Torra del Breny. — Monument sepulcral romà, del veïnatge de Manresa, convertit enmasia. Dibuix de Ligier, publicat per Laborde. Les recerques arqueològiques de Boadeshan donat nova actualitat 'á -aquesta edificació i possiblelnent n'aclariran la significació.

(Reproducció facilitada per l'Arxiu Històric de la Ciutat)

d

ia\eu del 'Dmeñ4suplement gràfic de ((La Veu de Catalunya»

Aquest suplement no potésser venut separadamentde ((La Veu de Catalunya»

- I conjunt, 20 cts.Any 1 Barcelona, 23 setembre 1934 Núm. 21

Preu e®nju

Després d'un petit lleure estiuenc a Puig-

cerdà, aquest any hi he tornat encara una

Negada.Un hom té de tant en tant les seves velleï- - - -

tats poètiques i uns Jocs Florals — restau-

ració _ d'una , bella festa .. oblidada tot unquart de segle - ens portaven fa exacta-

ment quinze dies a la capital de la Cer-

danya. Quin aire i quina llum en arribar

a la Plaça de les Monges!

La Plaça de les Monges és un monument

únic a Catalunya. No recordo que cap altra deles nostres ciutats o viles posseeixi una cosasemblant. Edifioada sobre la muralla dePuigcerdà, la Plaça de les Monges és unamiranda grandiosa sobre la Cerdanya. Desde la seva balconada, veieu tota la Cerda-nya catalana, amb el Cadí al fons Si gireuels ulls cap a França, veieu encara la vallde Carol, una mica més enllà de les mun-tanyes que us amaguen èl poble i l'aigua• blava de l'estany de Maranges. L'obscur deles tarteres i el verd dels avets, acolo-reix el foñs llunyà d'aquest espectacle. Enels termes més propers, entre el ver--mei i el gris .dels pobles, i dintre 1 llumsuau, la verdor dels prats .1 els conreus, deles populines afilerades al llarg dels cor

-riols de l'aigua, dels verns i els Baules.

He corregut una mica el Pireneu i he

tingut Inés d'un cop la fortuna d'haver-me

pogut plantar a les seves més grans altures S P L..A 1 '1' T Cen dies ben clars, sense ni la nosa del més

petit llegany de boira. Aquelles mirandes

són més amples, naturalment, que la de la

Plaça de les Monges de Puigcerdà. D'algu-

nes d'elles veieu tot Catalunya i una bona

part de França. I encara, si el temps és

prou bo, veieu resplendir la mar llunyana.

Però, quan de tornada de les solituds del

Puigmal o del Cadí, arribeu a Puigcerdà,

la Plaça de les Monges us acull amb una

amabilitat, amb una companyia i pn es-

calf, que les altes serralades ja us feien

enyorar; per, amb la seva acollida, no us

separa pas de la mateixa majestat i de la

mateixa glòria de la muntanya. Es una emo-

ció i un gust que només podeu trobar en

aquest retó meravellós de la Plaça de lesMonges.

La Plaça de les Monges és «el balcó grande la muralla», que cantà Joan Maragall:

La setmana passada vàrem donarcompte de la troballa d'armes feta a

San Esteban de Pravia (Astúries). S'ha

comprovat que les armes havien estat

desembarcades del vapor «Turquesa)).

Aquestes armes havien estat adquirides,segons sembla, pels revolucionaris por-

tuguesos i n'havia garantit el pagamentel senyor Horacio Echevarrieta. Con-vençuts els revolucionaris portuguesos

que no hi ha manera de fer revolucióa Portugal i que era molt difícil entrar

aquestes armes al seu país, les havientraspassat als socialistes espanyols. DonHoracio Echevarrieta ha estat empreso-nat a Bilbao i també ho ha estat elportugués senyor Mouro Pino, que ha-via estat ministre en temps d'una al-

«M'agrada el balcó gran de la murallaquan la gent de la vila hi va a badar, complert el deure que evidentment té ambi amb ull ja quasi incommovible aguaita Maragali.el pas de la llunyana tempestat A la Plaça de les Monges, Joan M.Passa la tempestat esgarrifosa Guasch, l'exquisit i popularíssim poeta can-per damunt de la serra allí al davant, tor del Pireneu, em parlava amb tot el seutremolant de llampecs, silenciosa entusiasme d'aquesta iniciativa, avui japer la gent de la vila i la del pla... projecte ferm, durant la meva darrera es-Com hi deu ploure en les profundes gorges pertot, llevat dels indrets de Maranges i dei en els plans solitaris i en les valls!» lada a Puigcerdà. Els horitzons eren clars

Ara, per iniciativa de Joan M 1 Guasch i Carol, que cobria una densa cortina de

d'Alexandre Bulart i Rialp, l'Ajuntament pluja.de Puigcerdà prepara la collocació d'una

Aturàrem la conversa un moment,

làpida amb aquests versos en el mur del seu «Com hi deu ploure en les profundes gorges

edifici, que és un dels que formen «el bal- i en els plans solitaris i en les valls!»

có gran de la muralla». En aquell silenci, haviem recitat ensems,

La iniciativa és digna de totes les lloan- mentalment, aquests dos versos plens de la

ces, i la Plaça de les Monges amb els ver- suggestió del paisatge i de la tarda.

sos de Joan Maragall serà un monument JOAN BTA. SOLERVICENS

perfecte. D'altra banda, Puigcerdà haurà

Setembre de 1934

tra dictadura portuguesa, la de Sido-nio Paes. Es probable que estiguincomplicats en aquest afer alguns polí-tics espanyols de primera línia i no se-ria estrany que veiéssim, durant la prò-xima reunió de les Corts, presentar unsuplicatori contra personalitats molt ele-vades. Aquesta troballà d'armes va fersospitar al Govern que segurarnent elssocialistes havien de tenir-ne moltesmés. Un minuciós registre a la ((Casadel Pueblo» ha permès a la policiaapoderar-se d'una quantitat d'armesmolt més important, entre les quals hihàvia moltes bombes. La labor de lapolicia ha permès també trobar un ca-mió d'armes davant el camp. d'esportsde la Ciutat Universitària. Aquest epi-

sodi va permetre la detenció d'un estu-diant nomenat Ordóñez, un dels diri-gents de la F. U. E., en poder del quales trobaren documents que permeterenfer-se una idea del pla que els revolu-cionaris havien confeccionat per a fertriomfar el moviment que preparaven.Un altre escorcoll fet a casa de 1'exdiputat socialista senyor Moron, va do-nar com a resultat la descoberta d'unlaboratori químic destinat a la cons-trucció de bombes. El divendres, la

policia va generalitzar els escorcolls alscentres socialistes de diverses pobla-cions. Aquestes troballes d'armes segu-rament han fet fracassar el complot so-cialista. Evidentment, el partit socia-lista havia planejat un moviment degran envergadura i disposava d'un ar-mament considerable que per força ha

de valer una fortuna. Ara l'opinió pú-blica es pregunta si aquesta descobertad'armes ha deixat desarrnat el partitsocialista. Quin tant per cent de l'ar-mament socialista representen les ar-mes trobades. Es diu que és possibleque aquest afer motivi la declaració del'estat d'alarma. Probablement, el copsocialista havia d'esclatar en el momentque la situació política fos més com

-promesa, poc abans o durant la crisiministerial que tothom dóna per se-gura.

* * Ja tenim els Soviets a la Socie-tat de Nacions. França, que acabad'aliar-se amb Rússia, ha aconseguitveure realitzat el seu projecte. Angla-terra i Itàlia no han volgut oposar-seal projecte francès de permetre l'en-trada 'dels russos a l'organisme de Gi-nebra, segurament perquè no fos ditque posaven dificultats a una políticaque, segons diuen els francesos, té perobjecte humanitzar els bolxevics. Rús-sia ha estat admessa per J9 vots con-tra 3 i 7 abstencions, i li ha estatatorgat un lloc permanent al Consell.:Ja veurem quin resultat donen la col-laboració soviètica i la presència d'unadelegació russa a Ginebra. Cal fer cons-tar que Suïssa va votar contra els So-viets.

.`. El Japó ha estat víctima d'unaaltra catàstrofe de la naturalesa. Uncicló ha devastat la regió central, desd'Osaca a Kioto. Hi ha centenars demorts i milers de ferits. Els danysmaterials són importantíssims.

