ANY V - NÚM 39 • SEGONA ÈPOCA • PERIÒDIC INDEPENDENT D'INFORMACIÓ LOCAL • JUNY 1989

EUROELECCIONSAquest país, francament,pareix sortit d'es tebcos;si no, no té entenimentque hi hagi tanta de gentque voti an En Ruiz Mateos.

Doncs si es donen molts de cassosd'aprofitar ses eleccionsper fotre-lis cops p'es nassosa tal grapat de pallassosque mos costen es dos... ronyons.

I que amb tota se seva carahan penjat, tols, es capells,trob que no és oportú, ara,donar es vot a un que, encara,és molt mes pallasso que ells.

Perquè entre ses bufetadesan En Boycr, cosa fina,o aquelles altres burrades,com sa guerra de tortadesentre sa filla i sa "China".

0 s'autògraf d'En Solchaga,quan en Ruiz, dcsfressatjo no sé si de baldraga,el fa firmar, i aquell tragué...1 a damunt s'hi fa un retrat.

I això me dona coratge,perquè aquest pobre paísentre un i s'altrc missatge,està donant una imatgemés basta que es scrradís.

Doncs veient aquests bolerospensaran ets europeus:—Aquell país de torerossols serveix n;r fer panderos¡encara i to' amb sos peus!

KL SANT PKRE

No ens fa gens de gràcia haver d'insistir un cop i altre sobre l'abandonament en quees te no sols el poble, si no els llocs que hcuricn d'estar mes cuidats, en els que s'heuriade tenir una sensibilitat especial per mantenir-los en estat de gràcia perquè en certamanera son la tarja de presentació del nostre poble.

Sabem que es difícil escarmentar cl gamberrismo, el poc coneixement. Però conei-xem cl poc que es fa per a corregir els embrutadors de parets, el grafitairen que a copsson gallejats pels que heuricn de perseguir-los.

Es necesari posar una vigilància per evitar que Na Bailesa fasi pales l'abandó del nos-tre poble pert part de que té la responsabilitat de cuidar-lo.

No es una, son toies les faroles que presenten l'aspecte deplorable, de la de la foto-grafia. Vosallrcs, lectors i suscriptors de S'Artà jujareu.

Esperam ser benvinguts tant el manco com vosaltres son ben trobats.

81

Quienes con dolorosa machaconeríanos dedicamos a redactar El Artà, había-mos insistido en muchas ocasiones que conla supresión del tren se nos quitaba unmedio de transporte con evidente futuro.

Lo habíamos preconizado desde librestribunas cuando las hubo en el colega localy desde la prensa diaria. (El Artà es ultra-jantemente joven para haber vivido elevento).

Habíamos expresado nuestra discon-formidad en que fuera Madrid quien quita-ra el tren que construyeron los mallorqui-nes y vaticinábamos que, años después,cuando Mallorca formara parte de unaComunidad Autónoma Balear, haciéndosecargo de los costos elevados a la enésimapotencia, tendríamos que pechar con la res-ponsabilidad y el dispendio para devolver-le al pueblo de la isla lo que se había sus-traído con evidente premura y sin calibrarlos nefastos resultados.

Pues bien. El momento ha llegado.Don Pío Tur, Conseller de Transportes,

nos había hecho concebir esperanzas y losalcaldes de los pueblos afectados eligieronal de Artà para coordinar el "esfuerzo" quedesde los Ayuntamientos se realizaría paranormalizar una situación que no debióproducirse.

Expresamos nuestro desacuerdo con lomanifestado por el Sr. Tur y que no hatenido comentarios públicos por parte deMiguel Pastor.

Es alarmante la frase del honorableDon Pío Tur, de que "no quiere que el trensea una carga para nuestra Comunidad".

De golpe, el Conseller nos convierte enciudadanos de segunda o de tercera. ¿Esqué Mallorca no contribuye con sus im-puestos a las pérdidas que obtiene anual-mente la RENFE? Y ¿qué utilidad repre-senta la red nacional de ferrocarriles paralos discriminados habitantes de Baleares?

¿Se ha detenido a considerar el hono-

EDITORIALEl Tren

rabie Conseller que si dedicaran proporcio-nalmente la parte de nuestros impuestosque se dedican a pérdidas de la RENFE,podríamos gozar de un ferrocarril de altavelocidad?

Lo que necesitamos es un Govern Ba-lear fuerte, que le plante cara al Gobiernode la Nación, como hicieron los canariosen su momento, como hacen Cataluña yLas Vascongadas cada día. Un Govern queexija competencias, por supuesto presu-puestariamente bien dotadas, para recupe-rar lo que nos quitaron.

Lo que necesitamos son alcaldes ver-daderamente dispuestos, con el de Artàcomo coordinador si se quiere, pero conmenos dedicación a vedetear por las pági-nas publicitarias y por los supramundos dela pseudoecología y devuelvan la memoriahistórica al Conseller y al Govern y hastaal Parlament si hiciera falta.

Y, por favor, déjense de trenes turísti-cos. No convirtamos una necesidad peren-

toria en una nota folklórica.Los turistas si disponen de buenos en-

laces con Cala Ratjada y Porto Cristo, si seles habilita el antiguo apeadero de NaPenyal utilizarán a no dudar el tren, comolo utilizaríamos los indígenas, siempre quecumpla una premisa.

Un tren que sea ágil, con horarios ade-cuados a las necesidades de los usuarioscon mínimas paradas en las estacioneshasta Inca y directo de esta ciudad hastaPalma.

Así, en poco rnenos de una hora serealizaría un trayecto evitando las intermi-nables caravanas, los riesgos de una carre-tera insuficiente, llena de peligros con unfirme tercermundista en varios tramos.

Así terminaríamos de depender "exclu-sivamente" de un servicio de autobusesdeplorable.

Así llegaríamos a la conclusión de quelas papeletas que dedicamos a las urnascada cuatrienio, sirven para algo más quepara proporcionar una poltrona a quienessalen elegidos.

Somos los habitantes de Mallorca, deeste sector de Mallorca los que necesita-mos este medio de transporte, útil y ágil.

Por lo tanto reclamamos un tren lige-ro, expedito, cómodo, moderno y baratoque permita los desplazamientos a Palma ypueblos colindantes con la línea, de los quenos alejaron, de los ciudadanos de estaparte forana de Mallorca que son tan dig-nos de atención como los de la meseta cas-tellana, pongamos por caso.

Y si hay que trabajar, luchar, moverse,pelear para conseguirlo, tendrán nuestroreconocimiento al terminar su mandato.

Que para esto y para otras muchascosas que proporcionen una mejora de laforma de vivir a sus electores fueron ele-gidos, a petición propia.

No lo olviden.Así de claro.

Maquetatge i dibuix: ARPO • Fotografía:JUAN GINARD FERRER (SARASATE) iJULIO INFANTE • Repartidor i coordinació:JUAN BUJOSA TOUS • Coordinació Palma:MIQUEL LLODRÀ • Redacció: PEPE MIS-LATA, TOMEU FEMENIES SARD, JOSÉCANTÓ PLANISI, JOAN ESCANELLAS,SERAFl GUISCAFRÉ GENOVARD, ANTO-NIO GINARD CANTÓ, M» ÁNGELES PI-NEIRO • Col·laboradors: JOSEP MÈLIA,GABRIEL GENOVART, SANTIAGO PERE-LLÓ, BERNAT CIFRE, MIQUEL MOREYLLITERAS, BONET DE SES PIPES, MI-QUEL BOTA TOTXO • Pseudònims: ESSANTANYINER, VIVILLO VIVALDI, ENPINXO DE SON RECUIT, P.G. • LAU

Direcció: CONJUNTAAdministració: R.S.N.

Direcció Anà:CARRER CARDENAL DESPUIG, n8 8 - 10

TELS: 56 20 05-56 26 52Deposit Legal P.M. 203-1983

Preimpressió: PREYTESAImpressió: Impremta LA ACTIVIDAD

SES GLOSES D'EN TONI BUTLER

Perquè no gos de salutcom veis, s'és fet necessaries deixar sa Funerària,que tant.de temps som tengutquaranta anys d'esclavitudper a servir es vecindari.

Sa Colònia de Sant Perelo mateix que tot Artà,amb tothom vaig procurarcomplir bé i en tal manera.De dia i de nit, quan era,sempre me varen trobar.

Sempre alabaré aquest poble;per tots som apreciat,ningú tene agraviati per mi això és molt noble.Quan les duia es darrer moblemolts de pics jo he plorat.

N'he vistes de tota classei es meu cor que se xapava;tanta de gent que plorava.Tot això és lo que em passa,feina jo n'he feta massai es meu cos perjudicava.

Ara En Toni Muntanerseguirà igual que jo.Es meus fills, un no està bo,s'altre això no li va bé.Ell segueix fent de fusteri amb això és una flor.

Ara ja va sa darrera,he arribat es capdamunt.Quan tengueu qualque difuntcridau es de Capdepera,gent molt neta i feinerai sempre està ben a punt.

Antoni Ginard, Butler

82

Municipalerias

PLENOl6.— Aprobación inicial de las Normas

Subsidiarias de Ordenación Urbanísticadel Municipio.

Miguel Pastor realizó lectura de unacadémico, tedioso y repetitivo discursoque nos recordó sensiblemente a su ante-cesor Jaume Morey.

En definitiva, nos vino a decir lo si-guiente:

Estas normas están elaboradas con elfin de planificar un crecimiento urbanísti-co, moderado pero importante, de cara alfuturo.

Intentan lesionar "mínimamente" laexpectativa privada, con el fin del benefi-cio colectivo. Determinan el lugar y lamanera de establecer este crecimiento,basándose en cuatro criterios esenciales:

1. Planificar la costa de la Colonia.Concentrar al máximo la zona turísticaentre S'Estanyol y Betlem. Potenciar laColonia de San Pedro como centro de ser-vicios públicos y zona portuaria, evitandoasí que pierda su actual protagonismo.

2. Planificar el casco urbano de Arta.Aumentar la oferta de solares en la partealta y la zona sur. Potenciar la zona indus-trial de "Es Cos".

3. Planificación del suelo rústico. Des-de el paisaje de posesiones hasta el agra-rio.

4. Preservar la costa virgen, la monta-ña y los monumentos artísticos nacionalescon la máxima protección urbanística, de-clarando estas primeras zonas como Ele-mento Paisajístico Singular.

