1

ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DEL PLE DE LA CORPORACIÓ DEL DIA 29 DE GENER DE 2015

NÚM. 01/2015

ASSISTENTS:

Alcalde: Il·lm. Sr. Rafael Ros i Penedo del Grup Municipal de CIU

Regidors: Sr. Manuel Álvarez i Herrera del Grup Municipal de CIU

Sr. Santiago Raimi i Fortuny del Grup Municipal de CIU

Sra. Marta Pujol i Armengol del Grup Municipal de CIU

Sra. Montserrat Ametller i Viñamata del Grup Municipal de CiU

Sr. Josep Mª Mateo Forner del Grup Municipal de CIU

Sr. Jordi Fortí i Gurgui del Grup Municipal de CIU

Sr. Albert Gil Gutiérrez del grup muniicpal d’ERC

Sr. César Alcalá Giménez del Grup Municipal del P.P.

Sr. Carles Fernández i Pérez del Grup Municipal del PSC

Sr. Julio Caña i Fernández del Grup Municipal del PSC

Sra. Carmen Las Heras i Cisneros del Grup Municipal del PSC

Sra. Caterina Palma Rovira del Grup Municipal del PSC

Sr. Francisco García Lorenzana del Grup Municipal del PSC

Sr. Manuel Cortés Rubio del Grup Municipal del PSC

Sra. Matilde Muñoz Carrión, del Grup Municipal del PSC

Sr. Daniel Martín Oller del Grup Municipal d’ ICV-EUIA-E

A la Roca del Vallès, essent les 20 hores i 30 minuts del dia indicat a l’encapçalament, a la

Sala de sessions de la Casa de la Vila, sota la presidència de l’Il·lm. Sr. Alcalde, Rafael Ros i

Penedo, i l’assistència dels Srs. regidors assenyalats més amunt, assistits per la que

sotasigna, la secretària, Maria Sanpere i Herrero, prèvia comprovació del quòrum legal

necessari del nombre de membres que formen la Corporació municipal, es procedeix,

amb l’assistència de l’interventor interí, Antonio López Alonso a la realització de la Sessió

Plenària ordinària, prèvia convocatòria per al dia d’avui a les 20.30 hores.

Per l’Alcaldia, s’obre la sessió i es passa, tot seguit, a conèixer els punts de l’ordre del dia

indicats a la convocatòria:

ORDRE DEL DIA

A) Assumptes de tràmit

A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària realitzada el 27 de

novembre de 2014.

B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.

B-1. Aprovació del Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès de l’any 2013.

B-2. Modificació del contracte per a la gestió indirecta, sota la forma de concessió, de

l’explotació del servei d’escola bressol municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb

l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.

B.3.- Modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós.

2

B.4- Modificació dels estatuts del Consorci Localret.

B.5- Modificació dels estatuts del Consorci Teledigital Granollers.

B.6- Modificació dels estatuts del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.

B.7- Moció presentada pel grup municipal socialista al ple de l’Ajuntament de la Roca del

Vallès, per a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als nostres

municipis i a Catalunya

B.8- Proposició de moció del grup municipal del partit dels socialistes de Catalunya al ple

de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, per a reclamar la responsabilitat de la Generalitat

en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipals

C) Control Gestió municipal

C.1- Dació de compte de la modificació de crèdit número 26/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

C.2- Dació de compte de la modificació de crèdit número 27/2014, sota la modalitat de

generació de crèdit.

C.3- Dació de compte de l’aprovació de modificació de crèdit número 28/2014, sota la

modalitat de transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea

de despesa.

C.4- Dació de compte de la modificació de crèdit número 29/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

C.5- Dació de compte de la resolució d’alcaldia, mitjançant al qual es modifica els

membres de les diferents comissions de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.

C.6- Dació de compte de la modificació de crèdit número 30/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

C.7- Dació de compte de la modificació de crèdit número 31/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

C.8- Dació de compte de la modificació de crèdit número 32/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

C.9- Dació de compte de l’informe de tresoreria i de la intervenció municipal sobre el

compliment dels indicadors de morositat del període 2014-4T.

C.10- Resolucions d’alcaldia

C.11- Informes d’alcaldia

C.12- Mocions de Control

C.13- Precs i preguntes

3

Sr. Alcalde.- Donem inicia a la sessió plenària ordinària de 29 de gener de 2015, quan són

dos quarts de nou del vespre i 3 minuts.

B) Assumptes de tràmit

A.1. Aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària realitzada el 27 de

novembre de 2014.

Sr. Alcalde.- El primer bloc de l’ordre del dia d’assumptes de tràmit, té un únic punt que

tracta de l’aprovació de l’esborrany de l’acta de la sessió plenària ordinària de 27 de

novembre de 2014. Hi ha algun comentari referent a l’acta?

Cap comentari?

Passem a votació

Un cop sotmès l’esborrany de l’acta a aprovació, aquesta s’aprova per 16 vots favorables

i 1 abstenció.

B) Dictàmens, propostes o mocions resolutòries.

B-1. Aprovació del Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès de l’any 2013.

Sr. Alcalde.- Passem al segon bloc de l’ordre del dia, el dia bloc B, de dictàmens,

propostes o mocions resolutòries, amb 8 punts en l’ordinari. El primer punt Aprovació del

Compte General de l’Ajuntament de la Roca del Vallès corresponent a l’any 2013. Té la

paraula el regidor d’Hisenda, el Sr. Manel Álvarez.

Sr. Álvarez.- Gracies, Sr. Alcalde. Portem a aprovació el compte general de l’any 2013,

amb dictamen favorable de la comissió especial de comptes que vam fer el dia 2

d’octubre del 2014, que es va publicar el dia 28 d’octubre en el butlletí oficial de la

província i que en aquest termini d’al·legacions, que tenim per presentar al·legacions que

és de 15 dies més 8 dies, no s’han presentat al·legacions, per tant, ara faré un petit resum

dels números. Són números que ja hem explicat alguna vegada en aquest plenari i que en

principi, es van presentar a l’hora de la liquidació de l’any 2013. Veurem, aquesta és la

normativa que hem d’aplicar, bàsicament la Llei 7/85, la que regula les bases de règim

local, altres decrets legislatius de tipus econòmic. Aquí tenim el calendari d’aprovació i de

rendiment de comptes d’aquest compte general del 2013. Ja ho vaig comentar a la

comissió informativa que es va fer ara fa uns dies en aquest ajuntament. Això s’havia de

presentar en el plenari abans del 15 d’octubre de 2014. Vaig dir que anàvem tard, que no

passa res perquè anem tard, en principi, les conseqüències d’aquest 2 o 3 mesos que

portem de retard no ens han de preocupar, no tenim cap problema per presentar-ho ara,

de fet, s’havia de presentar abans del 15 d’octubre davant Sindicatura i ho presentarem

ara, si pot ser demà mateix, si és que avui s’aprova. Aquest seria el calendari. Aquí tenim

quin és el contingut del compte general. Això ja ho sabem també de cada any. Hi ha un

document que és el balanç que presenta la posició patrimonial, diu aquí, de l’entitat, a 31

de desembre de l’any de tancament, de l’any 2013. Tenim un altre document, que és el

compte del resultat econòmic patrimonial, l’estat de liquidació del pressupost, la

memòria, que és un document tècnic que es va redactat des d’intervenció, i una acta

d’arqueig que ens diu els diners que té l’Ajuntament líquid a data de tancament, a data

31 de desembre de l’any 2013. Estem donant informació econòmica no de l’any 2014, sinó

de l’any 2013.

4

En aquesta taula que pràcticament no es veu des del públic i que costa veure també

aquí davant del televisor que hem instal·lat, tenim els números en detall del que serien les

previsions inicials. Bé tenim els 2 apartats diferenciats, la part de dalt serien ingressos i la

part de sota serien les despeses que es corresponen a l’exercici de 2013.

Hi ha molts números. Hi ha diferents capítols. La informació està donada per capítols, les 2

xifres interessants i que després veurem en la diapositiva següent. Seria la columna

aquesta, la suma d’aquesta columna que és el resultat de sumar tots els drets reconeguts.

Aquí tenim els imports que l’Ajuntament té dret a recaptar. Aquells diners que s’ha

reconegut que ingressarem. A l’any 2013, aquest import era de 10.815.916 € i aquesta

columna de despeses són les obligacions reconegudes. Són aquells diners que tenim

l’obligació de pagar a l’any 2013. Després del tancament de l’any, vam arribar a la

conclusió que, durant tot l’any 2013, ens havíem gastat i tenim l’obligació de pagar

9.569.000 €, per tant, aquí tenim un resultat pressupostari de l’any 2013. Aquí ja es veu una

mica més les xifres. Per una banda, tenim 10.815.000 € que són els diners que l’Ajuntament

té el dret de recaptar aquells diners que cobrem per dir-ho així, que ingressem 10.815.000 €

i aquí al costat tenim els diners que ens hem gastat, que hem pagat, 9.569.000 €, amb

resta del que hem ingressat i del que hem gastat, en dóna un resultat pressupostari. El

resultat de l’any 2013, que va ser un resultat positiu, molt positiu, molt bo, d’1.246.000 €.

Aquest indicador, aquest valor, ja l’havíem donat amb la liquidació de l’any 2013. Aquest

resultat pressupostari té uns ajustos que es fan amb despeses que tenim d’anys anteriors i

desviacions d’anys anteriors també, tant positives com negatives i això fa que el resultat

ajustat de l’any serien 1.246.000 i tenim en compte aquests ajustos d’anys anteriors, doncs

ens n’anem a un resultat pressupostari ajustat que es diu d’1.518.000 € que va ser un

resultat molt bo, com ja havia estat també a l’any 2012, és a dir, va ser un any de

posicionament i de continuar amb les reformes que s’havien iniciat aquell any i que van

donar el seu fruit, eh?, per tant, un resultat pressupostari positiu bo d’1.518.000 €. Un altre

indicador important, a part del resultat pressupostari que és la diapositiva que hem vist

abans, és el romanent de tresoreria. Aquests són els diners que, en principi, té

l’Ajuntament disponibles per gastar l’any següent, per tant, en l’exercici de l’any 2014 i

que serien diners que ens hem estalviat a l’any 2014 i 2013.

Aquí, com el resultat era tan bo i resulta que la llei per diferents decrets que s’han anat

aprovant a nivell d’estat ens obligaven a que si el romanent de tresoreria era un import

molt gran, els diners que sortien d’aquest romanent de tresoreria, s’havien de destinar

íntegrament a amortitzar préstec, crèdit, tot aquell deute que té l’Ajuntament, el

romanent de tresoreria, doncs s’ha de destinar a amortitzar aquest préstec. L’Ajuntament

va entendre, en aquell moment, que eren molts diners per amortitzar i el que vam fer va

ser un ajustament comptable que era dotar com a saldo de dubtós cobrament, diners

que tenien pendents de cobrar d’altres administracions, bàsicament de la Generalitat,

per això tenim aquest import aquí tan important de 3.241.000 € i tot i això, tot i dotar en un

90 % el que havíem de cobrar i el que tenim pendent de cobrar de la Generalitat, doncs

vam tenir un resultat de romanent positiu de 49.000 €. Aquest és un indicador molt bo, que

és allò que es busca anualment, que els números siguin positius, no només amb el resultat

pressupostari, sinó el romanent de tresoreria i, per tant, també es va aconseguir. Aquest

seria o aquest és un altre dels documents que formen part d’aquest expedient del compte

general, que és l’acta d’arqueig. Mirem els diners dels quals disposem a 31 del 12 de l’any

que tanquem. En aquest cas de l’any 2013, podem dir que vam iniciar l’any 2013 amb

1.068.000 € i vam acabar l’any amb 1.350.000 €, per tant, l’any 2013 també va ser positiu a

nivell de “cash”, a nivell de resultat final, comparat amb l’inicial. En definitiva, un any, ja ho

havíem explicat en aquest ple. Un any bo a nivell econòmic, una bona gestió podem dir,

un resultat positiu i un resultat que “afiança” l’Ajuntament amb uns finances que si no

tenim imprevistos, que no hem de tenir, i seguim en la línia que estem tenint de controlar

5

absolutament totes les partides i de no gastar diners que no tenim, que ha estat un dels

problemes que moltes administracions han tingut, s’han gastat tot allò que no tenien.

Nosaltres ja fa temps que això no ho fem perquè no ho podem fer i si seguim així i això és

una prova, l’any 2013 va acabar bé i esperem que l’any 2014, d’aquí un parell o 3 de

mesos puguem portar el compte general de l’any 2014, prèviament la liquidació i confiem

que la liquidació del 2014 sigui tan bona o millor que la de 2013. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Algun comentari per part dels portaveus

dels grups municipals?

Sí, Sr. Carles Fernández en nom del PSC?

Sr. Fernández.- Sí, m’ha semblat una mica frívol dir que presentar 3 mesos tard un

document d’aquest tipus no té importància. És donar-li poca importància als

procediments, als terminis i a les normes, sobretot quan poques vegades en aquestes 2

legislatures s’ha aconseguit aprovar el compte general dins de termini i el pressupost cap

any no s’ha aprovat abans, perquè pugui entrar en vigor a l’1 de gener. Jo crec que cal

plantejar-se com a balanç una certa manera de fer en la qual els temes econòmics han

tingut una importància relativa, per tant, és el que es demostra d’aquesta manera.

Després un resultat d’aquest tipus també diu que allò previst que havíem de fer no s’ha

fet. És a dir, allò que no s’ha gastat per quins motius no s’ha gastat i en algunes d’aquestes

partides eren de tipus social, per tant, ens preocupa aquest superàvit pressupostari pel

que fa a la disminució de despeses sobre coses que vam pactar els diferents grups d’aquí

que es fessin d’una manera determinada i que es fes un esforç perquè arribés a la gent i

després no s’ha arribat, per tant, és preocupant aquestes coses i no sé si això tindrà vistes

de canviar-se, queda poc temps i, per tant, veurem què passa a la següent legislatura, qui

governi ja veurem què és el que farà, però hem de ser més rigorosos en els terminis perquè

sí que al final, cada cop més, les noves legislacions exigeixen que els terminis es compleixin

i si no pot haver sancions per a les administracions que no els compleixen, per tant, és

important ser rigorós amb això i en tot cas, donem-li la importància que té.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Sr. Manel Álvarez vol replicar alguna cosa?

Sr. Álvarez.- Pensava que entraria més, al meu entendre, amb el que realment interessa

que és en el resultat i no ha fet cap comentari sobre el resultat que, evidentment, és

positiu per a l’Ajuntament. Centrar-se única i exclusivament en què presentem l informació

3 mesos tard quan ja vaig comentar a la comissió informativa, doncs que i a més ho vaig

dir jo, no ens amaguem en aquest cas, ni ara ni mai, sempre he dit si ho hem presentat

tard, doncs que ho presentem tard com també vaig dir a l’any 2012, que es va presentar

molt abans del que es podia presentar, que ho presentàvem abans de temps, per tant, de

vegades, es presenten tard les coses i de vegades, es presenten d’hora com va ser l’any

2012. Jo crec que el balanç és positiu, és a dir, buscar ara un argument com aquest de

que la informació es presenta tard i dir o deixar aquí que això pot comportar alguna

sanció, cap ni una, l’Ajuntament està complint escrupolosament amb aquells requisits que

cada vegada són més i més difícil de complir també, eh? Això també s’ha dit aquí moltes

vegades, estem pagant dins del termini, sobradament, als proveïdors amb uns terminis que

mai s’havien aconseguit, estem complint a “rajatabla” cada més i cada trimestre amb la

informació que s’ha de passar al Ministeri, la informació que s’havia de passar i que

teníem termini fins demà per passar-la. Que està passat des de fa 3 dies, per tant, això es

porta molt bé perquè aquí sí que tenim alguna possibilitat que ens vingui alguna sanció.

Això és un document que s’ha de fer, que s’ha de trametre a la Sindicatura de Comptes,

que no passarà absolutament res, o sabem o hem comentat i això també ho sap vostè i,

per tant, jo crec que el que, realment, val la pena comentar que l’any 2013 va ser un any

6

bo per a l’Ajuntament de la Roca, per tant, va ser un any bo pel municipi de la Roca, que

la gestió econòmica va ser positiva, que hem d’estar contents que, al final, entre tots

haguem aconseguit que els números siguin aquests, que fins i tot, ha li he comentat que

havíem de fer ajustaments perquè el resultat era més bo del que, realment, queda reflectit

en aquesta informació que avui li he passat, que això també ho saben perquè ho he

comentat en diferents reunions, per tant, la part important és aquesta que,

econòmicament, l’any 2013, el resultat va ser correcte i més que correcte bo. Jo crec que

aquesta és la part positiva i allà on ens hem d’agafar. Que intentarem presentar a l’any

2014, el compte general dins de termini, s’intentarà. Que ho aconseguíem? Provablement

sí perquè, també ho vam comentar l’altre dia, tenim uns recursos pel que fa al personal,

aquest any 2015, que no teníem a l’any 2014 i això fa que, amb la gent que tenim,

puguem fer la feina com la fem i exigim al màxim als treballadors municipals i els

treballadors municipals dinen el màxim del que poden donar, per tant, no crec que

puguem demanar més del que demanem i estem contents del resultat que estem tenint.

L’any 2015 serà millor en aquest sentit i espero que pugui entrar amb temes econòmics i no

en temes de terminis.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Alguna qüestió Sr. Carles Fernández?

Sr. Fernández.- No, només un petit comentari, suposo que quan jo estava parlant, no

m’estava escoltant perquè en referència al resultat pressupostari he fet un comentari

també, Suposo que no m’estava escoltant, potser estava fent una altra cosa, no ho sé. Jo

intento escoltar-lo perquè he comentat que aquest resultat pressupostari, es produeix en

part, perquè les despeses no s’han realitzat totes i he fet una bona part d’intervenció en

referència a això. Si no m’ha sentit, no sé per quina raó serà. He fet uns comentaris en

referència a això, senzillament volia fer aquesta matisació. Si que els he fet, ara, si no m’ha

escoltat, no ho sé. Em sembla que el Sr. Alcalde li estava dient que sí que els havia fet, per

tant, i després en l’acta es podrà veure reflectit. No té més importància. Potser estava fent

una cosa més important. Ja està. No passa res.

Sr. Alcalde.- Gràcies. Sr. Carles Fernández. Bé, en tot cas, queda reflectida aquesta

concreció seva. Jo per cloure el debat d’aquest punt, el primer que vull fer i ja ho sap que

ho faig moltes vegades, quan es donen resultats com aquest és felicitar al regidor

d’hisenda i felicitar als serveis econòmics de l’Ajuntament i felicitar-los perquè en un temps

difícil estan fent una feina molt rigorosa i estan fent una feina excel·lent que ens porta un

resultat per segon, jo ja diria tercer any consecutiu, perquè el 14 també tindrà un resultat

bo, doncs que han sanejat econòmicament l’Ajuntament. Des de la patacada que va

significar entrar al pla d’ajustament a partir de la sentència de l’any 2011. Al 2012, al 2013

s’han tancat les liquidacions dels comptes generals amb resultats similars, resultats positius i

al 14 ja estem acabant de tancar per poder fer la liquidació, que aquesta sí que s’ha de

presentar amb uns terminis que podrien ser dificultosos i no es complissin, doncs que es

preveu també un resultat positiu, per tant, seran 3 anys seguits en què s’ha aconseguit

sanejar l’economia municipal després de tot el que ha passat amb la crisi després de tot el

que s’havia rebut i sobretot de la patacada del pla d’ajustament amb la sentència del

pavelló. A partir d’aquí, podem discutir doncs, evidentment, doncs que les coses s’han de

presentar quan toquen, però en un moment en què s’està fent un treball molt rigorós de

control de la despesa perquè tot i que surten uns drets reconeguts molt superiors a les

obligacions realment pagades, la liquiditat el diner que realment s’ha cobrat d’aquests

drets reconeguts, no hi ha el 100 % i amb això, li estic responen d’alguna manera a la

pregunta que havia deixat vostè a l’aire Sr. Carles Fernández no tots els drets reconeguts

s’ingressen. Hi ha morositat, hi ha força morositat que prové d’administracions superiors i

que dificulten el dia a dia i dificulten la gestió, per tant, és un criteri de prudència

pressupostària disposar del marge suficient per poder fer front a aquesta morositat i tenir

7

una miqueta de coll amb les partides i de control amb les partides i no gastar més del que

es té que d’aquí venien els problemes. En aquest moment, no s’està gastant més del que

es té i, per tant, podem dir que ja anem cap al tercer any de resultat positiu, per tant,

d’una situació estable de l’economia municipal que, a més a més, el fet d’haver estat en

pla d’ajustament i no haver pogut fer inversió, doncs ens ha permès amortitzar crèdits per

valor de més de 3.000.000 € en aquests 3 anys i això fa que, en aquest moment,

l’economia municipal estigui amb molt bona salut. Amb molt bona salut, però amb les

dificultats del moment. No hi ha alegries. No sobren els diners. No entren més diners dels

que es puguin fer. Amb quines partides no s’ha gastat? Doncs està, clarament, especificat

en el compte i amb la liquidació i en la referència a aquest dubte que ha deixat en l’aire

que no s’havien exhaurit les partides de caire social. Les partides de caire social, fins i tot,

algunes d’elles a triplicar i estan dimensionades de tal manera que donen resposta i

donen servei a les necessitats reals del municipi de la Roca i s’està complint, precisament

amb tot el que es troben els persones que treballen a Benestar Social i que són els que

estan patint la realitat més dura al carrer, estem atenent a tothom que ens ho demana i

els estem atenent en condicions i la partida que vam pactar molt encertadament els 5

grups municipals i que va donar peu que disposéssim de 62.000 €, si no recordo malament.

62.000 € per temes de tarificació social, s’ha demostrat eficaç perquè el primer any que

es va utilitzar només va utilitzar-se un terç d’aquella partida, poder no arribava ni a un terç

i al segon any una miqueta més però no massa més i ha permès precisament que es pugui

utilitzar per cobrir alguna eventualitat que ha succeït com per exemple les beques de

menjador, quan no ens han arribat els diners des d’altres administracions doncs per aquí

hem pogut ajudar i, per tant, han tingut la seva finalitat social, a la qual estaven

destinada. Poder no l’especifica que s’havia dit en el seu moment perquè estaven

sobredimensionades, però s’ha pogut donar resposta i fins i tot el compromís i aquests dies

estem treballant el pressupost del 2015, fins i tot l’augment d’aquesta partida perquè ha

permès que si pel que està dissenyada, no és necessària perquè no hi ha prou ciutadans

que ho demanen, doncs té altres alternatives sempre dins de l’àmbit social i estem

arribant a tot arreu i estarem donant resposta, per tant, en un moment de dificultat, estem

donant una cartera àmplia de serveis i estem fent el que és molt important en aquest

moment que és no gastar més diners dels que es tenen, dels que es tenen realment i això

vol dir sostenir bé econòmicament a l’Ajuntament i per això, crec que hem de felicitar al

regidor d’Hisenda, als Serveis Econòmics i crec que ens hem de felicitar tots plegats, els

regidors de la Corporació perquè la Corporació està en molt bona salut econòmica i als

ciutadans i les ciutadanes perquè puguem estar en la confiança que l’Ajuntament està en

bones condicions i que està donant el servei.

Volia fer també alguna puntualització sobre algun tema que ha dit. No recordo si era

referent a terminis. Ara no ho tinc anotat. Doncs jo crec que, bàsicament, la situació és

aquesta, que hem d’estar contents perquè realment hem aconseguit, en un moment de

dificultat, tenir l’ajuntament sanejat econòmicament.

Passem a votació

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels

grups municipals de CIU, d’ERC i del P.P i 8 abstencions, manifestades pels regidors dels

grups municipals del PSC i d’ICV-EUIA, el dictamen, el qual literalment, diu:

“VIST el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013.

VIST el dictamen favorable de la Comissió Especial de Comptes sobre el Compte

General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013, amb dos (2) vots

favorables, de CiU i de PPC i tres (3) vots d’abstenció, de PSC, d’ICV-EUiA i d’ERC.

8

VIST l’article 212 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova

el Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.

VIST que el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any 2013 i

el Dictamen de la Comissió Especial de Comptes sobre aquest tema, han estat

exposats al públic en el Taulell d’anuncis de l’Ajuntament de La Roca del Vallès i

publicat en el Butlletí Oficial de La Província, de data 28 d’octubre de 2014 (CVE-

Número de registre: 022014027285), durant quinze dies, durant els quals i vuit dies

més, els interessats van poder presentar al·legacions i/o reclamacions, termini que

finalitzà el 25 de novembre de 2014.

VIST que de la informació rebuda de l’Oficina d’Atenció al Ciutadà –òrgan

competent en la gestió del Registre d’Entrada de l’Ajuntament de La Roca del

Vallès-, durant aquest termini no s’ha presentat cap al·legació i/o reclamació.

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Aprovar el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de

l’any 2013.

SEGON.- Aprovar el Compte de Gestió i Recaptació de tributs de l’Organisme de

Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona de l’exercici 2013.

TERCER.- Aprovar el Compte de Gestió i Recaptació de Multes per infraccions de

circulació realitzat per la Unitat de Multes de l’Organisme de Gestió Tributària de la

Diputació de Barcelona de l’exercici 2013.

QUART.- Rendir el Compte General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès de l’any

2013, així aprovat i tota la documentació que l’integra a la fiscalització del Tribunal

de Comptes i a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, tal i com s’estableix en

l’article 212.5 del Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el

Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals.”

B-2. Modificació del contracte per a la gestió indirecta, sota la forma de concessió, de

l’explotació del servei d’escola bressol municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb

l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.

Sr. Alcalde.- Passem al següent punt de l’ordre del dia modificació del contracte per a la

gestió indirecta, sota la forma de concessió, de l’explotació del servei d’escola bressol

municipal La Torreta, a la Roca del Vallès amb l’empresa SERVEIS PER A LA INFÀNCIA

CRÈIXER JUNTS, SL per al curs 2014-15.

L’explico jo mateix aquest punt. És un punt que afecta a la viabilitat de l’escola bressol de

la Torreta. És un punt que ja el vam portar l’any passat i que és molt similar al que vam

aprovar l’any passat en aquest mateix plenari. Ens trobem amb la conjuntura que aquesta

escola bressol que va iniciar el curs 2013-2014, ara estem en el segon curs 2014-2015 i si

l’any passat vam arribar a tenir 17 alumnes sobre un total de 82 que té dimensionada

l’escola bressol, en aquest moment, en tenim 18. Llavors, clar amb aquests 18 alumnes,

hem crescut un alumne més que l’any passat, però estem molt lluny dels òptims de

funcionament d’aquesta escola bressol. La voluntat municipal és donar aquest servei de

9

proximitat al barri de la Torreta i estem fent l’esforç tots plegats, el concessionari i nosaltres

mateixos perquè això tiri endavant. Llavors, amb aquesta modificació el que fem és ajustar

algunes despeses del contracte a algunes despeses que no es produiran y que, per tant,

no li exigirem en el concessionari, en el seu compte d’explotació, com per exemple

l’amortització del material de primer establiment, com que hi ha moltes aules buides i hi ha

moltes aules que no s’han moblat i no s’ha exigit el seu moblament perquè en aquest

moment no és necessari. Això es quantifica en 8.250 € que no ha calgut disposar i que no

caldrà comptabilitzar. L’Ajuntament assumeix el cost dels subministraments, dels consums,

fins a un màxim de 12.000 €. És una manera d’ajudar perquè aquesta escola vagi

engegant i formi part de l’equipament del barri de la Torreta i també, tenint en compte

que és una escola nova i que té molt poca despesa de manteniment, doncs tot i que

estan consignades unes depeses del concessionari, les assumeix l’Ajuntament fins a un

màxim de 8.000 €, tenint en compte que aquests diners tampoc són estrictament

necessaris i que ho podem fer amb recursos propis perquè l’escola en aquest moment

està en molt bon estat perquè és completament nova. Això fa un total de 28.250 € que

permeten ajudar a la posada en servei, aquesta posada en marxa de l’escola bressol de

la Torreta. També, l’Ajuntament té una partida destinada a subvenció de l’escola bressol,

a untant per alumne. Ho té tant la de la Torreta com la de la Roca, l’escola bressol les

Orenetes, que és de 300 € per alumne i aquí ja es va arribar a un acord amb l’escola

bressol de la Roca, les Orenentes, de que aquestes partides, que és de 24.600 €, doncs es

dotessin íntegrament, independentment del número que hi hagués, precisament per

ajudar al sosteniment de les escoles bressol en aquest moment de dificultat, de baixada

d’usuaris, tenint en compte que el moment econòmic i la situació d’atur important, també

en el nostre municipi fa que no s’utilitzi tant aquest servei i s’utilitzin altres recursos, per tant,

estem fent la total aportació i així mateix l’empresa renuncia en el seu compte

d’explotació als beneficis que estaven quantificats en 7.140 € que no es produiran

lògicament perquè no hi ha el nombre d’alumnes suficient doncs perquè això tingui els

números del comptes d’explotació que s’havia dissenyat en el seu moment i, per tant,

estem en aquest segon any, on estem fent un esforç tots plegats perquè aquest

equipament del barri de la Torreta tiri endavant, es vagi consolidant i arribi a tenir un

número òptim d’alumnes que la faci viable econòmicament i no ens trobem davant

d’una decisió dràstica que la faci inviable, per tant, hem de continuar fent aquest esforç,

esperem que la situació econòmica, mica en mica, vagi millorant la situació d’ocupació.

A la Roca hem tingut ja un descens important de l’atur i persones que van trobar el seu

lloc de treball i que, poc a poc, puguin anar utilitzant més aquest servei i això ens permeti

que arribi un moment que, des de l’Ajuntament, no haguem de fer aquestes

modificacions per poder ajudar a la posada en marxa d’aquesta escola bressol.

Comentaris des dels grups? Algun comentari, Sr. Carles Fernández?

Sr. Fernández.- Sí, a veure, és el segon cop que hem de fer aquesta ajuda. Això ens diu

que potser quan la vam posar en marxa, no era el millor moment per posar en marxa una

escola bressol, però ens aquests moments està funcionant i, per tant, per respecte als

alumnes que hi ha al servei que s’està donant, hem de mantenir-la. El que sí que hem de

fer és, és a dir, en aquests moments, tenim 2 escoles bressol que cap de les 2 estan plenes

al 100 %. Hi ha una que és la de la Roca, la qual té un nivell d’ocupació més alta i és més

gran el nucli de la Roca que el de la Torreta, però tot i així no arriba tampoc. No sé ara les

dades, aproximadament uns 60 i “algo” sobre un 80 i pico, sobre 87, per tant, estem en

una situació en la qual entre les 2 cobrim una la 100% i a més, en la de la Torreta, pel que

es va comentar en el consell escolar, hi ha un nombre d’alumnes no del municipi,

significatiu. En tot cas, és el que es va comentar en el darrer Consell Escolar. No sé quants,

té una certa significació. Tampoc no seran molts perquè són 18 última hora els alumnes,

per tant, no estem parlant de 50, estem parlant, llavors sí que hem de fer una reflexió, és

10

dir, perquè estem aportant molts recursos, un volum de recursos important que, en una

escola bressol que hi ha per l’incompliment per part de la Generalitat d’unes lleis que

deien com s’havien de finançar aquestes escoles bressol i està recaient sobre el món

municipal. Ve directament dels ajuntament, ve directament a través de la Diputació, però

en el món municipal està recaient el finançament d’aquestes escoles bressol, el

manteniment d’aquestes escoles bressol. Si, a més a més, com a ajuntament hem de

posar un plus, això fa que l’aportació pública per alumne sigui a uns nivells desmesurats,

per tant, hauríem de tenir una reflexió, fer una certa reflexió sobre com ha de funcionar

aquest servei. Evidentment que si està feta, el que seria ideal seria que estigués plena, en

ple rendiment, potser ens hem de posar d’acord amb altres ajuntaments, jo no estic dient

de tancar, potser ens estem, potser podem intentar mancomunar. També els altres

ajuntaments, tothom ha fet escoles bressol i potser hi ha excedents, però hi ha un moment

en què el sobrefinançament que estàs fent, doncs fa que en d’altres partides també pugui

fer falta per altres coses, llavors cal mesurar això. En aquests moments, nosaltres

evidentment, donarem el nostre suport perquè hi ha un servei que està funcionant i que ha

de seguir funcionant i tant de bo aquests 2 anys d’esforç facin que l’any que ve

s’incrementi aquest nombre d’alumnes i no sigui necessari fer tant d’esforç. Clar, pensem

que aquest i amb aquesta subvenció de tant per alumne, l’esforç que fa l’Ajuntament

extra aquí a la Roca és per em sembla que serien per uns 22 alumnes, a la Torreta el fem

per 60 i pico, clar això haurem de buscar el punt d’equilibri, hem de fer un esforç per

donar viabilitat a l’escola de la Torreta. Jo, el que dic és que aquí parlem-ne i trobem

fórmules perquè l’escola de la Torreta sigui viable sense aquest, que potser caldrà seguir

fent ajudes, però sense aquest sobreesforç en referència a l’altre. Aquest és el

plantejament i la proposta que fem nosaltres.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Bé jo bàsicament dir-li que fa unes reflexions

òbvies i que tots estem preocupats davant d’aquesta situació, que s’han intentat fórmules

d’autorització de barris de Granollers que poguessin venir a aquesta escola de la Torreta,

però clar, la dificultat és que a Granollers també té moltes places buides. A veure,

nosaltres aquí hem viscut tot el procés de pujada i baixada. Vam trobar l’any 2007, una

escola bressol a la Roca amb més d’un centenar d’alumnes en llista d’espera, més d’un

centenar, es feien sortejos per entrar, hi havia reserves de plaça i fins i tot, hi havia una

petita picaresca de matriculació dels nens des de P0, encara que després no es portessin

per assegurar la reserva de plaça. Hem passat d’un escenari a l’escenari completament

contrari. En aquell moment, no teníem oferta al municipi envers la demanada que hi

havia. Això ha canviat. Ha canviat per a molts factors demogràfics, però sobretot

econòmics i d’atur i això ens ha fet que estiguem davant d’una realitat molt diferent. A

més a més, el descens de les subvencions que tot s’ha de puntualitzar, aquest és un

descens que prové del descens dels diners que no aporta el govern central a la

Generalitat de Catalunya. Sempre li haig de recordar, però és que és així. Així és una

aportació que va venir de l’anterior president del govern central, el Sr. Zapatero i que

després aquesta dotació s’ha demostrat impossible i la Generalitat s’ha quedat sense

aquests recursos i, per tant, el rebot ens ha tocat als que estem a primera línia que som els

ajuntaments, els que donem el servei als ciutadans, però la realitat és aquesta, llavors

davant d’aquesta situació, hem de capejar el temporal i, de moment, hi ha una realitat

molt clara que és la realitat geogràfica del nostre municipi, aquests 18 alumnes que

s’assisteixen a l’escola bressol de la Torreta, difícilment vindran a l’escola bressol de la

Roca. Això ho sabem i quan es tanteja, doncs sabem que 1, 2 màxim 3 alumnes poder sí

que es desplaçarien aquí, però la resta se’ns anirien directament a Granollers, per tant,

davant d’aquesta situació estem fent l’esforç tots plegats de mantenir el servei i, en tot

cas, fer-li una puntualització sobre les aportacions, les aportacions vostè diu que els fem

sobre el número d’alumnes que no hi van i és al revés, les fem cap als alumnes que hi van,

és a dir, a la Roca estem fent una aportació sobre 65 alumnes, no sobre els 22 que no hi

11

són i a la Torreta els estem fent sobre 18. Els diners van per ajudar a sostenir els que la

utilitzen, no pels que no la utilitzen, és a dir, amb els diners dels que no l’utilitzen, estem

sostenint els que sí que la utilitzen, no sé si m’explico, per tant, clar, sí que estem posant

diner públic i l’està posant l’Ajuntament i si la dotació fos la que havíem trobat al 2007 de

1.800 € per alumne provinent del govern central, a través de la Generalitat doncs els

tindríem i els estaríem aportant. No és així, aquests diners els recordo que venien als

ajuntaments i els ajuntaments els proveíem a les escoles bressol, doncs davant d’aquesta

situació, en aquest moment estem fent un esforç gran tots plegats, concessionaris,

explotadors i ajuntament. Jo crec que hem de continuar amb aquesta línia, l’economia

està estabilitzada en el nostre municipi a nivell municipal, com hem vist abans, tenim unes

dades d’atur importants, hi haurà un descens en el darrer mes de 100 persones en els llistes

d’atur, per tant, les dades importants, tenim un atur d’un 12,5 % en aquell moment al

municipi, per tant, és una dada molt més clara i molt més optimista que la del 24 o 25 %

que tenen altres parts del país i davant d’aquesta situació, hem de ser moderadament

optimistes que hem fet l’esforç de construir aquesta escola donant un servei de proximitat,

hem de fer l’esforç per mantenir-lo, per tant, estem en aquest moment, evidentment, si

passar de 17 a 18 alumnes d’un any a l’altre. L’any vinent tornem a estar amb els mateixos

números i al següent també, doncs al final, serà molt difícil mantenir aquest servei perquè

es demostrarà que no hi ha demanda, per tant, aquí l’esforç va també pel barri de la

Torreta i això ho haurem de traslladar-ho, haurem d’informar bé a la població de que

aquest servei l’estem salvant si realment la població el necessita i l’utilitza, si no serà molt

difícil de mantenir, per tant, jo crec que és important doncs que 1 any més fem aquest

esforç i analitzen molt bé la matrícula de l’any vinent a veure en quina situació estarem.