-^, :: - a • .. e

CLAUDE MONET «!l pont d'Argenteuil»

Pàg. 2. — La Veu del Diumenge 23 setembre de 1934

Un dels capítols més interessants que hompodria escriure en una història interna delCatolicisme — això és, la història de la fecatòlica en les ànimes, no en els esdeveni-ments visibles i externs — és, sens dubte, elreferent a la singular actitud religiosa queadoptaren els membres del primer cenacleromàntic alemany : els dos germans Schlegel,Novalis, Wackenroder, Tieck i Schleierma-cher. Nascuts tots ells a l'Alemanya pro-testant, llurs principis filosòfics i sobretotIlurs tendències est^tiques els portaren a unterreny religiós francament allunyat del lu-teramsme. L'exaltació de tots els valors es-pecífics de l'Edat Mitjana fou una nota do-minant en el pensament de tots aquests fi-lòsofs i poetes, als quals devem la primerasistematitzaciò i la primera defensa plena-ment conscient de la sensibilitat originària1 de les idees matrius del moviment romàn-tic. No té res de sorprenent que d'aquestculte fervent que aquests homes consagrarena l'Edat Mitjana, sorgís amb tota la sevaincomparable força creadora la flama vivade la fe catòlica, ànima única de tota lameravellosa i exemplar civilització medieval.Aquelles grans intelligències restaren en-lluernades davant la bellesa i la sublimitat,i, sobretot, davant la formidable força crea-dora d'una fe religiosa que s'havien avesata mirar des de llur infantesa com quelcomdefinitivament mort i com una relíquia delpassat. L'ànima d'aquells primers romànticss'inclinà amb una profunda simpatia versel catolicisme, el qual els aparegué com elreialme de l'harmonia i de la fraternitatuniversal, i com el paradís de la poesia ide l'art, com ha remarcat Farinelli. Tots ells,en major o menor grau, van retre tributd'admiració a la religió catòlica, i hi ha mo-tiu per a sospitar que en el fons de laconsciència d'aquells homes eminents hi ha-gué,, si no una conversió, una viva inquietudreligiosa en la qual actuava de ferment lafe catòlica.

En alguns casos la inquietud arribà a cris-tallitzar en conversió: conversió secreta comla de Frederic Schlegel, que fou el vertadercap de l'escola i el teoritzador genial delromanticisme. D'ell sabem positivament quees convertí a la fe catòlica els darrers anysde la seva vida. El cas que encara no ha po-gut ésser totalment_ aclarit és el de Novalis,el poeta i pensador genial que morí en laflor de la seva joventut, emportant-se a latomba tot un món de pensament en ger-minació, filòsof, poeta, crític, i home deciència, un dels homes de més vasta savie-sa i de més agut enteniment que ha tingutel món modern. De la conversió de Novalisal catolicisme no tenim més que un testi

-moni que hom no sap fins a quin punt potésser considerat com autèntic i fidedigneEl testimoni és de Goethe. Segons declaraun amic seu, Falk, en un recull de coaver-ses amb Goethe, aquest es lamentà un diade la mort prematura de Novalis i tambéde la seva conversió al catolicismo Aquestanoticia fou rotundament desmentida pel poe-ta Tieck, íntim amic de Novalis; i, en roeIi-tat, no ofereix garantia suficient d'autenti-ei tat.

La sospita de la conversió secreta de No-valls és, tot i això, vehement. En primerLloc, trobem en la seva família un ambientde fervorosa pietat cristiana que sens dubtemodelà per a sempre més l'esperit tan pre-gonament religiós del gran escriptor. Un ger-mà seu, Carles de Hardenberg, es convertípúblicament al catolicisme després de la mortdels seus pares. La seva íntima i fraternalamistat amb Frederic Schlegel deuria pre-disposar-lo a efectuar el mateix pas que ha-via portat el seu amic al catolicisme. Elprincipal fonament, paré, que tenim percreure en la seva conversió secreta ens eldonen les seves mateixes obres i certs indi

-cis en els darrers anys de la seva vida.De les seves obres no esmentarem, com

a prova de la nostra afirmació, aquelles quees distingeixen per l'ardència del sentimentcristià i per la inefable tendresa amb quèens parla de la persona de Crist, en la sevanaturalesa humana i en la seva naturalesadivina, i dels misteris i dogmes del cristia-nisme. No ens fixarem, doncs, en els su-blims «Himnes a la Nit», ni tampoc en lamajoria dels «Càntics espirituals», escritsmolts d'ells per a ésser cantats pels fidelsa l'església de la comunitat protestant dels«Herrenhüter», a la qual pertanyia la seva

familia. D'aquestes obres es desprèn unaexaltada fervor religiosa i una molt vivapietat cristiana.

L'obra de Novalis que fa pensar seriosa-ment en la realitat de la seva conversió, ésla que deixà inacabada amb e1 títol «Lacristiandat a Europa. Un fragment», escritaen 1799. Es una visió ràpida i a grans tretsde la història del cristianisme a Europa finsels temps moderns. El catòlic més convençutpodria signar aquesta interpretació de lahistòria religiosa d'Europa, que és tota unaapologia del Catolicisme com a eix i pedraangular de la unitat de la religió cristiana,i una condemna categòrica dei Protestantis-me, com a manifestació de l'esperit negatiude divisió i de discòrdia entre els cristians.Tan radical és la simpatia que Novalis mostraenvers el catolicisme en aquest assaig, quela seva lectura produí viva contrarietat alsseus amics i collegues i algú d'ells féu totsels esforços per a impedir que fos publicaten l'edició de les seves obres completes, queaparegué després del seu traspàs.

Obres encara més significatives per alnostre objecte són alguns dels Càntics Espi-

La mo:t del patriarca de l'impressionisme

és tan pròxima, que el judici de la posteri-tat n'és encara tremolós; ple de dubtes i decontradiccions. Mentre hi ha qui rieu que

Monet és el més gran pintor del dinovè, al-

tres creuen que la seva obra és més aviat pocapetitosa.

En el fons, ben segur, ni els opinants ni elscontraopinants de Claude Monet tenen tota

la raó. I és que l'obra del pintor parisenc tétantes facetes, que algunes d'aquestes es po-den qualificar de bones, altres d'excellents ialtres de mediocres.

Monet mori octogenari a Giverny el dia 6de desembre de 1926. Havia nascut a Parisel 14 de novembre de 1840. La seva llargaexistència fou completament esmerçada enel treball i la recerca pictòrics. Fou com De-gas, i en un sentit molt distint d'aquest altregran artista, un renovador: un inventor.Mentre Dcgas suggeri la temàtica als im-pressionistes no ple-airistes, Monet penetràamb els seus ulls clarividents els misteris dela Llum del sol i del «pie aire» damunt lescoses.

Molt s'ha discutit qui fou el pare de l'im-pressionisme ple-airista : si Manet o Monet.La qüestió no és pas únicament cronològica,sinó més complicada. Es cert que Monet co-negué Édouard Manet en 1863 i que fou se-duït per la seva pintura clara i pel toc pui-xant del seu pinzell ; però, quan Monet ce-negué l'autor de i'Olympia, aquest feia el quese'n diu pintura de taller, museistica, i con-tinuà fent-ne Fins l'any 1870 —àdhuc ambalguna recaiguda genial com la del «BonBock» i el «Bal masqué a l'opera»— en quècomençà l'època del «ple aire». La primeratela «impressionista» de Manet és aquellaque, amb el títol de «Claude Monet donsson atelier», representa aquest artista pin-tant dintre una barca sobre el Sena. Aixícomençà el «ple aire» manetià, prop del ple

-airista Monet.Aquest havia estat deixeble del marinista

de l'Hàvre Eugène Boudin, qui, àdhuc con-

rituals, sobretot els dedicats a la Verge Ma-ria, que exhalen el perfum de la més ten-dra devoció 1 que semblen arrencats d'unllibre medieval de pietat. Ni aquests cànticsni d'altres inspirats en dogmes del catoli-cisme que no admet la religió protestant

—entre ells un de molt fervorós en llaor de laSagrada Eucaristia—podem concebre'ls eixitsd'una ànima que en la seva intimitat no si-;ui catòlica. Sigut com se valla, sigui real osuposada la seva conversió al catolicisme,ningú no podrà negar que Ncvalis ha d'éssercomptat entre els poetes catòlics moderns.Són molts encara els homes cultes que igno-ren que d'aquell primer cenacle romànticsorgi un tendríssim i devotissiin cantor deMaria, la veu del qual, suau i ardent alhora,harmonitza meravellosament amb el cor delloances que cada dia s'enlaira en els tem-ples catèlics fins al tron excels de la benau-rada Mare de Déu.

