Embed Size (px)
Citation preview
1
ESBORRANY DE l'AVANTPROJECTE DE LLEI, DE LA GENERALITAT, DE DRETS I
GARANTIES DE LA DIGNITAT DE LA PERSONA EN EL PROCÉS D'ATENCIÓ AL FINAL DE
LA VIDA
ÍNDEX
EXPOSICIÓ DE MOTIUS 4
TÍTOL I. Disposicions generals 9
Article 1. Objecte. 9
Article 2. Finalitats. 9
Article 3. Àmbit d'aplicació. 9
Article 4. Principis bàsics 10
Article 5. Definicions. 10
TÍTOL II Drets de les persones en el procés final de la seua vida 14
Article 6. Dret a la protecció de la dignitat de les persones en el procés final de la
vida. 14
Article 7. Dret a la informació clínica en el procés final de la vida. 14
Article 8. Dret a la intimitat. 15
Article 9. Dret a la presa de decisions i al consentiment informat. 15
Article 10. Dret al rebuig i a la retirada d'una intervenció. 16
Article 11. Dret a realitzar la declaració de voluntats anticipades o instruccions
prèvies. 16
Article 12. Dret a realitzar la planificació anticipada de decisions (PAD). 17
Article 13. Dret a rebre cures pal·liatives integrals i a triar el lloc on rebre-les . 17
Article 14. Dret a l'alleugeriment del dolor i el patiment. 17
Article 15. Dret a l'acompanyament. 18
Article 16. El dret de les persones en situació d'incapacitat a rebre informació per
a prendre decisions i donar el seu consentiment. 18
Article 17. Els drets de la persones menors d'edat en el final de la vida. 19
2
TÍTOL III. Deures del personal sanitari en l'atenció a la persona en el procés final
de la seua vida
20
Article 18. Deures respecte a la informació clínica. 20
Article 19.- Deure de confidencialitat. 20
Article 20. Deures respecte a les voluntats anticipades o a la planificació
anticipada de les decisiones. 20
Article 21. Deures respecte a la presa de decisions clíniques. 21
Article 22. Deures respecte a l'aplicació de tractaments de suport vital en el
procés final de la vida. 22
Article 23 Deures respecte als qui poden trobar-se en situació d'incapacitat de
facto. 23
Article 24 Deures en relació al respecte dels valors, creences i preferències de les
persones. 23
Article 25 Deures respecte a la formació. 24
TÍTOL IV. Garanties que han de proporcionar les institucions sanitàries i sociales 24
Article 26. Garanties per a l’efectiu respecte efectiu dels drets de les persones al
final de la vida. 24
Article 27. Acompanyament de les persones al final de la vida. 24
Article 28 Atenció integral en cures paliatives. 25
Article 29 Informació i assessorament en decisions anticipades. 25
Article 30 Estada en una habitació d'ús individual en situación d’últims dies. 26
Article 31 Comités de bioètica assistencial. 26
Article 32. Formació en atencions al final de la vida. 26
TÍTOL V Procediment sancionador 26
Article 33. Disposicions generales. 26
Article 34. Infraccions lleus. 27
Article 35. Infraccions greus. 27
Article 36. Infraccions molt greus. 27
Article 37. Sancions. 28
Article 38. Competència. 28
28
3
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Avaluació de la Llei. Comité de seguiment. 28
Segona. Difusió de la llei. 29
Tercera. Educació sanitària de la ciutadania en el procés al final de la vida. 29
Quarta. Atencions al final de la vida. 29
Cinquena. Investigació en atenció pal.liativa i al final de la vida 30
Sexta. Coordinació intersectorial. 30
Sèptima. No increment la despesa 30
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA 30
Única. Consulta al Registre de Voluntats Anticipades 30
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 30
Única. Derogació. 30
DISPOSICIONS FINALS 30
Primera. Desplegament reglamentari i compliment dels objectius. 30
Segona. Entrada en vigor. 31
4
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
I
En la societat contemporània, com a conseqüència de canvis molts diversos en la
demografia i la cultura, en els procediments terapèutics i la legislació, hi ha una
consciència molt palesa sobre la necessitat del respecte a la dignitat de la persona, a la
seua autonomia personal i intimitat, que afecta especialment el procés final de la vida.
La immensa majoria de les persones volen ser ateses en aquesta etapa amb humanitat
i ser escoltades en les seues voluntats finals, per a poder disposar de la seua vida fins
el últim moment i tot beneficiant-se d'una mort pacífica.
La legislació existent tant en el pla estatal com en l'autonòmic afirma aquests principis
de dignitat, autonomia personal i intimitat. Més encara, la Llei 39/2006, de 14 de
desembre de Promoció de l'Autonomia Personal i d'Atenció a les Persones en situació
de Dependència estableix en l'article primer un dret subjectiu de la ciutadania a la
promoció de l'autonomia personal. De la mateixa manera, la Llei 10/2014, de 29 de
desembre, de Salut de la Comunitat Valenciana, en l'article 3 1b) afirma el respecte a la
dignitat de la persona, a la seua intimitat i a l'autonomia de la seua voluntat.
Igualment, inclou entre les seues prioritats la humanització de l'assistència sanitària i la
millora contínua de la seua qualitat. En aquest marc, l'article 45 del text ratifica la
redacció d'un document de voluntats anticipades o d’instruccions prèvies davant del
procés final de la vida. Document que, junt amb la creació del Registre, ja s'havia
desenvolupat anys abans mitjançant el Decret 168/2004, de 10 de setembre, del
Consell de la Generalitat, pel qual es regula el Document de Voluntats Anticipades i es
crea el Registre Centralitzat de Voluntats Anticipades de la Comunitat Valenciana.
Aquest bastiment legislatiu se sustenta tant en l'àmbit autonòmic de competències
com en l'estatal. Així, l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, aprovat per la
Llei Orgànica 5/1982, d'1 d'agost, en l'article 54, confereix a la Comunitat Valenciana
les competències per al desplegament legislatiu i l'execució bàsica en matèria de
sanitat. En el cas estatal la mateixa Constitució espanyola, en l'article 43, atribueix els
poders públics l'organització i tutela de la salut pública.
5
II
Entre les comeses principals dels poders públics està canalitzar, a través dels
mecanismes de la seua competència, aquells assumptes que són motiu de debat social.
La capacitat de legislar s'erigeix així en una de les seues funcions fonamentals.
L'evolució del pensament col·lectiu de les societats, la seua capacitat de transformació,
els canvis en la forma de vida i en l'escala de valors també ha afectat el procés del final
de l'existència i la seua manera d'afrontar-lo.
