiu.SAVALL, Jordi, (direcció). Cant de laSibilla,VIVALDI. Concerts.TXAKOVSKI. Violin concerto in D,Op. 35.

CD. Música Moderna i Jazz.BEATLES, The. 1962-1966 (Cauca

ES SAIG 23

vermella).BEATLES, The. 1967-1970 (Caixa blava).COLTRANE, John. Coltrane time.COREA, Chick. My Spanish heart.DIRE STRAITS. On the night.JOHN, Elton. DuetsSANTANA. AbraxasSAVALL, Jordi (direcció). Tous les matins du monde.

Videos.L'Aigua.Energia i Ecologia.Les fronteres i el temps.Els instruments de música.Vivint sobre una terra violenta.Historia del futbol.L'energia solar.El temps del romànic.Pesos, mides i mesures.Kandinsky.

WWW

ALGUNES XIFRES

Diàriament, duim a terme un control dels lectors i de leslectures que es fan a la Biblioteca, per tal d'el.laboraruna estadística anual que ens servesqui com a pautad'actuació a l'hora de plantejar actuacions concretes,com poden ésser l'adquisició de nou material bibliogrà-fic o l'organització d'activitats encaminades a la potenci-ació de la lectura. El resum d'aquestes dades (de genera setembre de 1994) és el següent:

Número de persones amb carnet de soci-lector: 72Lectures (dins la biblioteca i a domicili): 2122Lectors: 1280

Aquestes xifres, malgrat que han anat augmentant pro-gressivament en els darres anys, són més aviat baixesen comparació a altres biblioteques de Mallorca depobles més o menys iguals que Algaida. Deixam que entragueu les vostres pròpies conclusions.

10 anys, encara que està oberta a tots aquells que hi vul-guin assistir. A partir del mes de desembre, cada dijousde 6 a 7 de l'horabaixa, un personatge (si us animanpodeu ser vosaltres), contarà un conte a la biblioteca.No és necessari dir que hi estau tots convidats, tant aescoltar com a contar.

WWW

CLUB DE LECTORS

D^ A C T I V I T A T S

Converses a dins un cafè: del temps que farà, que fa oque va fer; de futbol; de política; dels caragols que vatrobar aquell; dels esclata-sangs que va trobar aquellaltre; de caça; de bicicletes; de truc; de cinema; delsprogrames de televisió; de feina; dels fills; dels pares;de religió... i de literatura? Podeu parlar de literatura?Nosaltres creim que sí. Per aquesta raó hem pensatposar en funcionament un Club de Lectors. Aquest Clubté com a finalitat reunir un grup de persones per conver-sar de lectures proposades pels mateixos lectors. Deixamben clar, d'entrada, que no es tracta de cap curs deliteratura dirigit a estudiants i entesos, sinó que estàobert al públic en general; a tots aquells, això sí, als quiels agradi llegir.Aquesta activitat tendra lloc el darrer divendres de cadames, de 6 i mitja a 7 i mitja de l'horabaixa, amb lapossibilitat de variar l'horari i el dia segons les disponi-bilitats dels interessats.

WWW

POSAM CAMES A LA BIBLIOTECA MUNICIPAL

Dos pics al mes, la Biblioteca es transformarà en unaBiblioteca Ambulant i visitarà Pina per tal d'oferir elsseus serveis als habitants d'aquesta localitat. Creim queaquesta és una bona manera d'ampliar i acostar, als lec-tors que no viuen dins el nucli d'Algaida, aquest serveicultural. En principi la visita a Pina està programada elsdimarts de les 6 a les 8 de l'horabaixa a partir del mesde desembre.

Pròximament, depenent de les disponibilitats, tenimprevist ampliar aquest servei al nucli de Randa.

HORA DEL CONTE

Això era i no era... Aquesta pot esser una bona mane-ra de començar una hora mot especial: l'hora del contea la Biblioteca. De segur, però, que n'hi ha d'altres tano més suggerents. Tantes com contes o com maneres decontar-ne.

Consell Insularde Mallorca

L'hora del conte va dirigida a tots els nins i nines fins a

2A. ES SAIG

GALERIA DE PERSONATGES IL·LUSTRES

ES SAIG 25

i ' ' ; r c 'i ¡M i R A L L

"Dime espejito quién es la más bella...". Si la resposta no agrada: MIRALL TRENCAT.

