pág. 1

ESTUDI DEL MEGALÍTIC

I CAPELLES DE L'ENTORN

Autor: Pau Ubach i Font

En record d'Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà

Vilassar, abril 2015

Castell de pedra (Vilassar) Toni Serra

pág. 2

Autor: Pau Ubach i Font

abril 2015

Ajuntament de Vilassar

AGRAÏMENTS

Josep Cusidó i Macià

MUNTATGE

Marta Llongueras i Arnaiz

ORDINADOR

Clara Montes

COL·LABORADORS

Toni Serra

EN FOTOGRAFIA

Josep Font

pág. 3

Eren les 5 de la tarda d’un dia de juny de l’any 1.947. Jo em trobava creuant el jardí del Palau de SanT Romà de Tiana i a la porta ja m’esperava el senyor Epifani de Fortuny, baró d' Esponellà, amb un somriure afable. Tot donant-me una forta abraçada, em va dir: “Què em dius de nou del megalític de Can Boquet?”.

ESTUDI DEL MEGALÍTIC I CAPELLES DE L’ENTORN

Jo li vaig dir que anàvem fent noves troballes però molt més pobres que al principi. Tot seguit em va fer entrar al despatx. El baró, en lloc de seures a la butaca, es va asseure al meu costat i, tot seguit, em va preguntar pel motiu de la trobada. Jo li vaig dir que era molt important per a mi, que havia vingut perquè em fes de bo per poder entrar a la cartoixa de Montalegre. Tota vegada que n'era veí, i que els monjos el tenien en gran estima. En dir-li el que jo pretenia, va ser com si es calés foc a la seva butaca per aixecar-se, venir cap a mi, i posar-me les mans a les espatlles. Em va dir: “Pau, no ho puc fer ni ho faré. El teu pare ja és gran i només tens la teva germana. Què faran el dia de demà sense tu?. Per altra banda, jo i un estol d’amics de Catalunya estem treballant molt per fer un ressorgiment cultural de Catalunya. Molts de nosaltres ja som grans; no obstant això, estem fent una gran feina, però ens falten força joves que destaquin, i tu ja saps molt bé que tan sols en disposem de set o vuit. Tots vosaltres d’una gran vàlua. Tu mateix, als disset anys, fas simultànies contra vint taulers i, a més, en fas una a cegues. També ets el primer d’haver fet la troballa d’un enterrament megalític, amuntegament en roques granítiques. També tenim a l’Antoni Guilleumes, que seguint aquest nou procediment d’excavació també ha fet notables descobriments. També em refio

Vista actual del jardí del Palau de Sant Romà de Tiana Pau Ubach

pág. 4

molt, i m’ajuda com a secretari de la Comissaria d’excavacions de Barcelona, en Josep Maria Pedrós i d’altres xicots; n’hi ha dos de grans dibuixants, un altre que escriu molt bé i altres que destaquen molt en història i art, i també un grup de joves que treballen molt en diferents llocs fent excavacions arqueològiques. Pau, necessitem molts joves com vosaltres que continuïn la nostra feina per fer renéixer en tots els afers la nostra cultura. En la literatura i la pintura, en música, art, fotografia, excursionisme cultural, història i arqueologia i, per damunt de tot, en la defensa i conservació del nostre patrimoni. Se n’ha d’escriure tant com es pugui per mantenir i tenir, per fer-lo ben present, ja que forma part del nostre passat i del nostre present, fer força museus, tants com es pugui. Nosaltres no som dels que fan foc d’encenalls, ni politiqueries de partits, la nostra feina i el nostre propòsit és fer un gran renaixement cultural pel bé de la nostra terra i la nostra cultura i fer-la estimar per tots nosaltres”.

Davant d’aquests raonaments no vaig saber què dir, però no vaig entrar a la cartoixa de Montalegre.

Han passat molts anys, però com que cada any hi vaig, a l’ofici de Sant Bru, patró dels cartoixans a la cartoixa, sento una estranya sensació del que si no fos i m’envaeix la melancolia. Agrairé sempre al baró tot el que vaig poder fer per la meva família, i també, pel que he fet pel nostre patrimoni. La creació del museu d’Arqueologia municipal de Can Banús i tot el terreny que l’envolta,

l'adquisició del qual va ser possible gràcies al senyor alcalde Josep Gesa i Cañellas i al senyor alcalde Antoni Brasó i Amat. La meva col·lecció que vaig poder fer anys després amb diverses col·leccions, escultures de ferro forjat i altres d’art modern

Museu Arxiu Municipal can Banús Arxiu del Museu

pág. 5

fetes meves, a més d’aram, de llautó, de ceràmica i d’altres objectes que he anat adquirint durant els anys.

Com també he editat dos llibres, un etnogràfic i d’arqueologia i, l’altre podríem dir-li filosòfic, de les estacions de l’any i les persones.