Aquestes circumstàncies s'han reflectit amb nitidesa en les enquestes d'opinió de
diverses institucions. Tant en les Enquestes Mundials de Valors com en un sondeig
específic elaborat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS, 2009) , sobre l’atenció
a pacients amb malalties en fase terminal, una majoria clara s'inclina per autoritzar el
personal sanitari per a ajudar en aquest procés del final de la vida. En aquest marc
sociocultural, la llei que ací es desplega s'adapta a eixa demanda col·lectiva.
L'autonomia en les decisions del ser humà i la presa de consciència de la mort com el
final d'un procés biològic i, per tant, natural, han configurat la tesi de morir amb
dignitat i en pau.
Per això, si l'autonomia personal ha quedat configurada ja com un dret personal
subjectiu de la ciutadania, la dignitat és una expressió que remet al valor únic,
insubstituïble i intransferible de tota persona i al respecte absolut que mereix siga
quina siga la seua situació i condició (Declaració Universal dels Drets Humans).
La integració d'aquests drets -autonomia personal, dignitat humana i intimitat- en el
codi ètic de l'assistència sanitària resulta avui imprescindible i jurídicament legitimada.
Els avanços tecnològics clínics i la prolongació conseqüent de la vida fins a edats molt
avançades i en condicions molt diverses, deriven en un nombre creixent de persones
amb malalties degeneratives o incurables que arriben a una situació terminal. Aquest
estat comporta alhora un intens patiment en pacients i familiars lligat a un pronòstic
limitat de vida. La tecnificació de l'atenció sanitària porta a vegades implícita la
cosificació de la persona en el procés del final de la vida. Per això, cal adequar els
6
paràmetres de l'atenció mèdica, sempre des del manteniment i millora de la necessitat
de la humanització de l'atenció personalitzada.
En una societat democràtica, el respecte a la llibertat personal ha de preservar-se tant,
al llarg de la malaltia, com en el procés final de la vida, adoptant-se una visió més
coincident amb les sensibilitats de la societat actual. Al voltant d'aquests criteris, que
salvaguarden l'autonomia de la decisió, s'ha conformat un consens ètic i jurídic sobre
determinats continguts i drets. El respecte a l’esmentada autonomia de decisió i el dret
a rebre cures pal·liatives integrals i de qualitat, que al mateix temps tinguen en
consideració els valors i les creences, són pilars fonamentals d'aquests punts de
trobada. El document de voluntats anticipades és un instrument ja en vigor per a
recollir les actuacions mèdiques a tenir en compte quan una situació de malaltia
impedisca a la persona expressar lliurement les seues voluntats.
Aquestes grans línies de consens compten ja, a més del suport social, amb el
recolzament d'institucions com el Consell d'Europa, on en l'article 5 del Conveni sobre
els drets humans i la biomedicina subscrit en 1997, s'estableix que una intervenció en
l'àmbit de la sanitat només podrà dur-se a terme després que la persona afectada haja
donat el seu lliure i informat consentiment. També la Unesco, vuit anys després, es va
pronunciar en termes idèntics.
Amb independència de la cobertura institucional, sempre important pel valor afegit
que suposa, és la demanda social el factor determinant per a actuar des de les
Administracions Públiques. L'exercici d'aquests drets té especial transcendència en
entorns multiculturals i diversos en els quals coexisteixen creences i valors distints que
es fan extensibles a la manera de com acarar la mort. Sempre es requereix el mateix
respecte i les mateixes garanties en el lliure exercici que s'emmarca en l'ordenament
jurídic.
A aquesta diversitat social s'afigen situacions complexes, cada vegada més freqüents,
vinculades a les decisions sobre la pròpia vida i sobre l'aplicació o no de determinats
tractaments clínics. Ha sigut el propi debat social el que ha posat de manifest la
demanda d'una legislació específica per a canalitzar aquests conflictes. Per això es fa
7
necessària una regulació per llei de les garanties i llibertats que asseguren, en
qualsevol supòsit, la dignitat de la persona cap a i en el procés final de la vida. Aquesta
llei s'incardina en eixe escenari.
III
Des de la convicció que la mort constitueix una etapa més de la vida, l'ordenament
jurídic, que ha de protegir la dignitat del ser humà, no pot ser alié a extrapolar aquesta
responsabilitat al tram últim de l'existència. En síntesi, una vida digna requereix una
atenció digna prèvia a la mort. Facilitar la possibilitat de morir sense patiment i en pau
a qui així ho haja decidit en l'exercici de la seua llibertat individual és, sens dubte, un
requisit irrenunciable. Aquestes pràctiques són conformes amb la Declaració Universal
dels Drets Humans i han de ser tingudes per unes bones pràctiques clíniques i
actuacions professionals a l'empara de la legalitat vigent.
En els últims anys diversos casos d'ampli impacte mediàtic han revifat el debat en la
societat espanyola. El rebuig al tractament, la limitació de mesures de suport vital o la
sedació terminal han ocupat el centre de les controvèrsies. En algun d'ells s'han
generat dubtes sobre si les actuacions del personal sanitari van ser èticament correctes
o conformes a dret. El Consell d'Europa, abans esmentat, també ha elaborat una Guia
per al procés de preses de decisions relatives al tractament mèdic en situacions del
final de la vida, on es recomana que una de les prioritats siga ampliar l'accés a les cures
pal·liatives de les persones. Unes cures a aplicar siga quin siga el lloc i les condicions en
què es tracten aquestes situacions: hospital, institució social, residència o domicili
particular.
La labor del personal sanitari que atén les persones en situació de final de vida, es veu
dificultada per distints factors. Entre ells la negació o ocultació que gran part de la
societat fa de la mort, les expectatives poc realistes de familiars o pacients en estat
terminal o la incertesa davant de tractaments concrets. Aquest conjunt de
circumstàncies genera unes situacions d'inseguretat en l'entorn del personal sanitari
que ha d'adoptar les decisions corresponents.
8
IV
Amb aquesta finalitat, la llei no només fixa i desplega els drets de les persones que
afronten el tràngol del final de la vida. També estableix els deures del personal sanitari
que intervé en aquest procés i les obligacions per a les institucions sanitàries, tant
públiques com privades, en la seua condició de garants dels drets i tributaris de les
obligacions relatives a la provisió de serveis. En conseqüència, el personal sanitari
haurà de deixar constància del procés en la història clínica i respectar les decisions de
la o el pacient, ja siguen expressades a través del consentiment informat o en
instruccions prèvies. Amb especial atenció el text tracta dels deures del personal
sanitari respecte de la limitació de les mesures de suport vital. En concret, es busca
evitar l'anomenada obstinació terapèutica i decidir la retirada o la no instauració
d'aquestes mesures de manera consensuada entre l'equip assistencial, pacient i els
seus representants. Les cures en l'atenció de les persones al final de la vida no acurten
ni perllonguen la vida, sinó que adeqüen el tractament al'objectiu primer i principal
d'alleujar el seu patiment.
