Embed Size (px)
Citation preview
REVISTA MENSUAL.
N*84Juliol 1995
100pts.
Especial Triennal:La Processó, entreviste a Xavier Viver.
La Tradició, fa 500 anys.L'Experiència, per Antonio Mir.
El Fet Religiós, entreviste al nostre rector.
Entreviste a Miquel Ramisamb motiu de Sant Jaume
Juliol 1995
DISBALMU, S.L.MIMBRERIA MARRATXI
- FABRICACIÓNY DISTRIBUCIÓN DEMOBILIARIO, CAÑA, MIMBREMADERA, TAPICERÍA Y CORTINAJES.
PRESUPUESTOSSIN COMPROMISOANUNCIAMOS NUESTRA NUEVA
DIRECCIÓN YTELEFONOS:M
Cl-*fe^60
<SSlA
t\A*^
üi0^,Ü^flV CAN PICAFORT
TEL. 85 21 24
Audi
. —
I
P o I a u t o,s.l.Héroes de Toledo, 54ALCUDIA - TeI. 54 58 72
sfÉs^MALLORCAANlMAClON, S.L.
L_^yNECESITA: personas para animación
turística para Ia temporada 95 en Mallorca.IMPRESCINDIBLE: Inglés, AlemánEDAD:18-30anos
Posibilidad de un cursillo intensivo enAlcudia del 1 al 14 de Abril
Interesados, enviar CV con fotografía a:Antonio Cánovas, 24 - 07440 MURO
TeI. 86 02 47 (Jaime Rayó)TeI. 54 87 82 (Ute Moser)
BAR - RESTAURANTE
aaFoLOCAL
CLIMATIZADO
AB!EfcTOtODOELAÑO
Lunes y MartesporIa tardecerradoCa'n Sebastià
MENU DIARIODe Lunes a Sábado: 750 pts.
Domingos, MENU ESPECIAL: 1.400 pts.
ESPECIALIDADES EN COCINA MALLORQUÍNAArroz Brut
Paletilla de CorderoLomo con CoI
COMIDAS PARA LLEVAR POR ENCARGOCOMIDAS COMPAÑERISMOCOMUNIONES Y BAUTIZOS
Información y Reservas al TeI. 85 18 53 C/. Jaime III, 63 • Ca'n Picafort
Juliol 1995 3
Coordina:íicolau Pons Llinàs
QL- Ingleses, 3 - Ca'n PicafortTel.8501 15-Fax: 85 1100
CoI.laboren:Laboratorio Fotogràfico Quick
Seudònims:Es Pintoret d'Aucanada
Onualba
Imprimeix:
SIBA
C/.Eng. Felicià Fuster, 21TeI. 52 32 44 - Sta. Margalida
Associats a Ia Premsa ForanaDipòsit Legal: PM-329-1988
LA REDACCIÓ D1AQUESTA REVISTA
VOL MANIFESTAR QUE SOLSEXPRE-
SSEN LA SEVA OPINIÓ I/EDITORIALl
:iELSAFaiGLES:iSIGiiATSPERLA
REDAGCIOvELSAIiTRESSON3RESPON^
SAjaILrrATJDELSAUTORS QUEtEXERCI-
TENELDRET PE LA LLIBERTAT U*EX-
PRESSIÓMmANÇANT LA REVISTA.
LA CARA BONA DELTURISME
SEBASTIA SALOM MAS
ota realitat sol tenir dues cares. EIs mallorquins podem contemplar elturisme com a receptors, però sense oblidar que a uegades tambéexercim de turistes.
Hem de saber ueure Ia cara bona de les coses, però sense oblidarque tot té el seu revés. Vet aquí alguns aspectes bons del turisme:
Es escola de tolerància, però no hem de caure en el relativisme. Elturisme ens dóna l'ocasió de conèixer altra gent, amb de pensar i decomportar-se diferents de Ia nostra. Hem d'aprendre a respectar-lostot demanant que també ells ens respectin a nosaltres. Podem imitare/s seus costums i canviar els nostres, mentre sapiguem triar les cosesbones d'e//s i conservar les bones nostres. Esser tolerants no vol dirque ho acceptem tot com a bo.
Es obertura a les altres cultures, però no hem de perdre Ia nostra.Conèixeraltres llengües és una riquesa, perdre Ia nostra seria
imperdonable. Interessar-nos per Ia historia, l'art, Ia musica, Ialiteratura, les danses, Ia cuina típica... dels altrespobles ipa'isos ésuna obertura a Ia universalitat. I amb Ia mateixa mesura amb que ensinteressem pels altres,
creixerà també l'interès i l'estima per Ia nostra terra i les nostrescoses.
Es font de riquesa, però no hem de deixar-nos enlluernar ni vendre.El turisme ens ha convertit d'una terra pobra de recursos en una
font de riquesa. Gràcies al turisme molta gent nostra ha millorat elseu nivell de vida i hem pogut acollir molts d'immigrants. Però, acosta de que? E7s diners fàcils ens han duit a massificar les construc-cions, a vendre Ia costa, a malmenarelpaisatge, quedar-nos senseaigua, afer-nos esclaus de les inversions estrangeres... L'ànsia d'enri-quiment il.limitat pot acabar essent com una droga, que ens faciperdre Ia identitat iposi enperíll Ia nostra mateixa subsistència.
Es diàleg antireligiós, però no hem de caure en Ia indiferència.EIs catòlics podem aprendre que hi ha protestants que són més
bons cristians que nosaltres, i te- nim iocasió d'intercanviarparers i contrastar opinions. Po- ^^ dem aprendred'altres religions, com del'Islam i del Budisme, dimen-sions desconegudes o oblida-des del fet religiós. Conviureamb gent d'altres creencesens pot ajudar a valorar-losmés a eWs i a interrogar-nossobre Ia nostra fe.
Després d'aquestaintroducció cara a l'estiuus deixam amb aquestnúmero de Ia nostrarevista, amb un amplireportatge dedicat a IaTriennal d'enguany,entrevistes i deméscoses interessants pernosaltres.
JuIb11995
ESPECIAL TKIETtJtAL DEL SA HT CKIST/ LA ?KOC£SSÓ
XAVIER VIVER, president de Ia Confrariadel Sant Crist:
«La Processó és un acte religiós que és com Ia Constitució Anglesa, no està ni escrita ipareix que tothom se sap Ia lliçó i a on ha d'anar».
Hem volgut que ens acompanyés enaquestes pàgines una persona que té molta veure amb Ia Triennal : en Xavier Viver,president de Ia Confraria del Sant Cristdes de fa quasi nou anys i membre d'ellades dels catorze anys.
P.- Per què Ia Processó es celebracada tres anys?
R.- Es veu que com hi anava moltagent se treia moltes vegades el Sant Cristi el rector Marcó (1.697) va dir que jaestava bé de treure-lo tant i que unavegada cada tres anys bastava. Segura-ment és per això Ia Triennal.
Pareix que hi ha qualque excepció enIa que s'ha celebrat cada dos però totd'una s'ha tornat a Io de sempre.
Noltros ens crèiem que enguany cele-braríem els 300 anys de sortir però resultaque quan estàvem a punt, que hi havia unacomissió formada i unes festes un pocmés solemnes, volíem anar a Ia cova deSant Martí amb el Sant Crist, ens varendir que feia més de tres-cents anys. A Iomillor en fa 315 o 318 no ho hem pogutaclarir perquè cada vegada que trobam undocument hi apareix sempre «com éshabitual i tradicional cada tres anys...»
Per BeI Porcelper tant no he arribat a aclarir quina fouIa primera vegada.
P.- Actualment, quin és el paper deIa Confraria dins Ia Processó?
R.- La Processó és un acte religiósque és com Ia Constitució anglesa, no estàni escrita i pareix que tothom se sap Ialliçó i on ha d'anar.
Es el seu un servici d'ordre, manténun ordre perfecte.
La Confraria ocupa el lloc que vadavant del Sant Crist. Quan acaba IaProcessó fan un cordó al passadís centralque permet que Ia gent no és desbordi.
Hem col.laborat a les festes amb elconcurs de redacció, Ia recollida de tre-balls, Ia conversió del video...
P.- I fa uns quants segles?R.- Be, jo imagin que al principi
devia tenir més protagonisme. Abanstenien molts de bens i això els hi donavamés capacitat per fer coses.
Noltros ara vivim d'unes quotes itenim poques possibilitats econòmiques.
P.- Quants de confrares hi ha enaquests moments?
R.- Hem passat de 40 a 125. Hi hadones i homes. Abans només hi haviahomes. Si te fixes en el programa en elsgoigs del Sant Crist pots veure que posaconfrares o confrareses, això em cridal'atenció perquè pareix que Ia dona haviaestat exclosa molts d'anys, però no ésaixí, o sigui que anàvem un poc equivo-cats.
P.- No s'ha tornat a anar en ssò a Iacova de Sant Martí?
R.-No, laprimeravegadavaserl'any1507 i després hi tornaren quan hi anàgent d'altres pobles en peregrinació.
A Alcúdia Ia Processó ha fet sempre elmateix recorregut amb qualque petitavariació deguda a reformes de carrers.
P.- Pensau treure el Sant Crist ambel PaUo?
R.- S'havia dit si treure el palio comantigament es feia. S'ha intentat recupe-rar del museu, però hi ha diferents opini-ons de que si hi ha gent en els balcons noels permetrà veure el Sant Crist i desprésl'altura pot representar problemes de ti-pus tècnic.
AUTOeÇCUGLAPOLLGMTIA CB.
Passeig de Ia Mare de DéudelaVictoria,3- 1Q
ALCUDIATeI. 54 77 06
à»&>NUEVA DIRECCION
Avd. Juan Mascaró Fornés, 2(Antes Almacenes Plomer)
CA'N PICAFORT
Juliol 1995
P.- Aquest és el primer any que IaTriennal conta amb un programa defestes tan complet.
R.- Si, ademés dia 24 de juliol perprimera vegada es farà una ofrena floralal Sant Crist. Això no s'havia fet mai, ésuna idea que parteix del nou regidor decultura, en Miquel Ferrer.
Jo crec que és un acte vistós com anova experiència que es pot potenciarpels anys vinents amb molta més solem-nitat.
Això és una novetat, a part del vídeo,que per a mi té molta significació i ja
veurem quina acceptació tendrà.El que vulgui participar s'ha d'ins-
criure a l'Ajuntament.També és el primer any que contam
amb un programa imprès i es degut a quefa tres anys ens varen incloure dins elprograma de les festes de Sant Jaume enuna pàgina amb Ia que no tenia caprelació.
Gràcies a les tres caixes d'estalvisd'Alcúdia, quehansufragatl'edició, s'hafet una cosa senzilla i digne.
