Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)

Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)

Sessió d’inici del procés de participació pública25 juny 2012

2

ÍndexEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

1. Antecedents de l’adaptació al canvi climàtic

2. Diagnosi de l’adaptació a Catalunya

3. Objectius de l’Estratègia i temporalitat

4. Proposta de mesures d’adaptació

5. Mitigació i adaptació

6. Governança

7. Pressupost i cooperació internacional

3

Al món

Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic (CMNUCC) (1992)

Article desè del Protocol de Kyoto (1997)

Cimera de Nairobi (COP 12): Programa de treball de Nairobi (2006)

Quart informe d’avaluació del canvi climàtic IPCC (2007)

Cimera de Bali (COP13) (2007)

Cimera de Copenhaguen (COP 15) (2009)

Economic Aspects of adaptation to climate change (OCDE) (2010)

Water and climate change impacts and adaptation (UNFCCC) (2011)

1.- Antecedents de l’adaptació al canvi climàticEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

compromís per començar a treballar sobre les mesures per adaptar-se al canvi climàtic (article 4.1.b)

programes nacionals i regionals que facilitin l’adaptació al canvi climàtic

objectiu d’ajudar tots els països a adaptar-se al canvi climàtic, reduint la seva vulnerabilitat

la zona Mediterrània serà una de les zones de la Terra més vulnerables al canvi climàtic

l’adaptació com un dels 4 pilars del pla d’acció / llum verda a un fons d’adaptació

“esmena catalana”

avaluació crítica dels costos de l’adaptació i els beneficis en sectors claus sensibles al clima

deriva del CMNUCC i del Programa de Treball de Nairobi

4

A Europa

Llibre Verd d'Adaptació al Canvi Climàtic (2007)

Llibre Blanc d'Adaptació al Canvi Climàtic (2009)

Impacts of Europe’s changing climate – 2008 indicator-based assessment (AEMA, JRC i OMS)

Climate Change Impacts in Europe. Final report of the PESETA research project 2009

El medi ambient a Europa. Estadi i perspectives 2010 (SOER 2010) (AEMA)

Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos – Iniciativa emblemàtica d’acord amb l’Estratègia Europea 2020 (COM(2011)21 final)

Energy Roadmap 2050 (COM(2011)885/2)

A Espanya

Primer Programa de treball (2006)

Plan nacional de adaptación al cambio climático (PNACC, 2006)

Segon Programa de treball (2009)

A Catalunya

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012

Segon Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (2010)

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2010)

Primer informe sobre la generació d’escenaris climàtics regionalitzats per a Catalunya durant el segle XXI (2011)


5

Escenaris potencials de futur (IPCC)

A1:Creixement econòmic molt ràpid, màxim creixement

població mundial a meitat de segle i ràpida introducció de

tecnologies eficients.

A1FI Intensiva en combustibles fòssils

A1T Fonts d’energia no fòssils

A1B Equilibri entre les fonts

A2: Món heterogeni basat en la preservació de les identitats locals. Augment de població

constant

Desenvolupament econòmic regional i el creixement

econòmic i tecnològic més fragmentat que l’A1

B1: Món convergent cap un canvi ràpid d’estructures

econòmiques (economies de serveis i de la informació).

Reducció del consum i aposta per tecnologies netes i

eficients. Solucions globals cap a la sostenibilitat però sense

iniciatives addicionals respecte el clima.

B2: Solucions locals dirigides cap a la sostenibilitat social,

econòmica i ambiental.

Creixement poblacional més lent i nivells de

desenvolupament econòmic intermedis.

El canvi tecnològic lent i la societat orientada a la protecció

ambiental i equitat social

A1 A2

B2

Perspectiva de mercat

Visió regional

Perspectiva ambiental

Visió global

B1


6

Sectors socioeconòmics i sistemes analitzats en 5 estratègies d’adaptació de 4 continents

Sistema/Sector Alemanya Califòrnia Escòcia Sud-àfrica França Japó (*)

Salut X X X X X

Habitatge X X X

Aigua X X X X X X

Sòl X X

Biodiversitat X X X X X

Agricultura X X X X X

Boscos i silvicultura X X X X X

Pesca i ecosistemes marins X X X X X

Indústria energètica X X X X

Transport i infraestructures X X X X

Indústria i comerç X X

Turisme X X X

Serveis d’emergència X

Prevenció de riscos X

Bancs i assegurances X X

* Cal tenir en compte que el Japó només tracta els impactes i mesures d’adaptació sobre l'aigua i la gestió de l’aigua.