Igualment, les institucions i centres sanitaris han d'actuar i facilitar les actuacions del
personal sanitari d'acord amb la llei. D'aquesta manera, han de procurar
l'acompanyament familiar i ser garants d'una adequada atenció que inclou el
tractament idoni del dolor o qualsevol altre símptoma estressant (distrés respiratori,
nàusees...) i unes cures pal·liatives i de qualitat, ja siga en els dispositius de la xarxa
sanitària o social o en el seu domicili. Així mateix, han de proporcionar una habitació d'ús
individual en aquells casos en què l'atenció es realitze en un centre hospitalari o
residencial. Igualment també és de la seua competència donar suport els seus
familiars, inclòs en el dol.
Finalment, aquesta llei contempla la possibilitat d'acudir als comités de bioética
assistencial deIs departaments de salut o, si fa el cas, al Comité de Bioética de la Comunitat
Valenciana per a aclarir i resoldre conflictes de valors que puguen generar-se en la
investigación o en la pràctica clínica, sobre allò que pot fer-se i el que s’ha de fer en els
processos del final de la vida.
9
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1. Objecte
La present llei té com a objecte:
a) Regular l'exercici dels drets de la persona en el procés final de la seua vida per a
assegurar el respecte a la seua dignitat i autonomia, i vetlar per la qualitat de la seua
vida durant eixe procés.
b) Establir els deures que ha de complir el personal de les institucions i centres,
sanitaris i socials, tant de titularitat pública com privada, així com les entitats
asseguradores que presten serveis a la Comunitat Valenciana, que atenguen les
persones en el procés final de la seua vida.
c) Establir les garanties que han de proporcionar aquestes institucions, centres i
asseguradores al llarg del procés.
Article 2. Finalitats
La present llei té com a finalitats:
a) Protegir i garantir la dignitat de la persona en el procés final de la seua vida.
b) Assegurar la seua autonomia, l'expressió del seu desig i valors i el respecte a la seua
voluntat en aquest procés dins del marc legal.
c) Contribuir a la seguretat jurídica del personal de les institucions i centres sanitaris i
socials, públics i privats, que atén la persona en el procés final de la seua vida.
Article 3. Àmbit d'aplicació
1. La present llei és d'aplicació a totes aquelles persones que es troben en el procés
final de la vida o que hagen d'adoptar decisions relacionades amb eixe procés, bé siga
en el domicili, o en un centre sanitari o social, públic o privat en l'àmbit territorial de la
Comunitat Valenciana.
10
2. També serà d’aplicació als, seus familiars, als seus representants, altres, persones
les institucions i centres, sanitaris i socials, el personal implicat en la seua atenció i les
entitats asseguradores que presten serveis a la Comunitat Valenciana.
Article 4. Principis bàsics
Els principis bàsics que inspiren aquesta llei són:
1. El respecte a la dignitat de la persona en el procés del final de la vida.
2. El respecte a la llibertat, l'autonomia personal i la seua voluntat respecte al desig,
les prioritats i els valors dins del marc legal.
3. El diàleg, la reflexió conjunta amb el personal responsable de la seua atenció.
4. El respecte a la intimitat de la persona i dels seus familiars o pròxims i a la
confidencialitat de la informació clínica que hagen de rebre, d'acord amb la normativa
vigent.
5. La igualtat i la no discriminació de les persones en el procés del final de la vida a
l'hora de rebre serveis de l'àmbit social o sanitari.
6. La garantia que, el rebuig o la interrupció d'un procediment, tractament o
informació, no causarà cap menyscabament en l'atenció integral en el procés del final
de la vida.
7. El dret de totes les persones a rebre cures pal·liatives integrals.
8. El dret a l'atenció personalitzada, respectant, en la mesura que siga possible, el lloc
elegit per la persona, a través de la coordinació i cooperació entre els sistemes
sanitaris i socials, sempre vetlant per la continuïtat de les cures.
Article 5. Definicions
A l'efecte de la present llei, s'entén per:
a) Acompanyament espiritual. Acció de la persona que, respectant els seus valors i
creences, està present amb qui està al final de la seua vida amb empatia i equanimitat.
11
Es tradueix en una experiència de pau que envolta tots els qui participen d'eixe
moment.
b) Qualitat de vida. La satisfacció individual de les necessitats vitals, davant de les
condicions objectives de vida, des dels valors i les creences personals. Inclou aspectes
psicològics, socioeconòmics i espirituals.
c) Consentiment informat cap a i en el procés final de la vida. És el procés gradual i
continuat, plasmat de vegades en un document, mitjançant el qual una persona capaç i
adequadament informada, accepta o no sotmetre's a determinats processos
diagnòstics o terapèutics, en funció dels seus propis valors. La informació serà oferida
de forma contínua per a assumir de manera compartida les decisions que s’adopten, i
de la qual s’haurà de deixar la constància deguda en la història clínica.
d) Cures pal·liatives al final de la vida. Conjunt coordinat d'intervencions dirigides, des
d'un enfocament integral, a la millora de la qualitat de vida de les persones i de les
seues famílies, acarant els problemes associats amb una malaltia terminal mitjançant
la prevenció i l'alleugeriment del patiment, tant físic i psíquic com espiritual; així com
la identificació, valoració i tractament del dolor i altres símptomes.
e) Dignitat al final de la vida. Dret de la persona a rebre una atenció integral al final de
la vida, amb l’alleugeriment del patiment físic, psicològic i espiritual, sempre
mantenint la seua autonomia per a evitar l'obstinació terapèutica. Abans que tot s'ha
de respectar els seus valors per a aconseguir un clima de serenitat, de pau, satisfacció
existencial, seguretat i, en la mesura que siga possible, de consciència pròpia de tot ser
humà.
f) Document de voluntats anticipades o instruccions prèvies. Escrit en què la persona,
major d'edat, la capacitat de la qual no haja sigut modificada judicialment per a això i
actue lliurement, manifesta les instruccions que, sobre les actuacions clíniques s'han
de tenir en compte quan estiga en una situació en la qual les circumstàncies que
concórreguen no li permeten expressar lliurement la seua voluntat.