El President de IaConfraria del Sant Crist, ihabitual coUaborador de
Badia d'Alcúdia, FrancescXavier Viver
iSonoAtoaLjMna/u&z/
e^ccimAia^e^co^o^
d&iw&ofa&i
OrQllCaLCUDIAK)LLENSA
Viste tus ojos âe colorAzul profundo
Verde intenso
Gris
Azul amanecer
Verde luminoso
¡Informate ahora!
C/. Pollentia, 6TeI. 54 64 5207400 - ALCUDIA
GONZALO PLASENCIA BELENGUERÓptico Optometrista Coí. 2.512.
MALLORCA
Vía Argentina(esp. Philip Newman)
Tel.53251407460 - POLLENSA
6 Juliol 1995
£5PECIAL TKIEmAL PEL SAfITCRIST/ LA TRAt>lci6
UNA HISTORIA QUE VA COMENÇAR FAQUASI 500 ANYS
L'any 1.507 va ser l'any del miracle. De Uavonces ençà generacions d'alcudiencs hanheretat una devoció i un sentiment cap a Ia Imatge del Sant Crist que s'ha trasmés
quasi intacte a través del temps.
Per I s a b e 1 P o r c e 1 / V i c t ò r i a V i v e s
El dia 26 de juli-ol, dia de Ia festa deIa Triennal del SantCrist, ja s'acosta.Tots els alcudiencsesperam amb impa-ciència i emoció queel gran dia arribi.
La Triennal ésmolt important pertots nosaltres. No es
tracta només d'una tradició transmesade pares a fills sinó d'alguna cosamés.
La gent que hi acudeix ho fa mogu-da per un profund sentiment d'amor idevoció cap a Ia Imatge del Sant Crist.
Qui podria negar els forts i purssentiments que embarguen el cor delsqui van descalços pels carrers o ambels braços en creu?
Tots tenim qualque cosa que agrair-li.
El Sant Crist és per noltros unafont d'esperança i salvació, perquè
així o hem vist i après de les genera-cions precedents.
No sabem quan es va fer Ia figuradel Sant Crist ni qui va ser el seuautor. Tot el que coneixem és a partirdel fet del miracle.
Situem-nos històricament al segleXVI. L'any 1507 va ser a Mallorca,juntament amb altres, terrible. Va seruna època tristíssima, l'any de lesGuerres de les Germanies, problemesde fam, de pesta i sobretot de sequera.La gent vivia de l'agricultura, i elscamps estaven completament secs.Per això el poble, desesperat i espe-rançat a l'hora, demanà ajuda a Déu.
El batle, els jurats i el clero (enaquells temps hi havia a Alcúdia moltsde convents) decidiren sortir en pro-cessó rogativa amb un Sant Crist, (enaquell moment no era més que unaimatge més) a Ia cova fondal de SanMartí, coneguda com a lloc de troba-da i pregària dels primers cristians.
Quan arribaren, va notar el que
portava Ia Imatge que s'havia banyatde sang i de suor. Sembla que a Iatomada el fet es va tornar a repetir, icom que hi havia el dubte de que nofos vera feren venir dos notaris per-què donessin fe de que era cert. Aques-tes actes es conserven a l'Arxiu deCiutat, i foren enregistrades el dia 24de febrer del 1.507 pels notarisAixartell i Seguí.
Poc temps després va ploure enabundància i Ia collita fou molt bona.Però això només va passar a Alcúdiaja que els altres pobles tingueren malescollites. Així es va veure el miracle fetpel Sant Crist.
La notícia del miracle s'estengué imolts de pobles assolats per epidèmi-es o fam hi anaven en peregrinació.Llavors agafaven Ia Imatge dela'església i feien el mateix itinerari,fins a Ia cova, on es celebrava unamissa.
Quan tornaven, el jurat del poble(que seria el que avui represental'ajun-
FERRETERIA-Menaje-Servicio engeneral paraIa hostelería-Artículosjardín y piscina
DROGUERIAProductos
de limpiezaAlmacén de
plásticosMuebles de
terraza y jardín
DISTRIBUIDOR PINTURAS BRUGUERDistribuidora LLOMGAR, C.B.
Via Pollentia, 45-B07400 - ALCUDIA (Mallorca)
C.I.F.: E-07-106040TeI. 54 51 64/65 FAX: 54 86 24
DENT - ALCUDIA•• WJttWT - AJLUUJJlA
W CLlNlCADENTALSEGUROS:IMECOASISASANITASPREVIASAMEDIFIACMARE NOSTRUM
Dr. Vicente Martínez BusquetsMEDICO-ODONTÓLOGO
Coleg:3958-Colg.316
Plaza Constitución(encima Farmacia)
TeI. 54 83 68
Juliol 1995B«M
tament) els hi donava una mica demenjar. Aixòesvaanarrepetintfinsque l'any 1.582 es va acabar la cape-lla, que no és Ia actual, sinó un altarque se va fer degut a Ia gran afluènciade visitants. Però no fou suficient il'any 1.675 es va decidir construir Iacapella actual. La seva construcció va
venerada Imatge fou canviada de 1'A1-taralaCapella. Avui,alesportesdelsegle XXI, després de quasi 500 anys,Alcúdia, un municipi turístic i lloc dedestí de milers de visitants que arribende tota Europa per a disfrutar de lesseves vacances, de Ia bauxa, Ia platja,Ia mar i el bon temps, es replega sobre
cendent, perquè posa en comunicacióIo sagrat i Io secular, el present d'unaexperiència personal amb el pes de Iatradició d'un poble, quasi tan sagradacom Ia mateixa fe.
Cada tres anys, Ia història, Ia tra-dició, l'experiència personal del fetreligiós, i també, en alguns casos, Ia
La Processó del Sant Crist, malgrat elpas del temps, es viu a Alcúdia cada tres anys amb el mateix esperit i devocióque els dels nostres avantpassats
durar 22 anys, i es va finalitzar l'any1.697.
Per celebrar aquest esdevenimentes feren tres dies de festa: el dia 25 elva pagar l'Ajuntament, el dia 26 elclero i el dia 28, dia que fou pagat perIa Confraria del Sant Crist, aquesta
sí mateix, aillant-se del mon i del diaa dia per a retrobar-se, en el dia de IaTriennal, amb un acte de manifesta-ció pública i popular de Ia Fe quesorprèn als curiosos per l'intensitat iel respecte amb Ia que es viu.
La Triennal es una processó trans-
superstició, es retroben i es mesclenamb el poble, ajudant al poble a iden-tificar-se com a tal, entorn d'aquestavenerada Imatge del Sant Crist, gaire-bé l'única cosa d'Alcúdia que no can-via, o que no ha canviat, malgratl'inexorable pas del temps.
fêe&fawMUttePvff&uti,
Ttov*< %ant*taNUEVA DIRECCION
Especialidad en pescados ycocina italiana
Passeig Marítim, 10- Puerto AlcudiaTeI. 54 53 09
Tel.891059
par &eataurantfollp &oger
( €1 putañero )JOANA SANDERSON
PISCINANOCHES DE FIESTA Y BARBACOALago Meñor - Pto. Alcudia, (Mallorca)
8 Juliol 1995
ESPECIAL TRIEmAL DEL SAïïTCRIST/L'expeRiÈNCiATRI&UÏÏA OeERTA
A N O D E T R I E N A L
Por ningúnalcudiense puede pa-sar inadvertido unaño de Trienal delSanto Cristo de Al-cudia.
NohayfamiliaenAlcúdia que por problemas personales,enfermedades, peticiones, etc., no tengaalgo que agradecer a esta imagen venera-da desde siglos en nuestra ciudad.
Ciertamente los alcudienses tenemosimperfecciones, salidas de tono, y defec-tos en definitiva pero también hemosdemostrado en innumerables ocasionesuna fe sincera a los dos pilares básicos delmunicipio como son Ia Virgen de IaVictoria y el Santo Cristo.
De por todos los rincones de España ydel mundo, los alcudienses desplazadosprocuran regresar a nuestra ciudad y si nopueden tienen un pensamiento claro en Iacelebración que cada tres años reúne a Iagran mayoría de conciudadanos, como side una reunión familiar se tratara, cadatres años vemos a gente que desde hacemucho tiempo no nos visitaba, y verlescaminar descalzos, algunos con los bra-zos en cruz, otros con algún niño enbrazos, etc., conmueve los sentimientosmás hondos de nuestro corazón.
Cuando se conocen los padecimientosque han tenido las personas o algún invá-lido en el portal de su casa cuando pasa Iaprocesión, a más de uno las lágrimas Iecaen y Ia piel empieza a erizarse.
Por A n t o n i o M i rNo es para menos, los que hemos
sufrido algún problema de enfermedad ycuando damos por perdida Ia alegríasabiendo que en un abrir y cerrar de ojosy en un instante Ia vida puede cambiar
totalmente a una familia sabemos Io quesignifica poder asistir a Ia procesión de IaTrienal.
Doy testimonio de que en alguna ha-bitación de los hospitales, cuando se hapasado por Io que se llama unidad decuidados intensivos, conectado a máqui-nas, cables, y diversos remedios, te dafuerza pensar que en Alcudia dos bastio-nes como son Ia Virgen de Ia Victoria y elSanto Cristo te están protegiendo y ani-mando a que no bajes los brazos y terindas.
Son dos motores que continuamentete empujan y ayudan a tener fuerza y a
salir adelante, cierto es que hay quevivirlo para tener esta sensación, en estecaso puedo asegurar que es cierto que estafuerza interior ayuda mucho no solo aquien Io está sufriendo en su carne sinotambién a los familiares que en definitivason los que están más preocupados ytemen por Ia vida de quien se encuentra enesta difícil situación.
No tengo temor a equivocarme si digoque todos debemos agradecer esta fuerza,esta ilusión y que al menos una vez cadatres años, no por obligación, sino porsentimiento interior debemos acudir aesta llamada del 26 de Julio.
Ojalá mi testimonio sirva para quetodos los que estén en un difícil trance estedía 26 de Julio del 95, sigan el ejemplo yse invoque a este Santo Cristo milagrosoy protector de los alcudienses. Ojalá quelos enfermos tengan confianza y siganluchando con ganas de vivir y afrontencon más fuerza sus malos momentos,porque estoy seguro de que tanto Ia Vir-gen de Ia Victoria como el Santo Cristoprotegerán y velarán por estas personasque más Io necesitan.
Un abrazo.