Estas normas estarán a exposiciónpública durante unos días, con el fin de quecualquier ciudadano pueda aportar ideaspara mejorarlas.

Como dato singular se mencionó lacifra de posibilidad de crecimiento de44.000 habitantes repartidos en los2.300.000 m2 de suelo edificable. Cifraexorbitante si tenemos en cuenta que ac-tualmente no alcanzamos los 6.500 habi-tantes censados. Sin embargo, examine-mos las cifras. Nuestros dirigentes no handispuesto de poco más de 50 m2 por habi-tante de cara al futuro. 300 m2 menos delos que disponemos en la actualidad. Lascifras siempre son relativas, pero no enga-fian.

Una vez terminada la exposición deestas normas, pasamos a votación. El P.P.y el C.D.S. votan en contra por estas razo-nes:

a) Son unas normas elaboradas por ungrupo determinado para un sector determi-nado.

b) Es un agravio comparativo el men-cionar las cifras anteriores.

c) Técnicamente están bien presenta-das. Política y jurídicamente, no. Padecenciertas lagunas ilegales, saltándose a latorera organismos superiores. En las comi-siones informativas el PSOE dijo literal-mente: "Si pasan bien y si no, y nos llevan

Preservar la costa virgen. Menos mal que la preservan, que si no construirían dentro del mar

ajuicio y perdemos el pleito, ya las recti-ficaremos". Actitud irresponsable, la deeste grupo, provocando un considerable re-traso en el trabajo, ya que la Administra-ción no lo aceptará. Juegan con los intere-ses del contribuyente, menospreciando unvalioso tiempo y dinero que podrían dedi-car a la mejora de otros aspectos.

d) Estas normas lesionan tanto a gran-des como a pequeños propietarios. Másaun a los pequeños que son nuestros ciu-dadanos.

e) En cuanto a preservar los monumen-tos nacionales, parece ser que a los simpa-tizantes del grupo dirigente no les afecta laley. Sería interesante pasar por "Na Deve-sa" y contemplar la monstruosidad de car-pintería metálica que protege la propiedaddel llamado artista Miquel Barceló. Nues-tros dirigentes se defienden diciendo quelas irregularidades cometidas hace más de4 años, quedan impunes ante la nueva ley.

¿Es está la razón del considerable retra-so en la presentación de estas normas?¿Entretuvieron, nuestros dirigentes, la fi-nalización de éstas para proteger los inte-reses de las amistades?

Pasando a otro tema, al hablar de irre-gularidades ilegales, sin mencionar laoposición ningún nombre concreto, elgrupo socialista las identificó inmediala-

em

.Q*1"V> -1- W

%

Planificación del suelo rústico sin industrias,sin concesiones al amiguismo. ¡Qué bien!

mente con la paralización del proyecto deCala Mata.

Cala Mata tiene un Plan UrbanísticoParcial aprobado, por muchas normassubsidiarias que inventen en contra de éste.

El grupo independiente afirma sentir-se defraudado por la actitud pasiva de laoposición en las comisiones informativas,ya que no presentaron propuestas ni en-miendas durante ellas.

Juan Sureda (P.P.) les contestó así: "Enlas comisiones, todos nos limitamos aescuchar la lectura del arquitecto, que erael único que sabía de que iba la cosa, du-rante 2 o 3 horas. Tendría que ser un Eins-tein para presentar recursos o alegacionesen tales condiciones.

Por otra parte, ¿para qué sirven las ale-gaciones de la oposición, si nunca lastomáis en cuenta?".

29.— Propuesta de adhesión de nuestromunicipio a la Federación de EntidadesLocales de las Baleares.

El P.P. solicita una contrapropuesta,que por supuesto es denegada.

3°.— Aprobación inicial del proyectode urbanización de la parcela 209 del Po-lígono 3 del Plan General de S'Estanyol.

Se deben rectificar algunas negligen-cias mencionadas por el P.P. Se apruebapor unanimidad.

49.— Se aplaza la aprobación de lasBases del Concurso para la adjudicaciónde 2 plazas de Taxi hasta pasada la revi-sión obligatoria de éstos.

5°.— Ratificación del sorteo electoral.68.— Ratificación de postura en contra

del atentado a TV3. Se aprueba por unani-midad.

Los grupos P.P. y C.D.S. constatan queellos están en contra de éste y de cualquierotro atentado terrorista, como el ocurridohace unos días en Porto Cristo, reivindica-do por el grupo "Terra Lliure".

7°.— Información sobre el conveniosuscrito por la CAIB para la ampliación dela Residencia.

Gracias a la aportación del Sr. Cañc-llas, Sa Nostra y dos herencias, nuestroAyuntamiento llevará a cabo esta amplia-ción con una aportación mínima.

Así termina la sesión plenaria del 30 demayo del presente año.

Nuredduna

83

Las diabluras de Casellas(Continuación)

Aunque doctores tiene nuestra Santa Iglesia que sabrán dilu-cidar mejor que yo el pensamiento de Casellas en lo tocante alinfierno y a los demonios, no creo fuera de lugar terciar en estevidrioso y angustioso asunto.

Desde muy antiguo la creencia en el diablo ha sido parte in-tegrante del conciencia cristiana. Fijémonos en el "Ritual delbautismo", en uso hasta hace poco, con su triple exorcismo; enla tradicional recomendación del alma; en el ministerio del exor-cista, vigente hasta la última reforma. En la misma oración quenos enseñó el Maestro hallamos vestigios de esta creencia, puesel "libera nos a malo", según muchos exegetas, no significa otracosa que "líbranos del malo", o sea, del Maligno.

Los últimos papas, en línea con sus antecesores han mante-nido la misma doctrina. Recordemos la famosa alocución de PabloVI y la reciente declaración de Juan Pablo II. En 15 de noviem-bre de 1972 decía el primero: "Se sale del cuadro de la enseñan-za bíblica y eclesiástica quien se niega a reconocer su existencia(la del diablo); o bien la explica como una pseudorealidad, unaconcepción conceptual y fantástica de las causas desconocidas denuestras desgracias". Según Pablo VI "el demonio es el enemigonúmero uno, el tentador por excelencia. Sabemos así que este seroscuro y turbador existe realmente, y que actúa todavía con trai-cionera astucia; es el enemigo oculto que siembra errores y des-venturas en la historia humana".

En resumen: la tradición judaico-cristiana, avalada por el Ma-gisterio ordinario de la Iglesia, proclama la existencia de demo-nios. Ni Cristo, ni los papas, ni los santos han tenido el menorreparo en llamar al diablo por su nombre, como parecen tenerloalgunos de nuestros curas, avergonzados, sin duda, de creer en supresencia real. Más aún: todos ellos se han referido siempre aldemonio como si realmente fuera alguien, no un símbolo, ni unente de razón. F. Mauriac ha expresado la misma idea: "He teni-do en el transcurso de mi vida, no la prueba ciertamente, pero síla impresión de que el Mal era real y sustancialmente alguien".("Lo que yo creo") No menos convencido de ello estaba A. Gide,en un texto de sobra conocido. Ahora bien, con la misma clari-dad debemos señalar que la existencia del diablo nunca ha sidoobjeto de una definición explícita. La Iglesia, en la LateranenseIV, se ha limitado a definir que Dios es autor de todo lo creado,y a condenar, de paso, el dualismo, por ser contrario a las ense-ñanzas de la Biblia. No es lícito, por tanto, calificar de hereje aquien niega la existencia de Satanás.

Desde el punto de vista metodológico, Casellas plantea malsus tesis sobre el demonio y el infierno. Lo primero que deberíahaber hecho, para evitar malentendidos, es explicar el sentido yalcance de los términos usados por él. ¿Qué entiende por existen-cia, por persona, por ser? Si aclarar previamente estas nociones,toda disputa sobre el demonio carece de rigor dialéctico y desem-boca en las aguas turbias de la ambigüedad. "Sólo con muchocuidado el discurso sobre el diablo se verá libre de caer en laimpetuosidad o en la futilidad". (Paul Tillich).

Por otro lado, don Andreu, hace pensar a veces que tiene deSatán un concepto pueril, que algo del diablo de su infancia—con su rabo, cuernos y pezuñas— se le ha quedado en la ima-ginación. No sólo existen falsas imágenes de Dios. También lashay, y no pocas, de Lucifer. La literatura, el arte, la Biblia, la li-turgia, los mismos santos, se sirven de símbolos e imágenes paraexpresar lo demoníaco. Hay que estar ojo avizor para captar el sig-

84

nificado esencial, y no dejarse enredar en las mallas del lenguajeanalógico.

Cuando San Ignacio, por ejemplo, en la meditación de las dosbanderas nos presenta a Lucifer sentado "en una grande cátedrade fuego y humo, en figura horrible y espantosa", e, igualmente,cuando Teresa de Jesús nos habla de "un negrillo muy abomina-ble", todos entendemos la verdad esencial que palpita bajo estasimágenes antropomórficas, con sólo un mínimo de atención alsignificado de cátedra, humo, el color negro...

El tema del demonio, por razones obvias, no pertenece a laciencia ni a la filosofía. Se trata de un ente espiritual que sobre-pasa los límites del intelecto humano y de lo experimentare. Nohace falta despojarse del la razón, eliminarla por completo, perosí reconocer que nos hallamos ante un problema suprarracional,inaccesible a nuestra capacidad intelectiva. Como decía aguda-mente Chesterton, para entrar en un templo no se nos exige qui-tamos la cabeza, pero sí el sombrero. Pues quitémonos, humilde-mente, el sombrero, porque vamos a penetrar en terreno sagrado,cual es el de la Revelación.

Corresponde a la Revelación, y, concretamente, a la teologíadilucidar los entresijos de este "ser oscuro y turbador", en frasede Pablo VI. Pero resulta que los teólogos no se ponen de acuer-do sobre el particular. Hay opiniones para todos los gustos. Y al-gunos caen en el mismo error metodológico, que hemos apunta-do con respecto a Casellas. Cuando unos teólogos nos dicen queel diablo es persona y otros que es antipersona, no entendemosnada, si previamente no han aclarado la noción de persona, pueses evidente que Satán ni existe, ni es persona en el sentido queexisten y lo son las que vemos y tratamos en este mundo.