12
g) Espiritualitat. Íntima aspiració del ser humà que anhela una visió de la vida i la
realitat que integre, connecte, transcendisca i done sentit a la seua existència. És
essencial al ser humà i no és patrimoni de cap religió o creença.
h) Limitació de tractaments de suport vital (LTSV) . Decisió meditada i consensuada de
l'equip assistencial sobre la retirada o el no inici de mesures terapèutiques en
considerar que el curs de la malaltia és irreversible i que en aquesta situació el
tractament és inútil. La seua aplicació, permet que el procés de mort s'instaure com a
evolució inevitable de la malaltia, sense limitar les cures i tractaments que
proporcionen el seu benestar.
i) Mort en pau. Aquella en què el dolor i el patiment han sigut minimitzats, mitjançant
les cures pal·liatives adequades, en la qual les persones no mai són abandonades o
descuidades i l'atenció assistencial dels qui no sobreviuran es considera igual
d'important que la dels que sí sobreviuran.
j) Obstinació terapèutica. Situació en què a una persona, en situació terminal o
d'agonia, per causa d'una malaltia greu i irreversible, se l’inicia o manté en tractaments
de suport vital o altres intervencions que únicament perllonguen la seua vida biològica,
sense possibilitats reals de millora o recuperació.
k) Persona que està en el final de la seua vida. Persona que presenta un procés
avançat de malaltia, progressiu i incurable pels mitjans existents, sense possibilitats
evidenciables de resposta al tractament específic i amb presència de simptomatologia
multifactorial i canviant, que condiciona una inestabilitat en la seua evolució, així com
un pronòstic de vida limitat.
l) Planificació anticipada de decisions (PAD). Procés voluntari de comunicació i
deliberació entre una persona capaç i el personal sanitari amb implicació en la seua
atenció, sobre els valors, desig i preferències que vol que es tinguen en compte
respecte a l'atenció sanitària que rebrà com a pacient, fonamentalment en els
moments finals de la seua vida. La seua finalitat última és elaborar un pla conjunt
perquè, en el cas que la persona perda la seua capacitat de decidir, bé temporal o
permanent, puguen prendre's decisions sanitàries coherents amb els seus desitjos.
13
Haurà de ser registrada en la història clínica, actualitzada periòdicament i comunicada
a tot el personal relacionat amb l'atenció de la persona malalta, així com als seus
familiars i representants que hagen sigut autoritzats per a això.
m) Rebuig al tractament. Manifestació verbal o escrita de la voluntat d'una persona
plenament capacitada, a la qual se li indica un determinat tractament i no accepta
aquesta actuació mèdica.
n) Representant designat en el document de voluntats anticipades. Persona major
d'edat i capaç, encarregada de vetlar perquè en les situacions clíniques previstes en el
document, s’acomplesquen les instruccions que haja deixat establertes la persona a
qui representa. Per a la presa de decisions en les situacions, no contemplades
explícitament en les voluntats anticipades, qui siga el representant tindrà en compte
els valors o les opcions vitals arreplegades en les instruccions.
o) Sedació pal·liativa. Administració deliberada de fàrmacs, en les dosis i combinacions
requerides, per a reduir la consciència d'una persona amb malaltia avançada o
terminal, per a alleujar un o més símptomes refractaris i amb el seu consentiment
explícit o per representació. Es tracta d'una sedació primària, que pot ser contínua o
intermitent, superficial o profunda.
p) Sedació terminal. Administració deliberada de fàrmacs per a produir una disminució
profunda, continuada i previsiblement irreversible de la consciència d'una persona la
mort de la qual es preveu molt pròxima, amb la intenció de l'alleugeriment d'un
patiment físic o psicològic inabastable amb altres mesures, i amb el consentiment
explícit, o per representació.
q) Símptoma refractari. Aquell que no respon al tractament adequat i precisa, per a
ser controlat, reduir la consciència de la persona.
r) Situació d'incapacitat de facto. Estat en què les persones no tenen enteniment i
voluntat suficients per a governar la seua vida per si de forma autònoma, sense que
necessàriament la seua capacitat haja sigut modificada judicialment.
14
s) Situació d'últims dies o d'agonia. Fase gradual que precedeix la mort i que es
manifesta clínicament per un deteriorament físic greu, debilitat extrema, trastorns
cognitius i de consciència, dificultat de relació i d'ingesta i pronòstic vital de pocs dies.
Comprén, també, la situació en què es troba qui ha patit un dany irreversible,
incompatible amb la vida, amb deteriorament extrem i greus trastorns.
t) Situació terminal. Estat en què la persona no respon als tractaments aplicats i
evoluciona cap a la defunció. És el moment de passar de curar a cuidar, és a dir, a
proporcionar les cures que alleugen els símptomes i li proporcionen benestar.
u) Tractament de suport vital. Conjunt de mitjans indicats i orientats a revertir les
situacions que comporten risc vital per a una persona i que inclou tota intervenció
mèdica, tècnica, procediment o medicació, que s'administra amb l'objectiu de retardar
la seua mort, estiga o no aquest tractament dirigit cap a la malaltia de base o al procés
biològic causa.
v) Valors vitals. Conjunt de valors i creences d'una persona que, donen sentit al seu
projecte de vida i que sustenten les seues decisions i preferències, en els processos de
malaltia i mort
TÍTOL II
Drets de les persones en el procés final de la seua vida
Article 6. Dret a la protecció de la dignitat de les persones en el procés final de la vida
Tota persona que estiga en el procés final de la seua vida té dret a la protecció de la
seua dignitat i que es garantesquen l’efectiu compliment dels drets reconeguts en la
present llei, en condicions d'igualtat i sense cap discriminació.
Article 7. Dret a la informació clínica en el procés final de la vida
1. La persona que estiga en el procés de final de la vida té el dret a rebre la informació
clínica de manera comprensible i adequada en els termes que preveu la legislació
vigent, donant-li l'oportunitat de preguntar, a fi d'ajudar-la a prendre les decisions de
manera autònoma.
15
2. Quan, malgrat l'oferiment explícit d'informació assistencial per part del personal
sanitari implicat en l'atenció dels pacients, rebutgen voluntàriament la informació,
s'haurà de respectar aquesta decisió, fent-los veure la seua transcendència i la
possibilitat de designar a qui puga representar el pacient i que accepte rebre
l'esmentada informació, tal i com establix l'article 4 de la Llei 41/2002, de 14 de
novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en
matèria d'informació i documentació clínica.
Article 8. Dret a la intimitat
1. Qui participe en l'elaboració o manipulació de la documentació clínica, o bé tinga
accés al seu contingut, haja de guardar la confidencialitat, excepte expressa disposició
en contra emanada de l'autoritat judicial competent o de su autorització, tal com es ho
contemplen la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de
Caràcter Personal i l'article 7 de la Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora
de l'autonomia del pacient i de drets i obligacions en matèria d'informació i
documentació clínica.