Servia/soLes ofrece muy buenos precios enventa a domicilio de Gasóleo paracalefacción.24 HORAS A SU SERVICIO
Avd. Corneli Atic, 5Tel.:545632-548670
Fax: 54 87 2207400 - ALCUDIA
LAURITERAPIAS MANUALES, QUHlOMASAJE,
QUmOPRACnCA, REFLEJO TERAPIA PODALC/. CRUZ1 S/N - TeI. 54 59 12 - 07400 ALCUDIA
HORAS CONVENIDAS
Juliol 1995
SSPECIAL TRIEmAL DEL SAitTCRIST/EL FETRELisiós
FRANCESC RAAAIS, rector de Ia Parròquiade Sant Jaume d'Alcúdia:
«Hi ha una gama molt grossa de motius pels que s'acudeix al Sant Crist, n'hi ha quehi van amb un sentiment evangèlic, n'hi ha que per tradició, i d'altres que per supers-
tició i egoisme».
Isabel PorcelSon molts els aspectes que
formen part de Ia Festa de IaTriennal i de Ia Processó delSant Crist. Sens dubte, el cord'aquesta festa es el fet religi-ós i el miracle de Ia veneradaimatge. Perasabreméssobreaquest importantíssim i cen-tral caire de Ia Triennal, enshem adreçat al rector de IaParròquia de Sant Jaume, Iaveu més autoritzada per parlardes del punt de vista religiósd'aquesta celebració.
P.- Es coneix altre mira-cle d'aquest tipus aMallorca?
R.- Que estigui atestiguatpels dos notaris, així com hiestà el d'Alcúdia, donant fe deque Ia gent ha vist suar sang iaigua al Sant Crist quejo sàpi-ga no. Ara, miracles del Santo sobretot per intersecció de IaMare de Déu n'hi hamoltíssims, Llegenda o histò-ria.
P.- L'Església el reco-neix?
R.- Be, l'Esglésiaacceptaels miracles, però d'una for-ma oficial i pública de dir «aquest miracle és cert i segur»això no ho fa mai l'Església.
S'accepta el fet del mira-cle en el sentit que acceptamfets extraordinaris i amb aquestsentit només, no com s'accep-ta un miracle pes Ia canonitza-ció d'un sant.
P.- Per què creu que Iagent acudeix al Sant Crist?
R.- Per moltes raons imotius. Jo crec que hi ha unagama molt grossa del motiupel qual se va al Sant Crist.
Primer de tot hi ha gent
que hi va, senzillament, per-què té fe en EIl d'una maneraevangèlica i acudeixen a ofe-rir-li les seves peticions, lesseves accions de gràcies, Iaseva alabança i sobretot Iaseva unió amb Jesucrist mort iressucitat. Seríem el grup decristians que pens que sap peron va l'Evangeli.
Hi hauria un altre grup degent que va al Sant Crist no-més per tradició, ho han vistsempre així i s'han acostumat.No sabrien estar fora del SantCrist, confien en EIl.
Jo crec que això també ésbo.
I finalment hi hauria una3a categoria que seria aquellque se'n va a fer un negociamb Jesucrist: jo te don si tume dones..., que jo el tildariaun poc de més egoista o su-perstició que devoció.
Són tres coses diferentsque no poden mesclar-se.
Ara, jo crec que és impor-tant Ia pregunta en el sentit deque no sempre l'esperit ésl'Esperit de l'Evangeli, enca-ra que si és sempre una calen-tor, un caliu encès d'amor aJesús.
P.- Què opina d'aquestacte de fe popular?
R.- Si em demanes unaparaula et diré que, be, bo.Ara, si s'ha de comentar unpocjo te diria que he sentit quequan se treu una perla precio-sa o l'or de les mines, nosempre surtnet, avegades surtamb un poc de brutor enmig ijo crec que una de les feinesque tenim els que ens deimcristians i més directament
l'Església és ajudar a que Iagent vulgui purificar aquestaperla, que sempre és una de-voció al Sant Crist. I si l'hemde fer neta això no vol dir queno sigui una cosa bona i agra-dable .
P.- Aquesta és Ia primeravegada que participa en unaTriennal. Quins són els seussentiments?
R.- EIs meus sentimentssón, primerament d'unir-meprofundament amb els alcudi-encs en Ia devoció al SantCrist. Això Io primer de tot.
Segon, una certa curiositat
per veure què significa pertots noltros aquesta manifes-tació pública de fe i devociópopular.
I si he de dir una terceracosa seria que anam donantpasses sempre perquè aquestacte de devoció tan bo se con-verteixi sempre en un acte defe profund per Ia mort i resur-recció de Jesús i que signifiquique els cristians units per Iamort i resurrecció de Cristanam fent vida i que cada unde noltros s'uneix vitalmentdins d'aquest sofriment.
ant Crist
10 Juliol 1995
LOCAL /A C TUA L I TA T
MIQUEL RAMISx batle d'Alcúdia:
«Li deman al Sant Crist que en aquests anys de gestió quevenen m'ajudi a ser un bon batle, un batle amb coneixement,
del que puguin dir que ha estat honest i que les decisionsque prengui siguin les més encertades per Alcúdia».
Amb motiu de les festespatronalsd'Alcúdia, no domés de Sant]aume,sinó també per mor de Ia Triennaldel Sant Crist, es obligada una en-trevista al batle d'Alcúdia, com arepresentant civil delpoble, però enaquest cas es doblement obligadaperquè es en aquestes festes quan escompleix elprimer mes de gestió deMiquel Ramis com a batle, per aixòens adreçam a ell per fer-li aquestaentrevista.
PREGUNTA.- Des del dia 17 deJuny, dia de Ia presa de possessiódel càrrec de batle, ja ha passatgairebé un mes. Quina valoració fad'aquests pruners dies de gestió?.
RESPOSTA.- Han estat uns diesde presa de contacte, de situar-nos iveure com estava cada cosa i cadaàrea. EIs primers quinze dies els hemdedicat fonamentalment a rebre moltainformació. Ara ja me sent mésubicat, i més ben situat per a comen-çar a prendre algunes iniciatives.
P.-S'hantrobatsorpreses, situaci-ons difícils, problemes que desconei-xien o molts de temes pendents?.
R.- Sorpreses, no. El que m'ha
cridat molt l'atenció es Ia situació,administrativament parlant, en Ia quees trobaval'Ajuntament. Sabíem i ensconstava que les relacions de Ia gentque fa feina a l'Ajuntament eren difí-cils, però no ens imaginàvem el graual que s'havia arribat. A més a més,hi havia un fet, i es que al llarg de dosmesos abans s'havien preparat uneseleccions i s'ha notat que els políticshan tingut altres prioritats que Ia ges-tió. La gent a l'Ajuntament no estavamotivada. Intentarem que recuperinaquesta motivació per Ia feina, mal-grat sabem que serà un tema lent.
P.- Quins son els temes més im-portants o destacats que han deresoldre?.
R.-La carretera de circumvalació,elsapartaments d'Alcudiamar, lazonahumida de Maristany, Ia cimera delmes de setembre... però sobre tot, elque més ens preocupa es el dia a diad'Alcúdia, ara i avui. Tenim 70.000persones en el nostre municipi, iAlcúdia ha de funcionar com empresade serveis públics que es. Aquestsempre serà l'objectiu principal.
P.- Queda mig any de 1.995;
quines seran les seves prioritats enl'acció de govern?.
R. - Es un mig any precisament pera fixar les prioritats a llarg plaç.Partint de Ia prioritat número 1 que esAlcúdia en el sentit que he dit abans.
P.- Vostè ha estat tècnic de turis-me d'aquest mateix ajuntament enels anys 86, 87 i 88. Des de Ia sevaexperiència com a tal i avui com abatle, quina política turística durà aterme el seu equip de govern?.
R.- El de punt de vista general o
MOBLES
SA^^ifli;;lsxi:i|s
MobIes tots estils - MpbIesa mida^^ :;;Gul s',-'fepli eria' Gortii|fatgi S
MoblesterrassaIr- p -:%fo • : !"Grosfillex^1 '--^- •'•'•*
if f '
•
1 I fi! fi! •
Ctra. Arta-Alcudia,45-47-Tel. 851429
Juliol 1995 11
filosofia que més o manco s'ha marcaten aquests darrers anys no me pareixdesencertada perquè hi ha hagut unacontenció de Ia pressió sobre el mediambient, però per altra banda s'hadesatès el dia a dia: fems, renous,seguretatciutadana, infraestructura...La millor propaganda d'Alcúdia ésAlcúdia mateixa. No valen els trípticsi «folletos» si a Alcúdia després lescoses no funcionen. EIs turistes satis-fets amb el nostre municipi són elsque millor faran Ia propaganda.
P.- Comença Ia seva gestió com abatle en un any tan senyalat com eld'una triennal del Sant Crist. Sig-nifica això alguna cosa per vostè?.Què Ii demana a Ia imatge mésvenerada d'aquest poble?.
R.- Si que significa alguna cosaper a mi, però no perquè sigui batle.Es Ia meva condició d'alcudienc i noIa de batle que hem farà viure aquestaTriennal amb el sentiment amb quecada tres anys els alcudiencs vivimaquesta festa. En quant a què Iideman... Ii deman que m'ajudi a ser,en aquests anys de gestió que venen,un batle amb coneixement, amb senyi honest. Que m'ajudi a prendre deci-sions, que n'hauré de prendre moltes,ho sé i no Ii tem al fet d'haver-med'enfrontar amb elles, però voldriaque fossin Io més encertades possibleper Alcúdia, i maldament m'equivo-qui, que es pugui dir que som honest.
P.- Parlem de Ies festes, comseran?.
R.- Crec que Ia manera de funcio-nar es que cadascú tengui responsabi-litats, i tenim un delegat de Cultura iEsports, Miquel Ferrer, que es el que
coordinaaquestaàrea. Elquem'agra-daria es que fossin unes festes popu-lars, pel poble, i com que enguany esIa Triennal del Sant Crist, tendrán uncaràcter més íntim i es viuran amb unesperit més recollit.
P.- UM s'ha integrat en l'equipde Govern assumint Ia gestió de tresimportants àrees (Cultura, Esportsi Participació Ciutadana), no ésuna correlació excessiva que cincconcejals duguin 6 o 7 àrees i un totsol en dugui tres?.
R.- Jo pens que no. UM ha assu-mit Cultura, Esports i ParticipacióCiutadana, que són unes àrees quehan estat lligades històricament, almanco les dues primeres, i en elnostre programa així estava contem-plat, perquè ja enteníem que cultura iesports havien de ser dues àreesintegrades en una sola regidoria. Esper tant una iniciativa del PP reunir-ies; i Participació Ciutadana es unaàrea que com a tal no s'havia creatabans i un punt recollit per UM en elseu programa, i donat que pel seucontingut on cabia millor era dinscultura, pel devenir natural de lescoses corresponia a Miquel Ferrerassumir aquesta competència.
