-
8/17/2019 Estructura y Tecnicas de La Novela Sentimental y
Caballeresca Reseña
1/3
J
M SSOT
I
MUNT NER
PERE
BOHIG S
de
tema
romancistic
seran
r e e d i t a t s
me s
endavant
en
un
volum
s e p a r a t
de
l a
mateixa
coHecci6
En
t o t a l
h i
son
r e e d i t a t s
v u i t
t r e b a l l s
ben
coneguts
El
Roma n-
cero
espanol
un
a u t e n t i c
l l i b r e
format
per
l e s
conferencies
f e t e s
a ] a
Columbia
University
de
ova
Y o rk
e l
1 9 0 9 ,
publicades
e l
1910
p a g s .
7 - 8 4 ) ;
Poesia
popular
y
R om a n c e r o
r e c u l l
de
t r e s
t r e b a l l s
apareguts
a
l a
RFE
e l
1914
e l
1915
i
e l
1916
p a g s .
85-216
;
Sobre
geogra
f
i a
J o l k l 6 r i c a
:
Ensayo
de
un
meto do
a r t i c l e
de
l a
RFE
d e l
1 9 2 0 ,
reimpres
e l
1950
p a g s .
2 1 7 - 3 2 3 ) ;
Poesia
popular
y
poesia
t r a d i c i o n a l
en
l a
l i t e r a t u r a
e s p a n o l a ,
conferencia
l l e g i d a
a ]
A l l
Sous
College
e l
1922
p a g s .
3 2 5 -
3 5 6 ) ;
Ro ma n c e s
y
b a l a d a s ,
« P r e s i d e n t i a l
Address>
a ] a
M o d e r n
Humanities
R e s e a r c h ,
Association
d e l
1927
p a g s .
3 5 7 - 3 7 8 ) ;
Poesia
t r a d i c i o n a l
en
l
R om a n c e r o
hispano-
portugues,
comunicacio
a
I Academia
das
Ciencias
de
L i s b o a ,
d e l
1943
p a g s .
3 7 9 -
4 0 1 ) ;
C mo
v i v i 6
y
c mo
v i v e
e l
Romancero,
f u l l e t
p u b l i c a t
a
Valencia
e l
1945
p a g s .
4 0 3 - 4 4 5 ) ,
i
com
a
apendix,
Romance
de «Rio
v e r d e ,
r i o
verde»:
Sus
v e r s i o n e s
v a r i a s , a r t i c l e aparegut
a l
volum I I
de
l a
«Miscelanea
en
h ome naje
a
Mon s.
Higinio
A n g l e s ,
1958-1961
p a g s .
4 6 2 - 4 8 8 ) .
U n s
quants
anys
abans
de
l
s e v a
mort,
M e n e n d e z
P i d a l
m havia
e x p r e s s a t
e 1
seu
d e s i g
de
c o r r e g i r
i
completar,
amb
v i s t a
a
aquesta
e d i c i o ,
e l s
s e u s
t r e b a l l s
sobre
e l
Romancer.
No
l i
fou
p o s s i b l e ,
p e r i l ,
de
f e r - h o
i
e l s
s e u s
collaboradors
h an
p r e f e r i t
d i n t r o d u i r
n o m e s
algunes
corrections
que
1 a u t o r
havia
anat
anotant
a l s
s e u s
exem-
p l a r s
p a r t i c u l a r s ,
molt
e s c a s s e s
en
c o n j u n t .
Per
c o n t r a ,
h i
h an
a f e g i t
dos
fndexs
be n
u t i l s
d e
n o m s
propis
de
persona
i
t i t o l s
d o b r e s ,
i
de
r o m a n c o s
e s t u d i a t s ) .
J
M.
i M.
RM NDO
DURAN:
Estructura
y
t e c n i c a s
de l a
novela
sentimental
y
c a b a l l e r e s c a .
Madrid,.
E d i t o r i a l
Gredos,
S .
A . ,
1 9 7 3 .
180
p a g s .
BRH,
1 1 / 1 8 4 ) .
E l
t i t o l
d aquesta
obra
e s pr o u
c l a r ,
i
l a u t o r
p r e c i s a
encara
mes
e l
seu abast
en
unes
paraules
de
l a
i n t r o d u c c i 6 :
e s
proposa
de
d e s c o b r i r
l e s
u n i t a t s
o
elements
c o n s t i t u t i u s
d un
grup
de
n o v e l l e s ,
e s t a b l i r
l e s
r e g l e s
que
regulen
I l u r
o r g a n i t z a c i 6
i
l e s
tecniques
que
s e n
d e r i v e n .