Algun comentari més? El Sr. Josep M. Mateo?

Sr. Mateo.- Sí, gràcies Sr. Alcalde. Només un comentari. Jo diria que les expectatives que

hem de tenir sobre l’escola bressol de la Torreta han de ser, jo penso que bones perquè

pensem que és una escola nova, però les instal·lacions són magnífiques i al personal que hi

ha l’escola està molt qualificat i està demostrant que ho fa força bé, llavors jo penso

també que el fet, diguem-ho d’alguna manera, la bona fama que està agafant el CEIP de

la Torreta, arrossegarà gent que també voldrà veure com funciona l’escola bressol la

Torreta, jo el que penso és que la bona fama pel CEIP arrossegarà a gent també cap a

l’escola bressol i després el canvi de si el cicle econòmic comença a canviar, doncs

també tots sabem que la Torreta, vull dir que la gent de la Torreta, és gent que de seguida

fa pinya. Les famílies de la Torreta i el primer que fan és ajudar quan els fills no tenen feina,

doncs es queden amb els nens, els avis, etc. Si el cicle començar a canviar i jo penso que

sí, també provablement trobarem que gent de la Torreta portarà als nens a l’escola

bressol. Jo confio amb això i espero que, com diu l’alcalde, entre aquest l’any i l’any que

ve la cosa pugui millorar per mantenir un servei que, evidentment, d’una forma o altra

s’haurà de mantenir. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Josep M. Mateo. Algun comentari més Sr. Carles

Fernández?

Sr. Fernández.- Un comentari curtet. Sort que tinc la desgràcia de dir només que obvietats i

vostè té la sort de dir coses absolutament intel·ligents sempre, però bé, les coses són així i,

per tant, no les canviarem, és a dir, jo seguiré dient obvietats i vostè seguirà dient coses

intel·ligents i seguirem així al llarg del temps. Primer comentari aquest, per tant, no intenti

desqualificar les aportacions, reculli-les, valori-les i ja està, és a dir, jo no, aquestes

“apostilles” del començament de desqualificar ja per principi que té el costum de fer.

Home, en un alcalde, per respecte institucional, però en tot cas, com sempre, com

seguirem així, jo l’únic que he plantejat és que amb l’ajuda que fem perquè pugui

assegurar el funcionament el que estem aportant per a l’un en una escola i en una altra és

12

molt diferent. És l’únic que he plantejat. És a dir, amb els recursos que destinem d’aquells

alumnes que no hi van i que els posem per finançar l’escola, precisament perquè funcioni

l’escola, l’aportació per nen en cada escola és molt diferent i en una és molt, molt gran,

però com volem assegurar la viabilitat, això que vagi endavant i en tot cas, sí que les

situacions i tot això està canviant, però tot dependrà de l’actitud que tinguem i aquí en el

que queda de legislatura ens oferim a col·laborar en el que calgui i en tot cas, la propera

qui governi estiguem on estiguem, també ens oferirem a col·laborar per trobar la solució

perquè aquesta escola bressol tingui viabilitat, que és l’objectiu. Ja sabem que tenim una

situació geogràfica complicada i que hem de multiplicar serveis, no només en educació,

sinó en molts altres àmbits, hem de multiplicar serveis perquè la situació territorial és la que

és, per tant, aquesta ja la coneixem suficientment i sabem els problemes que ha tingut el

tema de l’institut, el tema del trasllat i el tema dels transports, les dificultats que hem tingut,

som coneixedors de tot això, per tant, l’objectiu és que l’escola bressol de la Torreta tingui

viabilitat i en aquest sentit, hem de fer els esforços perquè no ens trobem durant 4 anys

amb 18 alumnes i aquest era el nostre oferiment. No anava més enllà d’això, evidentment,

una obvietat.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Carles Fernández. Obviaré el seu primer comentari i abundaré en

el segon. Hem de fer tot el possible per garantir aquests serveis de proximitat i de qualitat.

Que el ciutadà pugui tenir els serveis a prop de casa seva vol dir qualitat de vida. La

patacada forta que ha significat aquests gairebé 8 anys de crisi a la nostra societat ha fet

que molts avenços socials que s’havien aconseguit, hagin quedat dificultats i la població,

en aquest moment, doncs tiri abans de recursos familiars, de xarxa familiar que no utilitzar

uns serveis que també li costen diners. Per tant, davant d’aquesta situació, hem de

continuar fent aquest esforç. Jo crec que ha de ser un esforç col·lectiu i que estem dient el

mateix, doncs el que hem de fer és tirar endavant fer aquest esforç de posar aquests

recursos. Aquests recursos són de tots els ciutadans, conjunturalment els utilitzen una

alumnes aquest any, uns altres alumnes l’any que ve, uns altres alumnes els van utilitzar

l’any passat, però són els recursos de tots els ciutadans per garantir-nos uns serveis globals

que puguin arribar al màxim de la població i que quan algú els necessiti els tingui garantits

la viabilitat d’aquesta escola bressol, ara a l’any 2015 pot garantir l’ús d’aquest servei algú

d’aquí 20 anys i, per tant, aquest és l’esforç que estem fent d’engegar-la, de garantir-la i

que qui la necessiti en un moment en què la conjuntura econòmica, molt segurament, no

serà l’actual, doncs que l’escola hi sigui que per això s’ha fet l’esforç de construir-la amb

recursos públics que sempre són escassos i difícils de trobar i en aquest moment que la

tenim, doncs hem d’aconseguir que funcioni.

Passem a votació

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,

diu:

“Per acord del Ple de 25 de juliol de 2013 el Ple municipal va declarar vàlida la

licitació i va adjudicar la contractació de referència a la mercantil SERVEIS PER A

LA INFÀNCIA CRÈIXER JUNTS, SL, condicionada la citada adjudicació al fet que la

mercantil aportés la documentació requerida en data 16 de juliol de 2013 i que es

preveu a l’article 151.3 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre,

d’aprovació del Text refós de la Llei de contractes del sector públic.

En data 19 de novembre de 2014 es va celebrar reunió de la Comissió de

Seguiment del contracte formalitzat, en la que l’adjudicatària exposa que, un cop

inicial el curs escolar i vista la baixa matriculació d’infants (18 matriculats) per

aquest curs 2014-15, no es pot garantir la viabilitat econòmica de l’escola.

13

Per aquest motiu, en la mateixa sessió la Comissió proposa a l’òrgan competent la

conveniència d’acordar:

- Que l’ajuntament es

farà càrrec durant el curs acadèmic 2014-15 de les partides següents:

Amortització material primer establiment fins a 8.250 €

Subministraments fins a 12.000 € *

Manteniment fins a 8.000 € *

Total, fins a 28.250 €

* En cas que l’òrgan competent decideixi aprovar la modificació del

contracte, es fa esment que aquests imports, es podrien proveir de la

manera següent, si la Intervenció municipal així ho considera:

- Subministraments, fins a 12.000 € i proveït mitjançant les

aplicacions pressupostàries econòmiques 22100 i 22102.

- Manteniment, fins a 8.000 € i proveït per personal de

manteniment propi (equip de brigada i/o equip de

consergeria).

Que l’Ajuntament faci l’aportació de la totalitat màxima que tenia

consignada per al curs 2014-15, independentment dels alumnes

matriculats, és a dir de 24.600 €.

Que l’empresa renuncia durant el curs acadèmic 2014-15 als seus

beneficis pressupostats de 7.140 €.

En data 24 de novembre la Tècnica d’Ensenyament informa sobre la conveniència

que l’òrgan competent valori la procedència d’iniciar el corresponent expedient

de modificació contractual, tenint en compte el proposat per la Comissió de

Seguiment.

En data 31 de desembre de 2014 s’emet informe de la Intervenció municipal i en

data 27 de novembre de 2014 s’emet informe de la Secretària municipal relatiu a

la modificació proposada.

En data 16 de gener de 2015 (NRGS 88) es va donar trasllat a Serveis pera a la

Infància Crèixer Junts, SL (que el va rebre el mateix dia) de l’escrit pel qual se li

concedien 5 dies hàbils per presentar al·legacions a la proposta de modificació

formulada per la Comissió de Seguiment i informada per la Tècnica

d’Ensenyament.

En data 19 de gener de 2015 (NRGE 327) el contractista ha presentat escrit pel que

exposa que no presentaria cap al·legació en relació a la modificació del

contracte formulada.

Atès que l’adopció d’aquest acord és competència del Ple municipal, de

conformitat amb la Disposició addicional segona del Text refós de la Llei de

contractes del sector públic, aprovada per Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de

novembre.

14

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

ACORDS:

Primer.- APROVAR la proposta de modificació del contracte signat en data 22

d’agost de 2013 entre Serveis per a la Infància Crèixer Junts, SL i l’Ajuntament de la

Roca del Vallès per a la prestació del servei públic d’escola bressol de la Torreta,

adjudicat pel Ple municipal el 25 de juliol de 2013 consistent en:

- Que l’ajuntament es faci càrrec durant el

curs acadèmic 2014-15 de les partides següents:

Amortització material primer establiment fins a 8.250 €

Subministraments fins a 12.000 €

Manteniment fins a 8.000 €

Total, fins a 28.250 €

* En cas que l’òrgan competent decideixi aprovar la modificació del

contracte, es fa esment que aquests imports, es podrien proveir de la

manera següent, si la Intervenció municipal així ho considera:

- Amortització material primer establiment, fins a 8.250,00

euros, amb càrrec a l’aplicació pressupostària codificada

amb el número 08 321 62500 – Adquisició mobiliari escolar

bressol La Torreta.

- Subministraments, fins a 12.000 €, amb càrrec a les

aplicacions pressupostàries codificades amb els números 06

160 22100 – Energía eléctrica, 05 330 22102 – Gas i 16 342

22101 – Aigua.

- Manteniment, fins a 8.000 €, i proveït per personal de

manteniment propi (equip de brigada i/o equip de

consergeria). D’altra banda, si d’aquestes actuacions de

manteniment fos necessari adquirir materials de construcció,

es donaría cobertura a la despesa mamb càrrec a

l’aplicació pressupostària codificada amb el número 03 130

21200 – Manteniment d’edificis i altres construccions.

- Que l’Ajuntament faci l’aportació de la totalitat

màxima que tenia consignada per al curs 2014-15, independentment

dels alumnes matriculats, és a dir de 24.600 €, amb càrrec a l’aplicació

pressupostària codificada amb el número 08 321 48003 – Ajut escola

bressol.

-

- Que l’empresa renuncia durant el curs acadèmic 2014-15 als

seus beneficis pressupostats de 7.140 €.

15

Segon.- AUTORITZAR I DISPOSAR la despesa derivada de la modificació contractual

amb càrrec a les aplicacions pressupostàries codificades amb els números 06 160

22100 – Energía eléctrica, 05 330 22102 – Gas, 16 342 22101 – Aigua, 03 130 21200 –

Manteniment d’edificis i altres construccions i 08 321 48003 – Ajut escola bressol, del

Pressupost General de l’Ajuntament de La Roca del Vallès per a l’any 2014,

prorrogat per a l’any 2015, d’acord .amb l’article 169.6 del Reial decret legislatiu

2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les

hisendes locals.

Tercer.- SUPEDITAR la despesa de fins a 8.250,00 euros, corresponent a l’aplicació

pressupostària codificada amb el número 08 321 62500 – Adquisició mobiliari escola

bressol La Torreta, a l’aprovació definitiva del Pressupost General de l’Ajuntament

de La Roca del Vallès per a l’any 2015.

Quart.- NOTIFICAR al contractista aquest acord i informar-lo que se’l citarà per a la

formalització de la modificació del contracte.

Cinquè.- PUBLICAR en el perfil del contractant la modificació del contracte, de

conformitat amb l’article 8.1.a) de la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de

transparència, accés a la informació pública i bon govern.

Sisè.- COMUNICAR les dades bàsiques de la modificació del contracte al Registre

de Contractes del Sector Públic, de conformitat amb allò que disposa l’article

333.3 del TRLCSP.

Setè.- COMUNICAR aquest acord a la intervenció municipal i a les àrees que

correspongui.”

B.3.- Modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós.

Sr. Alcalde.- Ara tractarem 4 punts de l’ordre del dia que per a no cansar els tractarem

conjuntament i de manera poder una miqueta ràpida. No entrarem en els detalls tècnics,

són modificacions d’estatuts de diferents consorcis que vénen motivats per l’adaptació a

la llei ARSAL, la Llei de sostenibilitat de l’Administració local, concretament són la

modificació dels estatuts del Consorci per a la defensa de la Conca del Riu Besós, en el

cas d’aquest consorci val la pena destacar un parell de coses, una d’elles és el punt B-3.

Una d’elles es que se li canvia el nom i passa a dir-se Consorci Besós-Tordera, per tant,

important, l’antic consorci per a la defensa del riu Besós es dirà Consorci Besós-Tordera i

que l’òrgan d’adscripció en aquest cas és l’àrea metropolitana de Barcelona. El consorci

ara dit Besós- Tordera és molt ampli engloba el riu Besós, però també el riu Mogent que ens

afecta a nosaltres, al riu Tenes, diverses rieres que van a parar al Besós i, per tant, l’àrea

metropolitana també hi està representada i és la que hi té més pes específic i, per tant, és

l’òrgan d’adscripció.

Respecte del consorci Localret, també hi ha una modificació d’estatuts en diferents

aspectes. El més destacable és que quedem adscrits a l’Ajuntament de Barcelona.

Respecte als estatuts del Consorci Teledigital Granollers, que és el que ens engloba la

televisió digital la VOTV, doncs aquest consorci l’òrgan d’adscripció és l’Ajuntament de

Granollers dels 9 ajuntaments que en aquest moment estem dins de la televisió.

I per últim, el Consorci per a la Gestió des Residus del Vallès Oriental. Aquí la novetat és

que, tot i que va haver-hi una qualificació provisional d’adscripció del Consorci a

l’Ajuntament de Granollers finalment, ha quedat adscrit al Consell Comarcal que molts

ajuntaments enteníem que tenia molta més lògica que com a prestador de serveis de

recollida de residus i tractament de residus a la nostra comarca i que tenia molta més

16

lògica, tot i que, evidentment, hi ha una situació patrimonial que si mai algun d’aquests

consorcis arribés a dissoldre, doncs s’hauria de fer un estat de comptes i de patrimoni

perquè la planta de tractament i totes les instal·lacions estan al terme de Granollers, amb

sòl propietat de Granollers i les inversions que s’han fet sobre aquests terrenys s’han

costejat amb diners públics que pertanyen als ajuntaments consorciats, però també a

subvencions finalistes que han vingut de la Unió Europea i que han tingut un impacte

important sobre instal·lacions que tenen un cost molt alt. No sé si hi ha algun comentari

sobre aquestes modificacions d’estatuts. Cap comentari?

Doncs les passarem a votar, per separat, això sí

Comencem per la de la Conca del riu Besós. Passem a votació

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,

diu:

“El Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs compta amb uns Estatuts

aprovats per la seva Junta General en data 29 de febrer de 1988, els quals han

estat modificats i adaptats en successius acords. L’últim text refós dels Estatuts va

ser aprovat per Junta General del 28 de febrer de 2012 i publicat al BOPB el 4

d’abril de 2012.

En el decurs del tràmit d’aprovació definitiva i entrada en vigor de la modificació

dels Estatuts va ser dictada la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i

sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL), la qual ha inclòs una nova Disposició

Addicional Vint en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de Règim Jurídic de les

Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú (LRJPAC), amb

l’epígraf “Règim Jurídic dels Consorcis”, fixant nous paràmetres organitzatius per a

aquest model organitzatiu. Per la seva banda, la Disposició Transitòria Sisena de la

LRSAL estableix un règim transitori per a l'adaptació dels Estatuts, en establir que "els

consorcis que ja estiguessin creats en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta

Llei han d'adaptar els seus Estatuts al que s'hi preveu el termini d'un any des de

l'entrada en vigor d'aquesta Llei.

D’altra banda la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector

Públic i altres mesures de reforma administrativa introdueix novetats per als

consorcis en matèria de separació dels seus membres i de liquidació dels mateixos,

essent que també s’escau procedir formular una modificació estatutària per tal

d’adaptar els estatuts vigents del Consorci.

La Junta General del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs en sessió

ordinària celebrada el 10 de desembre de 2014, ha adoptat l’acord d’aprovació

inicial de la modificació dels seus Estatuts, per tal d’adaptar-los tant a la Llei

27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració

Local com a la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic

i altres mesures de reforma administrativa. Igualment aprofitant l’avinentesa

s’amplia l’àmbit d’actuació als municipis de la Tordera que ho sol·licitin, com ja

han manifestat alguns. Es proposa canviar el nom actual pel de CONSORCI BESÒS

TORDERA a partir de l’aprovació definitiva i entrada en vigor de la modificació.

També s’actualitza el número de vots de la Diputació de Barcelona, que passa de

3 a 9 degut a l’augment de població, de més de 500.000 habitants, respecte

d’aquells municipis de la província no inclosos a l’Àrea Metropolitana de

Barcelona.

17

En relació amb els aspectes procedimentals cal tenir en compte que la

modificació dels Estatuts dels Consorci, segons allò previst a l’article 322 del

Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, aprovat per Decret

179/1995, de 13 de juny, requereix l’acord del Consell Plenari, ratificat pels ens i les

administracions que en formen part, acordada amb les mateixes finalitats que per

a l’aprovació, de manera que els ens participants han de fer-ne una aprovació

inicial i una altra de caràcter definitiu, posterior aquesta darrera al sotmetiment de

l’expedient a informació pública pel període de 30 dies.

Vist l’article 322 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis dels Ens Locals, i els

corresponents dels actuals Estatuts vigents.

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

ACORDS:

PRIMER.- RATIFICAR INICIALMENT l’expedient de modificació dels Estatuts del

Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs (en endavant, un cop

aprovada la modificació d’Estatuts definitivament i en vigor, CONSORCI BESÒS

TORDERA) aprovat en sessió de Junta General del dia 10 de desembre de 2014, per

tal d’adaptar-los a allò que disposa la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de

racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) i la Llei 15/2014, de 16

de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma

administrativa, d’acord amb el text que s’incorpora com a ANNEX al present

acord, formant-ne part del mateix a tots els efectes legals.

SEGON.- SOTMETRE l’expedient a informació pública pel termini de trenta dies

hàbils a efectes de presentació d’al·legacions i reclamacions, mitjançant la

inserció d’un anunci al BOP de Barcelona, al DOGC i al tauler d’edictes de l’entitat.

TERCER.- DONAR AUDIÈNCIA, de forma simultània, als interessats i a les entitats que

han exercit la iniciativa.

QUART.- CONSIDERAR definitivament aprovat l’expedient de ratificació de la

modificació dels Estatuts del Consorci per a la Defensa de la Conca del riu Besòs

pel cas que durant el període d’informació pública no es presenti cap reclamació

o suggeriment.

CINQUÈ.- FORMULAR encàrrec al Consorci per a la Defensa de la Conca del riu

Besòs per tal que, actuant en nom i representació d’aquesta entitat, es procedeixi

a la publicació dels corresponents anuncis d’aprovació inicial i definitiva, formuli el

tràmit d’audiència als interessats, així com procedeixi a la publicació íntegra el text

de la modificació dels Estatuts, definitivament aprovada en el Butlletí Oficial de la

Província als efectes que preveu l’article 70.2 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,

Reguladora de les Bases de Règim Local.

SISÈ.- DONAR TRASLLAT del present acord al Consorci per a la Defensa de la Conca

del riu Besòs, als efectes escaients.

18

ANNEX

ESTATUTS DEL CONSORCI PER A LA DEFENSA DE LA CONCA DEL RIU BESÒS

BESÒS TORDERA

CAPÍTOL I

Disposicions generals Constitució i Règim jurídic

Article 1r. Constitució i denominació.

1.- D’acord amb la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de

l’Administració Local (LRSAL) la constitució de consorcis per la prestació de serveis locals

ha de servir per millorar l’eficàcia de la gestió pública, eliminar duplicitats administratives

i

complir amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. En aquest

sentit

la constitució d’un consorci només podrà tenir lloc quan la cooperació no pugui

formalitzar-se

mitjançant conveni i sempre què, en termes d’eficiència econòmica, aquella permeti una

assignació més eficient dels recursos econòmics.

2.- El Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, constituït l’any 1988, passarà

a

denominar-se a partir de l’aprovació definitiva d’aquests Estatuts CONSORCI BESÒS

TORDERA.

1 3.- Els Ajuntaments de la conca del Besòs que segueixen:

Aiguafreda

Badalona

Balenyà

Barberà del Vallès

Barcelona

Bigues i Riells

Caldes de Montbui

Canovelles

Cànoves i Samalús

Cardedeu

Castellar del Vallès

Castellcir

Castellterçol

Centelles

Cerdanyola del Vallès

Figaró-Montmany

Granollers

L'Ametlla del Vallès

La Garriga

La Llagosta

La Roca del Vallès

Les Franqueses del Vallès

Lliçà d'Amunt

Lliçà de Vall

Llinars del Vallès

19

Martorelles

Matadepera

Mollet del Vallès

Montcada i Reixac 2/19

Montmeló

Montornès del Vallès

Palau-solità i Plegamans

Parets del Vallès

Polinyà

Ripollet

Sant Adrià de Besòs

Sant Antoni de Vilamajor

Sant Feliu de Codines

Sant Fost de Campsentelles

Sant Martí de Centelles

Sant Pere de Vilamajor

Sant Quirze de Safaja

Sant Quirze del Vallès

Santa Coloma de Gramenet

Santa Eulàlia de Ronçana

Santa Maria de Martorelles

Santa Perpètua de Mogoda

Sentmenat

Seva

Tagamanent

Vallromanes

Vilanova del Vallès

i de la conca de la Tordera (un cop aprovats definitivament aquests Estatuts):

més I el Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Oriental, el Consell Comarcal del

Vallès Oriental, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, es

constitueixen, per temps indefinit, amb caràcter voluntari i sota la denominació de

Consorci per

a la Defensa de la Conca del riu Besòs CONSORCI BESÒS TORDERA (en endavant

Consorci

o CDCRB), en consorci com a entitat pública de caràcter associatiu i local, per a

l'acompliment

de les finalitats que s'expressen en els Estatuts i d'acord amb la normativa local vigent.

2 4 .- També podran incorporar-se al Consorci altres ens de l’administració local dins

l’àmbit

de la conca del riu Besòs i de la conca de la Tordera.

3 5.- Aquest Consorci és una entitat local amb naturalesa administrativa i personalitat

jurídica

plena, que figura inscrita en el Registre d’Ens Locals de Catalunya i que està reconeguda

com

a Administració actuant, en la seva condició d’Entitat Local de l’Aigua bàsica (ELA) de

sanejament en alta, per tant és un consorci constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor

de la

LRSAL, al qual, no obstant, li serà d’aplicació el nou règim jurídic dels consorcis establert

a la

20

disposició addicional vigèsima de la Llei 30/1992, de 26 de novembre de règim jurídic de

les

Administracions Públiques i del procediment administratiu comú.

4 6.- Mentre no es modifiquin les actuals circumstàncies dels seus membres, aquest

Consorci

estarà adscrit a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb la qual consolida pressupostos a

nivell comptable.

Art. 2n. Domicili.

El domicili social del Consorci serà l’Avinguda Sant Julià, 241 de 08403 Granollers.

Qualsevol

canvi de domicili serà acordat per la Junta General del CDCRB Consorci d'acord amb el

que

disposen aquests Estatuts.

CAPÍTOL II

Règim funcional

Art. 3r. Personalitat jurídica, Competències i àmbit territorial.

1.- El CDCRB tindrà naturalesa administrativa i personalitat jurídica plena per complir els

seus objectius. Aquest Consorci és una Entitat Local de caràcter associatiu, integrat per

altres

entitats locals les quals en tenen règims diferents pel que fa a l’atribució i gestió de les

seves

competències pròpies o delegades, no obstant la depuració d’aigües és una de les matèries

o

serveis essencials reservats en favor de les Entitats Locals segons l’article 86,2 de la Llei

7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local (LRBRL), igualment atribuïdes per llei

sectorial

als ens locals, concretament a l’article 5 c) del Text refós de la legislació d’aigües de

Catalunya (TRLAC) DL 3/2003, de 4 de novembre.

2.- Les competències delegades administratives del CDCRB a aquest Consorci en el seu

àmbit

d'actuació seran les atribuïdes per la Llei als ens consorciats en el marc de la legislació

aplicable, especialment en el que fa referència a la LRSAL, i ostentarà respecte a les

mateixes

les potestats de l'article 4 de la Llei 7/85 reguladora de les Bases de Règim Local, en

relació

amb l'article 8 de la Llei 8/87, Municipal i de Règim Local de Catalunya.,

En l'àmbit de les seves competències i per tal d'assolir les finalitats i funcions que li són

encomanades, el CDCRB aquest Consorci podrà adquirir, reivindicar, permutar, gravar o

alienar tota classe de bens, celebrar convenis i contractes, executar obres, establir i

explotar

serveis i, en general, realitzar tots els actes necessaris, d'acord amb el que disposen

aquests

Estatuts , l’article 85 i 86 de la LRSAL, en relació al ROAS i al TRLCSP.

3.- L'àmbit territorial d'actuació del CDCRB d’aquest Consorci per a l'assoliment de les

seves

finalitats i en l'exercici de les seves competències administratives serà el dels Ajuntaments

consorciats. Això, sense limitar la possibilitat d’actuar fora l’àmbit estricte de la conca del

21

Besòs i la Tordera, mitjançant l’establiment d’acords amb altres ens competents d’acord

amb

el aquí previst.

Art. 4t. Finalitats del Consorci.

Les finalitats del CDCRB d’aquest Consorci són les següents:

a) Possibilitar la coordinació i impulsar la cooperació entre les entitats que conformen el

CDCRB el Consorci i, també, amb d’altres entitats d’objectius coincidents, per tal

d’estudiar,

proposar i implantar solucions que satisfacin les necessitats relacionades amb el cicle

hidràulic

(:captació, tractament, distribució, clavegueram, depuració, reutilització i abocament),

amb el

medi fluvial (:aigües superficials i subterrànies, lleres, marges i riberes) i, en general i

sense

cap restricció, amb el medi ambient urbà i natural, mitjançant fórmules de coordinació i de

gestió compartida, evitant duplicitats administratives.

b) Col·laborar en la determinació de l'esquema i les directrius de les actuacions

mediambientals urbanes i/o naturals a la conca del Besòs l’àmbit d’actuació del Consorci,

fixant les línies que han de guiar l'acció coordinada, i proposant, acordant i implantant els

mecanismes d’actuació necessaris per tal d’assolir la recuperació ambiental, la utilització

sostenible dels recursos hídrics i el gaudi social del medi fluvial.

c) Aconseguir una economia creixent de recursos i una millor assignació d'aquests a través

d'accions comunes en l’execució d’obres i en la prestació de serveis, així com en les

gestions de

compres, de personal, administrativa i qualsevol altra que afecti el bon funcionament del 4/19

CDCRB d’aquest Consorci, d’acord amb l’avaluació periòdica del cost efectiu dels serveis

en

el marc d’aplicació de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

d) Col·laborar amb les autoritats competents en l'àmbit del medi ambient, tant de la Unió

Europea com del Govern Estatal i de la Generalitat de Catalunya, així com amb qualsevol

d'altra entitat pública o privada.

Art. 5è. - Funcions del Consorci.

Per acomplir les seves finalitats, en el marc de la coordinació i de la gestió compartida

dels

serveis consorciats, aquest Consorci el CDCRB realitzarà entre altres, les funcions

següents:

1. Redactar estudis, plans i projectes de caràcter general o concret per tal d'aconseguir les

finalitats esmentades.

2. Establir mecanismes de control i col·laborar, tant amb els ens del Consorci com amb

d'altres

organismes públics o privats, a fi de conèixer l'estat de la contaminació i els paràmetres de

qualitat ambiental a la conca.

3. Actuar com a òrgan d'execució de projectes i instal·lacions i dirigir, realitzar, contractar

i

fiscalitzar les obres i accions corresponents.

4. Actuar com a òrgan de prestació de serveis, procedint al seu disseny, direcció,

realització,

contractació i fiscalització.

22

5. Impulsar l'educació mediambiental urbana i/o natural i la participació social, amb el

desenvolupament de programes i activitats a nivell escolar, divulgatiu i especialitzat.

6. Realitzar totes aquelles gestions, iniciatives i projectes que puguin ésser solucions als

problemes mediambientals naturals de la conca les conques.

7. Actuar, amb caràcter general, com a òrgan de representació dels ens del Consorci, dins

les

finalitats i funcions relacionades.

Pel compliment de les seves finalitats i funcions, el Consorci podrà utilitzar qualsevol de

les

formes de gestió i serveis establertes per la legislació de règim local, així com qualsevol

forma

de cooperació interadministrativa prevista per la normativa, amb les condicions i/o

limitacions

que estableixi la legislació aplicable.

Art. 6è. Nivells d'actuació del Consorci.

1.- Tots els Ajuntaments i altres organismes del Consorci s'integren en un nivell bàsic que

comporta la realització per part del Consorci de les funcions assenyalades en els punts 1,

5, 6 i

7 de l'article anterior, en el marc competencial que en funció del seu número d’habitants i

dels

seus indicadors d’estabilitat els hi corresponguin.

2.- El Consorci definirà nivells específics d'actuació per a la realització d'altres funcions.

Les

condicions amb les que es desenvoluparan aquestes funcions així com els Ajuntaments i

organismes on es realitzin, es recolliran en sengles annexes d'aquests Estatuts.

3.- En el marc normatiu de la LRSAL i de la legislació sectorial, el Consorci podrà rebre

encàrrecs i delegacions dels ens integrants i també subscriure convenis amb aquests o amb

d’altres ens aliens per al desenvolupament d’actuacions relatives a les seves finalitats i

funcions.

CAPÍTOL II

Règim orgànic

Art. 7è. Òrgans del Consorci.

1.- El Consorci es regirà pels òrgans següents:

a) La Junta general.

b) La Comissió de govern.

c) El President.

d) El Gerent.

2.- Podran, a més, crear-se Comissions informatives per a la preparació i l'estudi dels

assumptes que corresponguin a la competència de la Junta general, i Comissions especials

de

caràcter transitori, per entendre d'assumptes concrets.

Art. 8è. - La Junta general: Composició i atribucions.

1.- La Junta general es l'òrgan suprem de deliberació i de decisió del Consorci.

La Junta general estarà integrada per un representant de cadascun dels ens consorciats.

Els membres de la Junta general elegiran per majoria absoluta un President d'entre els

Alcaldes membres i fins a tres Vicepresidents d'entre la resta de representants.

23

Tant el President de la Junta com els Vice-presidents i la resta de representants, seran

elegits

per un període de quatre anys i llur mandat coincidirà amb el període que duri el

Consistori o

òrgan de direcció que els hi hagi encomanat l'esmentada representació.

En el cas que alguna de les persones que formin part de la Junta general cessés del seu

càrrec

o lloc en els respectius organismes que integren el Consorci, cessarà automàticament del

seu

càrrec en els òrgans del Consorci i se li anul·larà la seva representació en aquest

Consorci. el

CDCRB.

Podrà, en aquest cas, el municipi o organisme a on pertany, nomenar-ne una altra que la

substituirà, degudament facultada per l'Alcalde o el President de l'organisme a qui pertany.

De

la mateixa manera es procedirà en cas de mort, malaltia, absència o dimissió d'algun

membre

de la Junta general.

2.- El valor del vot de cadascuna de les entitats consorciades estarà en funció de la relació

següent:

Municipis de menys de 15.000 habitants: 1 vot.

Municipis entre 15.000 i 50.000 habitants: 2 vots.

Municipis entre 50.000 i 500.000 habitants: 3 vots.

Municipis de més de 500.000 habitants: 9 vots.

Per als municipis amb aigües vertents vessants a altres conques, la valoració del vot es

determinarà d'acord amb els habitants residents a la conca les conques del Besòs i de la

Tordera.

Consells Comarcals: 3 vots.

Diputació de Barcelona: 3 9 vots.

AMB Àrea Metropolitana de Barcelona : 9 vots.

Altres ens públics: 1 vot.

3.- Seran competències de la Junta general:

a) Exercir el control i la fiscalització de la resta d’òrgans del Consorci. 6/19

b) L'aprovació i en el seu cas modificació del Pressupost i també de la plantilla del

personal del

Consorci.

c) L'aprovació anual del Compte General i de la memòria de les activitats realitzades.

d) Fixar les activitats del Consorci aprovant el programa quadriennal d'actuació.

e) Aprovar l'admissió o la separació dels ens i/o de les entitats consorciades i fixar-ne la

participació econòmica que els hi correspongui com a membres del Consorci.

f) Modificar els estatuts.

g) Aprovar el nomenament de Presidència i dels membres de la Comissió de govern.

h) Nomenar i separar el Gerent, a proposta de la Comissió de govern.

i) Nomenar el Secretari i l'Interventor del Consorci, a proposta del President.

i) La dissolució i la liquidació del CDCRB. d’aquest Consorci.

j) L’exercici d’accions judicials i administratives, la interposició de recursos i la defensa en

els

procediments incoats contra el CDCRB aquest Consorci.

k)L'aprovació del Reglament de Règim Intern i de Serveis.

l) L'adquisició, disposició, administració i alienació dels béns i drets del Consorci.

24

m) L'aprovació de plans i projectes.

n) Aprovar les formes de gestió de serveis que el Consorci assumeixi i la creació d'òrgans

desconcentrats., amb les limitacions que, sobre el redimensionament del sector públic, la

DA

novena de la LRSAL imposa als consorcis i demes ens adscrits.

o) Acceptar la delegació de competències i l'encàrrec de gestió i de funcions fetes per altres

Administracions públiques diferents de les gestionades, amb les garanties previstes a

l’article

57 bis de la LRSAL i d’acord amb els principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat

financera.

p) Ser informada de les actuacions de la resta d'òrgans i de la gestió ordinària de

l'organisme,

i efectuar-ne el seguiment.

q) Ser informada dels convenis que el Consorci hagi de formalitzar amb altres persones o

entitats, públiques o privades.

r) Determinar els recursos propis de caràcter tributari, i imposar i ordenar les taxes, si

s'escau

dels serveis que prestin.

s) Totes aquelles altres competències que, essent inherents a les comeses pròpies del

Consorci,

la LBRL Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Règim Local, atribueixi al

Ple de

l'entitat local amb caràcter d'indelegable.

La Junta general podrà delegar la competència per a l'adopció d'acords que no requereixin

majories qualificades en els altres Òrgans del Consorci.

Art. 9è. La Comissió de govern: Composició i atribucions.

1.- La Comissió de govern estarà formada pel President, Vice-presidents i un sis

representants

per a cada una de les subconques. de la conca del Besòs més dos representants de la conca

de

la Tordera.

2.- Els vocals de la Comissió de govern es renovaran cada quatre anys.

3.- Els membres de la Comissió de govern podran constituir-se com a grup de treball per

tal de

preparar les decisions de la Comissió de govern en ple.

Les sessions de la Comissió de govern i de llurs grups de treball seran obertes a la resta de

membres del Consorci.

4.- Si per qualsevol de les causes regulades en aquests Estatuts, o prevista en la normativa

que

es cita com a subsidiària, cessés algun vocal durant la vigència del seu mandat, es

procedirà

pels membres de la Junta general de cada subconca a elegir el que hagués de substituir-lo,

el

qual exercirà el càrrec esmentat durant el temps que faltés al seu antecessor per completar

el

seu període de gestió. 7/19

5.- Serà de competència de la Comissió de govern:

a) Organitzar els serveis tècnics i administratius.