2. Tota persona en el procés final de la vida té el dret a que siga respectada la seua
decisió davant d'exposicions públiques amb fins acadèmics o de qualsevol altre tipus.
Article 9. Dret a la presa de decisions i al consentiment informat
Tota persona que estiga en el procés del final de la seua vida, té dret a:
1. Que siguen respectades les seues decisions respecte a les intervencions que afecten
eixe procés.
2. Que davant de tota intervenció diagnòstica o terapèutica es requerisca prèviament
el seu consentiment lliure i voluntari o, si fa el cas, del seu representant, una vegada
que haja rebut i valorat la informació que li corresponga. En general, el consentiment
es donarà verbalment, i haurà d'arreplegar-se en l'historial clínic.
Quan siga necessària la seua firma per a deixar constància de la seua voluntat i no
poguera firmar per incapacitat física, ho faran en el seu lloc, sempre que siga possible, i
16
per ordre seua, les persones previstes en l'apartat 4 de l'article 43 de la Llei 10/2014,
de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana
3. Demanar una segona opinió mèdica segons la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de
la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana.
4. Acceptar o rebutjar la participació en procediments experimentals o assajos clínics
com a alternativa terapèutica per al seu procés assistencial.
5. Les exposicions públiques amb fins acadèmics o de qualsevol altre tipus hauran de
comptar amb el consentiment exprés de la persona.
Article 10. Dret al rebuig i a la retirada d'una intervenció
A més del que preveu l'article 21 de la Llei 41/2012, d'Autonomia del Pacient:
1. Tota persona que estiga en el procés final de la vida té dret a rebutjar les
intervencions proposades, després d'un procés d'informació i decisió, tot i que açò
puga suposar un risc per a la seua vida.
2. A sol·licitar la interrupció dels tractaments una vegada ja instaurats.
3. Perquè es produesca aquest rebuig, ha de ser informada de forma adequada pel
personal mèdic, tant dels seus efectes i possibles riscos, com de les conseqüències de
la seua no acceptació.
4. El dret al rebuig i/o la retirada d'una intervenció, està reconegut legalment com un
dret, el qual ha de ser respectat malgrat no coincidir amb el criteri clínic.
5. La negativa a rebre una intervenció o tractament, o la decisió d'interrompre'l, no
suposarà cap menyscabament en la resta de l’atenció sanitària que li siga dispensada,
especialment en allò que referit a pal·liar el patiment, alleujar el dolor i altres
símptomes i fer més digne i suportable el procés final de la vida.
Article 11. Dret a realitzar la declaració de voluntats anticipades o instruccions
prèvies
1. Tota persona major d'edat o menor emancipada, capaç i lliure pot formalitzar el seu
document d'instruccions prèvies o voluntats anticipades, en les condicions establides
17
en la normativa d'aplicació.
2. Els documents inscrits en el Registre de Voluntats Anticipades de la Comunitat
Valenciana s'incorporaran al Registre Nacional d'Instruccions Prèvies, en els termes
establerts per la normativa vigent.
Article 12. Dret a realitzar la Planificació anticipada de decisions (PAD)
1. Totes les persones tenen dret a planificar l'atenció futura de manera conjunta amb
el personal que l’atén habitualment, mitjançant un procés voluntari i progressiu de
comunicació i deliberació. Aquest procés quedarà recollit en la seua història clínica.
2. En aquest procés participaran, si així ho manifesta la persona, familiars,
representants designats o altres persones del seu entorn.
Article 13. Dret a rebre cures pal·liatives integrals i a triar el lloc on rebre-les
1. La persona que estiga en el procés final de la seua vida té dret a rebre cures
pal·liatives integrals de qualitat, amb el màxim respecte a la seua autonomia i a la seua
dignitat, adequades a la complexitat de la situació que pateix i que possibiliten una
mort en pau.
2. S'aplicaran, siga quin siga el lloc en què es tracten les situacions del final de la vida,
ja siga en un hospital, independentment del departament o servei en què la persona
siga tractada, en una institució social, en una residència, en el domicili o altres, dins del
territori de la Comunitat Valenciana, sempre que la situació clínica i de cures ho
permeten.
Article 14. Dret a l'alleugeriment del dolor i del patiment
1. La persona, en el procés final de la vida, té dret a rebre l'atenció integral idònia i el
millor tractament disponible que previnga i alleuge el patiment, el dolor i altres
símptomes que apareguen en aquest procés.
2. En situació terminal causada per una malaltia progressiva o per un procés sobtat,
quan els símptomes es comporten com a refractaris, té dret a rebre sedació terminal
per part de l'equip de personal sanitari responsable de la seua atenció, mitjançant
l'administració de fàrmacs en les dosis i combinacions requerides per a reduir el seu
nivell de consciència.
18
Article 15. Dret a l'acompanyament
1. La persona en el procés final de la vida, a la qual se li done assistència en una
institució sanitària o social en règim d'internament, tindrà dret a disposar, si ho vol,
d'acompanyament permanent familiar o de persona pròxima.
2. També tindrà dret a rebre acompanyament espiritual, d'acord amb les seues
conviccions i creences.
Article 16. El dret de les persones en situació d'incapacitat a rebre informació per a
prendre decisions i a donar el seu consentiment
1. L'exercici dels drets de la persona que estiga en situació d'incapacitat, per a prendre
decisions o l'estat físic o psíquic de la qual no li permeta fer-se càrrec de la seua
situació, es farà sempre buscant el seu major benefici i el respecte a la seua dignitat. A
l'hora d'interpretar la seua voluntat, s’ha de tenir en compte el seu desig, si l’haguera
manifestat prèviament o, el que pogueren manifestar les persones consignades en
l'apartat tres d'aquest mateix article i per l'orde que en què s’estableixen.
2. D'una manera adequada al seu grau de capacitat i comprensió, tindrà dret a rebre
informació i a participar en la presa de decisions.
3. En situació d'incapacitat a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article, tant la
responsabilitat de rebre informació com la de donar o revocar el consentiment basat
en la informació, recaurà sobre les persones següents, per l’ordre següent:
a) La persona designada a l’efecte en el document d'instruccions prèvies o en un altre
document per escrit o de forma indubtable.
b) Qui ostente la seua representació legal.
c) Cònjuge o la parella unida amb la persona malalta de forma estable en una relació
d'afectivitat anàloga a la conjugal i que convisca amb ella o que no haja iniciat un
procés de separació o divorci.
d) Familiars de grau més pròxim i, dins del mateix grau, el de major edat.
e) En última instància, aquella persona que decidisquen les autoritats judicials.
19
4. En el cas de persones amb capacitat judicialment modificada, caldrà ajustar-se a allò
que haja sigut disposat per l'autoritat competent en la sentència judicial ferma de
capacitació.
