JAZZ

HistriaEl jazz s un estil musical que neix a la fi del segle XIX a Nova Orleans Estats Units i ques'expandeix al llarg de tot el segle XX. La histria del jazz es caracteritza per dos tretsfonamentals:

Per la seva constant assimilaci d'altres tendncies musicals estil-stica oculturalment alienes a ell.

Per la seva capacitat de generar altres estils musicals, com el rock and roll, que acabaran perevolucionar de forma independent al jazz.

Per la successi de forma ininterrompuda d'un nombrs conjunt de subestilos que, vists enperspectiva, manifesten entre musicals, alguns d'ells enormes difernciesCaracteristiquesTraducci realitzadaLa msica jazz es caracteritza per eludir l'execuci de les interpretacions a partir de lalectura fidel d' una partitura , la base de la interpretaci jazz-stica i, conseqentment, del'estil, s la improvisaci, encara que la improvisaci per si mateixa no s l'nicacaracter-stica definitria del jazz. El compositor de jazz si pot donarse el cas que no estreballi sobre cap tema ja conegut, improvisar significa que l'intrpret recrea lliurement eltema en cada, ja sigui en directe o en un estudi d'enregistrament.

La improvisaci diferencia al jazz d'altres estils musicals, com la msica cl ssicaeuropea, En aquest sentit el jazz recupera en la msica occidental.

El jazz s habitualment interpretat per formacions en les quals destaca un instrument solista acompanyatd'una secci r-tmica.

Estil

Ragtime. El Ragtime s'associa ms amb msica de piano, encara que tamb era interpretat perorquestres. El jazz de Nova Orleans era un estil de msica amb una r-gida estructuraci de grup.Generalment es destacava el trompetista o cornetista, els quals tocaven la melodia, amb suport harmnic deltromb, filigranes del clarinet i un ritme constant establert per la secci r-tmica, normalment estavacomposta per piano, banjo o guitarra, tuba o contrabajo i bateria.

Swing. El Swing es va iniciar en gran part quan Louis Armstrong es va unir a la banda de Fletcher Hendersonen 1924 .El Swing es diferencia del jazz de Nova Orleans i del Dixieland principalment perqu els seusensembles sn ms senzills i normalment plens de frases repetitives (riffs) que contrasten amb les mssofisticades improvisacions dels solistes.

Bebop. Va anar un nou i radical estil que es va desembolicar gradualment a principi dels anys 40, en1945. La diferncia entre el Swing i el Bebop s que en aquest ltim els solistes usaven acords, encomptes de la melodia. Els msics del Bebop eren virtuosos que tenien l'habilitat de tocar tempiextremadament r pids .El Bop es va deslligar des del seu inici de la msica popular i d'un pblic al que liagradava ballar, elevant el jazz a un nivell de msica de l'art.

1

Cool Jazz Aquest estil va evolucionar del Bop a fins dels anys 40 i a principis dels 50. B sicament s unabarreja del Bop amb certs aspectes del Swing. Com la major part dels msics que van escollir aquest estileren dels Angeles, tamb es va cridar West Coast Jazz.

Traducci realitzada

Mainstream. Descriu l'estil adoptat per alguns msics veterans del Swingdurant els anys 50, qui preferieron modernitzar el seu estil en comptes detocar Bop o unirse a bandes de Dixieland, encara que molts ho van fer per asobreviure.

Third Stream. Un terme que descriu una fusi del jazz amb la msicadocta. Els exemples d'aquesta barreja de dos idiomes tan diferents nohan donat gran resultat.

Hard Bop. s una extensi de l'estilo Bop. Les diferncies b siques entre el Hard Bop i l'estil Bopsn v ries: les melodies tendeixen a ser ms simples i freqentment tenen ms Soul ( nima), lasecci r-tmica s ms relaxada i toca amb soltesa, el contrabajista no est obligat a tocar 4/4 (4polsos per comp s: 1234 etc.), i s'utilitzen elements del Gospel (msica religiosa dels Negres)

Free Jaz Jazz s un estil totalment radical. Encara que aquest estil ha estat enfosquit per uns altres des dels`70, s encara una opci viable per als improvisadors, El AvantGarde es diferencia del Free Jazz que elsseus ensembles actuen dintre d'una certa estructura, encara que les improvisacions en general sn igualmentlliures de les regles convencionals. bviament existeixen elements b sics que comparteixen ambds estils,i gran part dels msics identificats com seguidors d'un estil incursionan en l'altre

. Fusi. s un terme usat de tal manera en els ltims 25 anys que gaireb no t significat.Originalment era una barreja de les improvisacions del jazz amb el poder i ritmes del Rock. Quan aquest vaevolucionar i es va tornar ms creatiu i la qualitat musical dels msics rockeros va millorar, i quan moltsjazzistas es van cansar del Hard Bop i no els interessava tocar exclusivament msica AvantGarde o FreeJazz, els jazzistas i rockeros van comenar a intercanviar idees i ocasionalment a unirse.