Hem procurat fer tot el que el baró volia que féssim cadascú de nosaltres amb ell a casa nostra. En veure tot el que entre tots els del grup arqueològic en diferents èpoques i en renovats grups hem dut a terme, em fa sentir molt i molt joiós. Aquesta feina no ha sigut un camí de flors i violes, també hi ha hagut força bardisses. Tot seguit faré un resum, començant pel negatiu per acabar amb el positiu.

Del megalític de Vilassar, va ser arrasat el jaciment del roc d’en Serdinyà que comprenia del celta fins al cardial, del 500 aC fins al 4.600 aC; mesurava 5 metres d’alçada x 15 de diàmetre, amb tres petites cabalmes. I un tancat de pedres de 3 m - 3,5 metres d’alçada x 3 metres d’amplada x 4 metres de llargada.

Al mateix moment, també va ser malmès el conjunt que en deien Escups, unes pedres rectangulars, que són poc freqüents ja que, les grans roques es troben rodones. Feien uns 2 metres d’alçada x 3 metres de llargada x 1,5 - 2 d’amplada. Al damunt d’aquestes pedres hi havia unes set o vuit cassoletes d’un diàmetre de 20-40 cm x 20-30 de fondària. En trobar-hi al seu voltant una peça de molí, això fa suposar que, en aquest lloc, aquestes cassoletes eren aprofitades com a morters, i que segurament, tot aquest conjunt s’havia fet servir per feines agrícoles.

Al camí que parteix de darrere de Can Guardiola amb direcció a Vallromanes va ser trencat el menhir conegut per la Pedra del Diable.

A Cabrils va ser arrasada la Roca Llovatera, una gran roca de granet de més de 5 metres d’alçada i 16 de diàmetre amb dues balmes, una a l’entrada de 2 x 3 metres i una alçada de 2 metres. S’hi van trobar restes del megalític: ceràmica, fragments de sílex i restes d’ossos humans. A l’interior de la roca, a les fosques, n’hi havia una altra de 2 metres x 1 metre i d’una alçada de 1,5 metres que, al no haver-hi sediment, no s’hi va trobar res.

A La Roca, la cova coneguda com el Corredor, formada per quatre pedres d’uns 3 metres d’alçada i, altres tres de 2 metres, però molt més amples, consistia en un corredor de 3 metres de llargada x 1,30 d’amplada. S’hi van trobar fragments de ceràmica, petites restes de fragments de sílex atípics i restes humanes. També va ser destruït.

El dolmen de Can Gol que es trobava al mig del bosc, envoltat per un túmul que abastava uns 35 cm d’alçada fet de pedres, va anar a parar dins d’un jardí d’un

pág. 6

xalet. Del túmul no se'n veu ni rastre, i pel que fa al dolmen, també hi ha llocs que està mig colgat.

A Teià, en la part més important del jaciment megalític, s’hi va trobar un preciós ganivet de sílex i una destral; quant a la resta de les pedres que havien sigut enderrocades, tot va ser destrossat.

A Parpers hi havia un magnífic crómlec de 12 metres de diàmetre format per vuit pedres d’1,80 x 2 m d’alçada. El vam descobrir l’Andreu Gómez i jo, enmig de bardisses, i un cop net, donava gust de veure’l, però com que la Comissaria ja no existia, també va ser destruït.

Com podreu adonar-vos, el granític, a tot el llarg de la serralada, era una font de fer diners. Vaig anar a veure la senyora de Can Boquet per veure què es podia fer per salvar el patrimoni geològic i arqueològic dels rocs de Can Boquet. La senyora i la seva filla em van dir que no em preocupés, que no se’n tocaria cap més.

Dies més tard, vaig anar a visitar dos alts càrrecs de la Diputació de Barcelona i es va arribar a l’acord que a pedres de prop de cada jaciment megalític s'hi pintessin rètols on digués “Patrimonio nacional”, i es van pintar a molta part de la serralada. El fruit d’aquests rètols va ser miraculós pel salvament de força part del que ara en podem gaudir. En aquell temps, el “Patrimonio nacional”, tenia el poder de posar la gent a ratlla.

Castell de Pedra P. Ubach

pág. 7

En el patrimoni romà i ibèric encara va ser pitjor. A Vilassar hi havia, el maquíssim forn romà de la Fornaca,

que a causa de les altes temperatures, havien fet fondre i formar estalactites que penjaven del sostre; n’hi havia que feien més de 40 cm de llargada de colors blau, verd i marró, i eren espectaculars. Encara que nosaltres havíem anat a l’ajuntament perquè el protegís amb un cercat de pals i filferro de camp de tennis que pujava prop de 600 pessetes, ens va ser denegat. Vam fer una altra nova proposta de fer-ho nosaltres i pagar-ho, i novament sens va denegar, amb l’excusa que el terreny estava ubicat en propietat particular. Dos anys més tard en fer-se un hivernacle, va ser parcialment malmès. Afortunadament, l’altre que estava situat sota el camí de Mataró, es va mantenir intacte.