7

Projeccions climàtiques

Impactes previstos cap a finals del present segle en els escenaris A2 i B1 a Catalunya

Font: Adaptació de Barreda-Escoda, A. i Cunillera, J. (2011). Servei Meteorològic de Catalunya

2.- Diagnosi de l’adaptació a CatalunyaEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

En fase final de redacció el Projecte ESCAT (Generació d'escenaris climàtics regionalitzats a altes resolucions per a Catalunya durant el segle XXI) del SMC: fins a 12 projeccions

climàtiques per a Catalunya

8

Impactes en la generació d'electricitat d'origen eòlicImpactes de major magnitud a la meitat sud del paísAugment de la sequedat i augment del risc d'incendis forestals

Pirineus

Catalunya Interior

Litoral i Prelitoral

Afectació el s cultius de secà i cerealsAfectació del poder de generació elèctrica d'origen eòlic

Indret de Catalunya on els impactes en magnitud seran més modestosImpactes importants en els recursos hídrics de la zona

Disminució de la cobertura de neu a la serrelada

Zona de transició entre el Pirineu i el Litoral - PrelitoralFort impacte en els recursos hídricsMajors condicions de sequedat i augment del risc d'incendis forestals

El Pirineu serà l'indret més afectat de Catalunya pels canvis climàticsGran impacte als recursos hídrics de la zona i del paísDisminunició del cabal dels rius i de l'aigua dels embassaments

Impactes directes regionalitzats a Catalunya del canvi climàtic previstos a l'Informe del SMC


9

Altres variables indicadores

Evolució de la T de l’aigua del mar a l’Estartit durant l’estiu (ºC)

Tendència posit

iva estadíst

icament s

ignificativ

a


10

Altres variables indicadores

Evolució del nivell del mar mitjà mensual a l’Estartit i línia tendència (1990-2010)

Font: Dades del mareògraf de Josep Pasqual.


11

Impactes previstos a Catalunya

Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global

Afectacions en la producció agrícolaCerealsFruita dolça

OliveresVinya

Afectacions en la ramaderia

Canvis fenològicsCanvis deguts a la menor disponibilitat d'aiguaMigració d'espèciesCanvis en la composició de les espèciesCanvis funcionals

Disminució de la capacitat d'embornalDegradació d'hàbitatsAlteracions de les comunitats tròfiquesMenor freqüència de mortalitats massives

Tropicalització de les espècies

Afectacions en la disponibilitat d'aiguaAlteracions físicoquímiques de l'aiguaAlteracions en masses d'aigua subterràniesAlteracions sobre els règims estacionalsAfectacions degudes a fenòmens extrems de precipitacióAfectacions sobre les aigües residuals i el seu tractamentImplicacions econòmiques

Canvis en la distribució de les espèciesMajor aridesa i erosió dels sòls Canvis fisiològics ( d'embornals a fonts de CO2)Reducció de l'àrea d'espècies de fusta productivaAugment del risc d'incendis forestals

Accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabatAturades en la produccióDanys a les instal·lacions productivesDanys a l'entorn i al medi ambient

Indústria i serveis

Gestió forestal

Gestió de l'aigua

Agricultura i ramaderia

Biodiversitat ecosistemes marins

Biodiversitat


12

Impactes previstos a Catalunya (cont.)Sector / Sistema Impactes previstos a Catalunya Canvi observat o potencial Canvi global

Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriquesAfectacions en les instal·lacions de transport i distribució de l'energiaImplicacions econòmiquesAugment de la demanda energètica

Afectacions en el transport viariAfectacions en el transport ferroviariImplicacions econòmiquesAfectacions en el transport aeri i marítimAfectacions en les infraestructures costeres

Pautes de reproduccióAlteracions biològiquesDistribució de les principals espècies comercialsFenologia Alteració de la trofodinàmicaInvasió d'espècies al·lòctonesPescaAqüicultura

Onades de calor: increments de Temperatura i dels seus valors extremsQualitat de l'aireAl·lergens aerisDanys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics)Exposició exsessiva a la radiació UVMalalties transmeses per vectorsProliferació de malalties infeccioses

Variació del confort climàticDisponibilitat de recursos hídricsAfectació de la cota de neuAugment de la variabilitat climàtica i de fenòmens extremsCanvis en els ecosistemes naturals i el paisatge

Augment de la demanda energèticaAfectacions a les estructures dels edificisMajor ferqüència d'illes de calor urbanesDanys a les persones

Urbanisme i habitatge

Turisme

Pesca

Salut

Infraestructures energètiques

Infraestructures de transport


1313

Regional risks (EEA Juny 2012)Regional risks (EEA Juny 2012)