Los teólogos, en su mayor parte, se pronuncian por el sí, encuanto a la existencia, tomando esta última palabra en su sentidousual. Sobresale entre ellos Karl Rahner, según el cual el diablo"no puede ser entendido como una personificación mitológica delmal en el mundo", ni "tampoco discutirse su existencia". En elotro extremo se halla Herbert Haag, para quien Satanás es un fan-tasma, un residuo mítico del pasado, una personificación del mal,propia de pueblos primitivos. ¿Que hacer mientras esperamos quela teología diga su última palabra- Responde Xabier Picaza:"Conformémonos con saber que el diablo es. Con esto nos bas-ta".

Otro tema favorito del último Casellas era el de la salvaciónuniversal de todos los hombres. Es sabido que concedía billetepara el cielo a todo quisque. ¿Por que? Porque no acertaba aconciliar la misericordia infinita de Dios con la eternidad de laspenas del infierno.

También, en este caso, don Andreu se deja atrapar en las re-des del racionalismo, y hay momentos en que da la impresión deser un cartesiano recalcitrante. Objetiva el infierno, aplicando auna realidad ultramundana sus propios conceptos —ser, tiempo,espacio, historia— y olvida, quizá de puro sabido, que las reali-dades del otro mundo escapan por completo a nuestra capacidadde representación y comprensión. Confundir a Dios con un aman-te irritado que se venga, he ahí el punto flaco de muchas de susobjeciones.

No puede ponerse en duda que el Evangelio excluye a losmalvados del reino de los cielos. El cardenal Gibbons demuestraen "Nuestra herencia cristiana" —un libro que no envejece— queel castigo eterno de los reprobos no es incompatible con la justi-cia y misericordia divinas. Dios quiere que todos se salven, perono puede forzar a nadie. "Si un hombre de vida corrompida fue-se admitido en el cielo, no sería allí feliz y, por consiguiente, nosería un acto de misericordia invitarle a permanecer en aquellugar". Es el mismo hombre, pues, quien voluntariamente se ex-cluye del reino celestial. El infierno es creación del hombre, node Dios. "El que niega el infierno no niega a Dios y su justicia,niega al hombre y no lo toma en serio. La libertad humana no escosa de broma, es un riesgo y un misterio que implica la absolu-ta frustación en el odio o la radical realización en el amor. Conla libertad todo es posible: el cielo y el infierno". (L.Boff. "Ha-blemos de la otra vida").

(Continuará en el próximo número)

por ARPO

PARIS - BALEARES

CASOS Y COSAS DEL COMISARIO CASTELL

El comisario Castell andaba ajetreadorevolviendo en su despacho. Buscaba loque no encontraba y su cabreo aumentabapor momentos.

La silueta gorda, ancha, del sargentoBoira se perfiló en el dintel de la puerta,fumaba un faria y su rostro coloradote re-flejaba satisfacción.

—¿Busca usted algo, comisario? -preguntó el subordinado a su superior.

Castell, sin dejar de remover trastos,contestó casi con un gruñido. Su pipa deboj incrustada entre los dientes le dificul-taba enormemente el silabeo correcto.

—¡Perdón, jefe!, pero... no he logradoentender lo que...

—¡Joder, Boira!... Digo que me hadesaparecido el bocadillo. Ni en comisaríapuede uno estar ya tranquilo.

Boira, que quedó mirando al comisario,chupó del puro con toda la parsimonia delmundo, se recostó en el armarito de losatestados y abrió un cajón.

—Comisario —dijo—, he aquí el cuer-po del delito. —Después de tan concluyen-te afirmación, el sargento Boira extrajo delinterior del cajón un paquete alargado en-vuelto en papel de periódicos, que rezuma-ba aceite por los cuatro costados y lo ofre-ció a su nervioso jefe.

Lo siento, Boira —apuntó el comisa-rio—. El bocadillo que yo busco está en-vuelto en papel de aluminio y es de jamónde Jabugo: ochocientas pesetas me costó lacaprichada.

—Pues la verdad, comisario, por unlado yo también lo siento, pero... por elotro no.

—¿Qué significa este galimatías, Boi-ra? Vamos, explícate.

—Pues, que por mucho que busqueusted, no lo encontrará.

—¿Motivo?—Sencillamente, que me confundí de

paquete y lógicamente también de bocadi-llo. ¿Comprende usted, señor comisario?

—Maldita sea —gritó encolerizadoCastell—. Te lo descontaré del sueldo, tejuro que esta me la pagas.

—¡Caray, comisario! No tiene ustedpor qué ponerse así. Cómase el mío y enpaz. Las sardinas en aceite tampoco sonmoco de pavo. Vamos, digo yo.

—Aquella mañana por Arta todo se-guía igual. Ni las elecciones al Parlamen-to Europeo alteraron un ápice el orden delpueblo. Total iban a ganar los de siempre...

Exposició de fotografíes d'En Tomeu AmorósLa mostra de fotogra-

fies d'En Tomeu Amorós,exposada a la sala de Ca'nJai, a la Universitat de lesIlles balears, va tenir ungran èxit i ens va cridarfortament l'atenció. Els ho-menatges tenien una imbri-cació en cada una de lescol·leccions. L'Artà aniràpublicant les fotografies dequè constava la col·leccióperquè els nostros lectorspuguin apreciar la feina ar-tística d'En Tomeu.

Enhorabona.

jferreteríaascual

Calle Cardenal Despuig, 12Teléfono 56 23 92ARTÀ - Mallorca

Ferretería SAN LORENZOCalle Mosén Calmés, 37Teléfono 56 96 50SAN LORENZO - Mallorca

HERRAMIENTAS PARA LA CONSTRUCCIÓNPINTURAS • BRICOLAGESERVICIO DE ALQUILER

HORMIGONERAS - COMPRESORESGENERADORES - MONTACARGAS

M. DISCO - ETC.

certificats metges perpermís de conduir illicència d'armes

CENTRE DE RECONEIXEMENTMETGE - PSICOLÒGIC

ARTA

Avinguda Ferrocarril, 2, Ler(Damunt Bar Almudaina)

ARTA

OBERTDILLUNS I DIMECRES

DE 17 A 21 H.

85

Club Tercera Edad.- Aunque ha habido que pedir refuerzoal Centro Cultural San Pedro, el Club de la Tercera Edad compi-te en un reñido Torneo de Petanca, qué está a punto de finalizaral redactar estas líneas. Se juega solamente los sábados y festi-vos, pero se ha.conseguido que, en especial las señoras, se lotomen con mucho entusiasmo, demostrando una destreza extra-ordinaria. Hay que tener en cuenta que, aunque sea un juego muyconocido, es casi nuevo en la Colonia, pero la perfección conse-guida por algunos elementos hace pensar que podrían codearsecon los más expertos jugadores.

Se espera poder entregar los trofeos durante las Fiestas Patro-nales, para que esto sea un acto más de los festejos preparadospara San Pedro.

Club Náutico.- Sabido es que la vida recreativa de la Colo-nia tiene como escenario principal el mar, siendo de general in-terés todo lo relacionado con los deportes que se desarrollan enel líquido elemento. Las regatas en verano y la pesca deportivadurante todo el año, son actividades cultivadas en la zona.

Para ello se precisa disponer de una plataforma de apoyo, quénecesita cuidarse con esmero. Y esto hace la Junta Directiva delClub. Celebró Asamblea General de Socios a mediados de abril,en la que dio cuenta de los cuidados dedicados al Fondeadero Re-fugio durante al año 1988, así como de la situación económica.

Pero el plato fuerte de la Asamblea fue la presentación y es-tudio del proyecto de ampliación de las instalaciones, para con-seguir 232 puestos de amarre más, para esloras de 5, 6 y 8 me-tros, así como mejorar las 56 de que dispone actualmente.

Como el coste de la operación va a ser elevado, para ayudar

a la financiación, se acordó o crear un documento de adhesión ala obra, consistente en la aportación de 100.000 Pts., que daráopción a que el socio de número que lo suscriba tenga derecho,a título intransferible, a elegir uno de los nuevos amarres, y casode que al final no interese o se suspendiera la operación, serádevuelto el dinero con los intereses correspondientes al tiempoque estuvo depositado.

Bulos que circulan en el Pueblo.- La noticia, divulgada porla prensa, de que en Manacor una empresa piensa invertir 16.000millones de pesetas en la construcción, en la Rotana, de unoscampos de golf, varias pistas de tenis y un complejo turístico decampanillas, que proporcionarán a los manacorenses un respeta-ble número de puestos de trabajo, ha reverdecido la creencia deque la Colonia tal vez también podría participar en una loteríasemejante, que daría posibilidades de encontrar un empleo a losjovencitos del lugar y mayores sin colocar, amén de sanear laeconomía local. Es hora de dejar de ser la Cenicienta.

Las oportunidades parece ser que se presentaron en Es Caló,Es Barraca, la zona llamada Des Canons de Betlem y en la con-tinuación de lo empezado en Ravenna.

La creencia es de que en todas esas zonas el Pueblo podríaconseguir un desahogo económico, y de forma especial en lo delCampo de Golf, que se rumorea que la Compañía quería canali-zar el agua hasta las inmediaciones de la población y tratar deconstruir una depuradora para aguas residuales. Todo hace pen-sar que puede que un día el sueño puede convertirse en realidad,y que no tendrán que emigrar a buscar trabajo en otros munici-pios, aquellos que pronto será preciso que busquen solucionar susvidas. Si no se emprenden estudios superiores, los jovencitos ten-drán que dejar las excursiones en moto para empuñar herramien-tas, bolígrafos a maquinas de escribir y calcular. Es ley de vida,y se impone buscar dónde y cómo ganarse las habichuelas.

Cruz Roja.- Gracias a la constancia y entusiasmo desplega-dos por Thomás Bonnin y Jaime Sansó, en la segunda quincenade abril se consiguió abrir el local de la Cruz Roja de la Colonia.Se halla ubicado en el numero 6 de la calle de San Lucas, y sunumero de teléfono es el 58 90 87. Hace ya varios anos quecumplía su meritorio cometido en la vigilancia y socorrismo enel mar, pero ahora está en condiciones de ampliar su campo demaniobra.