Quan aquesta sentència no establesca limitacions respecte a la prestació del
consentiment, la determinació de la capacitat de facto serà realitzada pel personal
mèdic responsable, d'acord amb el que preveu l'article 23 de la present Llei. En este
cas, si s'aprecia la incapacitat de facto, els drets establerts en el present article
s'exerciran d'acord amb el que disposa l'apartat anterior.
Article 17. Els drets de les persones menors d'edat en el final de la vida
1. Les persones menors d'edat en el procés final de la seua vida tenen dret a rebre
informació sobre la seua malaltia i sobre els possibles tractaments de forma adaptada
a la seua edat i a la seua capacitat de comprensió. Les seus opinions seran escoltades i
tingudes en compte, d’acord amb el que disposa i’article 9 de la Llei Orgánica 1/1996, de 15 de
gener, de protecció jurídica del menor, de modificació parcial del Codi Civil i de la Llei
d’Enjudiciarnent Civil.
2. Quan la persona menor d'edat no siga capaç intel·lectualment ni emocionalment de
comprendre l'abast de la intervenció, donarà el consentiment el seu representant
legal, després d'haver escoltat la seua opinió, en els termes que preveu l'apartat anterior.
3. Quan es tracte de menors no incapaços ni incapacitats però emancipats o amb 16
anys complerts, no cal atorgar el consentiment per representació.
4. A més, tenen tots els drets enumerats en el títol II de la present llei, respectant les
necessitats pròpies de la seua edat i amb els criteris de representació reconeguts en la
normativa vigent.
20
TÍTOL III
Deures del personal sanitari en l'atenció a la persona en el procés del final de la seua
vida
Article 18. Deures respecte a la informació clínica
1. El personal sanitari responsable de l'assistència, en els seus respectius àmbits de
competència, té el deure de facilitar a qui estiga en el procés del final de la vida, tota la
informació clínica.
2. En els casos en què la persona rebutge voluntàriament ser informada, es farà tot el
que es puga perquè comprenga la transcendència d’aquesta decisió. Si es manté el
rebuig, s’haurà de respectar la seua decisió, indicant-li que pot designar a algú que la
represente perquè puga rebre la informació i prenga les decisions en nom seu. Es
deixarà constància en la seua història clínica que la informació va ser emesa i compresa
per la persona o pel seu representant i que va ser rebutjada.
Article 19.- Deure de confidencialitat
1. En el procés final de la vida i la presa de decisions, les persones participants en el
procés assistencial tenen el deure d'observar el respecte a la intimitat i autonomia de
la persona, en tot el que es refereix a l'accés a la informació i documentació clínica,
segons el que estableix la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de
Dades de Caràcter Personal, i en la seua normativa de desplegament.
2. Només podrà revelar-se informació confidencial quan la persona atorgue el seu
consentiment d'acord amb allò establert en la llei orgànica, referida en l'apartat
anterior.
Article 20. Deures respecte a les voluntats anticipades o a la planificació anticipada
de decisions
1. Tot el personal sanitari està obligat a:
a) Proporcionar als seus pacients, quan ho sol·liciten, la informació sobre el seu dret a
formular la declaració de voluntats anticipades.
21
b) Assessorar sobre els avantatges de realitzar una planificació anticipada de les seues
decisions.
c) Oferir i garantir, eixa informació en l'àmbit de l'atenció primària.
d) Abans de dur a terme qualsevol intervenció en l'assistència en el procés del final de
la vida, comprovar l'existència de voluntats anticipades i respectar els valors i
instruccions contingudes en aquestes, en els termes que preveu la present llei, en la
Llei 41/2002, de 14 de novembre, bàsica reguladora de l'autonomia del pacient i de
drets i obligacions en matèria d'informació i documentació clínica, Llei 10/2014, de 29
de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana i la resta de
legislació aplicable.
e) Als efectes previstos en el paràgraf anterior, si la persona està en el procés final de
la vida i en situació d'incapacitat, l'equip assistencial haurà de consultar el registre de
voluntats anticipades, on es deixarà constància d’aquesta consulta en la seua història
clínica. 2. Les persones ateses en institucions sanitàries o socials, rebran informació per
escrit dels drets, garanties i obligacions, en relació amb el dret a formular voluntats
anticipades.
Article 21. Deures respecte a la presa de decisions clíniques
1. El personal mèdic té el deure de vetlar perquè el procés de presa de decisions es
duga a terme correctament i, que les voluntats expressades prèviament per la persona
es respecten dins del marc legal. Aquest deure ha d'observar-se per tot el personal que
participe en el procés assistencial.
2. El personal mèdic responsable de l'assistència té el deure d'avaluar la capacitat de
participació en la presa de decisions cap i en el procés final de la vida. Si hi ha algun
dubte sobre la seua capacitat, aquest haurà de ser avaluat, tal com s'estableix en
l'article 23 de la present llei.
3. Si el personal mèdic responsable discrepa de la voluntat de la persona, haurà de
motivar-ho en la seua història clínica i haurà de ser contrastada amb una segona opinió
mèdica.
22
Quan es demande sedació pal·liativa, el personal mèdic responsable haurà:
a) D'haver identificat símptomes refractaris que justifiquen intervindre sobre el nivell
de la seua consciència.
b) D'haver informat a la persona, i la família, sobre la situació en què es troba, i les
seues perspectives de futur a curt termini.
c) D'haver arribat al convenciment que la seua demanda és voluntària i ha sigut
meditada.
4. El tractament analgèsic respondrà a l'evidència científica, a l'ús racional dels
medicaments, a la Lex Artis Ad Hoc, i a les preferències dels pacients. El personal mèdic
informarà dels recursos terapèutics més adequats.
5. En situacions conflictives, es procedirà a la consulta a l'òrgan competent en matèria
de bioètica assistencial que corresponga.
Article 22. Deures respecte a l'aplicació de tractaments de suport vital en el procés
final de la vida
1. El personal mèdic responsable de l'assistència a la persona en el procés final de la
vida té el deure d'evitar l'obstinació terapèutica que tindria lloc quan es mantenen o
incrementen els tractaments, sense possibilitats de curació, millora o recuperació.
2. Les decisions sobre el tractament a aplicar a una persona en el procés final de la vida
es prendran de forma col·legiada entre el personal mèdic responsable de l'assistència i
la persona o el seu representant seran informats, tal com estableixen els articles 18 i
20 de la present llei.
3. El personal mèdic responsable de l'assistència té el deure de replantejar els
objectius terapèutics, i pautar i administrar el tractament pal·liatiu necessari per a
eliminar el patiment físic o psicològic, a fi de salvaguardar la dignitat de la persona en
el final de la vida.