Un important jaciment que comprenia des de l’alta edat mitjana fins al megalític va ser ocupat.

A Vilassar de Mar, 20 metres de la Via Augusta van ser excavats per la Comissaria de Barcelona, pel Dr. Serra Ràfols i jo, com ajudant de la Comissaria i per Vilassar de Mar, l'historiador Lluis Guardiola i pel Comissari de Vilassar Jaume Ventura i en Jaume Casanovas. Tenia una paret de contenció a cada banda de la via, de prop de 40 cm d’alçada x 30 d’amplada. I la via estava totalment enllosada per grans pedres de granit i amb el corresponent mil·liari; no obstant, els esforços del meu entranyable amic Lluís Guardiola, de Vilassar de Mar i jo mateix, al davant de la pràctica de fer orelles sordes de l’ajuntament de Vilassar de Mar, el que avui seria

Forns Romans Arxiu Museu

pág. 8

un gran exponent del romà, va ser arrasat i el mil·liari va anar a parar a Mataró després d’haver-ho trencat pel mig.

A Premià, en fer-se la urbanització de la Cadira del Bisbe, es va destruir la part baixa del poblat ibèric, en què nosaltres hi havíem excavat dues habitacions i, tocant aquestes, hi havíem trobat una escalinata que anava a un altre carrer de més amunt. Tot va desaparèixer.

A Cabrera, a la muntanya de Montcabrer, al turó de l'infern, uns saquejadors amb detectors van trobar més de 200 monedes ibèriques i romanes, com passa encara moltes vegades al poblat ibèric de Burriac, amb la corresponent destrucció de parets.

“Deixem-nos de ventades i bardisses i centrem-nos en les flors i violes que afortunadament n’hi ha moltes, moltíssimes”

Al llegat de la cultura megalítica en aquesta comarca que abasta des de dalt del turó de mà esquerra de la Font de Cera, pujant d’Alella, conegut pel turó de Can Gurri, que pertany al terme de Martorelles, tocant al de Vallromanes, fins al terme de la Roca del sector de Can Gol, és sorprenent, ja que s’hi troben 4 dolmens, (també es té coneixement que, al remoure les terres, se'n va trobar un a prop de cal Arcís i es va tornar a colgar -en investigació-), 2 menhirs i una cista, i també la Cova de les Orenetes, única en tot el sector per les seves pintures rupestres.

A més, el grup arqueològic hem excavat 250 coves, com així les anomenem a moltes comarques de Catalunya; en realitat, són petites cabalmes ubicades en amuntegaments granítics, que eren utilitzades per a enterraments del megalític.

pág. 9

Relació de tots aquests jaciments:

Dolmen de Can Gurri (Martorelles) Josep Font

pág. 10

Martorelles, el dolmen de Can Gurri, va ser excavat per part de la Comissaria de Barcelona pel doctor Serra Ràfols i els seus ajudants, en Toni Guilleumes i jo. I per les Comissaries del Masnou, Lluís Galera; per Vilassar, Jaume Ventura, i per la de Granollers, Josep Estrada. A l’excavació s’hi trobaren tres puntes de sageta de peduncles i aletes de sílex, fragments de ceràmica i un magnífic punyal de bronze.

A Alella, hi ha la pedra de la Carena i altres dues que no han sigut excavades.

A Vallromanes, el grup de Vilassar vam excavar en els rocs de Can Gallemí tres petits abrics amb resultats molt minsos: fragments de ceràmica, i un fragment de sílex blanc i molts pocs fragments de restes humanes. A les Toixoneres de Can Maimó, hi vam trobar fragments de ceràmica molt grollera i fragments de sílex marró. A prop del poble de Vallromanes s’hi troba la cova Foradada, que no va ser excavada per nosaltres; se sap que s’hi van trobar ofrenes, però no es troba cap documentació que en parli. Els seus excavadors, amb tota seguretat, van seguir el nostre procediment a les coves de granit que es va popularitzar molt en ser conegut per diverses publicacions.

A Teià, en l'excavació de la Pedra Llarga, s’hi van trobar molts fragments de ceràmica de les dues classes, la tosca i l’espatulada, com també fragments molt esmicolats de fèmur i de crani, quatre petits fragments de sílex atípic i un trosset de 3 cm de llargada d’un ganivet de sílex blanc. També s’hi troba en aquest sector la Roca d’en Riera, la Roca d'en Xacó, la Pedra del Contrabandista i la Roca de Cavall; aquestes dues últimes van ser excavades per nosaltres sense cap resultat, ja que no hi tenen cap cavitat.