ESCACC

Tots

con

tem

pla

ts


14

AGRICULTURA I RAMADERIA

Impactes

Afectacions en la producció agrícola

Fruita dolça: Avançament de la collita i increment dels períodes anuals de recol·lecció

Vinya: Canvis en els patrons de plagues i malalties

Cereals: L’increment de CO2 pot portar a l’augment de rendiment dels cereals d’hivern i pot fer disminuir les necessitats de reg


15

BIODIVERSITAT

Impactes

Canvis fenològics

Canvis en les migracions d’espècies


ECOSISTEMES MARINS I PESCA

Impactes BIODIVERSITAT: ECOSISTEMES MARINS

Disminució de la capacitat d’embornal

Degradació d’hàbitats

16

Impactes PESCA

Alteracions de la trofodinàmica

Canvis en la producció aqüícola

Canvis en les pautes de reproducció

Alteracions biològiques



GESTIÓ DE L’AIGUA

Impactes

Afectacions sobre les aigües residuals i el seu tractament

Disminució de la disponibilitat d’aigua

Alteracions en masses d’aigua subterrànies

17

GESTIÓ FORESTAL

Impactes

Canvis en la distribució de les espècies

Augment del risc d’incendis forestals

Reducció de l’àrea d’espècies de fusta productiva

L’impacte real del canvi climàtic en el sector forestal català dependrà en gran mesura de la manera com preparem els nostres boscos. Com més resistents i resilients siguin els boscos i el sector forestal, més

capaços serem de fer front als canvis previstos i a la incertesa.


INDÚSTRIA I SERVEIS

Impactes

Afectacions a l’accés a les primeres matèries i lliurament de producte acabat

Aturades en la producció

18


MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Impactes

Afectacions en el transport viari

Afectacions en el transport aeri i marítim i en les infraestructures costeres

SALUT

Impactes

Increments de la T i dels seus valors extrems: Episodis d’onades de calor

Exposició excessiva a la radicació UV

Danys a les persones deguts als fenòmens extrems (extrems climàtics)

19


TURISME

Impactes

Afectació de la cota de neu

Variació del confort climàtic

Canvis en els ecosistemes naturals i el paisatge

SECTOR ENERGÈTIC

Impactes

Afectacions en les instal·lacions de generació elèctriques

Augment de la demanda energètica

20

URBANISME I HABITATGE

Impactes

Augment de la demanda energètica

Major freqüència d’illes de calor urbanes


21

Conclusions de la Diagnosi


Principals impactes observats i projectats

en les variables climàtiques

• Augment observat i projectat significatiu i robust de temperatura

• Reducció de l’aportació del cabal dels rius (2071-2100) entre 16%-34%

• Disminució de la velocitat del vent

• Augment observat temperatura de l’aigua (Estartit)

• Augment observat nivell del mar (Estartit)

Territoris més vulnerables• Els Pirineus ( augment T + 4.6ºC finals

segle)

• Delta de l’Ebre (canvis nivell del mar)

22



Sectors i sistemes més vulnerables al canvi climàtic

Aigua

Agricultura

BiodiversitatBoscos

Mobilitat i Infraestructures del transport Pesca

AqüiculturaSalut

Sector energètic

Turisme

23



Reptes i oportunitatscomercials de l’adaptació

al canvi climàtic

• Intervenció pública clau per les polítiques a llarg termini

• En el context empresarial no hi ha perspectiva temporal per adoptar mesures

• El sector públic ha de proveir coneixement adequat sobre els impactes i les millors estratègies adaptatives

24

3.- Objectius de l’Estratègia i temporalitatEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

Horitzó a curt termini 2020

Horitzó a mig termini 2050

Esdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàticEsdevenir menys vulnerables als impactes del canvi climàticObjectiu estratègic de

l’ESCACC

Objectius operatius de

l’ESCACC

Objectius generals de l’ESCACC

Generar i transferir el coneixement sobre l’adaptació

Augmentar la capacitat adaptativa

Reforçar la capacitat de resiliència de sectors i/o sistemes

Disminuir l’exposicióde sectors i/o sistemes

• Incorporar l’adaptació a la planificació i programació sectorials

• Determinar amb el major detall possible els impactes que el canvi climàtic produirài/o està produïnt a Catalunya

• Identificar les mesures d’adaptació que ja s’estan implementant en sistemes i sectors i establiment d’un catàleg de mesures a aplicar en un horitzó a curt termini (2020) i mig termini (2050)

• Conèixer com gestionar i comunicar el risc d’un esdeveniment climàtic

• Identificar les oportunitats que genera l’adaptació al canvi climàtic

• Establir un procés transparent i participatiu amb la ciutadania, en general, i amb els sistemes i sectors més vulnerables

• Impulsar la recerca, el desenvolupament i la innovació

25

AGRICULTURA I RAMADERIA

Mesures

Elaboració d’un mapa de vulnerabilitats de cultius i espècies animals d’interès productiu a Catalunya més susceptibles de patir els impactes climàtics previstos.