Tanto es así, que el 28 de mayo, por tener asignada una am-bulancia por aquellas fechas, asistió a las carreras de bicicletas ori-ginadas en Arta. Durante la prueba hubo caídas y prestó dos ser-vicios de urgencia, asistiendo, ademas, de heridas leves a ocho co-rredores.

Se espera la asignación fija de una ambulancia, por lo que elpueblo va camino de disponer en breve de unas asistencias quele habían sido vedadas hasta ahora.

Acabo de recibir la noticia de que el 22 del corriente mes dejunio, a las 20 horas, doña Margarita Borras y don BartoloméPons, patrocinados por al cruz Roja, darán una conferencia en ellocal del Centro Cultural y Tercera Edad de la Colonia sobreSalud Integral. Es un tema muy interesante y se espera una ma-siva asistencia de colonienses.

CARTA AL DIRECTOR

El cementerioMuy agradecido, Sr. Director, por de-

jarme expresar y al mismo tiempo dirigir-me al Ayuntamiento para dar una lamen-table queja.

Si no me equivoco, la reforma delcementerio se terminó hace unos cincomeses y en vez de parecer un campo San-to parece un campo de escombros y dematorrales. Es muy lamentable cuando

86

una persona va a visitar a sus seres queri-dos y llevarles unas flores, tenga que reco-ger piedras, escombros y cemento.

En anteriores revistas, otras personashan dado quejas diciendo que no esta encondiciones el cuarto donde se deja al di-funto hasta la mañana siguiente, que no selimpia, en una palabra, que esta olvidadode las personas que tienen un cargo y tie-nen que ser competentes para todos losproblemas del municipio.

Esta es mi manera de pensar, perotambién es la opinión de la Colonia ente-ra.

Cuando vienen a cobrar los impuestos,

ninguna persona deja de pagar todo lo quele dicen. Es una injusticia que el Ayunta-miento nos tenga tan olvidados para ade-centar y arreglar muchos problemas quecada día crecen en el pueblo de la Colonia.

Hay un refrán que dice: "Hay que es-tar en las verdes y en las maduras", y us-tedes, señores del Ayuntamiento, están so-lamente en las maduras. Esperando que sedestapen los oídos a estas quejas, la gentede la Colonia desea ver hechos más bri-llantes que los que hemos visto hasta lafecha, ya que algunas personas votaron por"ustedes".

Es Blau

ESPÈCIMENS ARTANENCS

Hem de donar sa benvinguda a Joan Sarasate, que de bell nouse troba entre noltros. És clar que ara, tot d'una no dóna tantahostilitat com abans. Però, deixau passar temps, que se recuperi,que cobri sa gana, i que passetjar li torni es color i ja el veureu.Fins i tot es martell tornarà agafar. Devora ell, es seu amic coralPerico Bonnin (Guixo), que l'anima a continuar. En Joan té moltsd'amics dins el món.

En es bar de Ca'n Balaguer, on s'hi fa una tertúlia matincncaque haurem de parlar-ne qualque dia, hem socprcs En Biel Surc-da Valls, Faro, mecànic agrícola, i sa madona Antònia NebotRosselló, Xineta, que avui operen i a qui dcsitjam una francarecuperació perquè Ca'n Balaguer no seria el mateix sense N'An-tònia. En Miquel Ginard Al/.amora, Butler, molts d'anys mossode la casa i que ara ha quedat com encarregat. El darrer no és unespècimen artanenc, però ho sembla, ja que com En Bici es unacolumna de Comercial Artà, ha nom Mateu Font Gayà, de Ca'nTronca, i es santjoaner.

Darrera es taulell de La Almudaina, a qui ells han sabut do-nar un estil, Ramon Cámara Torres i la seva dona, Antònia Sola-no Fuster. Fixau-vos en la sornegueria de la cara de Ramon, queestà de volta de moltes coses i que lo mateix te diu un acudit queet fa passarle/ tub. Els desitjam tota casta d'encerts.

Publicam un reportatge amb l'amo del Rebost, però no podienquedar a l'oblit els empleats que fan funcionar el super-mar. Ellssón En Tomeu Esteva, Cinto, Na Margalida Antic de Ca'n Ca-nai, Na Catalina Terrassa, Polet, Na Maria Caselles, Xoroia, i NaCatalina Villalonga, Pantalina, esposa d'En Tomeu.

Es bar Centro Social ha vist desfilar parelles que s'han desfetper donar-li una personalitat. Poques, però, com En Jaume Palou,Molas, i Na Maria Massanet de Ca'n Maia. Ells fan qualque so-parülo per a xupar-s'hi es dits i no són gens emprenyosos a s'ho-ra de demanar comandes. Allà pren qui en vol... i en volen molts!

Na Franciscà Tous, Gafarrona, és un altre espècimen quetambé despatxa, i molt bé, en Es Rebost. Avui, aquesta multina-cional ha revolucionat es clàssics sistemes de venda.

H7

CARA A CARA...amb Tomàs Orellper Na Ma Angeles Pineiro

El podríem descriure com un home senzill i, a la mateixa vegada, carismàtic. Té el carisma delstriomfadors, dels qui aconsegueixen tot el que es proposen amb el suor del seu front. T'atreu des del

primer moment que parles amb ell. Et dóna seguretat, plena confiança. Empresari modèlic per la sevaperspicàcia i humanitat, mescla mala de trobar. En una paraula, és un viu exemple a seguir que ens

hauria d'enorgullir a tots els artanencs. Casat amb Na Maria Danús, té dos fills fruit del seumatrimoni: En Xisco, que segons pareix, segueix els pasos del seu pare i En Sebastià, bon estudiant,

segons notícies. En Tomàs és famós per la seva cadena de supermercats, 22 en total; dotze d'ellsanomenats "Rebost".

—Tomàs, com aconsegueixes elspreus de mercat?

—A través d'una multinacional, funda-da a Barcelona l'any 82, que ara és la pri-mera central de compres no només a Espa-nya, sinó a Europa. Està formada per 52socis, amb una facturació anual de 320.000 ,milions de pts. que ens sitúa en aquestprimer lloc. A més de tot això, treballamconjuntament amb altres països d'Europa:Suïssa, Itàlia, França... Gairebé totsmenys Anglaterra.

—La distribuïdora d'aquesta societat,Sualsa, de la meva propietat, està dins lesquatre primeres empreses d'Alimentació aMallorca. I és la primera a Eivissa.

—Realment és impressionant. Noobstant, tu començares des de baix. Perquè no ens parles un poc dels teus co-mençaments?

—Vaig començar a 1'Hostelería, com aencarregat a l'economat d'un hotel. Des-prés, vaig passar a director de compres.Posteriorment, a director de personal id'aquí a sub-director de l'empresa. Fa nouanys, em vaig arriscar a comprar la socie-tat. El primer "Rebost", el vaig ubicar aCala Bona. Després, vingueren els altres.Podríem dir que la meva visió va tenir unresultat positiu. Si hagués fracassat, nohauria alçat cap. Ningú no m'ha regalatres.

—Recordes cap anècdota interessantde quan començares?

—Sí, record quan distribuíem la Coca-Cola. Me n'anava a Palma a les 3 de lamatinada. En 2 hores i mitja anava, carre-gava, tornava i descarregava. Així, l'ende-mà, els camions tan sols l'havien de carre-

Pré tesaTaller de preimpressió

Sant Vicens de Paul, 5-7 interior07010 Pal ma de Mallorca

Tel. 207463 Fax. 20 74 02

gar i repartir.—Ens comentaves abans que penses

tomar el supermercat de Capdepera perfer-hi aparcaments i, el que ara és ma-gatzem, passarà a ser un Hipermercat.El magatzem principal estarà al PolígonIndustrial de Capdepera. No hauriaestat més perifèric i econòmic, situar elmagatzem mare a Vilafranca, per exem-ple?

—Creu-me que ho vaig estudiar bé.No obstant, hi ha una cosa que no es potcomprar amb polígon i és el capital humà.Fer anar, als que treballen amb jo, diària-ment 40 km. lluny, poguent fer feina moltmés aprop, seria perdre aquest personal,una vegada ensenyat.

IMPREMTA

La flctiuitatTipografía i offset

Artà c/ Llebeig ne 2 Tel. 56 20 05

XX

—Normalment, procuram fer lo possi-ble perquè puguin treballar a la seva zonade residència.

—Quants d'empleats tens al teucàrrec?

—A finals d'any, passarem els 300.—Parlant de polígons, què ha passat

amb el d'Artà?—En un principi, la meva idea era

construir el magatzem al polígon d'Artà.Emperò, jo em veia obligat a fer-ho en elplac d'un any i vaig haver de sortir-ne, nohaguent possibilitat de que funcionasabans d'un any. Així que vaig decidircomprar el terrenys a Capdepera.

—Amb el preu que pagares pel solaron hi ha el Rebost d'Artà, no t'hauriaestat més rendible comprar-ne un altrea les afores, que fos més gros i amb mi-llor aparcament?

—El lloc on està, és ideal pel tipus decomerç d'interior. A la llarga també pensfer-ne un altre a l'exterior. Són dues ma-neres de mercat completament diferents.

—En total, què t'han deixat edificar,d'aquest solar?

—El 60% als pisos i el 80%, a la plan-ta baixa.

—Què tal funciona el Rebost

d'Artà?—superam les venudes dia a dia. Ens

anam defensant.—És cert que a les 6 del matí ja es-

tàs "en marxa"?—Gairebé tots els dics.

—Què és el que més t'agrada 1er,quan decideixes oblidar-te dels negocis?

—M'encanta viatjar. De fet ho faigmolt sovint, amb motiu de convencionsd'Alimentació. Sobretot, vaig a Itàlia i aFrança, que són actualment els mestres del'Alimentació.

—A quins supermercats vas quanets fora?

—No tene preferència. M'agradaanar-hi a fer una volta i aprendre dels seuserrors i les seves virtuts.

—Què penses de la massificació delTurisme a Mallorca?

—Darrerament, el nostre turisme s'hadegenerat per complet. La major part deculpa la tenen tant Ics agencies com elsempresaris. Res ja no és el que era.

—Pel teu negoci, quin és el millorturisme, el d'hotel o el d'apartaments?

—Sens dubte, el d'apartaments. Noobstant, sempre són comprades petites, de1.000 a 2.000 pts. Si veus una de 5.000pts., segur que és la d'un espanyol.

