Escriptorde l’any

JESÚS MONCADA

Any 2 • núm. 12 • La Franja, desembre de 20011,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Jesú

s M

onca

da a

Meq

uine

nsa,

l’es

tiu d

el 2

001

MA

RIA

NO

GIS

TAIN

Escriptorde l’any

Corals a CalaceitLa Trobada de Corals del Matarranya hatornat a tenir un gran èxit de participaciói qualitat

AiguabarreigEl Seminari deGestióAmbiental del’Aiguabarreig,ha presentatdiverses mesuresper a la seuaconservació

Escolars deBenavarriLes Associacionsde Pares de lazona exigeixenllocs més propersque Graus, per aquè els xiquetsestudiensecundària

JESÚS MONCADA

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:D. Badia, S. Barber, A. Bengochea,F. Blanch, M. Blanc, J. Boix, D.Borbon, V. Borbon, T. Bosque, A.Capdevila, J.A. Carrégalo, J. Cases,C. Castany, A. Castellnou, G. Xaco,J.A. Chauvell, A. Enjuanes, J.L.Escuer, M. Espitia, J. Espluga, P.Fontoba, R. Ferrer, G. Francino, J.Galan, Q. Gibert, M. Gimeno, À.Huguet, V. Ibarz, V. Labara, O. Labat,P. Labat, J. Laforga, C. Lapresta, A.Larrégola, J.M. Latorre, J.A. Llerda,E. Marqués, C. Martí, M. Martínez,Mauri, C. Massagué, M. Mateo, D.Maza, C. Mesalles, I. Micolau, J.Micolau, G. Miret, J. Montclús, H.Moret, J. Motis, A. Orús, J. Pallarol,A. Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart,M. Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A.Sáez, J. Salleras, M. Sampietro, J.San Martín, C. Sancho, J.L. Seira, A.Serés, J. Seuma, R. Sistac, R. Solana,C. Terés, R. Ventura, P. Vidal, D.Vidallet, I. Zapater.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl CampellLlibreria AnnaEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezNonaspEstanc Mari CarmenReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Areny és una mostra

La localitat ribagorçana d’Areny ha donat unamostra de respecte i amor al seu patrimoni i haposat el dit a la llaga de la segregació del patri-moni eclesiàstic, oberta des del traspassamentde les parròquies de la Franja del Bisbat de Llei-da a la seu aragonesa de Barbastre-Montsó.

Els veïns d’Areny, a través de la seua asso-ciació de veïns i amb el recolzament del seurector, ha iniciat una campanya de recollida designatures adreçant-se al Bisbat de Barbastre-Montsó i a la Conselleria de Cultura del Governaragonès, per a que tornen a la vila d’origen lesobres d’art que es troben dipositades al MuseuDiocesà i l’Església de Sant Martí de Lleida.

Es tracta del retaule de Treserra, un frontalgòtic de mitjans del segle XIII, i el sant i la creud’Iscles, peces molt valuoses que fa noméscinquanta anys es podien veure en aquestesparròquies franjolines.

La intenció d’aquests inquiets ribagorçans éspromoure un petit museu parroquial a la zona.

Quina ha estat la resposta de les institucionscivils i religioses aragoneses? De moment, capni una. I les paraules d’ ànim i recolzament delsenyor –o monsenyor– Lemiñana, rector deRoda d’Isàvena, o del periodista de l’Heraldo icanònic del Pilar, Juan Antonio Gràcia? Cap niuna.

Areny, no és Aragó? No poden els franjolinsdisfrutar dels seus bens culturals com els altres?

Sembla clar que tot el contenciós, primer perl’adscripció de les parròquies de la Franja al

Bisbat de Barbastre-Montsó, i després per a quèles obres que es troben a Lleida retornen a Aragó(tot un entramat d’enginyeria vaticana tramat pelnunci Janos Kadar –que Deu el tingue a la Glòria–),ha estat viscut per aquests esmentats personatgesi els seus acòlits com una cacera i un repte perso-nal, i, com a bons caçadors, no volen compartirla peça amb ningú.

Jaca, tambéA la premsa aragonesa de fa uns dies ha apare-

gut la notícia que el PAR reclama a la Nunciaturade la Santa Seu a Espanya i a la Conferència Epis-copal que la diòcesi de Jaca, que pertany, com sesap, a l’Arxidiòcesi de Pamplona, siga adscrita al’arxidiòcesi de Saragossa, adscripció «llargamentexpressada per la societat aragonesa». Semprehavíem pensat –un sector de malpensants– que lareestructuració i adequació de límits diocesansamb els polítics, planificada el 1978 entre el Governd’Aragó, la Conferència Episcopal, la Nunciaturai el Ministeri de Justícia s’havia fet, o per fer la guit-za als franjolins i als catalans, desfent una relaciód’un miler d’anys, o bé perquè l’Opus manejavaels fils des de darrere. És un tema complicat, però,des del laïcisme de TdF, ara veurem si a Jaca lipassen el rodet tan fàcilment com ens l’han passata nosaltres. També veurem si, com diu la premsa,tot acaba en una refundició de diòcesis –Jaca, Osca,Barbastre– sota la batuta de… endevinen quina deles tres? Quedaria palès que, el suposat clam de gentde la Franja per passar a Aragó –la diòcesi de Llei-da– era més fals que un duro sevillà i que el quehi havia al darrere era l’interès d’una diòcesi minús-cula per engrandir-se. Els temps confirmarà –ono– aquestes notícies.

ESTISORESMiguel Estaña

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 2

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorAquest passat 1 de desembre Calaceit va tornar a ser la capi-

tal cultural de la Franja amb la celebració del la gala dels premisJaume I, que van portar a aquesta bella i majestuosa vila matar-ranyenca a personatges de relleu del món de les arts i les lletres

catalanes com Núria Feliu, Jaume Fàbrega,Alfons Cervera, etc. Calaceit, amb la seua llarga i densahistòria d’olivers i fruits secs, d’indians i nobles cases de pedra, ha estat sempre un lloc d’acolli-da on han trobat el seu racó de pau espiritual escriptors com José Donoso, Ángel Crespo i Mauri-cio Wacquez, o el pintor Ràfols Casamada, entre molts d’altres artistes que es van comprar casaa Calaceit entre la dècada dels 70 i els 80.

Encara que aquesta vila, bressol d’estudiosos del món antic com Santiago Vidiella o JoanCabré i d’iniciatives tan interessants com l’Associació Cultural Noessis i de l’actual AssociacióCultural del Matarranya, podia semblar estar culturalment una mica en decadència –la desapari-ció de Noessis podia ser un lamentable símptoma– tot sembla indicar que a partir d’ara pot tornara donar mostres de la seua recuperació.

La celebració, just una setmana després del Premis Jaume I i els seus actes a precedents, d’unaexitosa Trobada de Corals, i l’acollida, aquest estiu, d’un important curs de la Universitat d’Es-tiu de les Terres de l’Ebre, és una prova d’aquesta vitalitat encisadora.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaJesús Moncada,

un escriptor de fons

2La Llitera i la Ribagorça

Cultura / Llibres

Tema del mes:Viatge a l’interior d’un jurat:El XIIè Premi Comte d’Urgell

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:L’Aranès de Portugal

cartes dels lectors

2

3

3

4

7

10

12

14

15

16

17

18

19

Benavarri també voldria el museu!Des de fa un temps –bastant temps– està de moda

demanar, sol·licitar… tot allò en ens pot beneficiar,d’una manera o altra. Benavarri no pot quedar-seaturat: també voldríem el Museu!… sí, aquell museuque es rifen Barbastre, Montsó, Fraga, Tamarit… i Llei-da, de totes les obres de les parròquies de la diòceside Lleida que van passar a la nova diòcesi Barbastre-Montsó.

La vila de Benavarri, com a capital històrica del’antic comtat de Ribagorça, bres de les futures diòce-sis abans esmentades, i com a cor de tota aquestaampla geografia… també volem el museu!

Esperem que els organismes locals es pronunciensobre el tema.

E.M. BlancoBenavarri (Ribagorça Oriental)

ConstitucióL’any 1978 Adofo Suárez tenia por d’enviar a les

Corts la Constitució. Els franquistes residuals, enaquell època abundants, podien amb la seua forçadesparar-li tot el projecte. Tot i això, Suárez va tindreel coratge de tirar-la endavant: un mèrit del qual totsen som agraïts. Ara, a Aragó, el conseller Callizo estroba en la mateixa situació: el sector franquista resi-dual del seu partit li impedeix tirar endavant la Lleide Llengües. I molt em temo que Callizo no tindrà elcoratge que va tindre Suárez. O sí, conseller Callizo?

M.G. PérezFraga (Baix Cinca)

Declaració de les organitzacions per la llenguaLes organitzacions sotasignades reunides a Elx el 27

d’octubre del 2001 davant les discriminacions queencara pateix la nostra llengua a l’Europa del segle XXI,

EXIGIM:La cooficialitat de la llengua catalana en els terri-

toris on encara no té reconeixement oficial: Catalun-ya Nord; la ciutat de l’Alguer, a l’illa de Sardenya,pertanyent a l’Estat italià; la Franja catalanoparlantd’Aragó, i la comarca del Carxe, situada a la comu-nitat autònoma de Múrcia.

DENUNCIEM:La discriminació del govern valencià per la no

exigència del requisit lingüístic als mestres no valen-cians que exerceixen a les escoles valencianes, la noconvalidació dels títols de català i l’eliminació d’au-tors catalans no nascuts al País Valencià de les lectu-res recomanades en l’ensenyament reglat de literaturacatalana.

Les deficiències en el transport escolar a les esco-les en línies en valencià de la ciutat d’Alacant.

Les pressions exercides sobre l’administració perquèconsidere territori castellanoparlant del País Valencià,la ciutat de Guardamar de Segura.

La supressió cautelar del Consell d’Estat francèsde les mesures anunciades pel ministre d’EducacióJack Lang en favor del català.

Els obstacles a l’aprovació de la Llei de Llengüesa l’Aragó que estableix la cooficialitat del català.

Les lleis que estableixen l’obligatorietat única del’espanyol amb les repercussions que aquest fet tésobre l’ús del català en el comerç (etiquetatge, aten-ció al públic), en el cinema, en els documents públics(DNI, segells, etc.).

INSTEM:Els Estats francès, italià i espanyol a aplicar els prin-

cipis democràtics que inspiren l’Europa en cons-trucció, i a iniciar en aquest Any Europeu de les Llen-gües accions positives per superar les discriminacionsencara existents

Amics de la Llengua Catalana i 60 organitzacions i entitats cíviques més

Elx, octubre del 2001

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 3

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA4 EL MATARRANYA

Pel bon camí

II Trobada de Cant Coral Comarca del Matarranya

Antoni Bengochea

CO

ETS

Devolucions

La disputa sobre el patri-moni artístic dels pobles de laFranja que han passat delbisbat de Lleida al de Barbas-tre-Montsó s’ha resolt orde-nant el lliurament de les obresen qüestió, no als pobles d’onhavien sortit en el seu dia, sinóa la seu del nou bisbat. Elsinteressats potser les veuranpassar en camions per davantdels seus nassos, però no lestastaran. Això agradarà o no,però no té remei, perquè està,literalment, dat i beneït. Romalocuta, causa finita. A mi estaqüestió m’ha fet reflexionar ipenso que, seguint la mateixatònica absurda, l’antic arxi-prestat de Calaceit, quecomprenia també Queretes,Arenys i Lledó hauria de recla-mar unes quantes coses. Quanel bisbe de Tortosa d’infaustamemòria, Moll i Salord, es vaproposar edificar el Seminarimés gran d’Espanya, allà perla postguerra, va esprémersense compassió a les parrò-quies per tal de recaptar diners.El nostre arxiprestat, mercè al’activitat enèrgica de mossènVicent, va ser un dels mésgenerosos. Com que arapertany a Saragossa, des de1957, penso que s’hauriad’exigir la devolució, no delsdiners que es varen enviar,recaptats amb suor i llàgrimes(que això és impensable), peròsi de la part alíquota de rajo-les, tubots i teules que enscorresponen d’aquell edificienorme i buit que senyoreja laciutat de Tortosa. Tots aquestsmaterials, naturalment, aniriena parar a les obres de restau-ració de la Basílica o de la Seude Saragossa. A mi no em vani em ve, però llenço la idea.

Miquel Blanc

Si l’any anterior vam eixiramb la sensació que la I Troba-da tenia un gran futur, enguanys’ha confirmat; podem seguirestant satisfets: més música,més qualitat, més comarca.

La II Trobada va tornar a serun èxit de crítics i públic: l’or-ganització de l’acte va ser mésdinàmica; hi havia més gent(n’hi cabia més) i el nivellmusical va ser globalmentmillor (malgrat les condicionsacústiques, inferiors a l’anypassat).

La presentació, a càrrec dedos estupendes jóvens cala-ceitanes, Sara Díaz i Mª PilarAgut, que ho van fer força bé,va ser també bilingüe, peròenguany el català va ser la llen-gua protagonista. Gairebé endos terceres parts de l’acte esva parlar en català.

El certamen, celebrat a l’es-glésia Parroquial de Calaceit,el va presidir l’alcalde de lavila, Miguel Casasús (que vaparlar en castellà) i en ell vanparticipar Ángel Gracia, vice-president de la Diputacióprovincial de Teruel i el Presi-dent de la Federación Arago-nesa de Corals. Especialmentimportant va ser la participacióde la regidora de Cultura del’Ajuntament de Calaceit, RosaDomènech, principal organit-zadora de l’acte enguany i queva parlar de la Federació d’es-coles de música del Matarra-nya, tasca que mereix la nostraefusiva felicitació.

A més, s’ha instituït el PremiHonorífic Miguel Aguilar(il·lustre compositor de Vall-de-roures del segle XVII) pera distingir a una personalitatdel món del cant coral, queenguany ha recaigut en l’ex-celent compositor Manel Oltra,el qual deleità als assistents

amb un emotiu i càlid discurs.Musicalment (i això que

l’acústica ens ho posava difí-cil) va quedar reflectit el treballentusiasta i disciplinat de totesi cadascuna de les corals parti-cipants, que es van superar ivan aconseguir uns resultatsmusicals encara millors quel’any anterior.

Podem destacar l’acuradainterpretació del Más valetrocar, del (per sort) inevitableJuan del Encina; la dinàmica,juvenil i descarada América,guajira cubana que LeonardBernstein va composar per alBallet West Side Story i lacançó dels Beatles que varecrear el grup Kinessis, tantharmoniosa que podíem imagi-nar als angelets del cel repar-tint, com si fos confeti de notesmusicals, l’ànima del malau-radament desaparegut GeorgeHarrison. I per damunt de totels dos moments culminats: ElRiu, riu, la perdiu de Margari-ta Celma-Desideri Lombarte,veritable so del Matarranya, i,per suposat, les nostres Auba-des, que de manera hímnicavan cantar com a cloenda totsels cors participants, amb lacol·laboració dels magnífics

«Gaiteros del Guadalope».No ens cansarem mai de feli-

citar al tres jóvens, entusias-tes i preparats directors de lescorals: Margarita Celma, Fran-cisco José Celma i BeatrizBarceló, que no sols ja ho fanara molt bé, sinó que, observantla seua evolució, és fàcil sospi-tar que d’aquí en avant encaraho faran millor. Enhorabona aells i per a tots els coralistes perla seua tenacitat, disciplina ientusiasme i, sobretot, pacièn-cia (que, com ja sabeu, no h’hiha mai prou).

Volem acabar constatant elproblema de no tindre un localadient per aquests concerts. Elsmarcs arquitectònics delCastell de Vall-de-roures i l’es-glésia de Calaceit són magní-fics, però presenten molteslimitacions: el castell és massamenut i no hi cap el públic, il’església és deficient en acús-tica per escoltar música (a mésa més en esta època prenada-lenca als dos locals et pots pelarde fred). Crec que ja és hora deficar en marxa la construcciód’un auditori a Calaceit (i sipot ser, també als altres pobles)perquè la realitat musical hodemana amb força.

Premi honorífic Miguel Aguilar al compositor Manel Oltra

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 4

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

La Gala Jaume I se celebrà a CalaceitGuillem Xacon

Aquest 1 de desembre Cala-ceit va ser la capital de la cultu-ra catalana. Prop de dos-centespersones des d’Elx o Maó finsa Vic o Benavarri s’haviendesplaçat al Matarranya per agaudir dels actes dels PremisJaume I de la Franja de Ponent.

No és d’estranyar doncs quela bonica vila arrasada l’any1707 per Felip V desbordés lesseues places hoteleres i que laFonda Alcalà que acollia elsopar de la Gala exhaurís llursplaces.

L’oferta era atapeïda, el futurCasal Jaume I de Calaceit ambla col·laboració de la CAL(Coordinadora d’Associacionsper la Llengua) i la regidoria decultura de l’Ajuntament deCalaceit havia organitzat untotal de vint-i-vuit actes queomplien la programació a l’en-torn dels Premis. Un gran saltqualitatiu respecte a la prime-ra edició de l’any passat aFraga. Així mentre a l’ajunta-

ment i al museu Joan Cabré espresentaven diferents exposi-cions (les pintures d’IsabelTorres, l’Aiguabarreig i lahistòria d’El Llamp), al llarg dela setmana s’havien fet algunsactes previs, entre els què caldestacar la trobada dels presi-dents de les entitats de ponenti de les terres de l’Ebre per atractar la supervivència de lanostra cultura a la Franja.

El matí de l’1 de desembrementre l’editorial 3i4 i AccióCultural del País Valencià lliu-raven desenes de llibres encatalà a la vila començava elcurs de tabals, la trobada depoetes de ponent i la ruta histò-rica. Diverses van ser lesconferències, amb la politòlo-ga Pepa Ferrer parlant de globa-lització i identitat, el catedrà-tic Vicent Martínez i Sanchodescobrint-nos a Joan Fuster,Joaquim Monclús situant laFranja de Ponent avui i pertancar el dinar-tertúlia ambPaulí Fontoba i Enric Borràsque concentraren setantacomensals al seu voltant.

Joan Carles Martí, presidentd’El Tempir d’Elx presentà lanovel·la L’home mort del perio-dista Alfons Cervera i laGemma Pasqual ens va desco-brir el seu darrer èxit Marina.Jaume Fàbrega va oferir l’im-pressionant performança El cormenjat mentre la cantant NúriaFeliu al Teatre i la rapsoda ZoeSindreu al Sopar interpretarenals poetes de la Franja, dinsdel projecte «Poetes de Fron-tera», del què es va lliurar unpoemari editat per a l’ocasióentre tots els assistents.

Sis van ser els concerts, de laviolinista calaceitana AuroraFontoba, el llaüt de DanielZapater, el cantautor ponentíÀngel Soro, la colla de grallersde la Terra Alta i els grups demúsica tradicional Palangana iLa Carrau, aquests darrers, vanser els encarregats de tancar lafesta despuntant el sol ja a Cala-ceit.

Els PremisAl Sopar de la Gala va assis-

tir una bona representació delmón cultural, social i políticdels Països Catalans. Repre-sentants dels ajuntaments de laFranja, de l’ajuntament deCabrils (un dels ajuntamentsque s’agermanarà amb el Casal

Jaume I de Calaceit) i d’altresdel Principat i del País Valen-cià, així com del govern de laGeneralitat de Catalunya.

En un ambient de veritablefesta, on la música i les cançonsde la terra no cessaren JaumeCasas de Ràdio Fraga presentàels guardonats que en aquestaocasió foren la cantant NúriaFeliu, que va rebre el premisen mans de la Teresa Ribes, capde Benestar Social de la Gene-ralitat a Lleida, en Jaume Piquédel Jimmy-Jazz d’Igualada alque l’hi va donar la Pepa Ferrerde la Institució Joan Fuster,l’historiador i professor degastronomia Jaume Fàbrega

que el va rebre de mans deMelcior Mateo, coordinador delCasal Jaume I de Mequinensa,Francesc Ricart al que l’hi lliuràJosep Galan, el cantautor ÀngelSoro que el va rebre de MercèMiranda, cap del Casal JaumeI de Castellonroi i finalmentl’historiador Joaquim Montclúsal que l’hi va lliurar Paulí Fonto-ba, coordinador del CasalJaume I de Calaceit.

Per tancar la nit hi haguerenels parlaments de Vicent Martí-nez Sancho, president d’AccióCultural del País Valencià i deGuillem Chacon, coordinadorde la xarxa de Casals Jaume Idels Països Catalans.

El guardonat Jaume Piqué, del Jimmy-Jazz

GU

ILLE

M X

AC

ON

GU

ILLE

M X

AC

ON

Francesc Ricart, en mans de JosepGalan, president de l’IEBC

GU

ILLE

M X

AC

ON

D’esquerra a dreta: Jordi Estalella, cap de la CAL a les Terres de l’Ebre; JosepMaria Forné, president d’Òmnium Cultural a Ponent; Ignasi Puente, presidentd’Acció Cultural a Ponent; Francesc Ricart dels Casals Jaume I de la Franja(moderador); Joaquim Montclús de la Fundació Noesis - Franja de Ponent;Paulí Fontoba, del Casal Jaume I de Calaceit; Mercè Miranda, del CasalJaume I de Castellonroi

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 5

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYAVIL

ES

I G

EN

TS Mostres

d’intolerànciaHi ha gent que és incapaç

d’assimilar la idea de la realitattrilingüe d’Aragó. Enguany,amb l’arribada de les primerescalors de l’estiu, a la cartellerad’un dels bars de Mont-roig queestan situats a peu de Carrete-ra va aparèixer un paper quedemanave adhesions en contrade la llengua catalana (escricper referències, no hai pogutconcretar exactament si erecontra l’ensenyament, contra lacooficialitat o contra les doscoses alhora). Sigue com sigue,alguns clients de l’establiments’ho van prendre a broma i hivan anotar noms com «PacoPantanos», etc.; altres ho vanconsiderar una mostra d’into-lerància i hi van voler dixarconstància del seu rebuig a lapetició,alhora que reivindicavenlo dret, en democràcia, a poderdecidir lliurement l’educacióque volien donar als seus fills.

Al cap de pocs dies, en vistade l’escàs volum d’adhesionsobtingut, es va repetir lapenjada a l’altre bar. Quan lopropietari d’este segon esta-bliment se’n va adonar de lapresència del paper lo vallevar de la cartellera.

Desconec si això mateix hapassat a altres pobles però nodixe de ser curiós que este fets’hage produït a Mont-roigcasualment l’any en què elspares d’onze escolars handecidit demanar un professorde llengua catalana; un anyque ve a coincidir amb aquellen que avantprojecte de llei dellengües d’Aragó ha estatsotmès a informació pública.

Està clar que algunes perso-nes no poden estomegar decap de les maneres la mésmínima insinuació d’expres-sions com «Catalunya» i/o«català». I és que el trilin-güisme d’Aragó és molt mésdel que la seua «democràtica»disposició és capaç de tolerar.

J.A. Carregalo

Notícies del MatarranyaRedacció

Més de 250 milions per recolzar el turisme

El Matarranya rep 225milions de pessetes per dinat-mizar el turisme en aquestacomarca.

El Consell de Govern de laDGA ha aprovat la subscripciód’un conveni entre el departa-ment de Cultura i Turisme, laMancomunitat de Municipisdel Matarranya i l’Associaciód’Empresaris pel desenvolu-pament d’un pla de dinamit-zació turística al Matarranya.

L’objectiu d’aquest pla escentra en el desenvolupamentd’una oferta de serveis turísticsprofessionalitzats i de qualitat.

La DGA repararà el pontferroviari de Queretes

RENFE concedeix el permísa la DGA per a ampliar el pontferroviari en desús de Quere-tes a Vall-de-roures.

A la Mancomunitat de muni-cipis de la Comarca del Mata-rranya li urgeix que el projec-tes d’ampliació del pont essolucione. I és que la desafec-ció (canvi d’us) de la via fèrriaper la conversió en via ecotu-rística és el primer pas per larehabilitació de la via de«Valdezafán», que va des deLledó a Alcanyís, projecte quees preveu començar a l’any2002.

2.000 milions per pal·liar els efectes de les riuades

Un any després de la riuadadel mes d’octubre del 2000 esfa patent que les administra-cions públiques han actuat ambfortes inversions per pal·liarels desastres que ocasionà lagota freda. La inversió ha supe-rat els 2.000 milions de pesse-tes. Les actuacions s’hancentrat en arreglar carreteres imillorar el cabal dels rius isèquies. Els agricultors s’han

acollit a línies de crèdit prefe-rencials per reparar els danysocasionats. Queda pendent larecuperació i construcció denous ponts, com el de Massa-lió i Pena-roja de Tastavins,que van sortir mal parats peraquesta riuada.

Vídeo promocional del Matarranya

La Comarca del Matarranyas’ha donat a conèixer durantel cap de setmana (9, 10, 11)de novembre a la Fira de turis-me Agrotur de Cornellà (Barce-lona), amb un vídeo promo-cional sobre el Matarranya queha editat l’equip de La Comar-ca.

La presentació es realitzaràdavant de diferents mitjans decomunicació especialitzatsamb el sector turístic a nivellnac iona l como TV3, LaVanguardia i la Cope.

Fires de recursos naturals i ambientals a Mont-roig i Ràfels

El novembre, mes de fires.Durant dos caps de setmanaconsecutius s’han celebrat lesFires denominades de «recur-sos naturals i medi ambient» aMont-roig i Ràfels. El fred queacompanya en estes dates noacovardeix a la gent de lacomarca que s’acosta a visi-tar-les.

Efectes de la riuada a Nonasp

HIP

ÒLI

T SO

LÉ

Ermita de la Consolació a Mont-roig

RIC

AR

D S

OLA

NA

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 6

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 7L’H

AM

EL BAIX CINCA

Llach

La Diada de Catalunya vaser l’escenari de la presenta-ció de l’obra Germanies deLluís Llach a Barcelona, obraque fa un temps va ser presen-tada a la plaça de toros deValència. Entre altres grupscorals hi va assistir la Coral del’Institut Musical de Fraga i,altra volta, igual que va passara València, els Amics de Fraga–el Sr. Àngel Hernández–, vatornar a alertar a tot aquellque se’l vulga escoltar queLlach és un independentistaperillós i va criticar duramentla manipulació política quevan arribar a patir els xiquetsque hi van acudir, els pobrets.La Coral va assistir a un acteel dia gran de la Comunitatveïna i això és molt d’agrair.I la Coral va participar en unacte cultural d’un artista quese n’ix dels barems, com ésLlach. De pas, caldria recor-dar al Sr. Hernández quePicasso, Neruda, Saramago iAlberti –per posar uns exem-ples– van ser comunistes i aGarcía Lorca el van afusellarper republicà. A molta gentens agrada valorar a les perso-nes per la seua vàlua artísti-ca, bandejant el pensamentpolític. Franco ja va prohibirque es tingués relacions ambaquesta gent. Pareix quealguns encara es mouen enparàmetres de postguerra.

Algú pensarà que esticexagerant, i no exagero.Alpròxim TdF exposaré un altreesdeveniment summamentcultural i exitós, relativamentrecent, al qual es va convidarels Amics i en què no hi vanvoler participar. Els motius?Els mateixos. Sucós però quesucós.

Josep Galan

Saber observar, saber ensumar:

És Fraga una ciutat contaminada?Saturnino Barbé

Per resoldre un problema ésobvi que cal, per començar,pren-dre consciència sobre la seuarealitat. I, a Fraga, pareix nohaver-hi consciència sobre laqualitat de l’aire que es respira,aire poc afavorit per les condi-cions atmosfèriques de l’indret.De tots és ben sabut que el BaixCinca es caracteritza per lafreqüència i persistència de lesseues boires, especialment a l’hi-vern, però… és té en compte lesconseqüències ambientals d’eixaire humit que s’estanca a la vall?En aparença, no, atès que no se’nparla. Amb tot, on s’acumula laboira s’hi acumelen també tots elsgasos i partícules contaminantsque s’emeten a l’atmosfera. I nosolament s’hi acumulen substàn-cies tòxiques sinó que, a més amés, el seu poder de penetracióen l’organisme augmenta aldissoldre’s una part importantd’aquests contaminants en lespetites gotes d’aigua que formenles boires, gotes que acaben sentrespirades.

Els danys que ocasiona lacontaminació de l’aire a la salutde les persones és un tema que

s’ha estudiat molt, tot i que lagent, en el fons, no s’ho acaba decreure. Això succeeix així perquèalguns efectes de la contaminacióno són immediats. O bé perquè eldeteriorament que ocasionen enla salut són un tant difussos i esconfonen amb diferents patolo-gies. En general, ningú no potassegurar que una persona ambcàncer o alguna malaltia respi-ratòria ha contret el seu mal acausa de la contaminació, però,per altra banda,els estudis epide-miològics no donen lloc a capmena de dubte i confirmen que ales poblacions contaminades hi hauna major incidència d’aquestesmalalties. La contaminació matamolt més del que ens imaginem.

Quina mena de contaminantsés d’esperar que es troben a lanostra atmosfera? Pel que sembla,a diferència d’altres poblacions,a la comarca no hi ha estacions demesura de la qualitat de l’aire queens indiquen les xifres exactesperò és evident que a la ciutat hiha moltes calefaccions de gasoil,algunes indústries i una carrete-ra de molt tràfic. També els agri-cultors, a més d’utilitzar pestici-

des,acostumen a cremar les fullesseques que s’amunteguen pelcamp, omplint així de fum lespoblacions veïnes.

Es podria objectar que la conta-minació és només presumpta,però ¿per què hi ha estacions demesura a Saragossa o a Andorra?Precisament s’hi van posar perquèhi havia motius per sospitar de laqualitat de l’aire. I Fraga fa pudora fum. Hi ha dies i nits en què lafarum n’és intensa. Pel fum i perles boires que hi abunden hi hamotius per sospitar. Per aixòcaldria que l’Ajuntament fes elque calgués per instal·lar-hi unade les esmentades estacions mesu-radores de la contaminació. Ambdades a la mà s’hi podrien pren-dre mesures quan saltessen lesalarmes. Mentrestant seria d’agrairque s’hi fomentés la calefaccióelèctrica i l’estalvi de combusti-ble. I per als pagesos, els centresde compostatge com a alternati-va a la crema de rostolls.

Es tracta, en definitiva, que hihaja voluntat per observar, ensu-mar i actuar en conseqüència.

(És traducció del castellà)

Vista general de Fraga

RA

MO

N M

ESA

LLES

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 7

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCA

Activitats de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEAPremis «6 de novembre»

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca IEA ha organitzat per alproper divendres 14 de desembre l’acte d’homenatge als guar-donats amb els premis a la normalització lingüística i culturalde la Franja «6 de novembre». L’objectiu d’aquests, a l’igualque les quatre passades edicions, és el de reconèixer i fomen-tar actituds positives en relació amb la nostra llengua i cultu-ra per part de ciutadans, associacions i institucions. Enguanys’ha volgut homenatjar l’excaldade, Francesc Beltran per la seuapredisposició positiva davant la llengua; a l’Agrupament Escol-ta «Pintor Viladrich» de Fraga per mantenir la relació d’ager-manament amb la diòcesi de Lleida malgrat el canvi; a CarlosMenal per la retolació dels seus establiments i l’etiquetatge bilin-güe dels seus productes; a Teresa Paniello, presidenta de laFAPAR, per la sensibilitat mostrada en relació amb l’ensen-yament del català a la Franja i al professor la Universitat deLleida i psicòleg, Àngel Huguet, per la seua incansable feinade recerca i divulgació en el tema de l’ensenyament del catalàa les nostres comarques. A més, al llarg de l’acte es llegirà l’ac-ta de la convocatòria anual de beques «Amanda Llebot».

L’agrupament escoltaPintor Viladrich de Fraga,premi «6 de novembre»

Pep Labat

L’Institut d’Estudis delBaix Cinca IEA no hadubtat ni un sol instant al’hora d’atorgar enguany undels premis «6 de novem-bre» a l’Agrupament Escol-ta «Pintor Viladrich» deFraga. Personalment esticvinculat de manera senti-mental a aquesta entitat desde fa molts anys. Conside-ro que tinc un deute perso-nal amb l’Agrupament.Molts de vosaltres sabenperfectament de què esticparlant. Ara bé, també pensoque tot el poble de Fragaestà endeutat amb aquestagent. Quants exescoltesestan fent de motor de lesmés importants entitats del’ampli teixit associatiu dela nostra ciutat? L’Escoltis-me ha donat a Fraga dese-nes i desenes d’autènticsciutadans, de gent activa,

PREMIS «6 DE NOVEMBRE» 2001 A LA NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA A LA FRANJA

INSTITUT D’ESTUDIS DEL BAIX CINCA IEA

Dia: divendres, 14 de desembre de 2001Hora: 22 hLloc: Sala Privee de Florida 135. Fraga (Osca)

Programa:• Àpat fred: Pastisseria Ramon Bosch • Presentació de l’acte: Jaume Cases, ràdio Fraga• Obertura: Josep Galan, president de l’Institut d’Estudis delBaix Cinca IEA• Concessió de les Beques d’Investigació «Amanda Llebot»:lectura de l’acta• Concessió dels premis «6 de novembre» de la Franja: Fran-cesc Beltran (exalcalde de Fraga), Agrupament Escolta«Pintor Viladrich» de Fraga, Carlos Menal (Forn Menal), Tere-sa Paniello (presidenta de la FAPAR) i Àngel Huguet (psicò-leg i professor de la Universitat de Lleida)• Concert quartet de vent: Òscar Barqué (trombó), Jaume Gili-bet (trombó), Josep Mesalles (saxòfon alt), Jordi Vinyes(clarinet i saxòfon tenor)

Enguany, l’IEBC-IEA ha volgut canviar l’escenari i el desen-volupament de l’acte. Aquest tindrà lloc a les 22 hores i a lasala Privee de la discoteca fragatina Florida 135. Al comença-ment de la sessió hi haurà un àpat fred preparat per la pastis-seria Bosch que substituirà el tradicional sopar. També podremgaudir d’un concert de vent a càrrec d’Òscar Barqué, JaumeGilibet, Josep Mesalles i Jordi Vinyes. Per assistir a l’acte calfer la reserva al telèfon 974473611 (preu aprox. 2.500 pesse-tes).

Fira del llibre aragonès de Montsó

Per últim, l’IEBC-IEA participarà a la fira del llibre aragonèsde Montsó amb les darreres novetats editorials: Sóc aragonès,soy aragonés de Ceci Lapresta, número 19 de la col·lecció«La Sitja» i La Casa dels Hospitalers de Torrent de Cinca deRamon Roman, coeditat amb La Casa de Fraga a Barcelona.Aquest llibres s’exposaran a la secció dedicada a les publica-cions de l’Institut d’Estudis Altoaragonesos.

Pep Labat

participativa, solidària i perquè no dir-ho… progressis-ta!

Ara bé, avui voldria desta-car el seny que han mostratdavant l’anomenada segre-gació de les parròquies de laFranja del Bisbat de Lleida.L’Escoltisme de Fraga s’hamantingut fidel a la seuademarcació creient en la

força de l’amistat, en l’ager-manament per la cultura i noen les fronteres de ratlla ipaper, fruït d’una sèrie d’am-bicions. I parlo en aqueststermes perquè no s’ha pensaten les persones. No s’haparlat, no es parla i no esparlarà d’aquestes. Trista-ment, solament de béns

materials… L’Escoltismeavui és l’única flama quequeda encesa a Fraga d’unafiliació que va durar segles.L’Escoltisme de Fraga maino ha cregut que el límit decomunitat autònoma siguiuna barrera insuperable.L’Escoltisme de Fraga és unexemple a seguir.

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 8

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

Les propostes d’actuació acor-dades en el Seminari de GestióAmbiental de l’Aiguabarreigcelebrat el novembre de 1998a Mequinensa es van materia-litzant i aquí en teniu un resum:L’Estació Biològica de l’Ai-guabarreig ha instal·lat a lavessant d’administració cata-lana els primers aguaits i mira-dors, indicadors de l’espainatural, itineraris de naturasenyalitzats i ha posat enmarxa la pàgina http://aigua-barreig.net, tot plegat gràciesal suport econòmic del depar-tament de medi ambient de laGeneralitat de Catalunya.Vuit pobles integren la MesaMunicipal de l’Aiguabarreig,que va nàixer a dit Seminari ies va constituir formalment el18 de novembre de 2000 a Flix(la Ribera d’Ebre). A lesreunions de treball per coor-dinar la gestió de l’enclau hi

participen directament elsalcaldes, l’EBA i en GuillemXacon, coordinador de l’EspaiNatural de l’Aiguabarreig. Lapropera reunió serà el 17 denovembre a Massalcoreig i hiseran convidats els ajunta-ments de la ribera baixa delMatarranya, a banda de Faió ila Pobla de Massaluca, quesón Maella, Favara i Nonasp.S’ha iniciat la fase prèvia a larealització d’un Pla d’Orde-nació dels Recursos Naturals,recolzat pel departament demedi ambient de la Generali-tat i que també es lliurarà algovern d’Aragó. El coordina-dor és el doctor FernandoCarceller i hi participen unagran munió d’experts en totamena de disciplines.Aquest setembre (BOA 5-09)la banda d’administracióaragonesa de la confluènciaSegre, Cinca i Ebre ha estat

Llengua i identitat

Cecili Lapresta

ESTAMPES RIBERENQUES

No hi ha dubte que la llengua és un factor molt important enla definició que cada ú ens fem de nosaltres mateixos, en la rela-ció amb els altres, en la recerca d’afinitats amb altres col·lectiuso persones, etc., però hem de ser crítics i cautelosos amb la ideade fer coincidir la llengua que utilitzem i sentim com a pròpia,amb els nostre sentiment d’identitat.

La identitat de les persones és el resultat d’un procés en quèhi intervenen una gran nombre de factors, tant d’un nivell socialcom d’un nivell personal, i tots ells s’influeixen mútuament.Reduir aquest complex entramat d’interrelacions a l’equivalèn-cia llengua=identitat és una simplificació que deixa sense expli-cació una gran quantitat de situacions.

Per tal d’exemplificar-ho, exposaré breument dos situacions,que podem trobar, entre moltes d’altres. En primer lloc, el casdels suïssos. Aquest poble, amb tota la diversitat lingüística queposseeix (recordem que existeixen quatre llengües oficials) ha

mantingut una cohesió interna el bastant forta que els ha permèssobreviure com a nació davant veïns poderosos. Aquesta cohe-sió, evidentment, no passa per l’aspecte lingüístic, sinó en vinclescomuns d’una altra naturalesa. En segon lloc, assenyalaré unaltre exemple molt més proper; és el cas de les comarques delnostra Aragó catalanoparlant. A les nostres terres, d’una mane-ra majoritària, les persones s’autoclassifiquen com aragoneses,la qual cosa, si tenim en compte que tradicionalment el seraragonès ha estat definit com a castellanoparlant, ens torna altravegada a contradir la idea de la correspondència entre llengua iidentitat.

Un element a considerar i que ens pot ajudar a entendre aques-tes contradiccions, passa per l’enfocament de la identitat, encerts sentits, com una representació social. Representació socialque es crea, des dels col·lectius que detenten el poder, donant pesa uns aspectes determinats i interessats sobre els que basar-la i,així, el ser suís, espanyol, aragonès o català, es defineix d’unadeterminada manera, sense que realment importe molt si escorrespon amb la realitat. Un cop objectivitzar i interioritzataquest determinat sentiment, les persones el prenem i el sentimcom una veritat absoluta, amb tot el que això implica, quan enrealitat no deixa de ser una construcció més o menys arbitrària iartificiosa.

declarat ZEPA, en total 37.000ha. de l’Aiguabarreig i del cursbaix del Matarranya, ja que laZEPA ha estat batejada comAiguabarreig-Matarranya, toti això el govern d’Aragó no vaincloure l’Aiguabarreig a laXarxa Natura 2000 en la darre-re revisió.Aquest 30 de setembre més

d’un centenar de naturalistesaragonesos (particularment del’organització ANSAR) es vanmobilitzar per l’Aiguabarreigconcentrar-se a Mequinensa.La j o rnada va t en i r unexcel·lent ressò mediàtic iANSAR va decidir unir-se al’EBA per pressionar al governd’Aragó.

Corbs marins a l’aiguabarreig

Passes endavant en la conservació de l’Aiguabarreig

Guillem Xacon

GU

ILLE

M X

AC

ON

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 9

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Jesús Moncada, un escriptor de fons

«No es poden regular els drets dels cordeEl passat novembre l’edito-

rial La Magrana ha aplegat enun únic volum els contes delsreculls Històries de la màesquerra i altres narracions,El Cafè de la Granota i Cala-veres atònites de Jesús Monca-da. Per parlar d’aquest fet, id’altres de ‘col·laterals’, hemanat a trobar al conegut escrip-tor mequinensà al bar «El PatoLoco» de l’Eixample barcelo-ní.

Pregunta: Com és que aras’editen en un sol volum elsteus reculls de narracions?

Resposta: Senzillament haestat una idea editorial, unaproposta editorial que, per altrabanda, he trobat que estava bé.Penso que als lectors els potfer una certa gràcia trobar en unsol volum tots aquests contes.

P. : Aprofi tant l ’edic ióconjunta, has modificat elcontingut d’algun dels contes?

R.: Només he corregit lespoques errades que hi havia enles edicions individuals: aque-lla coma que apareix al lloc ontu no esperaves trobar-la, algu-na errada mecanogràfica…Però, l’única diferència entreaquesta edició i les anteriorsés el punt on es localitzen leserrates. Ja saps que algú, faanys, va fer un manual perevitar les errates editorials i jaen la primera pàgina del manualn’hi havia un parell.

P.: Aquest estiu la Diputacióde Saragossa t’ha atorgat laCreu de Santa Isabel de Portu-gal i a la tardor la Generalitatde Catalunya t’ha concedit laCreu de Sant Jordi. Què enpenses d’aquestes dues distin-cions?

R.: Bé, les accepto com unreconeixement a la meuatrajectòria literària, però entencque, sortosament, van més enllàd’un reconeixement personal.Em plauen perquè signifiquen

també el reconeixement del’obra dels escriptors, ja queentenc que els estamentsoficials aragonesos i catalanstambé tenen en compte la feinadels escriptors.

P.: Creus que ha estat casualla coincidència en el temps quet’hagin concedit aquestes duesdistincions aquest 2001?

R.: Senzillament sí. Sensdubte.

P.: Com et sents amb aques-ta aparent, i sembla que aratambé oficial, dualitat catala-noaragonesa?

R.: Com sempre.P.: Què vol dir com sempre?R.: Exactament això.

P.: Saps que la llei de Llen-gües d’Aragó està aturada deltot. Què en penses?

R.: Que ja m’ho esperava.P.: Per què?R.: Perquè pretendre consen-

suar aquesta llei amb uns polí-tics com ara els del PP era abso-lutament impensable. És comintentar pactar els drets delscorders amb el llop.

P.: Quina recepció ha tingutla teua obra, més enllà de laFranja, en terres aragoneses?

R.: En general força positi-va, però evidentment no dispo-so de tota la informació perafirmar-ho amb rotunditat…

P.: Els teus llibres de contes,tret de l’últim, han estat editatsen castellà per editorials sara-gossanes.

R.: Sí, des del món editorialla recepció ha estat força posi-tiva. Per exemple, he intervin-gut diverses vegades en lescampanyes de ’Invitación a lalectura’, organitzades perRamón Acín, que m’han dut amantenir contacte directe amb

els alumnes dels instituts d’en-senyament secundari de Casp–dues vegades–, Alcanyís,Fuentes de Ebro i diferentscentres de Saragossa, trobadesamb els lectors jóvens arago-nesos que han estat sempremolt positives. També he anatun parell o tres de vegades alsinstituts de Fraga, però això jaestà dins del nostre àmbit cultu-ral. La premsa aragonesa, lapremsa de Saragossa vull dir,ha informat al moment de l’edi-ció dels meus llibres. JoséAntonio Labordeta va fer lapresentació a Saragossa de latraducció al castellà d’un delsmeus llibres de contes. Tambéhi ha projecte de traduir Camíde Sirga a l’aragonès…

P.: Així que una traducció al’aragonès s’afegirà a les 12que ja existeixen de Camí deSirga. Com valores la difusióexterior de la teua obra?

R.: La considero molt posi-tiva, i no tan sols des d’unaperspectiva personal sinó pelque mostra d’interès per part

L’aturada de la

Llei de Llengues

d’Aragó, ja me

l’esperava.

Mequinensa, estiu 2001. A. Quintana, H. Moret, J. Moncada, S. Schmitch, J. Galan i la filla de Mariano Gistain

MA

RIA

NO

GIS

TAIN

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 10

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

ers pactant amb el llop»d’altres cultures pel que s’es-criu al nostre país.

P.: La passada primaveral’Associació d’Escriptors enLlengua Catalana et van distin-gir amb el Premi dels Escrip-tors en Llengua Catalana, queenguany s’atorgava per prime-ra vegada. Com valores aques-ta tercera distinció global a lateua trajectòria literària?

R.: Em sento molt satisfetperquè ha estat concedit pervotació de la resta d’escriptorscatalans, que en teoria són‘rivals’ meus.

P.: Prèviament, aquestamateixa Associació va fer unaenquesta entre els seus asso-ciats sobre les millors novel·lescatalanes dels segle XX i Camíde sirga fou una de les selec-cionades. La revista Serra d’Orva fer una enquesta semblantentre els crítics catalans i tambéla teua primera novel·la va serseleccionada. Quina sensació etprodueixen aquestes selec-cions?

R.: Això qui ho ha de valo-rar han de ser els lectors; sivolen.

P.: Sabem que estàs treba-llant en una nova novel·la. Enspodries fer cinc cèntims sobreaquesta obra?

R.: Si et faig cinc cèntims espossible que diguis que del queet vaig dir no ha quedat gairecosa en el moment de l’edició.És el que m’ha ensenyat l’ex-periència. Segurament l’únicque es mantindrà és que bona

part de l’acció de la novel·la,l’escenari, transcorre en unaeditorial barcelonina.

P.: Així que deixaràs el marcmequinensà per passar a un debarceloní?

R.: Bé, sí en bona part,perquè com a mínim, ara perara, un parell de personatgesd’aquesta novel·la són mequi-nensans, de manera que ellligam no es trencarà del tot.Com tampoc no suposa deixardefinitivament el món deMequinensa, sobre el qualencara hi ha moltes coses perexplicar.

P.: La Mequinensa d’abansde 1973, suposo?

R.: És la que conec millor. Laposterior no la conec prou bé,tot i que ja he fet alguna ulla-da esbiaixada, per exemple aEstremida memòria.

Em satisfà

que altres escriptors

catalans valoren

la meua obra.

Jesús Moncada i Estruga va nàixer a Mequinensa el 1941 en una família de botiguers ambprofundes arrels mequinensanes. Es trasllada a Saragossa amb dotze anys per estudiar internal col·legi Santo Tomás de Aquino el batxillerat. Un cop cursats els estudis de magisteri, tambéa la capital d’Aragó, retorna amb desset anys a Mequinesa on exercirà un parell d’anys de mestre.Cap al setembre de 1966, es trasllada a Barcelona on treballa durant molts anys en el món edito-rial. En l’actualitat compagina la creació literària amb les traduccions i altres tasques edito-rials.

Moncada s’inicià com a escriptor guanyant el premi Burguers de l’ajuntament de Gavà el1970 amb el conte «La Lluna, la pruna». D’aleshores ençà ha publicat els reculls de contesHistòries de la mà esquerra i altres narracions (1981), El Cafè de la Granota (1985) i Cala-veres atònites (2000), i les novel·les Camí de sirga (1988), La galeria de les estàtues (1992) iEstremida memòria (1997). Bona part de les seues obres han estat traduïdes –pel que fa alscontes– al castellà, hongarès, rus, anglès, alemany, hebreu, eslovè i italià, i –pel que fa a lesnovel·les– al castellà, portuguès, francès, holandès, danès, anglès, suec, alemany, annamita,romanès, gallec i japonès.

Li han estat atorgats diferents premis, a més del reconeixement del públic lector, a les seuesobres entre els quals destaquen, a més dels tres esmentats a l’entrevista, el Premi Joan Crei-xells, el Premi Ciutat de Barcelona, el Premio Nacional de la Crítica i el Premi Crítica Serrad’Or, tots quatre concedits el 1988.

H.M.

Un mequinensà universal

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 11

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Any Puig iCadafalch

L’any 2001 ha estat elegitper diverses entitats i institu-cions de Catalunya per recor-dar la figura de l’il·lustre arqui-tecte i polític mataroní, JosepPuig i Cadafalch. De lesmoltes i importants coses queva fer en vida direm que va serpresident de la Mancomunitatde Catalunya de 1919 a 1923,cofundador i durant molt anyspresident de l’IEC, doctorhonoris causa per diversesuniversitats, escriptor, arqueò-leg i arquitecte de qui despun-ten principalment a Barcelo-na les construccions de la casaAmatller, Macaya, Serra,Casarramona, etc.

Defensor i coneixedor delsPPCC, va treballar en larestauració de Sant Miquel deCuixà, a la Catalunya Nord, itambé es va preocupar de laFranja de Ponent.

Santiago Vidiella, en la sevaHistòria de Calaceit, ens diuque l’any 1916 visità aquestavila el notable escriptor ieminent català doctor Puig iCadafalch. En unes notes del’historiador Marià Galindohe trobat que durant la sevavisita, col·laborà en les exca-vacions que s’hi feien alesho-res al poblat ibèric de SantAntoni, dirigides pel doctorPere Bosch i Gimpera. Tambés’hi diu que Puig i Cadafalchvenia de visitar Fraga i Tama-rit, d’on portava unes foto-grafies i apunts de la col·legia-ta i església d’aquesta darrerapoblació.

Cal tornar a recordar que,fruit d’aquests contactes, unabona part dels dirigents polí-tics i culturals dels municipisde la Franja van deixar enre-ra el seu aragonesisme exacer-bat i es van decidir a escriureen català. Aquest fou el casde Santiago Vidiella, MiquelJoan Cabré, Maties Pallarés id’altres.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

Per acabar els estudis obli-gatoris de l’ESO, els alumnesde Benavarri i comarqueta hand’anar avui per avui a la pobla-ció de Graus. Aquests nensara tenen 14 anys quan marxende la seua escola, però, possi-blement, aquesta edat serà méscurta, és a dir 12 anys, quanhagen de marxar. Fins ací totcorrecte, però hi ha un seguitde preguntes que es fan elspares i que, podent tenir unaprompta resposta, encara estanen l’aire.

Per què NO a l’ensenya-ment VOLUNTARI a l’Insti-tut de Graus de la nostra llen-gua, com es fa a l’escola deBenavarri i, d’aquesta mane-ra, tenir uns coneixements enun grau més elevat de l’idio-ma català i, a la vegada, optara places a les universitats cata-lanes on es demana aquestidioma quan acaben a l’Insti-tut i quan l’Ajuntament deGraus i la Direcció de l’Ins-titut ja fa un sarpat d’anys queho saben?

Per una sèrie de raons –comara el baix nivell de coneixe-ments causat per la itinerància

dels mestres o pel no reci-clatge d’aquests o bé pel poccontrol dels alumnes (absèn-cies, tabac, begudes, compor-taments radicals…)– i algunmotius més, futurs alumnesque havien d’anar a aquestcentre, han optat per Barbas-tre o Lleida.

Una pregunta: Per quèl’APA del Col·legi de Bena-varri no demana fer una novalínia de transport cap a Tama-rit per a tots aquells estudiantsde la zona que vulguen seguirels estudis de l’ESO a la capi-

tal lliterana? Un itinerariBenavarri-Calladrons-Purroi,Castilló del Pla-Estopanyà-Saganta.. seria adient i allí sípodrien seguir els seus estudisde l’idioma català. O el millorper a tots: fer un centre a lacomarca de la RibagorçaOriental on tots els estudiants,des de Sopeira fins a Esto-panyà, puguen cursar els seusestudis a la seua comarca natu-ral.

Esperem que la mil lorresposta per a tots no tarde enser aplicada.

Graus, Tamarit… Benavarri?Un portaveu dels pares

Escoles de Sant Miquel de Tamarit de Llitera

JM L

ATO

RR

E VI

U

El temps és un tema deconversa universal. Parlar delstemps, ens serveix, per exem-ple, com a pretext per forçar und i à l eg . La màx ima queencapçala aquestes línies potserla formulà per primera vegadaun pagès, quan veié els melonsde l’hort obrir-se prematura-ment a causa d’una remulladaexcessiva. Sigui com sigui, larealitat que emana del nostreentorn polític l’ha confirmadanovament, la màxima. Així, lalicitació per part del Ministe-rio de Fomento d’un estudiinformatiu del traçat d’una

futura autovia sobre la N-230,que connectarà Lleida amb lafrontera francesa, ens legitimaa tornar-la a emprar.

L’autovia anirà a parar a laboca sud del túnel de Viella,avinentesa que serà aprofitadaper millorar aquesta infraes-tructura anacrònica. Els prin-cipals beneficiaris del projec-te seran els aranesos, querebran una afluència encaramés massiva de turistes. Peròquè passarà amb la Ribagorça,que es troba al bell mig delt r a ç a t d e l ’ a u t ov i a ? D emoment, els ribagorçans s’es-

timarien més que simplements’arreglés l’actual N-230. I ésque l’actual carretera vertebrala Ribagorça possibilitant lanecessària comunicació entreels veïns aragonesos i catalans.Quan hom pensa que la Riba-gorça sofreix des d’una tempsençà un cert abandonament, isi és cert que els governs, enplural, han menystingut imenystenen la seva personali-tat de manera sistemàtica, araja només hi faltava que hipasses una autovia. Ja ho diula dita: sempre plou sobremullat.

Sempre plou sobre mullatAleix Castellnou

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 12

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Com diria, o podria haver dit, Joan Salvat Papasseit, hi haoficis que són bons perquè són de bon viure. Mireu el dialectò-leg: camina que caminaràs i el país sencer volta, i de cada parlantmil paraules n’ha tret. I, com també diria, o podria haver dit, MariaMercè Marçal, a l’atzar agraeixo tres dons: haver-me fet a mimateix lingüista, de país petit i llengua perseguida, i el tèrbol atzurde ser tres voltes professor. Reconec que el darrer vers del poemaDivisa de la Marçal («i el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel»)és bonic però ben bé tèrbol; potser fins i tot opac. Tanmateix, desxi-frar versos opacs també forma part de la meua faena. I explicar-los als estudiants, perquè puguen compartir amb mi les desco-bertes: aquesta és la part més apassionant de la meua professió.

Ben pensat, l’ofici d’ensenyant (que vol dir, en definitiva,mestre) està ple de petulància. El professor és necessàriament unhistrió, una mena de pallasso llest que ha de seduir la concurrèn-cia. Tant si són infants com adults, s’hi val a utilitzar tots els recur-

L’ofici que més m’agrada

Ramon Sistac

sos a l’abast, ja que només captant l’atenció del públic li faremarribar el missatge. És per això que sovint els professors, comels actors, som tímids recalcitrants. Quan algú em retrau que sócuna persona callada, m’agrada contestar que a mi em paguen perparlar. Què més podria demanar? Ja sabeu que tinc dotze mesosde vacances i, a més, disposo d’un públic fidel (pobres d’ells, sino m’escolten!). I llibertat de càtedra, el bé més preuat a l’en-senyament públic, únic garant dins el sistema de la democràciai la igualtat d’oportunitats.

I què us podria dir, de ser dialectòleg? A diferència de moltsdels meus col·legues, jo no estic sempre tancat entre l’aula i eldespatx. Volto pels racons de la meua terra, parlo amb personesque tenen coses a explicar-me, recupero un patrimoni culturalben sovint oblidat. O menystingut, que encara és pitjor. La setma-na passada, amb els meus col·laboradors, gaudíem de les parau-les de la mestressa de la Colomina, a l’Isàvena, mentre tiràvemavall el conill que ens havia preparat. La setmana que ve senti-rem, amb els meus estudiants, enraonar els vells de les vallsd’Àneu, al Pallars; i tastarem la carn de poltre magistralmentadobada per les mans de Carme de Tonya, d’Unarre. En elsmoments (cada vegada més freqüents) que la vida universitàriaem deprimeix, penso que tot això és un regal dels déus. Voleuestudiar filologia?

Guia de la Ribagorça OrientalA.C.

Benvinguda!A començaments de l’estiu va

veure la llum la nova guia turís-tica de la Mancomunitat de laRibagorça Oriental, que fareferència d’una forma detalla-da als diferents aspectes d’aques-ta comarca de la Franja, de laseua situació, de la història, de lesactivitats a realitzar, de la natu-ra… i guia de serveis a les dife-rents poblacions.

El Monestir d’Ovarra i altresesglésies romàniques, la Cate-dral de Roda d’Isàvena, elspaisatges de Castilló de Sos iMonrebei, i el conjunt històricde Benavarri són alguns delsindrets que podem trobarcomentats en aquesta guia.

Una publicació esperada i ala vegada molt ben realitzada,que dóna a conèixer el territo-ri. Atès el nombrós turisme que,als mesos d’estiu, hi ha a lazona, seria convenient que fostraduïda a altres idiomes i nosols al castellà. Aquesta publi-cació ha estat editada per laMancomunitat de la RibagorçaOriental.

El Torricó va acollir el passatdia 25 la primera representacióteatral en català de la III Mostrade Teatre de la Llitera, a càrrecde la novella companyia llei-datana de teatre experimentalTea 3. És destacable que l’obraque va representar Tea 3, Elverí del teatre, ha estat dirigi-da per Jaume Bello, el directordel treball guanyador a lapassada edició de la mostra.La propera obra en català s’es-cenificarà el dia 16 d’aquestmés a Tamarit de la mà del grupNissaga Teatre, de les BorgesBlanques. Més endavant hofarà, a Albelda, La Botera del’Esclat, de Juneda.

De les deu companyies queenguany competeixen noméstres s’hauran expressat encatalà. Encara és un percentat-ge molt baix, la Mostra deTeatre de la Llitera és un refe-rent en la Franja pel que fa a lapromoció de les noves compan-yies que empren la nostra llen-gua, junt amb el Projecte Alco-ver.

Teatre en català

a la LliteraA.C.

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 13

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1414 CULTURA / LLIBRES

Quan hom estudia la faunade mamífers, un grup ens cridal’atenció per la seua particularfesomia i forma de vida: són elsnostres murcegots, muricecs ora tes p inyades . Aques t sanimals, grans desconeguts pera la majoria de les persones,constitueixen un orde de lafauna independent, és el delsqu i ròp t e r s ( qu i ro=mà ,pteros=ala), al tenir transfor-mades les seues extremitatsanteriors en un òrgan capacitatper al vol. Un altre tret delsmurcegots és la seua capacitatd’orientar-se en la foscormitjançant un sistema de sonarque els permet crear una imat-ge acústica de l’entorn. Peraquestes dues característiqueshom diu que els murcegots hiveuen amb les orelles i volenamb les mans.

Amb unes mil espècies entot el planeta, els murcegots dela Península Ibèrica estan repre-sentats per 25 espècies que

habiten diferents hàbitats fores-tals, urbans, cavernícoles… ontroben refugi a les crebassesde cases, buits d’arbres o coves.

El llibre que aquí es presen-ta reuneix el treball de quinzeanys d’investigació de camp pertota la província d’Osca, fet queha permès ampliar força elconeixement dels murcegots enaspectes com ara la seua distri-bució, refugis importants aconservar, factors d’amenaça…

Aquest treball ha estat realit-zat pel que firma aquest articlei l’holandès afincat a Osca,Kees Woutersen.

El llibre recull nombrosainformació sobre les 24 espè-cies de murcegots que s’hantrobat a l’Alt Aragó, comptaamb apartats específics sobreconservació, biologia, mapesde distribució i està il·lustratamb abundants dibuixos i foto-grafies en blanc i negre.

L’ed i c ió é s b i l i ngüe ,castellà/anglès.

El llibre ha estat respatllatper la SECEMU (SociedadEspañola para la Conservacióny el estudio de los Murciéla-gos) i pel Consell de Proteccióde la Natura d’Aragó i està al’abast a les llibreries per duesmil pessetes, despeses d’en-viament incloses, contrareem-borsament o enviant un correuelectrònic awoutersen@computerhuesca.es

Murcegots de l’Alt AragóJuan José Bafaluy

Presentació del número 16 de la revista URC a Lleida

Berenguer de Mussots

A les set del vespre del prop-passat 23 de novembre espresentà al Saló de Plens de laPaeria de Lleida el número 16(2001) de la revista literària URC–revista municipal de periodici-tat anual– dedicat monogràfica-ment als escriptors i a la litera-tura de la Franja. L’acte foupresidit per l’alcalde de LleidaAntoni Siurana i hi intervingue-ren també Antoni Llevot, regidorde Cultura d’aquest ajuntamentoriginari de Betesa (Ribagorça),i Mercè Ibarz, coordinadorad’aquest número d’URC.

La revista, amb el títol deGest. Terra. Paraules: Litera-tura de la Franja, conté, al llarg

d’unes 150 pàgines, una trentenad’articles d’anàlisi i reflexiósignats per un nombre semblantde crítics i estudiosos –com araRamón Acín, Xavier Macià,Mercè Biosca, Sam Abrams oCarlos González– de la literaturaen general i de la literatura cata-lana a l’Aragó en particular. Enles pàgines centrals de la revis-ta trobem una àmplia mostra dela literatura en català d’unadesena d’autors aragonesos,autors que van des de JesúsMoncada a Francesc Serés, totpassant per Josep A. Chauvello Marià Lòpez Lacasa. D’entreles nombroses fotografies iil·lustracions que acompanyen

l’edició dels textos, destaquenles reproduccions de part del’obra plàstica de l’artista iescriptora calaceitana TeresaJassà.

CULTURA / LLIBRES

Turisme lingüístic: «Vine a la Franja, parlaràs català!»

L’irlandès, tot i que és llen-gua oficial d’Irlanda al costatde l’anglès, només és parlaten aquella república com allengua patrimonial, és a dirapresa en família i en el veïnati usada en la vida de cada dia,per una petita minoria d’unes50.000 persones –sobre tresmilions i mig d’habitants–,que es concentra a les comar-ques del nordoest i a les illesÀran, un arxipèlag on gaire-bé tothom parla irlandès.Tanmateix la població majo-ritària de llengua anglesa d’Ir-landa no vol renunciar a lallengua tradicional del país, isón molts els que s’esforcenen reaprendre l’irlandès. Homcalcula en unes 800.000persones les que tenen bonsconeixement d’aqueixa llen-gua. I per a aconseguir-ho sónmolts els irlandesos anglicit-zats que practiquen el turis-me lingüístic, consistent enpassar temporades a les zoneson l’irlandès és viu, espe-cialment, doncs, a les illesÀran, on moltes famíliesdonen, a més d’altres ofertesturístiques, la possibilitat depracticar-hi l’irlandès.

Amb motiu de l’any europeude les llengües, s’ha publicatuna estadística sobre l’ús de lallengua catalana als diferentsterritoris on és tradicional, i hiobservo que a la Franja la parlael 90% de la població, mentreque en altres territoris no supe-ra mai el 77%, o s’hi situa prouper davall (66% a les Balears,50% al País Valencià, o nomésel 34% a la Catalunya Nord…).

Vist que la Franja soml’únic territori on quasi tothomparla català, bé se’n podriadestacar també aquest fet en elsllibres i fulletons d’informacióturística de les nostres comar-ques i no com ara es fa, quepareix que es vulga amagarprecisament aquest fet.

Artur Quintana

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 14

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Viatge a l’interior d’un jurat:El XIIè Premi Comte d’Urgell

Josep Galan

ta fa poc finat Ramon Barnils,el rector de la Universitat Cata-lana d’Estiu, Miquel Porter etc.No és una llista exhaustiva. Hisortiren més noms.

Amb tot, el Sr. Joan Becat,presa la paraula, va defensard’una manera aferrissada lacandidatura de l’Alguer, defen-sa que va ser personalitzadaper Carlo Sechi en MossènJosep Sanna, capellà, autor delDiccionari català de l’Alguer,ànima i motor del redreçamentde l’alguerès –3.000 alumnes,actualment, hi reben classes decatalà–. L’exposició va sersummament efectiva i el juratva quedar «tocat», no obstantl’aparent manca de projecciócap al conjunt dels PPCC.

En aquest punt, la intervenciódel president del ConsellComarcal de la Noguera, Sr.Marcel·lí Guillaumet i Cama-rasa, recolzat mitjançant cartapel Director del CRP de laNoguera, Sr. Joan Arjona, vaendegar una encesa defensa del’Institut d’Estudis del BaixCinca, que l’IEBC va interpre-tar com a extensiva a les altresassociacions de la Franja, «pel

treball desenvolupat al llargd’aquests anys en la defensa ipromoció de la llengua i la cultu-ra catalana a la Franja dePonent» i que va impactar elsmembres del Jurat amb la matei-xa efectivitat que l’anterior inter-venció: certament, calia valo-rar –i així es va fer– l’esforçqualitatiu que aquestes zonespetites dels PPCC estan fent pertal de projectar-se, recíproca-ment, cap als PPCC i de prepa-rar sociològicament la gent decada una de les zones de cara aaquesta –recíproca– projecció.

I així, feta una primera vota-ció, aquestes dos entitats rebenun nombre de vots que lesallunya de les altres. El Jurat esplanteja la possibilitat d’ator-gar el Comte d’Urgell d’en-guany a les candidatures mésvotades d’una forma compar-tida i una segona votació trans-forma la possibilitat en decisióferma, de la qual la premsa llei-datana, sobretot, se’n fa ressò.

Un extraordinari àpat a CanMorell, de Balaguer, i unesagradabilíssimes converses vancloure aquesta inoblidablesessió.

Consell Comarcal de la Noguera a Balaguer

JOA

N A

RJO

NA

Vista general de Balaguer

JOA

N A

RJO

NAta El Temps–, l’Alguer-Carlo

Sechi, –exalcalde de la ciutat–,l’escriptor Josep Vallverdú, perles Terres de Ponent. D’altresexcusaren la seva absència,entre ells el president de l’ObraCultural Balear, Sr. Antoni Mir,pel qual un grup de membres del’IEBC havíem apostat.

Com cada any, i en el marcde la seu del Consell Comarcal,l’escriptor Joan F. Mira ens varecordar que les candidaturess’havien d’allunyar del loca-lisme i, si era possible, haviende gaudir d’una perspectiva,visió o actuació el més amplapossible i així, iniciada la roda,d’entrada, diferents membresdel Jurat proposaren el Sr. JordiCarbonell per la seua relacióamb Sardenya, València, Cata-lunya…–, Jord i For tunydefensà amb abundant docu-mentació els mèrits més quesuficients del Misteri d’Elx«única manifestació cultural enllengua catalana considerada

L’Institut d’Estudis del BaixCinca ha rebut el Premi ComteJaume d’Urgell «pel treballcontinuat en defensa de la llen-gua i la cultura catalanes. Eldirector d’aquesta associacióens conta la història d’aquestguardó i la crònica dels actesprevis a la seua concessió.