E l s
generes
e s t u d i a t s
son
l a
novella
a n o m e n a d a
s e n -
t i m e n t a l
i l a
c a v a l l e r e s c a .
Les obres
estudiades
d e l
primer
genere
son
e l
Siervo
l i b r e
de amor ,
l e s
n o v e l l e s
de Diego
de
San
Pedro,
l e s
de
Juan
de F l o r e s
i
e l Proceso
de
c a r t a s
de
amo re s
de Juan
de
Segura.
Les
obres
d e l
genere
c a v a l l e r e s c
que
l a u t o r
e s t u d i a
amb
e s p e c i a l
i n t e r e s
son
A m a d i s
de
Gaula
i Tirant
l o
Blanch.
Un
d a r r e r
c a p i t o l
t r a c t a
de
l e s
n o v e l l e s
d aventures
d e l s e g l e
x v i , en l e s
q u a l s
perduren
alguns
d e l s
temes
o
algunes
de l e s
c a r a c t e r i s t i q u e s
d e l s
generes
a n t e r i o r s .
En
l e s
paraules
que
hem
addult
de
l a
introducci6
e s t r a c t a
d e s t a b l i r
r e g l e s
i de
aennir
t e c n i q u e s ,
l a
qual
C o s a ,
en l a
p r a c t i c a
e s
tradueix
en I e s t a b l i m e n t
d uns
esquemes
que
e s
repeteixen
en algunes
obres
i que
per
aquest
f e t
son
c o n s i -
d e r a t s
com
unes
c o n s t a n t s
d e l
genere
E l
v a l o r
de l e s
obres
- s e g o n s
1 autor-
d e -
p e n
en gran
p a r t
de
l a
r e l a c i 6
c a u s a l
que
e s
pugui
e s t a b l i r
e n t r e
l e s
premisses
e n
que
e s basa
l a c c i 6
i l e s
c o n s e g i i e n c i e s
q ue
s e n
deriven
Un s e g u i t
de
c i t a c i o n s , .
algunes
d e l l e s
f o r g a
e x t e n s e s ,
t r e t e s
de
t e o r i t z a d o r s
de
l a c r i t i c a
e s t r u c t u r a l i s t a ,
a c o m p a n y a
l e s
a n a l i s i s
de l a u t o r
i h i p r e s t a
suport
Aquestes
a n a l i s i s
porten
c o n n o-
t a c i o n s
que
l e s
completen
i f i n s
a
un c e r t
punt
expliquen
e l s
esquemes
«
Una
no-
v e l a » ,
diu
1
autor
en
un
i n d r e t
p e g .
6 3 ) ,
«n o
e s en
ning6n
c a s o
l a suma
de
un a
s e r i e
de
unidades
l i n o
l a
i n t e g r a c i 6 n
mediante
un a
r e l a t i o n
s o l i d a r i a ,
de
l o s e l e -
me nto s
que
] a
c o n s t i t u y e n
> > .
En
e l s
grups
de
noveHes
que
Duran
e s t a b l e i x
dispose
2 64
-
8/17/2019 Estructura y Tecnicas de La Novela Sentimental y
Caballeresca Reseña
2/3
DURAN
HNOVELA
SENTIMENTAL Y
CABALLERESCA»
aquests
el em en ts
en
columna. S u b s t i t u i r u n
element
d un a c o l u m n a per u n
d e :
l a l t r a
ocasiona u n a
a l t e r a c i o
d e s t r u c t u r a .
«Por supuesto,
e s
p o s i b l e
r o m p e r
c u a l -
quiera
de
e s t a s
r e g l a s .
De
hecho e n
nuestra novela
sentimental
e x i s t e n
infracciones
de
e s t e
t i p o
la
naturaleza a p a r e n t e m e n t e
sentimental
d e l
a m o r de
Grimalte, p or
ejemplo.
Ahora
b i e n ,
e s t a s
i n f r a c c i o n e s
no
invalidan l a s
r e g l a s ,
sencillamente i n v a l i -
d a n
l a
novela
i n f r a c t o r a > > .