25

b) Portar a terme les obres, serveis i altres actuacions conforme als plans i projectes

aprovats.

c) Nomenar, premiar i corregir al personal tècnic i administratiu, a excepció del Gerent,

Secretari i Interventor.

d) Desenvolupar la gestió econòmica conforme al pressupost aprovat i les seves bases

d'execució, com també l'adquisició de béns mobles, sempre que no exigeixi crèdits

superiors als

consignats.

e) Adoptar els acords d'adquisició, alienació i gravamen de béns.

f) Concertar operacions de crèdit.

g) Fixar els criteris d'ordenació de pagaments.

h) Aprovar modificacions del Pressupost fins a un màxim del 10% de la Despesa total,

donantne

compte a la següent sessió de Junta general.

i) La contractació sota qualsevol tipus de modalitat previstes a la normativa, havent d'ésser

ratificades les que comportin compromisos de consignacions pressupostàries plurianuals.

j) Establir les formes de gestió dels serveis objecte del Consorci.

k) Exercitar les accions judicials i administratives, en defensa dels drets i interessos del

Consorci, en cas d'urgència, tot donant-ne compte a la Junta General en la seva primera

reunió.

l) Proposar a la Junta general el nomenament de Gerent.

m) Rebre informació de les activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la gestió del

Consorci

així com trametre suggeriments als òrgans del Consorci en assumptes relatius a la gestió

dels

mateixos.

n) Delegar l'exercici de les seves funcions en el President i Vice-presidents o en el Gerent o

en

les entitats consorciades.

o) Totes les que expressament li delegui la Junta General.

p) Definir els nivells específics d'actuació del Consorci i proposar-los a la Junta General

per a

la seva aprovació.

q) Les demès que li corresponguin, d’acord amb les disposicions legals vigents.

Art. 10è. Atribucions del President i Vice-presidents.

1.- Correspondrà al President:

a) Exercir la representació institucional del Consorci.

b) Formar l'ordre del dia i convocar la Junta general i la Comissió de govern.

c) Publicar, executar i fer complir els acords i dictar les disposicions particulars que

exigeixi el

seu millor compliment.

d) Ordenar els pagaments i donar compte de l'administració del patrimoni i de la gestió del

pressupost.

e) Representar, judicialment i administrativa, al Consorci, i conferir manaments per a

l'exercici

de l'esmentada representació.

f) Exercir la competència sancionadora que correspongui al CDCRB aquest Consorci.

g) Convocar, presidir, suspendre i aixecar les reunions i decidir els empats amb el vot de

qualitat.

h) Elevar a la Junta General la documentació i els informes que creurà oportuns.

26

i) Proposar a Junta general el nomenament de Secretari i Interventor.

i) L'adopció d'aquells acords relatius a les competències de la Junta general o de la

Comissió

de govern que, per raons d'urgència, no poguessin esperar a la propera sessió que es

celebri,

a efectes de la seva ratificació si s'escau.

j) Les que li delegui la Junta general o la Comissió de govern en matèria de llurs

respectives

competències. 8/19

k) Qualsevulla altres atribucions no assignades expressament a la Junta general o a la

Comissió de govern.

l) Tot allò no previst als presents Estatuts serà competència d'aquest òrgan.

m) Facultar, per delegació en els Vice-presidents, en alguns dels Vocals o en el Gerent,

l'exercici de les atribucions compreses en els apartats precedents.

2.- En cas d'absència, malaltia o impediment de qualsevol mena del President, el

substituirà un

dels Vice-presidents.

Art. 11è. El Gerent: Nomenament i funcions.

1.- El Gerent serà nomenat per la Junta general a proposta de la Comissió de govern i el

nomenament haurà de recaure en una persona especialment capacitada per a aquest

càrrec.

2.- Seran funcions del Gerent:

a) Exercir la gestió general i la direcció dels serveis del Consorci, vetllant pel compliment

de

les seves finalitats.

b) Representar el Consorci davant les administracions públiques, institucions, entitats i

particulars, excepció feta de la representació institucional i al més alt nivell.

c) La coordinació amb els ens i entitats consorciades.

d) Exercir les funcions de cap de personal i director dels serveis administratius, tot

contractant

el personal i, en el seu cas, acomiadant-lo.

e) Desenvolupar la gestió econòmica i disposar de recursos econòmics fins a la quantia que

es

fixi en les Bases d'execució del pressupost.

f) Portar a terme, dirigir i inspeccionar les obres, activitats i serveis que realitzi el CDCRB

aquest Consorci, conforme als plans i projectes aprovats.

g) Gestionar tota mena de subvencions i ajudes.

h) Elaborar la proposta de pressupost, i també l'inventari, balanços, comptes de resultats,

liquidacions i comptes generals del Pressupost i sotmetre’ls a aprovació dels Òrgans

corresponents.

i) Elevar a la Junta General la memòria de les activitats del Consorci.

j) Col·laborar en la confecció de l'ordre del dia als efectes de la convocatòria, per part de

la

Secretaria i per ordre de la Presidència, de les sessions dels òrgans col·legiats.

k) Assistir a les reunions de Junta general i Comissió de govern amb veu, però sense vot.

l) Preparar la documentació que s'ha de sotmetre a la consideració de Junta general i

Comissió

de govern i informar de tot el que calgui per l'adequat exercici de les seves competències.

27

m) Formular al President del Consorci les propostes que cregui oportunes per a la bona

marxa

del Consorci.

n) Contractar obres, serveis i subministraments, sempre que la seva quantia no excedeixi

del

5% dels recursos ordinaris del Pressupost del Consorci, i sigui de durada inferior a un any.

o) Ordenar els pagaments.

p) Administrar els béns i el patrimoni del Consorci.

q) Establir el calendari i el programa anual de les activitats del Consorci.

r) Exercir la vigilància i supervisió de tots els serveis i les activitats del Consorci execució

dels

programes aprovats per la Junta general.

s) Rendir comptes de la seva gestió a la Junta General.

t) Actuar com a tresorer/a i disposar dels fons del Consorci, mitjançant la firma de xecs i

talons

de forma mancomunada amb el/la President/a del Consorci i amb l'Interventor/a general.

u) Proposar la plantilla de personal del Consorci, la relació de llocs de treball, i exercir la

gestió ordinària del personal del Consorci, signant els contractes de treball, autoritzant els

pagaments de nòmina i assentaments i realitzant els altres actes necessaris per a la gestió

del

personal. 9/19

v) Dictar les disposicions particulars que consideri adequades per al compliment dels

acords de

la Junta General.

w) Totes les que expressament li delegui la Junta General, el President del Consorci, la

Comissió de Govern i les que resultin d'aquests Estatuts per a l'execució dels acords

d'aquells

Òrgans.

Art. 12è. Secretari i Interventor

1.- El Consorci estarà assistit de Secretari i d'Interventor que seran nomenats lliurement

per la

Junta.

2.- El Secretari del Consorci assistirà amb veu però sense vot a les reunions de la Junta

general

i de la Comissió de govern i en farà les actes corresponents.

Igualment l'Interventor podrà assistir a les sessions de la Junta general i de la Comissió de

govern, amb veu però sense vot.

Són funcions públiques necessàries en totes les corporacions locals, la responsabilitat

administrativa de les quals està reservada a funcionaris d’administració local amb

habilitació

de caràcter nacional:

a) La de la secretaria, comprensiva de la fe pública i l’assessorament legal preceptiu.

b) El control i la fiscalització interna de la gestió econòmic-financera i pressupostària, i la

comptabilitat, tresoreria i recaptació.

Art. 13è. Sessions.

1.- La Junta general celebrarà sessió ordinària com a mínim dues vegades l'any i sessió

extraordinària sempre que sigui convocada pel President o a proposta de la tercera part

dels

28

seus membres.

2.- La Comissió de govern es reunirà almenys una vegada cada tres mesos.

3.- De cada sessió, tant de la Junta general com de la Comissió de govern, se n'aixecarà

l'acta

corresponent.

4.- Les convocatòries de la Junta general es faran preferentment per mitjans electrònics,

amb

l’ordre del dia acompanyat de la documentació que correspongui. Es notificaran a

cadascun

dels representants dels organismes del Consorci amb una antelació mínima de deu dies.

5.- Les convocatòries de la Comissió de govern es faran de la mateixa forma que les de la

Junta

general, però amb una antelació mínima de vuit dies.

6.- El temps mínim de convocatòria per a qualsevol sessió extraordinària serà de 48 hores.

7.- Pel càlcul dels quòrums necessaris per a la celebració de les sessions, es tindrà en

compte el

valor del vot.

Art. 14è. Acords.

1. - Els acords s'adoptaran per majoria de la meitat més un dels vots assignats als membres

que

es trobin presents en el moment de la votació. 10/19

2. - Caldrà majoria absoluta per l'aprovació de:

a) Proposta de modificació dels Estatuts.

b) Concert d'operacions de crèdit.

c) Proposta d'integració o de separació d'entitats en el Consorci.

d) Proposta de dissolució i liquidació del Consorci.

e) Aprovació de pressupostos ordinaris i especials, així com d'ordenances fiscals

reguladores

de preus públics i taxes.

3.- Caldrà majoria qualificada dels dos terços per aprovar la incorporació d’altres ens de

l’administració local dins l’àmbit de la conca del Besòs d’aquest Consorci.

4. - Els acords que impliquin aportació o responsabilitat econòmica extraordinària d'algun

dels

Ajuntaments o ens del Consorci requeriran la ratificació de les respectives Corporacions o

dels

òrgans de govern respectius.

Art. 15è. La comptabilitat i els comptes.

1.- El règim de comptabilitat i de rendició de comptes del CDCRB serà el de la

comptabilitat

pública local. Aquest Consorci està subjecte al règim de pressupostació, comptabilitat i

control

de la Administració pública a la qual està adscrit, sense perjudici de la seva subjecció allò

previst a la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, de Estabilitat Pressupostària i

Sostenibilitat

Financera. En tot cas, es portarà a efecte una auditoria dels comptes anuals que serà

responsabilitat de l’òrgan de control de l’administració a la qual estigui adscrit. A efectes

de

consolidació comptable el Consorci deurà formar part dels pressupostos i incloure’s en el

29

compte general de l’administració pública d’adscripció.

2.- El CDCRB Aquest Consorci confeccionarà la liquidació del pressupost abans del dia

primer

de març de l'exercici següent. L'aprovació de la liquidació del Pressupost correspon al

President, previ informe de l'Interventor, donant-ne compte a la Junta general en la

primera

sessió que celebri.

3.- El Compte General del Pressupost serà sotmès abans del dia 1 de juny a informe de la

Comissió de govern, que actuarà com a Comissió especial de Comptes. S'exposarà al

públic del

termini reglamentari i es sotmetrà a aprovació de la Junta general abans del dia 1

d'octubre.

4.- Per tot el relatiu al règim econòmic pressupostari i comptable, el CDCRB aquest

Consorci

es regirà per les normes legals reguladores de la matèria aplicables als ens locals, quedant

subjecte al control financer de les intervencions dels ens consorciats i a la fiscalització de

la

Sindicatura de Comptes.

Art. 17è 16è. Integració al Consorci.

La integració d'algun altre Ajuntament o organisme al Consorci s'autoritzarà per la Junta

general, prèvia sol·licitud per escrit de l'entitat que ho desitgi, expressant els motius de la

seva

voluntat de formar part d’aquest Consorci del CDCRB i aportant certificació de l'acord de

la

Corporació corresponent d'integració al Consorci i acatament dels seus Estatuts i normes

reguladores restants. En tot cas caldrà verificar que l’ampliació del Consorci no posarà en

risc

la sostenibilitat financera del conjunt de l’entitat local de qui es tracta, així com la del

propi

Consorci.

Art. 18è 17è. Dissolució, liquidació i extinció del Consorci.

1.- Aquest Consorci El CDCRB es dissoldrà per les causes següents:

a) Acord unànime de tots els que l'integren.

b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els membres restants.

c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats.

d) Per transformació d’aquest Consorci del CDCRB en una altra entitat, per acord de la

majoria absoluta dels seus membres.

e) Dissolució automàtica motivada per l’incompliment continuat dels objectius d’estabilitat

pressupostària, deute públic i període mitjà de pagament a proveïdors.

2.- L'acord de dissolució determinarà la forma en què hagi de procedir-se a la liquidació

dels

béns pertanyents al Consorci i en què hagi de realitzar-se la reversió de les obres i

instal·lacions existents. 1.- La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i

extinció. En

tot cas serà causa de dissolució el fet que les finalitats estatutàries del Consorci s’hagin

complert.

3.- La Junta General nomenarà un liquidador en el mateix acte que acordi la seva

dissolució. A

falta d’acord, el liquidador serà el Gerent del Consorci.

30

4.- El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspongui a cada membre del

Consorci d’acord amb la participació que li correspongui en el saldo resultant del

patrimoni

net desprès de la liquidació. El criteri de repartiment tindrà en compte tant el temps de

permanència com els diferents nivells d’integració dels seus membres així com també

l’import

de les aportacions que n’hagin efectuat cadascun al fons patrimonial del mateix i/o, en el

seu

cas, el possible finançament concedit cada any.

5.- En el suposat que la quota de liquidació resulti positiva, s’acordarà per la Junta

General

del Consorci la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la mateixa.

6.- Les entitats consorciades podran acordar per unanimitat, la cessió global d’actius i

passius

a una altra entitat jurídicament adequada, amb la finalitat de mantenir la continuïtat de

l’activitat i assolir els objectius del Consorci objecte de liquidació.

Art. 16è 18è. Separació Causes i procediment per a l’exercici de dret de separació del

Consorci i efectes.

1. La separació d’algun dels membres s’autoritzarà sempre que estigui la institució

dissident al

corrent dels seus compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de les seves obligacions

pendents.

1.- El dret de separació haurà d’exercitar-se mitjançant escrit notificat a la Junta general.

A

l’escrit es farà constar el motiu en que es fonamenta la demanda de separació, la

formulació

de requeriment previ del seu compliment, així com el transcurs del termini atorgat per a

complir desprès de fet dit requeriment.

2.- L’exercici del dret de separació produeix la dissolució del Consorci llevat que la resta

dels

seus membres acordin la seva continuïtat i restin en el Consorci, al menys, dos

Administracions, o dos entitats o organismes públics vinculats o dependents de més d’una

Administració.

3.- Quan l’exercici del dret de separació no comporti la dissolució del Consorci,

s’aplicaran les

següents regles:

a).- La quota de separació que li correspongui a qui exerciti el seu dret de separació es

calcularà seguint el criteri de repartiment recollit al punt 4 de l’article 17è. Donada la

continuïtat de la prestació del servei per part del Consorci, dita quota, si és positiva,

restarà

limitada a l’import anual de l’aportació corresponent d’acord amb l’article 20è. La Junta

general del Consorci aprovarà la forma i condicions en que tindrà lloc el pagament de la

quota

de separació, en el suposat de que aquesta resulti positiva, així com la forma i condicions

del

pagament del deute que correspongui a qui exerceix el dret de separació si la quota és

negativa.

L’efectiva separació del Consorci es produirà un cop determinada la quota de separació,

en el

suposat en que aquesta resulti positiva, o una vegada s’hagi abonat el deute, si la quota és

31

negativa.

b).- Si el Consorci estigués adscrit, d’acord amb allò previst a la Llei, a l’administració que

ha

exercit el dret de separació, la Junta General haurà de decidir a quina, de les

administracions

o ens restants, s’adscriu de nou el Consorci.

2.- Per garantir el bon funcionament del Consorci, els seus membres no podran retirar-se

sense

formular avís previ amb sis mesos d'antelació i sense que existeixi acord vàlid de la Junta

general que aprovi la retirada de l'organisme consorciat. Aquest acord no es podrà portar

a

terme fins al final de l'anualitat començada i/o fins que hagués acabat de pagar

l'amortització

dels serveis.

CAPÍTOL III

Règim econòmic-financer

Art. 19è. Recursos econòmics.

Per a la realització dels seus objectius, el Consorci disposarà dels recursos següents:

a) Productes del seu patrimoni.

b) Rendiments de les activitats desenvolupades en l'exercici de les seves funcions.

c) Els ingressos provinents de sancions.

d) Taxes i preus públics aprovats mitjançant les corresponents Ordenances fiscals.

e) Col·laboracions, subvencions i donatius.

f) Aportacions de les entitats integrades en el Consorci, en la quantitat i forma que

s'estipula en

aquests Estatuts o bé per la formalització de convenis concrets.

g) Emprèstits, préstecs o d'altres formes de bestreta.

h) Recursos provinents dels ingressos del Cànon de l’aigua, segons el Text refós de la

legislació

en matèria d’aigües de Catalunya-Decret legislatiu 3/2003.

i) Qualsevulla que pugui correspondre-li d'acord amb la legislació aplicable.

Art. 20è.- Aportacions dels ens consorciats.

1.- Les aportacions seran fixes per a tots els ens que integrin el Consorci, pel que fa al seu

manteniment. Per aquest concepte- el funcionament del Consorci- tots els Ajuntaments

consorciats aportaran anyalment 0,012 EUR (abans 2.-PTA) per habitant, d'acord amb la

rectificació anual del padró d'habitants de cada municipi.

Per als municipis amb aigües vertents vessants a altres conques, l'aportació es determinarà

d'acord amb els habitants residents a la conca del Besòs i de la Tordera.

Els municipis de menys de 1.000 habitants aportaran una quota mínima de 12,00 EUR

(abans

2.000.-PTA).

2.- L'aportació de l'AMB l’Àrea Metropolitana de Barcelona es fixa en 0,018 EUR (abans

3.-

PTA) per habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins

l'àmbit

d'aquest organisme formen part del Consorci.

32

3.- L'aportació de la Diputació de Barcelona es fixa en 0,018 EUR (abans 3.-PTA) per

habitant

i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis, no inclosos en l'AMB l’Àrea

Metropolitana de Barcelona, que dins l'àmbit d'aquest organisme formen part del Consorci.

4.- Les aportacions dels Consells Comarcals es fixen en 0,006 EUR (abans 1.-PTA) per

habitant i any, tenint en compte la suma dels habitants dels municipis que dins l'àmbit

d'aqueixos organismes pertanyen a la conca del Besòs i de la Tordera.

5.- L’aportació d’altres ens diferents dels anteriorment esmentats es concretarà en l’acord

que

n’autoritzi la integració.

6.- Les aportacions descrites en els números 1, 2, 3 i 4 d'aquest article experimentaran

anyalment les variacions que es derivin del pressupost aprovat. Aquestes variacions seran

aprovades per la Junta general en la sessió ordinària en que s'aprovi el pressupost anyal.

Art. 21è. Drets i taxes.

El Consorci se subrogarà a la facultat que correspon als ens consorciats per a la imposició

de

drets i taxes per a la prestació dels serveis que estableixi i podrà, també, imposar drets i

taxes

per a l’exercici de les seves funcions, prèvia aprovació de les ordenances fiscals

preceptives.

Art. 22è. Garanties.

El Consorci podrà exigir el pagament de les aportacions dels ens associats en el termini

assenyalat per a fer-ho. En el cas que aquestes aportacions no es facin efectives en el

termini

assenyalat, el Consorci CDCRB està facultat per a sol·licitar de l’il·lustríssim senyor

Delegat

d'Hisenda de la província de Barcelona, o de l'òrgan competent de la Generalitat, el

pagament

de l'aportació de l'ens deutor, carregant-ho a les participacions en impostos liquidats que li

corresponguin.

Art. 23è. Pla general d'actuació.

El Consorci desenvoluparà la seva activitat basant-se en un pla general d'actuació, la

vigència

del qual s'entendrà al període que s'indiqui, i formularà un pressupost anyal.

Art. 24è. Règim jurídic.

Els actes del Consorci es regiran pels preceptes que sobre règim jurídic es contenen en la

legislació vigent i seran impugnables per la via administrativa i jurisdiccional, conforme a

la

legislació vigent.

Art. 25è. Contractació de personal. Personal

La provisió de places o contractació de personal estarà sotmesa a la normativa vigent en

matèria de personal.

1.- Amb caràcter general el personal al servei dels consorcis podrà ser funcionari o laboral

procedent exclusivament d’una reassignació de llocs de treball de les administracions

participants. El seu règim jurídic serà el de l’Administració pública d’adscripció.

33

2.- La plantilla d’aquest Consorci podrà estar integrada per qui no sigui personal

funcionari o

laboral procedent de una reassignació de llocs de treball de les Administracions

consorciades,

ja que el mateix ha estat constituït amb anterioritat a l’entrada en vigor de la LRSAL, i

també

perquè el Consorci presta serveis mínims i essencials dels referits a l’article 26, i 86.2 de

LRBRL.

3.- En cap cas les retribucions del personal del Consorci podrà superar les establertes pels

llocs de treball equivalents de l’Administració pública d’adscripció. La massa salarial del

personal laboral del Consorci forma part integra de la aprovada anualment por la

Administració d’adscripció, i com a tal ha de respectar els límits i les condicions que

s’estableixin amb caràcter bàsic en la corresponent Llei de Pressupostos Generals de

l’Estat.

4.- Tal com estableix l’apartat 3 de l’article 104 bis de la LRSAL ni el Consorci ni els seus

organismes dependents podran incloure en les seves plantilles llocs de treball la cobertura

dels

quals correspongui a personal eventual.

5.- Les retribucions en els contractes mercantils i d’alta direcció del sector públic local es

regularan d’acord amb la DA 12 de la LRSAL, i la seva extinció no generarà cap dret a

integrar-se en l’estructura de l’Administració Local d’adscripció.

Disposició final

Les prescripcions d’aquests estatuts que incorporen o reprodueixen aspectes de la

legislació

bàsica de l’Estat o autonòmica d’aplicació als ens locals s’entendran automàticament

modificades en el moment en que es produeixi la seva revisió.

Igualment seran incorporats en sengles annexes els diferents acords assolits amb cada

membre

consorciat sobre nivells específics d’actuació recollits al punt 2 de l’article 6è un cop

aprovats

pels seus respectius òrgans.

En el cas de verificar-se aquesta revisió, s’autoritza la Presidència d’aquest Consorci del

CDCRB per introduir al text dels Estatuts les corresponents modificacions o aclariments

oportuns.

Les modificacions o aclariments derivats de la revisió operada en la legislació bàsica de

l’Estat

o l’autonòmica d’aplicació als ens locals catalans no necessitaran de l’expressa publicació

per

part d’aquest Consorci del CDCRB ni dels ens consorciats.

La remissió que es fa en els presents Estatuts a les normes legals de qualsevol altres

àmbits,

general o sectorial, s’entendrà referida a les successives que interpretin, ampliïn,

condicionin,

substitueixin, modifiquin o deroguin les vigents.

ANNEX I

Composició de les subconques

del riu Besòs i de la Tordera

1. Mogent.

34

Sant Pere de Vilamajor.

Sant Antoni de Vilamajor.

Cànoves i Samalús.

Llinars del Vallès.

Cardedeu.

La Roca del Vallès.

Vilanova del Vallès.

Vallromanes.

Montornès del Vallès.

2. Congost.

Balenyà.

El Brull.

Seva.

Centelles.

Sant Martí de Centelles.

Aiguafreda.

Tagamanent.

Figaró-Montmany.

La Garriga.

L'Ametlla del Vallès.

Les Franqueses del Vallès.

Canovelles.

Granollers.

3. Tenes.

Castellcir.

Castellterçol.

Sant Quirze de Safaja.

Sant Feliu de Codines.

Bigues i Riells.

Santa Eulàlia de Ronçana.

Lliçà d'Amunt.

Lliçà de Vall.

Parets del Vallès.

Montmeló.

4. Riera de Caldes.

Gallifa.

Caldes de Montbui.

Sentmenat.

Palau-solità i Plegamans.

Polinyà.

Santa Perpètua de Mogoda.

5. Ripoll.

Sant Llorenç Savall.

Matadepera.

Castellar del Vallès.

Sabadell. 16/19

Sant Quirze del Vallès.

Barberà del Vallès.

Badia del Vallès.

Ripollet.

35

Sant Cugat del Vallès.

Cerdanyola del Vallès.

Montcada i Reixac.

6. Besòs.

Mollet del Vallès.

Martorelles.

Santa Maria de Martorelles.

Sant Fost de Campsentelles.

La Llagosta.

Santa Coloma de Gramenet.

Barcelona.

Sant Adrià de Besòs.

Badalona.

Tiana.

Montgat.

7. Sèquia de Sils

Caldes de Malavella

Sils

Vidreres

8. Riera de Santa Coloma

Santa Coloma de Farners

Riudarenes

Maçanet de la Selva

Massanes

9. Riera d’Arbúcies

Arbúcies

Sant Feliu de Buixalleu

10. Riera de Breda

Riells i Viabrea

Breda

11. Riera de Gualba

Fogars de Monclús

Gualba

Campins

12. Riera de Vallgorguina

Vallgorguina

13. Tordera

Montseny

Sant Esteve de Palautordera

Santa Maria de Palautordera

Vilalba Sasserra

Sant Celoni

Fogars de la Selva

Hostalric

Tordera

Palafolls

Malgrat de Mar

Blanes

ANNEX II

36

Actuació de sanejament en alta

Condicions:

1.- El CDCRB Consorci efectuarà el control d'abocaments d'aigües residuals a la xarxa de

clavegueram i als col·lectors.

2.- El CDCRB Consorci gestionarà el servei d'operació i manteniment de les obres i

instal·lacions de sanejament en alta (col·lectors, bombaments i estacions depuradores).

3.- El CDCRB Consorci assumirà els drets i obligacions com a Administració actuant en

matèria de sanejament en alta, segons allò que assenyala la normativa vigent.

4.- El CDCRB Consorci assumirà la titularitat de les obres i instal·lacions de sanejament

en

alta.

5.- Els Ajuntaments i organismes de la relació següent reconeixen la competència

reguladora i

sancionadora d’aquest Consorci del CDCRB en matèria d'utilització i abocaments a la

xarxa

de sanejament, d'acord amb el Reglament Regulador d'abocaments d'aigües residuals del

Consorci CDCRB.

6.- Els Ajuntaments i organismes no s'obliguen a fer cap aportació econòmica al Consorci

CDCRB com a contraprestació d'aquesta actuació.

Relació d'Ajuntaments i organismes:

Mogent.

Sant Pere de Vilamajor.

Sant Antoni de Vilamajor.

Cànoves i Samalús.

Llinars del Vallès.

Cardedeu.

La Roca del Vallès.

Vilanova del Vallès.

Vallromanes

Montornès del Vallès.

Congost.

Sant Martí de Centelles.

Aiguafreda.

Tagamanent.

Figaró-Montmany.

La Garriga.

L'Ametlla del Vallès.

Les Franqueses del Vallès.

Canovelles.

Granollers.

Tenes.

Castellcir.

Castellterçol.

Sant Feliu de Codines.

Bigues i Riells.

Santa Eulàlia de Ronçana.

Lliçà d'Amunt.

Lliçà de Vall.

Parets del Vallès.

Montmeló.

Riera de Caldes.

37

Caldes de Montbui.

Sentmenat.

Palau-solità i Plegamans.

Polinyà.

Santa Perpètua de Mogoda.

Ripoll

Sant Quirze del Vallès.

Besòs.

Mollet del Vallès.

Martorelles.

Santa Maria de Martorelles.

Sant Fost de Campsentelles.

La Llagosta.

ANNEX III

Actuació de sanejament en baixa: Neteja i conservació de clavegueram

Condicions:

Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es

concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o

organisme.

Relació d’Ajuntaments i organismes:

Caldes de Montbui

Granollers

L’Ametlla del Vallès

La Llagosta

Lliçà d’Amunt de Vall

Mollet del Vallès

Montmeló

Palau-solità i Plegamans

Parets del Vallès

Santa Eulàlia de Ronçana

Vallromanes

ANNEX IV

Actuació de sanejament en baixa: Gestió del servei municipal de clavegueram

Condicions:

Les condicions tècniques de l’actuació, la durada i les contraprestacions econòmiques es

concreten en els documents de formalització del servei subscrits amb cada Ajuntament o

organisme.

Relació d’Ajuntaments i organismes:

Cardedeu”

B.4- Modificació dels estatuts del Consorci Localret.

Sr. Alcalde.- Passem ara al Consorci Localret.

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,

diu:

38

“Vista la proposta de modificació dels estatuts del Consorci local Localret del que

l’Ajuntament de la Roca del Vallès en forma part com a ens consorciat.

Vist que l’Assemblea general del Consorci LOCALRET, en sessió de 27 de novembre

de 2014 va adoptar, entre d’altres, els acords següents:

“Primer.- Aprovar inicialment, i en el cas que no es presentin reclamacions ni

al·legacions, definitivament la modificació dels estatuts del Consorci

Localret, d’acord amb la següent redacció (conforme al text refós que

s’adjunta com a annex):

“ESTATUTS DEL CONSORCI LOCALRET

Article 2

L’article 2 incorpora un últim apartat:

“ El Consorci Localret està adscrit a l’Ajuntament de Barcelona”.

Article 7

L‘article 7 incorpora un tercer apartat:

“7.3. El Consorci Localret, en compliment de les seves funcions, també pot

tenir la condició de mitjà propi instrumental i de servei tècnic dels ens locals

consorciats”.

Article 23

L’article 23 queda redactat de la següent manera:

“El Director general serà nomenat pel Consell d’Administració a proposta

del President i tindrà la condició de personal laboral d’Alta Direcció”.

Article 25

L’article 25 queda redactat de la següent manera:

“Personal

25.1 El Consorci disposarà del personal necessari pel compliment de les

seves finalitats, i que estarà constituït per:

a) personal adscrit per administracions participants. Aquest personal

s’integrarà en la plantilla del Consorci, romanent el personal funcionari en la

situació administrativa que correspongui en la seva administració d’origen, i

el personal laboral mitjançant el mecanisme de la successió d’empresa o la

que correspongui d’acord amb la legislació laboral vigent.

b) personal propi, que engloba el personal contractat en règim laboral

amb anterioritat a 31 de desembre de 2013 i les contractacions que es

puguin efectuar en el marc de la normativa local i pressupostària.

25.2 El Consorci no pot tenir personal eventual.

25.3 El personal del Consorci es regeix per la normativa de funció pública

o per la legislació laboral, segons s’escaigui, i les demés normes

convencionalment aplicables”.

39

Article 26

L’article 26 queda redactat de la següent manera:

“Secretaria i Intervenció

26.1 El Consorci estarà assistit per una Secretaria i una Intervenció.

26.2 La Secretaria es exercida per la Secretaria General de l’Ajuntament de

Barcelona o pel personal funcionari municipal en què delegui i al qual

s’hagi exigit per ingressar-hi titulació superior en dret.

26.3 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió

econòmica-financera i pressupostaria, correspondrà a la Intervenció

General de l’Ajuntament de Barcelona o per funcionaris tècnics que

actuaran per delegació d’aquest i que la exercirà d’acord a la normativa

que regeix a l’Ajuntament de Barcelona”.

Article 29

L’article 29 queda redactat de la següent manera:

“Règim pressupostari, comptable i de control

29.1 El Consorci es sotmet al règim de comptabilitat pública establert a la

normativa vigent per als ens locals en matèria pressupostària i de gestió dels

seus recursos econòmics i a la normativa que sobre la matèria estableixi

l’Ajuntament de Barcelona. El Consorci forma part dels pressupostos i

s’inclou en el compte general de l’Ajuntament de Barcelona.

29.2 El Consorci es sotmet als terminis d’aprovació de comptes, d’aprovació

del pressupost, així com els requeriments d’informació comptable i

financera, al calendari municipal, sense perjudici del compliment dels

terminis previstos a la normativa d’aplicació.

29.3 Les bases d'execució del pressupost regularan la gestió pressupostària

pel que fa, entre d'altres, a les competències per a l'autorització o

disposició de despeses, als dipòsits del fons i persones autoritzades per al seu

moviment i a l'operatòria en pagaments. Tots els actes, documents i

expedients de l’Administració del Consorci i de totes les entitats depenents

d’aquest, amb independència de la seva naturalesa jurídica, de la que

se’n derivin drets i obligacions de contingut econòmic estaran subjectes al

control i la fiscalització interna per la Intervenció del Consorci en els termes

establerts als articles 213 a 222 de Real Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de

març, pel qual s’aprova el Text refós de la llei reguladora de les hisendes

locals.

29.4 La funció pública de control i fiscalització interna de la gestió

econòmico-financera i pressupostària, en la seva triple accepció de funció

interventora, funció de control financer i funció de control d’eficàcia,

correspondrà a un òrgan administratiu, amb la denominació d’Intervenció

general.

40

29.5 Els comptes anuals del Consorci es sotmetran a una auditoria externa

sota la direcció de la Intervenció General de l’Ajuntament de Barcelona”

Article 29 bis

S’incorpora un article 29 bis

“Autoritzacions

Sense perjudici del compliment de les previsions aplicables sobre estabilitat

pressupostària i sostenibilitat financera, cal l’autorització prèvia de

l’Ajuntament de Barcelona per:

a) La creació o participació en societats, fundacions, associacions o

qualsevol altra persona jurídica d’àmbit nacional o estranger.

b) Per la concertació de qualsevol operació financera, tals com

préstecs, crèdits i avals”.

Article 32

L’article 32 queda redactat de la següent manera:

“Separació del Consorci

32.1 Els membres del consorci podran separar-se d’aquest en qualsevol

moment. El dret de separació haurà d’exercir-se mitjançant escrit

notificat a l’Assemblea General del Consorci.

32.2 L’efectiva separació del Consorci es produirà una vegada

l’administració que hagi exercit el dret acrediti estar al corrent del seus

compromisos adquirits i garanteixi la liquidació de les seves obligacions

pendents.

32.3 Si l’Ajuntament de Barcelona exercís el dret de separació, el Consorci

haurà d’acordar a quina de les restants administracions integrants del

Consorci, s’adscriu en aplicació dels criteris establerts en la LRSAL”.

Article 33

L’article 33 queda redactat de la següent manera:

“Dissolució del Consorci

33.1 El Consorci es dissoldrà per les causes següents:

a) Acord unànime de tots els membres que l’integren.

b) Acord majoritari quan sigui inviable la continuació amb els

membres restants.

c) Per impossibilitat legal o material de complir les seves finalitats.

d) Per transformació del Consorci en una altra entitat per acord de

la majoria absoluta dels seus membres.

e) Quan les finalitats estatutàries hagin estat complertes.

33.2. La dissolució del Consorci produeix la seva liquidació i extinció.

33.3. L’Assemblea General amb l’acord de dissolució nomenarà un

liquidador. A manca d’acord, exercirà com a liquidador el Consell

d’Administració del Consorci.

41

33.4. El liquidador calcularà la quota de liquidació que correspondrà a

cada membre del Consorci, de conformitat amb el percentatge

corresponent a la seva aportació anual i el número d’anys que

efectivament hagi estat integrat com a membre de ple dret en el Consorci.

33.5. Mitjançant l’acord de dissolució s’establirà la forma i condicions en

que tindrà lloc el pagament de la quota de liquidació en cas de que resulti

positiva.

33.6. Les entitats consorciades podran acordar, amb les majories exigides

per aquests Estatuts, la cessió global d’actius i passius a una altra entitat

jurídicament adequada amb la finalitat de mantenir la continuïtat de

l’activitat i poder així aconseguir els objectius del Consorci”.

Segon.- Notificar a tots els membres associats l’acord inicial de modificació

dels estatuts i donar-los un termini d’un mes comptador des de la recepció

de la notificació perquè presentin, en el seu cas, les esmenes que estimin

convenients, amb el benentès que si no se’n presentessin, es donaria per

aprovat definitivament l’acord un cop transcorregut l’esmentat termini.

Tercer.- Disposar el sotmetiment de l’acord esmentat al tràmit d’informació

pública de forma conjunta, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la

Generalitat de Catalunya, d’acord amb el termini establert a l’article 160.1,

en relació a l’article 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual

s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, a efectes

d’efectuar, en el seu cas, les al·legacions i les esmenes corresponents”.

Vist l’informe jurídic de 24 de novembre de 2014.

Atès que, examinades les modificacions dels estatuts proposades, les mateixes

s’ajusten al que disposen les Lleis 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalització i

Sostenibilitat de l’Administració local i 15/2014, de 16 de setembre, de

Racionalització del Sector Públic i d’altres mesures de reforma administrativa.