Altrament, consta en la biografia de No-valis que cap als darrers anys de la sevavida, durant la profunda crisi espiritual queprodui en ell la mort de la seva amada So-fia, el poeta es 11'iurà amb una gran fervor

per Rafael Benetsiderant-lo dintre les fórmules paisatgisti-ques de Corot, fou ja un ull molt sensibleals fenòmens atmosfèrics.

Podríem, doncs, dir que, si Claude Monetfou influït pel poder pictòric de Manet,aquest fou a son torn, fins a cert punt, sen-sible a la genial i sensible penetració dels fe-nòmens de la llum i de l'atmosfera portadaa terme per Monet.

Es de 1865 a 1870 que Claude Monet exe-cuta una sèrie de grans figures ja a «pleaire», esdeveniment capital d'aquells temps.Però molt aviat deixa per complet la figura,per a estudiar i cantar la bellesa de la llumúnicament en el paisatge. Durant el siti deParis va a Holanda i en 1871 a Anglaterra,on troba Pissarro. Ambdós descobreixenTurner i els seus encisadors esclats. TambéEdouard Manet, l'any 1872, fa un viatge aHolanda, d'on torna més meravellat que maidels estudis de Jongkind, el precursor —deiaell—, el pare de l'escola de paisatgistes «quiallait embéter» l'escola de 1830.

Claude Monet i Pissarro, a llur retorn aFrança, es donaren compte també, davant lesaquarelles de Jongkirid, de la gran importàn-cia que tenien des del punt de vista dels fe-nòmens de la llum i la color en el «pleaire».

Turnar i Jongkind, heus ací la nova tradi-ció. L'anglès fa néixer el sol de les tenebresi irisa la boira del seu país amb colors inà-gics; l'holandès esborra les ombres amh lagran lluminositat humida. Jongkind, sobre-tot, posà fi a l'enquitranat que obscuria en-cara els paisatges dels mestres francesos,emprant els tons gairebé purs, partint el co-lor i fraccionant el toc.

Aquesta lliçó únicament els impressionistesla comprengueren. Seduïts per l'encís del'efímer, Monet, Sisley i Pissarro assoliren unart audaciós i concís, fet de vibracions at-mosfèriques o lumíniques i en el qual el coloraccidental acabava per triomfar del calorlocal. La permanència de les formes estavasubjecta al fenomen canviant de l'atmosfera

Novallis (Friedrich von Hardenberg)

a la lectura de llibres de pietat catòlics. Elscatòlics podem, doncs, reclamar, com a nos-tre, un dels esperits més purs i elevats i unaele les intellig$ncies més vastes i més potentsde l'Europa moderna.

de la llum i del reflex. El cel perla, irisat, de1'Ille-de-France fou el més adequat a l'impres-sionisme la vibració aquosa d'aquella atmos-fera fou observada amb amorosa sensibilitatpels paisatgistes del grup.

Claude Monet fou, de tots ells, el més apas-sionat i convençut —el més conseqüent en lateoria, però també un dels més sensibles.Aquesta conseqüència collaborà o s'oposà alseu lirisme innat, segons els casos. Sovintun excés de lògica és perillosa per a l'art. Enportar fins a les darreres conseqüències lateoria dels fenòa}^ens del «ple aire» en la sui=te de les «Cathédrales» o de les «Nymphéas»,l'artista acaba per limitar el seu art a l'ob-servació gairebé científica dels fenòmens dela llum i de la color en plena atmosfera.

1 Ningú més que ell, qui fou un home sensi-ble, hauria pogut sortir més airós de 1'aven-tura.

Però, al meu entendre, tot i que Monet pe-netra, no pas únicament els fenòmens físicssinó fins els animics de la llum, on l'artistaes fa estimar plenament és en aquelles obresen les quals el sentit de la novetat no està

renyit amb el sentit de la tradició. La bonaèpoca de Monet po la trobo en la bella sè-rie de paisatges d'Argenteuil, pintats taniminediatament abans com immediatamentdesprés de la Guerra del Setanta, i en la ma-teixa tela —tan significativa pel tema, plede «modernitat» — «GaTe de Saint Laza-re», pintada després del seu retorn d'Angla-terra. I és que en tots aquests paisatges elpintor guardava, a través de l'eesprit» nou,tot el que d'eternal cal conservar. Les ma

-teixes lleis de la composició, mai com en lesobres esmentades es fa present, a ixí com leslleis del bon ofici, que Manet sabé molt béen la seva joventut i que anà oblidant de

mica en mica, potser per voler analitzar,massa la veritat de la natura.

El sentit líric i el sentit analitic cue espartien l'esperit de Monet, lagunes vegadessense arribar a conciliar-se, produiren certesobres on l'antinòmia es fa present. Sovinthom no s'explica com aquest pintor tan ana-lítie podia haver dit més d'una vegada aquestsmots: «Je pelis comme l'oiseau chante». I ésque, realment, en certes obres de Monet lainspiració —el sentit de síntesi— fon l'únicmotor.

L'estil flotant de Monet és contraposat ald'Edouard Manet. Ei pintor del «Bar des Fo-

lias Bergères» no es donà mai litteralment ala interpretació atmosfèrica, feta. de sugge-rències, —d'allusions— dels impressíoni atespurs. Manet, fins en les obres més caracte-rístiques del seu «ple aire», com en «Le Lin-ge», per exemple, no deixà de ciescriure la

forma de donar compte del pes de les co-ses, sense que tingués necessitat ele refer-.es

d'una manera arbitrària com Cézanne. Es

precisament aquesta la separació substancial

de Monet i Manet, que han estat classificats

dintre el mateix caixonet de l'impressionisme.

NOVALIS, CANTOR DE MARIAper Manuel de Montoliu

CLAUDI MONET I EL «PLE AI R. »

L'admirable composició «Galatea damunt les aigües», dita també «El Triomf de Galatea»;

obra meravellosa de Rafael al Palau de la Farnesina, de Roma

23 setembre áe 1934 Veu t el Diumenge. — úg.

L'ESTIU ES PASSAT

EL TRIOMF DE GALATEA ® LA DESIbLUSI® .D'UN ANTICDAVANT LES PLATGES CON VERTIDES EN BALLS

per Lluís Bertran i Pijoan

Darreries de setembre. Vents tar-dorais. Es passada l'època dels banys;s'entén dels banys multitudinaris.Parlem-ne un xic. Fem un comentari,lleuger, dels nostres banys i de lesnostres platges, després de la nova ex-periència que n'acabem de sofrir.

En conjunt, una cosa inconfortable.Si ens referim als banys i a les platgesde Barcelona, - hem de reconèixer queens trobem davant d'un problema de•digni-ficació urgentíssim. Diem aixòsense blasme per als industrials banyis-tes, que fan tot el que poden, i quetreuen tot el partit possible d'uns ele-ments misèrrims; i que han de treba-llar amb un evident peu d'inferioritat,comparativament a d'altres empresessimilars de platges veïnes a les de Bar-celona.

Les platges de Barcelona són unaveritable misèria, castigades per tots elsflagells. No inventem ni descobrim res.Això, ho sap tothom, i els planys ensón unànimes. Així mateix, és unàni-me de dir que caldria fer-hi alguna co-sa. ¿ Quina cosa? Els tècnics de 1' ur-banisme, de l'enginyeria, de la sanitattenen la paraula. ¿ Qui l'ha de fer i coms'ha de fer? Que ho determinin els or-ganismes de l'administració. La situa-ció que hem patit fins ara no hauriade continuar ni un any més. E1 decò-rum de Barcelona ho reclama a critsurgents. Que l'assumpte no es resolamb un article de diari, ni dient i re-petint que s'ha de fer alguna cosa, hosabem. Que hi intervenen diversos fac-tors, cada un dels quals requereix aten-cions nombroses, ho tenim present. Pe-rò si les complicacions i dificultats enshaguessin de deturar les passes, ¿ quèseria de la nostra ciutat? També ensfem càrrec que, després d'haver-hi de-dicat inolts esforços i esmerçat moltsdiners, no aconseguiríem potser de te-n'r a Barcelona unes platges allò que esdiu ideals, per motius tal vegada in-vencibles. Però llur nivell podria éssertot un altre, que no ens fes, com avui,caure la cara de vergonya. Que avuino podem ni parlar-ne, de les nostresplatges, als forasters que ens visiten:hem de dissimular i fer el desentès,com si no en tinguéssim. Si algú deiaque no és per les platges que Barcelonaha d'atreure els forasters, li respon-dríem que àdhuc suposant que Barce-lona no ha de conrear, com a especia-litat d'atracció, les seves platges, hade procurar que, si més no, aquestessiguin dignes d'ella. I per altra banda,la dignificació de les nostres platgesinteressa, d'una manera permanent, elsque vivim a Barcelona. Molts més s'hibanyarien, que ara no ho fan per es-crúpol o per incomoditat. Milloradesles nostres platges, automàticament, elsestabliments de banys també es millo-rarien; i tot plegat ajudaria a una re-valoració i a una més gran estimacióde la ciutat vers la marina. Sovint enshem planyut que Barcelona visqui comoblidada de la mar. 'Posats a plànyer,potser s'exagera en aquest aspecte. Si-gui com sigui, si desitgem un efectiuretorn de Barcelona a la mar, ambplanys i literatura no ho aconseguirem;calen obres, i obres serioses: una d'a-questes, la reconquista de les. platges,que ens deixàrem perdre.