LOREZ ALEXANDRIAMOSE ALLISONERNESTINE ANDERSONANDREWS SISTERSFRED ASTAIREMILDRED BAILEY

2

POP

Histria

L'art pop va ser un moviment art-stic sorgit a la fi dels anys 1950 a Anglaterra i els Estats Units

Caracteristiques

les seves caracter-stiques sn :

l'ocupaci d'imatges i temes presos del mn de la comunicaci de masses aplicats a les arts visuals.

Subratlla el valor iconogr fic de la societat de consum.

L'art pop s el resultat d'un estil de vida, la manifestaci pl stica d'una cultura (pop) caracteritzada per latecnologia, el capitalisme, la moda i el consumisme.

Estils

Pop comercial (Mainstream) la prominncia comercial del genero s durament criticada, ja quecomunmente s considerat un genero "fr-vol" per solament dedicarse a vendre els seus albumes i nopresentar una veritable aportaci al gnere. La ja esmentada Madonna es vi en els seus inicis donada pergrans campanyes publicit ries, per va anar en el que molts consideraven el seu declivi. El llibre Guinnessdels Rcords va publicar que Madonna s la "Artista Femenina ms Reeixida de Tots els Temps.

Pop independent A aquesta pertanyen totes les agrupacions les companyies discogr fiques de les quals noconten amb grans pressupostos i que per tant no competeixen amb el "mainstream". El seu car cterunderground els confereix cert car cter de culte, que s'incrementa en ocasions amb una l-rica creativa unamica dif-cil d'assimilar en una primera escolta. La creaci musical est enfortida enfront de la promocio la rendibilitat del producte.

Pop electrnic s aquell que s'ha generat amb instruments electrnics i sons digitals. Vegi's: Pet ShopBoys, Maga, Miranda!, Aviador Dro, OBK, Belanova o Fangoria. Pop tradicional es aquell que s'ha generatamb l'estructura musical tradicional : Veu, Guitarra, Baix i Bateria. Vegi's L'Habitaci Vermella,Amaral,The Deesser Lab ...

3

Rock and roll

Carcterestiques

El rock and roll s un gnere musical de marcat ritme, derivat d'una barreja de diversos estils del folklorenordameric . El terme rock and roll va ser utilitzat per primera vegada per Alan Freed, pinchadiscosd'una r dio de Cleveland, que va utilitzar el terme per a titular un programa de r dio. Aquest terme se solreservar per a la primera poca d'aquest estil, mentre que la seva abreviatura, rock, se sol emprar per areferirse a la resta de la histria d'aquest gnere musical, encara que actualment s'est utilitzant m

estilsssss

HotIntonatin: la entonacin sucia (dirtytones), cargada de emocin, se realiza en el canto y lainterpretacin instrumental con apoyaturas, vibratos, trmolos, portamentos, pausas y ruido. Estacaracter-stica se toma del jazz.

OffBeat: todas las desviaciones del pulso regular (beat); esto comprende desde la s-ncopa, que puede estarescrita hasta los ms sutiles rallentando y accelerandi. El Offbeat, aporta el drive (intensidad) y el swing(impulso) caracter-sticos.

Polifon-a: los instrumentos meldicos var-an, adornan y juegan con la melod-a, improvisando enfuncin de la tesitura, estilo y temperamento de la voz del cantante, con lo que se produce heterofon-a ypolifon-a aparente.

La msica rock necesita ser analizada y representada de una manera diferente a toda msica anterior.Aade la apertura cosmopolita de la msica, la variedad de estilo dentro del rock, los movimientos yescuelas simultneas.

El tempo es irregular, porque puede ir desde una cancin lenta, como por ejemplo una balada, hasta unarpida.

Segn los modos y estilos el rock se convirti en hard (duro) o soft (blando), punk o funk, sinfnico opsicodlico, africano o europeo, disco o reagge.

Caracteristicas

Cap destacar que la formaci acadmica que s comuna trobar en els msics progressius els permetabordajes qualitativament ms complexos mitjanant l'ocupaci d'estructures formals i d'una elaboradasintaxi harmnica, al que se suma un particular inters per aspectes t-mbricos i les variacions de tonalitat.Aquests elements, a ms dels usuals ritmes sincopados o juxtaposats , atorguen a la msica la sevapeculiar naturalesa contrastante i imprevisible.

Altra caracter-stica estil-stica molt singular est donada per l'experimentaci r-tmica, que es manifestaen una intensa utilitzaci de mtriques canviants i irregulars. El rock progressiu s el gnere musicalque ha explorat de forma ms sistem tica l'asimetria i l'alternana r-tmica. Pel que fa al contingutl-ricconceptual, el rock progressiu sol distanciarse del rock tradicional quant a estil i tem tiques. Devegades els letristas prefereixen procediments lligats a l'absurd o al surrealisme, o busquen explotar lespropietats purament sensuals, texturals o sonores de les paraules. s habitual aix- mateix l's designificats ambigus, versos lliures i mtrica irregular. Entre els temes ms transitats , es destaquen lespiques fant stiques o de cincia ficci, la recerca espiritual i la cr-tica social o apocal-pticos en

4

Vander Graff Generator o perspectives marxistes com en Henry Cow. Per la seva banda com Magma i Gongvan crear veritables mitologies plasmades a travs d'obres successives, incloent, en el cas de la aprimer,l'ocupaci d'un idioma propi.

5