www.associaciohabitats.cat

22 LA REVISTA D’ASSOCIACIÓ HÀBITATSPrimavera ‘11

Entrevista a

MARTÍ BOADA DOCTOR EN CIÈNCIES AMBIENTALS

“No podem replegar-nos, instal·lar-nos en el lament, desmuntar la barraca i dir que tot s’ha acabat, sinó tot el contrari”

3456

EDITORIAL

Rebrotar

NOTÍCIES

Notícies i activitats

ADOPCIONS

Bigues i Riells, Avinyó i Aiguafreda

RACÓ TÈCNIC

El riu i el transport de sediments

Han col·laborat en aquest número: Alfred Bellès, Alícia García, Andrea Munita, Associació Martinet, BIR Tenes, David Claret, Estela Anglada, Grup Ecologista d’Avinyó, Joaquim Farguell, Martí Boada, Pau Mundó, Rocío del Río, Roger Gili, Toni Llobet, Xavier Sunyer i voluntaris i voluntàries de Associació Hàbitats.

Amb el suport de:

Dipòsit legal:B-18098-2002

89101214161820

FLORA

Baladre

FAUNA

Cuereta blanca

OPINIÓ

Ramon Torramadé i el riu

GRUPS

La nostra gent

EDUCACIÓ AMBIENTAL

L’estudi de les egagròpiles

RUTES

Les fonts del Llobregat amb tren

TERRITORI

El Foix

ENTREVISTA

Martí Boada

L’Associació Hàbitats no es responsabilitza de l’opinió dels seus col·laboradors.Disseny i maquetació: Lluís Cintas.

Amb la col·laboració de:

3ES

PIA

DIM

ON

IS |

ED

ITO

RIA

L

2011 és l’Any Europeu del Voluntariat i l’Any Internacional dels Boscos,posant de manifest que tot i que s’ha estès la conscienciació sobre la impor-tància de protegir els ecosistemes, encara manca molt de camí per recórrer.A banda, el context de crisi econòmica, ha conduït irremissiblement a un

estalvi de recursos per part d’administracions, empreses i ciutadania, que ha afectat de mane-ra considerable a l’àmbit de l’associacionisme i, molt en especial, a l’àmbit de conservaciódel medi ambient, desplaçat molt sovint per altres sectors dels considerats prioritaris com l’ex-clusió social o l’atenció comunitària.

A pesar d’aquest contratemps, Associació Hàbitats no cessa en la seva tasca d’apropar lespersones a la natura, tot fent palesa una de les nostres principals consignes:

conèixer, compartir i conservar Si alguna cosa hem après després de vora 15 anys de trajectòria és que no podem deslligarla conservació de medi ambient de la participació social i ciutadana, i que l’escissió entrenatura i societat no existeix més enllà dels formalismes. Hem abordat les qüestions relaciona-des amb el medi ambient des d’una perspectiva transversal, integrant així a tots els col·lectiussocials i valoritzant l’important patrimoni natural i cultural del territori.

Seguim confiant en el potencial humà per dur a terme accions de millora de l’entorn, apos-tant per la innovació i la superació, afrontant nous reptes que han cristal·litzat en una plurali-tat d’activitats, esdeveniments i materials que creiem ens atorguen un paper important dins elspanorama de l’educació ambiental, la participació ciutadana i la conservació de la natura.

Tanmateix, les aportacions de voluntaris i socis fan palesa la necessitat de seguir avançant enaquest sentit, és a dir, seguir articulant estratègies de conservació del medi ambient sorgidesdes de la iniciativa social i la participació ciutadana. Per tot això, afrontem el 2011 amb opti-misme, amb ganes de seguir treballant i, sobretot, amb ganes d’aprendre de tothom que vul-gui dir la seva en un assumpte que és de l’interès de tots i totes: la conservació del territori.

Des d’Associació Hàbitats volem fer extensiu el missatge següent: les crisis, són com les riua-des, ho destrueixen tot al seu pas. Però, sobretot, són oportunitats de canvi. Si cau a terra unarbre, en creix un de més dret!

Encetem la primavera carregats de noves il·lusions. Rebrotem?

REBROTAR

L’ASSEMBLEA GENERAL MARCA EL PUNT DE PARTIDA

PELS PROPERS ANYS

L’Assembela Genaral d’enguany, celebra-da el passat 12 de març a Tortosa, haestat marcada per un component diferen-cial: la renovació de la Junta Directiva i laformació de comissions de treball.

David Tapias, president d’AssociacióHàbitats des dels inicis, manté el càrrecde president, de la mateixa manera queSílvia Gili segueix exercint de tresorera.Contràriament, la fins ara secretaria MªJosep Pérez ha traspassat el càrrec aOlga Alcaide. D’altra banda, s’ha pro-duït l’entrada de 5 vocals: Alfred Bellès,Carles Crespo, Pol Guardis, Núria Morrali Eulàlia Serrano.

La nova Junta Directiva s’estructurarà enquatre comissions de treball per tal de dis-senyar noves línies estratègiques que per-metin fer front a la crisi econòmica queacusa l’Entitat, donada la contínua reta-llada de les ajudes i subvencions de lesadministracions públiques.

D’aquesta manera, les comissions de tre-ball s’han establert de la següent manera:

• Comissió de biodiversitat i medi natural.• Comissió de voluntariat, participació iterritori.• Comissió de relacions institucionals iempresarials, imatge i comunicació.• Comissió de gestió econòmica i capta-ció de fons.

Amb tot, ara més que mai és fonamentalla implicació del socis i sòcies que amb elseu suport i contribució permeten seguiravançant en la conservació dels rius decasa nostra.

ASSOCIACIÓ HÀBITATSESTRENA NOVA SEU

El passat 14 de febrer, AssociacióHàbitats es traslladà de seu social. El nouespai se situa al districte de l’Eixample,avinguda Mistral, núm. 36, escala esque-rra, principal 2a de Barcelona.

La nova seu dóna resposta a les necessi-tats d’espai i condicionament que es percebien des de temps enrere, tot con-servant aspectes tan importants com l’ac-cessibilitat, les bones comunicacions i laproximitat al centre de la ciutat.

D’aquesta manera, el canvi ha suposat unpas endavant per l’Entitat, tot millorant lescondicions de treball de l’equip tècnic,permetent una millor atenció i assessora-ment al voluntariat i constituint un punt detrobada per als socis i sòcies.

Si encara no ho heu fet, us emplacem avisitar la nova seu!

4ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

ASSOCIACIÓ HÀBITATS ÉS GUARDONADA PER

LA SEVA TRAJECTÒRIA EN LA CUSTÒDIA FLUVIAL

Amb motiu del Dia Mundial de l'Aigua,l’Agència Catalana de l’Aigua amb lacol·laboració de la Xarxa de Custòdiadel territori han distingit la tasca de 12entitats pels seus projectes de custòdia del’entorn fluvial. L'acte, desenvolupat al'estany de Sils, va comptar amb unaplantada popular d’arbres i la visita guia-da per l'estany.

Associació Hàbitats va rebre el diplomade mans del conseller de Territori iSostenibilitat de la Generalitat deCatalunya, Lluís Recoder, i del director del'Agència Catalana de l'Aigua, LeonardCarcolé, reconeixent així l’excel·lència iinnovació de l’Entitat pel que fa als pro-jectes de custòdia realitzats en els darrersanys.

Posteriorment, i gràcies a la implicaciódel director general de Medi Natural,Josep Escorihuela, es lliurà un arbrerepresentatiu de ribera a cada entitat perfinalment fer una plantada conjunta entretots els presents.

Per a Associació Hàbitats, aquest guardóés una mostra de la feina ben feta pervoluntaris i voluntàries que, arreu deCatalunya, treballen per conservar i millo-rar els espais fluvials. En aquest sentit,volem reivindicar el nostre compromísamb la Directiva Europea Marc del'Aigua i instar les diferents entitats i insti-tucions competents a seguir treballant perla dignificació dels nostres rius.

5ES

PIA

DIM

ON

IS |

NO

TÍCI

ES

GRUP BIR TENES

El grup de voluntaris del riu Tenes deBigues i Riells, BIR Tenes, vàrem iniciaruna col·laboració amb AssociacióHàbitats per impulsar el projecte del‘Passeig del Tenes’, amb l’objectiu derecuperar i posar en valor l’entorn fluvialdel Tenes a través de la creació d’un iti-nerari fluvial circular.

Paral·lelament, al llarg d’aquests anyshem continuat amb la tasca de les cam-panyes d’anàlisi i recollida de dades delriu a la primavera i a la tardor. Tot i quedarrerament el nombre de voluntaris delgrup més aviat ha disminuït, bàsicamentper manca de temps d’algunes de les per-sones implicades, les ganes de fer activi-tats continuen ben altes, tal com hodemostra la nostra participació en la jor-nada Planta't!, que es va organitzar en elnostre municipi la passada tardor i en elFem Dissabte!, el passat 26 de març, ones va fer una exposició de les deixallestrobades al riu en una rotonda del poble,per ajudar a conscienciar a la poblacióde la tasca que s'està portant a terme.

L'ajuntament està completament implicaten aquest projecte i treballa juntamentamb els voluntaris, cercant finançamentcomplementari al d’Associació Hàbitats iorganitzant altres activitats relacionadesamb el projecte. També cal destacar queja s’han col·locat tots els cartells que indi-quen els senders que van des de Biguesfins a Riells seguint el riu.

