6 7

Un

ita

t1

Lectura

Unitat 1 Estimat, t’he de deixar

Qualsevol forma de comunicació, com ara una carta, una con-versa telefònica o fins i tot un anunci, pot ser útil per donar for-ma a un text literari. El conte que ara llegiràs n’és un exemple:l’autora ha triat el gènere epistolar, és a dir, li ha donat forma decarta (la paraula epístola prové del llatí i significa ‘carta’).

El gènere epistolar ha estat utilitzat sovint pels escriptors, i finsi tot hi ha novel·les que estan formades per un recull de cartes queels diferents personatges s’adrecen entre ells.

«Estimat, t’he de deixar» és un conte en forma epistolar en quèuna noia, la Paula, escriu una carta de comiat* al seu estimat,un personatge una mica especial. El seu escrit evoca records, sen-timents, imatges… Però alerta, que hi ha sorpresa! Precisamentel joc del doble sentit i la sorpresa final constitueixen la gràcia ila bellesa d’aquest conte.

Estimat, t’he de deixar.Potser podria insinuar-t’ho, mig dir-t’ho, fer-ho de mica en mica…Però em sembla que el millor és deixar-te de manera decidida.

Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques* d’a-cabar una relació*. Podria dir-te que et deixo perquè el nostre amorés impossible o perquè algú s’ha interposat entre nosaltres. Però t’en-ganyaria. I m’estimo més ser-te sincera perquè et tinc massa estima perdir-te mentides.

Senzillament, et deixo perquè vull viure noves experiències, tenirnoves sensacions i fer la meva vida.

Tinc ganes de ser jo mateixa, de fer amics nous, de conèixer genti de veure món.

En la majoria de relacions, quan s’acaben, l’un busca defectes a l’al-tre, com si calgués l’excusa de fer algun retret* o de trobar alguna cul-pabilitat per tenir la valentia de deixar-ho estar.

Jo, si vols que et digui la veritat, encara que volgués, em semblaque no te’n sabria trobar, de defectes.

VOCABULARI

Comiat. Acció que con-sisteix a dir adéu a algú;en aquest cas, és unadéu definitiu, per sem-pre.Romàntiques. Sentimen-tals, passionals, fanta-sioses.Relació. Lligam d’amis-tat o de prometatge en-tre dues persones.Retret. Paraula que esdiu a algú per recordar-licoses que havia fet ma-lament temps enrere.

CONTINGUTS

LECTURA: Estimat, t’he de deixar

LITERATURA: El narrador i el punt de vista

GRAMÀTICA: Els constituents de l’oració

ORTOGRAFIA: Les lletres p/b, t/d i c/g

TIPUS DE TEXTOS: Els elements de la comunicació. El text informatiu

TEMPS VERBALS: Les formes compostes. El perfet d’indicatiu

RACÓ D’INTERNET: Avaluar la informació trobada

PARLEM-NE: Estats físics

5

10

15

OBJECTIUS DIDÀCTICS

Llegir en veu alta un conte en for-ma de carta i identificar-ne els ele-ments més significatius.

Aprendre a distingir l’autor delnarrador i a identificar el punt de vis-ta emprat en una narració.

Reconèixer els constituents del’oració i les intencions comunicati-ves bàsiques.

Practicar l’ortografia de les lle-tres p/b, t/d i c/g a fi de síl·laba ide mot.

Reconèixer els elements bàsicsde la comunicació, aprendre a clas-sificar els textos segons la funciócomunicativa i treballar les propie-tats del text informatiu.

Reconèixer i conjugar el perfetd’indicatiu.

Potser pensaràs que m’han aconsellat les meves amigues i tindràsraó. Però ha estat perquè jo els ho he demanat. No els donis la culpade res, sisplau. És veritat que m’han aconsellat i que m’han dit que nohauria d’anar amb algú tan petit com tu, però vull que sàpigues quela decisió final l’he presa jo i només jo. M’ho he pensat molt, però araja està presa i no em faré pas enrere.

També deuràs pensar que la meva mare m’ha pressionat o m’ha in-fluenciat. Doncs no. Ella no s’hi ha ficat. M’ha deixat fer, i m’ha donatel seu suport en tot moment. Encara que puguis pensar el contrari, niella ni el meu pare no han tingut mai res en contra teu i sempre hanrespectat la nostra relació.

Una cosa que et vull demanar és que, sisplau, no intentis veure’m.Amb això l’únic que aconseguiríem és que la separació encara fos mésdolorosa, lenta i traumàtica*.

Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.Adéu, estimat.Adéu, estimat xumet*.T’he de deixar.T’he de deixar perquè vull ser una nena gran i les nenes grans ja

no en duen, de xumet.Imagina’t com es riurien de mi els nens de l’escola si encara em

veiessin arribar amb tu.Aquests dos anys han estat meravellosos, però la vida continua…

Paula.

P. D.: Sé que la meva germana petita està enamorada de tu, peròno és per això que et deixo.

Et demano, sisplau, que no te’n vagis amb ella. Seria molt dur ha-ver-te de veure cada dia.

HERMÍNIA MAS: «Estimat, t’he de deixar». Dins Avui. Diumenge.

9

Un

ita

t1

LecturaAquests dos anys al teu costat han estat meravellosos. Hem desco-

bert tantes coses junts! Hi ha tantes vivències, tants records bells i dol-ços que associaré a tu. Ara mateix em vénen a la memòria les passeja-des pel Parc de la Ciutadella fins que es feia fosc, les pujades els capsde setmana a Casserres a veure la meva àvia, que ens feia un pastís ambmóres de l’hort i el trobàvem dolcíssim, i ens donava un formatge decabra i un potet de mel de romaní*, o les vacances en aquella casetade pescadors del port de Na Macaret, les primeres que jo feia a la plat-ja i que al teu costat van ser esplèndides i molt relaxants. I podria re-cordar moltes coses més, totes tan boniques…

Però m’estimo més no fer-ho perquè els bons records de vegadessón com les roses oloroses amb tacte de seda, que ens sedueixen ambel seu vellut* i el seu perfum, però ens punxen amb les espines que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi em fa por que em passi això, estimat.

I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tinguésuna punxa clavada, però de mica en mica trobaré el meu lloc. I tu tam-bé trobaràs el teu. N’estic segura.

Em diràs per què t’escric aquesta carta tan llarga, però és que vullque sàpigues que he estat molt bé amb tu. M’has donat alegria, feli-citat, seguretat, calma… i un munt de coses més.

En tot aquest temps que hem estat junts, no m’he trobat mai sola.Tu sempre has estat al meu costat. Sobretot en els moments més durs.No m’has fallat mai. Fins i tot quan em vaig enlluernar* per un altre,em vas saber comprendre i vas estar al meu costat. I això és molt im-portant. Només per aquest sol fet ja t’estaré sempre agraïda.

De vegades em fa la impressió que hem estat junts tota la vida ique no podré viure sense tu. És com si formessis part de mi. És peraixò que encara et demano amb més força que t’apartis del meu camí.

8

Un

ita

t1

Lectura

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

VOCABULARI

Romaní. Arbust aromàtic.Vellut. Teixit suau fet depèls minúsculs.Enlluernar-se. Quedar ad-mirat d’algú a causa dela bellesa o de la gràciaque té.

VOCABULARI

Traumàtica. Que produeixuna ferida o una pertor-bació mental.Xumet. Estri de goma quees posa a la boca delsnadons perquè xuclin.

10 11

Un

ita

t1

Un

ita

t1

LecturaLectura

A C T I V I T A T S

Comprensió lectora

1.1. El tema és la idea central que l’autor o l’au-tora ens vol fer arribar a través del text que escriu.Quina de les expressions següents expressa millorel tema del conte que has llegit?a) El problema d’un amor impossible.b)La superació d’una etapa en el creixement d’un

infant.c) La confessió d’un desengany amorós.

1.2. L’autora, Hermínia Mas, en la creació d’a-quest conte ha utilitzat la figura retòrica de la per-sonificació. Aquest joc literari consisteix a atribuirqualitats i accions pròpies de les persones als ani-mals o a les coses.a) Per què ens fa la impressió que la Paula és una

noia més aviat gran i no ens adonem que és unanena petita de dos anys fins que no arribem alfinal de la carta?

b)A qui pensaves que escrivia, la Paula? Per què?c) Quina és la sorpresa final? A què creus que és

deguda?

1.3. Reconstrueix un dels fragments del conte enquè la Paula reconeix les qualitats del xumet:

En tot aquest temps que hem estat … no m’he tro-bat mai … Tu … has estat al meu … Sobretot enels moments més … No m’has fallat mai. Fins i totquan em vaig … per un altre, em vas saber …

1.4. Ara, indica les tres qualitats humanes que laPaula reconeix al xumet: entusiasme, fidelitat, dis-creció, companyia, prudència, comprensió.

1.5. Quin és el motiu més important que té laPaula per decidir-se a abandonar el xumet?a) Hi ha trobat més defectes que no pas qualitats.b)Els pares l’han pressionada perquè l’abandonés.c) Té ganes de ser ella mateixa, de fer amics nous

i de conèixer món.

d)Les seves amigues li han aconsellat que l’aban-doni.

1.6. El motiu que has escollit en l’activitat ante-rior, què significa per a la Paula?a) Que ha trobat unes altres coses que li fan més

companyia.b)Que s’ha fet gran i, per tant, més autosuficient.c) Que té por que els seus nous amics i amigues

se’n burlin.

1.7. Què representa per a la Paula la decisió d’a-bandonar el xumet?

Paraules i expressions

1.8. Per descriure com són els seus records, laPaula utilitza una comparació: «Els bons recordssón com les roses oloroses amb tacte de seda»(línies 28 i 29).

Reconstrueix el fragment en què la Paula ex-plica les característiques de les roses que, segonsella, són compartides pels bons records.

Els bons records són com les roses ... amb ... de seda,que ens ... amb el seu vellut i el seu ..., però ens ... ambles espines que se’ns ... a la pell i no ens deixen ...

1.9. Seguint la tècnica de la comparació que hemvist en l’activitat anterior, escriu al quadern qua-tre comparacions lliures (inventades per tu, comsi fossis l’autora del conte) a partir d’aquests ele-ments:a) Per a la Paula, el xumet era com ..., que ...b)Per a la Paula, les vacances en aquella caseta de

pescadors eren com ..., que ...

1.10. La llengua popular ha convertit algunescomparacions en locucions fixes: són les compa-racions lexicalitzades, és a dir, comparacionsque pertanyen al fons comú de la llengua: tots elsparlants les coneixen i les poden utilitzar.

A partir dels elements següents, forma compa-racions lexicalitzades i escriu-les al quadern. Perexemple: fosc com la gola del llop.

foscpelatvellalt durnet contentllargsolfresc

1.11. Inventa’t tres situacions en què puguis uti-litzar algunes de les comparacions lexicalitzadesde l’activitat anterior. Per exemple: Aquest carreróés molt estret i no hi ha cap fanal que l’il·lumini. Ésfosc com la gola del llop.

1.12. Substitueix les paraules destacades de lesfrases següents per una d’aquestes expressions ofrases fetes:

a) La Paula ha decidit dir al xumet un adéu defi-nitiu.

b)Segurament que, quan era més petita, la Paulaploriquejava per aconseguir que li donessin elxumet.

c) Quan la Paula va comunicar a la seva mare laseva decisió, aquesta va preferir no intervenir-hi;tanmateix li va manifestar la seva conformitat.

d)La Paula, malgrat la situació difícil en què estrobava, va tenir valor i va tirar endavant.

e) Quan algunes parelles decideixen abandonar laseva relació, es reprotxen coses passades mútua-ment.