Matar el missatger.

Encara hi ha una situació pitjor: El mirall no reflecteix res.

I encara pot ser més greu: es confon quelcom per un mirall.

Ja pots preguntar, ja pots mirar!

Com que no hi ha respostes, s'entén el silenci com afirmació.

Amb aquesta seguretat amb si mateix, el personatge es creix, i vola.

Cap geperut no es veu el seu gep!

Ajut.

VATGEP

F I S S A N T S A N Ò N I M S

Hi ha molts de sants que mai no serancanonitzats. Són multitud els sants quemai no tendrán una capella, una imatge,un altar... No cal lamentar-ho, és lasantedat anònima que tanta vitalitatha donat i dóna a l'església. Personestan evangèliques com els trapenes iels cartoixos tenen ben assumida lasantedat anònima. Els monjos trapenestenen prohibida la canonització i un delslemes dels cartoixos és: Fer molts desants, no publicar-los.

Els sants anònims no són exclusius dela Trapa o de la Cartoixa; floreixen amolts d'altres indrets. Són moltes lespersones que dins una gran senzillesa,amb unes formes d'expressió ben pobres,han viscut intensament el Sermó de laMuntanya i han tengut una profunda expe-riència de Déu: són els sants anònims.

Hi ha uns altres sants encara mésanònims. Són aquells que no han arribata conèixer Jesús de forma explícita,però han estimat molt. Aquests tambésón sants, grans amics de Déu.

L'important és seguir Jesús. Inclusla pretensió d'arribar a ser declaratsant per 1'Església és un desig benclarament contrari a l'Evangeli.

Per altra part, té un sentit que1 'església declari que un home o unadona són sants. Els sants canonitzats ensanimen amb el seu exemple i ens orientendins el camí del seguiment de Jesús.No oblidem que els sants són evangelivivent.

Fins ara he parlat dels sants comaquells que han seguit intensament Jesús.Però també podem entendre, i hem d'en-tendre, per sant tota persona que haassolit la salvació de forma definitiva.

Jo tene la firmíssima esperança quetots els homes o són sants o arribarana ser-ho. Ja sé que hi ha la possibili-tat d'un fracàs radical i definitiu: ésl'infern. Però tene la gran esperança, nola seguretat, que la terrible possibili-tat de 1'infern no es convertirà enrealitat per a ningú. Aquesta esperançatan gran la tene perquè Jesús ha mort iha ressuscitat per a tots. Jesús, elFill entregat i el Fill que s'entrega, ésmotiu d'esperança firmíssima per a tots.

ANTONI RIUTORT

26 ES SAIG

ESPORTSFUTBOL

Futbol_7Algaida-Espanya 0-5Murenc-Algaida 5-0Algaida-Murenc At. 1-1Binissalem-Algaida 9-2Mister: Miquel Serrano

í.n£.£.ni.üsCan PicaFort-Algaida 2-0Algaida-S'Horta 2-1Mister: Guillem Fiol i Pep"Casta".

aEÜJEElÍD..3.P.B.Llubi-Algaida 1-7Algaida-Sineu 1-3Constància-Algaida 1-0Algaida-Margaritene 4-0Mister: Bernat Sitjar i JoanTrobat.

CadetsCan Picafort-Algaida 4-0Algaida-Petra 1-1Porreres-Algaida 8-0Mister: Toni Vidal.

J_u^/e_nil_sAÏgaida-Consell 2-7Colònia-Algaida 1-4Algaida-Son Gotleu 3-1Port Pollença-Algaida 0-3Algaida-P. Calvià 2-2Mister: Andreu Roig.

Pr^roera. ÌÌ£3ì£!lEìAlgaida-Ses Salines 1-1Casa Miss J.-Algaida 4-1Algaida-Sant Jordi 0-0Cas Concos-Algaida 3-0Mister: Joan Reines.

Ve¿e_£ans_ £.l£aid_£Algaida-Oli Caimari 0-0Zarza-V .Algaida 5-1U.Algaida-Sa Penya 0-7Mister: Antoni Mudoy.

El C. E. Algaida ha comen-çat durant aquest passat mesd'octubre la competició entotes les categories delfutbol.

Pel que respecta a l'equipde 1i Regional hem de dirque continua la mancançade bons resultats; es fa fei-

na i l'equip no juga mala-ment i això fa tenir esperan-ces de cara als properspartits, totd'una que lasort acompanyi i s'aconse-geuixin bons resultats.

