Estalvi i eficiència energètica en el sector primari · Estalvi i Eficiència Energètica en el primari Estalvi i eficiència energètica en el sector primari Mariona Coll Raich

Estalvi i Eficiència Energètica en el primari

Estalvi i eficiència energètica en el sector

primari

Mariona Coll RaichCap d’Unitat d’IndústriaÀrea d’Estalvi i Eficiència Energètica

5 de Juny 2008 – Reus


Situació de partida del Pla de l’Energia 2006-2015

1.- L’encariment de la factura energètica és un fet mundial. No és conjuntural sinó estructural.

2.- Els estats no tenen capacitat per redreçar la situació d’encariment progressiu dels preus energètics.

3.- Haurà de ser l’acció empresarial la que afronti aquesta nova època. Cal reconduir prioritats i inversions cap a l’eficiència energètica:

• Contractant els serveis dels millors especialistes

• Dedicant recursos econòmics a inversió en equipament energèticament eficient


Els preus de l'energia estan creixent per:

1.- L’encariment del preu del petroli, energia primària de referència. El petroli marca el preu mundial dels combustibles fòssils alternatius (gas natural, carbó).

2.- No hi ha alternatives als combustibles fòssils.

3.- Els costos mediambientals es comencen a internalitzar en el preu (Kyoto).

4.- Disfuncions dels mercats i de la regulació energètica ().

Anàlisi


Encariment del preu del petroli: limitacions físiques,no hi ha descobriments suficients


Encariment del preu de l’energia – repercussiódels costos mediambientals (Kyoto)

Emissió de gasos d'efecte hivernacle a Espanya

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Augment sobre l'any base Kyoto Kyoto Real


El gas natural, el carbó, la fissió i la fusió nuclear o les energies renovables poden oferir una alternativa al petroli, a curt, mig i llarg termini en funció del cas.

Aquestes alternatives convencionals tenen inconvenients. El gas natural ofereix unes reserves convencionals semblants a les del petroli, amb important presència a dos països (Rússia i Iran) i requereix grans inversions pel transport. El carbósuposa 3,5 vegades les reserves de petroli, però cal desenvolupar tecnologies netes d’utilització. Pel que fa a la fissió nuclear presenta una problemàtica de residus i una forta oposició popular.

Limitacions d’alternatives energètiques immediates


Les energies renovables són una alternativa a mig o llarg termini. Però amb la tecnologia que avui coneixem (abast, característiques i preu) el llindar de viabilitat econòmica s’assoleix amb preus dels combustibles fòssils encara més elevats que els actuals o amb fortes polítiques impositives (externalitats).

La fusió nuclear, per la seva banda, requereix encara d’un llarg període de recerca i desenvolupament per a la seva disponibilitat pràctica.

Cal mantenir totes les opcions obertes i aprofitar totes les fonts disponibles, sempre amb decisions assenyades que no tinguin greus efectes nocius irreversibles.

Limitacions d’alternatives energètiques immediates


1.- L’encariment de la factura energètica és un fet mundial. No és conjuntural sinó estructural.

2.- Els estats no tenen capacitat per redreçar la situació d’encariment progressiu dels preus energètics.

3.- Haurà de ser l’acció empresarial la que afronti aquesta nova època. Cal reconduir prioritats i inversions cap a l’eficiència energètica:

- Contractant els serveis dels millors especialistes - Dedicant recursos econòmics a inversió en equipament

energèticament eficient

Encariment del preu de l’energia – Conclusions


1. Augmentar la conscienciació social i el coneixement vers la problemàtica energètica

2. Fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica 3. Desenvolupar les infrastructures energètiques necessàries4. Impulsar les fonts energètiques renovables5. Recolzar la R+D i la innovació tecnològica en l’àmbit energètic

Missió general de la política energètica catalana: Assegurar el subministrament energètic adequat amb qualitat, cost raonable i

respecte al medi ambient

Estratègia 2015. Objectius i eixos d’actuació


PLA DE L’ENERGIA

2006 - 2015

Estratègia d’Eficiència Energètica

Pla d’Energies Renovables

Pla d'Infraestructures

Programa de R+D

El Pla de l’Energia 2006-2015


Per a la societat:• Reducció de l’impacte ambiental del consum energètic• Preservació de recursos per a generacions futures o per a

una distribució més igualitària al mon.