—Així va acabar aquesta agradableentrevista. Esper que la lectura del que heescrit, vos ajudi a conèixer un poc més aaquest entranyable artanenc. Persona enve-jada per molts i admirada per tots.

•>

Comercial ARTÀEN COMERCIAL ARTÀ ENCONTRARÁ [ A S

TRES COSAS QUE USTED BLSC -VSKRVICIO. CAUDA!) V PRKtIO

EXPOSICIÓ I VENDA:Carrer de Ciutat, 46 - ARTÀ

Per més informació: Cridar al Tel. 56 21 48

Çccndot MOTOCULTURES (CONDOR)

MOTOSIERRAS (MONDIAL Y OPEN)SEGADORAS HIDRÁULICAS (ZAZURCA)

SEGADORAS ACOND1CIONADORAS (ZAZURCA)REMOLQUES ESPARCIDORESREMOLQUES ENS1LADORES

I Al PAC ADORAS Y ROTOEMPACADORAS (BATLLE)CUBAS DE VACÍO

BARRAS DE CORTEBOMBAS PULVERIZADORAS

ROTOCUI TINADORES

89

EN PINXO DE SON RECUIT

D'eleccions europees, de turisme i altres herbes

Un amic meu que és d'ací me digué de parlar en glosa, i jo,que ho trop poca cosa, ho provaré, li vaig dir.

—Parlarem d'eleccions!—D'aquestes ànimes "meas" que perquè eren europees, s'ho

passaren p'es... calçons.—Per això es socialistes, es qui a s'urna mai li fallen, com un

sol homo, votaren i triümfaren a ses llistes.—Es cedcscts, ni tan sols repartiren paperetes.—I es pepes, bons repunyetes, van iguals que es caragols.—I ara qui los sent "ja ho veurem a ses primeres...".—Trop que això no són maneres d'entrar-lcs-hi per parent.—I per donar lo que és seu, a cada un que es presentà, què

trobes que dins Artà se votas En Ruiz Mateu?—Pensa que dins la nostra illa, n'ha trets més que es pcsse-

memeros.—És que aquests pules toreros, només van a fcrrapilla.—I es grupct d'independents.—Es qui dominen La Sala? Sense posar-s'hi a la mala, no

arribaren a dos-cents.—Sols es seus varen votar. Què diu En Toni Maria?—Està espantat per si un dia les tocava comandar.—Ja saps sa que va amollar en es pleno s'altra dia. "Per nol-

tros aprovat sia, i si és il·legal ja hi haurà qui ho digui an es tri-bunal. Si perdem, que és natural, ja ho posarem bé qualque dia".

—Quin pla! No és estrany si van d'escolans. Quin perill sicomandassin. I, per tot quant aprovassin haguéssim de reclamar.

—Es veu que tenen bons mestres, amb sos qui comanden adalt. Noltros tiram per cnvant cnc que tots mos tirin pestes.

—Mira que no anar a votar!—A un mallorquí és ver, li toca, que si qualcú està dins Eu-

ropa és un homo que ha d'anar a fer feina a sa ribera.—O és una calaratjadera, que ven souvenirs que fa creure que

són d'olivera.—O un llorcncí de Sa Coma que tot ho ha encimcntat i an

aquell lloc l'han deixat per torrar-hi conill amb poma.—Noltros, que som europeus i que d'ets europeus vivim.—Si no en vénen, no en sortim a pesar d'aquests ateus que

voldrien que Mallorca tornas esser una finqucuï, on es cacic dinssa píela tcngués sa guarda tancada, munyir-la qualque vegada iplànyer-li sa pcsseia.

90

—Ai, si aquell temps tornava!—En veuries de gemec, llavors ploraria aquest que es turista

maltractava.—Deixau-lo fer, és un cap quadrat, és un bàmbol. Què no cl

veis? Té ben rossos es cabells i sa panxa s'és torrat.—Planyiu-li sa bona cuina. Donau-li bruts es llençols i espe-

rem que es juriols, altre pic tomi sa buina.—Robau-li es bolso i violau sa turisia més sandunguera, arra-

conau sa granerà i d'asseguis esperau que, per Grècia, a Iugoslà-via, o a Tunicia o an El Marroc, que ja n'han après un poc, éssegur que los tendrán.

—Idò qui plora ara ets tu, i ja veurem En Gelat on se jaurà,perquè això augmentarà i encara serà més dur.

—Encara més?—Sí, fillet. En veuràs de cares tristes, i si no vénen turistes a

dins s'agost tendrem fred.—Mira que estàs pesimista, tú que ets un capdavanter.—Jo som un foraviler que ara me visc d'es turista. Però tal

com l'hem tractat, a Mallorca a tot arreu, és ben hora que penseuque es negoci l'hem ludaL

—No pensis més en això. Ja hi haurà qui ho agomboli.—Quan just menjarem pa amb oli, somiaràs de debò.—Llavors es mestrals hauran triümfal.—S'allre dia que passava, un homo amb un cotxo car, un a

s'altre demanà: "I aquesl quins estudis té, per poder anar qual-cant"?

—Ja se veu que aquest bergant, tot és enveja que té.—I dir-los es necessari, que és molt bo s'csiudiar, però que

s'ha de mamar per arribar a ésser empresari.I senyors, no n'hi ha méses qui fa fuña sens midaes qui s'hi juga sa vidaes qui mos duu es progrés.

C R Í T I Q U E S4Si ell tornas', en el Principal de Palma

Seria una injustícia si da-munt les planes de l'ARTÀ noens féssim eco del succés quefou l'estrena a Ciutat d'aquestmusical que cl Jovent d'Artàva presentar dies 17 i 18 dejuny passat damunt l'escenaridel Teatre Principal.

Una gran entrada; plena la

platea i l'amfiteatre i molta degent a les llotges. I la gran sor-presa: sense massa aldarull, lagent va anar entrant dins l'es-pectacle que no es limita sols aésser teatre pel teatre. Hi ha unfons, una idea filosòfica que ésexpressada, a voltes, amb unagran innocència però sempre

plena de sinceritat.Què passaria si Jesucrist

tornas i contemplas a on haarribat la Humanitat? On és lapau, la germanor i, sobretot, onés l'amor?

Són al sopar, a l'hermosaballada de les nines que vancap a ell i són a la unió de les

mans cantant l'himne de laPau, però al capdavall Crist estorna quedar sol i la Creu s'al-ça altre cop dins l'horitzó de lahumanitat.

Una senzilla idea d'En PepToni escenificada per RamonGinard, que per altra bandaassoleix una gran altura amb laseva dansa.

Sentim no poder anome-nar-los a tots, però cada undins el seu paper va donar lamida de la seva participació.

És un dels camins que té eljovent d'Artà per donar un certsentit a la seva vida.

Quina llàstima que des del'Ajuntament siguin incapaçosde recuperar l'incendiat TeatrePrincipal d'Artà. Aquest teatre,que hauria d'esser una de lesmetes a conseguir pel consisto-ri, roman tancat, testimoni mutde la incompetència dels queregeixen la vila.

Ens sap greu sempre haverde criticar, però són els fets queens ho demostren. No hi ha cappoble que, tenguent un un tea-tre com el nostro, no hagi estatcapaç de recuperar-lo perquè siqualque cosa ha fet el Governde la nació és una política derecuperació de vells teatres.

Els nostros regidors, ni sen'han temut

S.G.

GrosfillexM U E B L E S D E J A R D Í N

TOLDER

\ \ \ \ \ \wwwwwA R T À

J. OBRADORTeléfono 56 23 66

Av. Costa y Llobera, 12 (Junto Estación Ferrocarril)ARTÀ (Mallorca)

AUTOSESCANELLAS

Carrer Argentina, 31Telèfon 56 21 15

ARTÀ

EXPOSICIÓN Y VENTA¡VISÍTENOS!

SERVICIO OFICIAL

¡&NT&IM&

91

Esclafits i Castanyetes: cinquè aniversari

Amb tots els entrebancs que una mala entesa competència potproporcionar, aquesta agrupació ha arribat al seu cinquè aniver-sari. El poble va poder contemplar el grau de col·laboració en undiumenge ploguer que no deixava compondre la decoració idea-da per Bàrbara Flaquer, que dia a dia es defineix com una grandecoradora.

A la fi, però, vengueren les clarianes i la mostra de l'aniver-sari es pogué celebrar a la Plaça del Conqueridor.

L'escola va rompre el foc i vàrem poder comprovar que lesrels del ball pagès estan ben fermades dins l'ànima dels més nous.

Després, l'Agrupació amb una mostra de l'autenticitat delgrup, del qual hem de fer especial esment, a la seva rondalla, deveus diverses, amb un aire pagesívol que sorprèn per lo estranyavui.

I després, el ball obert, En Bernat Randa improvisant i gentde tota l'Illa. Rondalles d'Alcúdia, de Sóller, de Sa Pobla. Els SisSom i la col·laboració de la Caixa de Balears, Sa Nostra.

Tota una vetlada memorable on lo que més ens agradà va éssergent de les altres agrupacions que ballaven agermanades.

Ah! I no deixem anar el sopar. La taula preparada a la sala perles dones de la vila, acostades a Esclafits, i que era tota una mos-tra imaginativa i de calitat. Des del pa amb oli fins a l'escabetxode Na Mondoia, passant pel frit mallorquí allò fou un calc de lesnoces de "Camacho".

Enhorabona a Maria Amorós i a les seves col·laboradores, queferen passar una gran vetlada a les gents d'Artà.

Enhorabona també a En Pep Mislata, que va aconseguir lail·luminació, als picapedrers, al fuster, i tots els qui cooperaren ala brillantor de la festa.

Nosaltres el que voldríem és que, sense malentesos, amb har-monia, les dues agrupacions de dins Artà ballassin juntes qual-que vegada i sobretot per Sant Antoni i Sant Salvador, Ics festesque són de tot el poble. Després que cada una d'elles seguís cl seucamí, ja que les desitjam tot el millor per cadascuna d'elles.