P.- Com son les relacions ambl'actual Oposició, que abans era elGovern?.
R.- Són correctes, encara que enaquest breu temps no hem tingut mol-tes oportunitats per a relacionar-nos.
P.- D'aquí a quatre anys, què Iiagradaria haver canviat d'Alcúdia,i què conservar i millorar?.
R.- D'aquí a quatre anys el quem'agradaria es conservar Alcúdia,
millorant-la sensa transfigurar-la. Ami m'agrada tot d'Alcúdia, i l'únicque voldria es millorar-la sensa tocarIa seva idiosincràsia i manera de ser,i sí solucionar les moltes assignaturespendents que encara tenim, com lesbrutícies, el tràfic... i tot el que esderiva de ser un municipi turísticobligat a tenir infraestructura per a75.000 persones, quan sols hi ha uns15.000 empadronats. Hem de tenirels mitjans i els equips de gent que etpermetin fer això.
P.- Per acabar, quin missatge tépels alcudiencs en aquests dies defesta?.
R.- Un molt clar, i es queespecialment en aquestes festes, quanhi ha Ia Triennal, es quan el sentimentde Io nostro, de Io íntim, es destaca.Hem de pensar que tenim qualquecosa especial, sabre que som unsprivilegiats i que per tant els que somd'aquí, i jo es primer, hem de cuidarAlcúdia com es mereix. Alcúdia esmassa guapa perquè avui ens poguempermetre fer coses que trastoquin allòque els nostres fills puguin heretar itrobar en el futur.
Victòria Vives, juliol de 1.995
: • " : . .
GESTIÓ IMMOBILLARLA
XISCO COMPANY'••^^^^^ëÊiKiK^^^^MVenda d'apartaments:
Port d'AIcudia, Platja de Muroi Ca!n Picafort
Tel./Fax: 54 02 63
PRODUCTOS INDUSTRIASCARBÓNICAS S.A.
Refrescos
p i c s ciAgua
UYALFASCarretera de Muro
12 Juliol 1995
^vzs&^v&stá&á *yt/ua>se¿¿¿m¿>¿< ^c>6etwfaz, J^L^p.
Armadores yConsignatarios de Buques
SERVICIO CONTENEDORES Y CRUPAJEPENINSULA x MALLORCA
TEODORO CANET, 52APARTADO 30TeIs. 54 59 28 / 32 / 36 - 54 53 89
MUELLE 54 54 31TELEGRAMAS: SOLCATELEX: 68784 SOC-ETELEFAX: 54 73 56PUERTO DE ALCUDIA(BALEARES)
MElfrom
^Alpvao
^^MÉ^^ -iïtíSWNHACOCINAKITCHEN
ABIERTO-OPEN12.00-15.0019.30-23.00TAKEAWAY
PARA LLEVAR
CAt.LP aSTOB_
S1AUFABlKHUNPHANtTS
IGLFSlA I
MARKET
CAR PARK MERCADOAPARCAMIENTO
e/.SERRA,5-Tei, 54 894807400 -ALCUPIA- MALLORGA
CUNICAMEDICOESTETICADIETÉTICAYNUTRICIÓN
OBESIDAD, CELULITIS, MESOTERAP^TRATAMIENTO VARICES Y ARAÑAS VASCULARES
(Eliminación poresclerósis)ENVEJECIMIENTOCUTANEO
TRATAMIENTO FACIAL. Peeling qulmico:Arrugas, Manchas, Acné, Piel Seca, etc...
ACUPUNTURA: Dolor, Artrosis, Ansiedad, Cefaleas, etc...
Dr. ALBERTO MORANO VENTAYOL
ALCUDIA: PIz. Carlos V, 1 - TeI. 54 61 61PALMA: PIz. Fortí, 3B, 7°, 1« - TeI. 73 82 77
t/¿^\® *&& /- f- '3fc ©XS>Sr\>f' Zr^etifau>Fasnle - *yOa& ^^/^
Ga'n GUARASSAV
^if)Ta- =^~ r -^Q
V ARROCES ^PESCADOS FRESCOSCARNESALABRASA
TeI. 86 41 66Playa d'en Cuarassa - Pto. de Pollensa
Juliol 1995 13
UNA CADENA DE GENT PEL SANT CRISTQuan arriben festes religioses assenyalades, com Pasqua, Nadal, o les patronals del poble, el templede Sant Jaume s'embelleix amb diferents adornaments que mostren que es tracta d'un dia especial.Aquesta feina Ia fa algú. Un grup de gent que acudeix a l'Església voluntàriament, i que de les seves
hores perdudes els vespres i acabada Ia tasca del dia, els altres alcudiencs sols en veim cada pic elresultat.
Per V i c t o r i a V i v e s
Amb motiu de Ia Triennal,i des de que en tenen memòriaels que hi participen,l'endomàs principal del tem-ple el conformen, per una part,l'olor que deixa l'esperit nete-jador dels membres del Con-sell Parroquial i altres volun-taris, ornaments religiosos,endomaços i Ia corda de mur-ta, preparada al llarg de nom-broses nits, i que el dia de IaTriennal del Sant Crist penjaal damunt de l'altar majorenvaint l'ambient del templeamb Ia peculiar olor de mun-tanya verda.
Es un petit però eficaçequip de persones el que du aterme totes les tasques queenrevolten Ia realització delsmetres i metres d'aquestatrunyella de mata, i Ia prepa-ració del temple parroquialper el gran dia: en Mateu«Peso», en Tomeu de «Ca'nSocies», en Joan Bauzà, enPau Server, en ManoloRomero, en Sebastià«Marxandet», en GuillemBibiloni, Joan Viver, en TitoCanamaque... tots ells son al-cudiencs de pro disposts adonar una ma a l'hora de ferfeina sense cobrar, sols pelgust de participar i col. laboraren Ia festa més importantd'Alcúdia.
En Ia realització de Ia cor-da de murta en Mateu Vives,«Peso», i en Tomeu Estades,de «Ca'n Socies», són els mésantics, i Ia seva participacióen les tasques parroquials esremonta als anys cinquanta,quan era rector Antoni Beltran.
«Enaquell temps, -explicaen Mateu «Peso»-, l'Església
teniamésmitjanseconòmics ihi havia un escolà major, i elsblavets i els vermellets, quecobraven per fer Ia feina, quea més a més, n'hi havia moltamés. EIs blavets tocaven lescampanes, duien els cirials alsfunerals, posaven les estoresquan calia, i pel Sant Crist iper Pasqua ens ajudaven alsqueja col.laboravem a prepa-rar Ia murta i els rams, quellavonces es preparaven d'unamb un, se fermaven amb unbri de palma i amb un adestrals'igualava el capoll d'abaix.Hi havia un parell de dies defeina també.»
Avui, per a preparar aques-ta llarga cinta de murta ambmotiu de Ia Triennal, es fanvaler encara els sebres apre-sos un temps del món de Iapagesia mallorquina, quan lessínies encara rodaven per ves-sar l'aigua en el sefreig, iencara no hi havia cadenes,sinó «rests de murta o desínia».
«En el meu temps ja hihavia cadenes, -afirma enMateu «Peso»- però abans, lessínies es feien rodar amb unacorda molt forta, sempre quees conservas humida o banya-da, feta de brots de murta oullastre tendre, que es deienverdugs. Aquesta corda era elrest de murta o rest de sínia».
La primera passa per a feraquesta corda de murta es anara cercar Ia matèria prima. Lamurta ha de ser tendra, i comque ara plou poc, l'han d'anara cercar a comellars ombrí-vols i humits que sols coneixenels caçadors com l'amo enMateu «Peso», acostumat a
De dreta a esquerra, quatre col.laboradors habituals enplena tasca: Pau Server, Mateu "Peso", Joan Bauzà i
Joan Viver.
trescar per Ia muntanya.«S'ha de segar amb fuçó o
trinxet, i després s'han de tri-ar els verdugs, que ès impor-tant que siguin més o mancod'una llongitut semblant per-què Ia corda surti igual i ambuna bona presència.»
Després, a l'hora de fer Iatrunyella, el millor es que si-guin colles de dos, on un fa Iacorda, (cada volta un«empalme»), i l'altre va do-nant verdugs, i si hi pot haver
un tercer que triï els brotsperquè siguin més o mancoiguals, molt millor. La cordade murta s'haurà de banyarper a conservar-se fresca iperquè no perdi Ia seva olortan característica, que avui java associada a un dia especial.
El dia del Sant Crist, totsels elements que formen partde Ia celebració estiran a punt:els paperins, l'olor a petroli, anet, a murta, l'olor a festa i adia més important que sols esrepeteix cada tres anys.
Pizzeria - Restaurante
JZ^hpeciatidad en #tee.aiC0midasa domicdio
iTHinni
Td.î 5474 5> • AlcudiA (MklloRCA)
14 Juliol 1995
NESONRESTAURANTE
RflPHfTSAvd. Diagonal - SON BAULO - (Frente Hotel SarahyJaneiro)
CA1N PICAFORT - Reservas al TeI. 85 20 87
FREIDURÍA
FRITURASlSPECIALESPARjfLLER^
CoíiqÍ^^ lo
Conejo c<iw Gsywbàs
C^1t>eretAs bcft*pegmrj:4: t>C Latt50 tA ;0,;';v5
ESPECIALIDADEN
llM^15CAJ^VS
CHIPIRONES FRITOS
)AMONt>EBotoEGA
COKDtRO t>€ BS/RGOS
CARNESt)E <A1C1A
LIMPIEZAS W. ^«*»J5Limpieza de cristales, moquetas, alfombras, comunidades,
discotecas, obras, chalets, hoteles, etc...Pulido, abrillantado y vitrificado de suelos.
Tratado de barro y cerámica.Desinfección.
>« -ii.i,,t ...|j|ij,n
PRESUPUESTOS SIN COMPROMISOCa'n Picafort: 85 12 74 - El Arenal: 49 1431
Son Servera/Cala Millor; 58 61 44 - Manacor: 84 49 90
s.l..
MUEBLEWMETTRE
KETTALC/. Jaime I I , 48 GrOSflllCXC/. Pollentia s/nTeIs. 54 71 16 - 54 86 20 - Fax:54 71 16
MUEBLES EN GENERALCORTINAS - MANTELERÍASALFOMBRAS - TAPICERÍAS
RESTAURACIONESMOBILIARIO: HOSTELERÍA, BARES,APARTAMENTOS, OFICINAS, ETC..MUEBLES DE TERRAZAYJARDIN
07400 - ALCUDIA - MALLORCA
Juliol 1995 15
CULTURA/ M u 51 c A
Coral Ciutat d'Alcúdia,quatre anys fent camí
Pregunta.- A quüi any es va formarIa Coral?