Aplicació de mesures de gestió que evitin la salinització, erosió i pèrdua de la matèria orgànica dels sòls a Catalunya.

Fomentar les investigacions de l’IRTA sobre l’impacte de l’eficiència en l’ús de l’aigua sobre la productivitat dels cultius.

4.- Proposta de mesures d’adaptacióEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

26

BIODIVERSITAT

Mesures

Aprovació de l’Avantprojecte de Llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, la qual preveu, entre d’altres, les següents actuacions:

Catàleg d’espècies exòtiques invasores i formulació d’un Programa d’actuació amb directrius de gestió, detecció ràpida i control, mitigació d’impactes i eradicació d’espècies exòtiques invasores.

Creació de sistemes de pagament per serveis ambientals. Aprovació del Pla de connectivitat ecològica. Catàleg dels hàbitats amenaçats i aprovació de plans de recuperació i plans de

conservació.Polítiques de biodiversitat orientades a conservar les funcions, les potencialitats, els

processos i les estructures dels ecosistemes.Elaboració d’una llista d’espècies bioindicadores del canvi climàtic i monitoratge per

preveure accions.


27


Mesures

Elaborar un pla de seguiment a través d’una xarxa d’observatoris d’indicadors climàtics marins a tot el litoral català per conèixer les variables físiques, químiques i biològiques i la seva evolució.

Potenciar les línies d’investigació aplicada sobre quins són els impactes dels canvi climàtic sobre les poblacions marines.

Incorporació dels impactes climàtics previstos a Catalunya en els plans de gestió sectorials pesquers i aqüícoles.


GESTIÓ DE L’AIGUA

Mesures

Aplicació de mesures financerament sostenibles per la progressiva restauració integral dels ecosistemes i per assegurar el finançament del cicle de l’aigua.

Considerar les potencials condicions futures sota el canvi climàtic en el disseny de les noves infraestructures i les assumpcions sobre la probabilitat, la freqüència o la magnitud d’esdeveniment extrems.

Incorporar l’adaptació al canvi climàtic i l’equilibri aigua-energia en la pròxima revisió del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya.

28

GESTIÓ FORESTAL

Mesures

Aprovació a Catalunya del Pla General de Política Forestal que integri els impactes previstos del canvi climàtic.

Millorar la conservació dels ecosistemes forestals com a proveïdors d’aigua mitjançant el pagament per serveis ambientals, per part dels consumidors d’aigua neta del tram baix als consumidors de la capçalera (internalitzar el que seria una externalitat).

Reforçar el suport a la innovació, a la transferència i als mercats de productes forestals.


INDÚSTRIA I SERVEIS

Mesures

Definir plans d’emergència específics davant els fenòmens meteorològics extrems. Incorporar en el disseny d’infraestructures industrials criteris preventius davant els

impactes previstos.Creació d’un observatori de coneixement que permeti estar al corrent al sector de les

millors tècniques disponibles.

29

MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Mesures

Definir programes d’actuacions específics davant situacions d’emergència en cas de fenòmens meteorològics extrems.

Impulsar el desenvolupament de les eines d’avaluació específiques per tal de conèixer quines són les infraestructures de transport de Catalunya més vulnerables.

Apostar per l’execució d’infraestructures ferroviàries estratègiques (per exemple l’eix mediterrani de mercaderies).


SALUT

Mesures

Fomentar els estudis i la recerca mèdica en aquest àmbit.Establiment de campanyes informatives amb l’objectiu de disminuir la vulnerabilitat de la

població.Desenvolupament d’eines preventives i protocols d’actuació front als impactes en els grups

més vulnerables (malalts crònics, persones amb risc d’exclusió social, infants, gent gran...).

30


SECTOR ENERGÈTIC

Mesures

Definir programes d’actuacions territorials específics davant els possibles talls de subministrament, per tal de garantir un servei mínim als serveis de primera necessitat (hospitals, centres d’emergències, llars de gent gran ...) tal i com el Pla de Contingències del PECAC considera quan parla de fenòmens naturals (per fenòmens meteorològics extrems).