I ara, generalitzant a molts banys ia moltes platges de Catalunya, diguemuns mots de l'espectacle que ofereixen,de les escenes que ens fan passar pel_ulls. No són cap ideal! Possiblement,com no són cap ideal ací, no ho són amolts altres llocs. Però, de fora, no enparlem, quan tanta de feina tenim acasa.

Moralistes? No. No aspirem a tant,

Tornés unes quantes notes de carnetl'estiu ; unes senzilles notes de paisat-ge ; de paisatge malauradament brut i°mpastifat ; i que voldríem veure mésnet, més confortable, més abellidor ; i^i tots ens hi miràvem una mica, po-dríem també de mica en mica fer-loguanyar.

Són quilòmetres i quilòmetres deplatges — moltes de bellíssimes i en siatractives — que durant l'estiu esde-

venen zona lliure de totes les inconve-niències; massa lliure, perquè moltss'hi mouen com si fossin els únics. Nohi ha multituds, hi ha barreja; no hiha esclats d'alegria i de la natural ex-pansió, hi ha crits i esgarips infrahu-mans; no hi ha el bany animat i sani

-tós, hi ha un xipolleig de mil dimonisi com un fregir de peix; no hi ha eljaure i prendre el sol i iodar-sediscretament, hi ha una estesa debraços i de cames i un estrafolariamuntegament de cossos, que més queemmorenits diríeu que són bruts; nohi ha 1'oloreta característica de voramar, hi ha l'aire espès; no hi ha eldivertit, hi ha el tabalot. No hi ha elmenjar sota la tenda o enmig dels pins,hi ha embrutar-ho tot.

Un company, bon amic que a esto-nes es deixa arrossegar per la literatu-ra, ens deia amb desillusió :

—¿ Sabries imaginar-te, en una platjaaixí, no ja el naixement de Venus, pe-rò ni el pas de Galatea...?

—Fuig; home ; no hi donis aquestaimportància!

—Fugir, santa paraula: és l'únicasolució... Però ¿t'imagines ací el pas deGalatea? No diuen que Galatea migtomba el coll i gira la vista endalt,aspirant per alguna cosa de superior,en contrast amb l'arrossegament de les

d'una silueta femenina, perquè es trac-ta d'un cos massís, abundós, i molt ala vora. El vestit ajustat descobreixunes formes d'aquelles que es qualifi-quen d'esculturals. Fa un oreig ambprou feines perceptible. Són nou horesdel matí. Ei sol, travessant el fullam,fa jocs d'ombres com una catifa de di-buixos joganers per al pas de la nerei-da — nova Galatea — que amb la sevapresència converteix el bosc marí enrecinte sagrat. Ella deambula amb pro-pòsit d'ésser vista atractiva i fina idelicada. Mou el peu amb parsimòniai coqueteria. Ara s'ajup un xic, ambsuavitat; estén el braç, graciosa corbavivent, color de carn rosada entre lesherbes. Va per collir una floreta. Esclar. Doncs no: arreplega llenya perla costellada.

Passa un comboi curull de viatgers;i aquests, a la vista de la «sagrada»,«augusta» quasi - nuditat femenina,prorrompen en una cridòria bestial:renecs, grolleries, xiulets, renills, udols.

A les arrencades i parades de trens,sabeu el xivarri que se celebra també.Diríeu que en nom dels banys i de lavida a l'aire lliure tot és permès. Per'-sones normalment correctes es desbo-quen en sorolls i descomponiments in-versemblants. ¿ N.o podria haver-hi unamica d'aturador?

Llegíem no fa gaire els deu manà,ments de l'excursionista, de Lluís Tren-.ker. Un d'ells disposa que cal no obli-dar l'educació. Aspror, grolleria i du-resa, diu, no són sinònims de força ialegria. Ja en l'estació i en el tren hasde posar en pràctica la teva educaciómuntanyenca i particular. Pots assaltarcims, si vols, però no assaltis vagonsde tren : no vulguis demostrar mai, enels estreps del tren en marxa, que etstan ferm i que estàs acostumat a tran-sitar per relleixos insignificants de ro-ca... No posis en perill els vestits i elsulls del teu pròxim amb els teus tras-tos. . . ni tampoc no has de violentar lesseves orelles amb xerrameca i xivarrisuper-sonor... No creguis que sigui ne

-cessari per al bon to muntanyenc em-prar un dialecte de l'ofici, els modis-mes del qual siguin extrets en partsiguals dels barris baixos de la ciutat ide les cabanyes dels llenyataires. Tam-poc no és necessari mocar-se amb elsdits ni practicar costums salvatges si-milars.

No deshonraràs, afegeix, l'indret querecorris, i no enlletgiràs la Naturalesadel Bon Déu amb ampolles trencades,closques d'ou, pells de fruita, trossosde paper, llaunes de sardines i altresbrutícies. No oblidis que aquell quevindrà després també voldrà beureaigua fresca de la font que estàs apunt d'embrutar impremeditadament._No facis servir els pals indicadors decamins de blancs per tirar-hi rocs, ino colloquis els que haguessin caigut,en direcció falsa, per a fer broma...Pots cantar si en saps i ho fas opor-tunament i amb mesura. Els udolsmuntanyencs s'adapten poc sovint a lateva gorja, i encara menys als òrgansauditius dels teus semblants. Per re-gla general, a muntanya no cridis gai-re ni facis molt soroll... I, finalment,en camins bastant transitats i en cimsmolt visitats, no practiquis nudisme osemi-nudisme.

Amb molt poques variants, això queés adreçat als qui van a muntanya, potadreçar-se als qui van a la platja. Plat-ja, mar, banys no vol dir poca-solta,.escàndol, grosseria i brutícia.

Hauria de modificar-se aquest espeo-table. Una acció policiaca discreta iprudent podria ésser d'algun profit.:Una associació d'Amics de les Plat

-ges» també potser seria eficient. Però,sobretot, el que caldria és una majorcontinència de part dels qui concorrena les platges, pensant que no pel fet detrobar-se a l'aire lliure deixen d'haverde respectar els altres i a si mateixos,Llibertat sense respecte, sense decò-rum, sense estètica, no mereix el norride llibertat.

Molts hi digueren la seva. Ara nos-altres hi hem dit la nostra. ¿ Hauremperdut el temps escrivint aquest co-mentari? No t'hi escarrassis, ens deial'amic: les coses seguiran igual o pit-jor, perquè el desordre ve de molt en-dins, i és en tot el desmanegament. Esel liberalisme nihilista dels esperits, in-diferent a tot i pel qual tot és admis-sible; és el liberalisme que s'ha emmet-zinat de vulgaritat i d'anarquia, ple

-beisme i mal gust...El nostre amic és prou transcenden-

tal i moralista i hem de tancar, pecqu^ens desviaria del nostre propòsit; peracontentar-lo li reconeixem plenamentla raó que té de dir que Galatea nopassarà mai, no, damunt les ai gites d.les !rostres platges estivals, mentreaquestes continuïn a ésser camps im-mensos de costellades i de balls de pa-tacada amb llurs infinits residus.

(Gravat arxiu de l'autor.)

passions instintives? Doncs què fariadavant d'això, que no són passions, si-nó un bullit miserable? No podria pas-sar: es capbussaria per un sempre més!

—Deixa't d'històries. Mira.En efecte, mentre nosaltres fem via

a la carretera, per un tossalet de pins,vora mar, deambula una noia, sensemés que el vestit de bany, breu, i unapallola al cap — com la d'una pastoraidíllica. No podem parlar d'aparició

^. ^.. .-,—. ..,, .. -....^., .:u,,. . .. ..

