ESCOLA INCLUSIVA

• Una escola inclusiva és una escola on poden aprendre junts alumnes diferents, malgrat siguin molt “diferents” (P.Pujolàs, 2005)

• Junts, no només en un mateix centre, sinó també en una mateixa aula.

La inclusió, és una qüestió de justícia Les raons a favor de la inclusió són fonamentalment ètiques La inclusió escolar –com la inclusió social- és un valor

Els alumnes severament retardats no han de ser ja mai més tancats en institucions aïllades i deshumanitzadores; no han de ser amagats a les cases; no han de ser rebutjats per les escoles públiques; no han de ser retirats de la societat. (L.Brown)

Seminari mestres d'educació especial, 2009 - eap g-10 la selva

ESCOLA INCLUSIVA

RETARD MENTAL

Criteris internacionals acceptats: la CIE-10, el DSM-Criteris internacionals acceptats: la CIE-10, el DSM-IV i la classificació de l’AAMR (Associació Americana IV i la classificació de l’AAMR (Associació Americana de Retard Mental). Se centra en tres criteris comuns:de Retard Mental). Se centra en tres criteris comuns:

1 - Nivell intel·lectual significativament inferior a la mitjana 1 - Nivell intel·lectual significativament inferior a la mitjana (inferior a 69-75 segons els criteris).(inferior a 69-75 segons els criteris).

2 - Capacitat d’adquirir habilitats bàsiques per al 2 - Capacitat d’adquirir habilitats bàsiques per al funcionament i la supervivència: comunicació, autocura, funcionament i la supervivència: comunicació, autocura, habilitats domèstiques i habilitats domèstiques i vocacionals, utilització de la vocacionals, utilització de la comunitat, comunitat, autodirecció, salut i seguretat, habilitats autodirecció, salut i seguretat, habilitats acadèmiques i oci.acadèmiques i oci.

3 - Inici anterior als 18 anys.3 - Inici anterior als 18 anys.Seminari mestres d'educació especial,

2009 - eap g-10 la selva

RETARD MENTAL CriterisCriteris de diagnòstic segons el de diagnòstic segons el DSM-IV Retard mental lleu Retard mental lleu CI 50-55 a 70. CI 50-55 a 70. Formen l’ “etapa educable” són al voltant del 85 % de les persones afectades Formen l’ “etapa educable” són al voltant del 85 % de les persones afectades

pel trastorn. Solen desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els pel trastorn. Solen desenvolupar habilitats socials i de comunicació durant els anys preescolars (0-5 anys d'edat), tenen insuficiències mínimes en les àrees anys preescolars (0-5 anys d'edat), tenen insuficiències mínimes en les àrees sensorio motores i amb freqüència no són distingibles d'altres nens sense sensorio motores i amb freqüència no són distingibles d'altres nens sense retard mental fins a edats posteriorsretard mental fins a edats posteriors. Acostumen adquirir habilitats socials i . Acostumen adquirir habilitats socials i laborals adients per a una autonomia mínima, però poden necessitar laborals adients per a una autonomia mínima, però poden necessitar supervisió, orientaciósupervisió, orientació. Actuals USEE. Actuals USEE

Retard mental moderat Retard mental moderat CI 35-40 a 50-55. CI 35-40 a 50-55. Aquest grup constitueix al voltant del 10 % de tota la població amb retard Aquest grup constitueix al voltant del 10 % de tota la població amb retard

mental. Adquireixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la mental. Adquireixen habilitats de comunicació durant els primers anys de la infantesa. Poden aprofitar-se d'una formació laboral i, amb supervisió infantesa. Poden aprofitar-se d'una formació laboral i, amb supervisió moderada, atendre a la seva pròpia cura personal. moderada, atendre a la seva pròpia cura personal. Poden beneficiar-se Poden beneficiar-se d‘ensinistrament en habilitats socials i laborals, però és improbable que d‘ensinistrament en habilitats socials i laborals, però és improbable que progressin més enllà d'un segon nivell en matèries escolars. progressin més enllà d'un segon nivell en matèries escolars.

Els propis de l’USEEEls propis de l’USEESeminari mestres d'educació especial,

2009 - eap g-10 la selva

ALUMNES AMB NEE Dificultats en atenció inicial i en Dificultats en atenció inicial i en

mantenir-la en el temps mantenir-la en el temps Impossibiliat de percebre i Impossibiliat de percebre i

discriminar els aspectes rellevants discriminar els aspectes rellevants Manca de memòria d’aprenentatge Manca de memòria d’aprenentatge

i retenció d’informació i retenció d’informació Baix grau de simbolització , Baix grau de simbolització ,

classificació i abstracció classificació i abstracció Nul·les estratègies per aprendre a Nul·les estratègies per aprendre a

planificar planificar Greus impediments en la Greus impediments en la

generalització dels aprenentatges generalització dels aprenentatges

Caldrà adaptar la resposta Caldrà adaptar la resposta educativa a les seves limitacions educativa a les seves limitacions i potencialitats, i potencialitats,

Assegurar l’atenció Assegurar l’atenció Donar ordres senzillesDonar ordres senzilles,, utilitzar utilitzar

vocabulari al seu abast, utilitzar vocabulari al seu abast, utilitzar dibuixos i codis… dibuixos i codis…

Oferir situacions encaminades a Oferir situacions encaminades a estimular que l’alumne posi en estimular que l’alumne posi en relació les seves experiències i relació les seves experiències i aprenentatges previs, aprenentatges previs,

Estructurar Estructurar de forma conscient de forma conscient l’ambient educatiu i flexibilitzar-l’ambient educatiu i flexibilitzar-lolo


SÍNDROME DE DOWN

No hi ha dues persones amb síndrome de Down iguals.