Impulsar el desenvolupament de les eines d’avaluació específiques per tal de conèixer quines són les infraestructures energètiques de Catalunya més vulnerables (centrals nuclears, elèctriques, hidroelèctriques, eòliques...).

Adaptació tècnica preventiva de les xarxes de distribució i transport d’energia davant els impactes previstos.

31

TURISME

Mesures

Incorporació dels impactes climàtics previstos en el Pla Estratègic del Turisme actualment en redacció, així com de les mesures d’adaptació proposades.

Impulsar la diversificació de l’oferta amb l’objectiu d’incrementar les ofertes menys climàtic dependents (cultural, de negocis...).

Implementació d’una taxa turística per pernoctació perquè sigui destinada, en part, a aquelles externalitzacions que potencien el sector (regeneració de platges, campanyes bandera blava, recollida selectiva residus, reforç del sistema d’atenció primària de salut, etc) així com a campanyes internacionals de foment del turisme sostenible català.


URBANISME I HABITATGE

Mesures

Impuls de programes de subvencions d’estalvi i eficiència energètica en els edificis. Impuls a l’estalvi i eficiència en l’ús de l’aigua (separació aigües grises, dipòsits de pluvials,

ús d’aigua regenerada, etc).Foment de l'establiment de criteris bioclimàtics en la construcció de nous edificis i també

en la rehabilitació d'edificis i àrees urbanes.

32

Observats Potencials

Canvi global

22

0

421

5 4

9

Nombre impactes descrits = 65

Nombre total mesures proposades SISTEMES = 59

Nombre total mesures proposades SECTORS = 53

NOMBRE TOTAL MESURES = 112

RESUM IMPACTES

RESUM MESURES


33

Origen, impactes, mitigació i adaptació al canvi climàtic segons l’ESCACC

5.-Mitigació i AdaptacióEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

34

Coordinació des de l’administració local

El 80% de les actuacions per fer front al repte del canvi climàtic s’implanten en el si dels governs subnacionals i locals

Alguns instruments a Catalunya...

– Pacte d’Alcaldes

– Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat

Coordinació des de la Generalitat de Catalunya

Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Pla de Govern 2011-2014Llei catalana del canvi climàtic

Coordinació des de l’Administració General de l’Estat

Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático

Oficina Espanyola del Canvi Climàtic

Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic (CCPCC)

6.- GovernançaEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

35

A nivell normatiu i reglamentari...

L'objectiu final és integrar l’adaptació del canvi climàtic en les diferents polítiques sectorials

L’avaluació ambiental estratègica és un instrument excel·lent per començar a introduir l’adaptació al canvi climàtic en els diferents plans i programes sectorials i planejament urbanístic

Amb els sectors socioeconòmics més afectats...

És important que el procés sigui participatiu i iteratiu, i que es defineixin de manera clara i transparent les responsabilitats de cadascun dels agents

Fins ara, per tal de fomentar la participació dels responsables de cada sector: reunions bilaterals, tallers sectorials (biodiversitat).

Amb la participació ciutadana...

La participació de tots aquells actors clau és essencial per a l’èxit de les polítiques d’adaptació

Caldran activitats de comunicació i de formació per tal de sensibilitzar i conscienciar al conjunt de la societat catalana davant els reptes d’adaptació als impactes del CC

Interacció amb l’EDSCAT i l’economia verda...

A escala sectorial, algunes de les línies mantenen sinèrgies amb l’adaptació al CC

La Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat té la voluntat d’impulsar l’economia verda com a factor de reactivació del teixit productiu de Catalunya

6.- GovernançaEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

36

Finançament de les mesures

Nova fiscalitat ambiental

Reformulació càrrega impositiva

Pagament per serveis ambientals

Cal cercar fórmules de finançament que estimulin l’adaptació, tant des del coneixement com des de la implantació de mesures efectives

Fons de carboni

Finançament de l’Estratègia

La redacció d’aquest instrument de lluita contra el canvi climàtic ha estat realitzada pel personal de l’OCCC, sense externalització de serveis

7.- Pressupost i cooperació internacionalEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

37

L’Estratègia proposa que l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament prioritzi aquells projectes que tinguin com a objectiu facilitar l’adaptació al canvi climàtic en països en desenvolupament.

L’Estratègia considera indispensable la presència del nostre Govern als fòrums internacionals sobre canvi climàtic i, també, animar les empreses catalanes exportadores a incorporar l’adaptació al canvi climàtic en els països receptors.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

7.- Pressupost i cooperació internacionalEstratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic

38

Moltes gràcies

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

http:// www.gencat.cat/canviclimatic

Documents

Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC)