Etiòpia:Habitants: 94,1 milions (2015).

Analfabetisme: 42,7% de la població.

Metges per habitant: 2,34 metges per a cada 100.000 habitants.

Esperança de vida: L’esperança de vida es de 55 anys.

Renda per càpita: 47’53 milions de dòlars.

Mortalitat infantil: 62 per cada 1.000.

Religió: Cristians (42,48%), musulmans (57,42%), altres (0,10%).

-Etiòpia es un país situat al continent africà; com la majoria de països de l’africa, és un país subdesenvolupat amb un nivell de pobresa molt elevat.

-Va estar amb guerra contra Eritrea del 1998 fins al 2000.

-Va ser envaïda per Itàlia al 1935.

-Al 1955 es va establir el sufragi universal.

Espanya:Habitants: 46.507.760 (2013)

Analfabetisme: 2’1% de la població.

Metges per habitant: 37 metges per 10.000 habitants.

Esperança de vida: 86 anys.

Renda per càpita: 265.102 milions de euros (2014).

Mortalitat infantil: 3’71 per cada 1.000.

Religió: Cristians 61,0%.

Com la majoria de països de l’Africa, Etiòpia es un país pobre. Les condicions de vida que pateix la població mostren el seu nivell de vida i aquest és molt baix, el govern etíop no te capital per a poder invertir en educació; per això el nivell d’alfabetització és tan baix, tampoc te capital per a poder invertir en sanitat; això ho demostra el reduït nombre de metges per habitant, el poc nombre d’hospitals i la taxa d’esperança de vida situada en 55 anys, el govern tampoc te diners per invertir en infraestructures. Com molts altres països africans, va ser colonitzat per italià.

Etiòpia es un país que produeix bens com coto i cafè als Estats Units; ven els seus productes per un preu molt inferior al preu que després el seu comprador els vendrà. Això fa que el cercle de comerç no just faci que el país ric en matèries primeres s’empobreixi econòmicament i el país explotador augmenti els seus beneficis. En la societat actual global en que vivim on el capitalisme és el sistema econòmic implantat hi ha dos classes de països: Els rics i els pobres, no poden existir països rics sense pobres, i son necessaris els països pobres per a que existeixin els rics, ja que aquest exploten els països del sud i creen un vincle de dependència econòmica on ells regulen el preu de mercat.

Etiòpia serà un país pobre econòmicament fins que el nivell de vida de les persones augmenti en educació, sanitat i benestar, això passarà quan el món sigui un lloc més just; però des de el meu punt de vista, no crec que les grans multinacionals i les grans potencies polítiques trobin necessari aplicar aquest canvi global ja que no els beneficia.