Resposta.- L'any 1.991.
P.- Quanta gent forma Ia Coral?R.- Ara mateix som 52.
P.- Teniu local d'assaig?R.-Si,ibengran. Esal'antic«Círculo
Alcudiense».
P.- Quantes hores assajau a Ia set-mana?.
R.- Normalment assajam dos dies a Iasetmana, que són els dimarts i els dijous.
P.-Quantes actuacions heu fet?R.- Ara no te puc dir el nombre
exacte, perquè són moltes, però puc asse-gurar que en quatre anys duim un promigbastant bo, a més, que també hem fetsortides a fora poble.
P.- Teniu un concert preparat peraviat?
R.- Si, si tot va bé, tenim un concertextraordinari per fer pel Sant Crist, serà
un concert amb Cor i Orquestra, i si Déuho vol, serà el proper dia 19 de Juliol,quan comencen les festes.
P.-Heu fet qualque viatge-intercan-vi?.
R.- Si, l'any passat vàrem anar aFerreries amb Ia Coral Música Viva d'allà,i després pel març vengueren ells aquí.
P.- Qui és el director musical?.R.- Martí Sàez.
P.-1 el president?R.- Jo mateixa, na Dora Riutord.
P.- Si qualcú vol formar part de Iacoral, com ho ha de fer?
R.- Dia 1 de setembre obrirem untermini d'inscripció per a totos aquellsque vulguin venir a cantar, però de totaixòja n'informarem més endavant.
José Antonio FernándezBernat.JuIioldel.995
CA1N TORROFa un parell de setmanes, quan S
vaig anar aCa'n Torró a cercar un.Jllibre que poder recomanar-vos emvaig dur una sorpresa, quasino hihavia llibres per triar. Em va alegrarveure queh i ha mes g e n t a q u i l í ;interessa Ia lectura.
;Aix i és que hi vaignaver de tornar !unaltredia;: • ;,V
"El llibrequevaigtriar esdiu El!Mossèn.
El Mossèn és el resultat d'unaextensa investigaciódamuntlacon-trovertida vida d'en Jacint Verdaguer,poeta i capella,es;;unaconegudafigura de Ia literatúràcatalanà.
La seva vidafouatzarosa. Haviasofert acusacions detottipus: que ;anava ambmala gent; ambdones,;que tiravaels diners...
Va acabar els seus dies allunyat ¡deBarcelpjia, senseamicsi^nOmes íacompanyatd'una família ä Iaque ;protegia i alimentava.
;;;:SiAra,:estant a p ropde lamor t , fmossènCintorecordaelsanyspassats. 1
: L'autora és na Isabel-Clara Simó 1(Alcoi 1943), llicenciada en filosofia. ;
Premi VíctorCatalà 1978amb el ;
recull de contes Es quan miro que hi íXçeig clar; premidelacríticadelPaísiValenciai986amblanovel.laIdols. ¡
;..-;'. A més d'això és periodista, auto- 3ra;teatralt
vassagista idarrerament ha |conreat Ia novel .la policíaca.;Fitxatecnica:
EI Mossèn, deIsabel-Clara'Simó' • • ' : • • • " • / 'SjSi1
Edicions 62,Col.leccio «EI Ba....:.^:iancí»,n0 257,,:, .., '/;^'.'--,.:.. L:Í
Novembrel993^
LABORATORIOANALISIS CLÍNICOS
Y BIOLÓGICOSSEGUROS:lmeco, Sanitas, Asisa, Mare NostrumAlianza, etc...
Abierto de Lunes a SábadoCtra. Artá-Alcudia, s/n(Farmacia Gelabert)
PUERTO DE ALCUDIA - TeI. 89 22 41
REgREATIVOS
DOMENECHE.O.-14309
JUEGOSRECREATIVOS
BILLARESE INFANTILES
VENTA Y MONTAJEDE ALARMAS
TEL,(Gratuito) 900444 900 - Abonado41422|ry26 • Pto. de Alcudia- TO. 89 28 12
16 Juliol 1995
GRUPD MAJDRCAN VACATION CONSULTING SL
SERVICIOS INFaRMATICDS
Equipos de empresa - Instalación redes - Programas estándarya medidaAvinguda Princeps d'Espanya, 8-A • 07400 ALCUDIA • Tel./FAX: 54 74 10
OFERTESJULIOL i AGOST ' 95 • Financiado des de 5.000.-ptas mes486 DX2/66 MHZINTEL
4 MB. RAM AMP. 32 MB.DISC DU 430 MB. IDE
TARJA SVGA 1 MB. (1024x768x256 Colors)MONITOR COLOR SVGA (1024x768)
DISQUETERA 3,5 (1.44 Mb.)TECLAT EXPANDIT 102 T2 Sèrie, 1 Paral.lel, 1 JogMS-DOS 6.2 ORIGINAL
154.570.-PTAS.
486 DX4/100 MHZ AMD 3,3 v.
4 MB. RAM AMP. 32 MB.DISC DU 430 MB. IDE
TARJA SVGA 1 MB. (1024x768x256 Colors)MONITOR COLOR SVGA (1024x768)
DISQUETERA 3,5 (1.44 Mb.)TECLAT EXPANDIT 102 T.2 Sèrie, 1 Paral.lel, 1 JogMS-DOS 6.2 ORIGINAL
183.820.-PTAS.
IMPRESSORES
EPSONLX30032.500.-ptas.
EPSON STYLUS 800+52.900.-ptas.
EPSON STYLUS COLOR103.900.-ptas.
CANON BJ-200 INY45.885.-ptas.
CANON BJ^tOOO COLOR INY83.835.-ptas.
CD-ROMTRIPLE VELOCITAT
+ IDE CARD32.800.-ptas.
SOUNDBLASTER
STEREO 16 BITS19.460.-ptas.
486 DX2/66 MHZ (PCI)
8 MB. RAM (32 BITS) AMP. 128 MB.DISC DU 430 MB. IDE
TARJASVGA 1 MB. (1280x1024 PCI 1Mb.)MONITOR COLOR SVGA B.R. 0.28 D. PITCH
DISQUETERA 3,5 (1.44 Mb.)TECLATEXPANDIT102T.
CONTROLADORA DISC IDE PCIMS-DOS 6.2 ORIGINAL
193.570.-PTAS.
PENTIUM 66 MHZINTEL
NOVAVERSIÓ SENSE ERRORS8 MB. RAM (32 BITS) AMP. 128 MB.
Slots, 3 PCI (64 bits), 2 VLB (32 bits) 5 ISA (16 bits)DISC DU 430 MB. IDE (CONTROLADORA PCI)
TARJA SVGA1 MB. (1280x1024 PCI 1Mb.)DISQUETERA3,5(1.44Mb.)
MONITOR COLOR14" (1024x768) B.R. 0.28 DPMS-DOS 6.2 ORIGINAL
242.970.-PTAS.
Preus vàlids fins acabar existències / Tots els preus sense IVA inclòs
WorÉVerUnnou coricepte de correecíó
Reconeixerrades sintactiquesigramaticab>. \
Reconeixerrades d'apósfrofocióiles I :seves excepcions
Reconeixêrradesdecontíracció o.íMariReconeix errades de concordançaReconeixfins a un milíòdeformes verbak,
pronomsfeblesinciusos.Cabdal ièxic de lW.OOOtermes
ElprogramaWordVerperrfWindows estàintegrat alsprocéssadorsdetextsde:
MICROSOFT: Word 2,0i6.0WORDPERFECT: 5.1,5.2, 6.0, 6.0aLOTUS:Amipro 3.01
Aquestesversionsestan;integradesenüNSOLDlSQUE^ala sevainstal.lació l'usuari escull Ia versió
^j fil>er Modificacions Vista Te«iEsiil Pàg Marc
Amb !'cntraaa cn vigor díl öecrel de Is Generalitat, I
incentiv&v4 l2 normaüíiacio linguistica enffl
deis ía&ncanis a ofe?ir els seus producte= en anglès
canviar. ToI i quo sncara tíe ícrms iirr>ia'a, Ja hi ha ai msteat ursa gamma
creixent tíe rn?.tertal informài-c tífï C8ln5a.
fc'i ccnsum!risr ç,
icorrBclors lingn
presonl i'.i<aioma
segons el seu editor. ;Produètenormalitzatper UiGeneralitat de Catalunya.
A lapantalla d'AJUDAs'explicaIa norma gramaticalbàsica i lessevesexcepcionsambexemplesper a cadacas, a aplicar sobrel'errada detectada, a fl de procedira Ia seva correcció.
Com fi regla Qerercl. i'nniclB rms-uü ( 91 )s'apostrofa gu&n VB aavent vocAl I no aapo3trofr.quan va ddvant conscn&nt,Aquest lenaroen s'cftgiia quan una pareu!a ccmençaper dift'.rïg cietxent: eia sonu ( t } : { u ) a-rb quocomença ur dïttong creixent ss coisidsrer semfcor-ïcr'tinfs és ef ces de puruuiL'ï com i-.u: *cl iumbru','t'f fods', o 'Ui ïvïei»«. íïtuhscíitfim. no obslant '1': , poí v.^íDf vor^ld~ qunhi Ic ia :|o'rs ^ricUf ! i}. írn aci;f*5ts "asos, ta
Ci>.!!q:.a7 |
Juliol 1995 17
CUL TURA/ P i N TUKARAAAON COAAPANY SELECCIONAT JUNTAAAENT AAAB ALTRES
ARTISTES, PER A REPRESENTAR UART DE LES BALEARS ALCERTAAAEN NACIONAL D'ARTS PLÀSTIQUES, A AAADRID.
Ha guanyat el segon premi del Certamend'Arts Plàstiques convocat a Balears, dotat
amb 75.000 pessetes.Eljove pintor alcudienc, Ramón Com-
pany, ha estat guanyador del segon premidel Certamen d'Arts Plàstiques convocatper Ia Direcció General de Joventut,Menors i Família de Ia Conselleria deGovernació. El premi estava dotat amb75.000 pts.
Ara Ia seva obra, titulada «Presènci-es>>,juntament amb les dels altres selecci-onats, s'exposarà al Museu d'Art Con-temporani de Madrid representant a Bale-ars en el Certamen Nacional d'Arts Plàs-tiques.
Això suposa molt per en Ramón, éscom un senyal de que va pel bon camí,que Ia seva obra és bona i comença a servalorada com a tal.
L'any 1993 va ser el de Ia seva presen-tació al públic enuna exposició col.lectivaa Ia que Ii han seguit, a pesar de Ia sevajoventut, tres més, dues d'elles individu-als. Va ser seleccionat a Ia XVII Mostrad'Arts Plàstiques de Sa Pobla i al concursCiutat de Palma.