L'equip s'ha reforçatamb gent joue i d'altres mésveterans que ja hauien jugatamb l'Algaida. Esperam quel'equip d'en Joan Reines esrecuperi i comenci a pujarposicions a la taula.

Els diferents equips defutbol base han obtingut di-uersos resultats en elspartits disputats, resultatspositius i negatius. Ara bé,tota una tracalada de gentjove i no tan joue partici-pa, juga i es diverteix fentesport. És de veure duranttota la setmana la quantitatde gent que passa per EsPorrassar. De ueres, creimque això uà a més, creim queés la politica que cal per

mantenir l'esperit competitiui esportiu.

Endauant els responsablesd'aquestes il·lusions.

ESCACS

En Joan Uanrell i en XescOliuer a segona categoria ien Toni Ripoll a categoriapreferent participen alcampionat individual deMallorca d'escacs.

A segona categoria iamb una inscripció de 140jugadors -sistema suis- elsnostres representants hanguanyat l'única partida ques'ha jugat dins ara.

En Toni Ripoll, a prefe-rent, encara no ha començatla seva participació, comtampoc no han començat lalliga per clubs, en la qualels jugadors d'Algaida tambéparticiparan.

JO AN TROBAT

Moment de la firma del conveni entre el CIM i1'Associació de Premsa Forana referent a laXarxa de Biblioteques amb el Sr. Joan Vergeri el Sr. Carles Costa.

ES SAIG 27

les visites de la gent d'Algaida eren les que emdonaven més ànims per continuar endavant.

En Guillem es reincorpora l'any 1971 ala seva estimada Algaida, després d'uncomplicat retorn, amb una energia i vitalitatque sorprèn tothom. Impulsa tota activitatlúdica, esportiva i cultural del poble. Socifundador primer, llavors tresorer i sempreseguidor del C.E. Algaida. També és un delsfundadors de la Delegació de l'O.C.B., de laqual fou directiu durant molts anys. I tot aixòamb una cadira de rodes i amb problemes al'esquena.

D'on treies tanta força i energia?Tot això és qüestió del caràcter de

cadascú. Jo era ben conscient que havia detirar endavant i superar totes les dificultats. Lavida continuava i m'era necessari esforçar-me,per ajudar els altres i que m'ajudassin a mi.

Més endavant coneix na MariaFranciscà, avui la seva dona, i quan decideixencasar-se, passen a residir a Ciutat. Per mord'això, els algaidins li hem perdut una mica lapista. Però ell no ha perdut gens ni mica de laseva energia vital, que l'ha acompanyatsempre. Ha estat secretari del collegi delSeminari, ha estudiat idiomes, ha fet moltd esport (tennis i tennis de taula), s hainteressat per la floristería, per la cuina...fins itot ha estat comentarista ocasional de televisió.

Quins lligams mantens amb Algaida?Som algaidí sempre. Seguesc essent soci

de l'O.C.B. i de la Banda de Músicad'Algaida. Partícip menys, si voleu, peròencara estic empadronat aquí i hi venc a votar.Com que no tene casa pròpia, no em veuentant; però qui sap si amb el temps...

Títols com a jugador de tennis de taula?Som el campió de Balears dels anys 90,

91, 92, 93 i 94 en categoria individual. Vaigquedar el tercer, i per tant medalla de bronze,al campionat d'Espanya per equips de 1992.

És important destacar que també haparticipat als campionats absoluts de Balearsen diverses ocasions, on ha fet un bon paper.

Títols com a jugador de tennisconvencional?

He estat el primer minusvàlid mallorquía jugar a tennis en cadira de rodes. Per jugaraparelles, em fa falta company. Per això vaighaver de participar amb un company de

• S O C I E T A T I C O N S U M -

is cimals flmbmes nslablinii-nts atJanials, ]«'rc|iiè s^n més "

m

Només un 12% dels hotels sónaptes per a disminuïts físics

Trobar hotett apC«per * disminuïu üsia no *) »empre "-•''•(»cil. prrUU* noniiS ™"tenra InìiuUH* fc Wdoni adjpudes un „"TT12 prrcfnldeli •'•-*••lue fundonen i £ £l'Ri. i i .^panyoL. r--"

I lasas.-:̂ : Denegació a'.•t U" '.-'.̂ .'.Sv^JSra/yg molts nous

tfSfcfeüp^

Madrid al campionat d'Espanya del 92 per aminusvàlids, i quedàrem en segon lloc.