A Premià, a la Cova del Dimoni, excavada pel doctor Serra Ràfols i el nostre grup arqueològic, s’hi van trobar fragments de ceràmica espatulada, restes humanes, un fragment de ganivet de sílex de 2 cm i sota la cova, amb tota seguretat provinent de la cova, s’hi va trobar un meteorit de prop d’1 kg de pes.

pág. 11

Al mateix terme, s’hi troben les coves i pedres tan conegudes com la Cova xica del Dimoni, la Cova de l’Andreu i la de l’Ignasi; aquestes tres no han sigut excavades per nosaltres i tampoc no sabem si ho han sigut, ni cap resultat.

A Cabrils, al Rocà del Lladó, hi vam excavar la cova batejada d’en Massiques; s’hi va trobar una esquerda al davant de l’entrada d’aquesta petita cabalma, fragments de ceràmica, un petit fragment de crani i una destral. Tot aquest sector, molt poc estudiat, pertany a un jaciment pràcticament verge. Al Turó de la Cirera, vam excavar-ne dues més, i al de can Mestruc, can Genís de la Mada. En totes elles vam obtenir molt pobres resultats, ja que tan sols hi aparegueren fragments de

Cova del dimoni (Premia de Dalt) Pau Ubach

pág. 12

ceràmica i petits trossets de sílex atípic i escassos fragments de restes humanes. No obstant això, encara hi ha molt per fer en aquest sector.

A Cabrera, la Cova de les Bruixes és un dels exponents geològics més importants de la serralada, ja que és un gran tafoni, ubicat en una gran paret de pedra, i al seu interior també hi ha molts i espectaculars alvèols en tot el sostre. El seu interior fa prop de 3 m per una alçada de prop de 2 m. El mateix tafoni disposa d’un forat que comunica amb una altra petita obertura a l’exterior. Al peu d’aquesta paret rocosa, sota mateix de la cova, s’hi va trobar un ganivet de sílex marró de 4 cm de llarg x 2,5 d’amplada, i dos fragments d’uns 4 cm de ceràmica grollera.

Suposem que al seu moment deuria pertànyer a les ofrenes procedents d’enterraments dins de la cova.

Cova de les Bruixes, Montcabrer ( Cabrera ) P. Ubach

pág. 13

Al mateix sector s’hi troben d’altres; en vam excavar dues, amb molt pobres resultats, però considerem que encara hi ha molt per fer.

A Òrrius, al menhir de Cal Camat, en passar el tractor per arreglar les carreteres per accedir a la casa hi aparegueren unes 12 sitges de l’època de transició del bronze a l’estàtic.

En vam excavar una amb en Jordi Florensa i altres dues jo sol, ja que les vam excavar a l’agost i tot el grup era de vacances. El resultat, no obstant ser molt

Menhir de Cal Camat ( Orrius ) Josep. Font.

pág. 14

minso, va ser molt interessant. A les sitges, tot el seu redó havia sigut folrat de vímet o una planta semblant, i s’hi podia veure la seva empremta. Aquestes sitges mesuraven 80 cm d’amplada x 1,20 m de fondària. En elles s’hi van trobar fragments de ceràmica espatulada del megalític i d’altres del celta. Van haver de deixar-ho per excavar totes les altres que eren situades al mig del camí de la casa. En aquell moment d’estiu no teníem prou efectius per dur a terme una excavació de tanta envergadura, i havíem de fer-la en un dia o dos per no obstaculitzar l’entrada i sortida dels vehicles.

A Céllecs es van excavar un bon nombre de coves, sempre amb proves evidents d’haver-ne sigut lloc d’enterraments. En una d’elles, que vam batejar amb el nom d’En Grau, s’hi va trobar força ceràmica, fragments de sílex i una destral. A l’entorn de Òrrius, el senyor Jaume Clavell va fer una excavació en un jaciment megalític i s’hi van trobar dues peces de ceràmica fragmentada, una fulla de ganivet de 5 cm de llarg, un gratador, una destral de basal i un fragment de sílex.

A Argentona, a dalt de la carena, tocant al terme de Cabrils, s’hi troba, entre altres, la cova de les Heures; en anar a fer-hi una inspecció, s’hi va trobar un fragment de ganivet de sílex marró i fragments de ceràmica molt tosca; està pendent d’excavació. A la mateixa carena, s’hi troba una altra cova força interessant, ja que al seu interior hi ha una escletxa on sembla que hi hagi un altre soterrani. També està per excavar, malgrat trobar-s’hi ceràmica al seu interior. En aquest sector hi ha força probabilitats de fer-hi descobriments, ja que pràcticament és verge.