En aquests moments està cercant unlloc on fer una exposició, diu que no setrata de fer-ho en el primer lloc que sepresenti, t'ha d'agradar el lloc i sentir-tea gust.
Pregunta.- Te va costar molt elegirels quadres que vares presentar al Cer-tamen?
Resposta.- Al certamen es podiapresentar fins a un total de sis obres ijo envaig presentar tres perquè pensava quemés seria abusar.
Tots els meus quadres són molt
monotemàtics i estan tots bastant lligats.No vaig tenir que dubtar-ne massa al'hora d'elegir.
El que va guanyar era un dels que mésm'agradaven, a un lloc així sempre hipresentes una cosa de Ia que estàs conven-çut.
Continúa en pag. 18
Panadería y Pastelería
TORRESFábrica y oficina:Jaime II. Urb. Ca Na Saloma, s/nTeI. 54 79 68
Tienda:C/.d'EsMoll, 19-Tel.545249
ALCUDIA - Mallorca
INSTALACIONES ELÉCTRICAS
C/. Mayor, 41 - TeI. 54 58 29 - 07400 ALCUDIA
18 Juliol 1995
P.- Penses continuar amb el mateixestil de pintura?
R.-Sí, latemàticaseràlamateixa. Nofaig comptes canviar perquè el resultatm'ha agradat, encara tenc moltes possibi-litats, ho puc explotar més.
També estic fent gravats, és una altrevia que tens, unes altres tècniques perexpresar-te.
P.- Que sents quan estàs pintant?R.- Quan estic pintant me concentro
bastant i tant m'és estar deu minuts comdeu hores. No tenc un horari establert. AIo millor comences fent una feina i no potsseguir el mateix dia.
Lo que jo sent quan estic pintant ésuna sensació d'integració amb el quadre,visc dins ell. Les meves obres són l'ex-pressió del meu món interior amb combi-nació del que observa l'exterior.
P.- I quan el veus acabat ?R.- Quan el veig acabat moltes vega-
des no m'agrada, llavors ho deix arraco-nat i al cap del temps el torn a mirar i a Iomillor trob que no està tan malament.
N'hi ha que no els acab però no els tir,el que faig és aprofitar-los. Es una manerade reciclar i sempre te pot servir permoltes coses. A Io millor hi pint una altrecosa a damunt i si Ia pintura d'abaix ésmolt forta apareixen fragments que fan elquadre interessant.
Però mai expòs un quadre inacabat.P.- Et deixes influir per l'opinió de
Ia gent?R.- M'agrada saber l'opinió de Ia
gent. Hi ha gent a Ia que Ii agrada veureIo que fas i te diu Io que pensa. Home, jono em deix influir per l'opinió de tothom,no em faran canviar. No és que no hoescolti, Io que no faig és canviar el sentitdel que he fet perquè seria tirar-ho tot perIa borda. Es com si no estigués segur demi.
IsabelPorcel.juIiol, 1.995
COSES DE SA VIDAQuaranta tres anysja faIo que vos explic aquíperquè pogueu recollires canvi que el món pot dar...
Es dia que em vaig casarno tenia una pessetaI ara tenc una flnqueta,dues cases per estar.
5a dona me va ajudartant en sa n/t com de dia,per veure s/ arribariaque es cap poguéssim alçar.
Dues filles me va dar,per mi Io més estimat;sé que me faran costati me sabran dar una mà.
Tot Io que hem pogut «lograr»,crels-me que estic molt content;m 'aprecla molta gent,aIxò és Io millor que hi ha.
Tot Io que vàrem «ahorrar»tant amb so sol com amb s 'ombra,poguérem comprar una tombapes dla que mos tocarà...
ho fris d'anar-hl a estarenc que slgul un lloc segur,perquè es matalàs és durI no elpodré caviar...
Des que me vaigjubilarsa vida és molt més tranquila,sa dona molt més m'estlma,res mésja puc desitjar...
Tots m'estimen amb «locura»,tantses fìlles com es néts,IJo les dic amb dolçura:qui té olles prest té tests.
Tothom a mim'aprecia:tant amlcs com es cunyats,coslns, parent I veïnats,tots me donen alegria...
Tencsa doma que m'estlma,ses nostres filles també;des dos nétsjo vos dirévan /ocos per sa padrina...
Què més tenc que desitjarJo d'aquesta gran famlli!.51 un dla deman auxilisé que tothom correrà.
fíingú vull despreciar,tothom me vol fer costat;ara que esticjub/lattots me delxen disfrutar...
Com vels, per despedir-me,jo vos contsa meva històriaperquè tengueu sa memòriad'un dla recordar-me.
Ma/ del món me puc queixarperquè tenc Io que volla.Déu me don molts d'anys de vidaperpoder-ho disfrutar...
Miquel Ferrer Marroig
EXCURSIONES MARÍTIMAS
SALlDA - DEPART - DEPARTURE - ABFAHRTPUERTO DE ALCUDIA: 10.00 -13.00 - 16.00
PTO. DE ALCUDIA • TEL. 54 58 11
Juliol 1995 19
COSAS DE LA VIDA (25}
Veintitantos años vivien-do en Barcelona dan muchode sí a efectos de recordarsituaciones, cosas vividas yaprendidas, etc. Mira pordonde, uno de mis recuer-dos más sostenidos ha sidoel suplemento dominical deldiario La Vanguardia y, deéste, destaco Ia colabora-ción de un sabio profesor,Dr. D. Luis Daufí, cate-drático de Ia Facultad deMedina. Con mucha fre-cuencia hablaba del tabaco.No, no era partidario. Encada escrito proporcionabaa los lectores unas clarísi-mas y profundas explica-ciones sobre su nocividad.No tengo Ia suerte de recor-dar los conceptos que ex-presaba, perfectamente do-cumentados en estudios pro-
Luis Morano Magdaleno
Claro que fumar o no fumar eslibertad de cada uno pero...
pios y de otros célebrestratadistas, o de Institutosespecializados, etc; tantéc-nicos y científicos eran, quese escapan de misentendederas a tantos añosvista. Lo que sí recuerdo eshaber expresado muchasveces mi idea de que quienfumara después de leer alDr. Daufí sería un suicidaen potencia. Yo recortabaesos escritos y, sin decirnada, los ponía en las me-sas de estudios de mis hi-jos. No sé bien el efectoque harían mis indirectas,hubo un momento en quesolo fumaba uno de ellos ylos otros cinco no, esto esIo que yo creía (?).
En una publicación pe-riódica leí hace unos mesesuna novela-cuento de JulioRamón Ribeyro que pasapor ser el mejor cuentistadel Perú. El título es «Solopara Fumadores». Fuma-dor empedernido, el autorno despotrica Io más míni-mo contra el tabaco. Selimita a relatar las mil cala-midades que el fumar Iedeparaba, hambre, mal ves-
tido, etc. por gastar el dine-ro en tabaco antes que encomer y vestir... pero dis-frutaba fumando. Cuentaque su padre era muy pocofumador, pero sus tíos erangrandes fumadores, y si-gue contando: «Mi tío pa-terno George llevaba siem-pre el cigarrillo en los la-bios. Empalmaba uno conIa colilla del anterior, mu-rió de cáncer de pulmón.Mis cuatro tíos maternosvivieron esclavizados porel tabaco. El mayor murióde cáncer en Ia lengua, elsegundo de cáncer en Iaboca y el tercero murió deinfarto. El cuarto estuvo apunto de reventar de unaúlcera estomacal perforadaa consecuencia del tabaco,pero se recuperó y sigue depié... y fumando». Sin duda,su cuarto tío era un valien-te.
Pese a Io que estoy es-cribiendo, Ia verdad es queme sap greu contar tantoscasos tremendos de los po-sibles efectos del tabaquis-mo, pero también piensoque si siquiera una sola
persona de entre mis amis-tades y conocidos o quien-quiera que fuese, se librarade los presuntos males quenos ocupan, sería una gotamás en Ia justificación demi paso por Ia vida. Si osdais cuenta no he hechomención de mis familiares,es que de ellos me gustaríaque el tabaco Io dejarantodos, sencillamente parano caer en el tabaquismo ointoxicación crónica pro-ducida por abuso del taba-co, pero ahora veréis: antesdije que en un tiempo sola-mente fumaba uno de mishijos, uno sí y cinco no.Pues bien, mejor dicho,pues mal: ahora fuman cin-co sí y uno no, curiosamen-te el que ahora no fuma esel que antes era el únicofumador. No cabe duda, elmás listo de Ia casa. Lo queen honor de Ia verdad tengoque decir, es que también«mis» fumadores, aparte defumadores bastante mode-rados, son ecologistas encuanto que, generalmente,se me van al patio de Ia casa
Continúa en pág. 20
AHORA ya puede tener sus ampliaciones desde15x20, 20x25, 20x30, 30x40 y revelados en Color y
Blanco y Negro en 1 Hora¡NO COMPKE SU CARKETE!NOSOTROSLEREGALAMOS
UN CARRETE POR CADA RELEVADO
Laboratorio fotográfico AHORA EN ALCU[M ' PLAZA CARLOS V' n° 2 ' TeL 54 70 17
20 Juliol 1995
Continuación de Ia pág. 19
a fumar algn pitillo o al-gn puro, all el humo y susingredientes tienen salidanatural, all se difunde, seesparce, y no me encarraspaIa garganta ni me escozoralos ojos ni se me va colandode tapadillo en los rganosesponjosos, blandosyflexi-bles que son los pulmoneshumanos.
Dicho todo Io cual, con-fieso que yo he estado unpar de veces a un paso dehacerme fumador, Ia pri-mera cuando tena diecisie-te aos, me compré unapitillera muy bonita, un en-cendedor idem de idem yun paquete de cigarrilloshabanos que costaba unapeseta veinte céntimos...nada, me dur cinco minu-tos puse los cigarrillos en Iapitillera, me pongo unoentre los labios, enciendo,pego dos chupaditas, ab-sorbo unas milésimas deaquel fragante humo, Iaverdad es que olan muybien aquellos habanitos, yall se acab todo. Regalé aun amigo mis recientescompras, y listo.
La segunda vez tiene unmotivo de honda tristeza:en 1.946, estando yo deCapitán en Cabo Pinar, tuveque ir a Huelva a ver losltimos das de mi hermanoManolo, tres aos más jo-
ven que yo. Cuando muri,mi padre me dijo que metrajera sus objetos persona-les, entre ellos dos latas decigarrillos ingleses SoIdFlake. Promet fumárme-los yo slo, como un sacri-ficio: no pude, d dos boca-nadas sin tragar el humo,repet Ia prueba... y termi-né rogándole a mi hermanoalcudiense Bartolo, termi-nando por aquellos aos sucarrera de médico, que sefumase los cigarrillos demi hermano Manolo en el
mismo concepto que ten-drá que haberlo hecho yo:comounapromesa, él solo.Seguro que «cumpli" miformal compromiso.