Abans de la cursaHarold Venderbild, timoner del yacht «Rainbown, durant un entrenament, abans de laprova que actualment es disputen Anglaterra i els Estats Units per a la possessió de

la ((Copa Amèriçan

Hidroavió avariatU,n hidroavió amb cinc passatgers, recentment hagué d'aquatitzar per avaria al mig delCanal de la Mànega. El funcionament de la ràdio permeté que un vaixell pogués recollir

els cinc passatgers i la màquina

i''àg, 4. — La Veu del Dïumenge setembre Œe 134 T La Veu tel Diumenge. — Pàg. 5

p

La Lliga de NacionsRicard Sandler, ministre d'Afers Estrangers de Suècia i president de l'actual Assemblea

de la Lliga de Nacions, pronunciant el discurs d'obertura

Les vagues nord-americanesPer a dominar la dificil situació creada pels vaguistes americans ha estat necessari

recórrer a forces de l'exèrcit

El país dels robins :Famós pont enderrocatBurna (India) és considerada com el pais dels robins, car és a Burma on es L'enderrocament del famós pont de Vaterloo de Londres es porta a terme rapi

-troben els robins més bonics del món. En el gravat veiem indígenes de Burma dament. Els anglesos volen substituir-lo per un de construcció modernaab llurs grans capells, cercant pel riu pedres precioses

L'afer de les indústries d'armamentsF Senat nord-an ericà està realitzant una enquesta per a depurar les responsaltiitatsen l'afer dels armaments que sha descobert als Está}s Units. En el gravat velém èÏ

membres de la Comissió i els representants de les fàbriques d'àrtnaments

El dia de la joventutJCom els alemanys 1 els italians, els Soviets donen una gran importància a les seves or-ganitzacions militars de la joventut. Heus aci nois i noies russos completament equipatsdesfilant per la plaça Roja de Moscou, durant una parada en la qual prenguerent part

mig milió d'infants

A 1'HimalaiaMoltes han estat les expedicions que han intentat l'ascensió de l'Himalaia. En el gra-vat veiem el cap de la darrera expedició, el professor Dyrenfurth, assegut al costat de la

tenda installada en una parada de la seva ascensió

I àg. 6. — La Veu del Diumenge 23 setembre de 1934

/ìí{pdeJuin&per]OUpS Hémon .\"/I

(Continuació)

— No et turmentis — li repetiacontinuament el seu marit.

—Quasi no hi ha res per fer a lacasa, sinó el de sempre, i per aixòja és capaç la Maria; i pel deméstambé, vatua! Ja no és una noieta,a hores d'ara és tan capaç com tu.No remuguis, estiga't a gust, encompte de parlar tot el temps en-tre els llençols i empitjorar el teumal.

EI tercer dia va deixar de pen-sar en les feines de la casa i co-mençà a plànyer-se.

— Oh. Déu meuí — gemegava.— Em fa mal tot el cos i el capem crema. Em moriré!

El pare Chapdelaine va provard'animar-la fent broma.

— Et moriràs quan Déu voldràque et moris, i em sembla que en-cara n'hi ha per temps. Què enfaria de tu? El cel és ple de ve-lles, mentre que aquí només en te-nim una i encara ens pot fer ser-vei, de vegades...

Però començava a enguniar-se ien va parlar amb la noia.

— Podria ensellar i anar a la Pi-pe — proposà. — Potser a la bo

-tiga tenen remeis per aquest mal;o ja en parlaré amb el senyor rec

-tor, i ell em dirà el que he de fer.Abans no prenguessin una deci-

sió, va venir la nit, i Tit Bé, quehavia anat a ajudar Eutropi Gag-non a serrar bedoll per a la sevaestufa, va tornar amb ell.

— Eutropi té un remei — dieué.Tots van ajuntar-se al voltant

d'Eutropi, qui va treure d'una deles seves butxaques una capseta dellauna i va obrir-la a poc a poc.

— Heus aqus el que tinc — vafer amb un aire de dubte. — Sónpíndoles. Quan el meu germà vapatir dels ronyons, ara fa tres anys,va veure en un diari un anuncid'aquestes píndoles que deia queanaven molt bé; llavors va enviardiners per a una capsa. Diu queés un bon remei. El seu mal nose'n va anar de seguida, és clar;però din que és un bon remei. Vedels Estats...

Durant una estona van contem-plar sense dh• una paraula les es-

cadusseres píndoles grises que roda-ven per ací per allà en el fons dela capsa. Un remei... preparat peralgún home sadoll de ciència enpaïsos llunyans... Els atuïa el ma-teix respecte confús que inspiravaals indis la bullida d'herbes arre-plegades una nit de lluna plena,quan el reme!er de la tribu ha re-citat les fórmules màgiques.

Maria va preguntar amb veu va-cillant:

— Només en els ronyons, té mal?— Segons el que m'havia dit Tit

Bé, em pensava que era això.EI pare Chapdelaine va fer un

gest evasiu.— Va esllomar-se alçant el sac

de farina — diu ella. — I vet aquíque li fa mal tot el cos, ara. No espot saber...

— El diari que parlava d'aquestremei – va seguir Eutropi Gagnon— deia que quan la gent queiamalalta i patia, era a causa delsronyons, sempre; i pels ronyons,aquestes píndoles són extra. Eldiari ho deia, i el meu germà tam-bé.

— Tanmateix, encara que no si- jguin ben bé per a aquest mal —

va dir Tit Bé amb un aire de res-pecte — sempre és un remei...

— Ella pateix, això és el cert. Nola podem pas deixar estar així.

Van acostar-se al llit on la ma-lalta gemegava i respirava d'unamanera eixordadora, provant a in-t2rva3s lleugers moviments que ana-ven seguits de queixes més agudes.

— Eutropi t'ha portat un remei,Laura.

— Poc hi crec en els vostres re-meis — va respondre entre duesqueixes.

Però, no obstant, va mirar amb

Maria li donà a beure diverses

interès les píndoles grises que ro-daven sense parar a la capsa dellauna, com si fossin animadesd'una vida sobrenatural.

El meu gerinà va menjar-ne, arafa tres anys, quan tenia el mal deronyons tan fort que quasi no po-dia treballar, i diu que això li vaanar bé. Oh, és un bon remei, se-nyora Chapdelaine, de bo de bo!

A mesura que parlava, la sevavacillació primitiva s'esvaïa, i sesentia ple d'una gran confiança.

— Això us curarà, senyora Chap-delaine, segur com hi ha un bonDéu. Es un remei de primera chas-e; el meu germà el va fer venir

expressament dels Estats. Poc quetrobaríeu un remei com aquest ala botiga de la Pipo, de segur.

— No pot pas empitjorar-la? —

va preguntar Maria amb una en-gruna de temença. — No és pasmetzina ni cosa semblant?

Tots els homes van protestaralhora amb toia mena d'indignació.

— Fer mal, píndoles petites així!— El meu germà va menjar-ne

gairebé una capsa, i diu que li vaanar bé.

Quan Eutropi va anar-se'n, deixàles pindoles darrera seu; la malal-ta encara no havia consentit aprendre'n, però la seva resistènciaperdia força cada cop.

Va prendre'n dues a mitja nit,

vegades, però acabà per tenir por

dues més al matí, i durant les ho-res següents tothom esperà amb

confiança que la màgica del remeiobrés. Però a migdia calgué lliurar-se a l'evidència; la senyora Chap-delaine sofria sempre el mateix icontinuava planyent-se. A la tardala capsa era buida, i quan va ve-nir la nit els gemecs de la malaltavan omplir la casa de tristesa an-guniosa, sobretot ara que no hi ha-via cap altre remei en el qual hompogués tenir esperança.

Maria va llevar-se dos o trescops, trasbalsada per les queixesmés fortes; cada cop trobava laseva mare en la mateixa posició,acotxada sobre el costat, en unaimmobilitat que semblava que lafes sofrir i encarcarar una mica

més com més anava, i sempre pla-nyent-se eixordadorament.

— Què hi ha, mare? — pregun-tavaMaria. — Va millor?

— Oh, Déu meu, com pateixo!Com pateixo! — responia la malal-ta. — Puc bellugar-me més, peròem fa el mateix mal. Dóna'm aiguafreda, Maria; m'ofego de set.

Maria li donà de beure diversesvegades, però va acabar per tenirpor.

— Potser no us és bo, de beuretant, mare. Proveu d'aguantar laset una estona.

— Poc es pot aguantar, et dic...La set, i el mal que em fa tot elcos, i el cap que em crema... Oh,Déu meu! Es ben cert que em mo-riré.

Una mica abans de l'alba vanendormiscar-se totes dues; però Ma-ria va ésser despertada pel seu pa-re, que li sacsejava l'espatlla i liparlava en veu baixa.

— Vaig a ensellar — digué. —Iré a Mistook a cercar el metge,

i passant per la Pipe parlaré tam-bé amb el senyor rector. Fa por desentir-la plànyer-se així...