A q u e s t a optica
de
l a u t or
d on a u n a
g ra n i mp or t an ci a
a
t e n -
s i o n s d o r d r e s o c i a l q u e
condueixen
a
s i t u a c i o n s
t r a g i q u e s ,
com l a de
La Ca rt e l
de
Amor .
Aquests
amor s,
per
raons
de
me tode, son
a n o m e n a t s s e n t i m e n t a l s ;
e l s
a l t r e s ,
c o r n
e l s de
l a
Fiamme t t a ,
e n
q u e no
p e s e n
aquests
f a c t o r s , son a n o m e n a t s
e r o t i c s ) .
E l s e s q u e m e s
s e g i i e n t s :
a ) ambient burges
/
a m b i e n t
a r i s t o c r a t i c
b )
a m o r
e r o t i c /
a m o r
p r op i a m e n t
sentimental
c )
absentia
de
r e l a c i o n s
rei-amants
/
r e l a c i o n s
rei-amants
d )
desesperacio /
mort,
det e rminen 1 e x i s t e n c ia de
dos gr u ps e n l a novella
sentimental
e l
primer
c o n s t i t u i t
per
l a E s t o r i a de
dos
a m a d o r e s
l a n o v e l l e t a i n t e r c a l a d a
e n
e l
Siervo l i b r e
de
a m o r ) , .
La
Cdreel
de
Amor
G r i s e l y
M i r a b e l l a , e l
segon
p e t
Siervo l i b r e
de
amor, Arnalte
v
L u c e n d a
Grimalt e
y
G r a d i s s a .
Aban s d e n t r a r en 1 examen de l e s n o v e l l e s
cavalleresques
e s p a n y o l e s , l a u t o r
p a r l a de l e s
obres
de
Chretien
de
Troies
de
l a
compilacio c i c l i c a
en
p rosa Lancelot-
G r a a l ,
c o r n
a
antecedents d e l genere
a
Esp anya. L autor a p l i c a a a qu es te s obr es e l
mat eix m e t o d e q u e havia a p l i c a t
a
l a
novella
sentimental
E r e c ,
Yv a in
C l i g e s son
e n f r o n t a t s
amb
e l
Chevalier
a
l a
C h a r r e t t e .
E n
e l s
p r im er s
h i
ha
u n a
« e s t r u c t u r a
c e r r a d a > > ;
e n
l a l t r e a q u e s t a
e s t r u c t u r a s e s v a e i x .
e l
Chevalier
a
l a
Charrette
l e s
aventures
e s
multipliquen
innecessariament en
p e r j u d i c i
de
l a t e n s i o
dramatica,
« q u e d a n d o
l imi ta do n ue st ro
i n t e r e s
a t
gusto
q u e t e nga mos p or l a s aventuras m i s -
m a s
y por s u
v a l o r
p o e t i c o > > . Le s pagines q u e
t r a c t e n
de
l a
r e l a c i o
o opos icio
d e l
Lancelot
de
l a
Vulgat a l Amadis,
d aquest
e l
T i r a n t ,
q u e
t r a n s c o r r e
e n
u n
ambient
h i s t o r i c
en
u n a t o r t
v i s t a
per d i n t r e , amb
l e s
s e v e s f e b l e s e s l a seva
e n o r m e carrega
de
come d i a
h u m a n a , c o n s t i t u e i x e n
p o t s e r l a p a r t m e s impor tan t
de l o b r a
de Du r a n .
Em sembla exacte de d i r q u e l o p o s i c i o G u e n i e v
r e/O r i a n a
i n -
dep enditz a
e l Lancelot 1 Amadis. No em
s e m b l e n
t a n
j u s t o s
a l t r e s j u d i c i s r e l a t i u s
a
l Amadis.
Al meu
entendre,
n o
s o c s o l a s o s t e n i r aquesta o p i n i o , e n l a
compo -
s i c i o
de
1 Amadis
va
pesar
e l
Lancelot
en
p r o s a .
Al m a r g e
d a i x o
l a
p ur esa
d e l s
a m o r s Am ad f s -O r i a n a
l e s
s i t u a c i o n s
d r a m a t i q u e s
q u e o r i g i n a
l a
vida
av en tur er a
de
l h e r o i
e l s sentiments
c o n t r a d i c t o r i s
q u e aquest a l l u n y a m e n t
provoca
e n
1 e s
p e r i t
d Or ia na , cr ee n
m o m e n t s de dr ama ti sm e,
q u e
l o b r a ,
e n l a
seva
f o r m a
a c t u a l ,
t r a c t a d un a m a n e r a f e l i c . Pe r aixo
em
s embla
u n j u d i c i
m a s s a
s i m p l i s t a
de d i r
q u e
« l a s
p r u e b a s
de
l a
novela e s p a i i o l a
s o l o
representan
l a
sup er acion
de u n o s
obstaculos
s i n
q u e
e l l o imp lique e l
d e s a r r o l l o
de l a personalidad
d e l
h e r o e > > .
