Assignatura:Metodologies col·laboratives per a l’aprenentatge

Bloc 1 – Activitat 2

Estratègies de treball col·laboratiu i dinamització de la participació als espais virtuals

“Podem definir el treball col·laboratiu com la sinèrgia que es duu a terme entre individus o grups d’individus que, mitjançant una dinàmica de treball adequada, assoleixen millor uns objectius determinats, que possiblement no haurien assolit per separat, o bé que ho fan optimitzant més els propis recursos” (Alexandre López, 2009. Treball col·laboratiu, visions disciplinàries)

En el treball col·laboratiu no es reparteixen les tasques perquè cada membre faci una part per després ajuntar-les totes, sinó que tots els participants treballen de manera conjunta i activa per realitzar una mateixa tasca. A través del treball individual i compartit amb la resta de membres, s’aconsegueix un objectiu comú.

Quan parlem de treball col·laboratiu a distància ens referim al treball col·laboratiu que duen a terme diferents membres sense coincidir ni en espai ni en temps. Per tan entren en joc una sèrie d’aspectes que condicionen el funcionament del grup i que és molt important tenir present. Un dels factors fonamentals són les eines i medis de comunicació que es faran servir al llarg del procés.

Actualment les possibilitats d’interacció i comunicació a distància són múltiples i és important triar les eines i plataformes que utilitzarà el grup per treballar. Per això s’ha de tenir en compte els coneixements i destreses tecnològiques dels components del grup i les tasques a desenvolupar. Per tant els membres triaran la plataforma de treball que millor s’ajusti a les seves característiques i a les necessitats de la tasca. A la mateixa vegada es pot treballar amb espais externs perquè el procés sigui enriquidor i atractiu, d’aquesta manera resultarà més motivador afavorint el bon ambient de treball.

Aquest espais paral·lels es poden utilitzar per compartir continguts i informació (bloc, videobloc...); per compartir i emmagatzemar documents (dropbox, google drive, skydrive...); per compartir enllaços (marcadors socials). També hi trobem repositoris digitals que recullen gran quantitat de continguts en diferents formats (youtube, podcast, slideshare, wikis, prezi... ) Aquestes eines també ajuden a difondre els materials elaborats pels membres del grup, com ara les xarxes socials (facebook, google+, Linkedin, tuenti...) i a tenir presència a la xarxa a través dels foros, debats, grups de treball...

Tot i que és un tipus de treball a distància, i que per tant no hi ha interacció presencial entre els membres, cal tenir present una sèrie d’actituds i valors a l’hora d’interactuar amb el grup que garanteixi l’èxit del treball i cobreixi les necessitats i expectatives dels participants:

- El compromís de participar activament en el desenvolupament de les tasques, de complir les dades de lliurament, de comunicar-se amb freqüència, conèixer el funcionament del grup i de les activitats a desenvolupar.

Assignatura:Metodologies col·laboratives per a l’aprenentatge

- La transparència a l’hora d’opinar i de comunicar-se. - Ser constant amb el treball, acordar i respectar la freqüència de comunicació, dedicar

el temps necessari a desenvolupar les tasques, fer aportacions de maner contínua, interactuar...

- Respectar els acords establerts, els ritmes de treball, ser curós amb el to dels missatges...

- Ajudar als membres del grup compartint els coneixements, resolent dubtes, oferint suport, resolent imprevistos que poden sorgir...

- Mostrar credibilitat, confiança en el grup i flexibilitat.

És important que en aquest procés d’aprenentatge a distància l’alumne o participant tingui algun tipus de suport que serveixi d’acompanyament per tal de resoldre dubtes, orientar el treball, donar suport al procés i comunicar qualsevol tipus de frustració o impediment que es pugui trobar. Aquest suport el pot donar el docent a través de la comunicació directa amb els alumnes al tauler d’anuncis, al fòrum, a la bústia de correu... contestant les consultes de manera individual o grupal. O bé a través de l’apartat de preguntes freqüents, videotutorials, formularis interactius...

També pot encarregar-se el propi grup de fer aquest suport intercanviant coneixements, destreses i resolent dubtes a través de l’espai de comunicació. O bé que ho faci un estudiant que coneix la dinàmica de treball perquè ha participat anteriorment. A més l’entorn familiar i laboral de també contribueix a aquest suport; és el que es coneix com a suport informal.

Perquè aquests sistemes de suport siguin de qualitat i útils és necessari donar una resposta ràpida i adient als dubtes plantejats pels alumnes, mostrar claredat en les indicacions i pautes donades, tenir un accés ràpid i senzill als materials o recursos de suport, i que els docents coneguin i dominen els continguts i eines utilitzades. Pel que fa a la comunitat educativa resulta fonamental oferir un servei d’orientació i d’informació a l’estudiant que sigui eficaç, entenedor i ràpid.

Ja es veu que dintre de tot aquest procés de treball col·laboratiu a distància hi ha diferents rols ben diferenciats, el rol del docent i el de l’estudiant/participant. El primer realitza les tasques de tutoria, guia i acompanyament establint els objectius, la metodologia i les tasques a desenvolupar. És la persona de referent que ofereix tots els recursos eines i estratègies necessàries fent el seguiment de tot el procés. Dinamitza als participants a través de la comunicació, el debat i la reflexió facilitant d’aquesta manera l’aprenentatge i el bon funcionament del grup

Pel que fa als participants hi trobem de diferents, segons el tipus de paper que adopten en el grup: els que aporten gran quantitat d’informació, els que organitzen les dinàmiques de treball, els polemitzadors que es centren en el diàleg, i els receptors que adopten un paper passiu pel que fa a l’aportació d’informació però que contribueixen amb les seves síntesis i observacions. També hi trobem els participants que accedeixen a les diferents formes de representació de la informació i dels continguts de forma passiva, i els que participen en el procés, elaborant els propis continguts i creant el coneixement. O bé els estudiants que lideren el grup moderant les intervencions i tasques.

Assignatura:Metodologies col·laboratives per a l’aprenentatge

Un altre factor important són les etapes que caracteritzen el treball col·laboratiu i que és important que tots els membres coneguin per poder consensuar-les i desenvolupar-les correctament. La primera és el plantejament i avaluació inicial de la tasca, és a dir, el punt de partida on els membres estableixen els objectius a assolir i les tasques. Tot seguit tenim el desenvolupament d’aquestes tasques i del treball, seguint les normes i acords establerts. Després es generen els resultats del treball fet, i per últim l’avaluació, no solament del resultat sinó també del procés.

Tot el conjunt de membres i agents que influeixen de manera directa i indirecta a l’aprenentatge i treball col·laboratiu a distància formen part de la comunitat educativa. És una xarxa formada pels docents, participants, institucions educatives, altres estudiants, persones properes a la comunitat, familiars... que ajuden i complementen el procés d’ensenyament - aprenentatge. Tots plegats són capaços de crear i desenvolupar un aprenentatge actiu i personalitzat que s’adapta a les necessitats pròpies de cada membre i que, a la mateixa vegada, també aconsegueix desenvolupar una tasca comú.

Paloma Casanova García