Expressió personal

Expressió escrita

LA CARTA DEL XUMET A LA PAULA

1.13. Escriu la carta de resposta que el xumetadreçaria a la Paula. Per fer-ho, cal que et posis enel seu lloc i que assumeixis el seu punt de vista:pensa que es tracta d’un objecte amb unes carac-terístiques molt especials.

El cos de la carta hauria de tractar aquests as-pectes:a) l’agraïment per la sinceritat de la Paula;b) la reacció del xumet (pot ser de comprensió o

d’incomprensió respecte als motius que exposala Paula);

c) alguna referència als records de les bones esto-nes o dels moments difícils compartits;

d)algun comentari sobre l’actitud de les amiguesi dels pares de la Paula;

e) la resposta definitiva a les peticions de la Paula.

Expressió oral

COMUNICAR UNA DECISIÓ

1.14. En parelles, simuleu una conversa telefònicaen què l’un comunica a l’altre que ha decidit tren-car les relacions i que, per tant, desitja distanciar-se’n tant com sigui possible. L’altre, en canvi, in-tentarà fer-li veure que les seves raons no són sufi-cients, que la relació es pot recompondre si tots doses comprometen a canviar certes actituds.

Prepareu prèviament el guió i, després, esceni-fiqueu-lo davant els companys i les companyes declasse.

com

una sola de sabataun sant Paula gola del llopl’anar a peuuna canyaun dia sense paun mussoluna rosaunes pasqüesuna patena

Donar suport Ajudar, defensar, manifestar con-formitat. SIN: Fer costat.

Fer retrets Reprotxar, reprovar, manifestardesaprovació.

Fer el cor fort Tenir valor, actuar amb valentia en una situació difícil.

Engegar-ho a passeig

Abandonar una activitat o unarelació.

Ficar-s’hi Intervenir en una cosa.

Bon vent i barcanova

Fer el ploricó

Fórmula de comiat de caràcter definitiu.

Ploriquejar per tal d’aconseguiralguna cosa, somicar.

Fixa’t en la veu narrativa d’aquest fragment d’un conte narrat desd’un punt de vista extern:

El punt de vista intern

Parlem de punt de vista intern quan l’angle de visió està situat en unpunt interior de la narració, ja que el narrador és un personatge queparticipa en la història que conta; és un narrador actor que coneix la his-tòria de manera parcial o limitada i, per tant, ens explica els fets en fun-ció d’allò que sap i veu en cada instant. Dins el punt de vista intern, po-dem distingir dos tipus bàsics de narrador:

– Narrador protagonista: és el narrador que coincideix amb el per-sonatge principal (protagonista dels fets), ja que es converteix en el cen-tre de la narració.

– Narrador testimoni: és un personatge secundari que, des del seupunt de vista, descriu els fets que li han passat a un altre personatge pro-tagonista.

Com que el narrador intern explica una història viscuda o presen-ciada per ell mateix, és lògic que ens parli en primera persona (jo) i quela valoració que faci dels esdeveniments i dels altres personatges siguiparcial i subjectiva.

Fixa’t en la veu narrativa d’aquest fragment d’un conte narrat desd’un punt de vista intern:

1. El narrador i el punt de vistaQuan un escriptor o una escriptora fa el projecte d’escriure una obra nar-rativa, ja sigui un conte ja sigui una novel·la, una de les primeres coses queha de decidir és qui serà el narrador i quin serà el seu punt de vista.

1.1. L’autor i el narrador

Si tenim en compte que una narració literària és la creació d’una histò-ria de ficció, que neix de la imaginació de l’autor, hem de convenir queel narrador (aquell que representa que ha viscut, ha presenciat o almenysha conegut aquesta història) és també un personatge de ficció, creat perl’autor per complir la funció narrativa d’explicar-nos la història. Per això,hem de diferenciar entre autor i narrador: l’autor és una persona real quees dedica a escriure; el narrador, en canvi, és un personatge inventat perfer de mitjancer entre l’autor i el lector en la comunicació literària. El nar-rador, doncs, és la veu narrativa que conta la història de ficció.

1.2. El punt de vista

El punt de vista és l’angle de visió des del qual són narrats els fets; el punton se situa el narrador per observar, valorar i contar la seva història. Engeneral, podem diferenciar dos punts de vista bàsics: el punt de vistaextern i el punt de vista intern.

El punt de vista extern

Parlem de punt de vista extern quan l’angle de visió està situat en unpunt exterior de la història i el narrador explica els fets des de la dis-tància. En aquest cas, el narrador no és cap personatge; és una veu anò-nima que no participa en la història. Dins el punt de vista extern, po-dem distingir dos tipus bàsics de narrador:

– Narrador omniscient: és un narrador que té una visió panoràmicamolt àmplia, ja que es desplaça d’un personatge a un altre amb absolutallibertat, ho veu tot, coneix el passat, el present i el futur, té la facultat deser sempre a tot arreu i ho sap tot sobre els personatges: té accés als seuspensaments i als seus sentiments.

– Narrador observador: és un narrador que es limita a descobrir elque veu des de l’exterior, per això no pot reproduir els pensaments ni elssentiments dels personatges si ells no ho diuen directament en presèn-cia seva; només sap allò que observa.

Com que el narrador extern explica una història de la qual ell no és unpersonatge, és lògic que ens parli en tercera persona (ell / ella) i que la va-loració que faci dels esdeveniments i dels personatges sigui més objectiva.

12 13

Un

ita

t1

Un

ita

t1

LiteraturaLiteratura

Per arribar fins aquí, el caçador ha hagut de llevar-se molt d’hora.Després d’aparcar el tot terreny davant d’una benzinera, ha caminat du-rant una llarga estona per un camí que, a mesura que s’allunyava de lacivilització, s’anava estretint fins a desaparèixer. De tant en tant, ha ai-xecat la mirada per orientar-se, però en cap moment no ha deixat de pen-sar en la presa. Mentalment, ha repetit l’escena que l’obsessiona des defa dies: la bèstia, que apareix de sobte, i el gest estudiat de prémer el ga-llet i fulminar-la d’un tret.

SERGI PÀMIES: «La bèstia». Dins L’últim llibre de Sergi Pàmies. Quaderns Crema.

Vaig haver de morir-me per saber si m’estimaven. En vida, mai no vaigser gaire popular, i això em va crear un problema que vaig combatre ambmolta disciplina i poc èxit. A casa, si jo no iniciava la conversa, ni elsfills ni la dona no sentien la necessitat de dir-me ase ni bèstia més enllàdels comentaris estrictament funcionals. A la feina, quan em posava ma-lalt, ningú no em trobava a faltar. Per això no em van sorprendre les re-accions que va produir la meva mort.

SERGI PÀMIES: «L’altra vida». Dins Si menges una llimona sense fer ganyotes. Quaderns Crema.

Com que el narrador ésun personatge de fic-ció, l’autor pot decidirsaltar la frontera de larealitat i fer que siguiun infant (com en eltext de la lectura), unmort (com en el conte«L’altra vida» de SergiPàmies) o, fins i tot, unanimal o un objecte(com sol passar en al-guns contes infantils).

15

Un

ita

t1

Gramàtica

2. Els constituents de l’oracióUna oració és un conjunt de paraules que forma una unitat de comu-nicació amb sentit complet. Perquè això sigui possible, normalment calla presència de dos constituents bàsics: un sintagma nominal per de-signar l’element del qual parlem (el subjecte) i un sintagma verbal perexpressar allò que diem del subjecte (el predicat). Per exemple:

A més a més, les oracions poden ser afirmatives (M’ha deixat fer) onegatives (Ella no s’hi ha ficat).

El SN que fa de subjecte i el verb del predicat sempre han de con-cordar en persona gramatical i nombre, és a dir, si el verb presenta la 1a persona del singular (caço), el subjecte només podrà ser una formade 1a persona del singular (jo); si el verb presenta la 2a persona del plu-ral (caceu), el subjecte només podrà ser una forma de 2a persona del plural (vosaltres); si el verb presenta la 3a persona del plural (cacen),el subjecte només podrà ser una forma de 3a persona del plural (ells, elles,els gats, les hienes...), etc.

2.1. Els sintagmes

Utilitzem la paraula sintagma per designar un grup de paraules queforma una unitat que és més petita que l’oració. Per exemple: el grup«el gat negre» forma un sintagma perquè és tot el grup el que designaun animal determinat del qual volem parlar; d’altra banda, el grup «hacaçat un ocell» forma un altre sintagma, ja que és tot el grup el que de-signa l’acció que realitza l’animal del qual parlem. Així doncs, cada sin-tagma forma una unitat de significat i, com hem vist abans, també unaunitat de funció (subjecte o predicat).

Els sintagmes estan formats per diverses paraules, però en cada sin-tagma n’hi ha una que és més important que les altres. Aquesta consti-tueix el nucli del sintagma i és la que dóna nom al conjunt. Així doncs:

El gat negreSN [subjecte]

oració

ha caçat un ocell.SV [predicat]

Recorda

Segons la intenció co-municativa de l’emis-sor del missatge, lesoracions es classifi-quen en quatre moda-litats bàsiques:– L’oració enunciativaes fa servir per donara conèixer un fet o unesdeveniment (La me-va germana petita estàmolt enamorada de tu).– L’oració interrogati-va s’utilitza per ex-pressar una pregunta(Per què t’escric aques-ta carta tan llarga?).– L’oració exclamativas’empra per expressarun sentiment, una emo-ció o un desig (Hemdescobert tantes cosesjunts!).– L’oració exhortativas’usa per donar ordres,prohibir o aconsellar (Nointentis veure’m).

1.3. El narrador en les obresautobiogràfiques

No totes les obres narratives expliquen històries de ficció. Quan un au-tor o una autora narra la seva pròpia vida, diem que fa una obra auto-biogràfica. En aquest cas, podem dir que l’autor esdevé, alhora, narra-dor i protagonista de la seva obra.

Dins el gènere autobiogràfic, podem diferenciar dos tipus d’obres: eldiari personal o dietari, en què l’autor anota els fets de cada dia i elspropis pensaments, i les memòries, en què l’autor escriu les vivènciesque ha tingut durant un període més o menys llarg de la seva vida.

14

Un

ita

t1

Literatura

A C T I V I T A T S

1.15. Llegeix el fragment del conte «La bèstia»que hi ha a la pàgina anterior i, després, contestaaquestes preguntes:a) El narrador del conte n’és també el protagonis-

ta? Justifica la resposta.b)En quin fragment del text podem observar el

caràcter omniscient del narrador? Raona la res-posta.

c) En quina persona es narra la història? Quinessón les paraules que ens ho indiquen?

d)Quin és el punt de vista (intern o extern) delnarrador en aquest fragment?

1.16. Llegeix el fragment del conte «L’altra vida»que hi ha la pàgina anterior i, després, contestaaquestes preguntes:a) El narrador del conte és Sergi Pàmies? Justifica

la resposta.b)Hi ha alguna característica en el narrador que

fa que la història sigui de ficció, és a dir, in-ventada per l’autor?

c) En quina persona es narra la història? Quinessón les paraules que ens ho indiquen?

d)Quin tipus de narrador conta aquesta història: unnarrador protagonista o un narrador testimoni?

1.17. Llegeix els textos següents i digues quin ésun fragment d’un diari i quin, un fragment d’u-nes memòries. Raona la resposta.

Dissabte, 20 de juny de 1942Fa uns quants dies que no he escrit res. Trobo queem fa una impressió estranya això d’expressar elsmeus pensaments perquè em sembla que ni a mi nia ningú interessaran les confidències d’una col·le-giala de tretze anys.

ANNA FRANK

Jo vaig néixer a les nou quarts de deu de la nit deldia 5 de març de 1894. El part no oferí complica-cions i tot va anar com una seda.

Amb les balances del senyor Musté i Peri em va-ren pesar; diuen que feia sis quilos. A mi em semblaexcessiu, i he de suposar que el senyor Musté teniaunes balances que estafaven el pes als clients.

JOSEP M. DE SAGARRA

1.18. Creus que tant les memòries com el diaripertanyen al gènere autobiogràfic? Per què?

1.19. Pensa en un dia que hagi estat especial pera tu. Anota’n els fets i els teus pensaments, comsi escrivissis una pàgina del teu diari.

1.20. Explica el que recordes de les vivències deles vacances d’estiu quan eres un nen o una nena.Fes-ho com si escrivissis les teves memòries.

Nucli del sintagma Tipus de sintagma

nom

verb

adjectiu

adverbi

sintagma nominal (SN)

sintagma verbal (SV)

sintagma adjectival (SAdj)

sintagma adverbial (SAdv)

A primer curs, vam estudiar detingudament les categories dels noms,els adjectius, els determinants i els verbs. Aquest curs estudiarem les al-tres categories: els pronoms (unitat 2), els adverbis (unitat 3), les prepo-sicions (unitat 4), les conjuncions (unitat 5) i les interjeccions (unitat 6).

2.3. Les funcions sintàctiques

Parlem de funcions sintàctiques quan volem indicar les relacions gra-maticals que s’estableixen entre els elements d’una oració o d’un sintag-ma. Com hem vist abans, la funció que correspon al sintagma nominalque concorda amb el verb és la de subjecte; i la funció que correspon alsintagma verbal és la de predicat. Aquestes són les funcions dels dosconstituents bàsics de l’oració.

Les funcions dels elements del SN

El nom és la paraula més important del sintagma nominal; per això diemque n’és el nucli. Els altres elements fan les funcions d’especificador (eldeterminant que va davant el nom) o de complement del nom (l’ad-jectiu o el sintagma preposicional que va darrere el nom). Per exemple:

Les funcions dels elements del SV

El verb és la paraula més important del sintagma verbal; per això diemque n’és el nucli. Els altres elements fan la funció de complement delverb [CV]. Per exemple:

17

Un

ita

t1

GramàticaFixa’t en els exemples següents:

Els sintagmes que van introduïts per una preposició (a, de, en, amb,per...) s’anomenen sintagmes preposicionals (SPrep). Per exemple:

2.2. Les categories lèxiques o gramaticals Les paraules es classifiquen en nou categories lèxiques o gramaticals:

16

Un

ita

t1

Gramàtica

sintagma nominal

aquest cotxe vermellDet N Adj

[Esp] [nucli] [CN]

sintagma verbal

regalarem unes arracades a la Glòria ben aviatV SN SPrep SAdv

[nucli] [CV 1] [CV 2] [CV 3]

sintagma nominal

un accident de trànsitDet N SPrep

[Esp] [nucli] [CN]

SN

una armilla antibalesDet N Adj

SPrep

1. Els noms (osubstantius)

Són paraules que designen persones, animals,coses o idees abstractes. Poden ser comuns opropis.

La majoria són variables en funció del nombre(aigua, aigües) i uns quants també en funciódel gènere (gos, gossa, gossos, gosses).

2. Els adjectiusSón paraules que designen característiquesque es poden atribuir a un nom.

La majoria són variables i concorden amb elnom (jersei gris, jaqueta grisa, mitjons grisos,sabates grises).

3. Els determinantsSón paraules que van davant del nom per pre-sentar-lo, identificar-lo o quantificar-lo.

La majoria són variables i concorden amb elnom (un dia, el dia, el primer dia, pocs dies).

4. Els pronomsSón paraules de significat ocasional perquè laseva funció és la de substituir-ne d’altres decaràcter substantiu, adjectiu o adverbial.

Generalment són variables: presenten formesdiferents segons la persona gramatical i la fun-ció sintàctica (A ella no li diguis res; i no la mo-lestis més. No hi vol anar).

5. Els verbsSón paraules que designen accions, processoso estats.

Són variables i es conjuguen en funció delmode, el temps, la persona i el nombre (vinc,maduraven, estarà).

6. Els adverbisSón paraules que expressen temps, lloc, ma-nera o grau. Poden modificar un verb, un adjec-tiu, un altre adverbi o tota una oració.

Són invariables i alguns tenen forma de locu-ció (vine aviat; puja a dalt; camina lentament,molt tranquil, massa a poc a poc).

7. Les preposicionsSón paraules que uneixen i relacionen duesparaules o dos sintagmes. La seva funció ésla de subordinar un element a un altre.

Són invariables i algunes són febles o àtones(mal de queixal; pa amb tomàquet; només pen-sa en ell); algunes tenen forma de locució (viudavant de casa).

8. Les conjuncions

9. Les interjeccions

Són paraules que uneixen i relacionen dosmots o dos sintagmes de la mateixa categoriasintàctica o bé dues oracions coordinades osubordinades.

Són paraules que equivalen a una oració i ex-pressen l’actitud del parlant, o estableixen unacomunicació entre el parlant i l’oient.

Són invariables i ens permeten coordinar (moltbonic però molt car; canta i balla) o bé subordi-nar (crec que no vindrà; no vindrà perquè no estroba gaire bé).

Són invariables i algunes tenen forma de locució(oi?; Això rai!). Solen introduir les oracions ex-clamatives (Ai, quin ensurt que he tingut!).

de seda naturalPrep N Adj

SAdj

molt agradableAdv Adj

SV

aviat collirem cireresAdv V N

SAdv

bastant malamentAdv Adv

SPrep

amb aigua saladaPrep N Adj

Recorda

Els determinants esclassifiquen en vuit clas-ses: els articles (elpont), els demostratius(aquesta casa), els pos-sessius (els nostres fa-miliars), els numerals(tres-cents anys; segonaporta), els quantitatius(força fred), els indefi-nits (qualsevol dia), elsinterrogatius (quin diavindràs?) i els exclama-tius (quina sorpresa!).

Els complements del verb no són tots iguals, sinó que tenen diferentsgraus d’importància. Per això es classifiquen en sis grups:

En les unitats 8 i 9 estudiarem amb més deteniment aquests com-plements verbals.

18 19

Un

ita

t1

Un

ita

t1

GramàticaGramàtica

1.23. Contesta aquestes preguntes:a) Què és el nucli d’un sintagma? b)Quina és la part del sintagma que dóna nom al

conjunt? c) Per què diem que un determinat grup de pa-

raules formen un SN, un SAdj o un SAdv?

1.24. Digues quin tipus de sintagma (SN, SV,SAdj, SAdv o SPrep) és cadascun dels sintagmesdestacats en negreta.a) La separació encara seria més dolorosa.b)Els nens de l’escola es riurien de mi.c) Els bons records són com les roses oloroses.d)La meva germana està enamorada de tu.e) He estat molt bé amb tu.

1.25. En parelles. Demaneu al company o la com-panya de taula que identifiqui la classe de categorialèxica a partir de les característiques que en dieu. Perexemple:PREGUNTA: Quines són les categories lèxiques varia-bles que designen característiques que es poden atri-buir a un nom?RESPOSTA: Els adjectius.

Activitats escrites

1.26. Analitza les oracions següents seguintaquest exemple:

a) El pare i la mare sempre han respectat la nos-tra relació.

b)Aquelles vacances van ser molt relaxants.c) Tu sempre has estat al meu costat.d)La decisió final l’he presa jo.e) Com es riurien de mi els nens de l’escola!

1.27. Analitza cadascuna de les paraules destaca-des en negreta (categoria, gènere i nombre; per-

sona i temps) seguint aquests exemples:meva: determinant possessiu, femení singular.està: verb, 3a persona del singular del presentd’indicatiu (verb estar).

La meva germana petita està enamorada de tu,però no és per això que et deixo. Ei!, que m’ho hepensat molt, i no em faré pas enrere.

1.28. Analitza els sintagmes nominals següents se-guint aquest exemple:

a) la decisió final b) aquesta carta tan llargac) un potet de mel d) els nens de l’escola

1.29. Analitza els sintagmes verbals següents se-guint l’exemple que tens a continuació (potsguiar-te per mitjà de preguntes com les següentsper identificar els complements verbals: què es-criu? [CV 1]; a qui escriu? [CV 2]).

a) feia un pastís de móres a la néta (què feia?; a quiel feia?)

b)he demanat consell a les meves amigues (què hedemanat?; a qui n’he demanat?)

c) hem descobert tantes coses junts! (què hem des-cobert?; com les hem descobert?)

d)he estat molt bé amb tu durant molt de temps(com he estat?; amb qui he estat molt bé?; quanhe estat molt bé amb tu?)

1.30. Determina quina classe de complementsverbals són els que apareixen en els sintagmes ver-bals de l’activitat anterior: [CD], [CI], [CPred],[CC]. Consulta el quadre de la pàgina 18 en casde dubte.

El gat negreSN [subjecte]

oració

ha caçat un ocell.SV [predicat]

la meva germana petitaDet N Adj

[Esp] [nucli] [CN]

escriu una carta al xumetV SN Sprep

[nucli] [CV 1] [CV 2]

sintagma verbal

Complementdirecte (CD)

Designa l’objecte sobre el qual recau l’acciódel verb.

Hem de pintar el menjador.[CD]

Complement indirecte (CI)

Designa la persona destinatària que rep algu-na cosa o la persona que experimenta la situa-ció designada pel verb.

He regalat això a en Xavier.[CI]

A mi m’agraden els peixos.[CI]

Complement de règim verbal (CRV)

Complement circumstancial(CC)

Designa l’objecte principal d’un verb que exi-geix una determinada preposició (a, de, en,amb...).

Designa la circumstància de manera, de lloc,de temps, etc., en relació amb la situació ex-pressada pel verb.

Juguen a bàsquet.[CRV]

Es conforma amb qualsevol cosa.[CRV]

Ens hem trobat a la piscina.[CC]

Complement atributiu (CAtr)

Designa una característica atribuïda al subjec-te amb els verbs ser, estar o semblar.

L’Eloi és molt simpàtic.[CAtr]

Complement predicatiu (CPred)

Designa una característica atribuïda al subjec-te o al CD amb un verb que no és ni ser ni es-tar ni semblar.

L’Eloi s’ha tornat molt simpàtic.[CPred]

He trobat l’Eloi molt canviat.[CPred]

A C T I V I T A T S

Activitats orals

1.21. Completa els anunciats següents triant, encada cas, l’opció adequada. a) Una oració és una unitat ... (de comunicació /

d’acció) amb sentit ... (figurat / complet).b)Els dos constituents bàsics de l’oració són el

sintagma ... (adjectival / nominal / adverbial)que designa l’element del qual parlem, que fala funció de ... (predicat / subjecte); i el sintag-ma ... (preposicional / adjectival / verbal) que ex-pressa allò que diem del subjecte, que fa la fun-ció de ... (predicat / complement predicatiu).

c) Un sintagma és constituït per un grup de ...(morfemes / paraules) que forma una unitat queés més petita que ... (l’oració / la locució). Cadasintagma constitueix una unitat de ... (signifi-cat / lloc) i una unitat de ... (temps / funció).

d)El SN que concorda amb ... (persona / gènere) iamb ... (temps / nombre) amb el verb és el ...(complement directe / subjecte) de l’oració.

1.22. Digues quin és el SN que fa de subjecte enles oracions següents. Si no hi apareix explícit, ex-pressa’l amb un pronom personal (jo, tu...).

a) Estimat, t’he de deixar.b)Hem descobert tantes coses junts!c) La meva àvia ens feia un pastís amb móres de

l’hort dolcíssim.d)Els bons records de vegades són com les roses

oloroses amb tacte de seda.e) M’has donat alegria, felicitat, seguretat, cal-

ma...f ) Les nenes grans ja no en duen, de xumet.g) La meva germana petita està enamorada de tu.

3.2. L’emmudiment de les lletres d i t finals

Excepte en alguns parlars (valencià i balear), les lletres d i t no es pro-nuncien en paraules que acaben en -nd, -nt o -lt; per tant, en aquestscasos diem que la d i la t són lletres mudes. Vegem-ne uns quants casos:

3.3. Les formes tan i tant

Tot i que, en general, pronunciem de la mateixa manera les paraules tan itant, cal tenir en compte que cal diferenciar-les, ja que tenen usos diferents:

3.4. Les formes quan i quant

També cal diferenciar les paraules quan i quant perquè s’usen diferent-ment:

21

Un

ita

t1

Ortografia

20

Un

ita

t1

Ortografia

Noms

estand brillantdividend detergentinsult laberint revolt conjunt

Adjectius

fecund constantprofund contentmalalt distintocult adjunt

Adverbis

constantmentmalamentnormalmentpobrament

Gerundis

cantantperdentdormintservint

tan

Utilitzem la forma tan per indicar el grau d’un adjectiu od’un adverbi:És tan simpàtic!Ella és tan intel·ligent com tu.No vagis tan lentament.Corro tan de pressa com puc.

tant

quan

Utilitzem la forma quan per introduir unaexpressió de temps (en un moment de-terminat). Per exemple:Quan hagis acabat, endreça l’habitació.Quan vindràs?

Utilitzem la forma quant (flexió: quant,quanta, quants, quantes) per referir-nos auna quantitat (quina quantitat). Perexemple:Quant t’ha costat això?Quant de temps sense veure’ns!

quant

Utilitzem la forma tant per indicar el grau d’un verb o d’unnom:No corris tant!No hi posis tant pebre.Ja corre tant com jo.

I també en conjunts com tant com, tant sí com no, pertant, tant de bo, tant per tant i d’altres de semblants.

Acaben en -nd les pa-raules dividend (nom-bre que s’ha de divi-dir per un altre), su-mand (nombre ques’ha de sumar a un al-tre), minuend (nombredel qual s’ha de res-tar un altre) i subtra-hend (nombre que esresta del minuend).

3. Les lletres p/b, t/d i c/gLa pronúncia ens permet diferenciar clarament la lletra p (pany) de la lletrab (bany) a començament de síl·laba, però no passa el mateix quan aquesteslletres apareixen a final de paraula (esquerp, superb) o a final de síl·laba (apte,dissabte). A final de paraula o de síl·laba, la lletra b sona igual que la p.

De manera semblant, la t i la d, les diferenciem clarament a comen-çament de síl·laba (tos, dos); en canvi, a final de paraula (set, fred) o desíl·laba (potser, adquirir) sonen igual.

Finalment, amb la c i la g ens trobem amb el mateix fenomen: les di-ferenciem a començament de síl·laba (cas, gas), però les pronunciemigual a final de paraula (arc, llarg) o de síl·laba (dracma, magma).

3.1. Normes d’ortografia

Per escriure correctament les lletres p/b, t/d i c/g a final de paraula o desíl·laba, cal conèixer les normes següents:

NORMA 1Darrere d’una vocal tònica s’escriuen les lletres p, t i c,encara que hi hagi paraules de la mateixa família ques’escriguin de manera diferent:llop (encara que el femení sigui lloba)humit (encara que el femení sigui humida)amic (encara que el femení sigui amiga)

NORMA 2Darrere d’una vocal àtona s’escriu la mateixa lletra queaparegui en el femení o en una paraula derivada:àrab (amb b com Aràbia) príncep (amb p com principat)pàl·lid (amb d com pàl·lida) dipòsit (amb t com dipositar)càstig (amb g com castigar) músic (amb c com música)

NORMA 3Darrere d’una consonant s’escriu la mateixa lletra queaparegui en el femení o en una paraula derivada:superb (amb b com upèrbia) serp (amb p com serpent)covard (amb d com covardia) desert (amb t com desèrtic)alberg (amb g com albergar) remolc (amb c com remolcar)

EXCEPCIONSNo segueixen la norma 1 les paraules següents:– Acaben amb b: adob, club, cub i tub– Acaben amb d: fluid, fred, sud i els noms femenins aca-bats en –itud o -etud (solitud, lentitud, quietud...)– Acaben amb g: mag, demagog i pedagog

EXCEPCIONSNo segueixen la norma 2 les paraules següents:ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, mànec, prés-sec, rònec i tràfec (que s’escriuen amb c malgrat que lesaltres formes de la família corresponent s’escriguin ambg: ànega, aràbiga, carregar, esparreguera, fastiguejar, ferés-tega, manegar, presseguer, rònega i trafegar)

EXCEPCIONSS’escriu amb c la primera persona del present d’indicatiud’alguns verbs:vinc (malgrat vingui, vingués...)comprenc (malgrat comprengui, comprengués...)conec (malgrat conegui, conegués...)

Ortografia de les lletres p/b, t/d i c/g a final de paraula

Ortografia de les lletres p/b, t/d i c/g a final de síl·laba

NORMA 4Quan hem d’escriure p/b, t/d i c/g a final de síl·laba –però no de paraula–, ens hem de fixar en el context on apareixen.En general, ens podem guiar per aquests aplecs consonàntics:

-bt- dubte, dissabte, subtil, de sobte-bd- cabdal, cabdell, cabdill-bs- absent, obscur, absolut-bj- subjecte, objecte-pt- escriptor, escriptura, captiu, captivar,

apte

-dd- addicte, addicció-dv- advocat, advocar

-tm- setmana, sotmetre-tll- espatlla, ametlla,

butlletí

-gm- augment, augmentar-gn- digne, regnar, sagnar, signar, cognom-gg- suggerir, suggeriment

-cc- accent, accelerar, succés, acceptar-ct- tracte, tractar, adjectiu

En cas de dubte, caldrà consultar el diccionari.

23

Un

ita

t1

Ortografia

22

Un

ita

t1

Ortografia

c) Les vacances a la pla...ja van ser esplèndides imol... relaxan...s.

d)M’has dona... alegria, felicita..., segureta..., cal-ma; i un mun... de coses més.

e) És verita... que m’han aconsella... i que m’handi... que no hauria d’anar amb algú tan... peti...com tu.

1.38. Completa les paraules següents amb la lle-tra adequada (p/b, t/d o c/g). Aplica la norma 4.un o...jecte decoratiu una su...venció estatalla primera o...ció un resultat ò...timun escri...tor de contes un a...vocat competentuna a...mosfera neta un transa...lànticel dret d’a...missió el document a...juntun noi a...lètic un co...nom poc freqüentl’au...ment de preus un su...cés inexplicableun re...nat molt llarg sens du...teel metge de ca...çalera un pla molt su...gestiuun pa...te secret circumstàncies a...verses

1.39. Completa les paraules de la columna de l’es-querra amb p o b i relaciona-les, d’acord amb elsignificat, amb les corresponents de la columna dela dreta. Aplica la norma 4.ca...dell presonerca...tiu dirigentca...dill bola de filcri...ta prescripciórece...ta capellaca...dal enganyóssu...jectiu principalca...ciós personal

1.40. Utilitza les paraules tan i tant per comple-tar aquestes frases.a) Farem la sortida ... si plou com si neva.b)No havia vist mai un animal ... ferotge.c) No hi posis ... vinagre, a l’amanida.d)No t’amoïnis; la ferida no és ... greu com sembla.e) El conferenciant parlava ... de pressa que era

impossible agafar apunts.f ) Estic cansat; no corris ...g) Tu creus que ens en sortirem? ... de bo!

h)–Ha plogut ...! –Deus voler dir: «Ha plogut ... poc!»

1.41. Utilitza les paraules quan i quant per com-pletar aquestes frases.a) Encara no sabem ... ens donaran les claus del pis.b)A ... puja tot plegat?c) ... temps necessites?d)Fins ... us quedareu?e) Fes-ho ... et vagi bé.

Dictats per preparar

RecordsAquests dos anys al teu costat han estat meravellosos.Hem descobert tantes coses junts! Hi ha tantes vi-vències, tants records bells i dolços que associaré a tu.Ara mateix em vénen a la memòria les passejades pelParc de la Ciutadella fins que es feia fosc, les puja-des els caps de setmana a Casserres a veure la mevaàvia, que ens feia un pastís amb móres de l’hort i eltrobàvem dolcíssim, i ens donava un formatge de ca-bra i un potet de mel de romaní, o les vacances enaquella caseta de pescadors del port de Na Macaret,les primeres que jo feia a la platja i que al teu cos-tat van ser esplèndides i molt relaxants.

HERMÍNIA MAS: «Estimat, t’he de deixar».

Dins Avui. Diumenge (fragment de la lectura).

Pastís de fruites del boscComenceu estirant la pasta de full amb un corró iuna mica de farina perquè no s’enganxi. Després ta-lleu la pasta a rectangles i poseu-la a la safata peranar al forn, punxeu-la una mica i enforneu-la du-rant 20 minuts a 140º. Quan la tingueu freda, es-campeu-hi la melmelada de gerds pel damunt.Servirà de base perquè s’hi enganxin les altres frui-tes. Primer poseu-hi els maduixots tallats per la mei-tat, i després els gerds i les maduixetes. Escampeu-hi una mica de sucre glaç pel damunt i acabeu-hod’omplir amb les fruites. Poseu-hi les groselles i lesmóres al final, així hi donaran més brillantor.

Cuines. TV3 (adaptació).

A C T I V I T A T S

1.31. D’acord amb les normes 1, 2, i 3, forma elmasculí de cada un dels adjectius destacats següents:una gata esquerpa / un gat ... una mansió superba / un palau ... la cara pàl·lida / el rostre ...una dona esvelta / un home ...la camisa humida / el jersei ... una pel·lícula avorrida / un espectacle ...una vella sorda / un vell ... una ferida profunda / un son ...una persona rígida / un home ... una nena eixerida / un nen ...una dona poruga / un home ... una tasca feixuga / un treball ... una medicina amarga / un xarop ... una obra fantàstica / un dia ...

1.32. Tenint en compte les tres normes anteriors,forma la paraula primitiva de les paraules deriva-des següents:drapaire: compra i ven ... estomacal: bo per a l’...cabota: el ... d’un clau. enfangat: ple de ...principat: territori d’un ... sortejar: elegir a ...destorbar: ser un ... dialogar: mantenir un ...bondadós: ple de ... antiguitat: qualitat d’ ...verdejar: mostrar-se ... dipositar: posar en un ...

1.33. Completa les paraules de la columna de l’es-querra amb t o d i relaciona-les, d’acord amb elsignificat, amb les corresponents de la columna dela dreta. Aplica la norma 2.home intrèpi... calorósestiu càli... atrevithàbi... de llegir legalfet insòli... costumfonaments sòli...s tranquildia plàci... consistentsús líci... vellhome decrèpi... excepcional

1.34. Forma els noms derivats dels adjectius se-güents i classifica’ls en dos grups:

ample, quiet, digne, oportú, escàs, lent, exacte, dens,segur, nou, apte, alt.