Atès que l’article 322 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals

preveu que la modificació dels estatuts del Consorci, amb l’acord previ del seu

òrgan de govern, ha de ser ratificada pels ens consorciats i acordada amb les

mateixes formalitats que per a la seva aprovació.

Atès que l’article 313.2 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals

preveu que els acords per aprovar i modificar els estatuts del Consorci s’han

d’adoptar amb el vot de la majoria absoluta de membres de la corporació.

Atès que l’acord d’aprovació de la modificació dels estatuts proposada s’ha

sotmès per part del Consorci Localret a informació pública, de forma conjunta, pel

termini de trenta dies, mitjançant anunci en el Diari Oficial de la Generalitat de

Catalunya núm. 6770, de 15 de desembre 2014.

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

42

A C O R D S

Primer.- Aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del Consorci local

Localret, acordada per l’Assemblea General d’aquest Consorci en sessió plenària

de 27 de novembre de 2013, en els termes exposats anteriorment.

Segon.- Donar trasllat d’aquest acord al Consorci Localret per al seu coneixement i

efectes escaients.”

B.5- Modificació dels estatuts del Consorci Teledigital Granollers.

Sr. Alcalde.- Passem ara al Consorci Teledigital Granollers.

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual literalment,

diu:

“En data 30 de desembre de 2014 la Secretaria per delegació del Consorci

Teledigital Granollers va informar sobre l'acord pres en sessió Plenària del Consorci

de data 4 de desembre de 2014 pel qual es va aprovar inicialment l'adaptació

dels Estatuts del Consorci per a la Gestió de la televisió digital local pública de la

Demarcació de Granollers (Consorci Teledigital Granollers) al contingut de la Llei

27/2013 , de 27 de desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local,

així com les disposicions de la Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització

del Sector Públic i altres mesures de reforma administrativa, tot modificant els

articles 1,5,21,22, i 23 dels Estatuts.

Atès què per tal de modificar els esmentats estatuts cal l’acord de cadascun dels

ens consorciats i, per la qual cosa, cal l’aprovació inicial, la submissió a informació

pública i l’aprovació definitiva, tal com disposa l’article 313 del Reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals, aprovat per decret 179/1995, de 13 de juny.

Atès què, l’adopció dels acords esmentats és competència del Ple del Consorci, i

es requereix el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres

de la corporació, d’acord amb el que disposa l’article 114.3 del decret legislatiu

2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la llei municipal i de règim

local de Catalunya.

Vist l’article 313 del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals, aprovat

per decret 179/1995, de 13 de juny, sobre el procediment de tramitació per la

modificació dels estatuts.

Vist l’article 114.3 del decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text

refós de la llei municipal i de règim local de Catalunya, en quan a l'adopció de

l'acord de modificació dels estatuts del Consorci.

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Ratificar l’aprovació inicial d'adaptació dels Estatuts del Consorci per a la

43

Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de Granollers

(Consorci Teledigital Granollers). Al contingut de la Llei 27/2013, de 27 de

desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local, així com les

disposicions de la Llei 15/2014, de 16 de setembre de racionalització del Sector

Públic i altres mesures de reforma administrativa, tot modificant el següent articulat

dels Estatuts :

Article 1:

Els ajuntaments d’Aiguafreda, Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Canovelles,

Cànoves i Samalús, Granollers, la Garriga, la Roca del Vallès i les Franqueses del

Vallès constitueixen el Consorci, de caràcter local, per a la Gestió de la televisió

digital local pública de la Demarcació de Granollers (Consorci Teledigital

Granollers) a l'empara del que es preveu l'article 87 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril,

Reguladora de les Bases de Règim Local, els articles 191, 269 i següents del Decret

Legislatiu 2/2003 de 28 d'abril, que aprova el Text Refós de la Llei Municipal i de

Règim Local de Catalunya , els art. 312 i següents del Decret 179/1995, de 13 de

juny, Reglament d'Obres, activitats i Serveis dels ens locals i la Llei 22/2005, de 29 de

desembre, de la Comunicació Audiovisual de Catalunya.

El Consorci, per a la Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de

Granollers (Consorci Teledigital Granollers) queda adscrit a l'Ajuntament de

Granollers en virtut de la Disposició Final segona de la Llei 27/2013, de 27 de

desembre, de racionalitat i sostenibilitat de l'Administració Local, atenent al criteri

de prioritat recollit en l'apartat 2 lletra h) de la disposició addicional vigèsima de la

Llei 30/1992 , de 26 de novembre de Règim de 26 de novembre, de Règim Jurídic

de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Article 5:

El domicili del Consorci és Centre Audiovisual – 2 planta- Edifici Roca Umbert –

Fàbrica de les Arts de l’avinguda Prat de la Riba, 77 de Granollers -08401-. Per

acord del Ple Consorci podrà ser modificat el domicili.

Article 21:

2. El Consorci estarà subjecte al control pressupostari i comptable del Municipi al

qual estigui adherit, formant part del seu pressupost i incloent-ne en el seu compte

general d'acord a les disposicions vigents sobre règim local.

4. El règim de comptabilitat, aprovació i rendició de comptes serà el de la

comptabilitat pública i s'adaptarà a les disposicions vigents sobre règim local, i en

tot cas estarà subjecte al del Municipi al qual estigui adherit.

Article 22:

5. En tot cas, les entitats consorciades exercitaran el dret de separació del

Consorci, d'acord amb el procediment i efectes regulats als art. 12 i 13 de la Llei

15/2014 de 16 de setembre, de racionalització del Sector Públic i altres mesures de

reforma administratives.

Article 23:

2. La dissolució del Consorci produirà la liquidació i extinció del mateix. L'acord de

44

dissolució determinarà el liquidador i com s'haurà de procedir a la liquidació dels

béns del Consorci i en el seu cas, a la reversió de les obres o de les instal·lacions

existents, d'acord amb el règim aplicable a la Llei 15/2014 de 16 de setembre, de

racionalització del Sector Públic i altres mesures de reforma administratives.

Per a la modificació d'aquests Estatuts es tindrà en compte l'article 14 .6 dels

Estatuts del Consorci, en el que estableix que caldrà el quòrum de la majoria

absoluta de vots, d'acord amb el sistema de ponderació establert en el present

article i tenint en compte els membres presents a la sessió i els vots delegats

SEGON.- Sotmetre l'acord primer al tràmit d'informació pública mitjançant la

publicació en el taulell d'edictes i en el BOPB i DOGC, pel termini de 30 dies

establerts en l'art. 160.1 en relació a l'art. 313.3 del Decret 179/1995, de 13 de juny

pel qual s'aprova el Reglament d'Obres, activitats i Serveis dels ens locals, per tal

que qualsevol interessat pugui formular, al·legacions, suggeriments, esmenes que

es creguin convenients.

Transcorregut aquest termini sense haver-ne produït cap reclamació, ni al·legació

a aquest acord, s'entendrà que el text modificat dels Estatuts del Consorci

s'entendrà aprovat definitivament.

TERCER.- Donar trasllat del present acord d'adaptació dels Estatuts del Consorci per

a la Gestió de la televisió digital local pública de la Demarcació de Granollers,

juntament amb el certificat d'haver-ho exposat al públic, al Consorci Teledigital

Granollers. “

B.6- Modificació dels estatuts del Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental.

Sr. Alcalde.- I per últim, el del Consorci per a la Gestió dels Residus.

Passem a votació

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, el dictamen, per unanimitat, el qual litera lment,

diu:

“En data 31 de desembre de 2013 va entrar en vigor la Llei 27/2013, de 27 de

desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local (en endavant

LRSAL), publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat número 312, del 30 de desembre

de 2013, suplement en llengua catalana.

La disposició final segona de la LRSAL, modificant la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, de règim jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment

administratiu comú, (en endavant LRJAP-PAC) amb la introducció d’una nova

disposició addicional vintena, estableix un nou règim jurídic per als Consorcis i

estableix un nou règim per al personal dels mateixos. Així mateix, la referida Llei

estableix que els consorcis hauran d’adaptar els estatuts a les seves disposicions

abans del 31 de desembre de 2014.

Per tal d’adaptar els vigents estatuts del Consorci a les disposicions de la LRSAL

caldrà modificar-los per tal que determinin l’Administració Pública d’adscripció i

adaptin el règim jurídic i mode de designació del seu personal directiu.

45

Atès que el Consell Plenari extraordinari del Consorci per a la Gestió dels Residus

del Vallès Oriental, en data 23 de desembre de 2014 va acordar aprovar

inicialment la modificació de l’apartat 1 de l’article 2, l’apartat f) de l’article 8 i els

apartats 1) i 3) de l’article 13 dels vigents Estatuts del Consorci per tal d’adaptar-los

al contingut de la Llei 27/2013, de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat

de l’Administració local, i que el Consorci quedi adscrit al Consell Comarcal del

Vallès Oriental, d’acord amb el següent redactat:

“Article 2.- Naturalesa. Capacitat.

2.1 El Consorci té naturalesa d’Administració pública i caràcter local i resta adscrit

al Consell Comarcal del Vallès Oriental.

Article 8.- Atribucions del Consell Plenari.

Correspon al Consell Plenari les atribucions següents:

(...)

f) Nomenar els càrrecs de president, vicepresident, secretari, interventor del

Consorci, així com la seva remoció.

(...)”

Article 13 El Gerent.

13.1 El Gerent serà designat i cessat pel Consell Comarcal del Vallès Oriental.

13.2 El Gerent quedarà subordinat jeràrquicament al president, i té el deure de ser

present a les sessions dels òrgans col·legiats del Consorci.

13.3 El Gerent tindrà la consideració de personal directiu.”

Vist l’informe jurídic favorable del secretari del Consorci per a la Gestió dels Residus

del Vallès Oriental, obrant a l’expedient tramitat pel Consorci, tal i com s’exposa en

el certificat estès en data 24 de desembre de 2014, de l’acord adoptat pel seu

Consell Plenari extraordinari en data 23 de desembre de 2014, informe que

conclou que la modificació dels articles 2 apartat 1, l’article 8 apartat f) i l’article 13

apartats 1) i 3) dels vigents Estatuts del Consorci d’adequa a la LRSAL.

Vist la disposició final segona de la LRSAL.

Vistos els articles 271 del Text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de

Catalunya, provat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, i els articles 316, 322 i

313 del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres,

activitats i serveis dels ens locals.

Vist l’article 8 a) dels Estatuts vigents del Consorci.

46

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

ACORDS

PRIMER.- Ratificar i per tant aprovar la proposta de modificació dels Estatuts del

Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental acordada pel Consell

Plenari extraordinari del Consorci en data 23 de desembre de 2014, en els termes

exposats anteriorment.

SEGON.- Encarregar al Consorci per a la Gestió dels Residus del Vallès Oriental la

publicació amb caràcter col·lectiu de l’aprovació inicial i definitiva de la

modificació dels Estatuts, publicació aquesta que substituirà a la que hauria de

realitzar el propi Ajuntament.

TERCER.- Donar trasllat d’aquest Acord al Consorci per a la Gestió dels Residus del

Vallès Oriental per al seu coneixement i efectes escaients.”

B.7- Moció presentada pel grup municipal socialista al ple de l’Ajuntament de la Roca del

Vallès, per a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als nostres

municipis i a Catalunya

Sr. Alcalde.- Passaríem al punt B-7 que és una moció que ha presentat el grup municipal

socialista, referent a l’adopció de mesures per lluitar contra la pobresa energètic als

nostres municipis i a Catalunya. Qui la defensa? El Sr. Carles Fernández, en nom del PSC de

la Roca?

Sr. Fernández.- És una moció que fa referència a la situació actual que es dóna en moltes

famílies i moltes llars de Catalunya, en el qual els serveis bàsics de llum, gas, estan davant

de l’impagament per part de persones que no poden afrontar a aquesta situació, doncs

per part de les administracions s’arbitrin tant siguin ajudes com siguin acords amb les

companyies per evitar el tallament de subministraments sobretot a l’hivern pel que fa

referència al que seria l’energia per poder escalfar. Bàsicament, la moció el que busca és

això. Se’ns va comentar, en la comissió informativa, que això podia estar ja recollit en una

normativa que fa referència a la defensa del consumidor. No fa referència a la pobresa

energètica. Fa referència a temes de defensa del consumidor i de negociacions entre

companyies i administracions per tant, entenem que, tot i que, en aquella normativa

algun element podria ser utilitzable no és, no abasta tot el que planteja aquesta moció.

hem fet, nosaltres també, en el nostre grup, les consultes pertinents i se’ns ha plantejat

d’aquesta manera i, per tant, nosaltres creiem que val la pena seguir endavant amb això,

quan a més, des del govern de l’Estat, es va presentar un recurs d’inconstitucionalitat a

una llei que proposava solucions d’aquest tema pel que fa a Catalunya i, per tant, davant

d’aquesta situació, hem de buscar fórmules que assegurin que els ciutadans, aquí a

Catalunya, ens hem de preocupar des dels governs de Catalunya i la resta de l’Estat, els

altres governs autonòmics i, en tot cas, el govern de l’Estat s’hauria de preocupar també

per tots, que sembla que no està en les seves preocupacions, per tant, en aquest sentit

nosaltres mantenim aquesta moció que el que fa és donar suport a aquelles accions que

el que busquen és que hi hagi solucions perquè aquestes famílies no pateixin aquesta

situació. En aquest cas concret, també hi ha d’altres ajuntaments que han arribat a

acords amb algunes companyies de subministrament, en concret amb la d’aigua, que és

47

una de les que, no afectaria la pobresa energètica, però aprofitant això també ho

comento, per evitar els talls d’aigua a persones que tinguin, realment, una situació

complicada.

Bé, aquesta és la moció que presentem. No la llegeixo perquè és bastant llarga. En tot

cas, en resum ja es va comentar en la comissió informativa i, en tot cas, en aquells

comentaris que se’ns van fer matisem aquesta situació, que no és que aquella que no

està pensada especialment per això.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Dono la paraula a algun grup?

Si, Sr. Albert Gil? En nom d’Esquerra Republicana de Catalunya?

Sr. Gil.- Sí, vaja, nosaltres, a la comissió informativa, ja ho vam comentar, en principi,

enteníem que no era poder, tal i com estava redactada, una moció que es pogués

assumir per part de l’Ajuntament perquè està demanant moltes coses que no ens

pertanyen ni a nosaltres ni a la Generalitat de Catalunya perquè per desgràcia no tenim,

sembla que ja no tinguem plenes competències en res. Fem qualsevol cosa i sempre hi ha

d’haver un recurs, per tant, fins aquest punt ho vam comentar, nosaltres pensàvem que

això seria més aviat pel tema del redactat una moció presentada per ciutats i pobles molt

més grans pel que es demana. De tota manera, lluitar contra la pobresa energètica,

evidentment, estem totalment d’acord. Vam parlar amb la regidora que ens va donar

explicacions de què aquí al poble no hi havia o no s’havia quedat o arribava, en principi,

a detectar una part important de la gent que ho pateix, que ningú es quedava sense una

ajuda, ens ho van comentar, per tant, això també és d’agrair. Sí que es va comentar

també que hi havia altres maneres de fer arribar aquest discurs i aquest oferiment diguem-

ne o aquesta solució que dóna l’Ajuntament a les famílies que no poden arribar perquè,

com bé es va comentar, provablement no només sigui la manera d’arribar per internet

perquè, provablement, una persona que li tallin el llum no té internet. Era un comentari i

avui que estem parlant de comentaris que són o no són d’això, doncs era un comentari

bastant coherent, però el que enteníem és que més aviat en aquesta moció, si es

presentés, hi hauríem d’incloure també el que se’ns va proposar per part de la regidora, el

fet de dir, arbitrar unes reunions amb serveis socials que al cap i a al fi, és qui, realment,

ens dirà les necessitats d’aquest poble. A banda de colors polítics o del que sigui, seran les

persones que treballen en el dia a dia, que ens podran dir quina és la nostra realitat, si

realment, estem ben dimensionats per afrontar aquestes partides o no, per altra banda,

igual que altres despeses que s’han anat redirigint en els darrers pressupostos podríem

dotar una partida en cas necessari per coses d’aquest tipus o puntuals. Evidentment, ja us

dic, seria també traslladar-ho a tot l’any perquè sembla que només es pateixi aquestes

coses amb, si, el que passa és que això està fet en el nou reglament que ara està aprovat,

però com sempre ha recorregut per Espanya o pel govern espanyol que mani, per tant,

hauríem de fer mentre no arribem a algun objectiu lícit, que els ajuntaments es facin

càrrec de les necessitats dels nostres ciutadans com es comentava abans amb el tema

de l’escola bressol seria exactament el mateix, provablement, no ens tocaria fer l’esforç,

però avui en dia i des de fa molt de temps, els ajuntaments són el primer apaga focs, els

primers bombers de la situació actual i una vegada més, ens hem de fer càrrec de la

situació que no ens pertoca, sigui les escoles bressol o sigui aquest tipus de polítiques, això

se n’hauria de fer càrrec la Generalitat amb el pressupost i nosaltres no ens hauríem de

veure afectats perquè, al final, quan estem parlant dels pressupostos del dia a dia, mirem

que al final, estem anat a apagar focs de coses que no ens toquen fer, però sempre hem

de se la balança, per tant, no sé si el redactat ha de ser aquest o no. Si es posaran

d’acord els 2 partits amb el tema dels antecedents que és el que sempre treu espurnes,

per tant, no sé, els hi deixem a vostès ara, a veure si es posen d’acord.

48

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Si, Sr. César Alcalá en nom del P.P.

Sr. Alcalá.- Aviam, en línies generals l’exposició que ha fet el Carles Fernández, estic

completament d’acord amb ell. El que passa és que pel que va dir, a la comissió

informativa, la regidora, hi havia tota una sèrie de matisacions en alguns punts de que hi

ha la nova llei del 29 de desembre ja ho està fent, és a dir, també com deia el Sr. Albert

Gil, estaríem d’acord en fer una taula i que ens expliquessin els de Serveis Socials els

problemes i les carències d’aquí de la Roca i que ho poséssim tot a sobre de la taula i tots

sabéssim el funcionament i la manera ... tot aquí en el poble. Massa més cosa no. Jo crec

que suposo que ja ho explicarà clarament, com va dir l’altre dia, si es retoquessin algunes

coses podríem estar d’acord perquè si ja hi ha una llei que s’ha aprovat el dia 29 de

desembre, que tira pel terra moltes parts de l’articulat que està aquí exposat.

Evidentment, nosaltres ens tindrem que abstenir en aquesta moció. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. César Alcalá. Parla ara la regidora de Benestar Social, la

Sra. Montserrat Ametller en nom de Convergència i Unió.

Sra. Ametller.- Gràcies Alcalde. Doncs bé, si quan ens vam reunir per parlar sobre aquesta

moció de pobresa energètica, hi havia molts antecedents, bé, hi ha molts antecedents en

què podríem discrepar, però certament estem d’acord en què hem de posar per tots els

mitjans perquè al menys, nosaltres el que veiem és en el nostre municipi la moció l’hem

vista d’una part generalista, però l’objectiu de l’equip de govern d’entrada és vetllar

perquè la situació al municipi de la Roca sigui la més controlada possible i això és una

mica el que exposaré. Per aquell que no estigui avesat amb els termes de pobresa

energètica, tot i que no hi ha una definició de consens, però indica poder mantenir la llar

a una temperatura de 18 graus a l’hivern i 25 graus a l’estiu a un preu just. Totes aquelles

persones que no puguin aquests mínims requeriments, representa que entrarien dins de la

impossibilitat d’afrontar el seu pagament d’energia elèctrica i, per tant, serien pobres

energèticament parlant. Des de l’Ajuntament de la Roca, què fem amb les persones

d’aquí del municipi que poden tenir aquest problema. Doncs en primer lloc, fer-ne,

contactar i avisar que ells contactin amb els serveis socials fins al dia d’avui,

independentment dels decrets que hi ha hagut i que hi haurà, el sistema que fem servir,

pel camí m’ha arribat, funciona i, per tant, és que seguim fent. Una família s’adreça a

Benestar Social, explica el seu problema, se li obra una fitxa, es valora i un cop s’arriba a la

conclusió que realment s’arriba a aquest ajut. Els serveis socials envien un correu a

l’empresa subministradora dient que no tallin el llum en aquesta família perquè és usuària

de Serveis Socials i l’avalador serà el propi ajuntament d’aquest servei de llum d’aquell

rebut de llum, per tant, un cop es produeix, fins al dia d’avui, cap companyia no ha fet

cas a aquest requeriment de l’Ajuntament, amb la qual cosa estem satisfets i l’usuari, ell

mateix, la subvenció que li dóna l’Ajuntament, abona ell mateix el rebut de llum. Què

passa quan hi ha alguns usuaris que tindran dificultats perquè tenen molts forats a tapar i si

li dones una subvenció. Aquesta subvenció se’n va a un altre destí i no al del pagament

de la Llum. Doncs en aquests casos, quan es detecten que són diversos, Benestar Social li

diu a l’usuari que ja n’és conscient que té més forats, autoritzant a que sigui jo,

Ajuntament, qui faci el pagament del rebut directament, l’usuari habitualment firma, dóna

aquesta conformitat i des de l’Ajuntament, s’abona aquest rebut de llum, per tant, una

mica la conclusió de tot plegat és que, independentment que ens estiguéssim en el

decret de 2003, o ara hagi sortit un decret al desembre de 2014, perdó, 2013-2014, la

situació local, de moment, la veiem coberta, la gent atesa. Això no vol dir que no puguem

fer una taula cada vegada que a vosaltres us sembli convenient en aquest cas els

companys del PSC o tots els de la Corporació i un cop, cada quan sembli convenient,

explicar la situació concreta si hi ha casos que no estan resolts o vosaltres informar-nos,

però això es pot fer, no cal fer una reunió d’una taula concreta un dia. Sempre, sempre

49

estem a la disposició de tothom, de les persones de l’Ajuntament i faltaria més, de

qualsevol regidor i de qualsevol suggeriment. Per tant, des d’aquest punt de vostè, la

moció jo crec que en el seu redactat i en els seus, en les seves premisses parteix, com ja

han dit els meus companys, jo crec que sí que queda solapada per aquesta llei del

20/2014, per exemple, has dit que no feia tant cas de la paraula pobresa energètica, sinó

que era més generalista, però la definició de pobresa energètica l’inclou, la situació de

vulnerabilitat econòmica en diferents graus, graus de dependència, persones de més de

65 anys, etc., etc. És a dir, que sí que toca molt de ple, específicament, la pobresa

energètica, la contempla atemporal, no només pel període d’hivern, sinó en qualsevol

període de l’any, que era una de les mancances de l’anterior normativa, per tant, sí que

veiem que el que sol·liciteu i que proposeu com a acords, per exemple el primer acord hi

estem totalment d’acord,

1. “Instar el Govern de l’Estat a declarar la llum, l’aigua, el gas, el butà i el propà com

un dret social bàsic per al manteniment d’un habitatge digne.”

Naturalment, hi estem totalment d’acord.

La segona:

Instar el govern de l’Estat a garantir que els consumidors, en situació de vulnerabilitat,

tinguin accés a una tarifa social en funció dels seus ingressos i aquí ho explica, aquesta ja

ho inclou bastant, si no la major part, el decret 2014.

La següent proposta, instar al govern de la Generalitat a presentar un nou decret llei de

pobresa energètica que ampliï el període d’aplicabilitat a tot l’any. Això és el que s’ha fet

en aquest nou decret de pobresa energètica.

Instar el Govern de la Generalitat a crear, immediatament, una treva hivernal. Això s’ha

fet en aquest nou decret de pobresa energètica.

Instar el Govern de la Generalitat a augmentar els recursos econòmics als ajuntaments i

Consells Comarcals, a través dels contractes programa amb Benestar Social. Això no està

fet exactament així, però sí que hem tingut més recursos i, per tant, d’alguna manera

quedaria mig fet, eh? Aquest seria potser un dels de, sempre podem demanar més

recursos naturalment que sí.

Bé, etcètera en teniu uns quants de punts, per tant, ens sembla que exactament, si no

preteneu matisar cap dels punts. L’aprovació en tots els seus punts és difícil perquè la

veiem inclosa en el que ja s’ha fet en el dia d’avui a partir del nou decret de 29 de

desembre de 2014, per tant, no sé valoreu-ho, però ens semblava que, em realment, era

incongruent, demana que es faci una cosa que ja s’ha fet, ens semblava que potser era

revisable i aquest era l’objectiu de la reflexió que us vam fer en la comissió informativa.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Montse. Algun comentari Sr. Carles Fernández?

Sr. Fernández.- Nosaltres tot el que hem anat esbrinant sobre aquesta llei no coincideix

amb els termes que tu exposes Montse. Jo crerc que, en tot cas, nosaltres la presentarem

perquè diguem-ne, davant del dubte i d’aquesta, és a dir, és millor, aprovar una moció

d’aquest tipus si alguna cosa d’això estigués incorporat, no seria cap problema, ni

entraríem en cap contradicció ni faríem cap mal a ningú, per tant, en aquest sentit,

davant d’aquest dubte, nosaltres pensem que val la pena mantenir-la també. Entenc els

50

esforços que es fan des de Serveis Socials, el que també ens va sorprendre és que no sé si

ho heu vist vosaltres, fa uns dies, aquest mes de gener, hi va haver uns cartells pel municipi,

en què algunes persones convocaven per parlar d’aquest tema i així. Per tant, hi ha una

preocupació també entre la gent i entenc que a Serveis Socials, aquelles persones que

van a sol·licitar ajuda, doncs, diguem-ne, que entre tots els grups vam posar perquè hi

haguessin recursos per poder afrontar això, per tant, no dubto d’aquesta professionalitat,

jo sempre he manifestat que no n’hi ha prou en atendre als ciutadans, si no que en

situacions d’aquestes, hi ha persones que la pròpia situacions de dificultat els bloqueja i no

són capaços d’anar a demanar i, per tant, cal una acció més activa. De Serveis Socials,

en situacions així d’anar a vegades a buscar la gent perquè a vegades et trobes amb

gent que diu, hòstia és que tal i dius : coi si hi ha recursos a l’Ajuntament, que no t’has

assabentat?.

Hi ha gent que no s’assabenta perquè té una situació de bloqueig que els fa difícil fer

això, per tant, en aquest sentit, valorar l’acció que fan, hem de ser tots sensibles i fer uns

esforços de comunicació i de fer arribar a tothom, també a aquella gent que per la

dificultat que té no es veu capaç d’afrontar-la ni demanant ajuda, que això sí que vostè

sap que existeix aquesta situació de persones així fer aquest esforç i, en aquest sentit, jo

crec que és una moció que els problemes i també abans ho ha comentat el Sr. Gil. Els

problemes en referència a l’abordament d’aquesta problemàtica a Catalunya no estan

en els grups de Catalunya, no estan, si no han vingut pel govern de l’Estat en aquests

moment, el govern del P.P., per tant, la nostra posició seria mantenir-la en aquest sentit.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Alguna altra intervenció? Vaig per ordre,

Sr. Dani Martin, en nom d’Iniciativa per Catalunya Verds?

Sr. Martín.- Buenas noches. A ver, la moción presentada por el PSC es, básicamente, un

redactado que viene de la mesa del tercer sector. Básicamente es eso y cuando se

redacta ya estaba en comisiones de debate, el tema de la ley 20 de diciembre de 2014.

Ya se sabía que iba a haber esa ley. Esa ley, la parte que yo he leído y la parte que me

han comentado, es una ley muy generalista y, básicamente, el articulado hace referencia

a temes hipotecarios y a tema de préstamos y de forma solapada, toca el tema de la

pobreza energética, pero de forma solapada y yo digo una cosa, si los compañeros del

PSC no la hubieran presentado, lo hubiéramos presentado Iniciativa porque esta es una

moción que todos los grupos políticos estamos de acuerdo con ella. Por qué?

Vale, hemos hecho una ley muy bonita. Supongamos que esa ley cumpliera el 100 % de la

moción, supongámoslo, pero es que una ley que luego no tenga suficiencia financiera

detrás presupuestaria, no me sirve de nada. Entonces, yo estoy de acuerdo en todos los

puntos del redactado del PSC y además, estoy de acuerdo en los antecedentes y sobre el

tema de la ... presupuestaria. Si fuera todo tan bonito, en las negociaciones que se están

llevando a cabo ahora entre el actual gobierno de la Generalitat y Esquerra no se estaría

hablando de dotar de mayor suficiencia financiera a las partidas de Benestar Social por

qué? Porque es insuficiente y como es insuficiente están apareciendo por todas las

localidades de Catalunya, plataformas en contra de la pobreza energética y eso es una

realidad, que tal vez la Roca, como bien dice Montse, no es un problema grave o no es

un problema. Sí, pero es que yo creo que aquí la parte importante es que el ayuntamiento

con todos los grupos municipales, nos posicionemos en decir que a ver, nosotros creemos

que tiene que haber una norma, un decreto ley, que hable de la pobreza energética

que, como bien ha dicho Albert, que llegue a los 365 días del año y con suficiencia

presupuestaria y eso es lo que queremos y no le demos más vueltas, no discutamos. Yo

creo que estamos todos de acuerdo y yo, en serio, podemos poner-nos a discutir comas y

demás y podemos ir al Real decreto donde habla de los 30%, los 25% y demás, pero es

51

que no sirve, no es suficiente y eso es lo que en el fondo de la moción lo que dice es eso,

es que no es suficiente, es que tenemos una realidad y que ante esa realidad tenemos

que posicionarnos. Gracias.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Dani Martín. Sr. Albert Gil en nom d’Esquerra Republicana de

Catalunya?

Sr. Gil.- Sí, tornem al mateix, a vegades el que hi hagi prou diners o no, això és com la llei

de la dependència. Tenim una gran llei, però no tenim els diners per tirar-la endavant tal

com tocaria, però això no vol dir que haguem de deixar de tenir una llei que seria bona,

com a mínim, en respecte del que havíem tingut fins ara, doncs això és el mateix.

Demanar-li a la Generalitat, és igual, al govern, al Parlament, a qui sigui, una realitat que

avui en dia passa, no deixa de ser la nostra obligació. Al final, tornem al mateix, som els

bombers i els que estem apagant el foc, per tant, som també qui podem exigir, des de

cada municipi, una cosa, fins i tot, el P.P. està disposat a votar-hi a favor d’una cosa que

provablement, tenen recorregut el govern d’Espanya, per tant, ja entenem que el sentit

de tots és aquest. Nosaltres ja, deixant el tema dels antecedents que aquí diguem-ne que

ens és bastant igual, no perquè podem repartir, fins i tot, contra la Merkel perquè tot això

ens ve de, és veritat, per tant, és una escala i són diferents esglaons, no? Dir que la

Generalitat fa retallades amb aquests temes o sí, és que és una evidència, no hi ha prou

diners per fer-ho?, doncs també és una evidència i el que no vulgui veure-ho, són 2

maneres de mentir-nos. A mi, em costa de creure que hi hagi ningú de la Generalitat ni

ningú de Convergència que estigui disposat a acceptar de bon grat que hi hagi menys

recursos amb els temes de Benestar, amb els temes, ningú, després podrem veure les

coses d’altres maneres, són obvietats això també vull dir, avui estem parlant tots

d’obvietats, doncs diguem-ho, per tant, nosaltres poder no sigui tal com està el redactat o

poder ja hi hagin parts que ja estan acceptades, nosaltres en tot cas, si no hi ha una

variació o una cosa que es vegi que, realment, no és factible, nosaltres la votarem

favorablement. També diem que volem arribar al màxim consens possible, per tant, si

Convergència demana que es canviï alguna cosa dels antecedents o que es treguin,

doncs aquí ja és part del PSC, si volen que s’aprovi per tothom o no, doncs que això ja ho

acabin de parlar.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Albert Gil. Algun comentari, Sra. Montserrat Ametller?

Sra. Ametller.- Gràcies. Si en primer lloc, el company del PSC respecte del que ha dit de

que certament, quan un està en dificultat el seu propi bloqueig pot fer que no demani

ajuda, estic totalment d’acord, però no veig que la moció canviï aquests termes. En

aquest cas, són mocions generals, com deien, però no entra en aquesta particular acció

de com ser més proactius, que naturalment, des de Benestar Social, des d’aquí, jo

permetim que sigui més concreta, però el meu objectiu és el meu poble. Doncs des

d’aquí, el que hem fet és que 2 persones del servei es formessin més en pobresa

energètica per estar més capacitats, per poder ser més proactius a l’hora de detectar

problemàtiques, això sí que és el que hem fet i això no ho posa aquesta moció ni crec que

cap decret ho obligui, però això ja forma part del sentit comú, de quan hi ha una

problemàtica, intentar agafar-la quan abans millor, per tant, seria una cosa que no veig

que la moció vagi en aquest camí. D’altra banda, afortunadament, cert, vull dir que si a la

Roca no hi ha una situació greu, doncs millor, eh? Amb tot això, no té res a veure amb

aquesta moció, però millor que no hi sigui i que no l’haguem de viure mai i que cap ningú

de les persones del nostre municipi s’hi trobi, però les partides pressupostàries de demanar-

ne més per sistema, doncs es pot fer amb una moció i es pot fer de qualsevol altra

manera. No forçosament aquesta moció ha de ser la que ens convida a demanar una

partida pressupostària superior. Tot això és per dir que el redactat, si el que volem és fer un

52

redactat general per anar a favor de demanar que s’estigui més a l’aguait i obtenir més

diners per a la pobresa energètica, crec que potser el redactat no és el correcte i això és

el que pretenc dir. Que hi estem d’acord en el fons? Sí, però en la forma no, per tant, si és

que trobem una altra forma, que és el que us convidàvem a fer, és en la que podríem

estar d’acord, però en aquest, tot i que, has dit que aprovar alguna cosa o passar a

moció una cosa que ja estigui feta, tampoc no suposa cap pega, provablement, però és

que quedem fatal aprovant una cosa que ja estigui feta. Em sembla innecessari i una

mica, fins i tot, potser fer no sé fer el ridícul d’aprovar una cosa que ja està feta i

aprovada, per tant des d’aquest punt de vista, jo, em sembla, que ens hauríem de

replantejar que us hem sol·licitat algun canvi coherent, que em sembla bo o deixem-ho

sobre la taula i en un proper ple, doncs li donem la forma real i definitiva, però a mi, em

sembla innecessari en aquests termes passar-la a aprovació. L’alcalde té la paraula per la

meva part. Gràcies

Sr. Alcalde.- Gràcies, Montse. Bé, no sé. La proposta de la regidora de deixar la moció

sobre la taula, entenc que no és el posicionament que s’ha debatut i en tot cas, jo clouré

el debat, bé fent una miqueta el posicionament del nostre grup serà el d’abstenció, per

tant, no bloquejarem, en cap moment, que aquesta moció prosperi amb els vots dels

grups de l’oposició que s’ha mostrat favorables a aprovar-la en aquests termes, però sí

que m’afegeixo una miqueta a aquesta darrera intervenció de la regidora de fer el ridícul.

En paraules del president Terradelles, deia que el pitjor que es podia fer en política era fer

el ridícul. Jo em voldria posar en la pell dels que rebran com quan fem tramesa en

l’aplicació del punt 11, en el Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, la

presidència del govern espanyol, el Parlament de Catalunya, etc. Quan rebin aquesta

moció i comencin a cotejar tots aquests punts que la llei 20/2014 del Parlament de

Catalunya ja compleix, doncs clar pensaran que l’Ajuntament de la Roca estem una mica

no sé o desajustats de temps. No hem sabut a temps que aquesta llei s’havia aprovat al

Parlament de Catalunya, per tant, aquí és on realment grinyola i és on realment ens

hauríem de plantejar doncs el que hem traslladat des de el nostre grup, que hi havia tota

una sèrie de matisacions importants i a mi, em preocupa el punt novè, debatre el punt

novè al nostre municipi, convocar de manera immediata la taula sobre la pobresa

energètica per tal de valorar la situació de milers de llars catalanes. No, està molt bé, pot

ser una molt bona filosofia, però estem a la Roca, segurament, no ens correspon a

nosaltres, no és la nostra competència ni tenim la capacitat d’influir en aquest aspecte de

cap manera, per tant, ...clar, però nosaltres no podem convocar una taula, aquí diu

convocar de manera immediata la taula. No sé, en tot cas, hauria de posar demanar que

a qui correspongui convoqui aquesta taula, com a mínim, aquest canvi de text, però és

que és igual, és que n’hi ha tants que no ve d’aquest. Aquest és un tall, jo ara ho he dit a

tall d’anècdota perquè és que dels 11 punts, poder 2 o 3 estan bé, deixant de banda els

antecedents i la resta haurien d’entrar a esmicolar un per una, per això la regidora

proposa deixar-ho sobre la taula i debatre-ho més a fons, però vostès han agafat una

moció genèrica que, com deia el company d’Iniciativa, prové de la taula del tercer

sector i que, segurament, té un vessant una miqueta polític, molt més enllà de la part

pragmàtica que hauria de tenir i en un tema tan sensible, doncs és una estratègia, però

no és la nostra. Llavors, jo entenc que nosaltres seguirem fent el que estem fent, treballar

des de la dotació econòmica a les partides de tipus social. Com s’ha fet, dotar de

recursos humans, com s’ha fet al Departament de Benestar i donar el màxim de suport a

les persones que estan en dificultat ens el nostre municipi que n’hi ha i que s’estan atenent

correctament i que si, i ho deia a la comissió informativa, si els que estem aquí, regidors i

regidores d’aquesta corporació. Tenim coneixement d’algú que no fa ús dels serveis

socials, siguem els primers que són capaços de fer un acompanyament cap als serveis

socials o fer conèixer a la treballadora de carrer que hi ha aquesta situació i que sigui ella

la que els vagi a buscar i que els porti cap a Serveis Socials. S’ha fet aquesta feina també i

53

hem tingut els serveis socials en un moment molt saturats i en aquest moment els tenim

òptimament dimensionats i estan donant una bona resposta a la realitat social que hi ha

en el nostre municipi.