SAUNA - PISCINA - TENIS - SOUVENIRS

Restaurantes / Bar

Club Casa NavalBETLEMColonia de San PedroARTÀ, MALLORCA Bodas, Banquetes, Comida mallorquina Teléfono 58 90 12

92

- « « * ' ' ' - Bamœ « »S'altre dia vérem una fotografia on la pandilla que manda dins l'Ajuntament sopava, celebrant l'aniversari dels ajuntaments de-

mocràtics. Llegírem, també, un article on es glosava aquest període i s'alabava, quasi es pot dir s'autobesava, el passat balle d'Ar-tà. Sobre l'article no hi ha temps com ara de contestar. Sols volem dir que fa llàstima que ni tan sols conegui les vertaderes necessi-tats del poble i que s'autoensaboni amb les donacions i regals que altres persones han fet a Artà.

Quant a la seva efectivitat, anirem al que és més simple: tenir el poble net, cuidat. És la a de l'administració municipal. Voltrosjutjareu. Són fotografies del mes de juny de 1989.

Els ajuntaments, el país, la nació, han d'ésser demòcrates, no en faltaria d'altra, però no hem de voler que prenguin sa democrà-cia per brutícia.

Un lloc ben cèntric: sa plaça de Sa Carn o d'Antoni Llinàs. S'abandó és evident Brutícia i pudor. La swuia que s'hauriade rehabilitar, a més de blocs a la vistaté tota casta de brutor

Un carrer per devers Es Cos. De la brutor del solar no enparlam, però els plàstics i els fems són enmig del carrer

Fixau-vos en la Plaça de s'Aigo: herbes, plàstic i brutor.Abans de celebrar res, posau un ram per ca vostra. O no és cavostra, Artà?

BAR - RESTAURANT

CA'N LLORENÇESPECIALITATS:

PARRILLADAS - CUINA MALLORQUINA

C/. Sani Pau - COIjOMA SANT PERE

Carnisseria Ca'n RafelESPECIALITAT

LLANGONISSA I BOTIFARRONSESTIL PAGÈS

Carrer Santa Catalina, 20Telèfon 56 22 36

ARTÀ (Mallorca)

93

Conservem la naturalesaLA IMPORTANCIA I LA PROBLEMATICA DEL

SÒL A LA ZONA DE LLEVANT

El sòl ès la capa superficial que cobreix la superfície terres-tre.

El sòl té una gran importància ja que gràcies a ell ès possibleque hi hagi vegetació que, amb les arrels, reté el sòl i evita l'ero-sió per part de la pluja i altres agents erosius. No hem d'oblidarque sense sòl no hi ha vida ja que sense sòl no hi ha vegetació isense ella no hi trobam animals.

Un dels problemes que sofreix el sòl de la zona d'Artà i delsseus voltants actualment és la substitució de zones verdes perurbanitzacions que sense cap dubte no ens resultaran tan afavo-rides a la llarga. D'exemples, en tenim a Cala Millor, Cala Rat-jada, s'Illot i d'altres amb característiques semblants.

Per altra banda, són els continus incendis, intencionats o no,que si no són evitats el que provoquen és una desertització de lazona i una erosió més ràpida per part dels agents geològics.

Una altra cosa que altera el sòl és la pastura de cabres perquèes cremen zones on hi ha vegetació per després, quan surti l'her-ba tendra, les cabres tenguin bon pasturar. Però, què passa ambtota la vegetació i el sòl que ha cremat l'home? L'escassesa devegetació és un perill per al sòl.

Altres problemes poden ésser l'abandonament de pedreres (jaque no les deixen amb l'estat que es van trobar), l'obertura indis-criminada de camins (ja que no es fan parets de marges per pro-tegir el sòl), la pràctica de cross i un llarg etc.

A la zona de Llevant trobam poques zones riques amb arbresno alterades, ja que han estat sotmeses a les pressions que hemvist abans. Una de les zones verdes que encara podem trobar ésSa Canova, a la Colònia de Sant Pere.

El sòl és fonamental per a la vida, jugar amb ell a vegades noés la millor solució per fer negoci.

Sense el sòl... Què seria de nosaltres sense el sòl?Coloma Eva Company Bonnín

Primer de B.U.P.I.B. Llorenç Garcías i Font

VIDA I DESTRUCCIÓ DEL SÒL

Imaginem una història.Hi havia un lloc que només tenia pedres, estava format úni-

cament per roques. No hi havia plantes ni animals, era com undesert. El calor, el fred, el vent i la pluja feien les roques a tros-sets els quals queien i s'acumulaven a les zones baixes formantuna capa prima de terra. Sobre aquesta terra va caure una llavorde la qual va néixer una petita herba. Les seves arrels s'aferrarenals grans d'arena i d'argila. Arribaren més llavors i varen créixermés plantes. Molts d'anys després aquell lloc desèrtic s'haviaconvertit en un bosc magnífic amb un-sòl ben ric.

Creis vosaltres que aquesta història és certa?Però n'hi ha una altra, d'història.Si guaitau per la finestra veureu un paisatge trist. Veureu la

falta de boscos i una proliferació cada vegada més acusada d'ur-banitzacions. És una llàstima que nosaltres utilitzem el nostre sòld'aquesta manera. Si ens preservàssim de fer una cosa així, hotendríem molt més bé i més bonic. Però tot això depèn de nosal-tres. Si tots junts conservam el sòl que encara hi ha, en un futurles altres generacions en podran gaudir.

Catalina Nebot MoreyPrimer de B.U.P.

I.B. Llorenç Garcías i Font

CicloturismoPero del de verdad. Del

que exige el esfuerzo físicopara dar placer a los ojoscontemplando las grandespanorámicas, es el que estánpreparando los esforzadoscomponentes del pelotóndominguero que sale del Ta-laiot todos los domingos, yen el que están encuadradosEmilio Miguel Ginard (Sa-rasate), Sebastián Sastre (Pi-

peta), Antonio Femenías(Figuereta), Serafín Rosse-lló (de Son Morei), MiguelTous (King Puntillo), Anto-nio Ribera y Luís Nebot.

La salida hacia Barcelo-na está prevista para el 10 deagosto. Desde la CiudadCondal, furgoneta hasta elValle de Ordesa y desde allíya sobre la bicicleta a Añis-clo, Boltana, Ainsa, cercadel Parque Nacional deOrdesa, Cerler, La Bonai-gua, Viella, Envalira, Puig

Morens y otros en los queKing Puntillo podrá demos-trar su valía, Antonio Figue-reta su figura de gentleman,Sebastián Sastre supardale-ría y los demás seguirán asícomo puedan.

Quien quiera apuntarsetodavía está a tiempo. Pro-véanse de furgonetas, tien-das de campaña y a vivir queson dos días, proque, lasnoches en los Pirineos seránde ordago.

S.O.

VIDRIO ALUMINIO SANEAMIENTO

IALJ. Bernad, J. Zafra y J. Genovard

Ctra. Santa Margarita, 57

- Teléfono 56 26 35 - ARTA

94

Sant Antoni de JunyLa festa de Sant Antoni de Pàdua no

només és la festa del Convent dels ParesFranciscans. És la festa de la il·lusió, lafesta dels infants. Cavallets, carrosses, lagimnàstica, els pollets de la tómbola,etc.... Tantes i tantes coses que caracterit-zen aquesta festa.

La podríem destacar per ser realitzadaamb gran força de voluntat, alt índex decol·laboració i absolut sentit de l'estalvi.

Els alumnes del Convent es preparenuna mesada abans per tal de poder ballara la plaça el dia assenyalat. Els assatjos,que usualment realitzen el dematí, embru-ñen les caretes dels nims, girades cap alsol. Suen i es cansen, però ho fan ambil·lusió, ja que saben que després de lafesta, acabaran les classes aviat. Arriba eldia, i estan nerviosos i contents. Ballaran

en honor al seu col·legi, als seus pares i alSant Antoni dels pollets.

Qui no se n'ha duit mai a ca seva unpollet, per Sant Antoni?

Qui no ha desitjat ser àngel a una ca-rrossa o cavallet?

Els cavallets, vestits d'alegres colors,omplen de llum i bulla quasi tots el carrersdel poble.

Petitons, acaben esgotadets. Però aca-ba la festa i ja desitgen que arribi la del'any que ve.

Enguany, per cert, també està d'enho-rabona el grup d'Artà "Balla i Canta" il'Orfeó artanenc.

Ho han fet francament molt bé.Què més nodria dir jo de Sant Antoni?.

Acabau d'alabar aquesta festa volsaltresmateixos, amics lectors artanencs.

XAFARDERIES—L'any passat es va formar una bri-

gada de neteja de platges. Arribà l'hi-vern i es va aturar. Ha tornat l'estiu iaquesta brigada no funciona. Cala Tor-ta conserva la brutor de l'hivern i decada dia en prolifera més.

Jo en deman, som ecologistes o somsalvatges?

* * *

—S'ha aprovat un "bando" que pro-hibirà la propaganda de begudes alcohò-liques arreu del terme municipal d'Artà.

Iniciativa positiva, però insuficient.¿No seria millor fer propaganda in-

formant millor del problemes que sor-geixen a rel de l'abús del l'alcohol?

La campanya realitzada contra l'a-bús de l'alcohol s'ha descentralizadabastant del seu objetiu des del momentque hi varen entremesclar les drogues.Hauria estat millor separar els termes endues campanyes. La majoria de les per-sones que assistiren a les sessions notenien cap problema respecte a la dro-gadicció i es sentiren ofeses perquè vantractar els dos problemes com si fos lomateix. En realitat, l'alcoholisme esmolt més preocupant, perquè el tenimmés a mà.

Destrucción de la capa de ozonoParece ser que los medios de infor-

mación pretenden concentrar nuestraatención en el uso prohibitivo de loscómodos sprays, considerándolos agen-tes altamente destructivos de dicha capa.

Omiten, sim embargo, los millonesde fábricas que diariamente contaminanaguas y cielos de nuestro planeta; cen-trales nucleares; incesantes maniobrasmilitares; las continuas pruebas realiza-das con armamentos atómicos, químicos

y bacteriológicos; los devastadores in-cendios que arrasan selvas enteras;etc...

¿Es ésta una omisión involuntaria?¿Tergiversan una información a fin deencubrir causas mayores, producto de lairresponsabilidad de determinados co-lectivos con poder suficiente como paracubrirse bien las espaldas?