Maria va parar l'orella a les re-mors de la marxa: la porta de laquadra batent contra la paret; lesferradures del cavall sonant esmor-teïdes en els taulons de roure delpassadís; els comanaments ofegats:«011aó, arri... arri! au!» Desprésel dring dels picarols del guarní

-ment. En el silenci que va seguir,la malalta gemegà dues o tres ve-gades, però sense despertar-se; Ma-ria va mirar el dia pàllid com om

-plia la casa i va pensar .en el viat-ge del seu pare, esforçant-se a cal-cular les distàncies. De casa sevaal poble de Honfleur, vuit milles.De Honfleur a la Pipe, sis. A laPipe el seu pare parlaria amb elsenyor rector i després continuariacap a Mistook. Va esmenar-se, ien comptes del vell noi . indi quela gent del país li dóna sempre,va anomenar el poble amb el seunom oficial, el que li havien do-nat els capellans: Saint-Cceur-de-Marie... De la Pipo a Saint-Cceur-de-Marie altres vuit milles... vuiti sis i vuit més... Va embrollar-se,i digué en veu baixa:

— Es lluny, sempre. I els ca-mins seran dolents.

Una vegada més, sentia un trà-gic esverament de pensar en llursolitud, que altre temps poc quel'amoïnava gaire. Anava bé quantothom estava bo i content i nocalia ajuda; però així que veniauna mica de pena, una malaltia,el bosc que els voltava semblavaque apretés el puny damunt d'ells,per privar-los dels socors del món,el bosc i els seus acòlits: els malscamins, on els cavalls s'enfonsenfins al pitral, els temporals de neuen ple abril...

La seva mare va provar de gi-rar-se, dormida, i es despertà llan-çant un crit agut de dolor, i deseguida va tornar altra vegada agemegar sense treva. Maria va lle-var-se i va anar a asseure's a laseva vora, pensant en el llarg díaque començava, durant el qual notindria ajut ni consell.

No va ésser sinó una llarga quei-xa, aquest dia: un gemec sense fique venia del llit on jeia la malal-ta i omplia l'estreta casa de fusta.De tant en tant es barrejava aaquesta lamentació algun soroll do-

mèstic: la vaixella entrexocada, laporta de l'estufa de bronze obertaainb un espetec; passes en el tres-pol, quan Tit Bé tornava a casadolçament, inquiet i desgairat, persaber noves.

— No va gens millor?Maria movia el cap. S'estaven

tots dos una estona quiets, es-guardant la forma iimnòbil sota lesflassades de llana bruna, i para-ven l'orella a les queixes; després,Tit Bé sortia de bell nou per pro-veir a les petites feines del defora;Maria acabava de posar la casa enordre i tornava a començar la sevaguaita pacient, interrompuda devegades per gemecs més punyents,talment retrets.

A cada hora reprenia el seu càl-cul de temps i de distàncla.

— El pare no pot ésser gairelluny de Saint-Cmur-de-Marie... Siel metge hi és, deixaran reposarel cavall un parell d'hores i se n'a.niran plegats. Però els camins sóndolents; a la primavera, ambaquests temps, quasi no es pot pas-sar de vegades...

Una mica més tard:— Han d'haver marxat; potser

passant per la Pipe s'aturaran aparlar amb el senyor rector. O pot-ser haurà vingut de seguida, en sa-ber-ho, sense esperar-los. Pot arri-bar en poca estona.

Però la nit va apropar-se sensedur ningú, i només cap a les setvan ser.^ir-se picarols, en fora. Erenel pare Chapdelaine i el metge quearribaven. Aquest darrer entrà sola la casa, deixà el seu maletí so-bre la taula i va començar a treu-re's rondinant, la pellissa.

— Amb els camins així — digué— és un bon negoci venir a veu-re malalts. I vosaltres, vosaltresheu vingut a amagar-vos al bosc,es veu, el més lluny que heu pogut.Vatua! Podrfeu morir-vos tots acu-se que vingués ningú a ajudar-vos.

Va escalfar-se una estona voral'estufa; després va acostar-se alllit.

— I bé, mare Chapdelaine, és adir, que ens posem malalts com lagent que pot?

Però. després d'un primer exa-men, va cessar de fer broma.

-- Està malalta de veres, empenso!

Parlava com els pagesos, senseafectació; el seu avi i el seu parehavien treballat la terra i ell no-més havia deixat el camp per ferels seus estudis de medicina a Qué-bec, entre altres nois com ell, lamajoria, néts o fills d'agricultors,que havien servat tots ells posatsde vilatà i el lent parlar heredita-ri. Era gran i massís, amb un higo-ti grisot, i la seva cara espessa te-nia sempre una expressió una micaengavanyada de bon humor aturatper l'anunci d'una pena d'altrl, alqual calia fer el semblant de com-partir.

El pare Chapdelaine, un cop vahaver desensellat i netejat el seucavall, va entrar a la casa, a sontorn. Va asseure's a una distànciarespectuosa, amb els seus fills, men_tre el metge emplenava els seusritus. Tots pensaven:

«Ara sabrem el que és, i li do-narem bons remeis...»

(Seguirà.)

Tomàs Garcés, traductor

PRAT, dibuixant

4.a

^v4 ^r3

p

K.

. :4 _______

¡ y i

.! •i',frT.

.,

fl l'^` t </

y - -^

LES GESTES DE FRUCTUS COELIS

69 70 71 72 73

EI fill del Mandan, qui duia el cofret, Fructus Coelis ... quan aquest, ardida- Aquesta, tot sovint consul- ... i se n'anà corrents cap ... però al cap de poc veieren al llunyi Fidel, emprengueren el camí. Fructus Coelis que anava nent, va escometre'ls, dar- haya la "pedra viva", per a a la barraqueta dient en al- les siluetes de tres cavallers. .retre elsal davant va trobar-se al davant de dos formidables ene- rera de l'un l'altre, amb la saber què podia succeir de ta veu: —Ara vénen! Ara quals pogueren conèixer el fill del Man-mies del "Rei dels Dragons" que varen intentar deturar- ;eva llança, amb tant d'en- nou que li donés noves del vénen! —. No veien ningú ni Bari portant el cofret que contenia la re-lo a fi que no pogués arribar a la gruta on vivia el Cert que va matar-los des- t'ill del Mandan, que tan l'àvia ni Perfum Cremat, i líquia que ella havia ajudat a rescatar. Ar-gran dragó xinès. Els seus dos companys varen aturar-se, prés de breu però aferris- fortament tenia gravat a la per això van creure's que ribaren i li demanaren que els acompa-però Fidel estava amatent pel que pogués passar-li a fi ;ada lluita. Ja lliures d'a- memòria. Un dia féu un s'havia tornat folla i en tin- nyés novament per a seguir protegint ambd'ajudar-lo ràpidament. Eis dos dragons, treient flames luest obstacle seriós, anaren gran crit que va espantar gueren un gran disgust... !a seva puresa el cofret i el seu contingut.i fum per les seves negres goles, anaven a llançar-se da- endavant per a cercar la el petit Perfum Cremat, el Va acomiadar-se de l'àvia i el ger►nanet..:munt del nostre heroi ..noia Jade Pur. seu gcrmanet.

— Jesús, Maria! — exclamà la dona quan va veure tanta gent amb animals i carros.

seva botzina i amb la seva aire- — I és Filibert! El primer de la estupor! — de dues sotanes. Si elna, per separat o a la vegada, tam- classe! Un cervell desviat! `professor de Chambéry el veiés en-bé intenta al seu torn fer-se se- — Jn apòstol. mig d'aquesta companyia! De cepnyor de la carretera. I la corrua, — Un boig. i volta, l'oncle Tomàs deixa anarmofant-se, diu al xofer irascible: — Els apòstols, senyor mestre, no un crit de triomf:

— La vostra música és inútil. E.s sempre són raonables. — Mireu-los, mireu-los! Ja els tecom si cantéssiu «El noi de la ma- — El perseguiré fins a Roma, si nim aquí que reculen.re» amb la tonada de «La Marina». és que aquest apòstol hi ha anat. Tot seguit el professor insinua:

— Deixeu-vos de músiques i dei- — I tots junts anirem a Roma — La croada no ha durat gaire;xeu-nos 'passar. a visitar el Sant Pare, si és q ze ja veig que s'han recordat a