1.35. Completa aquestes paraules amb d o amb t.Després, raona en cada cas l’opció triada.institu... plenitu... substitu.. salu...virtu... solitu... longitu... sol·licitu...joventu... minu... estatu... mu...

1.36. Tenint en compte les excepcions de lesnormes que apareixen al quadre de la pàgina 20,completa les frases següents amb les paraules ade-quades al context.a) L’Alfred es queixa de la calor a l’estiu i del ... a

l’hivern.b)Avui t’has d’encarregar de l’Eloi. Te n’has de fer ... c) Ha estudiat pedagogia i es dedica a l’educació

dels infants; és un ...d)Els caragols no m’agraden gens; més aviat em

fan ...e) Tu prens cafè? Jo no en ... mai.f ) Si hi ha tantes esparregueres, segur que troba-

rem ...g) Aquest presseguer fa uns ... molt bons.h)L’aneguet lleig no era un ..., sinó un cigne.i) S’ha rebentat un ... de la calefacció.j) Per adobar les plantes, he comprat un ... molt

eficaç.

1.37. Copia aquestes frases de la lectura i com-pleta les paraules amb la consonant adequada, sical. Després, llegeix-les en veu alta tenint encompte l’emmudiment de la lletra t en les parau-les que acaben en -nt.a) Hem descober... tantes coses jun...s! Hi ha

tan...s recor...s bells i dolços que associaré a tu!b)Em vénen a la memòria les passejades pel Par...

de la Ciutadella fins que es feia fos..., i les pu-jades els ca...s de se...mana a Casserres.

Noms formats amb elssufixos -itud o -etud

Noms formats amb elssufixos -itat o -etat

amplitud, ... ...

25

Un

ita

t1

Tipus de textos

24

Un

ita

t1

Tipus de textosEls textos segons el canal utilitzat

Atenent al canal utilitzat, parlem de textos orals (transmesos per mitjàdels sons articulats que es propaguen a través de l’espai en forma d’onesacústiques) i de textos escrits (transmesos per mitjà de grafies repre-sentades sobre un suport físic: paper, pissarra, pantalla, etc.).

Els textos segons la funció comunicativa

Entenem per funció comunicativa l’objectiu que persegueix l’emissordel missatge: conversar, informar, explicar, convèncer, etc.

Característiques dels textos orals Característiques dels textos escrits

1. El text oral és dual o col·lectiu: s’elabora entre dues omés persones que conversen d’acord amb un torn de pa-raules.

1. Normalment el text escrit és individual: l’elabora unapersona en solitari.

2. El text oral és improvisat; per tant, les idees tendeixena presentar-se desorganitzades i amb unes frases senzi-lles, sovint amb vacil·lacions, imprecisions, rectificacions,falques, tics...

3. El text oral té el suport de signes no verbals (mirades,gestos), que complementen o fins i tot substitueixen elssignes verbals, i té el suport del context comunicatiu (l’e-missor i el receptor interpreten el mateix context ja quees troben en les mateixes circumstàncies).

4. El text oral és efímer, és a dir, només el podem sentiruna vegada i, per tant, no es conserva si no l’enregistrem.

2. El text escrit és planificat, ja que presenta les idees or-ganitzades amb unes frases llargues i complexes; pertant, sol ser més elaborat que el text oral.

3. El text escrit presenta molt pocs signes no verbals (no-més alguns de visuals o icònics, com el subratllat, la midai el tipus de lletra, el color...) i, a més, l’emissor i el recep-tor no comparteixen el mateix context perquè normalmentno estan junts. Per tant, el text escrit ha de ser molt clar iprecís.

4. El text escrit és perdurable, és a dir, es conserva i elpodem llegir moltes vegades en el suport físic en què haquedat imprès.

Les funcions comunicatives bàsiques Tipus de textos

Conversar Entretenir-se parlant dues o més persones, intercanviant-se impressions. Text conversacional

Informar

Explicar

Convèncer

Descriure

Posar la gent al corrent d’alguna cosa, transmetre les notícies.

Exposar una matèria, un experiment, un problema, etc., amb paraules clares.

Demostrar amb arguments la veracitat d’un fet o d’una opinió.

Representar amb paraules les característiques de les persones,els animals, els objectes, etc.

Text informatiu

Text explicatiu

Text argumentatiu

Text descriptiu

Narrar Contar fets reals o ficticis protagonitzats per uns personatges. Text narratiu

Crear Compondre una obra utilitzant recursos literaris, amb un estil propi. Text retòric

4. Els elements de la comunicació.El text informatiu

4.1. La comunicació entre les persones

Les persones, com a éssers intel·ligents i socials que som, necessitem co-municar-nos coses constantment: els desitjos, les emocions, les idees,etc. Per aconseguir una comunicació eficaç, hem creat uns sistemes designes que ens permeten expressar, amb una gran precisió, tot allò quevolem transmetre: són les llengües.

4.2. Els textos

La transmissió de missatges la realitzem a través dels textos. Per text en-tenem qualsevol unitat de comunicació que es transmeti per mitjà d’u-na llengua, tant si és molt curta (per exemple, un missatge per mòbil)com si és molt llarga (per exemple, una novel·la de 600 pàgines).

Els textos es poden classificar segons diversos criteris. Ens fixaremen dos: a) segons el canal utilitzat, i b) segons la funció comunicativa.

1. Emissor (persona que emet el

missatge)

6. Context (conjunt de circumstàncies que permeten interpretar adequadament el missatge)

2. Receptor(persona que rep

el missatge)

Els sis elements bàsics de la comunicació

5. Canal(via de transmissió:

oral o escrita)

4. Codi lingüístic(llengua que s’utilitza:

català, castellà, anglès...)

3. Missatge(informació que

es transmet)

ESCOLTA...; QUE EM SENTS? ESTIC BEN ESPANTADA! HAS SENTIT

AIXÒ? HO HAS SENTIT? EM SEMBLA QUE ALA CASA DEL TURÓ..., HI PASSA ALGUNACOSA! SENTO UNA FRESSA ESTRANYA,

COM SI ALGUNA COSA ES MOGUÉS... NOSÉ SI... EM SEMBLA QUE ME’N VAIG

A FORA... ET DEIXO. ET TRUCARÉ DESPRÉS. ADÉU.

27

Un

ita

t1

Tipus de textos

26

Un

ita

t1

Tipus de textos

4.4. L’exposició de fets

Exposar un fet consisteix a narrar una història; per tant, l’exposiciód’un fet reuneix moltes de les característiques del text narratiu: hi hauns protagonistes, unes accions, un espai geogràfic, una situació tem-poral, una evolució dels fets (amb unes causes i unes conseqüències) iun desenllaç (que pot ser obert o tancat). Fixa’t en aquest exemple:

L’adequació del text

Diem que un text és adequat quan presenta les característiques que exi-geix la situació comunicativa.

La coherència del text

Diem que un text és coherent quan conté tota la informació necessà-ria i la presenta de manera ordenada d’acord amb uns criteris lògics,sense contradiccions ni desequilibris.

Dian Fossey, una vida dedicada a protegir els goril·les

L’any 1967, la doctora Dian Fossey va anar ales muntanyes Virunga, entre el Zaire, Rwandai Uganda, amb la intenció d’estudiar la vida iels costums dels goril·les de muntanya i evitar-ne la caça furtiva. Al cap de molts mesos d’a-nar darrere els goril·les, va aconseguir queaquests acceptessin la seva presència. Gràciesa la seva constància, va aconseguir que, dosanys després, un goril·la mascle li toqués la màcom a mostra d’amistat.

Dian Fossey va difondre els resultats delsseus estudis per mitjà d’articles publicats enrevistes especialitzades i de conferències dic-tades en diverses universitats d’arreu del món.L’any 1985, però, fou assassinada al mateixcampament que havia fundat. És molt proba-ble que els assassins de la investigadora fos-sin els promotors de la caça furtiva de goril·les.

Parlem de llengua es-tàndard per referir-nosa la varietat lingüísticaque tendeix a eliminarles diferències dialec-tals i a utilitzar les for-mes més generals, co-negudes i correctes d’u-na llengua, per la qualcosa és la manera deparlar o d’escriure mésfàcil d’entendre per atothom.

Factors que determinen la situació comunicativa

El destinatari o la destinatàriadel missatge

El canal a través del qual estransmet el missatge

El tema

Haurem d’usar el tractament (tu, vostè, vós...) i el nivell de llenguatge (segons l’e-dat, els coneixements, etc.) adequats.

Excepte en la conversa informal, haurem d’usar la llengua estàndard. Tanmateix caltenir en compte que hi ha un estàndard oral (en què preval l’aspecte comunicatiu) iun estàndard escrit (en què preval la correcció i la precisió).

Cadascun dels temes possibles exigirà una terminologia específica, és a dir, el vo-cabulari adequat.

El gènere textualAlguns gèneres textuals presenten unes característiques determinades. Per exem-ple: les cartes, les instàncies, els currículums, etc.

4.3. El text informatiu

Informar és posar la gent al corrent de les coses que passen. Tots els mit-jans de comunicació (emissores de ràdio i de televisió, diaris i revistes,Internet, etc.) dediquen una part important de la seva programació a in-formar, és a dir, a donar notícia a la gent de tot el que passa al món.

Una notícia és l’expo-sició d’un fet d’actua-litat. Una notícia seràmés important o menysen funció de la proxi-mitat (terratrèmol a Ca-talunya vs terratrèmolal Japó), de la quanti-tat de gent afectada(vaga de pilots d’avióvs vaga a l’empresa Se-at), de la singularitatdel fet (naixement d’uncoala al zoo de Barce-lona vs naixement d’u-na zebra) o del caràc-ter tràgic (atropella-ment d’un vianant vsinstal·lació d’un se-màfor en una cruïlla).

L’INFORMATIU, 10 DE MARÇ DE 2009

Un edifici del Barri Vell cau desplomat

• Dues persones han resultat ferides

i actualment es troben hospitalitzades

• Es desconeixen les causes de

l’ensorrament de l’edifici

JAUME CODINA

Aquesta matinada, a les quatre, un edificidel Barri Vell ha caigut desplomat per cau-ses que encara es desconeixen. Segonstestimonis dels fets, s’ha sentit un estrèpitque ha anat seguit d’un intens tremolor detot l’edifici. Immediatament, s’han obertesquerdes a les parets i al sostre i, pocs mi-nuts després, l’edifici s’ha esfondrat.

Els veïns dels quatre pisos que tenia l’e-difici han aconseguit sortir-ne a temps. Elsdel segon replà han tingut el temps justper baixar les escales. Encara que amb di-ficultats, han pogut salvar la runa que hihavia i sortir al carrer. Els del primer replà,en canvi, no han pogut accedir a l’escala,a causa d’una biga caiguda que els impe-dia el pas, i s’han vist obligats a saltar alcarrer des d’un balcó.

De resultes de l’evacuació de l’edifici,a hores d’ara hi ha dues persones hospita-litzades amb ferides de diferent considera-ció. La veïna del 1r 1a presenta una lesióimportant a la cama dreta, conseqüènciad’haver saltat des del balcó al carrer, i pro-bablement serà intervinguda quirúrgica-ment avui mateix. I el veí del 2n 2a té unaferida oberta al cap i diversos talls a lacara.

Els tècnics municipals d’arquitectura iels bombers estan investigant quines po-den haver estat les causes de l’ensorra-ment d’aquest edifici que, aparentment,no presentava deficiències arquitectòni-ques ni de conservació remarcables.

TENIM AMB NOSALTRESUN DELS VEÏNS DE L’EDIFICI

SINISTRAT. BON DIA, SENYOR,ENS POT EXPLICAR EXACTA-

MENT QUÈ HA PASSAT?