Passem a votació.

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels

grups municipals del PSC, d’ICV-EUIA i d’ERC i 8 abstencions, manifestades pels regidors

dels grups municipals de CIU i del P.P, el dictamen, el qual literalment, diu:

El Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC), aprovat per

l’Assemblea General de Nacions Unides en 1966, en vigor des de 1977 –del qual Espanya

en forma part- en l’article 11.1 reconeix el dret de tota persona a un nivell de vida

adequat per un mateix i per la seva família, incloent l’alimentació, el vestit i l’habitatge

adequat, així com una millora contínua de les condicions d’existència.

D’aquest precepte es desprèn el dret de tota persona i la seva família, a gaudir del dret

a un habitatge digne (Observació General núm. 4) i el dret a l’aigua i el sanejament

(observació General núm. 15 i reconegut expressament per l’Assemblea de Nacions

Unides en 2010), com el dret de totes les persones a disposar d’aigua suficient, salubre,

acceptable, accessible i assequible per a l’ús personal i domèstic.

La situació de crisi econòmica, l’atur i les retallades que s’estan portant a terme des del

Govern de l’Estat i des del Govern de la Generalitat de Catalunya en drets socials estan

provocant un augment de la pobresa que es concreta en la dificultat de moltes famílies

per accedir a recursos i serveis bàsics, com l’aigua, el gas o la llum, necessaris per

garantir unes condicions mínimes de vida digne.

Mentre que Endesa, Gas Natural Fenosa i Agbar obtenen milions de beneficis (2.771,

1.657 i 432,9 milions respectivament l'any 2011), la Taula del Tercer Sector de Catalunya

ha alertat que el 10,9% de les llars catalanes no poden mantenir l’habitatge a una

temperatura adequada, i al voltant d’unes 320.000 famílies, tenen problemes per pagar

les factures de llum o gas, mentre que a l’inici de la crisis el percentatge es situava en el

5,4% i que aquest hivern les xifres s’agreujaran si no s’actua.

És per això que s’ha d’actuar d’una manera coordinada, justa i decidida per part dels

Governs de l’Estat i de la Generalitat per garantir els subministraments bàsics a les

persones que es troben en situació de vulnerabilitat. Tot i els esforços de les

administracions locals que, a través dels serveis socials municipals, estan cobrint les

dificultats de les famílies que es troben en situació de no poder cobrir les necessitats

bàsiques de subministraments, és necessari que s’adoptin mesures estatals i

autonòmiques per abordar aquesta greu problemàtica.

Fins el moment, el Govern de la Generalitat, només ha aprovat el Decret Llei 6/2013, de

23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de

Consum de Catalunya. Però, aquest Decret que es troba en suspens pel Tribunal

Constitucional desprès d’haver admès a tràmit la denúncia del Govern de l’Estat, ha

estat ineficaç. Des de la seva vigència al desembre de l’any 2013, només 800 famílies a

Catalunya s’han acollit, ja que no garantia el pagament de les factures, sinó el seu

ajornament.

Per tots aquests motius considerem que s’han de prendre mesures urgents per aturar la

situació de pobresa energètica que agreuja encara més la situació de les famílies en

situació de vulnerabilitat.

54

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han estat

conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui convenient,

l'adopció dels següents acords:

2. Instar el Govern de l’Estat a declarar la llum, l’aigua, el gas, el butà i el propà com

un dret social bàsic per al manteniment d’un habitatge digne.

3. Instar el Govern de l’Estat a garantir que els consumidors en situació de

vulnerabilitat tinguin accés a una tarifa social en funció dels seus ingressos –la suma

del lloguer de l'habitatge i dels subministres energètics no poden ser superiors al

35% de la Renda familiar disponible-, i que la diferència entre la tarifa social i el

consum real estigui finançat a través de la creació d'un fons públic-privat que

garanteixi els subministraments a les famílies més vulnerables o una tarificació de

mínims amb terminis sense interès. I, regulant per llei els elements mínims

imprescindibles per a desenvolupar una protecció efectiva i transparent de tots els

consumidors respecte dels subministradors energètics.

4. Instar el Govern de la Generalitat a presentar un nou decret llei de pobresa

energètica que ampliï el període d’aplicabilitat a tot l’any, eviti el tall de

subministraments a les persones que no arribin a l’1,5 de la renda de suficiència

energètica de Catalunya i no puguin afrontar el deute, promovent el pagament a

través d’un fons de suficiència energètica amb aportacions diverses, tal i com

estableix la Moció 151/X del Parlament de Catalunya, sobre les polítiques socials,

impulsada pel Grup Parlamentari Socialista.

5. Instar el Govern de la Generalitat a crear, immediatament, una treva hivernal que

aturi els talls d’energia a les famílies en situació de vulnerabilitat, i que es faci

responsable, conjuntament amb les empreses de subministraments energètics de

les factures i rebuts impagats.

6. Instar el Govern de la Generalitat a augmentar els recursos econòmics als

ajuntaments i Consells Comarcals, a través dels contractes programa amb

Benestar Social i Família, per fer front a les situacions de pobresa energètica que

estan cobrint els Serveis Socials municipals.

7. Instar el Govern de la Generalitat a preveure en la propera revisió de la Cartera de

Serveis Socials la garantia dels subministraments energètics per a les persones en

situació de vulnerabilitat.

8. La creació d’una Comissió de treball amb tots els Grups municipals per endegar un

diagnòstic real de la situació en què es troba el nostre municipi en referència a la

pobresa energètica i la implementació de solucions per les persones afectades.

9. Elaborar un “Pla contra la pobresa energètica” fent participar diverses àrees de

l’Ajuntament com Serveis Socials, Sostenibilitat, Urbanisme o Promoció econòmica,

planificant mesures d’acció i dotar-lo de pressupost per actuar contra la pobresa

energètica, tant a nivell estructural, com per poder reaccionar davant de la

urgència i la dificultat en què es troben moltes famílies. Reclamant els recursos a

aquelles Administracions Públiques que tenen competència.

10. Convocar de manera immediata la Taula sobre la Pobresa Energètica per tal

d'avaluar la situació de milers de llars catalanes, establir prioritats de cara als

propers mesos i acordar la presa de mesures de caràcter immediat.

11. Intensificar les mesures que fomentin la diversificació i la transparència en el sector

privat de l'energia, garantint l'accés a uns preus raonables i transparents, i auditar

els costos sobre els beneficis reals. I, que en cap cas els costos de la gestió es

repercuteixen en les factures que abonen els consumidors.

55

12. Fer arribar aquests acords al Departament de Benestar Social i Família de la

Generalitat de Catalunya, a la Presidència del Govern espanyol, als grups

parlamentaris del Parlament de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis,

a la Federació de Municipis de Catalunya, i a la Taula d’entitats del Tercer Sector

Social de Catalunya.

B.8- Proposició de moció del grup municipal del partit dels socialistes de Catalunya al ple

de l’Ajuntament de la Roca del Vallès, per a reclamar la responsabilitat de la Generalitat

en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipals

Sr. Alcalde.- El darrer punt d’aquest bloc de l’ordre del dia. És una moció també

presentada del partit dels socialistes de Catalunya referent a reclamar la responsabilitat

de la Generalitat en el manteniment del servei públic de les escoles bressol municipal.

Qui té la paraula en nom del PSC, Sr. Carles Fernández?

Sr. Fernández.- A veure, aquesta moció que també ens diran que no correspon i tot això

perquè tenim plantejaments diferents per això hi ha diferents opcions polítiques. No és cap

problema. La presentem. Primer la presentem perquè entenem que l’etapa educativa de

0 a 3 anys forma part del que és tot el procés educatiu d’una persona i, per tant, és bàsica

com qualsevol de les altres etapes de l’educació dels nous ciutadans. Davant de la

situació que s’ha produït que des de que el govern de Convergència i Unió va entrar

l’any 2010, s’han anat produint retallada rere retallada les aportacions que feien pel

manteniment de les escoles bressol i que aquest any, l’aportació és zero i no serveix que

s’escudin en dir no, les diputacions ja ho aporten. Sí, clar del món municipal surten els

diners, la funció de la Diputació és ajudar als ajuntaments, però en aquesta competència,

hi ha una llei del Parlament de Catalunya que diu qui ha de finançar-les i evidentment,

amb el tema del finançament ja sabem que tot és culpa de l’Estat, ja ho sabem, però al

final, un té un pressupost i amb aquest pressupost, un ha de gestionar-lo i ha de fixar

prioritats. Sembla que la culpa de tots els mals és de l’Estat i sempre ens va bé a tots dir

que la culpa és de l’altre, però amb les recursos que tenim hem d’afrontar les coses, els

problemes que tenim, no serveix, està bé lluitar pel que ens correspon i el que tenim dret i

a l’hora de gestionar el que tenim i en aquest sentit, ara és el que, nosaltres el que

plantegem aquí és, bàsicament demanar, que es retorni l’aportació que rebíem els

ajuntaments per aquest serveis bàsic que es retorni i que es torni a fer efectiva, per tant,

puc llegir-los detalladament, però crec que el resum seria aquest, que la Generalitat

assumeixi el que li fixa la llei i, evidentment, que la resposta molt fàcil és dir no com els

diners de l’Estat no vénen, doncs ja no ho fem, bé seguim lluitant pels diners que

corresponen a Catalunya, això a nosaltres no ens arruguem en defensar els diners. Uns els

defensen per una via i els altres els defensem per una altra. Totes legítimes, però defensar

que els recursos que corresponen a Catalunya arribin, ho fem, la major part de partits. Ara,

mentrestant, hem de seguir gestionant el dia a dia i els problemes dels ciutadans i aquest

és un, per tant, el que plantegem aquí és un seguit de peticions. Clar, el que passa és que

com que el que governa a la Generalitat és del seu partit, doncs possiblement no estaran

d’acord. Molt bé, però nosaltres ho tirem endavant perquè si això passés l’aportació

municipal que hauríem de fer per a les escoles bressol seria menor i ens seria més fàcil o

hauríem de posar menys recursos per suplementar aquesta situació que tenim en aquest

moment que abans parlàvem de menys alumnes. És a dir, si sumem l’aportació que ja fem

l’Ajuntament, més l’aportació extra que fem per la situació conjuntural actual, doncs si

tinguéssim aquest recursos, n’hauríem de posar menys, per tant, menys recursos que

haguéssim de posar aquí, vol dir menys recursos que disposem per a altes qüestions i com

tothom va mancat de recursos, defensar el recursos pels municipis és la nostra funció

56

perquè al final, aquesta moció el que acaba dient és que el que demanem és que

l’Ajuntament de la Roca li arribin uns recursos que alliberin partides perquè les puguem

destinar a altres situacions que, com qualsevol municipi de Catalunya i de tot el món, com

que no tenim recursos suficients per cobrir totes les necessitats qualsevol recurs que

puguem incorporar ens ajuda, per tant, estem parlant de problemes de la Roca, no

parlem de temes generals.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Carles Fernández. Algun comentari, Sr. Albert Gil en nom

d’Esquerra republicana de Catalunya?

Sr. Gil.- Sí. Aquesta moció és molt genèrica. Vull dir, està molt bé al final de dir que no

parlem de temes generals, sinó que parlem de temes de la Roca. Evidentment, perquè

tenim 2 escoles bressol, però amb el mateix, en el punt anterior, també estàvem parlant

de coses que són les realitats i aquí jo, sí, sí, sí per això li dic, una moció que sigui així, el que

sí que instaríem a la Generalitat de Catalunya, al governi qui la governi, igual que

parlàvem abans és doncs el tema de prioritzar, diguem-ne l’educació de 0 a 3 anys.

D’acord? Però també lligat a quan hi hagi els recursos que ho sustentin perquè sí que és

veritat que diem nosaltres podem gestionar una bossa, però és que d’aquesta bossa, al

final, estem tirant tot el país endavant de coses que ens pertoquen i coses que no ens

pertoquen. El mateix que estem parlant que hem de fer un esforç des dels municipis de

tapar forats que no ens pertoquen. Avui en dia la Generalitat està fent el mateix.

Evidentment, amb polítiques de cadascú, doncs suposo que sí i per això hi ha un govern

que governa i uns altres governs que no han governat, per tant, entenc que les prioritats

siguin també el tema econòmic, és a dir, ara mateix no podem dir que si la Generalitat

rebia 10 fa 6 o 7 anys, avui en rep 3 i a sobre d’aquella manera. A veure, si nosaltres a

casa nostra no podem fer el mateix perquè se’ns ha reduït els ingressos això és

extrapolable a tot arreu i al final nosaltres prioritzem. Hem de prioritzar. D’acord, d’acord.

No, no, però vull dir que després al prioritzar també ve tot el que parlàvem, no? Jo deia

l’expoli del 7 % del sou, em deia el Dani, no? Val, doncs això és un expoli que s’ha fet als

treballadors públics que ara s’està recuperant i provablement, això no vol dir que s’hagi

de prioritzar una cosa o l’altra. Però tan important és el tema de les escoles bressol com

que els treballadors públics recuperin, però suposo que això ho hem d’anar treballant,

però tot surt d’una mateixa bossa, per tant, nosaltres el que sí que faríem seria demanar

una moció on s’insti això, però que sigui quan es pugui i si mentrestant l’Ajuntament o

cada ajuntament ha d’anar fent un esforç per arribar a tapar aquest forat, doncs

benvingut sigui i no sé si dèiem que ara ja farà 2 anys que estem aportant molts diners i és

veritat, s’està portant molts més diners per a la Torreta, per a l’escola bressol de la Torreta

que per la de la Roca, però la de la Roca va néixer, en un moment, on els gossos es

lligaven en llonganisses i avui en dia, la llonganissa no arriba ja, sí, és una cosa que saps

que es feia i perquè t’ho diuen, per tant, entenguem que les situacions també han canviat

molt. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Sr. César Alcalá, en nom del P.P.?

Sr. Alcalá.- Aviam, primer agrair-li al Sr. Carles Fernández que no hagi posat tota la tinta en

què la culpa és del govern de l’Estat i és de la Generalitat en aquest cas.

En dues coses que ell ha dit, hi estic completament d’acord, és a dir, que de zero a tres

anys, no és que després amb Convergència atacaran per aquesta banda, per això dic

que gràcies perquè no ha estat tan fort. És un dret fonamental, evidentment, de zero a

tres anys i, evidentment, aquesta moció que entreu està molt lligada amb el punt 2, que

hem aprovat que era de donar uns diners a la Torreta i a l’escola bressol.

57

Deies de gestionar el dia a dia, aviam, gestionar el dia a dia, sigui l’Estat, la Generalitat o

la Diputació o l’Ajuntament és el que estem fent, gestionar el dia a dia. Hi ha un conveni

entre Generalitat i Diputació que la Diputació, avui en dia, dóna els diners que no dóna la

Generalitat. No els dóna la Generalitat poder perquè el govern de l’Estat no li dóna els

diners, anem a suposar que és així perquè com que sempre el govern de l’Estat té la

culpa, doncs anem a suposar que la culpa és del govern de l’Estat, però malgrat tot, hi ha

uns diners que la DIputació ens dóna a nosaltres i nosaltres fem una cosa complementària,

“con lo cual”, trobo aquesta moció una mica fora de lloc perquè d’una manera o d’una

altra s’està cobrint el que tu deies que era un dret fonamental, d’una manera o d’una

altra, sigui Diputació, sigui Generalitat o sigui l’Ajuntament, “con lo cual” en aquest punt

no hi puc estar d’acord amb la moció aquesta vostra. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. César Alcalá . Té la paraula la regidora d’Ensenyament, la Sra.

Marta Pujol en nom de Convergència i Unió.

Sra. Pujol.- Bé, jo, en principi, no volia dir massa sobre aquesta moció, però se m’està

plantejant que resulta que el ple municipal és un lloc on debatre la política general del

país i crec que no és el lloc. Aquí, hem de debatre la política municipal que és el que ens

incumbeix i és pel que estem aquí tots plegats, per lluitar pel nostre municipi i en aquesta

línia, des de la regidoria d’ensenyament, sempre hem lluitat perquè la mancança de

diners per part del govern de la Generalitat, en aquest cas, que jo crec que tampoc fa

falta obviar o intentar negar que és així, el Departament no aportar aquests diners per la

subvenció, ell s’ha buscat la vida i li ha dit a les diputacions que els aportin, la Diputació

ha dit que sí i serà perquè té més calés i els pot donar, doncs de la regidoria

d’Ensenyament, hem procurat que les escoles bressol del nostre municipi segueixin donant

el servei que hem de donar pels nostres infants de 0 a 3 anys i que quan ha tingut

problemes de tresoreria, només tenim una garantia per part del Departament

d’Ensenyament o per part de la Generalitat de Catalunya que l’Ajuntament rebria els

diners, nosaltres hem fet un avançament que crec que és el que ens toca fer, vetllar

perquè l’escola bressol obri cada dia i els nostres infants hi puguin anar i tots els altres

debats estan, jo crec, fora de lloc. Vénen eleccions, és cert, unes al maig i unes altres al

setembre i cal posar llenya la foc i encendre el caliu electoral, que és em sembla el que

estem fent, sobretot el senyors del PSC. Moltes gràcies.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sra. Marta Pujol. Fem un segon torn, Sr. Carles Fernández.

Sr. Fernández.- Sí, home, en primer lloc, és el segon punt, en què parlem d’educació i en

aquest ja l’han deixat parlar a la Sra. Pujol. Ja em sembla bé.

Sra. Pujol.- Un moment, en el primer punt, no he parlat perquè jo no he volgut parlar. Els

meus companys i l’alcalde en aquest cas, em deixa parlar sempre que vull.

Sr. Alcalde.- Senyora...Sr. Carles Fernández, continuï, si us plau.

Sr. Fernández.- No, no passa res, jo només li dic que tingui la mateixa agilitat en tallar-nos a

nosaltres que la que té en tallar als del seu grup.

Sr. Alcalde.- ja sap que deixo parlar molt sovint, però si vostè va de provocador, doncs es

pot trobar aquestes coses. Continuï, si us plau.

Sr. Fernández.- Dit això, home a veure, se’ns ha acusat d’electoralisme i jo només,

senzillament, he fet una apreciació. No és el primer cop que passa això, per tant, i en

algun cas, bé, deixem-ho aquí. En tot cas...

58

Sr. Alcalde.- Si us plau, mantinguem les maneres, l’ordre, argumenti si té arguments...

Sr. Fernández.- Home, si ...

Sr. Alcalde.- Que és el lloc on s’ha de fer..

Sr. Fernández.- Sr. Ros. Si us plau, continuem. Quan veig que el primer que falta al respecte

és el Sr. Alcalde, jo a partir d’aquí, ja és a dir, tot és possible i acceptable. Jo quan ho

desitgin seguiré intervenint, no tinc cap pressa.

Sr. Alcalde.- Està en l’ús de la paraula. No sé si se n’ha adonat.

Sr. Fernández.- A veure, primera cosa, quantes mocions s’han debatut aquí de temes que

afecten a país i que afecten a tot arreu. Quantes? Presentades algunes per

Convergència, algunes pel PSC, algunes per Esquerra Republicana i d’altres per d’altres

grups. Quantes? Per tant, Sra. Marta Pujol, diguem-ne, home, siguem seriosos. És a dir,

només són acceptables les que van a favor del que jo penso i les que no, no? Per tant, és

a dir, hi ha hagut moltes mocions que no afectaven directament al municipi, de molts

tipus, eh?. De molts tipus, presentades... sí, Sra. Marta Pujol, pensi una mica i en trobarà

unes quantes, de molts tipus, per tant, això no em preocupa gens i menys perquè al final,

directe o indirectament, totes acaben tenint a veure amb els ciutadans. Som ciutadans

de la Roca, també som ciutadans de Catalunya, de l’Estat espanyol de moment i

d’Europa, per tant, al final, les mocions ens acaben afectant més o menys directament i

aquesta ens afecta molt directament perquè tots els diners que el món municipal destina

això que és responsabilitat de la Generalitat d’acord amb la Llei d’Educació de

Catalunya, sinó que la modifiquin. Si es modifica, ja està s’assumeix i punt, però

mentrestant, qui té l’obligació de fer-ho d’acord amb la llei d’educació de Catalunya,

per tant, si no ho fa la Generalitat i ho fa el món municipal són menys recursos que el món

municipal disposa per a altres problemes que n’hi ha i molts i vostès, com a regidors, saben

que no disposen de tots els recursos que necessitarien per poder tirar endavant les pròpies

polítiques que vostès volen fer, ho saben, però ho saben vostès i ho sap qualsevol regidor

que estigui en govern a Catalunya de qualsevol partit. Per tant, defensar que els recursos

del món municipal, els gestioni el món municipal i no la Generalitat que a través de ser del

mateix partit de la Diputació i diu ara faràs això i els altres diuen “ok” i ho fem i llavors amb

això tapem una mica la boca, doncs no perquè aquests diners que té la Diputació,

aquests diners que es destinaran a això, no els destinaran a altres coses i aquesta és la

queixa. És electoralisme segons vostè? Molt bé, és electoralisme, però al final, són uns

recursos que, d’acord amb la llei, pot rebre el municipi i que no el rep perquè no anem,

perquè tot i així, Diputació se’n fa càrrec ja de la primer, és a dir, no el 1.800, sinó dels 800

que aportava a última hora la Generalitat. No del total, sinó de la part última, la resta o

ens la mengem els ajuntaments o se la mengen els pares, per tant, d’això estem parlant i,

per tant, jo sé que a partir d’ara, qualsevol proposta que presenti qualsevol de nosaltres o

les que presentin vostès segons com, tot estarà titllat d’electoralisme ara, tot, perquè ara

entrem en període pròxim a eleccions, a dues, dues segures i veurem si una tercera també

abans de final d’any o no, però tot estarà titllat, però no per això deixarem de fer les

coses. Ni vostès deixaran de fer les coses que pensin que han de fer, ni nosaltres deixarem

de fer les coses que pensem que hem de fer i, per tant, miri jo no, aquesta proposta

respon a això i sí que acaba afectant, ja li he dit, al municipi de la Roca. D’acord que si

fem llei i després, no es poden pagar, doncs modifiquem les lleis i ajustem-les, però si no

modifiquem la llei, qui està incomplint la llei en aquests moments és el govern de la

Generalitat i els perjudicats el municipi i els ciutadans perquè tots anem fent ajustos en

aquest tema, però això no treu que igual que des de Catalunya, demanem a l’Estat allò

59

que correspon a Catalunya. Des dels ajuntaments, demanem a la Generalitat allò que

correspon als ajuntaments és la funció de cada administració i jo ja sé que quan governen

els teus, es fa més difícil perquè des de dalt et diuen: home no em toquis els nassos amb

les dificultats que tinc, perquè ells també tenen dificultats i no ho dubto, però és la situació

en la que ens trobem i, per tant, tota la resta a partir d’aquí podem desqualificar-ho tot el

que fem, però la situació és aquesta.

Sr. Alcalde.- Molts gràcies, Sr. Carles Fernández. Quantes intervencions hem fet? Si? Sr.

Fernández, quantes intervencions ha fet? Sí, em sembla que n’hem fet 2 ja. Em fet 2

rondes, no?

Sr. Fernández.- jo crec que jo n’he fet 2...

Sr. Alcalde.- Perdó, sí. Té raó sí. Sí, sí, cert, cert. Té raó. Sr. Albert Gil, en nom d’Esquerra

Republicana de Catalunya.

Sr. Gil.- Gràcies. No, no és que, jo li deia a la Sra. Pujol, a la Marta, no, no, jo li deia a la

Marta que jo sempre he defensat que les mocions de país s’han de portar aquí, de fet, el

que m’havia fet els retrets de portar les mocions de país, sempre havia estat el PSC, amb

temes de país perquè deien que no d’això, vull dir que les coses es van remenant. De tota

manera, és el mateix, vull dir, això la frase ara aquesta del final és veritat, ara quan

governa qui governa, li és molt difícil criticar els seus. Bé, nosaltres no ho sabem això, però

es veu que sí. Sí, però d’una manera diferent. Lo poquet que vam estar, era una manera

diferent. No, no, perdoneu. No ens reneguem, eh? Vull dir... sí, sí i seguim defensant que es

van fer coses malament, però se’n van fer moltes de bones, encara que no se’n

reconeguin cap, eh, però, durant aquella etapa també se’n van fer de bones. Per tant,

això és bo que arribi les coses de país a la Roca pels 2 temes. Al final, arribem a la mateixa,

eh? Provablement, aquesta moció no sigui el que pretendríem i això hauria de ser el que

hem dit moltes vegades, que anem a una comissió, és a dir, a una comissió informativa del

pel i que, realment, es parlés allà i que, realment, d’allà poguéssim sortir, com a mínim,

modificant alguna cosa que ens permetés arribar a alguna cosa més. Nosaltres votarem

favorablement perquè arribem al fons, que el fons al final, és demanar a qui governi a la

Generalitat, és igual. La Generalitat com a un ens, no al Mas o no a qui sigui, sinó com a la

Generalitat l’obligació de pagar i de fer front a les seves obligacions, igual que a nosaltres

en ve qualsevol i ens obliga a fer un pagament, per tant, oi que tenim aquestes

obligacions?, fem-les i després ja veurem què ens comporta, per tant, en el fons poder en

el forma no, però en el fons hi estem d’acord, per tant, no podem votar-hi en contra. La

votarem favorablement, esperant que la Generalitat pugui tenir recursos i llavors, si quan

té recursos la Generalitat convergent no li dóna la gana de pagar els diners, llavors sí que

ja anirem amb el carro gros i els direm de tot. Mentrestant, ens hauríem de creure o, com

a mínim, nosaltres ens creiem o jo em vull creure que és perquè no es poden fer aquestes

coses. No perquè no els doni la gana. Això és una percepció meva eh? Simplement. I en

quant això, si jo sé que hi ha prou diners per pagar-ho tot i es paga només una part, però

l’altre no. La social no es toca, no sé què, llavors em veuré que realment és això. Llavors,

mentre les retallades vinguin, en principi, per tot arreu, entendré que és perquè no hi ha

prou diners. En el fons hi estem d’acord i votarem favorablement.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Albert Gil. Sra. Marta Pujol.

Sra. Pujol.- Bé, jo només volia aclarir que a mi, sempre se m’ha deixat parlar, encara que

de vegades he dit alguna bajanada, però ningú m’ha dit que calli. Almenys els meus

companys de govern. Això que quedi clar. M’he sentit una mica al·ludida masclistament

Carles. Sí, no m’ha agradat. El to en què ho has fet en aquell moment. Segurament no era

60

així, però jo m’he sentit així. Llavors, l’únic que també sobre el tema de la moció, jo crec

que a tots ens agradaria que la Generalitat complís amb les seves obligacions

econòmiques perquè ens trauria molts mal de caps de sobre perquè a nosaltres, quan ens

truquen les directores de les escoles dient-nos que no tenen diners, doncs ens generen un

problema en l’àmbit intern, però també comparteixo el que diu el Sr. Albert Gil, doncs que

si aquests diners els pot suportar la Diputació, malgrat que això suposi no invertir en altres

coses, doncs benvinguts siguin els diners perquè a nosaltres no ens convé generar-nos més

dificultats ple que fa a l’economia municipal i si els diners vénen de la Diputació, doncs

benvinguts siguin. Altres debats sobre si això està ben fet o no està ben fet, el podríem fer,

però en moments de dificultat, doncs si el recurs es pot aconseguir un altre lloc, doncs la

veritat és que s’agraeix. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies. Sra. Marta Pujol. Jo faig un parell de consideracions per acabar.

Aviam, una primera sobre el tema d’aquest tipus de mocions generalistes i no específiques

del que passa en el nostre municipi. Jo els posaré un exemple que és l’alcalde de

Granollers, l’alcalde Josep Mayoral, del PSC, al qual coneixen prou bé, el germà gran per

dir-ho d’alguna manera, la ciutat referència del Vallès Oriental. Van prendre una decisió i

és que aquest tipus de mocions, com que en teníem tantes, les tractaven en comissió, les

votaven en comissió i després en el ple feien un resum i ho fan així. A data d’avui, ho fan

així des de fa molts anys, aquí segurament no i perquè tenen un ROM i ho fan d’aquesta

manera. Nosaltres aquí i en tot cas, crec que el nostre grup som el que menys n’ha

presentat d’aquest tipus i podem parlar amb tranquil·litat, primer perquè portem gairebé 8

anys de govern, per tant, no és lògic des de govern presentar-les. No s’acostuma a

presentar des de govern, s’acostumen a presentar més des de l’oposició i els anys que

vam estar en l’oposició, hi havia un govern a la Generalitat de Convergència i Unió també

i no ens dedicàvem a presentar mocions d’aquest tipus normalment. No dic que no

n’haguem presentat alguna que segur que n’hem presentat alguna també, però no hem

fet d’això la nostra base de fer política. Nosaltres hem estat aquí, com ha dit la regidora,

per la política municipal, per la política de proximitat que és la que interessa i per

solucionar els problemes directes dels ciutadans que és el que ens preocupa. Dit això,

doncs entrant en el tema, sí que voldria dir algunes coses i és que aquesta és una moció

molt similar a l’anterior i el sentit de votació del nostre grup serà abstenció, per tant, la

moció prosperarà amb els grups de vostès, però hi ha una sèrie de coses que s’han de

tenir en compte. Jo m’he preocupat perquè tant el regidor del PP Com el regidor del PSC,

suposo que combreguen en més d’una cosa, doncs han fet servir paraules com servei

bàsic, dret fonamental, estem davant d’una etapa d’educació no obligatòria. No

obligatòria, per tant, quan parlem de serveis i drets fonamentals...

Sr. Fernández.- ... amb nosaltres o amb vostè ?

Sr. Alcalde.- Jo estic fent unes consideracions i m’ha preocupat sentir això en aquest

plenari perquè, en aquest moment, estem parlant d’escoles bressol i amb això totalment

d’acord, però ara ho diré si em deixa intervenir. Clar, jo quan es diu servei bàsic, vol dir

imprescindible, recursos necessaris, etc. Que és important, totalment d’acord. Totalment

d’acord i com diuen els antecedents de la moció, dons s’han pres decisions perquè el

servei d’escola bressol estigui implantat en els nostres municipis en la complicitat i la

col·laboració dels municipis i amb la manca de finançament que és la situació

lamentable a la qual ens enfrontem, però en aquesta situació lamentable, hem de saber-

ho tot, és l’ofegament a què sosté l’Estat espanyol a la Generalitat de Catalunya, per tant,

hem de detectar, la Generalitat no és l’adversari. Clar, aquesta moció és una moció

directament contra la Generalitat de Catalunya. Ho he dit, ho acabo de dir ara mateix i

contra el govern de la Generalitat de Catalunya i de retruc rep tothom. D’on surten els

diners? Aviam, a l’any 2015, els ajuntaments, rebrem 875 € per alumne i els rebrem perquè

61

hi ha un conveni Diputació Generalitat que garanteix que aquests diners arribin i arribaran

de Diputació que té tresoreria i té recursos, però és que la resta d’anys anteriors en què la

xifra era aquesta 875 €, que és una de les preguntes que estan per aquí. Una de les

preguntes que s’ha fet és d’on venien aquests diners, reclamar a la Conselleria, aviam si

ho trobo. El sisè, reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139.000.000 €

dels exercicis 2012,,2013 i 2014. Jo parlo per l’Ajuntament de la Roca, nosaltres els hem

cobrat. Poder el 14 encara no, però el 12 i el 13 sí, per tant, nosaltres hem anat cobrant

tard, però hem anat cobrant, altres coses no les hem cobrat de la Generalitat, però

aquesta sí i llavors clar és quan, com ha dit la regidora abans, quan hem pogut, quan

teníem el dret reconegut, hem pogut anticipar els diners de la nostra tresoreria per ajudar

al sosteniment del servei. Com ho ha resolt la Generalitat? Doncs convenint amb la

Diputació de Barcelona. Cobrarem i cobrarem de la Diputació i cobrarem abans. No

patirem aquests retards, per tant, hi ha una solució immediata. Demanar ara que es posin

pressupostos 2015, que també està posat per aquí, doncs vol dir condemnar-nos a cobrar

el 2017 o al 2018. En canvi amb el conveni amb Diputació cobrarem al 2015. Millor que

això impossible, per tant, sapiguem on estem. També una altra consideració. D’on vénen

aquests diners perquè quan parlàvem dels 1.800 € famosos. Això es retrotrau al governs

Zapatero, que és el que va fixar l’import i el que havia de fer fluir aquests diners cap a la

Generalitat de Catalunya. Aquests diners del govern central de 1.800 € fa molts anys que

no flueixen cap a la Generalitat de Catalunya. D’on surt la xifra 875 €. Això s’ha de saber

també. Hi ha un govern municipal d’una gran ciutat, la segona ciutat de Catalunya,

Hospitalet de Llobregat, alcaldessa del PSC, la Sra. Núria Marín que el càlcul i el cost de les

escoles bressol d’Hospitalet és de 275 € per alumne. Amb aquests números cotejats i

comprovats es va determinat la xifra amb què la Generalitat podia assumir el cost de les

escoles bressol que, segurament, una escola bressol, a la Roca, és més costosa,

segurament. Segurament, estem en una altra realitat social més dispersa, més

escampada, amb un altre clima, amb uns edificis de tipologia aïllada, a quatre vents, tot

això és més costos i segurament, Hospitalet té una capacitat de fer-los més sostenibles,

més econòmics. Doncs a veure, aquest número es va calcular els diners que se’ns aporta i

nosaltres hem hagut de fer aquest esforç de 300 € per alumne de economia municipal

perquè no arribàvem a cobrir el servei amb els 875, per tant, a la Roca ja hem fet un

esforç. Aquesta és la realitat pragmàtica. Aquesta és donar solucions als nostres ciutadans

com deia abans al regidora i no fer aquest tipus de estratègies polítiques que poden ser

electoralistes o no. No entraré jo ara en aquesta consideració, però sí que és cert, que en

aquest moment, el govern actual de la Generalitat, quan la Generalitat no és l’adversari.

Institucionalment i per lleialtat institucional, jo crec que l’Ajuntament de la Roca hauria

d’estar al costat del govern de la Generalitat, al costat amb aquesta lluita contra

l’ofegament econòmic, que és una de les principals traces que estan fent malbé el nostre

país i crec que aquest seria el debat i no cap altre.

Passem a votació

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels

grups municipals del PSC, d’ICV-EUIA i d’ERC i 8 abstencions, manifestades pels regidors

dels grups municipals de CIU i del P.P, el dictamen, el qual literalment, diu:

“El Grup Municipal Socialista EXPOSA:

El Projecte de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015, aprovat pel

Govern i presentat al Parlament el 2 de desembre de 2014, no contempla cap

partida destinada al finançament de les escoles bressol municipals.

62

Al respecte, l’actual marc normatiu referent a l’educació dels 0 als 3 anys a

Catalunya el desenvolupen dues lleis aprovades pel Parlament: la Llei 5/ 2004 de

llars d’infants de qualitat i la Llei 12/2009 de 10 de juliol d’Educació, en els quals es

regula la plena responsabilitat de la Generalitat en la creació i el sosteniment de

les escoles bressol municipals i la col·laboració dels ajuntaments en la construcció

dels equipaments i la gestió d’aquest servei públic.