Per al país:• Millora de la balança comercial• Reducció de la inflació

Per a l’empresa• Reducció de la factura energètica• Substitució de destinació de recursos a despesa corrent per

recursos destinats a inversió en actius• Modernització de l’equipament productiu• Millora de la competitivitat

Per a tots:• Reducció dels efectes de possibles crisis d’abastament o de

preus

Beneficis de l’eficiència energètica


Estratègies de resposta a la crisi energètica:

L’Eficiència Energètica

Claude Mandil, Director de l’Agència Internacional de l’Energia:

“The best option in the short term is to improve energy efficiency”. Doha, Abril 2006

“Demand-side investments in more efficient electrical goods are particularly economic; on average, an additional $1 invested in more efficient electrical equipment and appliances avoids more than $2 in investment in power generation, transmission and distribution infrastructure”. Londres, Novembre 2006


Objectius del Pla d’Eficiència Energètica• Estalvi de 2.138 ktep l’any 2015 (10,6% respecte a l’escenari base) i d’un total de

9.433 ktep acumulats entre 2006 i 2015. Objectiu d’estalvi també superior al de la proposta actual de Directiva europea sobre eficiència energètica, que marca un objectiu d’estalvi del 11,5% sobre la mitjana de consum final dels darrers cinc anys, mentre que l’objectiu del Pla suposa un estalvi del 14,6%.

• Millora de la intensitat energètica de l’1,74% anual, més enllà de l’1% anual del Pla d’Acció per Millorar l’Eficiència Energètica a la Unió Europea (COM(2000) 247)

Sector Consum total 2015 (ktep/any)

Estalvi combustibles

2015 (ktep/any)

Estalvi electricitat

2015 (ktep/any)

Estalvi energètic total

2015 (ktep/any)

Estalvi econòmic associat (M€/any)

Total recursos 2006-2015

(M€)

Primari 631,0 43,4 0,8 44,2 27,4 61,0

Indústria 5.801,5 444,0 251,0 695,0 418,3 1.409,0

Serveis 2.439,4 122,0 132,0 254,0 208,5 805,0

Domèstic 2.730,6 212,5 94,2 306,6 220,4 1.133,0

Transport 6.365,2 868,3 -30,2 838,1 1.019,1 912,0

TOTAL 17.967,7 1.690,1 447,7 2.137,8 1.893,6 4.320,0

NOTA: Els valors no inclouen IVAL’estalvi econòmic associat considera el preu total del combustibles (inclosos el impostos) i un preu de compra de drets d’emissió de 10€tona CO2


Consum d’energia final per sectors any 2003

El primari representa a Catalunya el 3%,

aproximadament, del consumo final total


Pla d’Acció Estalvi i Eficiència Energètica Objectius genèrics

• Aconseguir una millora immediata de l’eficiència energètica potenciant la inversió mitjançant les ajudes econòmiques (subvencions, línies de finançament, ...)

• Aconseguir que l’estalvi i l’eficiència energètica sigui pràctica usual en la societat catalana, mitjançant normativa

• Conscienciació ciutadana


Pla d’Acció Estalvi i Eficiència Energètica Accions Sector Primari

•Ajudes a fons perdut per tal d’incentivar la millora de l’eficiència energètica en el sector agrícola, ramader i pesquer.

•Actuacions de formació, transferència i assessorament en l'estalvi i l’eficiència energètica en el sector agrari i ramader

•Realització de diagnòstics energètics d'instal·lacions ramaderes i de reg i dels sistemes de produccióagrària: Formació i divulgació dels resultats obtinguts:

•Diagnòstics 07: granges porcines, hivernacles ornamental, i comunitats de regants.

•Diagnòstics 08: granges avícoles, cambres fructícoles, i vaixells pesquers.