En Guillem és membre de la Comissióper a l'accessibilitat i l'eliminació de lesBarreres Arquitectòniques.

Quins objectius teniu?Aquesta comissió està formada per totes

les Associacions de Discapacitats Físics deMallorca per aconseguir la Lleid'Accessibilitat i vetlar pel seu compliment ala Comunitat Autònoma de Balears i alsajuntaments. Disposam de ben pocs mitjans i,el que és pitjor, no tenim cap casta d'ajudaoficial. Els polítics ens reben, ens escoltenmolt atentament...i tot acaba en paper mullat.L'única arma un poc eficaç és la denúncia através dels mitjans de comunicació.

Voldries afegir qualque cosa més?M'agradaria aprofitar per demanar a

tothom una major sensibilització sobre el temade les barreres arquitectòniques. I a lesautoritats d'Algaida, els pregaria queprocurassin deixar l'entrada a ca els meuspares tal com estava abans, perquè ara ésimpossible que hi pugui entrar sol, sense quem'ajudin. Gràcies anticipades.

Miquels "Fiolet" i "Molleta"Algaida, 22 d'octubre de 1994

Zi ES S A I G

UNA XERRADETA AMB..

en GUILLEM "BESSONET"

Pocs són els algaidins que no coneixenen Guillem, però potser que només el coneguinen alguns dels múltiples caires de la seva vida.Per apropar-nos un poc més a la sevapersonalitat, havíem pensat fer aquestaxerradeta el dia de Sa Fira, però l'haguéremd'ajornar vuit dies, perquè el nostre personatgeera de viatge pels Estats Units.

Els seus pares, l'amo en Tomeu "Muro"i madò Catalina "Raconada", sofriren un bonesglai quan va néixer. El part fou poc corrent,perquè a Algaida pocs podem presumir de sertres germans bessons (nosaltres no enconeixem altre cas).

Sabien els teus pares, abans de néixervosaltres, que éreu tres? No vos sentíeudiferents dels altres nins?

El metge ja havia advertit quesegurament seríem dos; per tant la sorpresafou només relativa, quan a les 8.30 vaig néixerjo; a les 13 h, en Tomeu i a les 14.30, en Joan.Casualment, la mateixa setmana i al mateixcarrer, també vingueren al món dos bessons acal guàrdia Daviu. Diferents als altres, no enshi sentíem; simplement que no necessitàvemamics de fora a l'hora de jugar. Record queels vestits de festa eren iguals per a tots tres i ales bregues d'un, sempre hi prenien part activaels altres dos.

En Guillem va anar a l'escolad'Algaida fins als 10 anys, per passar després aLa Salle de Ciutat.

Sabem que estudiares fins al Preu (deLletres). Per què deixares els estudis?

Acabat el Preu pel juny, em vaigpresentar a unes oposicions de Telefònica el

mes de juliol i, com que m'anaren bé, ja vaigdeixar els llibres.

Es posa a treballar a la Telefònica, jugaesporàdicament a futbol (no teníem equipfederat), col·labora en totes les iniciativesculturals, esportives i teatrals que neixen aAlgaida. Era vitalista, marxós i solidari ambtothom. Però el Cap d'Any de 1968 un

desgraciat accident canvià de manera radical lavida d'en Guillem. De llavors ençà la cadira derodes serà imprescindible per a ell.

Vares ésser conscient, des d'un principi,de la gravetat de l'accident?

Sí, perquè poc abans hi havia hagutl'accident d'en Pep Capellà "Tiretes". A méstenia informació dels diferents tipus detraumatismes, i quan vaig notar que les camesno em responien, ja donava instruccions alsque intentaven incorporar-me que, sobretot, noem moguessin bruscament.

Després, una llarga convalescència aBarcelona en companyia de la seva germana

Antònia. Mesos i mesos d'hospital, amb visitesdels estudiants algaidins que residien allà ialtres més multitudinàries procedentsd'Algaida. Temps difícils a Barcelona.

Quins records en guardes?Records molt agradables de la gent que

hi vaig conèixer i amb la qual no hem coinciditmai més. També records trists, perquè el tempsde solitud arribava a ser pesat. Però això sí,(Segueix a la plana anterior)