Aquesta col·laboració del món local en la creació de l’actual xarxa pública de

país va ser aprovada a través de la Llei 5/ 2004 de llars d’infants de qualitat on

s’establia l’objectiu de crear 30.000 noves places atenent a la Iniciativa Legislativa

Popular que reclamava aquesta oferta pública. La contribució dels ajuntaments va

ser fonamental per assolir la voluntat ciutadana i va superar en escreix el nombre

de noves places.

En aquests moments, malgrat la gravetat de la manca de finançament de la

Generalitat, són 546 els ajuntaments que compten amb aquest servei educatiu

públic oferint a les famílies més de 57.000 places (en 929 centres) per atendre

aquesta etapa educativa tan cabdal per al desenvolupament personal i per a

l’èxit de l’infant en el seu posterior ensenyament obligatori, així com per al suport a

la dona i l’acompanyament educatiu a les famílies.

És per això que cal reprendre com a objectiu de primer ordre el lideratge, la

promoció i la coresponsabilitat de totes les administracions públiques, respecte a

aquesta etapa educativa. Per responsabilitat de país, no s’hi val a deixar aquesta

etapa educativa solament en mans de les administracions locals o a la lliure

competència del mercat. L’administració educativa del nostre país -el

Departament d’Ensenyament- no pot restar al marge d’aquesta qüestió si no vol

incórrer en una inacció sobre una de les seves competències directes.

El compromís històric del Govern Autonòmic amb el món local, per al sosteniment

de les escoles bressol de titularitat municipal, existia molt abans dels acords

parlamentaris. Així l’any 2001 la Conselleria d’Ensenyament col·laborava amb 600.-

€ i, posteriorment, va signar amb les Entitats Municipalistes tres Acords Marcs per

formalitzar la contribució econòmica amb tots els municipis per un igual, en funció

d’uns mòduls econòmics per cada plaça: Acord Marc de 21 de gener de 2002

(1.400.-€/plaça/funcionament/any), Acord Marc de 14 de febrer de 2005 (1.800.-

€/plaça/funcionament/any i 5.000.-€/plaça/creada) i Acord Marc de 19 de

novembre de 2010 (1.800.-€/plaça/funcionament/any) vigent fins al 31 de

desembre de 2011.

A estat en aquests darrers anys, a partir del 2012, quan el Departament

d’Ensenyament va decidir reduir un 51% la seva aportació (de 1.800.-€ a 875.-

€) i quan va decidir diferir el pagament d’aquests imports “retallats” a les

diputacions (a partir del curs 2012-13) la qual cosa ha generat desigualtats

territorials (el cost plaça s’ha finançat de diferent manera en funció de la dotació

provincial) i el trasllat exclusiu del finançament al món local.

Aquesta realitat es contradiu amb els acords parlamentaris ja que els Pressupostos

aprovats pel Parlament de Catalunya hi ha anat constant, al llarg dels darrers anys,

una partida finalista destinada a les “llars d’infants de titularitat municipal”. Així, el

pressupost 2012 es va aprovar amb una partida de 47M d’euros, el 2013 es va

prorrogar el pressupost (per tant, amb el mateix import de 47M d’euros) i al 2014 el

63

Parlament va destinar 45M d’euros per a les places de les escoles bressol dels

ajuntaments.

És per tot això, que la Comissió Informativa, en virtut de les atribucions que li han

estat conferides, proposa al Ple municipal, el qual decidirà el que cregui

convenient, l'adopció dels següents acords:

PRIMER.- Instar al Govern de la Generalitat, com a Comunitat Autònoma amb

competència plena en matèria d’educació, el manteniment de l’actual xarxa

pública de llars d’infants municipals atenent a la seva responsabilitat institucional.

SEGON.- Demanar al Govern de Catalunya la restitució immediata de la partida

pressupostària finalista del Departament d’Ensenyament per al finançament del

servei públic d’escoles bressol municipals, per tal de cobrir com a mínim un mòdul

econòmic de 1.600.-€ per plaça/funcionament/any, i comprometre's a augmentar-

ho progressivament fins als 1.800.-€ plaça/funcionament/any.

TERCER.- Reclamar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment dels pertinents

convenis, segons el que estipula la Llei d’Educació de Catalunya, incorporant una

estabilitat temporal i la corresponent clàusula de garantia de compliment dels

compromisos de pagament, per garantir la prestació del servei en les llars d’infants

de titularitat municipal.

QUART.- Sol·licitar a la conselleria d’Ensenyament el restabliment de la

convocatòria de beques amb la finalitat de garantir la igualtat d’oportunitats i

l’equitat en l’accés al servei.

CINQUÈ.- Garantir a les administracions locals el pagament dels deutes pendents

derivats de les despeses realitzades en concepte de funcionament i places,

despesa que correspon a la Generalitat, d’acord amb la petició formalitzada pel

Fòrum d’Alcaldes i Alcaldesses per l’Educació a Catalunya.

SISÈ.- Reclamar a la Generalitat quina ha estat la destinació dels 139 milions

d’euros dels exercicis 2012, 2013 i 2014, anys en els que la conselleria

d’Ensenyament tenia assignada una partida finalista per aquests centres sense que

s’executés cap via de finançament.

SETÈ.- Notificar l’acord d’aquest Ple a la Conselleria d’Ensenyament, a la Mesa del

Parlament i el grups presents al Parlament de Catalunya, a les entitats

municipalistes del país, les associacions educatives i AMPA del municipi.”

PROPOSTA D’APROVACIÓ DE RECTIFICACIÓ D’OFICI, PER ERRADA MATERIAL, DE L’ACORD DE

LA MODIFICACIÓ DEL PREU ANUAL DEL CONTRACTE DE GESTIÓ DEL SERVEI DE NETEJA VIÀRIA

Alcalde.- Bé, doncs exhaurit l’odre del dia d’aquest bloc de dictàmens, propostes o

mocions resolutòries. Hi ha un assumpte sobrevingut i 2 mocions d’urgència per els quals

haurem de tractar conjuntament la urgència i votar-la a part i tractar les mocions. Ens han

repartit l’assumpte sobrevingut, crec que ho tenen tots. En tot cas, anem per ordre i

després anirem passant les mocions.

Tractem el punt de la rectificació. Té la paraula el regidor d’hisenda el Sr. Manel Álvarez.

64

Sr. Álvarez.- Es tracta d’intentar modificar o solucionar una errada material que es va

donar en el ple 27 de novembre de 2014. Allà es va aprovar per 10 vots a favor de

Convergència i Unió, del Partit Popular de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-

Esquerra Unida i alternativa i d’Esquerra Republicana i 6 abstencions del PSC. La petició en

data 28 d’octubre de 2014 havia presentat la mercantil Urbaser, que és l’empresa que

està donant el servei de neteja viària, de revisió de preus del contracte que està en vigor,

aquesta empresa que és l’adjudicatària d’aquest contracte presenta a l’Ajuntament la

modificació de preus per a l’any 2015. És un import petit. Crec recordar que estava al

voltant dels 200 € i això s’ha d’aprovar pel ple, aquest nou import. El que proposem és

rectificar els imports que es van portar a aprovació aquell dia. Rectificar els imports que es

van donar amb els acords segon i tercer d’aquest punt, com dic del 27 de novembre de

2014, de manera que allà on deia 296.708,29 €, més el 10 % d’IVA, en realitat havia de dir

un import inferior perquè aquest import ja era amb l’IVA inclòs i, per tant, havia de dir

269.734, 81 € més el 10 % d’IVA. Aquest seria el primer canvi, passar de 296 a 269 i allà on

deia 326.379,12 € IVA inclòs. Aquí hi havíem sumat l’IVA, quan l’import anterior era

incorrecta, havia de dir 296.708,29 IVA inclòs, per tant, són imports inferiors, va ser un error

a l’hora de fer els càlculs, l’import que tenia era ja amb l’IVA inclòs i es va afegir un IVA

que ja estava incorporat, per tant, passaríem de 296 a 269 i de 326 a 296. Una errada

material que com l’aprovació va ser del ple, doncs correspon al ple rectificar-la. Aquest

seria el punt número 1 de l’acord. El punt número 2 de l’acord seria informar que la resta

dels acords que consten en l’apartat, en la part dispositiva de l’acord d’aquell ple de 27

de novembre es mantenen inalterats, per tant, tot queda igual, únicament modifiquem

aquests imports. A l’acord número tercer seria adjuntar aquest acord i a l’acord de

modificació del preu anual del contracte de gestió de servei de neteja viària. És a dir, allò

que es va aprovar és incorrecta, per tant, adjuntaríem aquest acord d’avui i l’acord quart

seria notificar l’acord d’avui a l’empresa mercantil Urbaser, SA. Que és l’empresa que està

donant el servei de neteja viària perquè sàpiguen que els imports són els que aprovem

avui i per últim, traslladar aquest acord als serveis econòmics i d’intervenció i a l’oficina de

contractació municipal de la Roca del Vallès als efectes de coneixement i control

posterior. En definitiva, es va donar un import que es creia que era sense IVA, però que ja

incorporava l’IVA i, per tant, es va modificar els imports amb imports inferiors als que es van

aprovar aquell dia.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Manel Álvarez. Algun comentari? Cap comentari?

Bé, doncs ara votarem primer la urgència

Passem a votació

Sí, aprovada la urgència per unanimitat.

Passem a votar l’acord

Conclòs el debat per l’alcalde, s’aprova la proposta per 10 vots a favor, manifestats pels

regidors dels grups municipals de CIU, del P.P, d’ERC i d’ICV-EUIA i 7 abstencions,

manifestades pels regidors del grup municipal del PSC, la proposta, la qual, literalment,

diu:

“ATÈS que el Ple de la Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de

novembre de 2014, va aprovar per 10 vots a favor manifestats pels regidors dels

grups municipals de CiU, del PPC, d’ICV-EUiA i d’ERC i 6 abstencions, manifestades

pels regidors del grup municipal del PSC, la petició, de data 28 d’octubre de 2014

de la mercantil Urbaser, SA. (amb CIF número A-79524054), la revisió de preus del

65

contracte de la gestió del servei de la neteja viària del municipi de La Roca del

Vallès, corresponent a l’exercici 2015.

ATÈS l’existència d’una errada material en els Acords Segon i Tercer, que d’acord

amb l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú, pot ser rectificada

en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats.

ATÈS l’informe de la Intervenció municipal, de data 27 de gener de 2015, que

considera necessari subsanar l’errada material detectada en el redactat dels

Acords esmentats.

Es per tot això que es PROPOSA al Ple de la Corporació municipal, l’adopció dels

següents Acords:

PRIMER.- RECTIFICAR, a l’empara de l’article 105.2 de la Llei 30/1992, de 26 de

novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú, els Acords Segon i Tercer de l’Acord pres pel Ple de la

Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de novembre de 2014, de revisió

de preus del contracte de la gestió del servei de la neteja viària del municipi de La

Roca del Vallès, corresponent a l’exercici 2015, d’acord amb:

- El que consta:

SEGON.- DETERMINAR com a cost del contracte de la gestió del servei de la

neteja viària del municipi de La Roca del Vallès, d’acord amb la Resolució

d’Alcaldia-Presidència, de data 16 de febrer de 2011, registrada en el Llibre de

Resolucions d’Alcaldia-Presidència, amb el número 2011/179, en data 18 de

febrer de 2011 (i ratificat pel Ple de la Corporació municipal), corresponent a

l’exercici 2015, l’import total de 296.708,29 euros (més l’IVA corresponent, que és

del 10%), quedant fitxat en un import total agregat de 326.379,12 euros. Als

efectes informatius, l’increment que s’observa, en relació al cost del servei de

l’any 2014, és del 0,0506207 %, que en termes monetaris, representen 150,12 euros

anuals.

TERCER.- INFORMAR que el preu màxim per al contracte de neteja viària queda

determinat en 326.379,12 euros (IVA inclòs) que es comptabilitzarà en l’aplicació

pressupostària codificada amb el número 06 163 22700 – Neteja viària del

Pressupost general per a l’any 2015.

- El que hauria de constar:

SEGON.- DETERMINAR com a cost del contracte de la gestió del servei de la

neteja viària del municipi de La Roca del Vallès, d’acord amb la Resolució

d’Alcaldia-Presidència, de data 16 de febrer de 2011, registrada en el Llibre de

Resolucions d’Alcaldia-Presidència, amb el número 2011/179, en data 18 de

febrer de 2011 (i ratificat pel Ple de la Corporació municipal), corresponent a

l’exercici 2015, l’import total de 269.734,81 euros (més l’IVA corresponent, que és

del 10 %), quedant fitxat en un import total agregat de 296.708,29 euros. Als

efectes informatius, l’increment que s’observa, en relació al cost del servei de

l’any 2014, és del 0,0506207 %, que en termes monetaris, representen 150,12 euros

anuals.

66

TERCER.- INFORMAR que el preu màxim per al contracte de neteja viària queda

determinat en 296.708,29 euros (IVA inclòs) que es comptabilitzarà en l’aplicació

pressupostària codificada amb el número 06 163 22700 – Neteja viària del

Pressupost general per a l’any 2015.

SEGON.- INFORMAR que la resta dels Acords que consten en la part dispositiva de

l’Acord pres pel Ple de la Corporació municipal, en sessió ordinària de 27 de

novembre de 2014, es mantenen inalterats.

TERCER.- ADJUNTAR aquest Acord a l’Acord de la modificació del preu anual del

contracte de gestió del servei de neteja viària, aprovat pel Ple de la Corporació

municipal, en sessió ordinària de 27 de novembre de 2014, passant a formar part

integrant de la mateix.

QUART.- NOTIFICAR aquest Acord a la mercantil Urbaser, SA. (amb CIF número A-

79524054), als efectes escaients.

CINQUÈ.- TRASLLADAR aquest Acord als Serveis Econòmics/Intervenció i a l’oficina

de Contractació municipal de l’Ajuntament de La Roca del Vallès, als efectes de

coneixement i control posterior.”

MOCIÓ DE SUPORT A LA SIMPLIFICACIÓ DE LES OBLIGACIONS TRIBUTÀRIES PER LES ENTITATS

SENSE ÀNIM DE LUCRE

Sr.Alcalde.- Passarem ara a tractar una moció que presentem des del grup de

Convergència i Unió i que, en tot cas, demanaríem que s’afegissin tots els grups municipals

del consistori que tracta de donar suport a la simplificació de les obligacions tributàries

sense ànim de lucre. Bé, això és una situació, en la qual ens hem trobat recentment en

què s’ha aprovat una nova llei de l’impost sobre societats, una llei tributària del Ministerio

de Hacienda. La llei 27/2014, que introdueix canvis substancials respecte de la llei anterior

de manera que entren en vigor aquest 1 de gener de 2015 i afecten, sobretot a les entitats

en el cas nostre a les entitats del nostre municipi, doncs que en aquest moment estan en

una situació de preocupació. Des de l’Ajuntament, dilluns fem una sessió informativa, un

assessorament legal i fiscal d’alguna manera perquè tothom sàpiga on està. Això afecta

de manera diferent a les diferents entitats. No tothom pot rebre el mateix impacte. No és

el mateix una entitat que està constituïda en fundació que una associació de veïns, una

entitat esportiva, una entitat cultural. Cadascú pot rebre-ho d’una manera diferent, però

sí que obliga tributàriament a tota una sèrie d’actuacions que fins ara les entitats no feien i

no estan acostumades a fer. Entre d’altres portar llibres de comptabilitat, fer la declaració

de l’impost de societats al moment que toqui que, en aquest cas, com que afecta a tot

l’any 2015, el primer cop seria el juny-juliol del 2016, però sí que també han de fer la

presentació de l’imprés 347, que és el de relació amb tercers que han mogut més de 3.000

€ i això pot afectar a algunes entitats que s’han vist afectades o beneficiades per una

subvenció de més de 3.000 €. N’hi ha alguna, n’hi ha diverses, per tant, tot això comporta

que els entitats del municipi, algunes no s’han assabentat, però les que sí que ho saben,

doncs estan en una situació d’intranquil·litat que convé canalitzar i convé doncs

especificar com s’haurà de fer. A la llarga, tothom s’haurà d’acostumar a treballar

d’aquesta manera però en tot cas, davant de que rere d’aquesta llei, segurament hi

haurà un rerefons polític important perquè el nostre país Catalunya té un teixit associatiu

molt important i que està basat en què moltes persones treballen voluntària i altruistament

per donar serveis i per garantir que altres persones doncs facin activitats esportives,

67

lúdiques i culturals, doncs això, realment, pot trencar el nostre teixit associatiu davant

d’aquesta dificultat. Llavors, dins dels acorda que proposem, que, evidentment, són

debatibles i són discutibles són 2:

“1.- Instar al Govern espanyol a modificar la Llei de l’Impost sobre Societats per tal

de simplificar les obligacions tributàries de les associacions i entitats sense ànim de

lucre i recuperar el supòsit de no obligació de presentació de la declaració de

l’Impost sobre Societats.

2.- Notificar la present moció al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, als

grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés dels Diputats, així com a les

associacions i entitats sense ànim de lucre del municipi.”

Bé, entenem que és una moció de suport a les nostres entitats i torno a demanar, doncs

que, tot i que la presenta Convergència i Unió, doncs siguem tots els grups els que ens

afegim a aquesta moció i sigui una moció conjunta. Alguna intervenció? Sr. Albert Gil? Sr.

Carles Fernández?

Sr. Fernández.- Sí, només un detall. Allò que per la boca mor el peix. Nosaltres no

presentem mocions generalistes, generals. Evidentment, afecta a gent del municipi, com

les que nosaltres hem presentat, per tant, estem en el mateix. Nosaltres hi estem

completament d’acord amb aquesta moció. Fa temps, ja fa algunes setmanes que

algunes entitats ens havien comentat això. Volíem fer avui una pregunta en referència a

aquest tema per si l’Ajuntament anava a fer alguna cosa, vam veure la convocatòria que

hi ha per tant, ja no la fem i quan se’ns presenta aquesta moció doncs com no votar-la

favorablement, però, en tot cas, quan comentem les coses, tinguem en compte que, a

vegades, escoltem es presenta això i endavant i té tot el sentit de presentar-se. Li

demanem a algú, que no som nosaltres, que faci alguna cosa que acabarà afectant a

gent del nostre municipi, per tant, tot el suport i tant votar que sí com si al final, no sé si el

que ens demana és dir com si la presentessin conjuntament. Si és que ho presentessin

conjuntament, d’acord amb les 2 coses.

Sr. Alcalde.- Doncs, ens afegim tots a la presentació? El PP diu que no. En tot cas a la

presentació si afegeix el PSC,

Sr. Fernández.- però també votaríem que sí si la presenta només Convergència.

Sr. Alcalde.- No, no, nosaltres l’oferiment que hem fet és que sigui una presentació

conjunta, dels que la vulguem presentar, evidentment, qui no vulgui no se li pot obligar,

evidentment. Ens afegim a la presentació Esquerra republicana de Catalunya, Iniciativa

per Catalunya verds, PSC i Convergència i Unió. Correcte? Pren nota la Sra. Secretària?

Perfecte.

Doncs passem a votar la urgència

Aprovada la urgència per 16 vots favorables i una abstenció.

Passem a votar la moció

68

Conclòs el debat per l’alcalde, s’aprova la proposta per 16 vots a favor, manifestats pels

regidors dels grups municipals de CIU, del PSC, d’ERC i d’ICV-EUIA i 1 abstenció del grup

municipal del P.P la proposta, la qual, literalment, diu:

“La nova Llei de l’Impost sobre Societats (Llei 27/2014) ha introduït canvis

substancials respecte la llei anterior, aplicables des de l’1 de gener de 2015, entre

les quals hi ha l’obligatorietat de presentar declaració per part de totes les entitats

sense ànim de lucre, ja siguin de l’àmbit social, cultural, cívic, esportiu, de mares i

pares, de veïns, etc.

L’anterior llei preveia una excepció a l’obligació de presentar la declaració de

l’Impost de Societats per les entitats sense ànim de lucre sempre que complissin tres

requisits:

- que els seus ingressos totals no superin 100.000 euros anuals.

- que els ingressos corresponents a rendes no exemptes sotmeses a retenció

no superin 2.000 euros anuals.

- que totes les rendes no exemptes que obtinguin estiguin sotmeses a

retenció.

Amb la nova regulació totes les entitats sense ànim de lucre estan obligades a

presentar la declaració per totes les seves rendes, ja estiguin exemptes o no de

tributar, i sigui quin sigui el volum d’ingressos de l’entitat. L’eliminació d’aquests

supòsits suposarà que moltes entitats hauran d’assumir càrregues administratives

molt superiors a les actuals, desproporcionades i costoses, que no es corresponen

amb la seva mida ni activitat.

Catalunya té un ampli teixit associatiu que desenvolupa una gran funció social i

cívica i la majoria d’aquestes entitats tenen una implantació local, amb una

mínima infraestructura tècnica i de caràcter voluntari i que els seus ingressos es

corresponen a les quotes dels associats, petits donatius i puntuals subvencions

públiques. Des d’aquesta perspectiva no sembla justificable obligar a aquestes

entitats petites i amb pocs recursos a assumir noves obligacions comptables i

tributàries, únicament per exercir un major control sobre elles.

La nova llei impulsada pel govern del PP suposa un atac al món associatiu que

realitza una gran tasca social, cultural, cívica, etc. imposant noves obligacions i

càrregues burocràtiques que dificulten la gestió del dia a dia. Una vegada més el

govern espanyol dificulta la tasca del món associatiu i del tercer sector del país, el

qual ha estat clau en la història del progrés de Catalunya.

Per tots aquests motius el grup parlamentari de Convergència i Unió al Congrés

dels Diputats ha presentat vàries iniciatives per modificar la llei en defensa dels

interessos de les associacions i entitats sense ànim de lucre. Primer es va presentar

una esmena al projecte de llei, la qual va ser rebutjada pel PP i, en posterioritat a la

seva aprovació, s’ha presentat una proposició de llei sol·licitant que es modifiqui

69

en el sentit de mantenir les excepcions a l’obligació de presentar declaracions de

l’Impost sobre Societats.

Per tot això, el Grup Municipal de Convergència i Unió proposa al Ple l’adopció

dels següents

ACORDS

1.- Instar al Govern espanyol a modificar la Llei de l’Impost sobre Societats per tal

de simplificar les obligacions tributàries de les associacions i entitats sense ànim de

lucre i recuperar el supòsit de no obligació de presentació de la declaració de

l’Impost sobre Societats.

2.- Notificar la present moció al Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, als

grups parlamentaris i a la Mesa del Congrés dels Diputats, així com a les

associacions i entitats sense ànim de lucre del municipi.”

MOCIÓ POSICIONAMENT DEL PLENARI DE LA ROCA DEL VALLÈS DAVANT

L’ACORD DE RESOLUCIÓ DEL TRIBUNAL DE CUENTAS.

Sr. Alcalde.- Bé, hi ha una segona moció que, en aquets cas, presentem conjuntament el

grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya i el grup de Convergència i Unió. És

una moció que fa referència al posicionament del plenari de la Roca del Vallès davant

l’acord de resolució del tribunal de Cuentas. Llegiré la moció i després donaré la paraula

als portaveus.

“ANTECEDENTS:

1.- Atès que en data 13 d’abril de 2010, l’aleshores regidor d’aquest

ajuntament, Miquel Estapé i Valls, en representació del Grup municipal del PSC,

integrat pels regidors/es Miquel Estapé i Valls, Carles Fernández Pérez, Caterina

Palma Rovira, Julio Caña Fernández, Jordi Font i Riu, i Carmen Las Heras Cisneros, i

tot exercitant l’acció pública, presenta denúncia per pressumptes irregularitats

comptables, contra l’alcalde Rafael Ros i Penedo, i els regidors membres de la

Junta de Govern, srs. Albert Gil Gutiérrez, 1er tinent d’alcalde, Manel Àlvarez

Herrera, 2on. Tinent d’alcalde, i Jordi Fortí Gurgui, 3er tinent d’alcalde.

2.- Atès que els/les regidors/es del grup municipal del PSC de La Roca del

Vallès tenien accés a tota la documentació pública, la qual els hi va ser facilitada,

i que els permetia conèixer perfectament el detall de les factures pagades, per

serveis real i efectivament efectuats, i degudament conformades pels responsables

tècnics, jurídics i administratius de cadascú dels serveis de diferent naturalesa i

diferent àrea, servei o negociat, objecte de la denúncia.

3.- Atès que en data 11 de maig de 2010, l’agrupació local de CDC i la secció

local de ERC emeten un comunicat de premsa conjunt rebutjant la denúncia

personal judicial entre càrrecs electes com a pràctica política negativa i

repudiable, atès que tergiversa i embruta la vida política municipal, contribuint a

70

generar crispació i desafecció dels ciutadans/es envers l’exercici noble i honest de

la política.

4.- Atès que en aquell mateix comunicat s’entenia el dret a la discrepància

política en el marc de les idees, fonamentat en el diàleg i en el treball conjunt en

comissions, i no en el marc del continu enfrontament personal. I, en aquell mateix

comunicat es feia esment a una estratègia de la por per tal d’intimidar a càrrecs

electes i funcionaris municipals, més pròpia d’estats totalitaris que no d’estats

democràtics. Així mateix, en aquell comunicat també es va dir que s’exigirian les

corresponents responsabilitats quan la causa quedès arxivada.

5.- Atès que durant el mes de juny de 2010, els portaveus dels grups municipals

del PSC i de CiU varen expressar llur opinió sobre aquest tema en els mitjans de

premsa locals i comarcals.

6.- Atès que el moment polític actual, amb nombrosos cassos de corrupció

provats i jutjats, ha generat molta desafecció entre la ciutadania i és necessària

una regeneració de la vida política a tots els nivells i un reforçament de les

institucions democràtiques, i del nostre sistema democràtic com a millor organ de

parcticipació ciutadana i control de l’activitat pública.

7.- Atès que en data 10 de desembre de 2014, el Tribunal de Cuentas ha

acordat l’arxiu de totes les diligències, no procedint ni tant sols la incoació de

judici, en quedar abastament acreditat que no s’ha produït cap irregularitat

comptable a l’ajuntament de La Roca.

8.- Atès que en l’arxiu de la denúncia, el Tribunal de Cuentas de Madrid deixa

clar en els fonaments de dret aplicats que no es reuneixen els requisits establerts

legalment per generar responsabilitats comptables, que no procedeix la obertura

de judici per quedar acreditat de forma clara i inequívoca la inexistència de

responsabilitat comptable, i fa referència a interlocutòries de cassos similars,

especificant que no es pot fer suportar als ciutadans les molèsties o inconvenients

de ser objecte d’una acció processal de manifesta inviabilitat.

9.- Atès que el propi ministeri fiscal va interessar la no incoació d’aquest

procediment en no apreciar indicis de menysteniment dels fons públics.

En base als antecedents exposats, el grup municipal de CiU de l’ajuntament de La

Roca del Vallès proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER: Mostrar el rebuig dels regidors i regidores de l’ajuntament de la Roca del

Vallès a qualsevol pràctica que utilitzi la denúncia jurídica personal com a arma

d’acció política.

SEGON: instar al conjunt de formacions polítiques locals a defensar els respectius

projectes polítics des del respecte, en el marc del debat legítim de les idees, de les

propostes en positiu, i de les diferents alternatives sobre el model de municipi.

TERCER: exigir a l’ex-regidor Miquel Estapé i Valls, i a l'agrupació local del PSC de

La Roca, a realitzar el rescabalament dels cabdals públics destinats a la defensa

jurídica dels membres de l’equip de govern denunciats, així com una rectificació

pública a través dels mitjans de comunicació d'àmbit comarcal i nacional.”

71

Sr. Alcalde.- ...Sí i jo hi he afegit Esquerra que no està escrit. És una errada. Ho he llegit

afegint-ho perquè òbviament, com diu el títol, doncs la moció és conjunta, tot i que hi

havia un primer redactat, per tant, hauríem d’afegir Esquerra en aquest antecedent

abans dels acords. Bé, aquesta és la moció. Li passo la paraula al portaveu de

Convergència Unió, Sr. Manel Álvarez i després aniré passant paraules.

Sr. Álvarez.- Bé, ha passat el que havia de passar. Ho vam dir fa quatre anys. Això és de

l’any 2010 i al final, hem hagut de patir 4 anys, però ens han donat la raó. Què és el que

havia de passar. Ja ho vam dir en aquell moment, la denúncia personal, estem parlant

d’una denúncia personal, amb el que això suposa. Hi ha diferents maneres d’actuar

contra, judicialment em refereixo, a part del tema polític i de que cadascú, en un plenari

com aquest o en diferents comissions expressi la seva opinió i defensi el seu punt de vista

tot legítim, cadascú defensa el que ha de defensar. Quan la política no dóna més de si, hi

ha diferents maneres d’actuar en l’àmbit judicial. La més correcta, la més normal és un

contenciós administratiu. Algú interposa un contenciós per una gestió administrativa

contra una decisió que ha pres un òrgan d’un ajuntament en aquest cas. Això no va

contra ningú en particular, va contra una decisió contra un òrgan ni contra cap dels

regidors que ha format part d’aquell òrgan que pren la decisió. Aquí no estem parlant

d’això. Aquí estem parlant d’un posicionament jurídic en contra d’unes persones.

Aquestes persones que eren l’alcalde, en primer lloc i els tinents d’alcalde d’aquella junta

de govern. No tots curiosament, sinó que van triar contra qui anaven. Havien de

respondre, personalment, amb els seus béns, amb el seu patrimoni, amb el pis que

puguem tenir cadascú de nosaltres i que no és nostre, potser és del banc encara. Havíem

de respondre personalment davant d’una denúncia com aquesta. D’això estem parlant.

D’una cosa que va passar aquí en quest ajuntament fa 4 anys, d’una cosa que va

presentar un antic membre del grup del PSC, del portaveu d’aquell moment, el cap de

llista Miquel Estapé, però que la resta de companys que surten aquí, també estaven en

contra. No és el Miquel Estapé. És el Miquel Estapé, en nom de tots vosaltres que també

estàveu en contra de 4 membres, 4 companys d’aquest consistori. D’això estem parlant.

En aquell moment, les que vam estar acusats davant del jutge. Ja vam dir que estàvem

tranquils perquè no havíem fet res incorrecte. Ningú s’ha ficat la mà a la butxaca. Això no

es deia, però que quedi tot clar. Ningú feia res que no es pogués fer, de fet, s’havien

continuat pràctiques. Això va passar l’any 2008 i nosaltres vam entrar a governar a l’any

2007. Havíem continuat amb pràctiques i amb proveïdors que ja estaven treballant per

l’Ajuntament abans que entréssim nosaltres a governar. Vam ser tan prudents que no vam

canviar això que fan alguns partits. Alguna cosa que havia fet el PSC perquè estem aquí

per dir les coses pel seu nom. Aquest és un punt que, personalment, em pot arribar a

afectar i a mi, personalment, m’ha afectat i avui, no parlo en nom del meu partit ni del

meu grup, parlo personalment com a regidor que va estar acusat i que va estar denunciat

amb aquesta denuncia, personalment. Ningú va fer res que no es pogués fer. Totes les

coses s’havien fet i s’havien continuat fent com s’havien fet en època anterior, els

proveïdors no es va canviar ni un i això que es parlar escolta’m, que aquest podria ser que

estigués aquí, que podria res, es van respectar tots els proveïdors fossin del color que fossin

i tinguessin les relacions personals que haguessin tingut en antics o en anteriors equips de

govern. Es respecte i es dóna compte continuïtat a aquesta situació i jo crec que el punt 4

és molt encertat per una estratègia de la por, per intentar que el nou equip de govern no

fes allò que havia de fer, per dir vigila el que fa que segons el que facis, si no m’agrada et

tornaré a denunciar per aquesta estratègia de la por, resulta que aquests senyors ens

posen una denúncia personal que havíem de respondre amb el nostre patrimoni. Durant 4

anys tot i la tranquil·litat que hem tingut perquè sabíem que no havíem fet res malament,

la situació és complicada i actualment, el punt de mira està posat en els polítics. La

situació que estem vivint actualment tots nosaltres és molt diferent a la situació que es

72

vivia fa 10 anys, que es podien fer coses que no es podien fer perquè la llei ja no ho

permetia, però que tot era més lax, ara estem molt controlats. Això ho sabem i les

denúncies davant dels jutjats, que estan a l’odre del dia i el “telediario” estem farts de

veure polítics que van a la presó o no a la presó, sinó que han d’anar a donar testimoni

als jutjats. La situació és molt difícil i molt diferent de la que teníem fa 7 anys o 8 anys. A

més, nosaltres, som de 2 partits sobiranistes i això encara complica més la cosa perquè

depèn del jutge que et toqui i això a algú li pot semblar que no té cap importància i

encara s’ho prendrà com si, se sentirà ofès, quan realment, els ofesos hem de ser els que

estem aquí i vam tenir aquesta denúncia que no és pròpia d’una actitud política i

impròpia d’uns companys de consistori. Durant aquests 4 o 5 anys, he criticat la vostra

actuació, en diferents moments, i he dit que, quan arribés aquest moment, passaria el que

està passant ara, que sapigueu que, personalment, considero que la moció és molt sua,

massa suau. No podem permetre que companys que ens han acusat personalment ara

estiguin aquí, com si no passés res i encara posin cara de no sé què, de que estic ofès o

què estàs dient o quines tonteries dius. Jo hagués afegit i com la meva intervenció no és

només com a portaveu del grup, sinó que ho he dit abans, estic fent una intervenció a títol

personal, jo hagués afegit que vosaltres avui, a part de tot això que demanem, a la

moció, avui hauríeu de prendre una decisió que depèn de l’honestedat que cadascú de

vosaltres tingui. De l’honestedat que cadascú de vosaltres tingui, però que amb aquesta

situació, jo crec que algú s’hauria de plantejar si pot continuar o no pot continuar perquè

és greu el que vau fer en aquell moment i és greu el que hem estat patint personalment,

gent que es presenta en un grup amb unes sigles per defensar el bé comú per intentar fer

coses diferents de les que s’estaven fent al municipi, és cert, però no coses dolentes, ni per

intentar aconseguir res que no sigui lícit i la vostra actitud d’aquell moment, fins i tot la

d’ara és impròpia d’un company i d’un regidor d’aquest Ajuntament. De moment és el

que haig de dir.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Manel Álvarez. Si vol intervenir també el Sr. Albert Gil com a grup o

el Sr. Jordi Fortí?