Pla d’Acció Estalvi i Eficiència Energètica Resultats dels diagnòstics 07

ELÈCTRIQUES• Adaptació de la potència contractada• Correcció del factor de potència• Aplicació maxímetre• Discriminació horària

ENLLUMENAT• Enllumenat eficient• Canvi de làmpades per altres d’alta eficiència• Balast electrònic d’alta freqüència


Pla d’Acció Estalvi i Eficiència Energètica Resultats del diagnòstics 07

GENERADORS I RECUPERADORS DE CALOR• Optimització del rendiment de combustió de la

caldera• Recuperació de calor dels compressors frigorífics

per a la producció d’AC

COMBUSTIBLE, FONTS ENERGÈTIQUES• Canvi de combustible / Substitució del generador• Utilització com a combustible de residus o

biomassa• Solar tèrmica



REGULACIÓ I CONTROL• Regulació de velocitat de motors amb variadors de

freqüència• Control i regulació de la temperatura de les

sales/naus• Regulació automàtica del circuit de calefacció i/o

producció ACS• -SGE (Sistema de Gestió de l’Energia)• Amb la regulació de la velocitat de la bomba de buit

a la sala de munyir s’obté un• estalvi d’un 40% en el consum d’energia elèctrica

per part d’aquesta



AÏLLAMENTS• Aïllament de les xarxes de distribució d’aigua

calenta• Ús de nius a parideres per facilitar el confinament

tèrmic

AIGUA• Cànon d’aigua, optimització de la declaració de l’ús

d’aigua


Actuacions 2008 – Pesquers

Actualment podem afirmar que el combustible és un dels costos més significatius d’una explotació pesquera.

A Catalunya, s’estima que el sector pesquer consumeix, anualment, 78.000.000 litres de combustible. Això equival al consum anual de la flota d’autobusos de la ciutat de Barcelona.

És evident que, en funció de la modalitat, de la potència instal·lada i de moltes altres característiques constructives, tècniques i operatives, els costos de combustible es poden veure modificats apreciablement, però l’augment del preu del combustible és un fet que, en si mateix, té una gran repercussió.


Actuacions 2008 – Pesquers

Un increment en el preu del combustible implica una disminució en els beneficis de l’activitat pesquera ja que, pel sistema de comercialització del producte (subhasta a la baixa), l’armador no té cap possibilitat de repercutir en el preu final, qualsevol variació dels costos d’explotació o producció tal i com fan altres sectors.

Estalvi i Eficiència Energètica

Operació I govern delvaixell amb criteris

d’eficiènciaControl del consum Gestió energètica Implantació de nous

Sistemes tecnològicsAdequació delmanteniment

Energiesalternatives


Actuacions 2008 – Cambres Frigorífiques

Antecedents:

Entre 2002 i 2004 l’ICAEN va subcontractar la realització de 80 diagnòstics termogràfics a cambres hortofrutícoles.

Els informes que van rebre les cambres beneficiades diagnosticaven les possibles pèrdues de fred per mitjà de 30 o 40 imatges d'infraroig, i valoraven la inversió necessària per assolir

els estalvis indicats.

Actuació 2008:

•En el conveni IDAE-ICAEN pel 2007 es va definir com a actuació per l’assessorament del sector primari, els diagnòstics a cambres frigorífiques.

• ICAEN ha contractat l’enginyeria NIPSA per a realitzar 60 diagnòstics energètics complementaris als termogràfic en cambres fructícoles durant els mesos d’Abril a Juliol.


• Número de diagnòstics : 80• Número total de treballadors de les empreses: 2.416• Empresa amb menys nombre de treballadors 1• Empresa amb més nombre de treballadors 10• Consum combustibles del total de les 80: 580 MWh/any• Consum elèctric del total de les 80: 60.459 MWh/any • Total consum energia de les 80: 61.039 MWh/any

• Nombre total d'indústries del sector a Catalunya 834 *• % Representació dels Diagnòstics Termogràfics respecte el total

d'indústries horto-frutícoles 9,59%• *dades IDESCAT

Estudi termogràfic dels sector 2004


• Elèctriques: La termografia infraroja, en molts casos, s’utilitza com a eina

de treball en manteniment elèctric degut a la seva facilitat i, al mateix

temps, fiabilitat per detectar anomalies en el funcionament en motors,

connexions elèctriques entre els diferents elements elèctrics, en els propis

elements i sobreescalfament dels conductors.