A Vilanova de la Roca hi ha les coves de Can Nadal i la Cova de l’Ermità,

Cova de l'Ermità, Can Nadal (Vilanova de la Roca) Pau Ubach

pág. 15

molt important com a exponent geològic, arqueològic i històric. La cova és un gran tafoni amb forma de forn; sense cap dubte, en el seu moment va ser usada per a enterraments megalítics, i tant el sostre com les parets i el terra són de granit. Al seu interior no s’hi va trobar res, com va succeir a la Roca d’en Massiques. Però al seu davant, en una esquerda de la roca s’hi van trobar restes de ceràmica, dos petits fragments de crani, fragments de sílex i un fragment de ganivet. Sense cap dubte, provenien del seu interior. A l’alta edat mitjana va ser habilitat com “eremitori”, sense cap dubte. En aquell moment s’hi van fer dues banquetes a les dues parets de cada banda i en front de l’entrada, aprofitant un alvèol, es devia utilitzar com altar amb una creu al damunt seu, fet aprofundint la roca; era un “eremitori” preciós. Fa pocs anys, tota aquesta banqueta va ser destruïda pels carboners, per donar més amplada a la cova, a fi d'utilitzar-la com a cabana o

refugi. Aquest fet ha succeït en moltes altres coves.

La Cova del Greny, una petita cabalma ubicada a la roca. En fer l’excavació, s’hi van trobar fragments de ceràmica, restes humanes i tres puntes de sageta de sílex blanc, una d’elles preciosa, de les anomenades peduncles i aletes.

Cova del Greny,Can Nadal Pau Ubach

pág. 16

Hi ha una altra cova, coneguda per la Cova de la Gruta, que aquesta vegada sí que en podem dir una cova, ja que està excavada a terra mesclada amb pedra molt disgregada; mesura uns 2,5 m de fondària x 1,5 m d’alçada. A l’excavació s’hi van trobar restes humanes i fragments de sílex atípic de color blanc. També havia sigut usada com a barraca de carboners. Aquest conjunt de coves és un dels tan interessants de la comarca.

A la Roca, el dolmen de Céllecs, conegut per la Cabana del Moro, no s’hi van trobar restes, malgrat haver-hi fet cates al seu entorn, ja que el dolmen està aposentat al damunt d’un greny.

Cova de la Gruta, Can Nadal Pau Ubach

Dolmen Cabana del moro (Céllecs) Pau Ubach

pág. 17

Al dolmen de Can Gol,

ja a prop del pla, excavat pel Josep Estrada, comissari de Granollers, s’hi van trobar dos fragments de vas campaniforme, un ganivet de sílex, 4 fragments de sílex; dos d’ells possiblement eren 2 puntes de sageta molt malmeses i un penjoll de collaret.

Dolmen de Can Gol ( La Roca ) Josep Font

Cova de les Orenetes ( Can Gol ) Pau Ubach

pág. 18

A la Cova de les Orenetes, únic exponent de pintures rupestres a la comarca, hi van fer dues cates al seu entorn sense cap resultat.

La Pedra Foradada és una pedra de prop de 2 metres d’alçada x mes d’1,40 m d’amplada, també forma part d’un tafoni, on no es trobaren restes al seu voltant.

A la Pedra de les Creus, d’una època poc determinada, tampoc s’hi va trobar res al seu voltant.

A la Cova del Corredor s’hi van trobar restes de ceràmica, fragments de sílex i restes humanes molts esmicolades.

La Cista de Can Gol va ser excavada pel nostre grup; al seu interior s’hi van trobar restes de ceràmica molt trossejats, molt tosca, i tres puntes de sageta de peduncles i aletes bastant malmeses.

A Vilassar de Dalt, el dolmen de Can Boquet, conegut des d'antuvi per

Dolmen Roca d'en Toni Pau Ubach

La Cista de can Gol Pau Ubach

pág. 19

la Roca d’en Toni, va ser excavat als anys 1950 sota la direcció del doctor Serra Ràfols sense cap resultat. Passats uns quants anys, novament va ser excavat dues vegades més, per altres dos Estaments d'Arqueologia amb els mateixos resultats. Més anys cap aquí, en fer-se una vall per fer els fonaments d'una paret per tot l’entorn del dolmen per protegir-lo, va justificar la meva convicció que en l’excavació d’un dolmen, el seu perímetre ha de ser molt més ampli i, efectivament, en ser-hi jo al davant em vaig adonar que hi aparegueren, al remoure la màquina el terra, les pedres d’una foguera, a uns 40 cm de fondària. Aquestes pedres feien uns 40 cm x 50 cm de llargada x 35 d’amplada. Al centre de les pedres hi quedava el lloc del foc, d’un diàmetre d’uns 70 cm x 80 cm. A prop d’aquesta foguera s’hi van trobar fragments de ceràmica i una destraleta votiva. Aquest fet fa suposar que al moment de l’enterrament, al dolmen, es devien posar aquestes ofrenes d’uns 3 cm: la destraleta i, segurament, un vaset, formaven part d’una cerimònia funerària o d’un ritu; o, tal vegada el foc era per purificar. Jo, davant d’aquests fets, em pregunto si a les coves més representatives també seria necessari fer-hi una excavació al seu redó.