Sr. Gil.- Sí, de fet una moció al ple, només la pot portar un grup polític. Llavors, per això hi

ha el membret d’Esquerra i de Convergència. Estic d’acord amb el que acaba de

comentar el Manel, del fet que ell provablement hagués estat més dur. Des d’Esquerra

també hem intentat suavitzar les coses. Provablement, aquesta moció es vegi molt dura,

però com a sentiment seria molt més dura encara. Entenc que es pot fer dur el moment

de tenir una moció d’aquest tipus presentada pels altres 2 partits que en aquell moment

ens vam veure afectats, però en l’àmbit personal no us imagineu el que va suposar rebre

aquest tipus tan desagradable de manera de fer política. A més, després havent de

conviure amb aquesta situació i de rebre a algunes mentides del fet de dir no, tranquil, no

passa res. Quant després veus com ha estat presentada la denúncia està feta o amb molt

desconeixement o amb molt mala llet, per tant, jo intentaré prendre-m’ho pel cantó del

desconeixement. Resulta que es presenta una denúncia, s’agafa un advocat i aquesta

persona no té coneixements de om presenta la denúncia i de com la fa. De tal manera

que no només el PSC de la Roca estigui acusant d’unes coses a unes regidors que en

alguns casos havíeu fet exactament el mateix, que era una feina feta s’havia de pagar i,

per tant, s’havien d’aprovar aquestes factures i això és el que estàveu denunciant i això

ho havíeu fet vosaltres, per tant, sabíeu de què estàvem parlant, sinó que després també

et trobes amb la situació aquesta. També us he de dir que jo avui esperava que aquí estès

el Sr. Estapé, la persona que ens va denunciar, com a mínim, perquè el que vosaltres esteu

escoltant i que segur que no us resultarà agradable. Tampoc ens ha resultat agradable a

nosaltres la situació en què ens hem trobat. Com a mínim us honora perquè, no sé si, ho

heu de rebre i ho heu de percebre així, però, com a mínim, esteu aquí. La persona que

ens va acusar amb el seu nom, en nom vostre, que vull creure que us va explicar tot molt

73

bé com anava i que, realment, us deia el que vosaltres sabíeu el que estàveu fent. No

està aquí. La situació és tan fàcil com o se sabia pel fet que després algunes converses en

l’àmbit particular que deia no, no us pot passar res. Això és una denúncia, però no el que

vol dir, que tu saps que tu ho has estat fent, per tant, estàs molt tranquil perquè saps que

no se t’acceptarà, no s’acceptarà i, per tant, no passarà res o bé, ho estàs fent amb tota

la mala bava o el desconeixement del fet de dir, hosti i si surt aquests tios han d’avalar

amb el seu patrimoni. Clar, la situació et comporta i genera una situació. Vosaltres ja vau

veure el que jo vaig viure amb vosaltres. A mi, en aquell moment, es va acabar totalment

la relació que jo podia tenir amb tot el grup i ja està, jo no vaig seguir tenint cap mena de

relació que no fos en el ple. Absolutament, no, no, amb la persona que em va denunciar,

ho sabeu perfectament, per tant, fins que al final, es va demanar per part de gent que

intentéssim llimar aquesta situació tan desagradable o el que fos, per tant, jo ho reconec,

jo m’ho vaig agafar molt malament personalment. A mi, des de la família se’m deia:

plega de la política, no val la pena, per tant, jo sí que he sentit a la meva pell el fet

aquest, el fet de dir, això es va fer per això, simplement, per tant, ho vaig trobar molt

desagradable. Sé que alguna d’aquestes paraules i alguna d’aquestes coses no us

agradarà viure-les i rebre-les, però imagineu-vos la situació personal de cadascú i aquí,

doncs jo intento ser moderat i intento d’això, però hòstia, l’altre dia, quan tens notificació

de que ja està tot, el primer és un puff i el segon una mala llet impressionant. Una mala llet,

però de veritat, saps aquella que et fa treure. Saps? Docs, bé. Intento, no portar-ho més

enllà, pe tant, jo el que sí que demano és el fet de dir, hi ha moltes maneres d’actuar,

però no torneu ningú, en aquest cas, només ho heu fet vosaltres cap a mi. Sí, cap a mi

sí...sí, sí i que jo sàpiga no hi ha ningú d’aquí que hagi denunciat amb nom i cognoms.

Amb nom i cognoms, sí? Jo ho puc dir, jo ho puc dir perquè jo ho tinc, eh? I és tan fàcil

com que en la denúncia, surt una persona i els altres noms, per tant, jo sí que tinc. Doncs,

nois llavors, entendreu la situació en la qual em trobo, per tant, encara m’ho poseu més

fàcil. Segur que llavors entens perfectament com em sento, per tant, no crec que sigui

justificable, llavors fer-li a algú, però bé és igual, jo només us dic que espero que mai

hagueu de passar per això i us ho dic a nivell personal, simplement, ja està. A nivell

d’Esquerra s’havia de presentar així. Si s’hagués pogut presentar com Albert,

provablement, jo també hagués estat més dur, però com represento qui represento,

doncs intento fer-ho al més suau possible i ja us dic, jo l’única persona que trobo aquí a

faltar és la persona que em va denunciar perquè escoltés això. No li expliquin ningú, no

que jo el pogués mirar als ulls i dir-li. Igual que li pogués dir i tu em deies: no tranquil, això

no anava contra tu, era perquè l’alcalde no volia renovar contractes perquè d’aquí en

trauria alguna cosa o hi hauria alguna cosa o aquest contracte no es volia arreglar,

escolta’m aquests contractes havien caducat alguns quan governava aquesta persona,

per tant, li voldria dir així a la cara. No ara que me l’hagi de trobar al carrer perquè jo no li

he de dir res d’això ja. Ja està, em va denunciar, la va espifiar, doncs ara que, com a

mínim, actuï com ha d’actuar i és l’últim punt que nosaltres demanem. Ja està.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Albert Gil. Sr. Jordi Fortí ?

Sr. Fortí.- Gràcies, Sr. Alcalde. Lògicament per al·lusions o més ben dit perquè són un dels

afectats també, igual que els altres companys que han parlat i que tots coneixem. A mi,

em sap molt greu, veritablement, conèixer a les persones al final d’un segle. Jo

personalment, porto des del 2007 aquí en política. Abans no estava gaire assabentat de

com funcionava i cobro 440 €, em sembla que són al mes, més o menys i la veritat és que

aquí no vinc ni a intentar deixar verd a ningú ni a faltar al respecte a cap persona ni, com

ha dit el Sr. Fernández, en el punt 2 quan estaven parlant de les ajudes a l’escola bresso l

de la Torreta, parlava que no podíem mai deixar el respecte institucional. Té collons la

cosa i perdoneu que ho digui així de clar. Respecte institucional de la persona que falta

aquí perquè, evidentment ja veiem com és i el respecte institucional que falta de les

74

persones que, en el seu dia, perquè és Miquel Estapé, en nom del grup municipal del PSC

va ser el que ens va denunciar, personalment, a tots i cadascun dels 4 membres de la

junta de govern, que alguns sí que hi eren i alguns d’altres van quedar fora curiosament i

que durant 4 anys i mig hem hagut d’aguantar un neguit, tot i saber que no hem fet res

malament, d’aguantar un neguit que m’agradaria només que s’imaginessin perquè no

vull a ningú de vostès que els passi el mateix. Només que s’imaginessin a títol familiar el

que pot suposar estar treballant pel municipi, estar una sèrie d’hores que, lògicament, tots

coneixem com va un ajuntament i un municipi de 10.000 persones i quines hores hem de

treballar i quin és l’esforç que hem de posar tots plegats i d’això, lògicament, ho posem

per endavant, de moltes prioritats i llavors aquestes prioritats explica’ls que els mateixos

companys que tens al voltant d’una taula són els que et deixen. A davant d’un tribunal de

Cuentas amb una denúncia personal per acollonir-nos, paraules textuals i a sobre, no

dóna la cara. Jo sóc dels que penso també, no com el meu company d’Esquerra

Republicana en aquest cas, l’Albert Gil, sinó com el Manel i ,a títol personal, estic esperant

el mateix que vaig dir en el seu dia a la premsa, la setmana passada i és que estic

esperant, el rescabalament per part del Grup municipal del PSC, no arran d’aquesta

moció que presentem avui, que avui, evidentment, era necessària de presentar perquè

aquí tots ens acabem coneixent al cap d’una anys i ens hem de treure la màscara i el

somriure de la cara i dir-nos les coses com Déu mana i com som cadascú de nosaltres i em

sembla que aquí ha fallat molta gent. Aquí ha fallat molta gent i m’agradaria que en sortís

ben clar que en penseu tots plegats dels membres que, en el seu dia, ens vau denunciar

personalment a les 4 persones que estem aquí en aquests moments. Res més. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Jordi Fortí. Dono la paraula als grups. Sr. Dani Martín, en nom

D’iniciativa per Catalunya Verds ?

Sr. Martín.- A ver, evidentemente no es un tema muy agradable. Iniciativa, en ese

momento, no tenía representación en el consistorio y, por lo tanto, hablamos de este,

digamos la situación de que no, primero no hacemos electoralismo, segundo no estamos

metidos en el follón y, por lo tanto, creo que podemos poner un poco de paz, no?

A ver, yo creo que primero aquí, los 2 grupos políticos CIU i Esquerra habéis comentado un

error básico. Nosotros nos reunimos el jueves. Si no recuerdo mal. Albert me lo comentarás

si me equivoco. Los grupos de CIU más Esquerra hicisteis una rueda de prensa el propio

jueves por la mañana. A ver, yo le decía a l’Albert ahora, hace unos minutos, parece que

el pardillo soy yo. Si había alguna intención de presentar una moción, yo creo que lo

mejor habría sido que todos nos hubiéramos puesto de acuerdo en intentar hacer una

moción, esto que tanto nos gusta a todos cuando hablamos, des del punto de vista

institucional en el cual dijéramos lo que creo que hemos dicho muchas veces que la

política no se debe judicializar y probablemente, tanto el PP representado por César y

Iniciativa representado por mi hubiéramos estado de acuerdo. Hacemos la comisión

informativa, recibimos la documentación del pleno que a más, esta vez ha ido por etapas

y yo hoy cuando he abierto el correo de Iniciativa a las 13:57 me encuentro con esto.

Evidentemente, yo creo que todos somos conscientes de que reunir a representantes de

un grupo político para ver cuál es el posicionamiento de Iniciativa con respecto a esto es

bastante complicado, con lo cual se ha hecho vía teléfono y demás, por lo tanto, yo creo

que, por favor, cuando un tema ya se sabe, cuando un tema ya se tiene estudiado, pues

no pasa nada, igual que discutimos de otros temas en comisión informativa, podríamos

haber discutido este.

Segundo, en un pleno, por mucho que nos guste o no nos guste nadie habla a título

personal. Todo el mundo hablamos como representantes de un partido y al mismo tiempo

en representación de unos votantes, por lo tanto, yo entiendo que las vísceras puedan

75

sobre el cerebro, pero esto lo podemos decir a la prensa o podemos hacer un boletín

como partido político, pero en un pleno, no y entiendo el hecho de que nos duela coses

que nos han hecho y que eso nos haga no ser racionales. Pasando al tema de la moción

y teniendo en cuenta siempre que nosotros siempre hemos estado en contra de la

judicialización. Creemos que las discusiones empiezan aquí y se acaban aquí i después

creo que tenemos la suficiente educación para poder comportarnos como persones aquí

dentro y fuera de aquí.

El redactado que tanto gusta rectificar a Manel muchas veces, a mi, me parece bastante

fuerte y con palabras gruesas. Me gustaría haber visto el primer borrador también, me

imagino con lo cual me parece que hubiera opinado algo más. Aquí hay palabras muy

gruesas y nos olvidamos de una función, todos los partidos políticos cuando optamos en

política y des de la oposición, una de las acciones que tenemos es la acción hacia el

equipo de gobierno y uno de los recursos es Sindicatura de Comptes y Tribunal de

Cuentas. Hay quien está dispuesto a tirar adelante y quien no está dispuesto a tirar

adelante, pero que eso represente el decir frases como, actitudes propias de un estado

totalitario que nos quieren echar de la política y otras coses que se han dicho, eso es muy

fuerte, muy, muy fuerte.

A ver, práctica, dice Manel se estaban realizando las mismas prácticas que se hacían en

años anteriores. Bueno, pues a lo mejor por eso es lo que se ha desestimado. Yo no lo sé,

no he leído el recuso del Tribunal de Cuentas y no he leído tampoco aunque la tengo, la

sentencia actual ni pienso hacerlo. No me interesa la judicialización de la política.

Como Iniciativa, nosotros podríamos asumir algunas cosas, evidentemente los

antecedentes, evidentemente no, pero creo que esto se resume en un punto y es que

todos estamos de acuerdo, no hay que judicializar la política y el tercer punto de vamos a

pedir que alguien se flagele en la plaza del pueblo porque ha hecho algo, yo creo que

eso sí que es de otras culturas y de otras tendencias políticas, no de la nuestra. Iniciativa

podría votar sí a esta moción, pero no lo haremos porque no creemos que el punto 3 sea

correcto y, evidentemente, el redactado de los antecedentes tampoco.

Entiendo la mala leche de mucha gente. A l’Albert se lo he dicho. Probablemente, si esta

moción se hubiera podido presentar a nivel personal como Rafael Ros, como Manel

Álvarez, como Jordi Fortí y como Albert. Hubiera entendido que fuera dura, pero que 2

partidos políticos redacten esto, yo personalmente no lo entiendo e Iniciativa tampoco.

Gracias

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. Martín. Sr. César Alcalá, en nom del PP?

Sr. Alcalá.- Aviam, jo particularment o el PP en aquella època no estava aquí, a

l’Ajuntament, però només i vull ser molt curt perquè no vull entrar ni en polèmiques, ni en

discussions, però sí que em va preocupar molt una cosa i el que em va preocupar és que

tenint en compte, que el tribunal de comptes havia dit tot això quedava arxivat, en unes

declaracions, el divendres passat, el Sr. Carles Fernández va seguir dient que actualment a

l’Ajuntament se seguien fent aquestes pràctiques.

Aviam, considero que si en un moment, ja es va dir i s’ha arxivat una cosa, seguir amb la

mateixa tònica és poc ètic.

Sr. Alcalde.- Gràcies, Sr. César Alcalá. Bé, el PSC vol intervenir? Sr. Francesc García

Lorenzana?

76

Sr. García.- S’han dit moltes coses en les intervencions que m’han precedit. En primer lloc,

volia parar d’un tema que ara aquí no s’ha mencionat i que, possiblement, sigui

estrictament formal i que ho fa sempre el Sr. Alcalde, però aquesta vegada ho faré jo, que

és el tema de la urgència, és a dir, vostè Sr. Alcalde, sempre ens està dient que aquest

tipus de mocions, no són mocions d’urgència, aquestes mocions, tant aquesta com

l’anterior, presentada per Convergència, l’haurien pogut presentar perfectament a la

comissió informativa que vam tenir la setmana passada. No ho han fet. Nosaltres, a

diferència del que va fer vostè, en el darrer ple, en una moció presentada pel PSC que a

vostè no li agradava, sí que votarem a favor de la urgència perquè era un pacte implícit

que teníem entre tots els grups i que vostè va trencar a l’últim ple, votarem que sí a la

urgència, evidentment, votarem que no a aquesta moció. Des d’un punt de vista

personal, entenc la mala llet, entenc la recança de les persones directament afectades

per aquesta denúncia. El que m’alegro, però també em sorprèn és que el grup de

Convergència i Unió hagi trigat 20 anys en adonar-se’n que no es bona la judicialització

de la política. 20 anys, del 95 al 2015. Vostès no han estat els primers portats als tribunals,

no al Tribunal de Comptes, als jutjats penals i no per respondre, hipotèticament, amb un

patrimoni per ficar-los a la presó. No han estat als únics. De fet, de les 17 persones que

estan assegudes al voltant d’aquesta taula, jo he estat l’únic que ha tingut una querella

criminal presentada per Convergència i Unió. Llavors, que vostès vinguin ara trencant-se

les vestidures per aquesta denúncia la Tribunal de Comptes, com a mínim, és un exercici

de cinisme que, per cert, aquesta discussió sobre denuncies, ja la vam tenir una vegada

en una comissió informativa i els hi vaig dir exactament el mateix. El Tribunal de comptes

no és un jutjat, és un ens fiscalitzador de l’economia entre altres ens dels ens locals amb

persones escollides pel Parlament d’Espanya entre els partits polítics, és a dir, que el tema

de passa el que passa, segons el jutge que et toca, passa en els tribunals ordinaris, no tant

en el tribunal de comptes. De totes maneres, ho entenc, entenc que és una situació

molesta. Entenc que és una situació preocupant, però també i malgrat les coses que ha

explicat aquí el Sr. Álvarez, va ser la conseqüència de tota una sèrie de denuncies

plantejades en aquest plenari que existien tota una sèrie d’informes d’intervenció de no

conformitat amb diverses factures entre d’altres raons perquè no s’havien renovat

contractes de serveis. Va ser el final d’aquest procés i que continués aquesta pràctica que

es va presentar una denúncia i en aquell moment, els companys que formaven el grup

municipal encapçalats pel Sr. Miquel Estapé vam decidir que el millor lloc per presentar

això, perquè és un òrgan fiscalitzador de l’economia, era el tribunal de Comptes i no un

jutjat ordinari. Per cert, això que vostès els sembla tan malament, LRSAL, aquesta llei que

anem comentant contínuament perquè ens obliga a fer canvis i modificacions,

contempla que a partir d’ara, a partir de la seva aprovació, si es tornen a produir

informes de no conformitat per part de la intervenció municipal, de qualsevol intervenció

municipal, és l’interventor el que està obligat de posar en coneixement del Tribunal de

Comptes aquestes no conformitats.

M’alegro molt que aquestes denuncies hagin donat, no hagin tirat endavant. M’alegro

més encara que aquestes pràctiques hagin desaparegut de l’Ajuntament de la Roca.

M’alegro molt. Si haguessin rectificat, en el seu moment, quan se’ls va estar dient que

aquestes coses estaven mal fetes des d’un punt de vista administratiu que ningú ha dit

que algú hagués posat la mà a la caixa, no haguessin arribat a aquesta situació i ara no

tindríem aquesta discussió en aquesta ple. Tal com ha dit el Sr. Martín d’Iniciativa, els

antecedents d’aquesta moció són totalment inacceptables. En primer lloc perquè ens

atribueixen una maldat, una capacitat de “barruntar” estratègies per fer-los mal

personalment que ens supera totalment. Si vostès s’han pensat que el membres del grup

municipal socialista són Darth Vader o els dolents de la pel·lícula, em sembla que estan

bastant equivocats, no arribem a aquest nivell, el que espero, per la seva part, per la part

77

de Convergència i Unió perquè després em diran que les querelles que ens van posar a

nosaltres, vostès no hi eren, espero que no triguin 20 anys més, és a dir, fins al 2035 a

adonar-se’n que la crispació, la forma barruera de fer política no consisteix únicament en

posar denuncies. També insisteix en insultar reiteradament els membres del grup municipal

socialista, que els recordo, el grup polític més votat en aquest municipi en un butlletí

municipal i a l’últim butlletí municipal, a l’escrit que vostès publiquen està a l’alçada de tot

això que els sembla tan malament en aquesta moció. Espero que no triguin 20 anys en

adonar-se’n. La crispació no és únicament una denúncia en el Tribunal de Comptes, la

crispació és la falta de respecte total, absolut i continuat que han demostrat envers al

principal grup de l’oposició. També és cert, no tots els regidors de Convergència, però

vostè Sr. Alcalde ho ha fet reiteradament i avui ho ha tornat a demostrar.

Que el Sr. Álvarez s’atreveixi a dir aquí que dubta de la nostra honestedat i que el que

hauríem de fer és marxar a casa, miri Sr. Álvarez, amb les coses que vostè ha fet i ha dit

única i exclusivament en aquest ple, el que hauria d’estar a casa seva és vostè. Amb

sembla molt bé que li faci tanta gràcia, però clar és que vostè que ens ha insultat

reiteradament en aquest ple, doncs bé, a veure facis també una miqueta de autocrítica.

Que la moció li semblava suau, doncs ja m’imagino que sí. Tal com ha dit el company

d’Inciativa, nosaltres estem totalment d’acord amb els 2 punts del acords. No s’ha de

judicialitzar la política i tots hem de defensar els nostre projectes polítics. Recalco amb

respecte, amb respecte que no és l’actitud habitual del seu grup i torno a repetir, no de

tots els seus membres, però no és la seva actitud habitual. En quant a aquesta caça de

bruixes en contra del Sr. Estapé, miri entenc que en l’àmbit personal, tots podem tenir els

nostre més o menys amb persones que són regidors o que han estat regidors durant un

temps. Dubto molt que el ple municipal tingui potestat per exigir aquest rescabalament

dels cabdals públics destinats a la defensa jurídica i molt menys a exigir rectificacions

públiques als mitjans de comunicació. Entre d’altres raons, perquè quan es va arxivar la

querella criminal que van presentar vostès, CIU, espero que tinguin una miqueta de

memòria històrica no vam presentar mocions en el Ple, no vam exigir en una moció ni el

rescabalament de les despeses jurídiques ni que ningú sortís públicament a fer cap mena

de rectificació i ho hauríem pogut demanar. Vostès tenen la sort que aquesta sentència

del Tribunal de Cuentas, aquest arxiu de les actuacions hagi arribat quan encara són

regidors, jo feia bastants anys que havia deixat de ser regidor i vaig estar contínuament

amb aquesta espasa de Damocles a sobre, durant cinc anys, llavors, malgrat que entenc

la seva recança personal, crec que des del punt de vista polític no és la manera de fer les

coses. Hem anat repetint al llarg d’aquest mandat el nostre oferiment per rebaixar la

tensió principalment entre els dos grups majoritaris i, contínuament, per la seva banda, ens

hem trobat amb una negativa total i absoluta a fer cap mena de gest per millorar les

relacions personals entre els dos grups, segurament es podria gestionar molt millor

l’Ajuntament de la Roca si haguéssim caminat per aquesta banda, evidentment, amb

aquesta moció no ajuda gens ni mica. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. García Lorenzana, fem un torn de rèpliques.

Sr. Álvarez.- Sí, diu que la moció no ajuda a arreglar una relació personal, la relació que

tenim tots és la que és, no és dolenta, hem suportat tot el que hem hagut de suportar

durant tot aquest temps i no ha passat res. Diu que no ajuda a solucionar una relació que

no és bona perquè vostès intenten que això s’arregli i que ho han demanat en diferents

ocasions i que fins i tot jo els insulto al Ple i que l’Alcalde és el dimoni i que vostès són les

hermanitas de la caridad. Parlem d’una moció, ho dic perquè vostè em sembla que parla

amb una rancúnia a dins. És veritat i ho he recordat quan ho ha comentat que en una

comissió informativa va comentar aquest fet de fa vint anys, m’ha semblat que deia no?

No sé, li diré una cosa que vostè mateix ha dit, és de sentit comú, fa vint ningú de nosaltres

78

hi era, vostè sí, però ningú de nosaltres i per tant, la situació de l’Ajuntament fa vint anys i

la situació dels plens de fa vint anys crec recordar que no és la mateixa d’avui dia,

aquesta crispació i tot això que ha dit que els insultem, no és veritat, això és una sensació

que vostè té perquè fem allò que li agradaria que féssim però això és normal i pensi, ja li

avanço, no ho farem mai, tenim diferents punts de vista pràcticament a tots els nivells

però sobretot de concepció de municipi i, per tant, no farem mai el que vostè creu que

hauríem de fer i si això el que comporta és que vostè cregui que l’insultem, que el

maltractem i que tenim una actitud que no sé quina és doncs ho sento molt, és una

situació que no existeix i em sembla d’un cinisme bastant important per la seva part. De

tot el que ha dit, i que he pres nota, jo crec que no he d’entrar al terreny que vostè vol i

són coses molt diferents, i vostè avui el que diu és “erre que erre” ni una disculpa, perquè

resulta que a vostè li van posar una querella criminal, ni una disculpa per una situació de

fa quatre anys, no l’he escoltat no he vist ni el més mínim gest que tinguin la intenció de fer

i, evidentment, el que demanem de rescabalament dels cabdals públics, això ni parlar-ne

perquè vostès consideren que el que vostès varen fer era tot correcte, fins i tot s’ha

permès el luxe d’explicar-nos com està triat el Tribunal de Cuentas, que, per cert, m’ha

semblat entendre que era a partir del Govern, dels grups parlamentaris de Madrid, no va

en contra del que jo havia dit, nosaltres som dos partits sobiranistes i resulta que la majoria

dels partits de Madrid no es que ens tinguin un “apreci” realment especial per tant la

preocupació era gran i important i vostè no li dóna cap importància, vostè parla de vostè

i dels seus problemes i estem parlant d’una altra cosa molt diferent, i, per cert l’han fet

parlar a vostè i jo respecto tot el que ha dit i a més ho ha dit molt ben dit però curiosament

no és cap de les persones que signava la denúncia ni estava fa quatre anys, o sigui no

s’ha presentat el Sr. Estapé, jo ja suposava que no vindria, ni els altres que en aquell

moment estaven i que surten doncs no surten tampoc i li ha tocat a vostè fer aquest

paper que ha fet. Miri, diu que això va ser i ha intentat justificar la denúncia, o sigui que

lluny de reconèixer que això és una pràctica a la qual no haurien d’haver arribat i més

vostè que ho va patir en el seu moment, segons diu, doncs justifica el que es va fer i ho

justifica dient que això era la resposta a una sèrie de peticions que s’havien fet al ple i que

podíem haver fet una altra cosa, però vam decidir anar al Tribunal de Cuentas, aquesta

és la qüestió també. Vostès podrien haver triat una opció més suau, que també és política

i que és molt correcte, que és fer un contenciós administratiu, presentar un contenciós

administratiu. Això no va en contra de ningú. No van triar aquesta opció, van triar una

opció completament diferent. Una opció que, personalment, feia més mal i aquesta, en el

fons, és una de les qüestions que estem plantejant, que això no s’ha de fer mai. No estem

dient que un grup no pugui presentar un contenciós administratiu, fins aquí podríem

arribar. Evidentment, és un recurs que tots tenim. Una cosa és que un grup presenti un

contenciós administratiu i una altra cosa és que un presenti una denúncia d’aquest tipus i

això és el que estem dient que no estava ben fet i la conseqüència és que algú, que ja

em disculparà, però entenc que per molt que vostè insisteixi en què allò estava malament,

algú li ha dit que disculpi, però no he trobat res malament per molt que vostè intenti dir

encara que allò no estava ben fet, doncs li acaben de dir, algú que entén més que vostè

en aquest cas, que això no estava mal fet i vostè “erre que erre”, més del mateix, per tant,

l’ha disculpat com a mínim i res més, jo personalment no espero res més. És que pensar

que vostès farien alguna cosa més és una il·lusió que algú potser hauria tingut, que jo crec

que s’hauria de fer, però pensar que es faria, estava segur que no es faria, però com a

mínim, això, com a mínim reconèixer això, que es van equivocar perquè algú que no som

nosaltres, els ha dit que es van equivocar, que no tenien raó, que no insisteixi més, que els

seus dubtes, que els seus informes, que les seves justificacions, que no són veritat, que no

tenien raó, i a més a més no hi havia informes de no conformitat, vostè s’equivoca una

altra vegada, existeixen, i encara existeixen avui en dia, informes d’advertiment, són

diferents, de veritat, pot consultar-ho, no té a veure una cosa amb l’altra, per tant, un

informe d’advertiment és un informe que es fa contínuament si hi ha alguna cosa, doncs si

79

hem de pagar una factura no sé què i no tenim partida, si està pendent d’una

modificació de crèdit, per exemple, però si has de pagar en menys de trenta dies perquè

sinó et saltes el termini que tens de pagament, has de fer coses i això pot comportar que

tinguis un informe d’advertiment i això no és un informe de no conformitat, es molt

diferent, vostès es van equivocar, i ja està. I avui el que demanem amb aquesta moció

suau és una disculpa, almenys que tinguem aquesta possibilitat i els donem la possibilitat

de fer-ho públicament. A vostè en algun moment quan el van denunciar, fa vint anys, no

va tenir la possibilitat que avui tenen i és que avui davant dels grups de l’oposició, dels

companys del consistori, doncs diguin dons potser ens vam equivocar, i ja està, i ja està.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Manel Álvarez. Sr. Dani Martín d’ICV, no? Sr. Albert Gil d’ERC?

Sr. Gil.- Sí. He pres moltes notes que em serviran perquè d’aquí un temps, quan et falla la

memòria poder veure el que hem dit. L’única cosa que li diria al Sr. Lorenzana, ha fet la

seva defensa, que trobo molt correcta de com es va sentir i com se sent vint anys, per

tant, és una cosa que no ha paït i jo la puc entendre, per tant, vostè entendrà en la

situació que estem nosaltres. L’única cosa que li faig al Sr. Lorenzana, hipotèticament, no

hipotèticament no. No m’ho va explicar convergència m’ho van dir els assessors jurídics

d’Esquerra, és què heu fet? No hi ha això, això i això, hi ha informes dels tècnics que

validen aquestes partides i no sé què no sé “quantus”, i jo li dic a la interventora, doncs jo

no en votaré cap més, i em diu doncs llavors estaràs prevaricant, et pot acusar, qui sigui, si

voteu que no es paguin aquestes factures i tal de prevaricació i d’enriquiment injust i a la

mateixa interventora jo li vaig i per què als altres no els feies aquests escrits? “Bueno

también hacía, alguno de vez en cuando, también les hacía”, i jo li deia però això està

caducat, tu ets interventora des de fa temps, hòstia, al cap d’un temps se’n va anar.

Perfecte, doncs a mi em vàrem dir, no hipotèticament no, ja cal que això vagi bé perquè

respons amb el teu patrimoni, aquí és on em toca a mi, m’entens, no que algú vingui a per

a mi, que em vols acabar dient, no mira aquest senyor ha prevaricat i no es pot dedicar

més a la política, molt bé i què, no, no, això no és, és el patrimoni de la meva família, el

que no tinc però és allò, aquí és on estic i les altres coses volia contestar-ne alguna però

no vull entrar, simplement és si vint anys després encara ho té tant a dintre, no ens ho

podem quedar per nosaltres, simplement, jo ja ho he tret aquí i aquí s’ha quedat, no vull

d’aquí vint anys haver de dir-ho, jo he tingut l’oportunitat, doncs potser vostè l’hauria

d’haver tingut, no és així, nosaltres no l’hem denunciat, d’acord, que convergència i la

memòria història dels partits és així, des de fa quatre anys endavant tota la gent que agafi

el PSC sempre tindran que el PSC va denunciar a uns companys, estaran tacats, per tant,

espero que els altres partits que estem nets no ens embrutem mai, ara ja li dic jo he tingut

l’oportunitat de deixar-ho aquí, jo aquí ja ho mato, ho deixo, al primer moment seria a

veure ara que puc fer jo, però no, jo ara ja ho he deixat, ja està, per tant, ja sé que no

serveix de res, no em disculparé per una cosa que jo no he fet, jo crec que vostè ara

entén el que nosaltres estem passant, doncs ja està, a mi ja em serveix.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies, Sr. Jordi Fortí.

Sr. Fortí.- Jo lamento el que li fa va passar a vostè ara fa vint anys, ho lamento però jo

desconec lògicament els fets jo vaig néixer al 2007 a nivell polític municipal i no tinc

coneixement de causa com per saber més del que sé. A partir d’aquí, no puc jutjar, no

sóc ningú. Per altra banda, ara entengui vostè en quina situació ens trobem a dia d’avui,

serà querella criminal serà Tribunal de Cuentas, que es un òrgan fiscalitzador com bé diu

vostè de l’economia, però al cap i a la fi són males maneres, mala praxis de la política

municipal i general és haver travessat les línies vermelles del respecte, el respecte que

vostè ha estat esmentant en tot moment, i quan es trasllada a la denúncia personal, jo

80

crec que aquí el respecte no existeix de cap manera, evidentment, jo tampoc sóc dels

que penso que ara no és el moment de que vingui segons qui, ha fet un pas al costat i

digui doncs ,no, no tampoc ho espero. Jo el que vull és seguir vivint tranquil, amb la meva

família i poder seguir col·laborant fins el dia que ho deixi o que cregui que no pugui ser útil

a nivell del món municipal, a partir d’aquí podem traslladar el debat a fa vint anys però la

realitat és la d’avui i la realitat és que qui defensa, per part de vostès, no és cap de les

persones que en el seu dia van signar ara fa quatre anys i mig i lamento que no hi hagi

cap gest per part d’aquestes persones que encara en tenim membres en l’actual mesa i

que veig que per aquestes persones el haver travessat aquesta falta de respecte els és

igual, el silenci atorga no diuen? Doncs jo entenc amb qui puc comptar i amb qui no dins

l’àmbit municipal i a nivell polític dins un òrgan com és aquest, és el que hem queda clar

avui, qui em pot faltar al respecte i qui no, no vull afegir res més.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Fortí. Sr. García Lorenzana?

Sr. García.- Home estic una miqueta sorprès perquè qui ha començat dient que era una

intervenció més personal que en nom del grup, ha estat el Sr. Álvarez i ara el que sembla

és que s’hagi de parlar del que va passar fa vint anys, no cal, jo he paït perfectament el

que va passar i tinc una relació més o menys normal amb les persones que em van

presentar una querella, no és aquesta la qüestió. La qüestió era i per això vàrem prendre

la decisió en el nostre grup que fes jo la intervenció, en el nostre grup parlem les coses

ningú li fa fer a ningú cap paper Sr. Álvarez, era perquè com això em va passar a mi,

entenc perfectament des d’un punt de vista personal quina és la seva situació, si ho

entenc perfectament, sé que és desagradable, sé que és neguitós, sé que no és la millor

solució per fer les coses però també és cert que hi ha una sèrie d’òrgans fiscalitzadors al

nostre sistema polític que serveixen precisament per això, per fiscalitzar, que han arribat a

la conclusió que no hi havia res mal fet i estava tot perfecte doncs escolti’m, estupend,

magnífic i meravellós. S’ha acabat, no cal parlar-ne més. Sento que vostès s’hagin sentit

malament, ho sento realment, igual haguéssim hagut de prendre una altra decisió o un

altra camí, vàrem prendre el que vàrem prendre, jo no hi era però com a membre

d’aquest grup municipal i, precisament, perquè tots tenim una història al darrera

assumeixo o assumim les decisions que vam prendre, les assumim. Vostès fan

reiteradament una petició de disculpes, a veure, no ens disculparem per haver portat a

una ens fiscalitzador de l’economia municipal unes actuacions que pensàvem que no

eren correctes, no ens disculparem per això. Que això els ha provocat a vostès uns

neguits, per això sí que em disculpo jo en nom del grup socialista, ho sentim sabem que els

han provocat uns neguits i des de un punt de vista personal ho sentim, possiblement no

era la millor forma de solucionar aquest problema. Però és clar, quan el sento a vostè

senyor Álvarez demanar tants cops unes disculpes per utilitzar un recurs del nostre del

sistema polític per fiscalitzar unes actuacions i decidir si són o no correctes, em fa gràcia,

quan pensa disculpar-se el seu grup, per exemple, per l’escrit del seu grup en l’últim butlletí

municipal en el qual ens va tractar de conills que fugim, quan pensa disculpar-se? Mai, li

he dit abans que no es bona la situació de crispació que tenim en aquest municipi, la

meva gran sorpresa quan vaig tornar a tenir contacte amb una política més activa a la

Roca vaig comprovar que la crispació d’abans de l’any 2000 no havia disminuït gaire i

això no és bo, però això no es soluciona no judicialitzant la política també es soluciona

amb no insultar en els butlletins municipals. Una crítica que pot ser tan dura com vulguem

però sense faltar els respectes a les persones i això es pot fer, però no es fa, llavors Sr.

Álvarez jo crec que si realment vol que acabem amb la crispació hem de fer un examen

de consciència tots, principalment els dos grans grups, nosaltres el farem, de ben segur

que ho farem, però vostè i el seu grup també ho haurien de fer. Diu una dita popular que

dos no es barallen quan un no vol i a vostès els agraden les baralles, els agrada el cos a

cos, me n’alegro que els faci tanta gràcia al públic les coses que he dit. Repeteixo

81

nosaltres durant aquest mandat hem estat disposats a rebaixar aquesta tensió i hem

trobat cada vegada el rebuig per part seva i per part del Sr. Alcalde, ni el Sr. Alcalde és el

dimoni ni nosaltres som germanetes de la caritat però igual si tots estiguéssim una miqueta

més al purgatori les coses anirien una miqueta millor. Gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. García Lorenzana, no sé si queda alguna intervenció pendent, si

algú té ganes de dir alguna cosa tenint en compte l’especialitat d’aquest punt, doncs

clouré jo aquest debat i començaré fent una referència a una frase que ha dit el Sr. Dani

Martín d’Iniciativa per Catalunya Verds, és una frase que m’ha agradat perquè en la seva

intervenció sempre previsible i normal ha fet referència a aquest tercer punt de

condemna en plaça pública i no sé què més ha dit però que això era propi d’altres

cultures democràtiques, jo he entès malament, però jo em volia referir a altres cultures

democràtiques, i estava pensant en el Sr. Alex Salmon, primer ministre escocès amb un

projecte noble, digne, no aconsegueix els seus objectius, no aconsegueix les seves fites i

amb una actitud pròpia d’altres cultures democràtiques fa un pas endavant i diu el meu

projecte ha fracassat, jo no puc seguir davant d’aquesta empresa, davant d’aquesta

situació i aquest senyor va fer el que havia de fer que és plegar, avui ningú espera que

ningú plegui aquí, no està ni els acords potser aquell esborrany que li agradaria veure al Sr.