— Gastareu els vostres irstru- es digna rebre'ns. temps del fracas del pastor Es-ments però no passareu davant de Es Produeix la primera batzaga- Leve.ningú. da, que va del cap de la columna A la corbs de la tercera gira-- Però, en fi, que passa? fins als soldats que reculen i em- gonça apareix el ramat de les noies— Tota la vall és en camí. penyen els autos: que s'han quedat al refugi, a con-Un segon automòbil gairebé aca- — Reculeu i deixeu-nos lloc. seqüència de la narració sentime:i-

ba de topar amb els primer, i els Es produeix la primera batzega- tal de la dona del terrelló. Es fandos xofers s'insulten. N'arriba on ció i una cridòria esglaiadora. ¿Què comptes i en manquen sis, entretercer, que ha de passar per la passa, doncs, a davant? No res. elles Caterina i Anneta. Segueixenmateixa aturada; i encara n'arri- Tomàs ha aconseguit, un sacerdot els minyons. El camí gira, ara lesba un altre, i fins i tot 1'autoòm- vell que anava carretera enllà veuran.nibus, que fa el servei del Mont l'ha interrogat. — I els altres? On són els al-Cenis a Susa la dolça, i que tre- — ¿No ha pas vist passar, no tres? — demanen a Silvia.pida i petarrella com un tro am- fa gaire, una colla de nois? La Rondonaz s'aixeca dalt r lbulant. Justament — veieu quines casua- carro del moliner i crida:

— Arreconeu-vos, arreconeu-vos. litats i quina sort! — és el prevere — Què n'has fet de Simforià?Us aixafarem. ancià que va beneir la seva sor- — No ha volgut venir, — explica

— Vosaltres no aixafareu ningú, i tida. Sílvia plorant. — No m'ha fet cas.seguireu la renglera malgrat els — Uns nois? Dieu uns nois? 1)i- Ha seguit a Filibert.

J`. setembre de 1934 La Veu 'del Diumenge. — Pág. ?•

.w[%1%i NAyÅU . ter► - •(Continuació)

bourg, emplaçat vora l'Arc i el capde la columna es dirigeix vers elpont: més enllà comencen les gi-ragonces de la carretera que pugena l'assalt de la collada per atènyerl'hospici i assolir Susa, a Itàlia.Però s'escau ésser dia de fira en elpoble i el camí és envaït per lagernació de la vall, des de Bonne-val a Bramans; hi ha també unagran gentada de les altres valls,fins de la dels Arves. No cal dirque la carretera també va plenadel bestiar que és dut a fira i demarxants ambulants. Tomàs s'obrecamí a forea de crits í servint-sedels punys.

— Quina és aquesta professó?Semblen emigrats.

— Som d'Avrieux.— I, doncs, que va a la guer-

ra Avrieux?— Els d'Avrieux busquen els seus

mis.I, naturalment, cal explicar la

història. I de seguida la noticia cor-re d'un cap a l'altre de Lansle-bourg. Dirigits per un noiet que esdiu Filibert, els miracles del qualsón innombrables, cents i milersde criatures, d'Avrieux, de Villa-rodin, de Modane i de Sant Miquel,1 de Sant Joan de Maurienne, ifins i tot de Chambéry, en aquestsmoments passen la muntanya peranar a veure el Sant Pare a 10-ma. Es una cosa meravellosa ommai no se n'havia vista de sem-blant. El diputat del districte, quevisita els seus electors, manifestaque seguidament interpel3arà elgovern respecte aquestes maniobresclericals Les dones surten de lescases, els homes abandonen el mer-cat. I la desfilada és llarga, deTomàs de Pierrelongue a Fontanet

-te el campaner.— Seguim-los, acompanyem-los.

No podem deixar-los sols en ladesgràcia els nostres germans.

Tan aviat dit com fet. Deixenla cuina i el vendre, i s'arrengle-ren darrera el seguici. Per més se-guretat s'eminenen els animals, ca-bres, xais, vaques i velells, i els gossosque ningú no ha convidat però quelladren satisfets. Els pobles 'es co-neixen per les còfies de les dones:les dels Arves porten una còfia aixa

-fada; les de Valloires i de Valmei-nier l'alcen com una aurèola; lesde Bessans i de Bonneval tambéla porten alçada enrera. També hiha, aquí i allà, algunes fronteresde Tarentaise, les fines malles d'orde les qúals vénen a caure damuntel front. Quants són ara? A lasortida d'Avrieux no arribaven acent cinquanta. Però el corteig s'haengrossit con les aigües del tor-rent en fondre's la neu de les mun-tanyes. En sortir de Lanslebourgsón ben bé cinc o sis cents, i talvegada més de mil, i ben cert q'iesón més de mil si es té en compteel bestiar, sense oblidar la vaca dela dona de la llet.

Una companyia de caçadors al-pins, que havia de passar la cella

-da per anar a la Petita Turra o am altre lloc — no ha indicat els

seus projectes — ha atrapat la cuade la desfilada.

— A la dreta, a la dreta, decan-teu-vos a la dreta! — crida el capi

-tà perquè li deixin pas lliure.Però és impossible fer-ho. Hi ha

massa bèsties i massa persones,un excés de carros i un excés dexicalla, i massa embriacs sortitsde la fira que fan tantines i notenen el camí prou ample, i tanaviat van d'un costat com de l'al-tre sense que es pugui saber enjustícia quina prefereixen. De malagana, la companyia ha de renun-ciar a passar davant d'aquestainacabable columna que serpentejacarretera enllà.

Un automòbil l'atrapa. Amb la

vsStres espetecs i la fumera quedeixeu tot darrera.

I la desfilada, ara, omplena duesesses enteres de la carretera, de ma-nera que els que són al davant vanun xic més avant dels que, sotaseu, formen la reraguarda, lesbaionetes i els motors dels qualsreflecteixen els raigs del sol.

— Tenim l'exèrcit al nostre cos-tat — el capellà diu al professor— i la ciència fa penitencia. Mireuaquests automòbils com ronáinenenfurismats.

Però el senyor Ivlussillon murmu-ra amb despit.

gueu-ne uns àngels, uns querubinsdel bon Déu.

— Filioert, Anneta, — aprovaPernette a cavall de la seva mula.

I la molinera que la segueix, ar-rossegant el gras Tianet que esbu-fega, panteixa i sua — per casti-gar-lo ha abandonat el seu llocdalt el carro — murmura.

— Caterina.— Ens porten molt d'avantatge?

— ha reprès l'oncle Tomàs. 1També es suma a la persecució

aquest digne i piadós eclesiàsticde les informacions incompletes, is'arrenglera al costat del mestre elqual, així, es troba escortat — oh

— T'havies de quedar amb el:una germana no deixa mai el seagermà.

No es fa compliment als tràns-fugues. La grana millor no és pasaquella. Filibert el capità i Anne-ta la fidel, Caterina que sap orartan bé i l'ardit Joan Baptista nohan resultat.

— Claudi i Claudina tampoc no esdeixen — vol afirmar la Girardper vanitat, bo i prometent-seper endavant pegar-los copiosa-ment.

Claudi i Claudina compareixen.Tenen por de la Itàlia i de les ritaque es passen a la serena. Una màmolt hàbil els cau sobre llur partposterior. Criden abans que homels toqui i després que han estattocats.

— I ara, cap a casa, — ha procls.mat la Girard.

Tots els pares que han recuperatel seu aproven aquesta manera deveure. Ara, que els altres busquinllurs menuts, és el que els corres-pon. Fa hores i hores que cami-nen, , i si és continua avan-çant, ¿on dormiran aquestanit? Avrieux és massa lluny,

Lanslebourg, que es veu allà baix,cada vegada és fa més petit a ma-nera que es puja més amunt. Lacolumna sembla que va a desfer-se.I mentre es parlamenta, es pro-dueix una nova estremitud quegairebé fa topar els automòbilsmassa acostats.

— De cap manera, — decideixTomàs. — Mentre manqui un me-nut, hem de continuar junts.I es recomença la caminada,

amb les dotze noies de més a més,i Claudi i Claudina per escreix.Exactament com passa en les guer-res, els fugitius no guanyen res enrecular, sinó que encara caminenmés que eia altres. Davant el refu-gi 23, troben la dona del terreIlóque encara continua asseguda allà,mateix.

— Jesús, Maria, Josep! — excla-ma en veure aquella professó degent, de bestiar, de vehicles. — Onva aquesta peregrinació?

Tomàs en ésser hi a prop, li àiu:— No heu pas vist unes cria-

tures, unes criatures que van a Ro-ma?

— Ja ho crec, i tant! Una horamés de camí i segurament els atra-pareu a la collada, vora el llac oa l'hospici.