El menhir de darrere Can Guardiola, que en aquests dies s’està projectant la seva restauració i col·locació, serà un altre dels tants exponents de l’estació eneolítica de Can Boquet.

La Cova d’en Pau

Cova d'en Pau Pau Ubach

pág. 20

és la primera que es va descobrir, en un amuntegament de roques granítiques. L’interessant de la cova és el seu interior,

Tafonis sota la coberta (Cova d'en Pau ) Pau Ubach

Alvèols sobre pedra de base ( Cova d'en Pau) Pau Ubach

pág. 21

ja que la pedra de coberta, és a dir, la que fa de sostre, per la seva part interior té forma de cúpula i, a més, bona part d’ella és atapeïda com de petits tafonis que medeixen de 2-3 cm d’amplada x 3-9 cm de llargada, excepte d’uns quants, que medeixen prop de 10 cm de fondària. De més petits, n’hi ha tants en tot el sostre que es fa difícil comptar-los. A més a més d’aquesta podríem dir-li cúpula, pels cantons allà on se seu, al damunt de les pedres també hi ha força alvèols. El resultat de l’excavació fou bastant interessant: s’hi va trobar un sol enterrament, i les ofrenes es componen d’una sageta de sílex de fulla de llorer de color marró, dos trossos de ganivet, un ganivet d’uns 12 cm de allargada triangular de sílex marró, una destraleta votiva de jaspi, una placa de diorita de color verd, una placa de caliça de color gris verdós, un vas de ceràmica espatulada pràcticament tot sencer, i una peça força intrigant de falç d’espart marró clar, amb la forma molt estilitzada d’un cap humà vist de perfil, semblant a les figures de les pintures rupestres.

La Cova de la Granota és força espectacular,

ja que la formen tres pedres, una a cada cantó i una grandiosa al damunt formant com un dolmen natural gegant. A més, és la cova on es van trobar més ofrenes de totes les que s’han excavat a les cabanes de granític al llarg d’aquests anys a tot Catalunya. Ubicava tres enterraments amb les següents ofrenes: sis ganivets de sílex de color marró, set sagetes de fulla de llorer de sílex, dues plaquetes

Cova de la Granota Pau Ubach

pág. 22

funeràries de diorita, un penjoll de collaret i un vaset de ceràmica també pràcticament sencer. En total, fan 17 peces d’ofrena.

Jo em pregunto: “ Perquè al dolmen de Can Gurri, la Cova de can Nadal, el Dolmen de Can Gol i la Cista de Can Gol, totes les puntes de sageta són amb peduncle i aletes, i a les coves de Can Boquet, tocant el dolmen de la Roca d’en Toni, són amb forma de fulla de llorer”

Al Roc d’en Serdinyà, on s’hi ha trobat les restes arqueològiques més antigues, n’hi ha que comprenen des del 500 aC fins al 4.600 aC; on s’hi van trobar molts fragments espectaculars de ceràmica cardial. En diferents sediments s’hi van trobar 6 raspadors de sílex, 2 fragments de ganivets, 1 ganivet de sílex negre, 4 destrals de pedra i una altra preciosa de coure.

Punta de sageta amb peduncle i aletes Arxiu Museu

Fulla de Llorer Arxiu Museu

Destral de coure Arxiu Museu

pág. 23

Al Castell de Pedra, l’exponent més important del granític de la comarca, és una mostra geològica de grans blocs granítics, els de més alçada, que afortunadament en podem gaudir avui dia.

A més, el nom més popular d’aquest recinte és el Castell de Pedra, però l’originari era el Races. Està format per un recinte envoltat de grans blocs granítics de més de 3 metres d’alçada per un gruix que oscil·la entre 1 -2 metres.

Castell de pedra T. Serra

Castell de pedra T. Serra

pág. 24

El seu interior forma un recinte que mesura 3 x 5 x 7 metres de llargada; a més, té un annex que, envoltat de 4 grans blocs, forma una altra cambra més petita, també fortament protegida.

Interior del castell de pedra T. Serra

Entrada a l'annex (Castell de pedra) T. Serra

pág. 25

Amb l’excavació de l’escletxa per on s’entra al primer recinte, que mesura 70 cm d’amplada x 3 m de llargada, veiem que sembla un sepulcre; a més, estava tapat per pedres.

Al seu fons, entre restes humanes molt fragmentades s’hi va trobar una destral votiva de color blanc, maquíssima; les seves mides són d’uns 4 cm x 8 cm de llargada. A l’interior del Castell es van trobar força fragments molt trossejats i esmicolats de ceràmica i petits fragments de sílex atípic. No és d’estranyar que, tot i l'espectacularitat dels recintes, no s’hi trobés més material, ja que un pastor venia cada any provinent dels rasos de Peguera i tancava part del ramat tant al castell de pedra com també al que hi havia al roc d’en Serdinyà i, la major part del ramat, als porxos de can Boquet.