M* Angeles Pineiro

CafeteríaALMUDAINA * Pastelería

* Heladería* Hamburguesas* Platos combinados* Tapas variadas y

meriendas

Avda. Ferrocarril, n.° 4 - Tel. 56 22 48 ARTA (Mallorca)

ORIENT EN ARTÀCalle Sania Margarita, 82

KARATE - KU.NG-FU l.«.thul > m.nrjn i, >rn,as chin.,

Clases impartidas por:LAZZARO GARCIA

Dos veces campeón de EspañaGIMNASIA - MANTENIMIENTO Y 3.a EDAD - CULTURISMO

Disponemos de un amplio horario, con profesorado titulado.Pura más información, pasar por el Centro o llamar al Tel. 55 23 66.

C/. Santa Margarita. 82 - ARTÀ

95

COL·LABORACIÓ El castell de Sant SalvadorEl nostre puig, avui conegut amb cl

nom de Sant Salvador, en la comarca Lle-vantina de la nostra illa de Mallorca, estàenvoltat d'un llarg cistell de muntanyes ymuntanycles. Per anar-hi s'hi pot arribarper una llarga carretera que té un parell devoltes o també per una escala d'on es potveure una part del poble. A la façana prin-cipal, hi ha tres portals dels quals, normal-ment un es troba obert, davant, veim unpati, on està situada una cisterna i devorahi viven els "denats", que son els que s'encuiden del santuari.

Des del pati principal es pot contem-plar una vista d'una part del poble. A undels dos costats del santuari està situadauna altra cisterna que està envoltada debancs i de boniques palmeres que a l'estiurefresquen l'atmosfera i donen goig als quehan pujat a peu per la llarga escala.

Ja a l'altre costat, hi ha una petita pu-jada plena d'herbes, amb una cova a devo-ra, que és on es celebren dues conegudesrepresentacions. La del betlem vivent perNadal, i l'altra, s'endavallament el Diven-dres Sant. Sempre hi ha molta gent d'Ar-tà í bastants turistes que després d'havervist algunes d'aquestes dues representa-cions poden gaudir de la magnífica vistaque es contempla des d'allà dalt i podenestudiar l'interessant i esplèndid castellque tenim, però millor seria que vosaltresmateixos poguéssiu venir algun dia a co-nèixer el nostre santuari.

Tot el recinte de Sant Salvador estàrodejat per unes murades, la més alta detotes s'anomena la Torre de Sant Miquel.Dins el santuari, de front hi ha un cembrilque és on està situada la Mare de Déu.

Jo realment estic orgullosa de tenir unsantuari tan bonic com el del nostre poble.Si alguna vegada veniu per qualsevol ca-rretera podreu observar-lo des de diferentspunts. De dia es molt bell però de vespreho és molt més; encara em sembla mésatractiu i encisador perquè està totil·luminat i es veu de molt més alluny quede dia. I particularment a l'endavallamentdel Divendres Sant apareix com un castellmàgic, com si fos el sol que apareguésdarrera de la muntanya, i poc a poc s'anàdesfent en petits llums que van baixant dela muntanya fins arribar a l'Ajuntament, isón els soldats amb les antorxes que bai-xen amb Jesús i tots els caparunats darre-ra.

Un fet portentós que va tenir lloc du-rant la guerra de Cuba i que publicà la"monografia del Santuari de Sant Salva-dor" escrit pel pare Joan Ginard, diu tex-tualment: "Un dia, anant d'excursió mili-tar un artanenc, en Tomeu Rotget, i elsaltres soldats, i sentint-se morts de cansa-ment i abrassats de set, se'ls presentà senssaber per on, una senyora amb un gerricóoferint-los aigua. Ells begueren d'aquella

96

aigua deliciosa fins a assaciar-se i senseque mai s'estroncàs aquella font viva que"brollava dins aquella petita gerra. Desprésd'haver-se'n anat aquella senyora, el SenTomeu va reconèixer la fisonomia d'ella,que era la Imatge de la Mare de Déu deSant Salvador d'Artà i els va mostrar l'es-capulari que sempre duia i els soldats re-conegueren que era la tan veneradaImatge".

Parlant de la història, segons pareixésser, la primera edificació se remonta enels temps dels romans. Al peu i a l'entorndel pujol, s'han trobat alguns indicis de laromanització del nostre territori artanencamb objectes que estan depositáis al Mu-seu Regional d'Artà. Malgrat tot això, noes pot assegurar el nom de les diferentsdominacions de forces estrangeres que hanfet servir aquesta edificació com a torresde defensa. Aquesta fortificació era cone-guda, en temps dels moros amb el nom del'Almudaina; per tant, podem saber certque és una obra militar anterior a la con-questa de Mallorca i una de les defensesamb que comptava l'illa en aquell temps.El Rei Jaume I va donar aquest santuari alsfrares premestratesos de Bell-puig. L'any1562 es realitzaren importants obres dereconstrucció i sembla que tota l'obra s'a-cabà devers l'any 1593. La Mare de Déuoriginal de Sant Salvador, fou una bellatalla romànica del segle XII portada des deCatalunya a Artà. Més envant va experi-mentar profundes restauracions, fins arri-bar a la forma actual.

La celebració de la festa de Sant Sal-vador es remonta l'any 1404. Actualmentes festegen dia 6, 7 i 8 d'agost, hi ha ac-tuacions teatrals, jocs, i pots veure moltagent coneguda. Es realitza a favor del cas-tell, perquè antigament servia per protegirla gent del poble.

L'any 1820 és una data digna de recor-dança per la relació que té amb el nostresantuari. És la de la pesta que sofrí el po-

ble d'Artà: perquè degut al número impor-tantíssim d'atacats (en moriren devers1.300), hagueren d'habilitar tots els localsinclosos en el recinte de les murades.Temerosos els artanencs que, passada lapesta, s'intentas destruir la capella i laimatge de la Mare de Déu, aixecaren for-ta protesta, de què el santuari fos conver-tit en Hospital d'apetats. No obstant, aixíes feu, de tal manera que els qui dins ellmoriren foren enterrats en els seus entorns.Tan prompte com hagué desaparegut aque-lla epidèmia, es va resoldre, per llevar totperill de contagi, destruir l'esglesieta icremar tot quant dins ella hi havia, senserespectar la tan venerada Imatge. No faltàun bon artanenc que tengués coratge perprendre ocultament la santa Imatge i ama-gar-la fins que pogués assegurar el seuculte i veneració. Fou cremada l'antigaesglésia quasi totalment i després de vuitmesos, més o menys, aquell artanenc vatomar la tan venerada i Santa Imatge alsantuari.

Sant Salvador està situat e uns 182 m.damunt el nivell de la mar, fins a 173 m.que té la part més baixa. L'àrea delimita-da pel seu parímetre comprèn una super-fície d'uns 4.000 m2. El seu estil és el Re-naixement, que produint les formesclàssiques de l'antiga Roma, amb l'afegi-tó de la cúpula bizantina i altres importantsmodificacions, amb raó es pot dir que ésuna arquitectura bizantina revestida devestit grec-romànic. I com que el recinteno és molt gran, et sents allà dins un poca com a ca teva.

I ara, per acabar voldria dir que, provade la estimació que el poble artanenc ren-deix a la seva patrona, són els himnes tanpopulars i coneguts com aquest:

Vós sou nostre llum primerallum d'un poble encès d'amorun poble que'en vos esperaVerge de Sant Salvador.

Maria Vives payeras

SOCIOLÒGICAUn sopar de celebració

ideïs cinquanta anys es va ferdia 27 de maig d'enguany a

i s'aquari de Cala Rayada. Ésuna cosa estranya que vul-guin 1er públics els Seus anys

f amb la; fama que tenen lesídones d'amagar-Ios. Idò•aquestes els celebren i ho

: publiquen. Són d'esquerra adreta: Coloma Bonnín (Co-loma Roja), Maria Roca (Ta-

Alabarda), Margalida Sancho: (Blaia), CataJina Vicens (de; Son-Fang), Magdalena San-tandreu (Botera); Margal ida

•Mascarrj (Valenta), Maria

Alzina (de Sa Cova), Fran-cisca Fuster (Ranxera amb elseu nét Ramon Cámara), Ca-talina Alx-ámorá (d'Ariany) i

Catalina Torres (de SonColl).

Vos esperam en el sopardels altres cinquanta.

FELICITACIÓ

És necessari destacar el bon gust de laboutique Vora Vora, que cada any es dis-tingeix en el premi d'escaparatisme. Pu-blicam el diploma i la fotografia de l'es-caparata on es pot veure l'alta qualitatartística del mostrador. La nostra felicita-ció als propietaris Tòfol Ferrer i la sevaesposa Maria Genovard Sancho.

NECROLÒGICA

/Dia 19 de

març, als 58 anysd 'eda t , moriad'accident N'A-gustí Esteva Gi-nard, a sa sevafinca de Ses Te-rres. A sa sevadona, N'IsabelNegre Vives, anes seu fill Antoni i a sa seva nora Marga-lida Gelabert Lusana, així com an es seunét Josep, els acompanyam en el senti-ment.

* * *

Un dels pri-mers subscriptorsde l'ARTÀ ensha deixat. AntoniSureda Ribot ,Verger, va morirdia 20 de juny.Bon professionalpicapedrer, detracte amable, ria-ller i senzill, la seva pèrdua ha estat moltsentida dins el poble. A la seva esposaMagdalena Garau Bordoy i als seus fillsJeroni i Júlia els feim arribar l'expressióde la nostra condolencia.

CASAMENT

Dia primer d'abrild'enguany varen con-treure matrimoni al san-tuari de Sant SalvadorPedró Calmés Puigròs iAntònia Calmés Nebot,fills de Llorenç i Marga-lida i de Bartomeu iAntònia del Bar de Ca'nBalaguer. Viuen a CalaBona. Celebraren unsopar en Es Molí d'EnSopa, a Manacor.

Enhorabona.

BODES DEPLATA

Dia 17 de maig varencelebrar els nostres amicsSebastià Sastre Terrassa iMaria Alcina Tili el vint-i-cinc aniversari de Ics sevesnoces, celebrades dia 4 demaig de 1964. Feren diruna missa a la parròquia dela Transfiguració i segui-dament una gran festa ambprop de dos-cents comen-sals a la seva finca de SaTorre. Tant a ells com a laseva filla Bàrbara, la nos-tra enhorabona. Per moltsd'anys.