Dani sí que hi eren, tampoc hi era gaire, parlava de responsabilitat en un quart punt,

cadascú que les interpreti com vulgui. Ningú espera que ningú posi la seva acta de

regidor, regidora a disposició de ningú i a més, si això fos així la primera sorpresa seria

meva i em faria perdre una juguesca, per tant, ningú espera això, però sí que és

sorprenent que en una situació com aquesta, com ja han dit els companys en Jordi i en

Manel, qui agafi el paper protagonista sigui el Sr. García Lorenzana que no hi era en el

mandat passat i que a més passi una intervenció en aquest to, no passa res, no passa res,

Sr. García Lorenzana, es travessen les línies vermelles, es denuncien els regidors, no s’obre

ni judici, s’arxiva, això no és ni una sentència és un arxiu de diligències, és un acte de

resolució, és un acord de resolució d’un tribunal que forma part de l’administració de

justícia d’aquest país, és un tribunal no és una reunió de clarisses en un convent de

meditació, és un Tribunal de Cuentas que pot tenir unes conseqüències de molts estils,

amb un Ministeri Fiscal intervenint que pot arribar a un nivell molt perillós per a les persones

que ens hem vist involucrades, cap persona, sigui vostè o siguem nosaltres, fa vint anys o

sigui ara, cap persona es mereix això, cap ni una, i ja no estic parlant només de la

denuncia, que és prou greu, que vostè no n’ha parlat, de rodes de premsa, el Sr. Illa, el Sr.

Estapé, el Sr. Terrades, diputat, assegudets, la premsa, l’ombra del dubte flotant, jo no sé

què va viure vostè fa vint anys. Jo n’he tingut tres de querelles criminals, tres, la primera

quan portava un mes i mig d’alcalde, i no he fet soroll, no he sortit a la premsa, no m’he

fet la víctima i no m’he fet tot el que vàrem viure en aquest municipi durant els anys, 90,

98, 99 2000, tot allò que feia tan de soroll, simplement s’ha fet un treball tècnic, jurídic i

s’han arxivat, discretament. Vostès a més de portar-ho al Tribunal de Cuentas perquè

fiscalitzés, ho han portat al tribunal que fa pena de telediario, aquest mitjà, aquell l’altre

mitjà, l’altre mitjà, l’altre mitjà, hi ha hemeroteques, està tot, hi és a tot arreu, i davant

d’això passen dues coses, una que et trobes fins i tot amics, fins i tot família, i que et

poden dir: hòstia Rafa què has fet? Perdoneu l’expressió, és col·loquial, i has d’explicar-ho

has de donar explicacions, escolta això és així i així, ah! Això no és bo pel sistema, perquè

això ens fa mal a nosaltres però també els fa mal a vostès i a tot el sistema i a qualsevol

persona que tingui ganes de fer un pas endavant de servei al poble que és un pas noble i

honest i arriba un moment que això no li pot interessar a ningú, el desprestigi de la política

ens l’hem guanyat a pols tots plegats amb accions com aquestes. Ho ha dit molt ben dit

el company d’ERC i amic, l’Albert Gil, quan no es paga una factura d’un servei que s’ha

prestat i que està conformada per un tècnic si no es paga s’està prevaricant i això és un

delicte i això qui en nom de tots vostès ens va posar aquesta denúncia ho sabia

perfectament perquè portava mil anys dins aquest Ajuntament i sabia perfectament de

82

quin peu calçava tothom, per tant, la mala fe no només està en la denúncia sinó que està

després flotant per l’aire, flotant, és l’ombra del dubte, quan un amic et mira i diu hòstia

aquell és el que té una denúncia, no perquè ho hagi llegit que està en un tribunal sinó

perquè ho ha llegit a la premsa, en aquell diari gratuït, en el digital, en l’altre, en aquell, en

aquest, sí va sortint, en els webs, en els blogs, en el facebook, a tot arreu, això crea una

xarxa, i algú té responsabilitat, algú té culpa, algú ho ha fet, no ha caigut del no ha caigut

de l’aire, s’han oblidat en la seva intervenció d’aquestes cosetes petites, menors, ínfimes,

que són les que fan soroll, estem parlant de moltes coses i ara parlem del que fem

nosaltres, som dolentíssims, portem cua i banyes, ja ho ha dit, ens ha tractat... escolti’m

nosaltres vàrem venir aquí, alguns van neixen el 2007, políticament, alguns van neixen al 99

i alguns al 2003, dels que estem aquí, vostè s’ha “retrotraït” vint anys enrere que no hi érem

ningú, només hi era vostè i vàrem entrar per trencar aquell estil i hem vingut aquí i ens

diuen que insultem, des que estic jo aquí no s’ha dit ni un insult, una altra cosa és que algú

se senti insultat que és diferent, jo no he sentit encara en aquest plenari cap insult i abans

n’hi havia i ara no n’hi ha, i hem vingut amb elegància, amb respecte, amb un nou estil

de fer política, el que passa és que no els agrada, no els hi va bé, no els interessa no és el

seu terreny, ja els ho ha dit el senyor Álvarez, a vostè els agrada un terreny més barroer, sí,

a nosaltres no, i aquest terreny no els va bé, i nosaltres ens hem hagut de defensar en el

terreny que ens han fet jugar, amb advocats, procuradors, amb la incertesa que pot

portar sempre quan estàs aquí, amb la seguretat d’haver fet les coses ben fetes, amb la

seguretat que això només podia acabar així i ho vam dir a l’abril de 2010 en aquesta

mateixa sala de Plens en un format de sala antiga, quan els dos grups afectats, esquerra i

convergència, vàrem reunir a la premsa, vàrem reunir als Presidents comarcals, va venir el

Diputat el Sr. Jordi Turull a donar-nos suport perquè nosaltres no havíem fet res malament i

ho sabíem, teníem la consciència ben tranquil·la i vam dir els primers que ho explicarem

serem nosaltres, serem nosaltres que ens trobem així, i d’aquesta manera ens hi hem

volgut posar, és el seu estil i vostè ha parlat de cinisme? I treu un dit i diu cinisme, no sé.

Sap el que és una selfie? Faci’s una selfie. Faci’s una selfie. No ho sé. De veritat és

al·lucinant la seva intervenció d’avui aquí, cap gest de noblesa, cap gest de

reconeixement ni tan sols a la decisió d’un tribunal que no entra ni a jutjar, que arxiva

directament.

Sr. García Lorenzana.- No m’ha escoltat.

Sr. Alcalde.- Sí que l’he escoltat molt atentament, tinc totes les notes preses, però podien

haver contestat de mil maneres però amb aquesta? És al·lucinant, és al·lucinant, és la

fugida endavant, com ho contesto això sinó ho puc contestar, de qualsevol manera,

patapam. L’evidència és tan òbvia, avui que parlem d’obvietats, és tan clarivident, és tan

contundent, traspassen la línia vermella, poso el peuet i no passa res, en aquest país no

passa res, si n’hem vist de tots colors, si aquí no passa res, ja està. Acabarem al ple,

marxarem a casa i demà serà un altra dia, sinó passa res, però això és greu, això surt de

franc, una denúncia com aquesta, quatre anys i mig, l’ombra del dubte, les amistats, la

família, tothom afectat, persones que l’únic que hem fet és un pas per servei als nostres

ciutadans, amb el nostre esforç personal, amb el nostre temps, sacrificant hores, amb el

nostre coneixement personal, professional, el que sigui, amb el nostre bagatge, ajudant al

màxim a tirar el poble endavant, només hem fet això i això és la patacada, això és el que

ens trobem, perquè vostè ho defensa, vostè ho ha defensat, ho coneix perquè ho va viure

igual que nosaltres però durant aquest quatre anys i mig... vostè ha fet referència a que

això arriba quan nosaltres encara estem aquí, això és del mandat passat, podíem no estar

aquí, només que la decisió que un de nosaltres fos no continuar ara li arribaria la

comunicació estant a fora, però si la comunicació hagués anat en un altre sentit ara no sé

com es trobaria perquè segurament no tindria ni defensa, i no podria anar a una instància

superior, si en aquell moment se li hagués obert judici, la situació d’algú que després

83

d’haver dedicat uns anys a la política sense haver fet res mal fet s’hagués trobat així com

es defensa? Doncs com han dit els companys, donant la cara, amb el seus béns

personals, patrimonials, amb la seva dificultat, etc. Amb el que tot això comporta i això

què pot fer? Que gent vàlida, gent bona, gent que pot aportar molt i que és necessari

que aporti molt a la nostra societat no es vulgui dedicar a la política. Qui ha de suportar

això? És que ningú que està aquí assegut ha de suportar això, ningú dels que estem aquí

ha de passar per una cosa com aquesta, s’han traspassat totes les línies vermelles i surt de

franc, no passa res, a vostès només els pot jutjar el poble en unes eleccions municipals, a

mi també, evidentment, i si el poble no té tota la informació cap problema, perquè el

poble no tindrà tota la informació, és impossible que tothom conegui tots els detalls de

com ha anat tot aquest entrellat i llavors es vota per impulsos, es vota per inèrcies, per

amistats, per coneixements, hi ha molts factors que no pesen, surt de franc, per tant, demà

puc tornar a posar una altra denúncia, surt de franc, no passa res. I evidentment que si hi

ha algú que està cometent un delicte, clar, evident i visible i ha passat per desgràcia en el

nostre sistema polític i més sovint del que seria desitjable, no tan com ens volen fer creure,

tampoc, però quan això ha passat s’ha d’anar amb contundència contra aquestes

persones i es mereixen tot el “despreci” social i la presó i el que convingui, evidentment,

quan algú ha actuat fora de la llei i més administrant el que és de tots, doncs s’ha d’anar

a pagar les seves conseqüències, òbviament, però quan no és així no es pot “judicialitzar”

la vida política, la vida política està en el món de les idees, en el món del debat, en el de

definir un model i el meu model no serà perfecte serà millor, serà pitjor, serà millorable, si el

meu model no és excloent es pot matisar, entre tots el podem enriquir, el podem fer millor,

tots som necessaris, segurament amb una col·laboració, jo li he dit moltes vegades al Sr.

Manel Álvarez, quan nosaltres érem dos, en l’any 99 i el PSC tenia una majoria absoluta de

vuit regidors el gest més intel·ligent del PSC hauria estat convidar-nos a governar amb ells,

en un moment en el qual en aquest municipi estava tot per fer, i no va ser així, i vàrem

tenir que explicar els errors de planejament i de planificació que patiria aquest municipi

que per desgràcia ara ens toca administrar i arreglar perquè a més eren certs, vam avisar

i va passar, si haguéssim fet una col·laboració no estaríem parlant aquí d’aquesta manera

no haurien passat totes aquestes coses, segurament, i ni uns haguessin tingut una força i

probablement jo no hauria estat alcalde i no passa res i haguéssim continuat reforçant a

un alcalde que hauria tingut visió de municipi, per això és fer volar coloms, això no va

passar mai i com que això no va passar mai ens trobem i avui no passa res. Vull també fer

esment d’un tema que no ha sortit avui però que m’ho he hagut de sentir durant tres anys

i mig en aquest plenari per part del Sr. Carles Fernández que és que no ens tenim

confiança. Quina confiança es pot tenir quan tenim una denúncia pendent en un jutjat,

en un tribunal, que en qualsevol moment pot sortir amb qualsevol estirabot i quan a més

hem sentit aquí i ho hem sabut pel company d’ERC que s’ha mentit i s’ha enganyat,

perquè a aquest senyor se li ha dit en aquest plenari i està en actes, però se li va dir al

2011 quan era necessari per un pacte de govern, no et preocupis que tu no estàs en a

denúncia que ja t’hem tret, s’ha dit aquí i a aquest senyor no se’l va treure mai perquè no

se’l podia treure, es va exercitar l’acció pública, l’acció pública vol dir l’Estat en té

coneixement, l’Estat no ho pot parar, ha d’anar fins a les últimes conseqüències i a més vol

dir que qualsevol persona del món mundial pot intervenir en aquest procediment i portar-

lo fins al final, per tant, els quatre estàvem absolutament abocats a la decisió que pregués

aquest tribunal el dia que la prengués i han passat quatre anys i mig i això tampoc ho ha

explicat, doncs tot això és així i no passa res, no passa res i no passarà mai res, hi ha gent

que surt de la presó després de dos anys amb uns indicis de delicte brutals, que aquest

sembla que sí , però bé la justícia ha de tenir la presumpció d’innocència, ja veurem com

acaba aquest senyor per dir-li d’alguna manera, quan a aquest senyor el veus al carrer no

passa res. O fem tots plegats un exercici de regeneració política, tots plegats, tota la

societat, nosaltres, el públic que no té cap culpa, també, i les persones del carrer, tots

plegats, hem de definir un sistema que siguem capaços d’explicar-lo com aquelles altres

84

cultures democràtiques que el Sr. Alex Salmon amb l’honestedat de dir el meu procés, el

meu procediment, el meu projecte, el meu model, el meu objectiu no ha arribat a bon

port, jo hem tinc que retirar, jo plego, ja ho portarà un altre, el projecte és noble, és digne,

s’ha de continuar però vindrà un altra generació que el tirarà endavant perquè aquell és

digne però ell fa un pas enrere perquè en el seu moment no ha sortit bé. Aquest no és un

procediment digne, no és noble, no és honest, ha estat un procediment “rastrer”

permeti’m que li digui i no és un insult és una paraula del diccionari, aquest procediment

ens ha portat ... és un adjectiu qualificatiu correcte que no és insultant, no és insultant, que

jo sàpiga, en tot cas li faré una llista d’insults, en tot cas farem un codi deontològic aquests

són insults, aquets es poden dir, aquests no, i ho posarem en el ROM, jo faré una llista

perquè Deu ni do. Bé crec que no dóna més de sí i ara el que ens pertoca és, en primer

lloc, és passar a votar la urgència, d’acord?

Passem a votació.

Aprovada la urgència per unanimitat.

Passem a votar la moció

Conclòs el debat per l’alcaldia, s’aprova, per 9 vots a favor, manifestats pels regidors dels

grups municipals de CIU, del P.P i d’ERC i 8 vots en contra, manifestats pels regidors dels

grups municipals del PSC i d’ICV-EUIA, el dictamen, el qual literalment, diu:

“ANTECEDENTS:

1.-Atès que en data 13 d’abril de 2010, l’aleshores regidor d’aquest ajuntament,

Miquel Estapé i Valls, en representació del Grup municipal del PSC, integrat pels

regidors/es Miquel Estapé i Valls, Carles Fernández Pérez, Caterina Palma Rovira,

Julio Caña Fernández, Jordi Font i Riu, i Carmen Las Heras Cisneros, i tot exercitant

l’acció pública, presenta denúncia per pressumptes irregularitats comptables,

contra l’alcalde Rafael Ros i Penedo, i els regidors membres de la Junta de Govern,

srs. Albert Gil Gutiérrez, 1er tinent d’alcalde, Manel Àlvarez Herrera, 2on. Tinent

d’alcalde, i Jordi Fortí Gurgui, 3er tinent d’alcalde.

2.- Atès que els/les regidors/es del grup municipal del PSC de La Roca del Vallès

tenien accés a tota la documentació pública, la qual els hi va ser facilitada, i que

els permetia conèixer perfectament el detall de les factures pagades, per serveis

real i efectivament efectuats, i degudament conformades pels responsables

tècnics, jurídics i administratius de cadascú dels serveis de diferent naturalesa i

diferent àrea, servei o negociat, objecte de la denúncia.

3.- Atès que en data 11 de maig de 2010, l’agrupació local de CDC i la secció

local de ERC emeten un comunicat de premsa conjunt rebutjant la denúncia

personal judicial entre càrrecs electes com a pràctica política negativa i

repudiable, atès que tergiversa i embruta la vida política municipal, contribuint a

generar crispació i desafecció dels ciutadans/es envers l’exercici noble i honest de

la política.

85

4.- Atès que en aquell mateix comunicat s’entenia el dret a la discrepància política

en el marc de les idees, fonamentat en el diàleg i en el treball conjunt en

comissions, i no en el marc del continu enfrontament personal. I, en aquell mateix

comunicat es feia esment a una estratègia de la por per tal d’intimidar a càrrecs

electes i funcionaris municipals, més pròpia d’estats totalitaris que no d’estats

democràtics. Així mateix, en aquell comunicat també es va dir que s’exigirian les

corresponents responsabilitats quan la causa quedès arxivada.

5.- Atès que durant el mes de juny de 2010, els portaveus dels grups municipals del

PSC i de CiU varen expressar llur opinió sobre aquest tema en els mitjans de premsa

locals i comarcals.

6.- Atès que el moment polític actual, amb nombrosos cassos de corrupció provats

i jutjats, ha generat molta desafecció entre la ciutadania i és necessària una

regeneració de la vida política a tots els nivells i un reforçament de les institucions

democràtiques, i del nostre sistema democràtic com a millor organ de

parcticipació ciutadana i control de l’activitat pública.

7.- Atès que en data 10 de desembre de 2014, el Tribunal de Cuentas ha acordat

l’arxiu de totes les diligències, no procedint ni tant sols la incoació de judici, en

quedar abastament acreditat que no s’ha produït cap irregularitat comptable a

l’ajuntament de La Roca.

8.- Atès que en l’arxiu de la denúncia, el Tribunal de Cuentas de Madrid deixa clar

en els fonaments de dret aplicats que no es reuneixen els requisits establerts

legalment per generar responsabilitats comptables, que no procedeix la obertura

de judici per quedar acreditat de forma clara i inequívoca la inexistència de

responsabilitat comptable, i fa referència a interlocutòries de cassos similars,

especificant que no es pot fer suportar als ciutadans les molèsties o inconvenients

de ser objecte d’una acció processal de manifesta inviabilitat.

9.- Atès que el propi ministeri fiscal va interessar la no incoació d’aquest

procediment en no apreciar indicis de menysteniment dels fons públics.

En base als antecedents exposats, el grup municipal de CiU de l’ajuntament de La

Roca del Vallès proposa al Ple l’adopció dels següents

ACORDS:

PRIMER: Mostrar el rebuig dels regidors i regidores de l’ajuntament de la Roca del

Vallès a qualsevol pràctica que utilitzi la denúncia jurídica personal com a arma

d’acció política.

SEGON: instar al conjunt de formacions polítiques locals a defensar els respectius

projectes polítics des del respecte, en el marc del debat legítim de les idees, de les

propostes en positiu, i de les diferents alternatives sobre el model de municipi.

TERCER: exigir a l’ex-regidor Miquel Estapé i Valls, i a l'agrupació local del PSC de

La Roca, a realitzar el rescabalament dels cabdals públics destinats a la defensa

jurídica dels membres de l’equip de govern denunciats, així com una rectificació

pública a través dels mitjans de comunicació d'àmbit comarcal i nacional.”

86

C) Control Gestió municipal

Sr. Alcalde.- Amb aquest bloc hem acabat el bloc de dictàmens, propostes o mocions

resolutòries. Passaríem al de control de la gestió municipal, hi ha vuit punts, perdó nou

punts que tracten temes d’intervenció i tresoreria, li passo la paraula al Regidor d’Hisenda i

els anem tractem tot de seguit si hi ha alguna qüestió sobre algun punt interrompim i

preguntem i sinó donem compte de tot plegat.

C.1- Dació de compte de la modificació de crèdit número 26/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

Sr. Álvarez.- Gràcies Sr. Alcalde. Donem compte de diferents modificacions de crèdit en

diferents modalitats, em sembla que són sis en total, passo a comentar la primera és la 26

del 2014, una transferència de crèdit de la partida de neteja de dependències públiques,

perdó de neteja de dependències municipals a la de Consorci de la Gestió de Residus,

per import de 17800 euros, la partida del Consorci de Residus estava dimensionada amb

un import inferior al que tocava perquè aquest any ens van fer una modificació de tarifes i

amb això ha quedat corregida.

C.2- Dació de compte de la modificació de crèdit número 27/2014, sota la modalitat de

generació de crèdit.

Sr. Álvarez.-La 27 del 2014 una generació de crèdit de 10636 euros, són 9473 d’una

subvenció del Consell Comarcal per beques de menjador que van a una partida d’ajuts

de menjador del Consell Comarcal pel mateix import i un import de 1163 euros de la

Generalitat de Catalunya, una subvenció per medi ambient, que va a una partida de

despesa de l’orgànica 11, concretament de l’Agenda 21 i activitats ambientals pel mateix

import de 1163 euros.

C.3- Dació de compte de l’aprovació de modificació de crèdit número 28/2014, sota la

modalitat de transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea

de despesa.

Sr. Álvarez.-La següent és la 28 del 2014, una transferència de crèdit de la partida del

Consorci Parc Serralada Litoral per import de 2422 euros a la partida del conveni amb

Incasòl, sobre unes parcel·les de Santa Agnès de Malanyanes, concretament és un

conveni que tenim signat amb l’Incasòl sobre unes parcel·les que l’Incasòl té a la UA-14 hi

ha una bonificació del 100% de l’IBI, això està per conveni de fa uns quants anys, teníem

25000 euro en aquesta partida i ens vam quedar curts, faltaven aquest 2422 euros, amb

això el que fem, amb totes aquestes en general el que fem és tancar l’any de manera

que no quedarà cap factura pendent per l’any 2015. Intentarem que no ens passi el que

ens va passar l’any passat que ens van quedar unes factures d’energia elèctrica que ens

han comportat mal de caps aquest any.

C.4- Dació de compte de la modificació de crèdit número 29/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

Sr. Álvarez.-La 29/2014, una transferència de crèdit entre diferents partides per import de

5.600 euros, traiem de l’orgànica 01 de la Seguretat Social i les partides que agafen

aquests diners són la de Seguretat Social també de l’orgànica 6, 7 i 8 per import total 5.600

euros.

87

C.5- Dació de compte de la resolució d’alcaldia, mitjançant al qual es modifica els

membres de les diferents comissions de l’Ajuntament de la Roca del Vallès.

Sr. Álvarez.-Això ho comentarem més tard,

C.6- Dació de compte de la modificació de crèdit número 30/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

Sr. Álvarez.-la següent és la 30 2014 una transferència de crèdit per import de 105.000

euros, hi ha diferents partides de les quals surten diners, aigua, assegurances municipals,

locomoció de personal no directiu, rènting de vehicles municipals, Ruta Prehistòrica, etc.

per import de 105.000 euros, ja ho he comentat i les partides que s’incrementen són

gratificacions, amortitzacions de préstecs, retribució a l’ORGT, manteniment de vies

públiques, energia elèctrica, hi havia unes factures, manteniment d’extintors i gas, totes

elles per import, en global, de 105000, aquesta era la 30,

C.7- Dació de compte de la modificació de crèdit número 31/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

Sr. Álvarez.-la 31 del 2014 per import de 247.900 euros, són partides del capítol 1 que, en

principi, estaven sobredimensionades i que les partides que recullen aquests diners, servei

de recollida d’animals, retribucions bàsiques de funcionaris, això és Capítol 1, interessos,

amortització de préstecs altres complements, Seguretat Social, energia elèctrica, etc. per

import de 247.900 euros, aquesta era la 31, transferència de crèdit

C.8- Dació de compte de la modificació de crèdit número 32/2014, sota la modalitat de

transferència de crèdit entre aplicacions pressupostàries de la mateixa àrea de despesa.

Sr. Álvarez.-i la última a comentar és la 32 és la última modificació de crèdit del 2014 i la

que, en principi, tanca tot el tema comptable. Una transferència de crèdit entre diferents

partides bàsicament també Capítol 1 però tenim altres com escombraries municipals,

franges de protecció forestal i rènting de vehicles policials, l’import d’aquestes partides

que es queden sense crèdit o de les quals traiem crèdits són 67.500 euros i les partides que

incrementen el seu import són locomoció d’òrgans de govern, servei de recollida

d’animals, interessos de demora, amortització de préstecs, energia elèctrica, hi ha

diferents factures per import 67.500 i amb això acabo el tema de resolucions d’alcaldia.

C.9- Dació de compte de l’informe de tresoreria i de la intervenció municipal sobre el

compliment dels indicadors de morositat del període 2014-4T.

Sr. Álvarez.- Si els sembla bé, aquest és un tema important, per tant, esperaré a que els

senyors del PSC atenguin.

Sr. Alcalde.- Si us plau, el regidor d’Hisenda ens vol traslladar un tema d’una certa

transcendència.

Sr. Álvarez.- És l’informe de morositat, he fet esment abans en la meva intervenció en la

presentació del compte general respecte als terminis que hem de complir i que s’estan

88

complint, de manera escrupolosa, en la majoria del casos i un dels terminis que s’han de

complir amb màxima escrupolositat és el pagament a proveïdors perquè si no complim

això l’Estat el que pot fer és incoar un expedient i portar-nos problemes. Teniu la

documentació respecte aquest informe, que nomenem col·loquialment de morositat, hi

ha una novetat, hi ha un nou càlcul, tenim els càlculs de pagament seguint el criteri que

s’havia seguit fins ara de l’informe de morositat de tota la vida i un nou càlcul que es fa a

partir del tercer trimestre del 2014 que és un criteri diferent i que dóna uns dies diferents, el

que podem dir i això torna a ser una bona notícia en sentit econòmic, en aquest sentit és

la mateixa bona notícia dels últims trimestres, l’Ajuntament està pagant, segons el criteri

de sempre de l’informe morositat a 29 dies, per tant per sota dels 30 als que estem obligats

a fer-ho i segons el nou càlcul, que incorpora nous criteris, a 14,8 dies és una bona notícia

que permet que la informació que s’envia al Ministeri i que ens permet també que totes

les peticions que es vagin fent per part del Ministeri i també de la Generalitat es vagin

complint i que en aquest apartat, tant concret, dl pagament a proveïdors l’Ajuntament

de la Roca estigui complint amb uns límits que fa un any, per pròpia gestió interna, crèiem

que mai assoliríem que s’havia de pagar a menys de 30 dies i fa més d’un any que estem

pagant a menys de 30 dies, gràcies.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Manel Álvarez, queda per explicar la C.5. La C.5. és un canvi de

representants en les comissions, concretament, substitució del Sr. Miquel Estapé en la

Comissió Informativa General pel Sr. Carles Fernández i com a suplent el Sr. Francisco

García Lorenzana, en el cas de la Comissió Especial de Comptes exactament les mateixes

persones així com en l’Especial de Territori i Planificació i en l’Especial d’Organització

Interna i Participació Ciutadana. Algun comentari?

C.10- Resolucions d’alcaldia

Sr. Alcalde.- Bé, doncs passaríem C.10 de resolucions d’alcaldia, hi ha alguna pregunta?

C.11- Informes d’alcaldia

Sr. Alcalde.- En l’apartat C.11 d’informes d’alcaldia, fer-los coneixedors que la Diputació

de Barcelona ens ha fet un ingrés de 153.621,54 euros en concepte de diners que hauria

de pagar la Generalitat, és un altra conveni, és el Fons de Cooperació Local de

Catalunya, és la Generalitat qui l’aporta i ens han pagat endarreriments de l’any 2012 i de

l’any 2013, per tant, hem tingut aquest ingrés recent de 153.621,54 euros això va ser abans

de Nadal, si no ho tinc mal entès. També la Diputació de Barcelona ha obert un programa

complementari de mesures per al foment per l’ocupació i al municipi de la Roca ens

pertoquen 192.492 euros, dels quals hi ha una part un 60% 115.445 euros que es destinen

plans ocupacionals, això pot ser que estiguem entre 16 a 18 persones contractades que

seran d’incorporació immediata, els processos selectius que es farà en els propers dies, per

tant, una altra bona notícia pel municipi l’aportació per part de la Diputació de

Barcelona.

C.12- Mocions de Control

Sr. Alcalde.- Mocions no n’hi ha cap ni una, per tant, passaríem a l’apartat de precs i

preguntes.

C.13- Precs i preguntes

89

Sr. Alcalde.- algun prec, alguna pregunta? Sr. Dani Martín.

Sr. Martín.- A ver, el primer ruego no he podido decirlo antes porque como no he tenido

torno de palabra no he podido hablar para que no me reprendieran. De forma reiterada

la persona que hace el resumen del debate abre nuevos debates, ya lo hemos discutido

muchas veces, nos queda tres meses, yo pediría que por favor en los dos o tres plenos

que nos quedan no abramos debates cuando los demás grupos políticos no pueden

hablar, simplemente no digo nada más.

Otro ruego es que nosotros desde el año 2011 dijimos que no escribiríamos en el boletín

municipal pero el hecho de no querer escribir es voluntad propia, igual que dijimos que no

íbamos a escribir podríamos escribir y en los últimos boletines municipales no hemos

recibido ninguna notificación que nos pida que aportemos nuestra opinión, nos gustaría

recibirla y poder decidir si escribimos o no, como estamos, como bien dijo Marta, en

etapa electoral igual nos interesa hacer un resumen de todo lo que se ha gastado el

Ayuntamiento en publicidad y propaganda, son dos ruegos. Una sola pregunta, una sola

por las horas en las que estamos, sino me han contado mal el lunes de esta semana se

han modificado los horarios de autobuses de este municipio, siguiendo un método de

información que ha llegado a todo el público, es decir la gente llegó el lunes y se

encontró que se habían cambiado los autobuses, aparte de eso, de la gran publicidad

que se ha hecho, me gustaría que alguien nos comentara el sistema por el cual se ha

establecido ese cambio de horarios, porque no se ha hecho para que coincida con

RENFE porque coincide menos que antes, hay más tiempo de espera cuando vienes de

Barcelona y cuando vas a Barcelona y además de comprime la franja de uso de los dos

autobuses y hay una franja en la que no hay ningún autobús, lo único que quiero saber es

el criterio por el que se ha hecho, no es nada más, ni crítica ni nada parecido, a mí me ha

sorprendido que haya gente que me diga es que yo llegué el lunes y no sabía nada, yo

soy usuario diario, pero es sorprendente, nada más son las doce y pico con esto ya está.

Sr. Alcalde.- Gràcies Sr. Dani Martín, Sr. Carles Fernández.

Sr. Fernández.- Tenim una qüestió, fa pràcticament dos mesos que van començar les

obres de l’anella viària, en aquests dos mesos el sistema d’informació pels vehicles que

circulen pel municipi és absolutament desastrós, és a dir, després de dos mesos seguir

mantenint unes fotocòpies plastificades en els fanalets del Carrer Anselm Clavé és de

vergonya, vostès potser no passen per allà jo surto cada dia del casc antic i cada dia veig

quantitat de vehicles que es queden a mig girar, que han de fer marxa enrere, molts que

intenten girar i més del que voldria que entren Carrer Catalunya cap a vall, és

absolutament vergonyós que després de dos mesos encara tinguem com a senyalització

aquests cartells, això no ha provocat cap accident en aquesta zona per miracle, però és

sincerament... estem donant una imatge de municipi... l’altre dia un camió va encarar-se i

llavors ja no sabia què fer, camions que es paren al semàfor i llavors no saben què fer. Uns

Din-4 això que posa direcció Vilanova en un fanal, si us plau. L’altra dia quan vam venir a

mirar expedients vaig demanar el pla de seguretat de l’obra que és el que ha

d’incorporar aquests elements, té unes partides, jo crec que insuficients, a totes llums

insuficients perquè si s’han aplicat i el resultat és això, perquè no sé si és l’empresa la que

ha fet aquests cartells, si és l’Ajuntament encara pitjor, encara pitjor, però allà hi havia

unes partides de l’empresa, no excessives, hi havia poques senyals però home, si us plau,

és que de veritat la gent que passeu per aquí ho veieu igual que jo, jo l’altra dia vaig

intentar fer una fotografia però no vaig poder fer, el cotxe es va ficar, l’altre dia estava al

semàfor i vaig intentar dir-li eh! Que vas contra direcció, no entenia el que li dèiem, sinó

entenia el que li dèiem és perquè ciclistes, motos... ha arribat un moment que ho trasllado

90

aquí perquè no sé si és que no s’adonen o no els importa, sincerament, és molt vergonyós.

Alguna altra pregunta? Contenta el Regidor de Mobilitat, el Sr. Jordi Fortí.

Sr. Fortí.- Totes dues, cap problema. La del Sr. Martín, el tema dels horaris dels autobusos,

efectivament, tal i com ens ha arribat també per part de diferents veïns, això s’ha informat

en els diferents punts de les marquesines des de fa vuit dies, fins i tot aquesta anormalitat,

canvi d’horari, la setmana passada hi va haver alguns veïns que estaven entre el públic,

ara ja han marxat, ens havien demanat el motiu pel qual del canvi d’aquests horaris,

bàsicament i encara que els sembli difícil és perquè millorem les interconnexions amb

l’estació, és així i donar millora de servei a tot el municipi, tot i així li haig de dir que està en

proves, no és el definitiu perquè el canvi definitiu d’horaris serà quan al Carrer Catalunya

finalitzin les obres, hi haurà una modificació de parades i del circuït actual que tenim del

servei de mobilitat de l’autobús, llavors es farà el canvi definitiu d’horaris i per una altra

banda el que em deia el Sr. Carles Fernández sobre el tema de la vergonya dels rètols, en

les reunions periòdiques amb l’empresa que està realitzant les obres del Carrer Catalunya

estem parlant d’aquest tema i estem mirant de reforçar el més urgent possible tot el tema

del Carrer Anselm Clavé, entre d’altres, fins a l’arribada del Carrer Sant Sadurní,

bàsicament, perquè ara ja es comencen a fer diversos “bypass” entre mig, algú que gira

a esquerra per Roquerols perquè així no ha de fer la rotonda, algú que fa el tram de

Rambles que hem fet les noves orelles que han creat la part de nou aparcament segueix

fent la contra direcció per arribar a Tenor Viñas abans per no haver de fer la senyalització

normal que està marcada. Tots aquests temes s’estan parlant “paulativament”,

repetidament i reiteradament amb l’empresa i lògicament amb les persones d’aquí, els

tècnics de mobilitat, esperem que en els propers dies ja ho tinguem resolt d’una vegada

per totes i tinguem els recursos suficients com perquè la vergonya del Din-4, al qual vostè

es refereix, sigui el més visual possible i l’impacte sigui el suficient com perquè no hagin d’

entrar vehicles en contra direcció, tot i així vehicles en contra direcció segueixen accedint

al Carrer Catalunya perquè hi ha gent que arriba abans a casa, aquest matí mateix m’he

trobat amb una senyora que em deia per aquí arribo abans, sí senyora però per aquí va

en contra direcció, això passa aquí va passar a les obres de l’Avinguda Gaudí de Santa

Agnès durant un bon període de temps fins que la gent, som gent de costums i tothom

volem arribar i sortir de casa el més aviat possible i quan ens canvien moltes vegades els

itineraris del carrers, doncs mira, som una mica tossuts , intentarem entre tots que es

resolgui aquesta casuística.

Sr. Alcalde.- Moltes gràcies Sr. Jordi Fortí, hi ha una altra pregunta per part del Sr. Carles

Fernández.

Sr. Fenández.- Fa un parell de setmanes un veí es va adreçar a mi per comentar-me la

seva sorpresa respecte d’un tema de l’Àrea Bàsica de Salut, comentar que va anar hora

per un constipat que tenia i li van donar hora per na setmana, clar, a la Torreta això, m’ho

va dir ell a mi, li vaig dir que ho traslladaria aquí, en tot cas, fem un comentari a l’Àrea

Bàsica. Després altra gent també m’ha comentat que s’ha anat trobant, en tot cas ho

trasllado aquí perquè trobem una solució i des de l’Ajuntament ens preocupem, jo entenc

que la situació de les àrees bàsiques no és la millor del món, a nivell de recursos, però clar

que per un constipat et donin una setmana de temps, ja ho has passat per tant fem algun

tipus de gestió amb l’Àrea Bàsica, en tot cas, també, aprofitar, ja que parlo de l’Àrea

Bàsica, comentar que per les informacions que tenim, sembla que la reunió que vam tenir

amb el Servei Català de la Salut va donar algun fruit, tot i que esperàvem una altra reunió

que no s’ha produït pel tema dels diabètics i estan començant a estudiar cas per cas i a

rebre respostes favorables i positives, per tant, crec que la feina que vam fer tots plegats

ha començat a donar algun resultat no sé si això es fruit d’això però crec que alguna cosa

91

té a veure, per tant, crec que va ser encertada la feina que vam fer tots plegats per

solucionar aquest tema.

Sr. Alcalde.- En tot cas, el funcionament de l’ABS no és estrictament competència nostra,

mirarem d’esbrinar alguna cosa i sobretot parlem de peculiaritats, no sé si és un cas o ho

podem extrapolar, en tot cas farem alguna pregunta per esbrinar-ho. Aixequem la sessió

quan són dos quarts i dos minuts d’una i ara donem pas al torn de precs i preguntes per

part del públic assistent.

I acomplert l’objecte de la convocatòria el Sr. President aixeca la sessió, essent les 00 hores

i 30 minuts de l’endemà del dia indicat a l’encapçalament. De la qual cosa en dono fe.

El president La secretària

Rafael Ros i Penedo Maria Sanpere i Herrero