Entrada al castell de pedra T. Serra

pág. 26

La Cova d’en Joan es troba a menys de 100 metres del Castell de Pedra.

Està formada per una grossa pedra d’uns 4 metres aposentada al damunt de pedres de molt poca alçada. Forma una cavitat tan sols d’uns 1,40 cm a 1 m d’alçada per 2 m de fondària. Al seu interior s’hi van trobar tres enterraments, els més ben conservats de tota la comarca. Es trobaren els cranis, encara que lleugerament fragmentats, en força bon estat. Dits enterraments estaven protegits per un tancat de pedres que formaven una petita paret entre els enterraments i el final de la cova. A l’excavació no s’hi van trobar restes d’ofrena, cosa que fa pensar si tal vegada havien sigut enterrats a corre cuita, ja que és sorprenent la falta d’ofrenes, atès que la cova es trobava intacta gràcies a la paret de protecció. El que és curiós és trobar-se una destral al damunt de la cova, abrigada per petites pedres i sorra.

La Cova del Pont es troba ubicada tocant un petit torrent. Per accedir-hi, has de pujar una rampa amb un marge de prop d’1 metre d’alçada. L’entrada tan sols fa als prop d’1,40 m d’alçada per uns 60-80 d’amplada. Et poses dins d’un passatge d’uns 2,5 metres comptant les dues parts que formen una L. El sorprenent és que vas a sortir a una terrassa al damunt d’una gran roca d’entre 2- 3metres d’amplada per més de 3 metres d’alçada, amb una preciosa vista panoràmica del Maresme. A l’interior de l’angle final de L és on hi havia ubicat un enterrament. A l’excavació s’hi van trobar ceràmica espatulada i uns fragments molt bonics de ceràmica decorada amb incisions i amb unes rodones amb formes de cul d’ou, coneguda per ceràmica de les coves. Tocant aquests fragments, s’hi va trobar una estranya destral de pissarra, d’una grossària de 6 mm per 140 de llargada, i la seva amplada

Cova d'en Joan Pau Ubach

pág. 27

és de 70 mm. Més que una destral, amb tota seguretat és una plaqueta de ritu funerari.

És interessant que a cada cova, les ofrenes siguin un diferent mostrari dels ritus funeraris del seu temps. Formant part d’aquest espectacular conjunt de coves, unes molt a prop de les altres, s’hi troben 6 més sense ofrenes, però amb proves evidents de la seva servitud com a enterraments.

La Cova d’en Casanoves, la Cova del doctor Serra Ràfols, la d’en Salvador, la d’en Mas, la d'en Font i La Roca Grossa... en totes elles s’hi van trobar restes molt fragmentades humanes i de ceràmica.

A Domènec, ja més apartat, es va trobar, a prop de les grans pedres sense coberta, un bonic molí de mà, i l’interessant d’aquest lloc, és que es troba a sota de Can Boquet; és l’únic lloc on s’han trobat dos palets pintats del període del paleolític. Malauradament, no s'han trobat en cap jaciment, ja que es van trobar damunt del terra.

Cova d'en Casanovas T. Serra

Molí de ma Arxiu Museu

pág. 28

Aquest territori que s'extén des de la Font de Cera fins a la Roca, el grup arqueològic n’ha excavat moltes més, però fóra molt llarg d’explicar i, a més, molt repetitiu, ja que la major part de les coves, al 80-90 %, no hi ha gaires canvis com en aquestes últimes. Tant sols ceràmica i algun que altre fragment de sílex i restes humanes.

A l'inventari de les excavacions fetes pel grup arqueològic de Vilassar, si hi afegíssim l’estàtic, l’ibèric, el romà i l’edat mitjana, fóra molt llarg, més val que ho guardem per a una altra separata. Per tant, només faré esment de la dedicació que vam dur a terme per la seva gran importància en la reconstrucció i restauració de les capelles, que tants esforços hi vam dedicar per a la seva conservació.

Intervencions del grup arqueològic:

- A l’església gòtica de Vilassar, amb el descobriment de dues tombes, una d’elles dels Desbosch, senyora del castell de Vilassar i Burriac, hi aparegué una gran llosa preciosa de cobriment de la tomba, ornada amb una garlanda de flors tot al voltant d’un àngel. A l’altra, una creu i dos rams de lliris, un a cada cantó. Aquestes decoracions eren amb un relleu de prop de 4 cm d’alçada. Desgraciadament, van servir per fer-ne grava.

- La restauració i l’excavació de la capella mossàrab de Sant Cristòfol de Cabrils, amb importants resultats, juntament amb amics de la Comissaria de Mataró.