• Enllumenat: l’automatització de l’encesa i apagada de la il·luminació,

mitjançant la instal·lació de sensors de presència o finals de carrera. Amb

l’instal·lació d’aquests sensors el consum elèctric es veu reduït gràcies a

que les làmpades no es troben enceses innecessàriament , i a més, si

aquestes es troben dintre les cambres frigorífiques ode congelació són

focus de calor evitables. També canvi de làmpades per altres que aportin

menys calor a les cambres bé, que siguin de més alt rendiment.



• Recuperació de calor en el condensador del circuit de fred:

aprofitament de el calor generada en el condensador, que habitualment no

s’aprofita per cap altra aplicació, utilitzar-la per algun procés que en sol·liciti

o per calefacció de les oficines.

• Fred Industrial: instal·lació de cortines de plàstic, dobles portes... per tal

de minimitzar el consum de fred industrial, que es desaprofita notablement

en l’entrada i sortida de personal i/o gènere a la cambra.

• Aïllaments: engloba una gran gamma de millores com són optimització

dels aïllaments de les parets i/o el sostre de les cambres o edificis, així com

l’aïllament o l’optimització d’aquest ja instal·lat de les xarxes de distribució

de fred i calor, com són les canonades i/o vàlvules.



Tipus Nombre Estalvi (MWh/any)

Estalvi (€/any))

Inversió (€)

Electricitat 136 234 16.870 75.529Enllumenat 5 12,3 966 1.490Recuperaciócalor

1 145 13.843 45.000

Fred Indust. 36 355 26.969 85.880Regulació i control

15 174 7.231 21.350

Aïllament 734 8.529 220.452 876.746TOTAL 927 3.925 286.331 1.105.995


Resultat de les millores potencials detectades en el conjunt dels 80 diagnòstics termogràfics:


Pla d’Energies RenovablesAjuts 2008

• Subvencions per a inversions en instal·lacions d’energies renovables (no s’inclouen estudis, excepte si formen part de la pròpia inversió). Es publicaran 2 tipus d’ordres de subvencions:

• ORDRE CONCURSAL, sota criteris de valoració• Biomassa (agrícola i forestal) per a usos tèrmics.

• Institucions sense finalitat de lucre• Empreses privades• Corporacions locals

• Aprofitament energètic del biogàs• Empreses privades



ORDRE REGLADA per ordre d’entrada fins esgotar partida pressupotaria.

• Energia solar tèrmica• Particulars• Institucions sense finalitat de lucre• Empreses privades• Corporacions locals

• Energia solar fotovoltaica aïllada i mixta eolica-fotovoltaica• Particulars• Institucions sense finalitat de lucre• Empreses privades

• Biomassa (agrícola i forestal) per a usos tèrmics.• Particulars



ÀMBIT Corp Locals Emp. Privada IMPORTE

Biomassa tèrmica600.000,00 €

50% 615.735,66 €

30% 2.055.735,66 €

Solar tèrmica*500.000,00 €

37% 805.000,00 €

37% 2.205.000,00 €

Biogas800.000,00 €

25% 800.000,00 €

Solar fotovoltaica + eolica**81.000,00 €

40% 195.000,00 €

TOTAL 1.100.000,00 € 2.301.735,66 € 5.255.735,66 €

ORDRE CONCURSAL, sota criteris de valoració, indicats a l'annex.ORDRE REGLADA, per ordre entrada de l'expedient

El percentatge abans indicat se li aplicarà un cost de referència:*710,5 €/m2 per instal·lacions de més de 20 m2 i 812 €/m2 per menors de 20 m2, augmentat el 50% d’ell en projecte innovadors** Es prendrà com a cost de referència de 10,00 euros/Wp per al sistema fotovoltaic i 3 euros/W per al generador eòlic en instal·lacions amb acumulació, i de 8,00 euros/Wp per al sistema fotovoltaic i 3 euros/W per al generador eòlic en instal·lacions sense acumulació.