Cada una té les seves pròpies característiques i les seves necessitats, les seves il·lusions i els seus desenganys, les seves qualitats i els seus defectes.


L’ALUMNE ES DIVERS

El tret diferencial d’un alumne amb discapacitat és un factor enriquidor per alumnes i professorat

No poden fer el mateix que els altres, perquè no ho entenen, perquè no ho saben expressar,(produir) perquè no saben relacionar el que han après

Poden fer continguts semblants, precisen més temps que els altres, han de poder acabar allò que se’ls demana i volen ser avaluats en cada tasca

Tenen també punts forts i aptituds positives en competències concretes, que cal tenir-les present

El llenguatge és una eina d’intercomunicació educativa, l’alumne que no sap comunicar-se te malestar, el qual es motiu de vies de conflicte.


TRETS DISTINTIUS

Els SD acostumen a tenir dificultats a nivell del llenguatge per Els SD acostumen a tenir dificultats a nivell del llenguatge per causes orgàniques (dificultats respiratòries, auditives, control de causes orgàniques (dificultats respiratòries, auditives, control de llengua, hipotonia muscular, ...) i congènites (aparició tardana del llengua, hipotonia muscular, ...) i congènites (aparició tardana del llenguatge, dificultats d’establir nexes, deficient articulació, ...) llenguatge, dificultats d’establir nexes, deficient articulació, ...)

Hi un retard maduratiu principalment en el creixement, en el Hi un retard maduratiu principalment en el creixement, en el desenvolupament psicomotor, i alteracions colateralsdesenvolupament psicomotor, i alteracions colaterals

Normalment tenen un millor pronòstic en l’escala visomotra que Normalment tenen un millor pronòstic en l’escala visomotra que l’auditiva. La funció cognitiva i social amb programes d’estimulació l’auditiva. La funció cognitiva i social amb programes d’estimulació poden assolir un bon desenvolupament, malgrat el retard inicial. poden assolir un bon desenvolupament, malgrat el retard inicial.


CONSIDERACIONS EN L’APRENENTATGE S’ha d’anticipar les tasques a fer. S’ha d’anticipar les tasques a fer. Ritme més lent que els altres, associat a una Ritme més lent que els altres, associat a una

memòria immediata pobre, per la qual cosa hi ha memòria immediata pobre, per la qual cosa hi ha necessitat de repetició constant dels aprenentatges necessitat de repetició constant dels aprenentatges per tal de poder-los adquirir. Poc aprenentatge fortuïtper tal de poder-los adquirir. Poc aprenentatge fortuït

Greus dificultats per generalitzar, i per assolir un Greus dificultats per generalitzar, i per assolir un

nivell de raonament abstractenivell de raonament abstracte Us d’un llenguatge directe i no metafòricUs d’un llenguatge directe i no metafòric Cal desenvolupar mecanismes automàtics a nivell Cal desenvolupar mecanismes automàtics a nivell

d’hàbits personals, d’autonomia i destresesd’hàbits personals, d’autonomia i destreses


PROPOSTES

S'haurà d'elaborar S'haurà d'elaborar un pla individualitzatun pla individualitzat, obert i , obert i flexible, que parteixi de les competències bàsiques i flexible, que parteixi de les competències bàsiques i que li proporcioni en el llarg de la seva etapa que li proporcioni en el llarg de la seva etapa educativa, continguts d'autonomia personal, d'índole educativa, continguts d'autonomia personal, d'índole familiar, d'habilitats socials i d'integració laboral.familiar, d'habilitats socials i d'integració laboral.

No hem de pensar en un SD, No hem de pensar en un SD, sinó en la Mònica sinó en la Mònica una una nena més diferent que els altres alumnes amb un nena més diferent que els altres alumnes amb un ritme propi d’aprenentatge, amb capacitat d’aprendre ritme propi d’aprenentatge, amb capacitat d’aprendre i amb el dret de tenir una autonomia semblant a la i amb el dret de tenir una autonomia semblant a la nostra que ens convida a fer una tasca diferenciada.nostra que ens convida a fer una tasca diferenciada.


BIBLIOGRAFIA

Josep M. Corretger et al (2005). Síndrome de Down: Aspectos médicos Josep M. Corretger et al (2005). Síndrome de Down: Aspectos médicos actuales. Ed. Masson, Fundación Catalana del Síndrome de Down. actuales. Ed. Masson, Fundación Catalana del Síndrome de Down.

Candel, I. Programa de Atención temprana. Intervención en niños con Candel, I. Programa de Atención temprana. Intervención en niños con

síndrome de Down y otros problemas del desarrollo. Ed. CEPE, síndrome de Down y otros problemas del desarrollo. Ed. CEPE, http://blocs.xtec.cat/olgaventosa/category/retard-mental/ http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/publicacions/planif_sanit/http://www10.gencat.cat/catsalut/archivos/publicacions/planif_sanit/

qsm/neces_cat.pdfqsm/neces_cat.pdf


Documents

ESCOLA INCLUSIVA