AUTOVENTA MANACORCOCHES DE OCASIÓN

Servicio

F I AITAvda. Junípero Serra, 50

Telefono 55 01 61 07500 MANACOR (Mallorca)

Confección Caballero y Cadete - Decoración - TejidosGéneros para el Hogar - Suministros Textiles Hostelería

LUIS FERRER SUREDA

Cl. Ciutat, 39 - Tel. 56 22 37 - ARTA (MALLORCA)

07

Presentación del nuevo Ford FiestaEl pasado día 14 de abril se

hizo la presentación del nuevoFord Fiesta a los clientes yamigos de Autos Escanellas,en el local oficial Ford de Arta.

La presentación de estenuevo coche fue muy concurri-da por los muchos clientes yamigos de esta casa, a los cua-les se les ofreció un refrigerio.

En la larga gama de Fordhubo comentarios para todoslos gustos, pero todos resalta-ban este modelo Fiesta por sunueva línea aerodinámica y susvariantes en interiores, y alta-mente positivo por su bajoprecio de coste.

Desde esta revista, desea-mos a los Sres. de Autos Esca-nellas lo mejor y el éxito en laventa de este nuevo modelo,cosa que no dudamos por su yalarga experiencia.

Pep Mislata

AsociaciónOrnitológica

Tenemos que dar lagrata noticia de habersido consti tuida enArta una AsociaciónOrnitológica de la quees presidente MateoCantó Borbal.

Es el vicepresiden-te Tomeu Vives To-rrens, el secretario Ra-fael Cruz Pérez, tesore-ro Jaime Sureda Gili,el vicesecretario Ga-briel Garau Pastor y losvocales Antonio PérezParra, Berta LicsegangMoll y Francisca Sure-da C ladera.

Por nuestra partetendrán todo el apoyoque podamos ofrecer-les y nuestras páginasestán abiertas a sus ini-ciativas.

Un nou edifici pels bombersEn el seu afany per

a paliar els incendis fo-restals, s'ha construïtun nou edifici per afi-car-hi el servei de con-tra-incendis.

Hem l l e g i t a lapremsa que l 'any passatvaren disminuir els in-cendis, cosa que ensalegra molt i creim quede cada any minvaran ifins i tot no se'n pro-duiran més. És clar...quan tot estigui cremat.Ment res tan t , mentresno es netegin els con-trafocs, només gasta-rem doblers i farem ria-lles.

Oh! Records d'Au-barca i Es Verger con-t inuan t cap an Es Caló.

ESTÀS BENSEGUR QUE EN CALAR-SE

FOC ES FORESTAL NO. ESTARÀ DE VACACIONS?

AH!. BÉ. SI ÉS AIX Í ,PUC PASTURAR TRANQUIL

jjyEN CRESPINET

SK NECESITAN DOS APRENDICES ï UN PEÓN O AYUDANTE

&&ïaintetÍA

•f/eimanoa /)!•.Jílitetaa

Pomas fitos Irims Pows Fuite MM

POMPAS FÚNEBRESquedando delde ella lecha

t 56 30 96 Diu™»Teléfonos

1 56 39 34 N~,U,„

MUNTANER• (u le iv ic io

i, Domingo* y Fattivo1

98

Después de la resaca oca-sionada por los actos festivoscon motivo del triunfo del po-tro Nostro V.X., ganador delGran Premio Nacional 89, laafición hípica artanense el día21 de mayo se dio cita en elHipódromo de Manacor paraparticipar en la tradicionalDiada.

El número de trotones loca-les fue de 18, Liduvina, Loça-na, Nancy, Neus, Joiell, JolyGrandchamp, Jerami, Casta-ñer, Mel, Mil, Polida, Panyora,Numbela, Per Vora Vora, Le-chuzo, E. Marisol, Nostro V.X.y Junita.

Con fruto de esta reunión 3yeguas de Arta se clasificaronen primera posición, Loçana,Numbela y Junita. Panyora yE. Marisol llegaron en tercerlugar en sus respectivas carre-ras.

Decepcionó para muchopúblico la actuación de NostroV.X., pues el animal notó elcambio de hipódromo y ade-más con carrera de 2.300 me-tros con salida del autostartsobre la curva que él siemprehabía tenido su manía, todoayudó para que la carrera nofuera como todos hubiéramos

HÍPICAS

deseado.El día 10 de junio empeza-

ron las carreras nocturnas,donde todos los participanteslocales hicieron una muy bue-na actuación como fueronMaika de Ego que en cada ca-rrera va a más, también Mei, aligual Joly Grandchamp, Jeramiy Castañer que se clasificaronen 1? lugar. Buena carrera delcaballo Jone Ka que sin ser ar-

tanense era conducido porGaspar Rayó. Lechuzo fueconducido por su propietarioMiguel Ángel Esteva.

El domingo día 11 y en elHipódromo de Son Pardo en lacarrera especial para los mejo-res caballos nacionales, conuna dotación de 55.000 pesetasen premios en la que participa-ban las yeguas Junita y E.Marisol se clasificaron en 3! y

4» posición respectivamentecon unos erónos dignos dedestacar, las dos establecieronun nuevo récord, Junita al '21"5yE. Marisol 1'20"9.

De entre los caballos im-portados que tenemos en Ma-llorca uno de los mejores esQuito Du Kennedech, del quees propietario y conductorhabitual Pedro Sansó de laColonia de San Pedro.

Y hablando de campeones,alguno más tendremos algúndía, de entre los potros que hannacido este año son 19, el au-mento es notorio sobre los 8del año anterior, todos ellos deunas madres con excelentesorígenes como son:

Ladina V.X., Unita, Ate-nea, Età, Quénia Kan, BrentaS.F., Patt G., Boira De Abril,Zarza Mora, Estivalia, BahamaR., Aronita P., Lin, DamaAugusta, C. Unita, Rubia,Fophi, Joya Bois y Habanera.

La mayoría de estas yeguasfueron cubiertas por el semen-tal de Sa Corbaia, Labrador deThoury, además cubrió yeguascomo Mis Fontaine, Olga Y.,Anovera Hannover y un largoetcétera.

Tomeu Femenías Sard

C.D. Avance: ¡Ánimo y adelante!El pasado 3 de junio se hizo entrega del VIII Trofeo de Fútbol Benjamín. Nuestros muchachos quedaron en tercer lugar

en la clasificación "B" de Pueblos, a 6 puntos del líder C.D. Cala Millor.El Consell Insular de Mallorca les entregó una copa para todo el equipo más una revista álbum para cada uno de los juga-

dores. Esta revista recoge las fotografías de los 1.500 niños que integran los 78 equipos participantes en esta competición.Un bonito recuerdo para nuestros futuros campeones. ¡Enhorabuena, chicos!

99

^

L'any 48 estaven de moda els exercicis espirituals i vel aquí que pujaren a Cura els "pecadors" de sa juventut seràfica pernetejar l'ànima i alegrar cl cor.

Pcnsau quin pecat d'obra podien fer dins Artà cl seràfics estrictament vigilats pels frarets de la tercera que volien una jo-ventut blanca, pura, inmaculada, com a exemple de la jovcnea artancnca.

Fra Bartomeu Nicolau, germà del Bisbe del Perú Parc Damià, va predicar els exercicis i el Pare Mojcr va aprofitar perrctratar-se amb tots ells.

Són de darrera a devant i d'esquerra a dreta: Is fila: Miquel Fcmcnícs; Colau de ses Eres gran sauri, o trobador d'aigüesprofundes; Tòfol de Xiclati, mà dreta d'es Poques Paies; Pedro Canet de sa llei; Jaume Escrivà que en pau descansi; Bici Ciu-tadà, gràcies a qui hem pogut aclarir totes les identitats dels que es retrataren, En Juan Tarrassa de Son Boit; En Juan Arrom,baix de l'Orfeó, corda a la que reforça en cada concert; Juan Cama, restaurador de fama; Francesc Cristo; Juan Campins, morttambé. 2° fila: Juan Jaumí, gran tenor de la Coral; Antoni Butler, el nostre blanc glosador que sempre entrega per atrassat; An-dreu Corona, que viu a Ciutat; Tomeu Toro; cl pare Mojcr; Miquel Coloma o Rcvull; Jordi Llull; Juan Terres, que es el pro-pietari de la fotografia. 3' fila: Guillem de Son Puça; Andreu Cursach de La Caixa, Juan Servera, Leu; Tomeu Cama hotelerpropietari de mitja Torre de Canyamcl; i En Pep Pentalí, l'inefable Pep, gran conversador i amic coral de L'Artà.

Gent coneguda i que ha fet història dins cl poble, avui honorables padrins que segueixen amb cl timó de ca seva enc quealguns l'hagin deixat en mans de fills o genres.

La remodelado que està en marxa ique vos anunciàveu la passada edició ésque l'ARTÀ s'imprimirà en el nostrepoble a partir d'ara. La Actividad, laimpremta degana de tota la comarca, entendra tota la responsabilitat. Voldríemdemostrar que cuidará la i'eina tal comes feia a la Politècnica, a la qual hemd'agrair l'altura conseguida dins aquestmón de la Premsa Forana. L'ARTÀ notan sols assolia la llibertat d'expressió,la independència, sinó que ha estat i es-peram que sigui un dels més primmiratsa l'hora d'editar.

Les feines, o fer-se o deixar-les anar,i Artà, el nostre poble, mereix ésser cap-davanter dins les edicions de fullets i re-vistes.

La història l'hi demanda i noltrosvoldríem complir-ho així.

100

RECTIFICACIONSLa peresa no és bona per res. Degut al retràs que va sofrir el darrer número

de l'ARTÀ, a lo darrer es va fer massa aviat i en varen sortir vertaders esguerres,fets malbé.

Vos ne dcmanam perdó i procurarem posar les coses en cl seu lloc.• En la necrológica de nuestro amigo Juan Rosselló, equivocamos la identi-

dad de su nuera, que debía figurar como hija política, María Carola Sancho Ju-lia. Les rogamos acepten la rectificación.

• En la necrológica de Sebastián Massanct debió figurar como segundo ape-llido el de Llabrés en lugar del que figuraba. Y su hija política es Magdalena Fe-mcnías Gelabert. Valga la rectificación.

• Y una errada de imprenta, un desliz de la composición, hizo figurar una en-horabuena en lugar de un pésame que el buen sentido de nuestros lectores habráncorregido, en la necrológica que hacía referencia a Antonio Torres Terrasa. Gra-cias por la comprensión de todos.