Aquest projecte es va iniciar fa tres anysi ara, amb gran il·lusió, s'ha arribat a laseva execució final. Les ganes de treba-llar del grup de voluntaris es mantenenfermes, però també és cert que costaincentivar la participació ciutadana.

GRUP ECOLOGISTA D’AVINYÓ

El Grup Ecologista d’Avinyó tenim enadopció, des de l’any 2004, un tram dela riera de Relat i de la riera Gavarresa.La nostra tasca s’ha centrat en la recupe-ració del bosc de ribera i del camí quesegueix paral·lel al curs de l’aigua en totaquest tram de 1,5 km, amb el projectedel ‘Camí del riu’.

A banda, des del 2001 i junt amb elCentre Excursionista d’Avinyó, fem les ins-peccions de riu a dos punts de la rieraGavarresa, el primer en el tram adoptat iel segon abans de començar-lo.

Al tram del projecte hem fet diverses plan-tacions d’arbres de ribera amb la partici-pació de voluntaris del poble, hi fem elmanteniment del camí per a que no esperdi i el manteniment dels arbres (poda,reg...). També hi hem construït unes passe-res per a travessar el riu en dos punts d’a-quest recorregut, ampliant així el ‘Camídel riu’. Aquest any hem fet una novaplantada d’arbres de ribera: va ser el pas-sat 27 de febrer i vam plantar 30 verns demida gran a la zona de la Font del Tomàs.

Tota la feina desenvolupada l’hem finan-çat amb ajuts de diferents institucions:Fundació Territori i Paisatge de CaixaCatalunya, Caixa Manlleu i l’AgènciaCatalana de l’Aigua. El suport i l’assesso-rament de d’Associació Hàbitats ha estattambé clau per engegar i consolidar totaquest projecte.

ASSOCIACIÓ MARTINET

El grup de voluntaris de l’AssociacióMartinet Grup de Defensa Fluvial, vàremadoptar l’any 2007 un tram de 2.9 kmde la riera de Martinet al seu pas perAiguafreda i Seva per iniciar un projectede conservació i millora de l’entorn flu-vial, amb la col·laboració de la finca ElSaüc i de l’ajuntament d’Aiguafreda.També comptem amb el vist i plau delParc Natural del Montseny.

Cada any hem participat en el FemDissabte! i en les campanyes d’inspeccióde rius, que ens han servit per veure l’e-volució de l’estat de salut de la riera.Hem col·laborat en la recuperació ipotenciació de la vegetació de riberaautòctona, a més de descobrir i comuni-car nous focus d’abocaments a la llera iriberes, una de les problemàtiques queafecten més negativament al manteni-ment de la qualitat de les aigües i delshàbitats forestals. Durant aquests últimsmesos, hem treballat en el disseny de lasenyalització de l’itinerari de natura i enpetites accions de camp, com per exem-ple, algunes sortides botàniques o laselecció i neteja d’elements d’interès dinsdel recorregut de l’itinerari, ja que volemque sigui molt didàctic i amè.

Per últim, cal destacar que hem invertitmolts esforços en la cerca de finançamenta través de convocatòries de subven-cions, que tot i que és una de les tasquesque a tot el grup ens costa més de fer. Totplegat, però, val molt la pena!

6ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC Qui més qui menys haurà sentit a parlar de laprogressiva reducció de la superfície del deltade l’Ebre a causa de la disminució de l’aporta-ció de sediments del riu. Les causes d’aquestareducció s’atribueixen a l’existència dels diver-sos embassaments que “atrapen” els sedi-ments impedint-los el pas aigües avall i, alho-ra, disminuint la capacitat d’emmagatzematged’aquestes infraestructures. El concepte sedi-ment no és desconegut, ja que a causa de laproblemàtica ambiental que poden crear, coml’exemple esmentat, els mitjans de comunicacióse n’han fet ressò. Això ha permès la difusió iel coneixement que el riu, a més de portaraigua, també transporta sediment.

Què s’entén per sediment? La presència de sediment al riu és un fet natural que resul-ta de l’acció de la pluja, el vent, les oscil·lacions tèrmi-ques i els microorganismes, els quals, a ritme lent (des dela perspectiva humana del temps) però contínua, desgas-ten, fracturen, disgreguen i dissolen les roques. En unaparaula: les erosionen. Els materials resultants de l’erosió(o material detrític), com serien fragments de roques, pol-sim o material dissolt, s’acumula a vessants o talussos.L’aigua de pluja, que s’encarrega de revifar el riu tot aug-mentant-ne el cabal, també s’encarrega de mobilitzaraquest material detrític acumulat i portar-lo fins al riu mit-jançant diferents mecanismes. El riu, en el mateix viatgeque fa per dur l’aigua cap al mar, l’aprofita per carregartot aquest material erosionat i dur-lo cap al mar, on s’hidiposita, o millor dit: s’hi sedimenta. Així doncs, el sedi-ment es podria definir com tot aquell material resultant del’erosió de les roques i que és transportat pel riu fins almar.

L’estudi del transport de sedimentEls investigadors, a l’hora d’estudiar el transport del sedi-ment es plantegen preguntes que fan referència al seu ori-gen, als mecanismes per fer-lo arribar al riu, a la maneraen què aquest és transportat, a la quantitat que se’n pot

arribar a mobilitzar, així com a la seva qualitat. Tambéinteressa determinar si hi ha un excés o una manca desediment, que pot influir directa o indirectament sobre l’e-cosistema fluvial, alterant l’hàbitat de les espècies animalsi condicionant les espècies vegetals. D’altra banda, lesafeccions que el sediment pot tenir sobre les infraestructu-res, com la reducció de la capacitat d’emmagatzematgedels embassaments a causa de la seva l’acumulació, ol’aturada temporal d’una planta potabilitzadora per l’ex-cés de sediment fi, exemplifiquen la necessitat de conèi-xer més profundament la manera en què el riu transportael sediment.

Com es transporta el sediment? El sediment es mobilitza d’una manera o d’una altrasegons la mida, que és la característica més important ique permet classificar-lo. Els fragments de roca proce-dents de l’erosió, representen el sediment de mida mésgran i es poden classificar, de major a menor mida, comblocs, graves i còdols. L’única manera en què el riu elspot moure és arrossegant-los o fent-los rodolar pel fons dela llera. Per això, aquesta part del sediment que porta elriu és coneguda com la càrrega de fons. Això vol dir quesi el riu no porta una quantitat de cabal suficient, seràincapaç de moure aquest sediment. Per poder-lo mourecaldrà una crescuda important del riu, amb suficient ener-gia que permeti arrossegar-los. Un cop ha passat la riua-da, els blocs, graves o còdols s’acumulen a la llera totesperant la següent riuada, que els tornarà a moure i des-plaçar-los una mica més avall i més a prop de la sortidaal mar. A mesura que el riu els arrossega, també els des-gasta. Els blocs i les graves xoquen entre ells durant lariuada, de manera que els fragments de roca, primer can-telluts i irregulars, es van arrodonint i aplanant a mesuraque van viatjant aigües avall. Per aquesta raó, els blocs iles graves els acostumem a trobar a les àrees de capça-lera dels rius, prop de les zones on el sediment entra alriu i, a mesura que ens traslladem al tram mitjà trobem elscòdols, més arrodonits i aplanats i molt característics delsediment fluvial barrejats amb sorres, fruit també de lafragmentació dels còdols.

Els rius i el transp

Acumulació de còdols a la riera de Rubí després d’una riuada

7ES

PIA

DIM

ON

IS |

RA

CÓ T

ÈCN

IC

Quan el sediment es torna més fi, ja sigui pel desgast delcòdol o perquè el material resultant de l’erosió que entraal riu és més fi (sorres fines, llims o argiles), el riu el portaen suspensió gràcies a les turbulències que es produeixendins l’aigua. La manera més fàcil de detectar aquest tipusde transport de sediment és observant el color de l’aiguadurant la riuada, que acostuma a ser marró. Aquesta partdel sediment que porta el riu s’anomena la càrrega ensuspensió i és la que representa més quantitat de sedi-ment mobilitzat. Aquest tipus de sediment ve de l’erosiódels camps de conreu, les pistes forestals, els talussos deles carreteres, entre d’altres. A diferència de la càrregade fons, aquest tipus de sediment és predominant a lapart mitja i baixa del riu, on hi tenen lloc totes aquestesactivitats. També cal tenir en compte que com és materialmolt més lleuger, amb poc cabal es pot mantenir en sus-pensió, provocant que l’aigua esdevingui tèrbola fins i totdurant els cabals baixos, arribant a ser potencialmentamenaçadora per l’ecosistema fluvial.

Finalment, els elements que es dissolen de les roquestambé arriben al riu per diverses vies, i viatgen pel riu demanera dissolta, rebent el nom de càrrega dissolta.Aquest tipus de càrrega, a diferència de les anteriors, nonecessita riuades per posar-se en moviment: sempre hi éspresent, tot i que la seva presència augmenta a mesuraque ens acostem al tram baix. Aquest augment no sempreestà relacionat amb la dissolució de roques i minerals,sinó dels abocaments industrials, pesticides, fertilitzants ialtres residus resultants de l’activitat humana.