DONCS, MIRI: JO ESTAVA DORMINT I UN SOROLL MOLT FORT M’HA DESPERTAT. ALESHORES

HE NOTAT QUE TOT L’EDIFICI TREMOLAVA I DE SEGUIDA S’HA OBERT UNA ESQUERDA ENORME A LA PARET I AL SOSTRE; I HA COMENÇAT A CAURE RUNA... ENCARA SORT QUE NO M’HA CAIGUT UNA BIGA AL

CAP! M’HE ALÇAT CORRENT I, TENTINEJANT, ME N’HE ANAT CAP A L’ESCALA. ALLÀ HE TROBAT ELS VEÏNS DEL 2n 2a. L’HOME DUIA UNA FERIDA AL CAP I SAGNAVA, ANAVA PLE DE POLS I AMB PROU FEINES

PODIA CAMINAR. HEM BAIXAT COM HEM POGUT I HEM SORTIT AL CARRER. ALESHORES HEM SENTIT UN TERRABASTALL TERRIBLE

I TOT L’EDIFICI S’HA DESPLOMAT.

29

Un

ita

t1

Tipus de textos

28

Un

ita

t1

Tipus de textos

A C T I V I T A T S

1.42. Llegeix aquest retall de diari i, després, con-testa les preguntes de més avall.

Un pastor alemany salva la vida d’un infant

JORDI D’ABADAL

Un nen de dos anys, que havia caigut en una riera, va

ser rescatat sa i estalvi pel pastor alemany de la famí-

lia. Els fets van passar diumenge a la tarda a la riera

Gavarresa, a prop d’Avinyó (a la comarca del Bages),

on la família havia anat a passar el dia. Sembla que,

mentre els pares preparaven el dinar, el fill es va acos-

tar a la riera, va relliscar i hi va caure. Abans que els pa-

res poguessin arribar al lloc, el gos ja havia tret de l’ai-

gua l’infant, que, afortunadament, no va patir cap le-

sió important.

a) Qui és l’emissor del retall de diari anterior?b)Qui han de ser els receptors de la notícia, és a

dir, a qui va adreçada?c) Resumeix en dues ratlles el missatge del text.d)Quin codi lingüístic ha utilitzat el periodista

que ha redactat la notícia?e) A través de quin canal es transmet?

1.43. El text següent no és adequat per a un no-ticiari. Corregeix-hi els errors d’adequació que hitrobis.Un cotxe i un camió s’han fomut una nata de cam-pionat aquest matí a l’autopista AP 7 a l’alçada dela Tordera. Hi han deixat la pell tres persones: elvailet que conduïa el cotxe, la seva xavala i el tio delcamió.

1.44. Rellegeix la notícia «Un edifici del Barri Vellcau desplomat» i comprova si dóna resposta a lessis preguntes clàssiques de la informació: qui,què, on, quan, com i per què.

1.45. Cohesiona les frases de la notícia següentintroduint-hi els connectors d’oposició (malgrattot, així i tot); de conseqüència (en conseqüència);

de successió temporal (al cap de poc), i contrapo-sitiu (de fet). Introdueix les comes necessàries i es-criu lletra minúscula quan calgui.

Aquesta nit s’ha produït el despreniment de quatregrans roques d’unes 30 tones a la muntanya deMontserrat. Els quatre blocs de pedra han caigut a lesvies d’accés del monestir i a la zona d’aparcament devehicles. [...] Ha quedat bloquejada la carretera i mal-meses la via i la catenària del tren cremallera que dónaaccés al recinte religiós. [...] Aquesta esllavissada no haafectat cap persona ni cap dels cotxes que hi haviaaparcats. [...] El Departament d’Obres Públiques hacomençat les tasques per retirar les roques de la calça-da perquè s’hi pugui restablir el trànsit tan aviat comes pugui. [...] La gent que vulgui pujar-hi ho podràfer amb el funicular aeri des de Monistrol. Segons elsexperts, aquest despreniment s’ha originat per causesnaturals. [...] El monestir de Montserrat està habituata esllavissades d’aquesta mena.

Redacció de textos

1.46. Avanç informatiua) En grups de quatre, prepareu un programa in-

formatiu de ràdio o de televisió. Cadascun delsmembres del grup s’encarregarà d’una secció(per exemple: notícies del món, notícies deCatalunya, notícies culturals, notícies relacio-nades amb els joves, etc.).

b)Preparareu dues notícies per a cada secció.Primer, les heu de redactar per escrit i, entretots, revisar-les per aconseguir que siguin ade-quades al mitjà; després, heu de crear una fra-se de presentació per a cadascuna; a continua-ció, les heu d’ordenar de manera coherent, i, fi-nalment, heu d’enregistrar el programa amb uncasset o un vídeo.

c) Convé que, abans de començar l’activitat, es-colteu amb atenció les notícies de la ràdio o dela televisió i que en prengueu model.

Si et fixes en el text anterior, podràs observar que dóna resposta a ungran nombre de preguntes, entre les quals podem destacar les següents:

La cohesió del text

Diem que un text està ben cohesionat quan les diferents idees que elconstitueixen estan relacionades i jerarquitzades de manera adequada.

Els connectors

Els connectors són elements lingüístics que ens permeten relacionar elseguit d’idees que constitueix el text. En l’exposició de fets utilitzemprincipalment connectors per expressar la successió temporal dels es-deveniments, el contrast o oposició entre les diverses parts del text i lesrelacions de conseqüència. En el quadre següent et mostrem alguns delsconnectors més útils per a la creació de textos narratius i expositius:

Elements de cohesió textual

Els connectors (v. l’apartat se-güent)

Són elements lingüístics que relacionen, ordenen i jerarquitzen les diferentsparts d’un text.

Connectors textuals

Els recursos anafòricsSón elements lingüístics que es refereixen a conceptes que han sortit abans: si-nònims, pronoms, repeticions, etc.

1. Expressen successió temporal abans de tot això; aleshores / llavors; al mateix temps; mentrestant; poc tempsdesprés; a continuació, tot seguit; al cap dels anys…

2. Expressen un contrast o unaoposició d’idees

3. Expressen relacions de conse-qüència

però; tanmateix; en canvi; no obstant això; malgrat tot; de tota manera; així i tot;en realitat; de fet; ben mirat…

per tant; en conseqüència; així doncs; aleshores / llavors...

Els signes de puntuació (l’entona-ció, en la llengua oral)

Són signes que divideixen el text en paràgrafs, proposicions, oracions, incisosexplicatius, etc.

1. De qui es parla?

3. A on ho va fer?

6. Per què la devien assassinar?

4. Quan va passar?

2. Què va fer?

5. Com va aconseguirel seu objectiu?

30

Un

ita

t1

31

Racó d’Internet

Un

ita

t1

Arxiu Edició Visualització Preferits Eines Ajuda

Endarrere Cerca Preferits

Vincles

Internet

Adreça www.espaibarcanova.cat

Avaluar la informació trobadaNo ens empassem gat per llebre

INTRODUCCIÓ

Què es necessita per tenir una pàgina a Internet? Fer-la, ac-tivitat que resulta fàcil amb uns programes senzills de qual-sevol sistema operatiu, i tenir un lloc per penjar-la, que estàinclòs en la majoria de connexions a Internet. Què com-porta, això? Doncs que qualsevol persona pot penjar unapàgina a Internet, des de qualsevol lloc del món, dient elque vulgui sobre el tema que vulgui. Per tant, tots podemtenir el nostre lloc a la xarxa. Però això també vol dir quela informació que trobem a la xarxa de vegades pot ser sub-jectiva, no contrastada, antiga, interessada, no corregida ofins i tot intencionadament falsa. Per tant, cal saber des-triar el gra de la palla, és a dir, cal saber distingir la bonainformació de la informació inútil, incompleta o equivocada.

TASCA

Hi ha alguns detalls que ens poden donar indicis sobre si un web és fiable o no; com per exemple si algú esfa responsable de la informació, si la llengua del text està cuidada, si s’actualitza periòdicament, si els ob-jectius del web són clars… En aquest racó hi trobaràs algunes pistes que t’ajudaran a saber reconèixer labona informació.

PROCÉS

RECURSOS

Per elaborar aquest treball cal entrar en el web www.espaibarcanova.cat, on trobareu els enllaços esmentats.

Les formes compostes

Les formes verbals compostes es construeixen per mitjà del verb auxiliar haver i el participi delverb que es conjuga (cantat, perdut, temut, dormit, servit). El verb auxiliar només té la funció d’in-dicar les categories verbals de temps, mode i persona, ja que no expressa un sentit complet sense laforma verbal principal.

Usem la paraula perfet per referir-nos a les formes compostes, ja que designen una situació aca-bada en un temps passat.

1.47. Llegeix el text següent i assenyala si les formes verbals que hi apareixen són simples o compostes:

Avui hem tingut espectacle a domicili. Mentre llegia tranquil·lament, tot d’un plegat, una cosa ha tra-vessat l’habitació. Saps què era? Un ratolinet. Era tan petit que m’ha costat esbrinar de què es tractava.Ha travessat la cambra i ha anat a entaforar-se sota la biblioteca, dins d’un buit de la paret. La mares’ha posat a xisclar. S’ha enfilat a dalt d’una cadira i després s’ha protegit a la meva habitació.

ZLATA FILIPOVIC: El diari de Zlata. Columna.

El perfet d’indicatiu

El perfet d’indicatiu expressa una acció acabada però que ha tingut lloc dins un període de tempsmolt pròxim (Aquest matí ha plogut), o bé expressa el resultat actual d’una acció que ha transcor-regut en el passat (Els costums socials han canviat molt). Es conjuga d’acord amb els models següents:

1.48. Tria en cada cas l’opció adequada. Després digues quin temps has utilitzat.a) La setmana passada ... (s’ha acomiadat / es va acomiadar) dels companys, i aquesta setmana ja no

... (ha vingut / va venir).b)Durant aquells dies del judici ... (m’ho he passat / m’ho vaig passar) molt malament. Des d’ales-

hores no ... (he pogut dormir / vaig poder dormir) bé a les nits.

1.49. Copia el text següent substituint l’expressió aquell vespre per aquest vespre i ahir per avui, icanvia el temps dels verbs destacats segons correspongui.

Aquell vespre Tom va voltar pel poble fins ben tard, i va anar al llit saltant per la finestra. Estavaterriblement neguitós, i va trigar hores a adormir-se. Ahir tot el poble va acudir al judici. Desprésd’una llarga espera, van entrar els membres del jurat i van ocupar els seus seients.

MARK TWAIN: Les aventures de Tom Sawyer (adaptació).

Temps verbals

1 Cantar

he cantathas cantat ha cantat hem cantat heu cantathan cantat

2a Perdre

he perduthas perdut ha perdut hem perdut heu perduthan perdut

2b Témer

he temuthas temut ha temuthem temutheu temuthan temut

3a Dormir

he dormithas dormit ha dormithem dormitheu dormithan dormit

3b Servir

he servithas servit ha servit hem servit heu servithan servit

1. Primer de tot, vegem algun exemple d’informació poc útil:Informació falsa. En els enllaços 1 i 2 hi trobaràs dos websamb informació suposadament científica i rigorosa. Llegeix lainformació abans de clicar en els enllaços. Què passaria ambel primer enllaç si algú no ha estudiat ciències bàsiques a l’es-cola?Imitacions o paròdies. De vegades es fan imitacions d’altreswebs amb finalitats de broma o d’engany. Entra en els doswebs dels enllaços 3 i 4 alhora per comparar-los. Tradueix-losper poder entendre’n millor la intenció (enllaç 5).Informació no pertinent. Posem per cas que volem fotografiesde París per a un treball. Entra en el cercador d’imatges de l’en-llaç 6 i escriu-hi «paris». Totes les imatges ens seran útils? Perquè?