• Període execució

• Les actuacions en instal·lacions d’energia solar tèrmica, d’energia solar fotovoltaica aïllada i d’aprofitament de la biomassa llenyosa per a usos tèrmics han de ser realitzades en el període comprès entre l’1 de gener de l’any 2008 i el 30 de juny de l’any 2009.

• Les actuacions referents a instal·lacions d’aprofitament energètic del biogàs han de ser realitzades en el període comprès entre l’1 de gener de l’any 2008 i el 30 de novembre de l’any 2009.

Part d’aquest pressupost és fruit de l’acord amb el conveni de col·laboració signat amb l’IDAE per a accions de suport públic contemplades en el Pla d’Energies Renovables.



• Es subvencionaran les instal·lacions d’aprofitament energètic de biomassa llenyosa (agrícola i forestal) per a usos tèrmics (producció de calor i/o fred) que valorin la biomassa mitjançant processos termoquímics (combustió, gasificació o piròlisi).

• Entre els tipus de biomassa que s’inclouen hi ha, per exemple:•Fustes i llenyes•Estelles i serradures de fusta (procedents de treballs silvícoles o d’indústries de transformació de la fusta)•Subproductes agrícoles (closques de fruits secs, restes de pinya, restes sòlides del premsat d’oleaginoses, ...)•Biocombustibles sòlids (pellets o briquetes) produïts a partir de biomassa agrícola o forestal

• S’inclouen les inversions en xarxes de distribució de calor o fred sempre que estiguin associades a la pròpia instal·lació de producció energètica amb biomassa.

• La quantia màxima dels ajuts és del 50% del cost elegible de la instal·lació per a corporacions locals i ISF, i del 30% del cost elegible per a persones físiques, comunitat de propietaris i empreses privades.



• Percentatge d’ajuda màxima solar tèrmica: 37% (el que suposa entre 262 i 300 €/m2).

• Per aplicacions especials i projectes innovadors com la climatització solar, calor solar per a processos industrials i l’aplicació del concepte de venda d’energia, el percentatge d’ajuda pot augmentar fins a un 50%, el que suposo entre 394 i 450 €/m2.

• Podran optar a subvencions tota instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar mitjançant captadors solars tèrmics per a qualsevol tipus d’aplicació amb aprofitament tèrmic: aigua calenta sanitària, calefacció, escalfament de piscines, climatització, calor de processos industrials,... Sempre que no estigui obligat per normativa solar tèrmica.



• Es subvencionaran les instal·lacions d’aprofitament energètic del biogàs procedent de la digestió anaeròbia de residus o subproductes orgànics. L’aprofitament energètic podrà ser mitjançant producció elèctrica o producció tèrmica.

• Es valoraran més favorablement les actuacions realitzades en el sector ramader amb biogàs generat a partir de dejeccions ramaderes. Tanmateix, també s’acceptaran i valoraran altres instal·lacions de biogàs generat a partir d’altres residus i subproductes orgànics (fracció orgànica dels RSU, fangs de depuradora, residus agroalimentaris, ...).

• La quantia màxima dels ajuts és del 25% del cost elegible de la instal·lació.



• La quantia màxima d’ajut per l’energia solar fotovoltaica autònoma i mixta fotvoltaica-eolica és un 40% sobre el cost de referència. Això suposa 4,00 €/Wp per al sistema fotovoltaic i 1,2 €/W per al generador eòlic en instal·lacions amb acumulació, i de 3,20 €/Wp per al sistema fotovoltaic i 1,20 €/W per al generador eòlic en instal·lacions sense acumulació.

• Adreçades instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar fotovoltaica de manera autònoma o mixta eòlica-fotovoltaica, per a aplicacions com: electrificació domèstica (habitatges, il·luminació amb fanals autònoms, instal·lacions turístiques i refugis, ...), electrificació agrícola o ramadera (bombaments d’aigua, sistemes de reg, electrificació de granges, il·luminació d’hivernacles, ...), senyalització i comunicació, etc. Cal que es tracti d’instal·lacions per a aplicacions que no puguin ser connectades a la xarxa. D’altra banda, només s’admetran instal·lacions mixtes en quèl’aportació fotovoltaica sigui de, com a mínim, el 50% de la potència eòlica instal·lada, essent l’aerogenerador d’una potència màxima de 5 kW.