Aques t e s notes no p r eten en de don a r
u n a i d e a
complet a
de l o b r a de D u r a n ,
p e n s a d a
e s c r i t a d un a m a n e r a
c o h e r e n t .
Les he
redactades
p e r q u e
c r e c
q u e
1 o b r a
m e r e i x d e s s e r a s s e n y a l a d a .
Cercar
1 e x p l i c a c i6
d e l
s e n t i t
de l e s
obres
l i t e r a r i e s
e n
l l u r c o n t e x t ,
e n
l l u r
intima e s t r u c t u r a , e s
u n a
de l e s m e s
elementals
r e g l e s
de
c r i
t i c a ,
sobre
l a qual n o c r e c q u e
c a l g u i
t e o r i t z a r g a i r e
No em
s e mb l a
t a n
plausible
e l e v a r
a
c a t e g o r i a
de
I l e i
l a
r e p e t i c i o
de
s i t u a t i o n s
an alogues en
obres
q u e
entre
e l l e s
s h a n i n f l u I t La Fi a m m e tt a
q u e
e s
d e s e n r o t l i a
e n
u n
a m b i e n t
b u r g e s ,
n o
acaba
amb e l s u l c i d i de
a
protagonista
F i a m m e t t a
p e r o ,
t i n g u e
i n t e n c i o
de m a t a r -
265
-
8/17/2019 Estructura y Tecnicas de La Novela Sentimental y
Caballeresca Reseña
3/3
PERE BOHIGAS
s e .
Boccaccio
e s c o l l i
un
d e s e n l l a q e n t r e
e l s d i v e r s o s
p o s s i b l e s
l a seva
obra n ha
i n s p i r a t
d a l t r e s
que ba n
s e g u i t
amb
major
o
m en o r
f i d e l i t a t
e l
model.
Aixo
mateix
podem d i r
de
La Cartel
de
Amor.
No c r e c
que
e l
s e u
autor
h a g i p l a n t e j a t
e l
d r a m a
o
l a
t r a g e d i a
en
e l
t e r r e n y d uns amors
i mp os si ble s p er
l a
d i f e r e n t
condici5
s o c i a l
- d e l s
amants,
s i n g
en
1 e x a c e r b a c i 6
d e l
sentiment
de
1 h o n o r
femeni,
que r e b u t j a
uns
amors
pe r l a
temenca
que
poguessin engendrar
s o s p i t a d h o no r a b i l i ta t.
D a l t r a
banda, 1 a m a n t ,
p er
l a seva f i d e l i t a t portada
a
1 e x t r e m ,
e s
l l i u r a
a
una
mort
l e n t a .
I b e , aquestes no eren
l e s
uniques
s o l u c i o n s
p o s s i b l e s ,
per a i x o
em sembla s i m -
p l i s t a
e l tractament
que
Duran dona
a aquestes o b r e s .
Crec
t am b e
quc
on
t r a c t a r
de
l e s
obres d e l t i t l e ar t t r i c
a
d e s g r a t
de
l abundosa
be n t r i a d a e
que no
exhaustiva
- b i b l i o g r a f i a
que 1 a u t o r
u t i l i t z a ,
hem
passa
m a s sa per damunt
de
p r ob l e m e s
h i s t o r i e s .
Quart
s o p o s a
e l
f i n a l
t r a g i c
d e l
Lancelot
e l
f e l i c
de
1 Amadis
de
Montalvo,
s em pr e hem
de t e n i r p r e s e n t
que e l s qui v an p a r t i c i p a r
on
1 e l a b o -
r a c i 6
de
l a
gran n o v e l l a
francesa havien de p a r t i r
d unes
s i t u a c i o n s que
e l s
havia
j a donat l a H i s t o r i a r e gum Britanniae
de Ge of fre y
de M o n m o u t h .
Treballaven,
doncs,
amb
un
p e u f o r g a t .