Espero no haberincordiado a nadie con misteoras sobre el tabaco.Tendrá que haber hechomás hincapié en Ia expre-sin tabaquismo que en Iapalabra tabaco simplemen-te. Porque al fin y a Iapostre, quizás haya un granparalelismo entre «tabaco-tabaquismo» y alcohol-al-
coholismo. Ya sabes el re-frán «unpoco de casi todo,alao, nohacedao».!Cuánlargomelofiáis! ¿verdad?,porque talracin parece unpoco poco.
FUMAR
Aquestplaerde fumares un viciquepareixmoltdífícilde deixar;
perojo, quemehivaígacostumar,hopucdeíxarsensecapsacrífíd,
quemésdecentvegadeshovaigdeixar,cosaqueqüalsevoldiapucdemostrar
ianlngücausaréperiydíd.
Perovullposarlescosesglseulloc:• boseradiralquerhiinteressa
queelml0tabacrnataapqcapoc, •
Iquiésserrnoltfumadorconfessa,hadesQp^quejugounrr)ork3ljoc,
Aéncaroquepermorírno tinguipressa ;
iarCa
ORO 18 K.QOLD 18 KARAT.D1OR 18 CARAT.PLATA DE LEY
victoria ^eaniwPaseo Marítimo, 58 - TeI. 54 52 09
Puerto de Alcudia
SoOo
CARPINTERIAYCOLCHONERIAMOBILIARIODECOCINAYBAÑO
C/. Avda. Principes de España, 51-5307400 ALCUDIA (Mallorca)
TeI. 54 57 60
Juliol 1995 21
LOCAL/CARTESAL DlKECTOR
«Por favor, que se queden lasprofesoras del Centro de
Adultos»
Sr. Director:Somos alumnos del centro de educación de adultos de
Alcúdia. El motivo de esta carta para Ia Badia d'Alcúdiaes para pedir por favor al Ministerio de Educación yCiencia que las señoritas Francisca Rotger Cladera yCarme Lorente, se queden en Alcúdia dos años más.
El motivo es que en este centro nos tratan bien ygracias a ellas y los otros profesores del centro muchagente de Alcudia hemos aprobado el Graduado Escolar.
Le pedimos al Ministerio de Educación y Ciencia quenos dé una alegría el próximo curso. Por favor, Ie pedimosde rodillas que no las destinen a otro pueblo.
Porque todo Io bueno que tenemos en Alcudia desapa-rece en seguida.
José Antonio Fernández Bernat
A lafotogrqfia enprimerpla, les duesprofessores,Francisca Rotger i Carme Lorente
-:frA::tó¡ í p^ApA:(A petició d'una piadosasenyofa)
Oh, Verge 5anta del Carme, ;! / '&''^donau-mes'/nspiracìóperglossar en es vostro honor;vënlu, 5enyora, a ajudar-e...
.;
Vostrodolçnoméscançó,' ' . . : • .Carme voldIriinelodia, feA^-:;khimnedegoig,d'alegria, T -|: "--^'càntic de glòria i /laor... • ; ; !fcâ!)
5ou, nare del FiII de Déu •}, \
corisol d'aquell qui està tris&; ^ '•• -"jj|j;^. ?/ amorós refugi seu...
Vo5soudelanar5enyora^,Estreíla^esHàüegants,Far:JGuiadelvjan3nt^ |||7 des riàüfrag5:S>alvadora.
Quan vo5:duert:en processode::passetg damuntses ones,tantes devotespersonesvos mostren esseuamori'-jf
Totes sèsgèrí&deçgnflen en vostra ajuda "lli/agraeIxérisa fet>uda^ ' 'i'lP:qüanla varenreclamar...
Marca-Io55a bona vldaa!,tots aque5ts^vpstrOs::fill5fí:pprotegiu-los des perillsidub-iosa Vós, MarlaL>,,^^:
MiquelCampinsTc(US
TIVOLI - TERRACE
Avd. Pedro Más Reus, s/nPTO. ALCUDIA - MALLORCA
Especialidad en Carnes a Ia Brasa,Pizzas, Helados y suExótica CockteleríaMUSICA EN VIVO
+ CLINICA BELLEVUEURGENCIAS MEDICAS
SERVICIO PERMANENTE
CENTRO PRIVADOOdontología, Oftalmología, Traumatología,Medicina General y Análisis Clínicos.
SERVICIO AMBULANCIASBELLEVUE - Urb. Bellevue - Pto. Alcudia
(Servicio 24 horas)
891800 (5) 891889
22 Juliol 1995
W**^
GesaGas y Electricidad SA
Juliol 1995 23
AVISO de PELIGRO en los pasos cebraLos vehículos que viniendo del Puerto
o de Ia carretera del MaI Pas quierenseguir por el desvío o Avenida de Prín-cipes de España hacia Palma o donde sea,tienen, muchos de ellos, Ia peligrosacostumbre de no seguir en el cruce Ia rutacurvilínea obligatoria aunque no esté se-ñalizada en el pavimento. ¿Qué es Io quehacen mal? Pues que en vez de recorrer elarco de circunferencia lógico y decente,cortan camino por Ia recta secante a dichoarco poniendo en peligro a las infelicespersonas que se atreven a pasar el PasoCebra con Semáforo en verde para peato-nes, igual te pasan por delante como pordetrás.
Durante diez años estuve en un depar-tamento técnico de Ia Policía Municipalde Barcelona, Comisión de Estudios erasu nombre, mi cometido era, SOBRETODO LO DEMÁS, investigar las cau-sas de accidentes producidos por vehícu-los entre si o con daños a peatones y de unmodo especial en los pasos-cebra, en queIa picardía, Ia astucia o Ia «listeza» debastantes conductores provocaban acci-dentes a diestra y siniestra. Es un tema enel que no me paso de listo diciendo queIo conozco con suficiente amplitud. Eneste sentido, y además de Ia señalizaciónque solicito en el dibujo que acompaño,PIDO Y SEGUIRÉ PIDIENDO que seinstalen, 50 metros antes de cada Paso-Cebra de Alcudia y Puerto o Ia distanciaconveniente según Ia topografía del lu-gar, sendos carteles anunciando Ia proxi-midad de Paso-Cebra y Ia obligación dereducir Ia velocidad. Me gustaría decir(¿puedo?) que cuando un conductor, porsu propia iniciativa o porque yo Ie invitoprudentemente a ello, detiene o frena sucoche Ie saludo Io mejor que puedo; y si.por el contrario, me pone en peligro, no
reL&ler tía.P^<7-cebn0- o- p f
l'eHicOtos pwec<fchi*t <1*
Pto.4Lcu^'<x <= J*. Alu-L P"
metragolasalivaalahoradesoltartacos. respetuosos en este problema, desde miAdemás de a los muchos conductores máquina de escribir les doy mi más ren-
quecumplenbienlasreglasdelacircula- didas gracias,ción sobre todo en los pasos cebra, quiero Luis Morano MagdaIeno.hacer una mención especial de los camio-neros: son por regla general, los más
.^=ss*~~Pida presupuesto sin compromiso
Aire acondicionado, CalefacciónDeshumificadores
Maquinaria Hostelería en GeneralC/. Sureda, 55TeIs: 24 5416 - 41 51 00 Paseo Colón, 70Fax:278652 Tel.85195807007 PALMA DE MALLORCA 07458 - CA1N PICAFORT
LIAAPIEZASURBANAS DEMALLORCA, S.A.OFICINAS:Ctra. Ca'n Picafort, s/nC/. Juan Monjo March, 42TeIs. 52 30 07 - 52 35 92
07450 - Sta. Margarita
Cases de ^SonSantMartí 3^BODAS, BANQUETES Y COMUNIONES
LOCALES CLIMATIZADOSCONGRESOS
Ctra. Muro • Ca'n Picafort, Km.8TeI. 53 74 50 • Apdo. núm 2
MURO (Mallorca)
24 Juliol 1995
H ORARl D iIVE|
':PF*( |,$M|ll|
jMiLiiXiiÏÏfïïii*iiMIN60gmmA13HoM
.
m>ROVECHE mSTRAmFERTAS
HIPER
TeI. 89 08 75 y *^
AVDA. TUCAN - PTO. ALCUDIA
Juliol 1995 25
TERCSRA EDAD
Con sana alegria, Ia Asociación de Ia TerceraEdad de Alcudia, se unió como cada año paraasistir a Ia Fiesta de Ia Mare de Déu de La Victoria,en el Santuario.
Los actos eucarísticos, Misa y Comunión, tanto en Ia vísperade Ia Fiesta en Ia Misa vespertina, como en Ia fiesta, con misaal exterior del templo fueron seguidas con mucha devoción, yaque, en Alcudia sentimos gran cariño por nuestra Patrona IaMare de Deu de Ia Victoria.
Hasta el buen tiempo se unió a nosotros, pues, no hacíademasiado calor.
La fiesta vespertina fue completa ya que después de Ia SantaMisa, los componentes del «Sarau Alcudienc», nos deleitaroncon nuestros bailes típicos. Después «buñols i vi a rompre», enamigable camaradería.
Un acto que no falla, cada año, es Ia reunión de cantores delSarau, Ia Coral, y otros amantes del canto, que nos deleitan concanciones que nunca pasan de moda, acompañados de acordeón(Martín Llana) guitarras, y ante todo mucha participación.Durante las canciones, «Ron cremat» para todos. Casi nunca hayaccidentes estos días, ya que, cada una sabe hasta donde puedellegar y Ia Mare de Deu parece que vela por nosotros.
Son estas fiestas las que más agradan y todos nos sentimosfelices, al participar en ellas, tanto los mayores como losjóvenes.
Pedimos desde estas líneas que nadie se desanime, que sigantrabajando de esta forma todos los que toman parte en Iaorganización de Ia Fiesta y que el año próximo podamos asistiruna vez más.
Naturalmente, nuestras primeras autoridades, encabezadaspor el Sr. Alcalde, asistieron a todos los actos, y pudimos vercómo abría Ia fiesta del Ball de Bot, acompañado por su esposa,como ritual de cada año.
DeI traslado de los que no tenían medios de locomoción,como siempre y gratuitamente, se encargó Toni Armenteras consus autocares, detalle que agradece Ia Asociación de Ia TerceraEdad.
Gran fiesta con cena y baile en el nuevo local deIa Tercera Edad de Alcudia.