2. Quan trobem un web que pensem que ens potinteressar cal que ens fem les preguntes següents:Qui ha fet el web? Per què ha fet el web? Què n’ob-tenim? Com està presentada la informació? Quanva ser escrita?

3. Ara avaluarem quatre webs diferents que parlendel mateix tema. En l’enllaç 7 hi tens un formulariper avaluar un web fet a partir de les preguntes an-teriors. Copia el formulari en un document de textal teu ordinador i contesta’l per a cadascun delsquatre webs (enllaços 8-11).

33

Un

ita

t1

Activitats

32

Un

ita

t1

ActivitatsOrtografia

1.59. Completa aquestes paraules amb b o p:a) De so...te vaig tenir un du...te: havíem quedat

dissa...te?b)Un escri...tor ha de ser una persona a...ta per a

l’escri...tura.c) La teva visió és molt su...jectiva; caldria que hi

apliquessis un criteri més o...jectiu.d)Últimament, el clu... ha perdut el rum...: ningú

sap cap on va.e) El cor... va agafar una ser... amb el bec.

1.60. La gran majoria de paraules acabades en[-at] i en [-et] s’escriuen amb t, excepte la paraulafred. Tenint en compte això, completa les paraulessegüents:a) Sembla força gran, quina eda... deu tenir?b)La casa és molt humida, hi ha molta humita...c) El departament que s’encarrega de la salut és el

de sanita...d)Estic assedegat: tinc molta se...e) Per entrar al jardí, van haver de saltar una pare...f ) El temps ha refrescat, avui tinc fre...

1.61. De les paraules acabades en [-it], les agudess’escriuen amb t (com humit) i les planes podenacabar en t o en d, segons la lletra dels derivats (di-pòsit amb t com dipositar; rígid amb d com rigide-sa). Tenint en compte això, completa les paraulessegüents.a) És un noi molt tími... b)L’ocell ha caigut a terra feri... de mort.c) Aquest tren és molt ràpi...d)L’obra ha tingut un gran èxi...e) No siguis estúpi...!

1.62. Les paraules acabades en [-ut] s’escriuen to-tes amb t menys la paraula sud i els noms femeninsacabats en -itud i -etud (noms derivats d’adjectius).Tenint en compte això, escriu les paraules definides:a) La qualitat de ser jove: joventu...b)La qualitat de ser recte: rectitu...c) Una escola pública de secundària: institu...d)Qualitat dels virtuosos: virtu...e) Punt cardinal oposat al nord: su...f ) Que no pot parlar: mu...

1.63. Escriu les paraules següents en dos grups:

el dividen...; el document adjun...; un pou moltprofun...; un vagabun...; un laberin...; un problemaabsur...; un acor... favorable; un gran ensur...; un re-vol... perillós.

1.64. Escriu les paraules següents en dos grups:

un présse... madur; un càsti... sever; un tècni... eninformàtica; un nàufra... solitari; un noi poru...; eldiàle... entre els personatges; un xarop amar...; unban... de fusta; un alber... de muntanya; l’ar... desant Martí.

Entreteniment lingüístic

Qui és qui?

– En Joan, en Pep i l’Anselm estan en diagonal.– En Jaume, l’Anselm i en Ton són a la dreta.– En Marc, en Joan i en Roc són a l’esquerra.– En Joan, en Carles i en Ton són a baix.– En Lluc, l’Anselm i en Roc són a dalt.

Qui és cadascun?

PICANYOL. Cavall Fort, núm. 923.

Activitats

Paraules que acaben en -d Paraules que acaben en -t

Paraules que acaben en -c Paraules que acaben en -g

Literatura

1.50. Digues quin és el punt de vista (intern o ex-tern) del narrador en aquest fragment de la novel·laSilenci al cor de Jaume Cela. Justifica la resposta.

Més endavant vaig saber que l’inici oficial de la gue-rra civil havia estat el divuit de juliol. Per mi va co-mençar uns dies més tard. Exactament la vigília deSant Jaume, a dos quarts de cinc de la tarda. No hohe pogut oblidar.

1.51. Digues quin és el punt de vista del narra-dor en aquest fragment de la novel·la Oliver Twistde Charles Dickens. Justifica la resposta.

Una nit de tardor plujosa, una jove estava a punt dedonar a llum en un hospici. Ningú no la va poderatendre, tret d’una vella que anava una mica begudai un metge de poble. Després de diversos intents i moltsesforços, Oliver va venir al món.

1.52. Relaciona cadascun d’aquests tipus denarradors amb la definició corresponent: omnis-cient, observador, protagonista, testimoni.a) Narrador extern amb una visió limitada de la re-

alitat.b) Narrador extern que ho sap tot sobre els perso-

natges.c) Narrador intern que coincideix amb un perso-

natge secundari.d)Narrador intern que coincideix amb el personat-

ge principal.

1.53. Les memòries i el diari personal pertanyenal gènere autobiogràfic? Per què? Quines diferènciespresenten aquests dos tipus d’obres?

Gramàtica

1.54. Identifica el SN [subjecte] i el SV [predi-cat] de les frases següents. Utilitza un pronom (jo,tu...) per representar el subjecte el·líptic (sobreentès). a) El despertador sona a les set del matí. b)El massís del Montseny és un espai protegit.c) Aquest estiu visitarem les coves d’Altamira.d)Els voltors del Pirineu ataquen animals vius.

1.55. Relaciona cada paraula amb la categoria lè-xica corresponent.

elsanimalssalvatgessempreviuenambtuai!però

1.56. Relaciona cadascuna de les modalitats del’oració amb l’exemple corresponent.

oració enunciativaoració interrogativaoració exhortativaoració exclamativa

1.57. Identifica els determinants que apareixenen els sintagmes nominals següents i digues a quingrup pertany cadascun (article, demostratiu...):

a) les serps verinosesb) aquells dies feliçosc) els seus veïns de daltd) vint-i-dos vagons

1.58. Analitza les oracions següents indicant lescategories lèxiques (Det, N, Adj, V, etc.), els sin-tagmes (SN, SV, SPrep o SAdv) i les funcions queexerceixen (subjecte, predicat, CD, CI, CRV, CC oCN). Per exemple:

L’ àvia feia un pastís de móres a la seva néta.Det N V Det N Prep N Prep Det Det N

SPrep [CN] SPrep [CI]

SN [CD]

SN [Subj] SV [Pred]

a) La Paula va presentar el seu company a les ami-gues.

b)El gos d’en Marc dorm gairebé sempre al sofà.c) La Rosa juga a futbol en un equip de nois.d)Els veïns fan xivarri a altes hores de la matinada.

Activitats

nomadjectiudeterminantpronomverbadverbipreposicióconjuncióinterjecció

Quan vindrà la Marta?Deixa’m el compàs.Ui, quin fred que fa!Hem encès la calefacció.

e) força gentf ) algun paranyg) quin dia?h) quin noi més eixerit!

35

Literatura

34

Un

ita

t1

Avaluació

PA

RL

EM

-N

E

Estats físics

L’estat físic d’una persona és la manera com es troba. Si té un bon estat de salut és que està sana i es trobabé. Si el seu cos té un mal, és que està malalta i no es troba bé.

1. Lectura

Escolta atentament la lectura d’aquests textos i després llegeix-los en veu alta.

Què et fa mal?1

35

TEXT 1

(A la sala d’espera de l’ambulatori*, davant del consultori del Dr. Vives)

INFERMERA: Blanca Serra?... Endavant, ja pot passar.

BLANCA: Bon dia, doctor.

DR. VIVES: Bon dia. Seu, Blanca. Què tens? Què et fa mal?

BLANCA: No em trobo gaire bé. Tinc febre i tinc mal de coll; em fa mal quan m’em-

passo* la saliva i em pica força. He tossit tota la nit.

DR. VIVES: Que t’has pres alguna cosa per a la febre?

BLANCA: Sí, la mare m’ha fet prendre* una aspirina i he suat molt. M’ha dit que

hauria d’anar al metge.

DR. VIVES: Això està bé. Quan t’has començat a trobar malament?

BLANCA: Ahir al vespre. Penso que vaig agafar fred a la piscina. Ahir a la tarda

vaig anar a banyar-me amb les amigues i ens hi vam estar fins tard.

DR. VIVES: Ara ja no és temps de gaires banys, eh? A veure, vine. Despulla’t* de

cintura en amunt i estira’t a la llitera. Els sostenidors no cal que te’ls treguis.

Molt bé, obre la boca i treu la llengua tant com puguis, bé. Ara respira fon-

do. Un altre cop. Molt bé. Ja et pots vestir.

BLANCA: Què tinc doctor?

DR. VIVES: Tens unes angines com una casa de pagès! Com que és una infec-

ció*, t’hauràs de prendre antibiòtics* i aquest xarop* per a la tos. Una càp-

sula cada sis hores i una cullerada de xarop abans de cada àpat. Aquí tens

les receptes* per a la farmàcia.

BLANCA: M’hauré d’estar gaires dies al llit?

DR. VIVES: Fins que no tinguis febre. I sobretot fes bondat,

eh? Encara que et trobis millor t’has de prendre

totes les càpsules i acabar-te el xarop. És do-

lent tallar el tractament*. Entesos?

BLANCA: Sí, doctor, faré tot el que m’ha dit.

Passi-ho bé, Dr. Vives!

Ambulatori (cast. am-bulatorio; angl. outpatientdepartament). Local pú-blic on hi ha metges decapçalera i especialistesque visiten malalts i fanreceptes de medicaments.Empassar-se (cast. tra-gar; angl. to swallow). Ferpassar coll avall una co-sa que tenim a la boca.Prendre (cast. tomar;angl. to take). Menjar obeure un aliment, un lí-quid, un medicament.Despullar-se (cast. des-nudarse; angl. to get un-dressed). Treure’s la roba.Infecció (cast. infección;angl. infection). Invasiódins del cos de microbisque provoquen malalties.Antibiòtic (cast. anti-biótico; angl. antibiotic).Substància capaç d’eli-minar les infeccions.Xarop (cast. jarabe; angl.cough syrup). Líquid es-pès que porta un medi-cament contra la tos.Recepta (cast. receta;angl. prescription). Escriton un metge indica elsmedicaments que ha deprendre una persona i lesdosis de cada un.Tractament (cast. trata-miento; angl. treatment).Conjunt de les coses quees fan i de les medicinesque es prenen per curaruna malaltia o un mal.

VOCABULARI

Lectura i literatura

1. Omple els buits del text que hi ha a continua-ció amb la paraula escaient, triada entre les se-güents: un personatge, una veu anònima, fora, ex-tern, dins, participa, no participa.

Els fets d’una narració els podem conèixer des d’unpunt de vista intern, quan el narrador o la narra-dora és … que està situat … de la història i … enels fets; o des d’un punt de vista … , quan el nar-rador o la narradora és … que se situa … de la his-tòria i … en els fets.

2. Quin és el gènere literari en què l’autor es con-verteix en el narrador de la seva pròpia vida?

3. Completa les comparacions lexicalitzades se-güents:a) Aquest acudit és més vell que ...b) Li agrada viure sol com ...c) Amb aquest robot, deixaràs el terra net com ...d) Se n’ha anat d’excursió content com ...e) Aquest bistec és dur com ...