- Amb el grup arqueològic, l’excavació de l’absis de la capella en runes de Sant Vicenç de Burriac, amb pobríssims resultats.

- Descobriment del fins aleshores desconegut i magnífic eremitori a les coves de Can Nadal.

- Excavació a l’interior de la capella del castell de Vilassar. Sota el preciós mosaic gòtic, a 30 cm de fondària, s’hi troba un enrajolat romànic.

- A la capella gòtica de San Sebastià es recuperaren dues peces de ceràmica gòtica a les restes de la teulada. Participaren també en la reconstrucció de la capella, i per mitjà del grup arqueològic ens varen fer donació del terreny que l’envolta.

- Després de moltes investigacions, ens vam assabentar que en el greny on s’assenta l’absis de la capella de Sant Mateu de Premià de Dalt existeix un antic eremitori.

- A la capella de Santa Anna de Premià de Dalt, que des de fa molts anys va ser convertida en un xalet, vam efectuar excavacions al seu voltant; hi vam trobar restes d’una vil·la romana i d’una important necròpolis.

- Al voltant de la capella de la Cisa, tocant al mas de sota la capella, s’hi troben les restes d’un habitacle romà; en el primer estrat, ceràmica gòtica, i en el segon, fragments d’àmfora romana i fragments de dolium; el que ens

pág. 29

fa constatar que moltes capelles havien estat fetes al damunt d’antics assentaments.

- Amb la restauració de la capella de San Salvador de Can Boquet

de Vilassar, amb la nostra intervenció i en treure les capes de guix i calç de la volta de canó de l’absis, aparegué l’empremta del canyís, posat de manera que formava un teixit poc freqüent en altres voltes; i si no fos prou, en tota la volta es troben tot un seguit d’amforons, que mesuren a prop de 30 cm d’alçada x 8 d’amplada, posats de cap per avall. D’aquest procediment de volta només se’n té coneixement en una altra de semblant a la Península. I se’n troben poquíssimes a la resta d’Europa, excepte a Itàlia. Es pot catalogar de visigòtic, de tradició romana.

- Si aquests exponents no fossin prou, en estudis duts a terme fa poc temps a l’interior de la casa de Can Boquet, al seu fons, tocant a l’absis de la capella de San Salvador, a uns 80 cm menys d’alçada on és assentada la capella, s’hi troba una cova natural en granit que amb tota seguretat era usada com a eremitori, tal com el de Can Nadal i el que es troba sota la capella de Sant Mateu. Els antics masovers, uns en deien la cova i els altres, la gruta. Sense cap dubte era un eremitori igual que els altres.

Capella de Sant Salvador (Can Boquet) Josep Font

pág. 30

- Mossèn Capell, rector de la parròquia d'Òrrius, assabentat de tots aquests afers, va demanar la nostra col·laboració en la restauració de la capella que es va fer l’any 1981 en l’absis de la capella romànica de la Mare del Déu del Roser.

En fer l’excavació, aparegueren restes d’unes parets, i entre una d’aquestes parets i l’angle de l’absis s’hi trobà un important tresoret de monedes comtals d'Òrrius. Aquest tresoret de 196 monedes de billó ric és compost de cinc diferents grups de monedes, la data de les quals abasta des d’abans de l’any 1000 fins a més del 1100, totes noves, amb numismàtica de Catalunya, totalment desconegudes fins aleshores. Tant la capella de Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar com la de la Mare de Déu del Roser d’Òrrius són dos dels descobriments tant pel que fa a la numismàtica el d’Òrrius, com pel valor arquitectònic la de Vilassar més importants en la història de Catalunya que s’han fet en aquests últims temps.

La Comissaria d’excavacions arqueològiques de Catalunya va ser “esborrada del mapa” per ordre del Govern Civil de Madrid els anys 1956 per considerar-se

Capella Mare de Deu del Roser (Orrius) Pau Ubach

pág. 31

que feia política catalanista. No obstant aquest ordre, a nivell personal i de responsabilitat de cadascun de nosaltres, la nostra feina no es va poder aturar. A moltes comarques es va treballar molt per el nostre patrimoni i per la nostra cultura i els resultats van ser la inauguració de molts museus i sales d’exposicions i l’edició de molts llibres, a més d’haver-se fet importants descobriments. Els que ho hem viscut donem gràcies al senyor Epifani de Fortuny, baró d’Esponellà, comissari general d’excavacions de Catalunya, i al seu estol d’homes de bé del seu entorn; pel que van sembrar i pels fruits que en bé de tots nosaltres i de Catalunya han donat.

Gràcies senyors, gràcies senyor baró.

Pintura rupestre, Cova de les Orenetes Josep Font

pág. 32

Cova de les encantades, en investigació Pau Ubach