Des de fa dotze anys, elConsell Comarcal de la Nogue-ra, amb la col·laboració del’Ajuntament de Balaguer iAcció Cultural Jaume d’Urgellatorguen el Premi ComteJaume d’Urgell a aquella perso-nalitat que, en principi, s’hajadistingit per la seua tasca depromoció de la llengua i lacultura catalana en el conjuntdels Països Catalans. Tambés’hi inclouen entitats o mani-festacions culturals que hagentreballat en el sentit apuntat.En fa dos que conviden l’Ins-titut d’Estudis del Baix Cinca-IEA a participar-hi, cosa que

dóna una sensació completa dePPCC, ja que hi havia repre-sentants d’Andorra, de la Cata-lunya Nord-Joan Becat, PaísValencià-Joan F. Mira i JordiFortuny –col·laborador i direc-tor respectivament de la revis-

com a Patrimoni de la Huma-nitat per la UNESCO». D’altresmembres proposaren per dife-rents i ben fonamentats motiusl’eivissenc Isidor Marí iMayans, l’associació Voltor,també de les Illes, el periodis-

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 15

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ

Durant els dies 14, 15 i 16 denovembre tingué lloc a Ando-rra la Vella el 2n Congrès Euro-peu sobre Planificació Lingüís-tica, organitzat per l’Institut deSociolingüística Catalana ambel recolç dels governs de laGeneralitat de Catalunya, el deles Illes Balears i el del paísamfitrió.

Durant aquestes tres jornadeses donaren a conèixer per partde reconeguts especialistes enla matèria, la situació socio-lingüística de diverses llengüesminoritàries europees i el seudesenvolupament sota la pres-sió i el domini de les respecti-ves llengües majoritàries: elfrancès, l’anglès, el suec, elrus, l’italià, etc.

Així mateix es donà a conèi-xer per parts dels responsablesde la política lingüística decada comunitat i d’organitza-cions públiques i privades deplanificació i normalitzaciólingüística, la política duta aterme per part dels governsautònoms respectius envers elcatalà, el basc i el gallec dinsl’Estat Espanyol.

Al llarg de 5 ponències, propde quaranta comunicacions,se tze expos ic ions breus(pòsters) i diverses taules rodo-nes, es donà un repàs prouexhaustiu a la situació lingüís-tica a Europa, en lo tocant alrespecte, potenciació i mesuresde conservació de les llengüesminoritàries per part dels seusestats centrals i la posició delParlament Europeu davantd’aquestes situacions: les seuestasques de potenciació, cens iavaluació de les diferents polí-tiques lingüístiques en elspaïsos membres.

La temàtica del Congrèsestave estructurada en quatreapartats: les ponències i comu-nicacions que abordaven l’àm-

bit de la planificació lingüísti-ca, tant a nivell general com enaspectes sectorials, legals,econòmics, etc.; aportacionsteòriques sobre la planificaciólingüística de cara a defensarles llengües minoritàries davantel procés de mundialitzaciócreixent; experiències concre-tes de dinamització i extensióde l’ús social de les llengüesminoritàries, i la relació (o elrepte) d’aquestes llengüesdavant les noves tecnologies, al’hora de produir recursos,bases de dades, creació dexarxes transnacionals, adapta-ció del llenguatge a internet iles noves tecnologies en gene-ral, etc.

El nombrós públic assistent(uns dos-cents inscrits, provi-nents majoritàriament de Cata-lunya, València i les Illes peròtambé de països del centre i elnord d’Europa i del Medite-rrani magrebí), mostrà graninterés per conèixer la situa-ció d’idiomes més descone-guts o menys a l’abast delsnostres territoris, com el gal·lès,el cors, o el tractament quel’estat suec dóna a les cinc llen-gües minoritàries reconegudesen el seu territori.

Quant al gales, els profes-sors Jhon Walter Jones, MerionPrys Jones i Jeremy Evas,ressaltaren el recolzament queaquesta llengua està tenint anivell institucional des de l’As-semblea Nacional de Gal·les iels municipis de la regió, sobretot des de 1995, per a la seuarecuperació i difusió, fins alpunt que, segons enquestesrea l i t zades a l s e sco la r sgal·lesos, aquests utilitzen mésla llengua materna a l’escola ien els mitjans de comunicaciólocal que dins de la seua comu-nitat afectiva i familiar.

La professora Malika Ahmed

Zaid-Chertouk, de la Universi-tat argelina «Moulud Mamme-ri», explicà que el berber, en elseu país, es va recuperar gràciesa la tasca dels missioners cris-tians i al nombrosos professorsi lingüistes d’Universitats fran-ceses. «Encara que els berbersi la seua llengua són consideratsteòricament pel govern argelícom part de les arrels més anti-gues i genuïnes del país, lesautoritats nacionals no han dedi-cat mai cap dotació econòmicani han pres cap mesura políticade cara a la seua conservació idignificació» –digué.

La situació era completamentdiferent a Suècia. El doctorBirger Winsa, professor delDepartament de Finès de laUniversitat d’Estocolm, malgratles diferents declaracions insti-tucionals de reconeixement iels nombrosos ajuts econòmicsa les llengües minoritàries,qualificà la política linguísticadel seu govern de «contra-dictòria i confusa». Des delsanys 70 fins al 85 el mot «mino-ria» incloïa tant a llengüesvernacles o assentades des demolt de temps a determinatsterritoris, com la turnedàlia, el

Un projecte de la franja, present al II CongrèsInternacional de Planificació Lingüística

Redacció. Andorra la Vella

meankieli, el sami i el finès, i lad’altres minories socials senseadscripció a un territori deter-minat com el jueu i el romaní(parla dels gitanos). Totes elleses poden aprendre i utilitzar al’escola, però només als nivellsd’infantil i primària. «Després,tan sols, ja a la Universitat, i nototes elles» –digué Winsa.

Quant al català d’Aragó,només es presentà una comu-nicació sobre el projecte d’Ani-mació Cultural a les Escolesde la Franja, coordinat perAntoni Bengochea i MàrioSasot. Durant l’exposició,quedà palesa la diferència dedotacions econòmiques que elsdiferents governs autònomsdediquen a projectes de políti-ca, planificació o dinamitzaciólingüística. L’aragonès no vaeixir gens ben parat de lacomparació, per cert.

Però no tot van a ser ponències,debats i discussions serioses. Elgovern andorrà va obsequiar alsassistents amb un sopar debenvinguda a l’hotel Roc Blancd’Escaldes i el Cor dels PetitsCantors d’Andorra van donar unemotiu concert a l’església deSant Esteve d’aquesta localitat.

La Casa de la Vall

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 16

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 1717

GALERIA DE PERSONATGES

GENT DE FRANJA

URC 16: Gent.Terra. Paraules.

Esteve Betrià

CRÒNIQUES TAGARINES

La vesprada del passat 23 de novembre es va presentar alPalau de la Paeria de Lleida el número 16 de la revista URC, unapublicació anual de caràcter literari patrocinada per l’ajunta-ment i la diputació provincial de Lleida. Hi érem perquè el núme-ro d’enguany s’ocupa monogràficament dels escriptors aragonesosd’expressió catalana; és a dir, de la literatura i els escriptors dela Franja. Això, la descripció general de la literatura de la Fran-ja, em va fer pensar en el paper que han tengut, i encara tenen,diferents publicacions –com ara la que teniu a les mans o aquestnúmero d’URC– i encontres periòdics d’investigadors i estudiososde la Franja en la formació del sentiment unitari del territori. Convérecordar que llevat de part de l’obra d’alguns investigadors (ArturQuintana en primer lloc, però també en Màrio Sasot, en PepeEspluga, l’Arantxa Capdevila i poca cosa més) que sovint hanpres tot el territori de la Franja en el seu conjunt com a objected’estudi, la majoria d’estudiosos han centrat les seues indaga-cions culturals en la vila que els ha vist nàixer o, en el millor delscasos, en l’entorn comarcal més immediat.

Malgrat l’encomiable afany localista de la major part delsnostres investigadors, en el últims anys hem tengut oportunitat

d’observar com en diferents reunions també s’ha pres, des de dife-rents perspectives, tot el territori com a objecte d’estudi. La llis-ta quasi exhaustiva d’aquests encontres interdisciplinars i inter-cormarcals està formada pel «XIX Col·loqui General de laSocietat d’Onomàstica», celebrat a Fraga el 21 i 22 d’octubrede 1994, «L’Aragó catalanòfon» dins «Les Segones Jornades d’Es-tudi a la Terra Alta», celebrades a Batea del 27 al 29 d’octubrede 1995, les «Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Es-tudis Catalans a la Franja», celebrades a Calaceit i Fraga el 17 i18 d’octubre de 1997, les jornades científiques de l’IEC «De fron-teres i mil·lenaris: la Franja, any 2001» celebrades a Lleida i Fragael 4 i 5 de maig de 2001. Des totes aquestes reunions –tret del’última, que ho farà d’ací poques setmanes– s’han publicat lesactes en què es recullen les ponències i comunicacions que s’hivan presentar.

Per acabar aquesta crònica tan sols em cal constatar dos fets,l’un purament anecdòtic: sembla que la tardor, en concret elmes d’octubre, és (fixeu-vos-hi) propícia a la celebració d’en-contres d’investigadors de la Franja; i l’altre, segurament gensanecdòtic: totes aquestes reunions –en aquest cas també podrí-em incloure la publicació de l’últim número d’URC– han estatpossibles gràcies a l’interès i l’esforç d’entitats i institucions cien-tífiques i culturals radicades al Principat de Catalunya. La pregun-ta és: per a quan una reunió, un encontre, d’investigadors i estu-diosos de la Franja promoguda per una entitat científica o culturalradicada a l’interior d’Aragó? Per a la pròxima tardor?

Salvador Palomar, Folklorista i antropòleg

«La festa ens permet conèixer la gent»Berenguer de Mussots

Salvador Palomar Abadia,nascut a Reus el 1956, ja de benjove s’ha mostrat interessat perl’antropologia, la cultura popu-lar i la història oral. Responsa-ble de les col·leccions etnogrà-fiques i històriques del MuseuComarcal Salvador Vilaseca deReus, és membre del consell deredacció, i col·laborador habi-tual, de l’edició reusenca deldiari El Punt, de la Revista d’Et-nologia de Catalunya, de larevista Caramella, i dels Fullsde Treball de Carrutxa, centreradicat a Reus ocupat en larecerca i la divulgació de lacultura popular al qual estàvinculat Salvador Palomar desde la seua fundació, l’any 1980.

Fruit del seu interès per la festai les manifestacions festives decaràcter popular és l’organitza-ció i el muntatge de diversesexposicions etnogràfiques, d’en-tre les quals destaquem «Diables

de foc, diables de festa», «SantAntoni i el dimoni» i «Les milcares del foc», així com la parti-cipació en nombroses reunionscientífiques i congressos dedi-cats a la cultura popular i l’an-tropologia. També ha col·laboraten diferents reculls de literaturapopular i d’història oral com araEl cançoner del Baix Camp iMontsant, del qual acabar depublicar-se una segona edició, iRasquera: cançons de la tradi-ció oral. Són a punt de publica-ció dos nous treballs de culturapopular en els que ha col·labo-rat aquests últims anys en Salva-dor Palomar, l’un sobre les ermi-tes del Priorat i l’altre sobre elmón moliner.

Entre els seus treballs quetenen relació més directa ambles terres aragoneses de llenguacatalana s’ha de destacar l’ar-ticle «Cels Gomis i Mestre(1841-1915), Materials folklò-

rics aplegats a la Franja», publi-cat al número 8 d’ara fa deuanys de la revista Sorolla’t, i elvolum La festa de Sant Antonial Matarranya (1993) redactaten col·laboració amb MontsantFonts. Moltes de les fotografiesque il·lustren aquesta últimapublicació, atesa la seua quali-tat artística i, sobretot, el seuvalor etnogràfic, han estatprofusament difoses.