4. En les situacions en què, per un sobtat procés patològic, no hi haja una relació
assistencial amb el personal sanitari, davant de processos aguts amb previsió de mort
23
imminent, la decisió de limitar els tractaments de suport vital s’haurà de prendre de
forma col·legiada entre el personal mèdic responsable de l'assistència i s’haurà
d’informar les persones de l'entorn del pacient.
5. Tots els processos descrits en els apartats anteriors del present article es realitzaran
de manera transparent i lleial, sempre respectant els drets establets en el títol II de la
present llei. Ha de quedar constància escrita en la història clínica de totes les
actuacions, així com la identificació del personal sanitari que ha participat.
Article 23. Deures respecte als qui poden trobar-se en situació d'incapacitat de facto
1. Davant de la sospita que una persona puga trobar-se en situació d'incapacitat de
facto, el personal sanitari podrà sol·licitar l'opinió d’uns altres professionals implicats
en la seua assistència sanitària. L'opinió de les persones de l'entorn familiar o pròximes
a falta dels anteriors, també haurà de ser considerada per a completar la informació.
2. L'avaluació de la incapacitat de facto haurà de ser realitzada per un o una
professional que no participe directament en el procés de presa de decisions o en la
seua atenció mèdica.
3. En l'avaluació de la incapacitat de facto, junt amb altres criteris que eixa persona
considere clínicament rellevants, es farà menció expressa a les capacitats
d'enteniment, d'avaluació, de raciocini i s'indicarà la seua elecció.
4. Una vegada establerta la situació d'incapacitat de facto, el personal mèdic
responsable deixarà constància d'això en la història clínica, junt amb les dades de qui
actue com a representant en la informació i la presa de decisions que afecten la
persona avaluada.
Article 24. Deures en relació al respecte dels valors, les creences i preferències de les
persones
Tot el personal sanitari implicat en l'atenció de les persones en el procés d'atenció al
final de la vida té l'obligació de respectar els seus valors, creences i preferències en la
presa de decisions clíniques, en els termes que preveu la present llei. S’ha d'abstindre's
24
d'imposar criteris d'actuació basats en les seues pròpies creences i conviccions
personals, morals, religioses o filosòfiques.
Article 25. Deures respecte a la formació
El personal responsable de l'atenció a la persona en el procés final de la vida, té el
deure d'adquirir i mantindre les competències necessàries per a assegurar el
compliment de la present llei.
TÍTOL IV
Garanties que proporcionaran les institucions sanitàries i socials
Article 26. Garanties per a l'efectiu respecte dels drets de les persones al final de la
vida
1.- Les administracions públiques titulars de centres sanitaris i socials, així com els
centres, institucions i asseguradores recollides en l'article 3 de la present llei, hauran
de garantir, en l'àmbit de les seues competències respectives, l'exercici dels drets
establits en la llei.
2.- Els centres, institucions sanitàries i socials, públiques i privades, i asseguradores,
responsables de l'atenció directa a les persones al final de la vida hauran d'habilitar els
mitjans perquè els seus drets no es vegen minvats en cap cas o eventualitat. La
negativa de qualsevol professional sanitari a respectar i garantir el dret a una mort
digna s’harurà de comunicar a la direcció del centre la qual haurà de prendre les
mesures necessàries per a garantir el respecte a la seua voluntat i dignitat de forma
sumària i preferent.
Article 27. Acompanyament de les persones al final de la vida
En el procés final de la vida, les institucions i centres sanitaris i socials, facilitaran:
1. L'acompanyament familiar i de persones vinculades per relació afectiva,
compatibilitzant-lo amb les mesures necessàries per a oferir una atenció de qualitat. 2.
El respecte a l'acompanyament espiritual que, a petició de la persona, els seus
25
representants o persones vinculades, expressen d'acord amb els seus valors vitals,
sempre que no interferisca amb les actuacions de l'equip sanitari.
3. El suport social i psicològic, així com assistència específica a persones cuidadores i
familiars tant en centres com en el domicili, inclosa l'atenció al dol, garantint la
coordinació i continuïtat assistencial entre els diferents recursos sanitaris i socials
implicats.
Article 28. Atenció integral en cures pal·liatives
1. Els centres i institucions sanitàries i socials, garantiran a la persona en el procés de
final de la vida l'adequada assistència professional a fi de proporcionar-li l'atenció
pal·liativa integral individualitzada i continuada tant en el centre sanitari com en el lloc
de residència.
2. Les institucions inclouran i promouran en els seus plans estratègics de qualitat
assistencial instruments per a la detecció de les persones amb necessitats d'atenció
pal·liativa en el procés final de la vida, per a la valoració integral de les seues
necessitats i per a establir el pla d’atenció corresponent.
3. Així mateix, també garantiran la informació i suport a pacients i a persones
vinculades, en les distintes fases del procés i en la presa de decisions.
Article 29. Informació i assessorament en decisions anticipades
Les institucions informaran la ciutadania sobre la conveniència de realitzar la
Planificació Anticipada de Decisions (PAD) i redactar el Document de Voluntats
Anticipades (DVA).
Totes les persones tenen garantida la informació i l'assessorament necessari perquè, si
ho volen, puguen expressar les seues opcions i instruccions a través dels esmentats
procediments.
26
Article 30. Estada en habitació d'ús individual en situació d'últims dies
1. Les institucions i centres sanitaris i socials garantiran a la persona en situació
d'últims dies, una habitació d'ús individual, amb el nivell de confort i intimitat que
requeresca tant ella com el seu acompanyant.
2. Així mateix, podrà estar acompanyada permanentment per una persona pròxima
d'acord amb les seues preferències.
Article 31. Comités de bioètica assistencial
Quan així ho sol·licite alguna de les persones implicades en la relació assistencial o
davant de qualsevol discrepància no resolta en el procés final de vida, es garantirà
l'assessorament del Comité de Bioètica Assistencial corresponent.
Quan el motiu de la consulta haja de resoldre's amb caràcter urgent, el comité
establirà els mitjans necessaris per a emetre la seua resolució en un termini màxim que
es determinarà per via de reglament.
Article 32. Formació en atencions al final de la vida
S'assegurarà l'oferta d'una formació específica al personal implicat en l'atenció al final
de la vida, per a l'aplicació i compliment de la present llei.
TÍTOL V
Procediment sancionador
Article 33. Disposicions generals
1. Sense perjuí del que preveu la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat, i la Llei
10/2014, de 29 de desembre, de la Generalitat, de Salut de la Comunitat Valenciana,
les infraccions previstes en aquesta llei i en les especificacions que la despleguen en
l'exercici de la potestat reglamentària seran objecte de sanció administrativa, prèvia
instrucció de l'expedient oportú.