Pla d’Energies RenovablesAjuts 2008- Tramitació

Instruccions bàsiques per tal de complimentar els formularis de sol·licitud de subvencions1. Guardar el programa corresponent, al seu ordinador2. Executar el programa3. A l’obrir el programa apareix la següent pantalla:



4.Seleccionar “Nova” i donar-li el nom que es vulgui5.Per tal d’omplir el formulari, seleccionar, a la mateixa pantalla, “obrir”

o fer dos clics sobre nom.6.Ja podeu omplir tot el formulari. Recordar que cal fer una sol·licitud

nova per cada instal·lació. En el cas que no es pugui omplir tot el formulari es pot fer “guardar” i continuar més endavant.

7.Un cop omplert tot el formulari, cal validar el document i, si dóna errors, tal i com us mostrem al següent exemple, podeu modificar-ho fent dos click sobre cadascun dels errors.

8.Tornar a validar fins que no apareguin errors9.Prémer “obtenir codi ICAEN”. El programa connectarà amb l’ICAEN i

us donarà un codi únic.10.Ara ja podeu imprimir la sol·licitud i fer-la arribar a l’ICAEN junt amb

tots els documents necessaris segons cada tipus de sol·licitud.



Botó per validar


Pla d’Energies RenovablesResultat d’ajuts 2006-07

IMPORT (€)

2006ÀMBIT Subvenció

sol·licitadaPressupost disponible

Subvencióatorgada

% atorgat sobre

sol·licitat

Compromès (pagat + pendent

pagament)

% compromès

sobre atorgat

Biomassa tèrmica 3.304.941 1.589.556 1.586.579 48% 1.039.671 66%

Solar tèrmica 5.128.900 2.519.598 2.519.598 49% 1.605.328 64%

Biogàs 3.926.666 700.000 700.000 18% --- ---

Solar fotovoltaica 186.936 213.667 185.947 99% 103.030 55%

TOTAL 12.547.443 5.022.821 4.992.124 40% 2.748.029 55%

ÀMBIT 2007 IMPORT (€) EXPEDIENTS POT/SUPERFÍCIE

Pressupostdisponible

Subvenciósol·licitada

Subvencióatorgada

(*)% Inversió

associada Sol·licitats Sol·licitada

Biomassa tèrmica 1.750.000 2.999.831 1.778.721 59% 5.852.577 313 21.985 kW

Solar tèrmica 2.502.174 3.586.958 2.502.174 70% 8.603.279 645 12.376 m2

Biogàs 700.000 4.335.013 700.000 16% 7.642.457 9 10.490 kWe

Solar fotovoltaica 150.850 133.745 122.129 91% 623.689 47 52 kWp

TOTAL 5.103.024 11.055.547 5.103.024 46% 22.722.002 1.014 --


Directori de subministradors d’equips i serveis d’eficiència energètica

La informació recollida en aquesta base de dades contindrà, entre d’altres, informació de localització de:

Equips eficients disponibles al mercatFabricants i comercialitzadors d'equipsEmpreses instal·ladoresEmpreses de mantenimentEnginyeries i ConsultoriesActors institucionalsAssociacions (consumidors, fabricants, subministradors, etc.)Centres de Formació o InformacióCompanyies energètiques comercialitzadores i distribuïdoresCompanyies de serveis energèticsEntitats financeresEtc.

Aquesta informació serà consultable fàcilment on-line mitjançant una aplicació a la web de l’ICAEN i també off-line amb un arxiu en format pdf. La informació s’anirà actualitzant anualment per tal de ser una eina d’utilitat permanent als empresaris catalans.

Documents

Estalvi i eficiència energètica en el sector primari · Estalvi i Eficiència Energètica en el primari Estalvi i eficiència energètica en el sector primari Mariona Coll Raich