En l’actualitat treballa en elfons documental de l’arxiu deCels Gomis, cedit recentmentper la família d’aquest impor-tant i inquiet investigadorreusenc al Museu ComarcalSalvador Vilaseca. En aquestcas, l’esforç investigador d’enSalvador Palomar s’es tàcentrant, en bona part, en elmaterials de Cels Gomis, moltsd’ells inèdits, que fan referèn-cia a les terres aragoneses dellengua catalana.

MÀ

RIO

SA

SOT

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 9393 805 02 70

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 17

Núm. 12. Desembre de 2001 TEMPS DE FRANJA1818 PAÏSOS CATALANS

Serà una crònica interessada i subjectiva. O siga que no hibusqueu deontologies periodístiques perquè, ja ho aviso, m’hofaré venir tot a favor meu.

La jornada de l’IEBC sobre la interculturalitat: un aplaudimentper a l’organització i per al contingut –amb uns pocs retrets, moltpocs–.

La presència de la immigració és un fet i com més va méshaurem tots de tenir-ho en compte i, per tant, és bo d’avançar-se i situar-se per oferir respostes, per condicionar tant com espuga el nou panorama i evitar situacions de no retorn. Alhora,en actes com el que ens ocupa, un vol veure gestos de desgreu-ge amb els fets xenòfobs de fa anys, a Fraga, que van suposaruna trista notícia per a tothom.

Molt bé l’aportació de JL Cruz, mostrant unes reflexions i unasensibilitat ben progressistes al voltant del fet intercultural enun territori que, insistí, compta amb una llengua per recuperar;hi va fer aportacions que caldrà tenir presents els temps a venir.Molt bé la col·laboració del professor de la Universitat de Giro-na, Josep M. Serra, que donà pistes de per on va i per on hauràd’anar l’ensenyament bilingüe a l’escola, a partir de les expe-riències viscudes i patides a les escoles del Principat.

Bé, però no tant, l’exposició de Pinos Quílez: ja sé que es trac-

tava de mostrar, si no vaig errat, els resultats d’un estudi sobrela població temporera que ha estat becat per l’IEBC, ja ho sé,però a mi (al cronista) em sonava a estrany sentir dades referi-des a Fraga i al Baix Cinca i comparar-les amb les de La Almú-nia de Doña Godina –un poble molt interessant, tant com El Egidoo barris turcs de ciutats alemanyes, o Can Anglada, de Terras-sa…–; i en canvi, aquest cronista va trobar a faltar les compa-racions i referències a la població immigrant i als temporers delBaix Segre, és a dir, als de Seròs,Aitona, Soses, tots aquests poblestan estranys que tenim a… 7km!

L’altre retret de la festa va sorgir en la part off de la jornada,el de la presentació del llibre Soy aragonés, sóc aragonès, deCecilio Lapresta. L’autor hi defensa –segons les paraules que ensdedicà en directe– «que la gent de la Franja som una minoriaignorada que ha interioritzat uns trets d’aragonesisme que ensexclouen» (ignorada a l’Aragó i que ens exclouen de l’Aragó comil faut). I nosaltres, però, tossuts, som i volem ser els més arago-nesos de tots (conclou el cronista i se n’esgarrifa!).

Crònica de societat: la Creu de Sant Jordi de la Generalitat deCatalunya per a Jesús Moncada. Un goig i un agraïment: el goigdel reconeixement al nostre escriptor i l’agraïment per saber queamb ell guanyem en dignitat davant el món. I l’altra creu, deuser la de San Jorge (?) que, com el seu nom indica, ens defensaben poc de res, em refereixo a la creu de l’avantprojecte de laLlei de llengües que s’ha aturat o s’ha fos o s’ha esllanguit o s’haquè? I l’última és de pel·lícula, vaja!, de pel·lícula dolenta perquèno l’han versionada en català: la de Harry Potter… Ah!, però,si a la Franja no passen mai les pelis en català. On ens hem d’anara queixar?

Una crònica (no anunciada)

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

V Jornada Llengua, societat i treballJuli Micolau

Els passats 18 i 19 d’octubred’enguany va tindre lloc en elConservatori de Palma la VJornada sobre la llengua, lasocietat i el treball, que va orga-nitzar la Unió General deTreballadors de Catalunya i deles Illes Balears, i el seu Serveide Normalització Lingüística.Lo sindicat històric, ja cente-nari, diu que l’àmbit priorita-ri d’intervenció en l’actual fasede l’ús social de la llengua éslo món socioeconòmic. Diutambé que és interessant unareflexió pública sobre el procésde normalització lingüística ila seua vinculació amb elconjunt de la societat per enca-rar la unió d’Europa, la globa-lització i les noves situacionspolítiques; el català és la nostrallengua i serveix d’integracióper a totes les persones queacollim. Les jornades resulta-

ren molt productives per alsassistents, gent procedent dediferents àmbits que volendonar un impuls a la llenguacom espai social i de comuni-cació per al conjunt de l’àrealingüística. La llengua és uninstrument de construcció i decohesió i el seu aprenentatge ésun equilibri social.

Algú va parlar del modelbelga o suís. Altres es queixa-ven de què «a mitges no s’om-plin sitges», referint-se a lestímides polítiques de norma-lització del nostre idioma. Ales comarques catalanoparlantsd’Aragó encara no tenim capllei per poder aplicar ni garan-ties suficients per part delgovern autonòmic per que aixòsiga un fet. Es va demostrarque les jornades organitzadesper la central sindical UGT sónnecessàries. Sabem que de

mica en mica anem omplint lapica. És factible organitzar unesjornades a la Franja i traure’nconclusions?

La V Jornada sobre llengua,treball i societat que s’ha cele-brat a Palma de Mallorca hatingut el suport del Govern deles Illes Balears i de la Gene-ralitat de Catalunya, amb lacol·laboració d’altres institu-

cions, entitats i associacionsprivades de l’àmbit dels PaïsosCatalans

Acabats los tres col·loquis,hi va haver un acte públic icívic, un compromís del móndel treball i de la societat ambla llengua i la cultura, i final-ment es va llegir el Manifest dePalma per la identitat col·lecti-va i la ciutadania.

JULI

MIC

OLA

U

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 18

Núm. 12. Desembre de 2001TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

…Un cachico de cielo natierra!

(eslògan de Miranda do Douro)

Són lluny de tot arreu. I ésaquest precisament l’encant deles Terras de Miranda. Viure ala quinta forca, viure Trás-os-Montes, també té els seus avan-tatges. És per aquest motiu queen aquests topants del nord-est de Portugal, que fan defrontera amb Espanya, mai nohan arribat a perdre la llenguai els costums dels seus besavis;llengua i costums que compar-teixen, des de temps imme-morials, amb els veïns de l’an-tic regne de Lleó i del principatd’Astúries. I encara que la llen-gua d’aquest bocí de Portugal,que no sempre s’expressa enportuguès, sigui coneguda coma mirandès, no hi ha cap dubteque es tracta del nom que hapres la variant local de l’astur-lleonès.

L’astur-lleonès, altramentanomenat bable a Astúries,continua sense tenir cap tipusde consideració oficial en elsterritoris espanyols en els qualses parla. Amb tot, en les avin-gudes cèntriques de Zamorahi ha cartells del ConceyuXoven que reclamen Un PaísLlïonés Libre i la dignificacióde l’astur-lleonès. Són elsdarrers crits d’impotència, queningú vol escoltar, d’una llen-gua en es ta t avança t dedescomposició.

El mirandès també caminaamb crosses. El seu deteriora-ment salta a la vista a Miran-da do Douro mateix, principalreferent urbà, on el mirandèsha passat a millor vida. Noobstant això, moltíssimes famí-lies residents al Cunceilho deMiranda -d’uns 500 km2-,emplaçada entre els cursos delsrius Sabor i Douro, continuentransmetent el mirandès alsfills. El parlament de Portugalva aprovar per unanimitat la

seva cooficialitat l’any 1998 alcostat del portuguès. I el governde Lisboa va prendre e lcompromís d’ensenyar ifomentar l’ús del mirandès, tantdes de l’escola com des d’al-tres àmbits socials, entre elsaproximadament 11 .000parlants, xifra gens menyspre-able.

El paral·lelisme amb l’aranèsés fa inevitable. Sobretotperquè la Vall d’Aran tambéés l’únic territori d’un extensàmbit lingüístic, Occitània, onla llengua pròpia gaudeix d’ofi-cialitat. I, entre d’altres inicia-tives per tal de dignificar-la,Vielha acull la Corsa per laLenga a finals de juliol, isemblantment Miranda doDouro celebra el Festibal de laCançon i Danças Mirandesas iel Die de la Lhéngua Mirandesaunes setmanes abans.

L’oficialitat del mirandès haestat un gest que ha reforçat lasensibilitat lingüística d’unestat que molts teníem coll avallque era monolingüe. Però, perquè aquest reconeixementoficial no el varen fer abans sija fa més de dues dècades que

hi ha democràcia a Portugal?Aquesta tardança a l’hora deregular la parietat lingüísticainterna de Portugal ha contri-buït al fet que el jovent perce-bi el mirandès com una parlaarcaica, pròpia de gent enda-rrerida, i, en canvi, el portu-guès com una llengua moder-na i adaptada a les necessitatsde la comunicació i del desen-volupament; per tant, els joveshan anat perdent la motivacióper fer servir el mirandès. Nooficialitzar una llengua d’unradi d’acció comarcal fins queels danys en la seva salut sóngairebé irreversibles es potinterpretar com jugar brut. Sicom apunten totes les pers-pectives, la llengua acaba desa-pareixent –malgrat la proteccióestatal que es pugui desplegara partir d’aquest moment– lesautoritats al·legaran que hauranfet tot el que hauran pogut ique, consegüentment, tenen laconsciència molt tranquil·la.Rescatant la ironia del mala-guanyat Ramon Barnils, l’as-semblea de la república hauràajudat i empès caritativamentel mirandès a ben morir.

Alguns psicolingüistes soste-nen que fins que les llengüesminoritzades no deixen de servistes com un perill per a l’es-tat de torn, aquest no té capinterès a tractar-les respectuo-sament. Quan l’estat determi-na de promoure-les perquè jano l’inquieten, resulta queredreçar-les és complicadís-sim. Tal com destaca l’Euro-mosaic, informe sobre les llen-gües minoritzades de la CE,«el declivi del mirandès és moltacusat actualment. Des delsanys 60 aquest procés s’haaccelerat. Amb un escàs suportde les autoritats públiques iuna manca d’interès entre elsseus propis parlants, la tradicióoral de la llengua, el seu pres-tigi i ús social estan minvantvisiblement.

Per tot això és molt preocu-pant que la república francesani es plantegi la possible coofi-cialitat de la nostra llengua a laCatalunya del Nord o que elgovern aragonès ajorni una ialtra vegada fer cooficial elcatalà a la Franja de Ponent.Potser esperen fins que no hihagi res a fer?

L’Aranès de PortugalJoaquim Gibert

La retolació d’entrada i de sortida de molts poblets de la rodalia de Miranda do Douro és en portuguès i en mirandès

QU

IM G

IBER

T

Temps de Franja 12 21/12/01 09:55 Página 19