Patrocinado por Ia Empresa INTRES y con Ia Colaboracióndel Ayuntamiento y de Ia Asociación de Ia Tercera Edad de
JbqjioV5nteRESTAURANTE
SELECTA COCINAMARINERA
UNA CITA OBLIGADAC/. Teodoro Canet, 2
PTO. ALCUDIA(frente Muelle Pescadores)
Alcudia, tal como estaba anunciado se celebró Ia esperada fiesta,que salió muy bien, con muy buen resultado de asistencia ysatisfacción de los que tomamos parte. Más de trescientas cenas,torradas en los tres foguerons que se encendieron con al debidaantelación. Durante Ia torrada, el SARAU ALCUDIENC, nosdeleitó con su música y bailes regionales que fueron muyaplaudidos.
Algo más tarde y durante Ia cena, Ia primera orquesta formadpor jóvenes de Ia Banda Municipal local nos empezó a caldearIa fiesta con sus sones y piezas bailables con las que empezamosnuestro gran baile, esta Orquesta FA SOL MUSICA, estáhaciendo grandes progresos y nos deleitará muchas veces ennuestras fiestas.
Para seguir con el baile entraron en acción las orquestas DUOIBIZA Y EL TRIO MONACO, con sus alegres bailables propiospara Ia tercera edad y algunas no tanto.
La velada duró hasta casi las tres de Ia madrugada. Muchosfueron los que aguantaron y otros se fueron, según los deseos decada uno. Como nota de Ia asistencia en general hemos de decirque había 600 sillas y no bastaron, pues muchos se unieron a Iafiesta para disfrutar de ella sin cenar con nosotros. Ha sido paranosotros una experiencia y de esta forma hemos podido ver quées Io mejor, como Ia localización de las orquestas que ya hemosestudiado su emplazamiento. Otros detalles también los hemosestudiado para ir mejorando ya que era Ia primera fiesta que sehacía en el nuevo local.
Como colaboración, Ia hemos tenido como siempre y todaslas peticiones fueron atendidas con creces. El Ayuntamientoapoyándonos en Ia colocación de Ia iluminación necesaria,limpieza y aplanado de Ia zona de los foguerones, ya hablandode «foguerons» Ia familia SEGUINET, nos proporcionó y montógratuitamente los tres foguerons. La Cruz Roja Local, y a pesarde ser sábado en que los jóvenes tienen su día de salida pardivertirse, estuvo presente con una ambulancia y el mini bus parael traslado de los socios del Puerto de Alcudia a nuestro Centro.Son estas mismas horas que los voluntarios de Ia Cruz Rojatienen para divertirse pero se unieron a nuestra fiesta. A TODOSMUCHAS GRACIAS.
Felipe Garmendia.
Caixa d'Estalvisde Pollença
Oficina ALCUDIAC/. d'Es MoII, 27TeI. 54 55 31
Oficina PUERTO DE ALCUDIAC/. Capitán Cortés, 18TeI. 54 76 60
26 Juliol 1995
LA AAARE DE DEU DE LA VICTÒRIA (Alcúdia)
Santiago Ma Amer
El santuari en que ens fixam atreu nosols Ia devoció dels alcudiencs, sinó tam-bé d'altres viles veinades com Ia de IaPobla i el lloc en que s'ubica no pot essermés mesell d'historia i de llegenda, ambmultitud d'anècdotes curioses que expli-quen l'ambient i les vivències d'èpoquespassades de Ia historia que ens és comuna.Les recull i resumeix encertadament el p.Gaspar Munar, m.SS.CC. en Ia sevaobra Los santuarios marianos de Mallorca,publicada inicialment per entregues a Iarevista Lluc.
Com en tants d'altres casos, Ia llegen-da de Ia imatge amagada durant Ia domi-nació sarraïna no deixa d'esser-hi pre-sent. Un pastor atret per misteriosos càn-tics és convidat a participar-hi, tot lliu-rant-li una candela, i allà troba Ia imatge,servint-li les gotes de cera que Ii resten enles mans per convèncer del prodigiclergat i poble, els quals traslladen Iaimatge a Ia parròquia, però torna miste-riosament al lloc d'origen fins que s'hiedifica el santuari.
Si que és testimoni aquesta penínsulade 200 m. d'altura i a 7 kms. de Ia ciutatd'esdeveniments que han marcat profun-
dament Ia historia de Mallorca com Iavida eremítica i les incursions sarraïnes,tan nombroses i sovintejades, que haviende deixar per força profunda empremtaen Ia cosmovisió popular. El 1684, eldonat del santuari fou fet catiu i el 1735fou saquejat en el que seria el darrerassalt. Més greus encara havien estat lesdel segle XVI.
Paratges els d'aquesta banda de l'illaque, per Ia solitud i agradosanaturalesa afavoreixen Ia con-templació, veren sorgir Ia vidaeremítica. N'hi ha en aquestsantuari nombrosos exemples,com el de l'ermità fr. Diegoque sembla que es dedicava al'alquímia, puix els seus apa-rells foren sol.licitats pel ReiAlfons el Magnànim. Semblaque s'intenta Ia fundació decarmelites, perquè aquests te-nien Ia imatge de Ia Mare deDéu a Ia seva capella dinsAlcúdia el temps de les Ger-manies. L'èxitderesistènciaalsetge a que sotmeteren Ia vilaels rebels a l'Emperador fou
atribuït a Ia prodigiosa imatge, que visitallavors el mateix Cèsar Carles V i Id'Aragó i de Castella. El 1643 s'instituíel patronatge sobre Ia ciutat. A finals delmateix segle fou conclòs l'edifici. Elretaule i el cambril són del XVIII.
Actualment Ia parròquia té en estudil'ús dels habitacles contigus a l'oratori.
TELEFONO MOVIL: 908 73 26 19
C/. Nou, 27 • TeI. 52 21 5607430 - LLUBI (Mallorca)
El sistema más rápido yeficaz de comunicación
Canon Sistemas deOficinad'EsPla,SA
Avda. Ciutatde Lompoc, 146
TeI. 50 53 91Fax: 50 51 2507300 - INCA
SEMPRE I ARAFRUITCSCA'NßlNinCO
Ctra.oSantpMargolida
TeL8520oO -Cfi'N PICñFOfiT(Mollorco)
Juliol 1995 27
AJUNTAAAENT D'ALCUDIA
Serveis AAunicípols
AJUNTAMENT; Major, 9Centraleta 548071/72-545917
Informanció i atenció ciutadanaTelefaxEMPRESA MUNICIPAL DE SERVEISCENENTIRI Via de Corneli ÀticCULTURA I ESPORTSBibliotecaCanTorró. Carrerd'EnSerra, 15Biblioteca Municipal. Carrer d'Hostal, 11-13Museu de Pollentia. Carrer de St. Jaume, 32Poliesportiu. Cia de Corneli Àtic, s/nCamp de futbol. Via de Corneli ÀticPlaça de Toros. Plaça de Ia Porta RojaAlbergue i Campament de La Victòria 545823ALCUDIA-RÀDIODEPURADORA MUNICIPAL. Puig de St. Martí....INFORMACIÓTURÍSTICAJUTJAT. Major, 8-ASERVEIS I POLICIA. Bastió de Sant Ferran, s/nPolicia Local 545066UrgènciesServeis generals i magatzem 546908
Altres serveis i entitats
-546667548174547601547362547476546163.... 010546515547291548596
547311
546413891593891595547903545395547799892597892615545303
545078.... 092546313
AIGÜES CANALFTZADES D'ALC., Pl. Carles V,3 545410ASSOCIACIÓ TERCERA EDAT.Alcúdia. Avda. de l'Historiador Pere Ventayol 547929Moll.Torreta 548167AUTOBUSOSOficines 545696BOMBERSInca 500080Urgències 085BUTÀFactoria. Alcanada, s/n 545256Suministres. Médico Reynés, 3 545191CASA DE CULTURA. Carrer de l'HostalCOL.LEGISPorta d'es MoIl. Plaça Carles V, s/n 545367Públic Norai. Tabarca, 25 (Port) 547651Col.legi s'Albufera (Port) 546332Hermanas Agustinas. Urb. Ca Na Ferrera 545843Institut 548600CORREUS 545440GAS Y ELECTRICIDAD
ElMurterar 890301Averías (Inca) 880077GUARDIA CIVILAlcúdia. Castellet,20 545149Port. Èol, 8 545295PARRÒQUIESSantJaume (Alcúdia) Rectoria, 2 548665Ntra. Sra. del Carme (Port), Hosteleria 545547RECAPTACIÓ CONTRIBUCIONS (CAIB) 548981PROTECTORA D'ANIMALS 547240-547202PORTSInstituto Social de Ia Marina. Ciutadella, s/n 545968Duana. Afores, s/n 547103Ajundantia de Marina. Ing. Gabriel Roca, s/n 545301PortEsportiu. Cap. Cortés, s/n 546000TAXISRàdioTelèfon 892187Parades:Alcúdia. Ps. La Victòria 545653Ps. Marítim 545797CiutatBlanca 890015Servialsa Estación de Servicio, abierto 24 horas 548670
Serveis Sanitaris
AMBULÀNCIESCreuRoja 545421Ambulàncies Insulars 204111APOTECARIESA. Gelabert. Crta. Artà-Port Alcúdia 892241A. Oliver. Teodor Canet, 58 (Port) 545851A. Pujadas. PlaçaConstitució, 17 548172A. Ventayol. Prínceps d'Espanya 548558A. Vizoso. Pere Mas i Reus, 45 890530MÈDICSCasa del Mar. Ciutadella, s/n 545968Creu Roja (Port d'Alcúdia) C/ Mn. Alcover 545421Dispensari Municipal. Porta Roj a s/n 546371URGÈNCIESNOCTURNES 546371SEGURETAT SOCIALInca:Ambulatori. Mestre Torrandell s/n 502850Anàlisis clíniques i radiologia 504601Insalud 503882I.N.S.S 500146Ciutat:Ambulatori del Carme. Carme, 18 726224Hospital Son Dureta. Andrea Doria, 55 175000Hospital Provincial. Plaza del Hospital, 3 723800INSALUD. Reina Esclaramunda, 9 175600Planificació Familiar
PARQUE ACUATICO-ACUATIG PARK • WASSERPARKAvd. Tucán, s/n • Alcudia • Mallorca
TeIs. 89 16 72 - 89 18 01 • Fax: 89 18 27
LA DIVERSION MAS FRESCA EL MEJOR PARQUE ACUATICOTHE MOST LIVELY ENTERTAINMENT THE BEST AQUATIC PARK
DIE SPAßIGSTE UNTERHALTUNG DER BESTE AQUATIC PARK