2. De conformitat amb el que preveu l'article 25 i següents de la Llei 40/2015, d'1
d'octubre, del Règim Jurídic del Sector Públic no podran sancionar-se els fets que
27
hagen sigut sancionats, penal o administrativament, en els casos en què s'aprecie
identitat de subjecte, fet i fonament.
3. Són subjectes responsables de les infraccions, en la matèria regulada per aquesta
llei, les persones físiques o jurídiques que, per acció o omissió, hagueren participat en
aquelles en què haja concorregut dol o culpa
Article 34. Infraccions lleus
Es tipifica com a infracció lleu l'incompliment de qualsevol obligació o la vulneració de
qualsevol prohibició que preveu aquesta llei, sempre que no siga procedent la seua
qualificació com a infracció greu o molt greu.
Article 35. Infraccions greus
1. Caldrà ajustar-se al que disposa l'article 27 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de
Règim Jurídic del Sector Públic.
2. Es tipifiquen com a infraccions greus les següents:
a) L'incompliment de les normes relatives a l'emplenament de les dades clíniques.
b) L'impediment d’acompanyament en el procés de morir, llevat que hi haja
circumstàncies clíniques que així ho justifiquen.
3. Les infraccions tipificades com a lleus podran qualificar-se de greus quan concórrega
alguna de les circumstàncies següents:
a) Lesivitat del fet.
b) Quantia de l'eventual benefici obtingut.
c) Gravetat de l'alteració sanitària i social produïda.
Article 36. Infraccions molt greus
1. Caldrà ajustar-se al que disposa l'article 27 de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de
Règim Jurídic del Sector Públic.
2. Es tipifiquen com a infraccions molt greus les següents:
28
a) L'obstacle o l'impediment reiterat a la ciutadania del gaudi de qualsevol dels drets
expressats en el títol II d'aquesta llei.
b) L'actuació reiterada que supose incompliment dels deures que establix el títol III
d'aquesta llei.
3. Les infraccions tipificades com a greus podran qualificar-se de molt greus quan
concórrega alguna de les circumstàncies que preveu l'apartat 2 de l'article anterior,
llevat que aquesta oncurrència haja determinat la seua tipificació com a greu.
Article 37. Sancions
1. Les infraccions previstes en aquesta llei seran objecte de les sancions
administratives previstes en l'article 36 de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de
Sanitat.
2. Si els mateixos fets sancionables foren constitutius d'infracció disciplinària d'acord
amb el que preveu el corresponent estatut jurídic del personal sanitari, podran
sancionar-se com a tal falta disciplinària en els termes que preveu la legislació.
3. Sense perjuí de la sanció econòmica que poguera correspondre, en els supòsits
d'infraccions molt greus la conselleria competent en matèria de sanitat podrà acordar
la revocació de l’autorització concedida per a l'activitat en centres i establiments
sanitaris.
Article 38. Competència
L'exercici de la potestat sancionadora correspon als òrgans de la conselleria competent
en matèria de sanitat, en els termes que es determinen reglamentàriament.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera. Avaluació de la Llei. Comité de seguiment
1. Amb l'objecte de fer un seguiment de la implementació i desenvolupament del que
estableix la present llei, la conselleria amb competències en matèria de sanitat
constituirà un comité de seguiment per a avaluar aquesta implementació i el
desenvolupament. Aquest comité, establirà les vies per a disposar de la informació que
29
permeta avaluar periòdicament, emetre recomanacions o establir les mesures que es
consideren oportunes per a garantir el que establex la present llei.
2. Tots els centres i entitats de l'àmbit d'aplicació de la present llei, tenen l'obligació de
designar a una persona representant del seu àmbit competencial, el qual haurà de
vetlar pel seguiment de la implementació adequada segons que disposa aquesta llei i
que actuarà sota la coordinació del comité assenyalat en el paràgraf anterior.
3. La conselleria amb competències en matèria de sanitat determinarà per via de
reglament les funcions que corresponen al comité de seguiment, així com la seua
composició, i persones designats als quals fa referència l'apartat 2 d'aquest rticle.
Segona. Difusió de la llei
La conselleria amb competències en matèria de sanitat promourà entre el personal
sanitari i la ciutadania en general de la Comunitat Valenciana el coneixement de la
present llei. Per a això establirà els instruments necessaris de coordinació amb la resta
de les institucions implicades en la atenció de les persones en el procés al final de la
vida.
Tercera. Educació sanitària de la ciutadania en el procés al final de la vida
La Generalitat establirà els mecanismes adequats de coordinació intersectorial per a
proporcionar en tots els àmbits, inclòs l'educatiu, les mesures necessàries que
promoguen la formació de la ciutadania en esta matèria, especialment dirigida a
pacients, acompanyants, personal voluntari i familiars de les persones al final de la
seua vida.
Quarta. Atencions al final de la vida
La Generalitat promourà les mesures necessàries per a garantir l'equitat en l'accés a
tota la ciutadania a l'exercici dels drets relatius al procés final de la vida, amb
independència del seu lloc de residència.
30
Cinquena. Investigació en atenció pal.liativa i al final de la vida
La conselleria amb competència en matèria d'investigació en salut potenciarà l'estudi i
la innovació en l'àmbit de l’atenció pal.liativa i al final de la vida com a instrument de
millora de la qualitat assistencial.
Sisena. Coordinació intersectorial
La Generalitat establirà els mecanismes de coordinació necessaris entre les diferents
administracions públiques, institucions sanitàries i socials, per al compliment del
estableix la present llei.
Setena No increment de la despesa
La implantació i posterior desenvolupament de la present llei no podrà tindre cap
incidència en la dotació de tots i cada un dels capítols de despesa assignats a la
conselleria amb competències en matèria de sanitat i, en tot cas, haurà de ser atés
amb els mitjans personals i materials de l'esmentada conselleria.
DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA
Única. Consulta al Registre de Voluntats Anticipades
El personal sanitari responsable dels que es troben en el procés de final de la vida
estarà obligat a consultar el Registre de Voluntats Anticipades, quan el seu contingut
no estiga incorporat en la història clínica.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Única. Derogació. Queden derogades les disposicions del mateix rang o d'un rang
inferior que contravinguen el que disposa aquesta llei.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Desplegament reglamentari i compliment dels objectius
El Consell queda facultat per a dictar totes les disposicions que reglamentàries calguen
per al desplegament i aplicació del que disposa aquesta llei.
31
Segona. Entrada en vigor
La present llei vigirà als tres mesos de la seua publicació en el Diari Oficial de la
Generalitat Valenciana.