Gramàtica i ortografia

4. Analitza les oracions següents seguint l’exemple:

a) Un ratolí de bosc ha entrat dins la tenda decampanya.

b)L’incendi va arribar fins al jardí de la casa.c) De què s’alimenten els esquirols? d)L’ha trepitjat un cavall salvatge.

5. Analitza cadascuna de les paraules destacadesen negreta (categoria, gènere i nombre; persona itemps) seguint aquests exemples:

eugues: nom comú, femení plural.pasturaven: verb, 3a persona del plural de l’im-perfet d’indicatiu (verb pasturar).

Les eugues pasturaven l’herba fresca dels prats.Quan es feia fosc, baixaven lentament a abeurar-se a la riera. Aleshores el pastor les recollia i les tan-cava en un cortal.

6. Completa les paraules següents amb les conso-nants adequades (b, p; d, t; g, c).un son profun... un clima humi... un gust amar... un càsti... severun gat esquer... un dia fantàsti... un clu... esportiu un àne... salvatgeun ma... mol... simpàti... un présse... ver...la joventu... té fre... i se...

Tipus de textos

7. Relaciona les característiques següents amb elstextos orals o escrits segons correspongui:dual o col·lectiuindividualplanificatimprovisatperdurableefímersuport de signes no verbalsmanca de signes no verbals

8. Cohesiona les frases de la notícia següent ambconnectors de successió temporal (en primer lloc,a continuació, per acabar).

El secretari del jurat va llegir el veredicte, el presi-dent va lliurar els premis als guanyadors del concursi un conjunt instrumental va interpretar una peçamusical.

9. Redacta una notícia que tingui aquest títol:«Una balena al port de Palamós».

El gat negreSN [subjecte]

oració

ha caçat un ocell.SV [predicat]

textos oralstextos escrits

Amunt: en direcció debaix a dalt

Avall: en direcció de dalt a baix

3736

PA

RL

EM

-N

E

2. Comprensió

Després de la lectura dels textos anteriors respon les preguntes següents:

3. Paraules per expressar-se

Estudia i aprèn-te algunes paraules que fem servir per referir-nos a molèsties, ferides, mals o malalties.

a) Relaciona les il·lustracions amb les paraules subratllades que indiquen ferides i completa les frases relacio-nades a sota.

1. M’he tallat. M’he fet un ... al dit.2. M’he donat un cop al front i m’ha sortit un ...3. M’han tirat un roc i m’ha fet un ... al cap4. M’he cremat i m’ha sortit una ...5. M’he donat un cop a la cama i m’ha sortit un ...

PA

RL

EM

-N

E

TEXT 1

a) On ha anat la Blanca Serra? Per què?

b) Què té? Quan li fa mal el coll?

c) Què s’ha pres per a la febre? Qui li ho ha

fet prendre?

d) Quan s’ha començat a trobar malament?

e) On va agafar fred? Per què?

f) Quina malaltia li diu el metge que té?

g) Què s’haurà de prendre? Cada quan?

h) Fins quan s’haurà de quedar al llit?

i) Què li aconsella, al final, el metge sobre el

tractament? Per què?

TEXT 2a) Què és essencial per a la salut?b) Per què l’activitat física ajuda a prevenir i a tractar

l’excés de pes?c) Quins beneficis proporciona als joves?d) Si vols començar a fer salut, què t’has de proposar?e) Si vols guanyar en salut, a què t’has d’acostumar?

Què has de buscar?f) Si vols augmentar la força i la flexibilitat, quins exer-

cicis has de fer?g) Descriu, de baix a dalt, les activitats físiques que es

representen dins la piràmide.

molèsties ferides estats del cos mals o malalties verbs relacionats

coïssorpicorinflormocsmareigofecvertigenmal de capmal de ...

tall traucremadagra butllofacopbonyblauesgarrapadaesgarrinxada

assedegat, -adaboig, bojacec, cegacoix, -agreulleumalalt, -asord, -asuat, -da

grip angines inflamacióesquinçfracturaconstipatrefredattosvòmit

coure tallar-sepicar cremar-seinflar-se suar ofegar-se constipar-setossir refredar-se estossegar trencar-se marejar-se ferir-se desmaiar-se punxar-sefer-se mal curar (-se)

TEXT 2

L’activitat física regular és bona per a totes lesedats

Practicar algun esport, fer gimnàstica o simple-ment jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activi-tats quotidianes d’una manera activa convé perquè:– Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a re-

laxar-se, reduir l’estrès, dormir millor i tonificar*els músculs.

– Ajuda a prevenir i tractar l’excés de pes perquèregula la gana i augmenta el nombre de caloriesque es gasten cada dia.

– Ajuda els joves a relacionar-se amb els altres icréixer millor, més alegres i més sans.

La piràmide de l’activitat física adaptada a les per-sones

Si voleu començar a fer salut, proposeu-vos alguncanvi d’hàbits: pugeu i baixeu les escales, traieu elgos a passejar més sovint, aneu als llocs caminant,dediqueu més temps al jardí, escombreu*, etc.

Si voleu guanyar en salut, acostumeu-vos a fer al-gun tipus d’exercici. Busqueu l’esport o l’activitatde lleure* que us agradi més (fer excursions, anaramb bicicleta, ballar, nedar, jugar a tennis...).

Si voleu augmentar la força i la flexibilitat, feuexercicis de musculació (aixecament* de peses, ab-dominals, etc.) dos o tres dies a la setmana, i exer-cicis de relaxació (ioga, tai-txí, estiraments, etc.) en-tre tres i set dies setmanals.

Tonificar (cast. tonificar;angl. to tone up). Donartensió i vigor (a l’organis-me), enfortir-lo.Escombrar (cast. barrer;angl. to sweep). Netejar elterra fent córrer les cosesque l’embruten cap a uncantó amb una escombra.Lleure (cast. tiempo libre;angl. spare time). Tempslliure que té una personaper fer allò que li agrada.Aixecament (cast. levan-tamiento; angl. lifting). Elfet d’aixecar, portar capamunt una cosa.

VOCABULARI

L’activitat física, essencial per a la salut

Font

:G

ener

alita

tde

Cat

alun

ya.

Dep

arta

men

tde

Sal

ut.

a) b)

c)

d)e)

3938

PA

RL

EM

-N

E

PA

RL

EM

-N

E

a) Conjuga oralment la sèrie del quadre anterior a partir de l’enunciat se-güent: prendre’s un xarop per a la tos. Per exemple: Cal que (jo) em pren-

gui un xarop per a la tos. (Jo) m’he pres un xarop... (Jo) em vaig prendre...

Cal que (tu) et prenguis un xarop... Pren-te un xarop…

b) Escriu al quadern la mateixa sèrie amb aquests enunciats:1. Despullar-se de cintura en amunt.2. Aixecar-se de la llitera i vestir-se.

6. Expressió personal

a) En parelles. Escriviu un diàleg com el del text 1 de la lectura a partir dels records que tingueu de l’última ve-gada que vau anar al metge. Un cop escrit, llegiu-lo en veu alta o bé apreneu-vos-el de memòria i represen-teu-lo davant la classe.

b) A partir de les informacions que et proporciona el text 2 de la lectura, explica oralment els avantatges de l’e-xercici físic i el tipus d’exercici més adequat. Segueix el guió següent:

c) Busca informació sobre els primers auxilis i explica oralment com s’ha d’actuar en un cas concret: picades

d’insectes, un cop al cap, quan surt sang del nas, cremades de sol, etc. Elabora un text com el següent:

infinitiu participi(va) trencar (ha) trencat

caure caigutcoure cogutviure viscutprendre presatendre atèsveure vistobrir obert morir mort

1. Per què cal fer exercici físic?

a) Edat adequadab) Beneficis a nivell físicc) Beneficis a nivell psicològicd) Beneficis a nivell social

2. Quin tipus d’exercici cal fer?

a) Per començar a fer salut (durada i dies)b) Per guanyar en salut (durada i dies)c) Per augmentar la força i la flexibilitat

(durada i cops per setmana)

PICADES D’INSECTES

1. Introducció

Alguns insectes, com les vespes, les abelles o els escorpins, tenen picades verinoses.

Si us pica un insecte verinós, la zona de la picada us farà mal, s’inflarà i es posarà ver-

mella.

2. Què s’ha de fer

Apliqueu-hi fred. Feu servir un drap moll amb aigua freda o una mica de gel embolicat

amb un mocador. Renteu la zona amb aigua i sabó o amb una tovalloleta humida (sen-

se alcohol).

3. Què no s’ha de fer

No hi poseu amoníac, perquè fa baixar la inflor, però augmenta el dolor. Tampoc hi po-

seu saliva o fang, perquè es podria infectar la ferida.

4. Quan cal anar al metge

Si teniu picades per tot el cos i apareixen butllofes vermelles, molta coïssor, malestar

general o vòmits, aneu a urgències. Les picades d’un escorpí i d’un centcames haurien

de ser vistes per un metge, perquè el seu verí és molt potent.

Adaptació d’un text de: http://wwww.jouscout.com.

b) Completa les frases següents amb les paraules adequades del quadre de la pàgina anterior.1. M’he cremat. Tinc una ... a la mà (ferida).2. El gat ha tret les urpes i li ha esgarrapat el braç. Té una ... al braç (ferida).3. Hem passat per entremig de plantes que tenien punxes i ens hem esgarrinxat les cames. Les tenim ple-

nes d’... (ferida).4. Tinc un ... al pit que sembla que m’hagi d’ofegar (molèstia).5. No paren de mocar-se amb el mocador. Tenen molts ... (molèstia).6. M’he torçat el peu i se m’ha inflat. Ara m’ha baixat la ... del peu (molèstia).7. L’alcohol cou molt quan te’l poses en una ferida. Fa molta ... (molèstia).8. Tinc molta set. Estic .... (estat del cos).9. La humitat i el fred emmalalteixen les persones delicades. Les posa ... (estat del cos).10. Quants estossecs! El públic no para d’... (verb).

4. Sons i lletres

Hi ha paraules que, segons com estiguin escrites, es pronuncien planes (la síl·laba tònica o forta és la penúlti-ma: despulla’t, recorda’m) o es pronuncien agudes (la síl·laba tònica és l’última: despullat, recordem).

a) Llegeix correctament aquestes sèries:

b) Llegeix en veu alta aquestes frases:1. Renta’t amb aigua freda la ferida. T’has rentat la ferida? Crida’m quan hagis aca-

bat. Vols que cridem el metge?2. Despulla’t i estira’t a la llitera. Com és que no t’has despullat ni t’has estirat a

la llitera? 3. Fixa’t com es fa. T’hi has fixat? Deixa’m que t’ho expliqui. Deixem les coses clares.

5. Gramàtica

Els verbs són paraules que varien de forma segons la persona, el temps i el mode.Observa els exemples amb el verb prendre:

mots plans mots aguts mots plans mots aguts

acaba’trenta’t fixa’t

Mode subjuntiu

fets o accions que encara nosón reals

temps present

cal que em prenguical que et prenguiscal que es prenguical que ens prenguemcal que us prengueucal que es prenguin

Mode imperatiu

ordres o mandats, con-sells, instruccions

-pren-teprengui’sprenguem-nospreneu-vosprenguin-se

temps perfet(passat pròxim)

m’he prest’has press’ha presens hem pres us heu press’han pres

temps passat(passat llunyà)

em vaig prendreet vas prendrees va prendre ens vam prendreus vau prendrees van prendre

acabatrentatfixat

estira’mcrida’m deixa’m

estiremcridemdeixem

Mode indicatiu

fets o accions que considerem reals