E l t a l e n t amb que t r a c t a
e l t e m a
l a u t o r de
l a
A l o r t
Artur
e s
j a
una
a l t r a g i i e s t i o ,
aprofundirem me s en ] a
seva
c r f t i c a
e s t u d i a n t Lobra
a n a l i t i -
cament, que
no pas
P e n t - h o
damunt
esquemes
que, quan s on ben
f e t s
e n s
on
d on en n o m e s 1 e s q u e l e t ,
pero
no
l o b r a
amb t o t
e l
que
t o de v e r i t a t
de convencio,
d humanitat
d a r t i f i c i .
Pere
BOHIGAS
J N.
HILLGARTri:
R an son
L u l l and
Lullism
i n
fourteenth-century F r a n c e .
Oxford.
Clarendon
P r e s s ,
1 9 7 1 .
x x v i i
504
p i g s .
x v i T a m s .
Aquesta obra consta de due s
p a r t s .
La
primera
e s un e s t u d i de l a
f i g u r a
de Ramon
L u l l ;
] a
segona t r a c ta d e l l u l l i s m e a F ra nc a. L ob ra
v a a c o m p a n y a d a de de u apendixs.
, q u o
o m p l e n
g a i r e b e una t e r c e r a p ar t
d e l
v o l u r n .
La
b i o g r a f i a
l u l l i a n a
de ] a
primera p a r t porta un e x t e n s comentari h i s t o r i c
,
en
e l
qual
l a u t o r h a
d e d i c a t
una p a r t i c u l a r
a t e n c i o a l s c o n t a c t e s
de Ramon L l u l l amb
e l s
m o v i m e n t s
e s p i r i t u a l s
de l a seva cpoca a
l a
s e v a
r e l a c i o
amb ] a
c o r t
de
Franca. No
i n t e n t a r e d e re sumi r
aquesta
p a r t ,
] a
qual
cosa m o b l i g a r i a a r e pe ti r f e t s prou
coneguts
de
l a
vida de L l u l l ,
em f i x a r e n o m e s
on
alguns d e t a i l s
quo
p o d e n c s s e r
o b j e c t e
de
d i s c u s s i o . En
primer
I l o c remarcare
i n d a t a que
H i l l g a r t h
a t r i b u e i x a l Desconhort.
H i l l g a r t h accepta
l a
d a t a
me s
tardana
d e l
1 3 0 5 , amb
p r e f e r e n c i a
a
i n
me s
a n t i g a
d e l
1 2 9 5 ,
com
e l
s e u
d a r r e r
e d i t o r Josep R omcu . A n o t e m aquest
f e t perquc
l a
redaccio
de
c e r t e s obres l u l l i a n e s e s t a molt estretament l l
i g a d a
amb
l a
vida d e l
seu a u t o r ; pero l a
p o s s i b i l i t a t
d a s s i g n a r d a t e s
d i v e r s e s
a l s f e t s
h i s t o r i e s
que
s h i r e f e r e i x e n , h a e s t a t
causa
que
l a data
d a l g u n e s d a q u e s t e s
o b r e s ,
e n t r e e l l e s
e l
Desconhort,
h a g i
e s t a t
d i s c u t i d a .
Un
f e t
forca
i n t e r e s s a n t , quc
H i l l g a r t h h a
t r a c t a t
amb b a s t a n t de d e t a i l ,
e s
e l
de ] a r e l a c i o
de
L l u l l amb e l s
e s p i r i t u a l s . Hi
h a un
t e x t d Arnau de
Vilanova que
a l l u d e i x be n
clarament a
Ramon
L l u l l o f
c o n s i d e r a ,
com
e l l
un nunci d e l Senyor:
< < S i c u t
etiam
repudiaverunt
I o h a nn e m e t
C h r i s t u r n
c o n t r a r i i s diffamantibus,
s i c
e t
i s t i
1
O br e s
e s s e n c i a l s
1
pug.
1280
RAMON
n
ALOS-
MONER ,
e n
l a
seva
e d i c i o de
Poesies
de
RAMON LLULL
ENC ,
I I 1 9 2 5 . acce ptava
l a
data de
1295
un
any a bans que s acabes
1 Arbre
d e l a
Ciencia,
e n
e l
proleg d c l qual
s e m b l a
que h i
hagi una
c l a r a
a l l u s i o a l Desconhort.
Aixo
no
obstant
Albs
trobava
e n
aquesta
data
aalguna
d i f i c u l t a t no
insuperable
p ero»
266