La quantificació del sedimentL’estudi de la manera en què el riu transporta el sedimentha permès desenvolupar tècniques de mostreig per cadatipus amb l’objectiu de conèixer la quantitat total de sedi-ment que circula pel riu. La majoria d’estudis fan referèn-cia al sediment que viatja en suspensió, el que dóna colora l’aigua durant les crescudes, atès que és el més quan-tiós. Normalment els resultats s’expressen en tones desediment per any i, com que els rius són tots de diferentmida, per poder-los comparar cal dividir-los entre la

port del sediment

superfície en quilòmetres quadrats. Com a exemple, elsresultats de diferents estudis ens mostren que els rius queporten més sediment en suspensió del món els trobem alsud-est asiàtic, com el riu Huang Ho o riu Groc, que portavora 3000 tones/km2 i any, i rep aquest nom a causa delcolor de les aigües pel sediment que transporta en suspen-sió. El riu Ganges, a Bangladesh en porta unes 1600tones/km2 i any i el riu Colorado, als Estats Units, unes430 tones/km2 i any, i també rep aquest nom pel colordels sediments que transporta. Contràriament,l’Amazones porta unes 70 tones/km2 i any i el Danubi,unes 40 tones/km2 i any. A casa nostra, podem destacarels estudis fets al riu Anoia, on es van estimar unes 75tones/km2 i any o bé la Tordera, amb unes 50tones/km2 i any.

Les tendències d’aquest tipus de transport de sedimentestan canviant. Hi ha llocs que s’han detectat reduccionsgraduals en la quantitat de sediment transportat en elsdarrers anys. Les raons poden ser múltiples, però espodria dir que els canvis en els usos del sòl o l’augmentdel nombre de preses són factors que poden tenir a veureamb aquesta tendència recent. Tot i que actualment esrealitzen estudis d’aquest tipus, encara queda força camíper recórrer, especialment als rius mediterranis.

JOAQUIM FARGUELL PÉREZProfessor de Geografia a la Universitat de Barcelona

BIBLIOGRAFIA

Dunne, T. i Leopold, L. (1978): WATER IN ENVIRONMENTAL PLANNING. Ed. Freeman, NewYork, 818 pàgines.

Farguell, J. (2005): DINÀMICA I PRODUCCIÓ DE SEDIMENT EN SUSPENSIÓ A LA CONCAMEDITERRÀNIA DEL RIU ANOIA SOTA DIFERENTS USOS DEL SÒL. Tesi Doctoral, 220 pàgines.

Gregory, K.J. i Walling, D.E. (1973): DRAINAGE BASIN FORM AND PROCESSES. A geomor-phological approach. Ed. Edward Arnold, London, 456 pàgines.

Rovira, A., Batalla, R.J. i Sala, M (2005): FLUVIAL SEDIMENT BUDGET OF A MEDITERRANEANRIVER: THE LOWER TORDERA (Catalan Coastal Ranges, NE Spain). Catena 60 (1), 19-42.

Walling. D.E. i Fang, D. (2003): RECENT TRENDS IN THE SUSPENSED-SEDIMENT LOADS OFTHE WORLD’S RIVERS. Global and Planetary Change 39 (1-2), 111-126.

Crescuda on hi predomina el transport de sediment en suspensió (riu Anoia a Sant Sadurní)

Llera amb predomini de sorres. Riu Tordera.

8ES

PIA

DIM

ON

IS |

FLO

RA

BALADRE

La família de les apocinàcies arriba a aplegar fins a 2000 espècies distribuïdes generalment enzones tropicals i subtropicals, amb poques espècies a les zones temperades. Als Països Catalansnomés hi trobem 4 espècies d’aquesta família: el baladre Nerium oleander i les tres espècies devinca: la vinca ciliada Vinca major, la vinca petita Vinca minor i la vinca Vinca difformis.

El baladre és un arbust lactífer (que produeix un líquidsemblant a la llet al ferir-lo) de branques que creixen dre-tes, que pot atènyer els 4 metres d’alçada, amb les fullesoposades o ternades amb un pecíol curt. La fulla és detextura gruixuda, d’un tacte semblant al cuir amb formade llança i acabada en una punta aguda.

La flor s’agrupa en ramells anomenats per la seva formacorimbes amb flors roses, prorpra o rarament blanquesde cinc pètals cada una. Aquestes flors tenen un diàmetrede 4 a 5 centímetres amb els pètals soldats a la seva partinferior formant un tub. És tracta de flors molt semblants ales de la vinca, que pertany a la mateixa família.

Amb què el podem confondre? Pràcticament el baladre és inconfusible. Ara bé, podemdistingir entre les plantes silvestres amb flors de 5 pètals iles plantes de baladre de varietats de jardineria amb florsamb un nombre molt superior de pètals producte de laselecció humana, un clar exemple de les modificacionsque la selecció que fa l’home provoca en les plantes dejardineria.

Quan el veurem amb flor?Les seves flors, molt maques, les podem veure des del mesde maig fins al setembre.

On el podem trobar?Les varietats de jardineria les podem trobar a gairebé totsels jardins de les zones no massa fredes de Catalunya iles distingirem per un nombre de pètals molt superior a 5.Però de manera natural, el baladre silvestre amb flors de5 pètals creix als codolars de les rambles amb cabalsintermitents. El trobem al Gaià i, més al sud, al Baix Ebrei el Montsià. Al País Valencià és molt abundant i també eltrobem a l’illa d’Eivissa. Es tracta d’una espècie quepodem trobar en abundància a les rambles de les terresmeridionals, especialment al sud de l’Ebre.

Quins usos té?En tractar-se d’una espècie molt verinosa, no en faremcap mena d’ús a excepció de l’ornamental. Tota la plan-ta és tòxica amb glucòsids cardioactius (compostos quí-mics que actuen sobre la activitat del cor) a les fulles florsi tanys. Sembla ser que la floració és el moment de màxi-ma toxicitat, tot i que es tracta d’una planta metzinosa entot moment del seu cicle vital.

Els compostos químics responsables de la seva toxicitatsón l’oleadrina el digitalòsid, el neriòsid i l’oleandròsid.La seva toxicitat és força semblant la que provoca la digi-tal Digitalis purpurea.

Els símptomes que apareixen després de la ingestió sónmareig, vòmit i diarrea. Posteriorment venen els mals decap i els problemes visuals en una visió dels colors altera-da. I, finalment, els tòxics ataquen al cor provocant ano-malies en el seu ritme natural, arribant a provocar lamort. Per evitar-ho cal provocar el vòmit en cas d’ingestiói fer un rentat d’estómac, a més de posar-se en mans d’unbon equip mèdic que aplicarà antídots semblants als que

s’utilitzen per a les intoxicacions amb digital.

Com a curiositat el cèlebre botànic PiusFont i Quer parla d’alguns usos: per exemple

sembla que als voltants de Melilla es feien ser-vir les fulles untades amb mel per lluitar contra la

sarna, aplicant-les sempre per via tòpicadamunt la pell.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni LlobetBALADREFamília Apocinàcies

Nom científic: Nerium oleanderNom en castellà: Adelfa

Altres noms en català:oleandre, llorer rosa, biva

9ES

PIA

DIM

ON

IS |

FA

UN

A

CUERETA BLANCA

Com la podem distingir?Es tracta de la cuereta més corrent i abundant de casanostra. Els seus colors blanc, gris i negre i la seva llargacua la fan gairebé inconfusible. La resta de cueretes,

groga (Motacilla flava), torrentera (Motacilla cinerea)i citrina (Motacilla citreola) tenen generalment

un color groc ben present al seu plomat-ge, mentre que la cuereta blan-

ca, com ja hem dit, només te blancsnegres i grisos al seu plo-matge. Per distingir-la ens fixa-rem en aquests caràcters. Molt típicés el mantell gris que cobreix l’espatllai la gola negra. A més, tots els adultstenen el front i la cara blancs en tots elsplomatges. Cal parar atenció a la variabilitatdels plomatges, ja que la gola negra quehem esmentat abans apareix als plomatgesnupcials, mentre que en els adults no nup-cials, la gola negra es tenyeix de blanc restanttan sols un collaret negre. És a dir, l’espècie és fàcilde distingir però per esbrinar si estem davant un joveo un adult, o esbrinar si aquest adult està amb plomatgenupcial o no, o fins i tot distingir la subespècie alba típi-ca de la cuereta blanca endolada, subespècie yarrellii,que ens visita ocasionalment a l’hivern, es fa necessaril’ús d’una bona guia d’ocells profusament il·lustrada ambtots els detalls que en aquest article no tenim espai perdonar i il·lustrar.

On viu? La cuereta blanca te una clara preferència pels espaisoberts a Catalunya. Viu als cursos fluvials, zones de con-reu, pastures de ramaderia extensiva, assentamentshumans i llocs urbanitzats. En el nostre cas, serà fàcilveure-la vora les ribes dels rius i torrents, alimentant-se enespais oberts o netejant el seu plomatge dins l’aigua fres-ca d’algun rierol.

Què menja?Com delata el seu bec prim, es tracta d’una espècie bàsi-cament insectívora. Menja una àmplia varietat d’inverte-brats de tota mena. Recordo una ocasió en la que unpagès llaurava un hort molt proper al Llobregat i el campes va omplir de cueretes blanques que cercaven alimententre els invertebrats que el tractor havia descolgat.Aquest comportament antropòfil (amant de l’home) és

també observable en altresespècies que han sabut

adaptar els seus hàbits ala presència i activitat

humana.

Què és una espècie antropòfila?Que una espècie sigui antropòfila signi-fica literalment que és amant de l’home.

De la mateixa manera que algunes espè-cies es veuen greument afectades per la pre-

sència d’activitats humanes, d’altres saben adap-tar el seu comportament a la nova situació i enpoden sortir beneficiades. La cuereta blanca

correspon a una espècie afavorida per l’home que cadacop trobem en més habitats urbans, fins i tot, a una ciutatgran com Barcelona. Només la intensificació agrícola il’abús d’insecticides que destrueixen la seva font d’ali-ment, els insectes, la perjudiquen. Per tant, hem de recor-dar que les activitats agrícoles i ramaderes tradicionals,lluny de ser un enemic de la fauna, moltes vegades afa-voreixen amb la seva activitat la presència de nombrosesespècies.

ALFRED BELLÈS I MITJANSNaturalista i voluntari d’Associació Hàbitats

Dibuix: Toni Llobet

La família dels motacíl·lids està formada per ocells insectívors que es desplacen caminant o cor-rent. Els ocells d’aquesta família són de mida petita i de potes i cua relativament llargues respecteal cos. Acostumen a niar al terra al costat de mates o pedres o bé en alguns murs. Els polls sónnidícoles, és a dir, romanen al niu després de néixer. Dins aquesta família trobem dotze espèciesals Països Catalans, d’entre elles les piules, els trobats, els grassets i el grup que ara ens ocupa,les cueretes.

CUERETA BLANCAOrdre: passeriformes

Família: motcíl·lidsNom científic: Motacilla alba

Nom en castellà: lavandera blanca

10

ESPI

AD

IMO

NIS

| O

PIN

IÓ

RAMON TORRAMADÉ I EL RIUEl dia de Sant Jordi de 2010 en RamonTorramadé ens va deixar. L’atzar i els curio-sos fils de les coneixences comunes han fetque rebi l’encàrrec de parlar d’en Ramonara que farà un any de la seva mort, quanels que ens coneixien a tots dos saben quemés aviat vàrem discrepar i que tenim puntsde vista força diferents. No obstant això heacceptat l’oferta per dues raons: primer per-què en Ramon s’ho mereixia i, segon, per-què crec que és bo que es conegui laimmensa feina que va fer en Ramon endefensa de les seves conviccions, una de lesquals, però no l’única, era la lluita per unagestió acurada del medi natural.

La relació d’en Ramon amb el riu ve de moltlluny, de fet, i encara que sembli paradoxal,li ve de la seva afició a la pesca - cal recor-dar que va presidir societats de pescadors-. M’imagino que el fet de constatar el pro-gressiu empitjorament de la salut dels rius onpracticava el seu esport i veure que les auto-ritats responsables de vetllar per la qualitatde l’aigua feien l’orni davant brutals agres-sions com les que una coneguda indústriapaperera de Sarrià de Ter va perpetrardurant anys i anys, va encendre l’esperit derebel·lia d’en Ramon davant les injustícies iel va portar a lluitar activament des d’unenfocament més mediambientalista.

Ja des dels inicis del moviment ecologista ales comarques gironines ell hi era. Des de lacampanya “Salvem el Ter” dels anys 70 delsegle passat fins que va morir va estar entotes les iniciatives relatives a la lluita per unriu net, amb aigua suficient, denunciantmales pràctiques de particulars i d’adminis-tracions i posant la seva tradicional tossude-ria i tenacitat al servei de la comunitat.

Val a dir que la seva participació no passa-va mai desapercebuda, tenia opinió pròpiai la defensava, això sí, a l’hora de treballarsempre era el primer i, de vegades, ambactuacions singularíssimes i d’una originali-tat fora de sèrie, com quan va participar enuna navegada per l’Onyar amb un estrafo-lari vaixell/bicicleta disfressat de Sísif.

En el cas de Salt, que és el que conec ambmés profunditat, en Ramon va començar elseu treball en l’àmbit ecologista al’Associació de Veïns, en l’època que enca-ra estàvem annexionats a Girona, perexemple amb la campanya “volem que elpoble de Salt sigui un jardí”.

Després, un cop restablerta la independèn-cia municipal, es va implicar a fons amb elmoviment per a la recuperació del Parc deles Deveses, va participar en el col·lectiu

Fes-te’n socii aprofita els avantatges que t’ofereix Associació Hàbitats

en els cursos de formació i capacitacióanomenats “Cursos de promoció”

organitzats de la FEEC, en beneficidels socis d’Associació Hàbitats.

10%descompte

Regal d’unasamarreta

per a les comandes fetes enaquest portal. Heu d’identificar-vos com a socis/es del projecte

a l’apartat comentaris.

Matrícula preferentals cursos generals de

català als socis de l’entitat.

a tots els productes.Cal que us poseu en contacte ambEloïsa a “Alosa, sons de la natura”.

Tel. 934 241 965

10%descompte

a tots els productes i serveis, o béla possibilitat de fer una donaciópel 18% del valor de la compra

directament a Associació Hábitats.

12%descompte directe

10%descompte

en material òptic, calçat i complements a tots els socis

DEDUCCIÓ FISCAL PER A LES QUOTES DELS SOCIS D’ASSOCIACIÓ HÀBITATS

La deducció suposa la rebaixa del 15% de la quantitat donada en la quota íntegra de la declaració de la renda i és compatible amb altres deduccions de caràcter estatal.

40%descompte

en l’entrada a la Torre de l’Amo deViladomiu Nou i a l’Església de Cal Pons

per als socis d’Associació Hàbitats.

“Amics de les Deveses”, va maldar percrear una associació de defensa del MediAmbient a Salt, fou un dels creadors de“Marfull” i ja més tard, es va implicar en elProjecte Rius i ho va fer des de dos punts devista ben diferents, primer realitzant ellmateix els mostrejos i recomptes que preveuel projecte i després fent proselitisme ambels membres del Casal del Jubilat perquè hiparticipessin, amb un èxit notable.

Estic segur que em deixo moltes coses, quihi pugi estar interessat pot consultar, perexemple, la pàgina web http://www.bibgi-rona.net/salt/col_local/persones/torrama-de.htm, que fa una biografia força completad’en Ramon.

Un cop fet el repàs a grans trets de la sevatrajectòria naturalista, crec que cal esmentaruna altra de les característiques de l’activitatd’en Ramon, la interdisciplinarietat de laseva lluita.

Ell tenia uns principis molt clars en matèriade llengua, de país, de defensa de la lliber-tat, de denuncia de la injustícia, d’intoleràn-cia davant els abusos de poder, de defensadel més dèbil o desvalgut, de la necessitatde participar en els quefers col·lectius... i entotes les seves activitats conjugava totsaquests puntals ideològics. Això li va crearproblemes, és clar, però defineixen el taran-nà d’una gran personalitat i el va obligar atenir fronts oberts de lluita, sobretot amb lesadministracions públiques, en gairebé totsels camps d’actuació (benestar social, políti-ca cultural, gestió mediambiental, governa-ció, agricultura, educació…)

En tot cas, moltes gràcies Ramon per lafeina que vares fer i pel testimoniatge quevares donar d’integritat i de compromís.

XAVIER SUNYER I BOVERPresident de la SERS

14

ESPI

AD

IMO

NIS

| H

ISTÒ

RIA

L’estudi de les egagròpiles

Els ocells rapinyaires.A Montjuïc hi conviuen un bon nombre d’ocells rapinyai-res: al penya-segat marí els xoriguers fan els nius alsforats i repeus i s’alimenten fonamentalment de microma-mífers (ratolins i musaranyes). Pel que fa als rapinyairesnocturns, trobem el xot i el mussol; la seva alimentació escompon de micromamífers, ocells i insectes, i la seva acti-vitat es centra en zones semiurbanes.

Aquest grup d’ocells constitueix el grup més nombrósentre tots els productors d’egagròpiles. Malgrat l’abun-dància d’ocells rapinyaires a Montjuïc, la inaccessibilitatdel penya-segat i altres espais on viuen aquestes espèciesfa impossible la troballa d’egagròpiles pel seu posterioranàlisi, problema que vam solucionar gràcies a un alum-ne que va portar un bon nombre d’aquestes de LaGarrotxa.

Per què un taller d’egragòpiles?Des d’un punt de vista científic, les egagròpiles podendonar molta informació sobre el medi. Si coneixem unamica el medi on viu l’ocell, podrem interpretar correcta-ment aquesta informació:• Trobar una egagròpila en una zona determinada ensindica la presència d’un determinat ocell.• Analitzar el contingut de l’egagròpila ens informa sobrel’alimentació de l’ocell i ens permet esbrinar el seu graódins de la cadena alimentària.• Realitzar estudis anatòmics i biomètrics dels diferentsossos, cranis i mandíbules.

Treball i observacióPer començar, es va fer una sessió introductòria sobre lesegagròpiles. Està molt estesa la creença que són excre-

ments i no un conjunt de materials regurgitats pels ocells.Un visionat de fotos d’egagròpiles de diferents espèciesens ajuden a comprendre el concepte.

Les nostres egagròpiles mesuraven uns 5cm, eren de colorgrisós i la seva forma era allargada. El procés de dissec-ció i posterior anàlisi és una mica laboriós, es necessiten3 o 4 sessions d’una hora. Les egagròpiles van estar 48hores a l’aire lliure, per tal d’evitar la proliferació d’inver-tebrats molests (insectes, puces). Un cop seques, els alum-nes les van posar en remull durant un parell d’hores. Acontinuació, per parelles, van treure totes les restes d’os-sos, pèls, quitines d’insectes i plomes que els ocells havieningerit i les van col·locar en una placa de Petri amb llei-xiu durant una mitja hora aproximadament. És importantque els ossos no estiguin massa temps en lleixiu, ja quesón molt fràgils i es trencarien molt fàcilment. Els ossos, uncop secs, van ser classificats amb l’ajut d’una fitxa.

És molt important realitzar l’estudi biomètric dels cranistrobats, ja que les seves mides ens ajuden a identificar lesespècies de micromamífers que s’ha menjat l’ocell. Tambéés molt útil estudiar la fórmula dental del crani i de lesmandíbules.

A continuació es van calcular la llargada dels animaletsdel cap fins al començament de la cua; el càlcul es va fertenint en compte que, generalment, la llargada del cap ésuna tercera part de la del cos.

Amb totes aquestes dades i amb l’ajut de guies d’identifi-cació de rastres i de micromamífers de Catalunya, elsalumnes poden arribar a saber quins animals havia men-jat el nostre rapinyaire: el talpó, la rata talpera i la musa-

L’IES Bosc de Montjuïc de Barcelona està situat a la històrica muntanyade Montjuïc. Aquest fet permet no només gaudir d’aquest entorn privile-giat sinó també estudiar la biodiversitat animal, vegetal així com divers-es àrees d’interès geològic i paleontològic. També permet conèixer lesdiferents accions humanes que han contribuït a canviar el seu paisatge.Els alumnes de 1r d’ESO cursen la matèria optativa Entorn Natural deMontjuïc. Aquest centre d’interès es va treballant al llarg de tot el cur-rículum de l’ESO a la matèria de Ciències de la Naturalesa. Del coneixe-ment per part dels alumnes del seu entorn immediat es desprèn elrespecte i el gaudi de la natura, així com la implicació en la millora i con-servació d’aquest espai natural.

15

ESPI

AD

IMO

NIS

| H

ISTÒ

RIA

15

perspectiva molt àmplia: cadena tròfica, medi, alimenta-ció, identificació d’ocells rapinyaires, identificació demamífers, identificació de rastres i aplicació del mètodecientífic.

ALICIA GARCÍA ROMERODirectora IES Bosc de Montjuïc

BIBLIOGRAFIA

HUELLAS Y SEÑALES DE LAS AVES DE ESPAÑA Y DE EUROPA Guía de identificación Brown,R. Ferguson, J. Lawrence, M. Lees, D. Editorial Omega

Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears Joan Estrada , Francesc Jutglar, Toni Llobet EDITO-RIAL lynx

Mamíferos de España. Francisco J. Purroy, Juan M. Varela .EDITORIAL lynx

ranya. També hi havia restes de plomes, les quals ensindiquen que altres ocellets van format part de la sevadieta.

Un cop més, els llibres i guies d’ocells i la seva distribu-ció ens va ajudar a saber de quin tipus d’ocell rapinyai-re eren les egagròpiles. Tenint en compte que l’esmentatalumne les va portar de La Garrotxa, i per la mida, formai color de l’egagròpila, tot apuntava a que es tractavend’un gamarús.

El gamarús és un rapinyaire nocturn de 38 cm de llargà-ria i un pes de 550 grams aproximadament. És de colorbru, rogenc i grisós. No té orelletes i té els ulls foscos.

ConclusióLa dissecció i posterior anàlisi de les egagròpiles va serun treball apassionant. Els alumnes es van sorprendre detot el que es podia deduir a partir d’aquest rastre, sobretot els va agradar molt els cranis tan petits de les musa-ranyes i els ossets dels diferents micromamífers.

Us recomano realitzar aquesta pràctica ja que ofereixmoltes possibilitats en l’estudi de les Ciències i des d’una

16

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

DE TOSES A LES FONTS DEL LLOBREGAT. Sembla men-tida, però sortint de bon matí de Barcelona, i confiantnomés en el tren i les nostres cames, en qüestió depoques hores podem trepitjar fagedes i avetoses,ranejar els 3000 metres o, com és el cas, canviar devall i arribar a les fonts d’un dels rius més impor-tants del país. I qui ho diu, que a les fonts delLlobregat hi cal anar amb cotxe? Amb un parelld’hores de tren des de Barcelona en tindrem ben béprou per, en tres o quatre hores, enlairar-nos finsl’ampla carena del Montgrony, davallar per pasturescap a Castellar de n’Hug i acabar amb el brogit deles fonts del Llobregat. Amb un petit cop de taxi (sino ens ve de gust desfer el camí) enllestirem unabona excursió d’un dia de primavera pels paisatgesamables que separen el riu Rigard i el Llobregat,còmodament i econòmica. Que vol dir sense cotxe.

0.00h (1430 m): Sortim de l’estació de tren de Toses, i traves-sem la via del tren (si ho volem fer amb més seguretat, pel pontde nova construcció), i prenem un camí tancat amb una cadenaque surt davant mateix de l’estació a mà esquerra. Seguim elssenyals grocs i, més endavant, els pals indicadors.

0.10h: Trobem un trencant; continuem, però, pel camí que pujacap a la dreta, i que més endavant fa diverses llaçades, totseguint els senyals. Passem un filat i seguim camí amunt.Arribem a un primer prat. Tenint cura de seguir els pals indica-dors, pel camí arribem al Cortal de l’Hoste passant entre els boi-xos dels marges dels prats, i és aleshores que veiem la pista onanirem a parar.

0.35h (1580 m): Arribem a la pista, des d’on podrem albirar lacollada de Toses al nord-oest, el Balandrau cap a l’est, i la Valldel Rigard als nostres peus.

0.45h (1620m): La pista es bifurca, i prenem la que puja cap ala dreta.

0.52h (1700m): Arribem al Pla de Querol, on se’ns obre el pai-satge, i on deixarem la pista per seguir els senyals grocs, quehaurem de buscar. Hi ha dos pals indicadors enmig del prat queens indiquen la direcció, però pot ser que no els veiem. En totcas, cal que, anant cap al sud, ens adrecem cap al bosc quearrenca allà on acaba el prat, on trobarem un camí que pujaentre el bosc amb direcció sud-est. L’agafem, seguint els senyalsgrocs i sempre cap amunt, no fent cas dels corriols laterals tre-pitjats pel bestiar, i passant amb compte el filat electrificat ambquè toparem. Abans de sortir del bosc, i després del filat, elcamí gira cap a la dreta, d’acord amb els senyals que trobarem.

1.20h: Sortim del bosc i seguim el camí a la mateixa cota, bus-cant els senyals grocs als troncs dels arbres que hi ha al nostremateix nivell. Sobtadament els senyals ens fan girar cap a la

LES FONTS DEL LLOBREGATAMB TREN

De baixada cap a Castellar de n’Hug.

17

ESPI

AD

IMO

NIS

| R

UTE

S

dreta, cap al coll; potser se’ns perden una mica, però només calseguir el perímetre del bosc per, ràpidament, trobar el cartellindicatiu del coll de les Fontetes de Castellar (1855 m), on elpaisatge s’esbatana i s’obre, ara també, cap al Berguedà i laconca del Llobregat.

1.35h (1855 m ). Arribem al coll i comencem a baixar per labanda berguedana cap a Castellar de n’Hug, tal com ve indi-cat. Seguim pendent avall fins arribar a uns abeuradors per ani-mals, on podrem atipar-nos d’aigua (segons un pastor de la con-trada, millor amb l’abeurador de la dreta). A partir d’aquestmoment agafem la pista que segueix per la vall, que ens portaa una altra de més entitat. L’agafem cap a l’esquerra, i laseguim durant uns 20 minuts. Hi destaquen unes vistes especta-culars sobre les muntanyes del Berguedà i, també, de Castellarde n’Hug.

2.15h. Abans d’arribar a un fons de vall, prenem una pista quesurt de biaix cap a la dreta, no senyalitzada i mig colgada perles gramínies que hi han crescut. En resseguim el traçat, tambéel revolt que fa cap a l’esquerra avall, passem un filat i arribema un cobert d’ovelles, que rodegem per sobre. La pista s’acabaaquí sobtadament, tancada per un bon tou d’herbes ruderalsque ens barren el pas. La sortida no és gens clara, però hoaconseguirem si seguim una traça que travessa el torrent que hiha a l’esquerra del cobert, per pujar tot seguit al prat de sobre.De seguida veurem allà mateix la carretera que va de Castellarcap a la Collada de Toses.

2.35h. Arribem a la carretera i baixem, amb compte, cap a l’es-querra, cap a Castellar. Al cap d’uns 10 minuts (menys d’unquilòmetre), en arribar a un collet de terra roja, la tanca protec-tora de la carretera desapareix per la dreta, i en surt un camíque ens permet fer drecera, tot estalviant-nos un bon tros decarretera. Més aviat, però, hi trobarem restes d’un antic camíempedrat força malmès, que seguirem un xic per intuïció. Hi tro-bem unes estaques de fusta, i a la segona cal girar a l’esquerraper recuperar la carretera. La seguim durant tan sols 2 o 3minuts, fins tot just el senyal km 13, on trobem una esplanada ala dreta per on s’hi pot entreveure un corriol que segueix entreestrats rogencs. El camí és força trencat, però es pot anarseguint prou bé, tenint de tant en tant Castellar de referència.Passem un filat que hi ha sota un arbre, i seguim pendent avallcap a Castellar, que ja és cosa feta. Quan siguem a la carrete-ra, l’agafarem amunt cap a l’esquerra.

3.15h. (1390 m.) Arribem a Castellar de n’Hug, i ens adrecema la plaça Major, on trobem l’església i una font. Seguim avallcap a la carretera d’entrada al poble, i fem cap a l’aparcament,on hi ha cartell que ens indica les fonts del Llobregat. No hi hapèrdua: seguim un camí empedrat (i sovint molt concorregut)que ens menarà a les fonts del Llobregat (1300 m.) al cap depoc més de tres hores i mitja d’haver sortit de l’estació de Toses.

Per tornar a Toses hi ha dues alternatives. L’una, la més còmo-da, és agafar un taxi prèviament contractat (Roman León, telf.606629201), que ens hi durà a través de la carretera que portacap la collada de Toses. L’altra opció és desfer el camí fins aToses, tenint en compte, però, la llargada del dia, que la puja-da al Montgrony, de tornada, pot fer-se prou pesada i, sobretot,que el tren no espera. Caldrà que preveieu trigar un temps simi-lar que a l’anada, ja que el desnivell és aproximadament elmateix de pujada i de baixada.

DAVID CLARET I PUYAL

Dades bàsiques:Punt de partida: Estació de tren de Toses.Temps (només anada fins a les fonts del Llobregat): 3.35 h.Desnivell: 425 m de pujada i 555 m de baixada.Aigua: a Toses, les Fontetes de Castellar i Castellar de n’Hug.Cartografia: E-25 Montgrony. Fonts del Llobregat. EditorialAlpina, 2009.

Horaris RENFE: www.rodalies.catTaxi: Roman León, telf. 606629201

Més informació:Ajuntament de Toses:http://webspobles.ddgi.cat/sites/toses/default.aspxAjuntament de Castellar de n’Hug: http://www.ajcastellardenhug.cat

Les Fonts del Llobregat.

18

ESPI

AD

IMO

NIS

| T

ERRI

TORI

L’entorn natural del Foix resulta molt mésinteressant del que es podria esperard’una zona notablement seca i calcàriacom aquesta. Al curs alt hi trobem unavegetació densa i rica, mentre que al cursbaix la vegetació s’adapta a la roca cal-cària. La zona de l’embassament de l’em-bassament és un cas a part, doncs pre-senta una característica singular que la fadigne d’estudi i conservació especial: laconstrucció del pantà. Aquest, tot i quenomés abasta unes 66ha, va suposar laimplantació d’una gran infrastructurahumana en un entorn natural, cosa quesol representar una disminució en la qua-litat biològica de l’entorn. En aquest cas,contràriament al que es podria esperarl’existència del pantà va originar un ricbosc de ribera i la riquesa faunística queaquest comporta, fins al punt que actual-ment l’embassament de Foix és un pasobligat d’aus migratòries on s’han censatmes de 230 espècies d’ocells entremigradors i permanents, havent merescutla declaració de Zona d’Especial

Protecció de les Aus degut a la presènciad’algunes espècies protegides com l’àligacuabarrada (Hieratus fasciatus).

Aquesta zona humida ha substituït ambèxit els aiguamolls que el creixementurbanístic ha fet desaparèixer de la costa.La vegetació ve dominada pels boscos depi blanc i plantes de sols calcaris, quepodrien evolucionar amb el temps cap aalzinars i màquies si l’acció humana no hiintervé tant com fins ara, doncs l’alternan-ça de conreus i boscos en diferents èpo-ques (en donen fe la gran quantitat d’an-tigues feixes i marges de pedra seca) noha permès aquesta evolució natural.

La protecció de l’entorn del pantà vavenir l’any 1993 amb l’aprovació d’unpla especial de protecció per part de l’a-juntament de Castellet i la Gornal, i pos-teriorment s’hi van afegir la Diputació deBarcelona i l’ajuntament de SantaMargarida i Monjos per constituir elConsorci del Parc del Foix, que protegeix

El Foix és un riu curt però carregat d’història. Neix a la comarca del’Anoia, travessa l’Alt Penedès i desemboca al Garraf. Té un recorregutde poc més de 48 km, i l’alimenta una conca de 312 km2 que inclou lesrieres de Pontons, Vilobí i Marmellar. Des del seu inici a la serra de laLlacuna (entre el Puig Castellar i l’Espinagosa) en una cota aproximada-ment de 800m, fins a Cubelles on desemboca, té una pendent força pro-nunciada en alguns trams, cosa que fa que quan hi ha crescudes, puguiocasionar riuades torrencials. Des de la construcció del pantà a Castelleta principis del segle XX, el tram final del riu només porta aigua quan elsobreeixidor de la presa n’hi aporta per alguna pujada del nivell del’embassament, no hi ha un cabal ecològic garantit. El seu estat actuales preocupant per dos motius principals, la manca d’aigua per disminu-ció de la pluviometria, i la contaminació. Malgrat tot, hi ha motius perpensar que aquest darrer problema va camí de millorar.

EL RIU FOIXunes 3.100ha i forma part de la Xarxade Parcs Naturals de la Diputació deBarcelona. Aquest esforç de protecció,abasta la zona PEIN i Natura 2000 del’entorn del pantà i algunes hectàreesmés de boscos, vinyes i cingleres, on elConsorci realitza notables inversions enneteja forestal, prevenció d’incendis,ordenació dels usos i protecció de lafauna.

El riu Foix transcorre per terrenys calcarisdiversos i formacions càrstiques. Aques-tes li aporten una curiosa característicaque consisteix en que hi pot haver fuitesd’aigua cap a aqüífers subterranis durantels episodis de riuada reduint-ne el cabali, posteriorment, una aportació graduald’aigua des d’algunes d’aquestes cavitatsun cop acabades les pluges. El cabal delFoix ha estat força més important que

19

ESPI

AD

IMO

NIS

| S

ECCI

Ó

ara, com demostren les restes dels cincmolins hidràulics que es conserven en elseu recorregut fruit d’una intensa activitathumana. El cabal actual no seria suficientper rendibilitzar un molí. També ens par-len d’un riu força diferent de l’actual elsbarrancs excavats durant mil·lenis per lariera de Pontons i les gorgues al peu deSanta Maria de Foix, d’on sembla queprocedeix el nom de Foix (fauces en llatíson gorgues).

Pel que fa al llegat històric, la conca delFoix és un indret especialment ric, com espot apreciar en l’entorn patrimonial, cul-tural i econòmic. Els castells de Castellet,Penyafort, Sant Martí Sarroca i Castellvide la Marca ens parlen de l’època medie-val, de la terra de marca i de personatgeshistòrics cabdals com Raimon dePenyafort o Mir Geribert. Però no ésnomés de l’època medieval o posteriorsque es tenen vestigis, doncs s’hi han tro-bat a les seves vores restes ibèriques, gre-gues i romanes i, fins i tot, neolítiques (lacova del Foix, ara coberta per l’embassa-ment). Aquesta densitat no és pas casual,doncs el riu Foix coincidia amb el darrerpas natural per anar de la costa cap a lesplanes interiors abans de topar amb elmassís del Garraf i la Serralada Litoral.Per tant, és normal que assentamentshumans de totes les èpoques se situessina prop d’aquesta via natural per comerç,control o defensa.

La situació actual del Foix és en certsaspectes preocupant. La pluviometria mit-jana a l’Alt Penedès és actualment de550mm i les dades de la dècada dels 90apuntaven dades de 600 a 650mm. El

cabal mig oscil·la entre els 0,43 i 0,28m3/segon en medicions amb pocs anysde diferència i hi ha indicis per pensarque s’està produint una sobreexplotaciód’aqüífers, com en molts altres llocs on lapoblació i l’activitat econòmica creix. Larecuperació de les aigües depurades delsgrans nuclis urbans, sobretot Vilafranca imunicipis de l’entorn, és una bona apor-tació al cabal del riu que ajuda a mante-nir un flux més o menys constant en alguntram (sobretot entre Santa Margarida i elsMonjos i la presa), però genera altresproblemes com la presència de clorurs ialguns altres residus químics o biològicsdifícils de depurar.

La contaminació difosa procedent de l’a-gricultura genera, sobretot en el pantà,una eutrofització de les aigües. Els fosfatsi nitrats propicien l’aparició de gransquantitats d’algues que s’acumulen degutal llarg període de permanència de l’ai-gua (superior a altres pantans) i, en des-compondre’s, s’acumulen al fons causantuna manca d’oxigen molt acusada a par-tir d’un metre de profunditat. Així doncs,la vida animal es concentra en les zonessuperficials, mentre que al fons del pantàs’hi acumulen grans quantitats de llots, laneteja de les quals es inviable degut al’alt cost que suposaria i al problema deresidus que comportaria.

El problema de la contaminació semblamillorar els darrers anys, en part per l’es-forç de conscienciació que s’ha fet perpart de les entitats implicades en la con-servació dels rius i de les administracionsi, en part, per la millora de les depurado-res municipals o industrials i a l’adopcióde més acurades pràctiques agrícoles enl’aplicació de fertilitzants i plaguicides. Amés, no es permeten abocaments no depu-rats, es protegeix normativament l’entron ies regulen els usos de l’aigua.

Queda encara un element difícil de contro-lar: la introducció de fauna i flora exòticaque causa perjudici al medi, com pot ser elcas de la introducció reiterada i constantper part de particulars, de tortugues exòti-ques que perjudiquen la tortuga de rierol,o les espècies piscícoles clarament nocivescom el silur, ja present al pantà. El Parc delFoix fa esforços per estudiar i controlaraquests desequilibris en l’àmbit del parc,mantenint un cens anual d’aus, un plaanual de captura de tortugues al·lòctones,uns estudis de seguiment i conservació delsratpenats (abundants i de gran importàn-cia ecològica al Foix), entre altres. Potseralgun dia aquesta protecció es podrà ferextensiva a tot el riu i la seva conca.

PAU MUNDÓ I ELIASDirector del Parc del Foix

20

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Quin és el panorama del territori a Catalunya?

Hi ha una petjada negativa d’aquests últims anys d’especula-ció urbanística que ha estat horrorosa. Ens hem menjat elsmillors sòls agrícoles d’una fracció molt important del país,totes les vores dels rius, tots els materials sedimentaris de lesplanes al·luvials, els horts, els camps, els regadius al voltantde les viles... Amb l’especulació urbanística ha quedat tot ente-rrat en el ciment. És una cosa que espanta perquè en elmoment que aquesta crisi es vagi aguditzant haurem de tirar aterra alguns polígons industrials i alguns d’aquests barris desegona i tercera residència que s’han venut. I serà tremendo.

Aquest ha estat el gran problema. I no només ha estat la pèr-dua de sòl. Un percentatge molt alt d’aquest polígons s’hanubicat en zones d’inundació, que en el Pla INUNCAT es con-templaven com a zones on no es podia construir. Aquest ésl’aspecte, segurament, més lamentable d’aquests últims temps.

Tenim pendent, també, el tema del bosc. El país no té les ideesclares institucionalment. Catalunya és un país de boscos sensesaber-ho. És el país que té la superfície forestal més gran detota Europa, el doble que els Estats Units, el doble que França,i no hi ha cap consciència. El que no pot ser, de cap manera,és que no hi hagi un pla de gestió forestal ben fet, consensuati que porti a un bon govern en el tema dels boscos. Aixòporta immediatament associat el tema dels incendis. Aquestaacumulació de biomassa forestal sense gestió, lligada també aun augment de temperatura que és de gairebé de 2 graus enels últims cent anys a Catalunya, augmenta el risc d’incendis.Els incendis forestals, a dia d’avui, són un dels problemes mésimportants a nivell ambientals a Catalunya per una raó: és unproblema social. Hem fet una cosa que cap cultura anteriorhavia fet: hem construït dins dels boscos mediterranis. Tenimels boscos plens d'urbanitzacions a molts llocs de Catalunya:al Vallès Oriental i Occidental, en alguns punts del Bages, delPenedès, de l'Anoia, de la Selva, del Gironès, del Maresme...Quan hi ha un incendi forestal el problema no és intrínseca-ment forestal; el problema és social perquè mor gent, morenbombers, hi ha accidents, pèrdua de cases...

Tampoc no acabem de gestionar correctament el tema de lamobilitat. Anem creant infraestructures viaries lineals, anempartint el país, l’anem fragmentant... i el tema del transportpúblic. Tot i que hi ha han hagut algunes millores, però sóntímides.

Dins d’aquest panorama, quin efecte ha tingut lacrisi global en el territori?

La crisi ha aguditzat la situació perquè és una crisi que no téprecedents històrics. No és una crisi financera, ni econòmica

estrictament, sinó que és una crisi que alguns anomenen “civi-litzatòria”. És planetària perquè si el barco s’enfonsa rebràtothom, des de Wall Street fins l’ultima tribu de Papua NovaGuinea. Per això és tan global i tan transversal. Quan hi hatensions d’aquest tipus, la situació a escala local també s’aguditza.

Hi ha un discurs que intenta positivar això, que considera quela crisi té un efecte regenerador. Jorge Wagensberg, el direc-tor de Cosmocaixa ha dit: “si no hi haguessin hagut crisis,nosaltres encara seríem bacteris”. La frase és molt forta, peròés veritat que les crisis produeixen un efecte regenerador. Enel cas de Catalunya aquest efecte es veu tímidament, ja que síque s’ha frenat un mal major, l’especulació urbanística. Peròés clar, és com allò que algú deia: “la contaminació dels riusha eliminat totalment els accidents en els rius perquè abans lagent s’anava a banyar i s’ofegava i ara no s'ofega ningú per-què ja ningú s’hi banya”. Això està clar, però és una malasolució!

Des del meu punt de vista aquesta crisi tot just ha començat ijo no li veig encara cap element positiu. Tot i que veus que enshem apretat el cinturó no és el mateix en tots els sectorssocials. Hi ha gent que té molts forats per estrènyer i hi hagent que ja està prou escanyada. Per tant, jo no li veig lapedagogia, no li sé veure. Potser alguna cosa tímida...Aquests dies estem parlant de fer un programa de televisió i jano veus aquella cosa de vaques grasses, amb helicòpters oamb 200 persones amunt i avall, aquesta cosa fastuosa, queés completament insostenible... Aquest tipus de coses jo crecque trigarem temps a tornar-les a veure, aquests comporta-ments d’una societat opulenta que no té límits, de lligar elsgossos amb llonganisses. Això pot tenir una certa pedagogiapositiva. Però em preocupa molt aquesta crisi, no li veig gairela pedagogia perquè tot just treu el nas ara, estem al principid’aquesta gran crisi.

Com pot afectar la crisi a la Directiva Marc del'Aigua i a l’horitzó 2015 que marca la UnióEuropea?

Això sí que em preocupa. La crisi és conjuntural però també ésespecífica, i és explícita en aquest cas. A dia d’avui em preo-cupa moltíssim. Hem de deixar els 100 dies de gràcia a lanova administració, però els inputs que tinc em fam pensarque el ritme que portàvem de seguiment de la implantació dela Directiva per part de l’administració responsable no es com-plirà. L’ACA està en un estat de ruïna, literalment. Hi ha undèficit que, fins i tot, crec que en moltes conques, els Plans deSeguiment d’indicadors no s’han renovat, un tema clau peranar avaluant cada any si s’implementa la Directiva. Hauremde deixar passar uns mesos però la Directiva Marc està enuna situació molt compromesa.

21

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Tinc l’esperança que la nova administració hi posi seny. Elsecretari de Sostenibilitat i Medi Ambient és un acadèmic queno ve del món de la política, és un gran físic, Josep EnricLlebot, una persona que és una garantia i està al davant del’ACA... És una garantia que el sentit comú dins d’aquestaconjuntura econòmica tan desastrosa, acabarà aflorant. Peròs’ha de veure, perquè en aquest moment pinta molt malament,a dia d’avui no hi ha recursos per fer l’avaluació, el seguimentde la Directiva.

Podem trobar fortaleses i aspectes positius perencarar la gestió d’aquest panorama negatiu delterritori?

Jo crec que és important positivar-nos, segur. En comunicaciósi tenim discursos negatius podem tenir aquest efecte criptonitadel Superman, que et “criptonitzes” i no et mobilitzes. El pessi-misme i el fatalisme, encara que siguin objectius, són unamala via. Per tant, som capaços de canviar les coses, de supe-rar les crisis, sempre i quan estiguem en una posició críticaperò positiva. En aquest sentit ens hem d’agafar a un clauroent, a les coses positives i seguir nedant. Potser no tindremtants recursos però ens hi hem de posar per canviar la situació.

El repte de futur de canviar cap a unes formes de vida global-ment més sostenibles és un cavi revolucionari. Tenim la capaci-tat de fer la tercera gran revolució de la història de la humani-tat. La primera gran revolta va ser al Neolític, que vam deixarde ser uns nòmades amunt i avall aconseguint les proteïnes,els animals i els fruits madurs, i ens vam sedentaritzar, vanaparèixer els oficis, l’organització del treball. L’altre gran revo-lució va ser la democràtica, burgesa, industrial. I ara estemdavant de la necessitat de caminar cap a una societat que for-muli formes de relació amb el medi totalment sostenibles.

La primera dificultat amb la que topem és que s’ha construïtuna torre de Babel, no lingüística, sinó conceptual. El concepte“sostenibilitat” té més de 100 definicions. Per tant, hem de llui-tar per establir un consens semàntic, una alfabetitzacióambiental que permeti que quan diem “sostenible”, “ecologia”o “ecosistema” tots entenem el mateix.

Després, hem de ser coherents amb el que formulem ideològi-cament. De vegades hi ha un autèntic imposturisme. Nosaltres,des del primer món, gent d’aquí de Catalunya, expiem els nos-tres pecats ambientals signant manifestos per a que al’Amazònia no toquin una fulla, per a que es mantinguin entapalls, perquè mantinguin aquelles formes primitives de vida ino els deixem tocar res. Mentre, no posem cap límit en el nos-tre model: que si quart cinturó, que si eix transversal, que sil’AVE, polígons industrials... i aquí no es mobilitza ningú. Encanvi, sí que ens mobilitzem en la defensa de coses llunyanesi això és escapisme, és marxar del compromís en allò local i,la única manera de contribuir a aquest canvi global, és en elcompromís en allò local. Això no és endogàmia ni és localis-me.

Tu pots ser universalista només si realment estàs per Collserola, pel Ter, pel Llobregat, per la Riera de Rubí, pel Besòs...

22

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

Si només estàs per l’Amazònia i l’Orinoco això és, ideològica-ment, extrema dreta, és una cosa horrorosa. Per tant, el nostrerepte és canviar les coses. La manera de ser universals és com-prometent-nos amb una actitud personal coherent en tots elssentits, de transport públic, de caixes realment d’estalvi, de serfidels a la separació, reciclatge i tractament de les deixalles,de ser coherents a l’hora de comprar productes... Això ja téun component de revolució: la coherència en allò personal.Després, a nivell social, està el compromís en l’acció local: enaccions de voluntariat, en accions de denúncia local. Això ésbàsic per ajudar a transformar el món, el planeta. I és moltengrescador, tenir un projecte vida ple d’incentius de canvi.

De fet, la nostra gran esperança és que la societat, en situa-cions de molta tensió, de molta crisi, ha sigut capaç d’enderro-car un sistema opressor. Ens vam carregar l’esclavisme, el feu-dalisme, formes de capitalisme industrial sense limitacions quetenien a nens i a nenes de 7 i 8 anys a les fàbriques... i vamemancipar a les classe treballadores, hem aconseguit l’equitatde la dona... Tot això amb la lluita social, no ha vingut perdalt. A nivell ambiental és exactament el mateix, és tracta detransformar el món.

Més que fortaleses tenim reptes: el compromís personal,el compromís en la dimensiósocial i el compromís universal.És molt important tenir horitzons de lluita. Lo fotut per un indivi-du és no tenir cap horitzó, no tenir res pel que lluitar. La lluitaambiental és un gran repte. Jo vaig rebre el Premi Mundial deMedi Ambient, l’any 1995, i vaig estar amb Nelson Mandela,el gran pater de la causa social. Tots els guardonats vam estaruns dies a casa seva i en acomiadar-nos, ens va dir: “no obli-deu mai que la gran lluita social del futur és la lluita ambien-tal”. Jo fins aquell moment era un ambientòleg de flors i violesi romaní, i cap aquí i cap allà; però sense aquesta dimensiósocial tan forta... i és la gran causa de la humanitat! Això, toti la cruesa del terme, és un autèntic regal: tenir un objectiusocial de lluita tan poderós. És un gran estímul per la gent quetenim un tarannà lluitador, dóna sentit a la nostra vida.

Quines són les següents passes per continuar avan-çant en aquesta relació més estreta entre ciència isocietat? Quines estratègies poden seguir els dife-rents agents socials?

Hi ha d'haver una connexió entre coneixement i lluita social.Estem en un moment de crisi, però també en un moment en elque tenim moltíssima informació de molta qualitat. Per tant, ellluitador i la lluitadora ambiental, han d’estar ben connectats abones informacions. Però no és fàcil de governar la informa-ció, perquè n'hi ha tanta que si no la governes, més que acla-rir-te, el que fa és produir-te un “infart informatiu”. És un efecteconegut. La informació si és moderada en quantitat i bona enqualitat et va encenent un llum, et va capacitant i et permetaplicar el principi de Margalef que diu: “la informació si esbona sempre multiplica”. I una persona ben informada sempreho multiplica tot: la seva capacitat d'anàlisi, la seva capacitat

de presa de decisions... Ara, si és dolenta, sempre resta: sialgú opina, analitza malament, amb mal instrumental, com amínim restarà la seva capacitat de gestió, la capacitat d’opi-nar i d’intervenir, si no és que el divideixi, a més a més. Unagran quantitat d’informació també et pot inundar, com passaara amb tot el sistema de xarxes socials, on polsant un botóes pot produir un “infart informatiu”. És tècnicament comple-xe saber manergar-se en aquest món nou, on podem accedirde cop a informació de qualsevol part del planeta, a la últi-ma idea sobre qualsevol tema, com sostenibilitat, punt d’opti-mitat, resiliència.... Per això és important preparar-se per ges-tionar tanta informació. És el doble fil: és positiu per unabanda i pot ser negatiu per una altra.

Un altre tema relacionat amb la crisi és capacitar-nos, conèi-xer les lleis bàsiques del medi. A nivell individual és impor-tant comprendre les dinàmiques del medi natural.

Ara, el següent pas individual és estar orientat en la tevaacció de treball i de lluita en grup. Has d'establir aliances ihas de fer front comú amb corporacions, institucions i grupsd'afinitat. S'ha vist que l’individu no va enlloc en solitari,encara que la societat actual tendeix molt a trencar les for-mes col·lectives i fomentar l’individualisme. Però, per lluitars’ha de fer front comú amb grups d’afinitat per tirar endavantuns objectius de caràcter col·lectiu ben definits, per intentartransformar i canviar les coses. Una mica com vosaltres alProjecte Rius, en un tema, els rius, que fa 20 anys eren cadà-ver, eren clavegueres. Evidentment la Directiva Marc ha aju-dat, el compromís de les administracions amb la creació deles depuradores, EDARs, etc. Però, per exemple, la feinaamb les escoles que heu fet és molt important, amb infantsque estaven d’esquena al riu, que ja no tenien una experièn-cia amb ell, a diferència de sons pares i mares que anavena banyar-shi.

La revolució ambiental no serà ja, segur, una revolució de grans canvis de cop, sinód’aquestes petites accions que no són notòries, aparent-ment, que no canvien d'avuiper demà, però que deixen una empremta. Com la d’aquests nens i nenes que amb la seva experiència,d’alguna manera, ja estan compromesos amb el canviambiental.

L’impuls de la societat civil és bàsic. El dia que la gent deixide mobilitzar-se, que treballi per la transformació, la societatentrarà en declivi. La crisi seria molt més gran si no hihagués aquest teixit social i civil, es produiria un col·lapsetotal. És a dir, encara que aquest tipus de xarxa social neces-sita alguns professionals que l'articulin, la motivació dels sim-patitzants, dels militants i dels voluntaris no està fonamentada

23

ESPI

AD

IMO

NIS

| E

NTR

EVIS

TA

en beneficis econòmics o en una relació mercantil de captipus, sinó esperant que les coses millorin. Aquest és un ele-ment intel·lectualment bàsic. És clau.

Com valora la tasca d'Associació Hàbitats i el seusvoluntaris?

A mi em sembla impressionant aquesta feina que feu amb lesescoles, aquesta tasca de recuperació dels trams de riu,d'Educació Ambiental que no té preu. Heu posat en valor unelement que era indispensable en qualsevol territori, els rius,que són les artèries vitals, i que en pocs anys els vam matar. Elvostre projecte ha tornat a generar autoestima del territori, larelació amb aquest recurs tan important, en el seu lloc. Aixòha sigut molt important, tot i que no podeu baixar gens laguàrdia, i més ara que entrem en aquesta fase de declivi eco-nòmic i que la cosa perillarà molt més.

Com podem mantenir la motivació dels voluntaris ivoluntàries en aquest moments?

Aquest és un repte molt gran que ja és damunt la taula: comsuperar aquesta situació, amb el declivi que hi ha ara, ambels escassos recursos que us donaven i que ara us retallaran.

És important no baixar l'activitat, tampoc de la part personal i,sobretot, ser molt crítics amb la banda de l'Administració. Laúnica manera de tornar a remuntar la situació és no baixar laguàrdia, no justificar-vos, no dissoldre-us sinó mantenir unalínia de crítica coherent, lògica i a l'Administració estar-li molta sobre. De fet, una administració intel·ligent i un políticintel·ligent sempre vol la crítica, i sempre hi ha políticsintel·ligents. La crítica s'ha d'entendre, com nosaltres els cientí-fics, que tenim com a llei bàsica el principi de Bacon: nosal-tres avancem en el camp del coneixement gràcies a la crítica,nosaltres no volem que ens raspallin. Quan fem un articlevolem que ens ho trinxin, ho esperem: disfunció per aquí, esta-dística malament elaborada per allà... i és així com creixem. Iun polític de debò vol la crítica. Quan un polític té la pell moltfina i es posa nerviós perquè hi ha una ONG filantròpica queli estira les orelles, malfia-te'n! Per tant, aquesta conjunturaens fa estar amb les orelles molt més dretes i estar molt atents icriticar per avançar, per tornar a reposicionar-nos en la líniadesitjable.

Com a resum podem dir que la situació actual ésdolenta, però això no ens pot aturar. Hem de sercrítics per continuar avançant i continuar empen-yent a qui sigui, oi?

Això mateix, no podem en absolut reduir l'activitat, no podemreplegar-nos, instal·lar-nos en el lament, anar enrere, desmun-tar la barraca i dir tot això s'ha acabat, sinó tot el contrari.Aquí estem, ens autoafirmem. Tenim la fortalesa de la capaci-tat de treballar que ens ha fet molt forts, és una gimnàsticasocial molt important. I específicament l'associacionisme, queens hem articulat en la dificultat i en la lluita.