Es una nova falaguera. Per cele-brar-la, ara l'un ara l'altre, s'atu-ren a la casa i beuen un o dosgots de vi, una gasosa o una cer-vesa. El sol abrusa, la pujada ésllarga, les cares són vermelles isuades. El gras Tianet. amarat desuor, han de pujar-lo dalt el carro.

— Pot perdre perfectament al-guns quilos — explica el moliner ados marxants de porcs que vandeixar la fira per a afegir-se a lapersecució.

I el cap de la columna assoleixel cim de la collada. I què veu?Pasturatges rics i grassos que l'en-cisen; el llac vorejat de penyes, i

(Seguirà)

Alfred GALLARD, traductorJoan Vila, ((D'Ivori,,, dibuixant

Historjeta ilustrada, ®ri pinal d'Ivori

i/

74 75 76 77 78

i novament abillada de guerrer,acompanyant els tres gentils minyons, es-lava disposada a suportar é, s contrarie-tats i a lluitar, per tal d'ajudar el fill delMandari atnb el qual havia de casar-se,mr, tant la seva àvia com el Mandani ha.-vien donat el seu consentiment. Aixi s'hoferen saber mútuament tot anant en bus-ea de la cova del Rei deis Dragons.

Com estava previst, lesdivinitats infernals xinesescomençaren a fer-ne de lesseves. Raiden, el rei de lapluja, no parava de buidarrubelis d'aigua que mai s'es-ironcaven, tot saltant i bo-tant d'un núvol a l'altre.

Lui-ñuïn, déu dels trons,repicava amb gran entu-siasme un enfilall circularde gongs dels més sonors,i feia un soroll de mil dimo-nis: a la mà esquerra duia,una vareta de la qual sor-tien els llamps més recar-golats que s'hagin vist: totplegat capaç d'espantar elmés valent,...

per als nostres quatre herois res no els esporu-guia, i malgat la mànega d'aigua que els queia aldamunt, corregueren sense parar, muntats en elsseus braus cavalls. El cel era negre, els llamps erenun seguit de ziga-zagues que els illuminaven el carai,gràcies al qual descobriren una cova enfondida en laroca, que tenia tot l'aspecte d'ésser grandiosa. Captlli es varen dirigir, confiant poder descansar i aixo-plugar-se fins que hagués parat la tempesta: fent ungran esforç, els cavalls els portaren feliçment a lacova, la qual, vista de prop, era imponent per l'alçada iper la fondària que representava tenir.

Volent saber llur situa-ció i si la cova dei Rei delsDragons era prop dalli, Ja-de Fur consultà la 'pedraviva" que mai deixava deportan', i molt gran fou laseva sorpresa en assaben-tar-se que aquella matei-sa cova era la que busca-ven, i alli mateix hi haviael Rei dels Dragons laPrincesa Xinesa, presonera,en la part més pregona dela complicada cova.

f`

Davant la Mare de Déu dela Mercè, les veus ;de les ran

-cúnies ittmanes cessen i hoinésse sent la veu de r'amor, elcant de la pietat, per la re-dempció dels captius. Perquè

iels captius no s'han acabat pasencara, sobretot els captius deles passions, de les incompren-sioris, dels odis, dels errors.Cal a11il3erar-ne molts, i calalliberar-ne incessantment. I!es armes i els exèrcits i lesorganitzacions per a aquestaconquista són l'oració , la pre-gària a la Mare de Deu de laMercè. Són unes armes i unsexèrcits que no maten l'adver-sari, sinó que el salven.

La festa de la Mare de Déude la Mercè és un pa de mel detradició i de religiositat. Quantotes les coses passen i moreni les misèries de cada dia s'es-vaeixen ; i les modes canvienl'aspecte de la ciutat, l'una ma-tant l'altra ; i quan el tempsse'n duu les polsegueres d'allòcaduc; resta la presència del'esperit, pastat del millor del'esperit de moltes generacions.Sota les voltes de la basílica dela Mercè es conserva l'aromaespiritual que reconforta. Tra-dició, pietat, esperit ¿ No esteumarejats de l'anomenada «con-cepció materialista de la His-tòria>,, que ja no és sols .ecou-cepció», sinó massa realitat?¿ Quin oasi voleu millor, niquin refugi, doncs, per a ba-nyar-vos i eixamorar-vos d'es-I^iritual que la festa espiritua-líssima de la Mare de Déu dela Mercè?

Mare clement, mare dolça,mare pia sobretot, la Mare deDéu de la Mercè, crida elsbarcelonins al sets redós amo-rosíssim, per a mostear-los elseu fill Jesús, el germà gran'lels homes, sense el qual elsbornes es perden i esdevenencaptius.

I

éS

13

Pàg. 8. — La 7deu del Diumenge 23 setembre de 1934

LA MARE DE DEUDE LA ME CE

n^

Quan l'estiu ja és finit iquan el setembre és a les sevesacaballes, enmig de l'enrenoupletòric de la vida que és apunt de recomençar amb totala seva puixança, apareix en elnostre cel — l'amat cel barcelo-ní — la Mare de Déu de laMercè.

Cada advocació de la Marede Déu té les seves particula-ritats, el seu gust, el seu color.Diríeu que la Mare de Déu dela Mercè és la Mare de Déuvestida de color d'or, amb unfons -tardoral, i a banda i bao-da fruites dolces com la mel,ofrena als captius alliberats;perquè la llibertat és dolça comla mel.

Abans, la Mare de Déu de laMercè era la festa major deBarcelona, quan Barcelona tam-bé tenia festa major, com entenen encara Tarragona, i Gi-rona i totes les altres ciutats deCatalunya. Ara ja no es parlade festa major, com si l'antigaBarcelona s'hagués dissolt os'hagués esbravat. La Barcelo-na més gran d'avui, travessadaen mil rete. cosmopolites, no té

DE GARANTIA

1[[ '̂,KS pi 1_?^ 4,

p_^

_ e

JOSEP HUGUETMARTINEZ

Taxador oficial i Subhastadorpúblic

Tallers, 9, primer—Telèfon 15187BARCELONA

MoMes Josep CantaTallers: Sin. Agata, 45 i Menèn-dez Pelayo, 177.—Telèfon 78643Aquesta casa, després de treba-llar deu anys per a importantsbotigues del ram, actualmentofereix les seves creacions direc-

tament als seus clients

LLUIS MWSASTRE

Santa Anna, 14.—Telèfon 12394

BARCELONA

Joan Casa juana

LLANES

Dos de Maig, 288.—Telèfon 55379

BARCELONA

lleure ni té esma per a entre-tenir-se en una casolana festamajor... i en realitat celebramoltes festes majors parcialsd'un cap d'any a l'altre. Demanera que quan, més ensu-perbida, semblava que voliaprescindir-ne, en celebra mésque mai.

Però, sigui el que sigui i comsigui, la Mare de Déu de laMercè continua en la mateixaconsideració de festa major perals veritables cors barcelonins,que la senten més pregonament,més elegantment encara, -forariels sorolls espectaculars, de lesenramades, de les lluminàries.Festa major de l'esperit.

La Mare de Déu de la Mer-cè és festa major per a la pie-tat barcelonina. Si certes se-nyals externes fallen, no fallal'esperit que viu de la sabacristiana, que s'expandeix enpregàries i en sospirs d'amorvers la Madona celestial, re-clemptora de captius.

Per això la basílica de la cú-pula esvelta, amb la imatge alcim beneint la ciutat; es veuplena corri sempre de la multi-tud de fidels i devots de totesbandes, que saben el camí quehi mena, i si no el sabessin tam-bé hi anirien, perquè" el perfumels hi atrauria. Per això hi res-sona el coral de milers de veuscantant:

Princesa de Barcelona,protegiu nostra ciutat.

I els barcelonins no són sordsa la veu de llur mare.

Princesa de Barcelona,protegiu nostra ciut^.t.

L. BERTRAN I PIJOAN

Més de quatre vegades podem

RAMON CUSmÓ I cortstatar que moltes de 1es indús-

a^ tl9 ' tries desapareixen per. la malaPELLS DE CONILL terpretació en la direcció i manca

en brut per a pèl i pelleteriade perfeccionament en què es dei-xen abandonades. La rutina deBoada, 29. — Telèfon 35043molts industrials influeix en aquest

BARCELONA ( defalliment i pèrdua, moltes vega-des, de les indústries. Perquè calfer observar que contínuament els

x ' directors de fàbrica han d'em-GRWOLS i

laOIGROIG a

rutinal'evolució, defu-4e 6s I g¿tlt de si és

Aàlisis. — Transfusió de sang possible, a vegades, deixar la

Rambla de Catalunya, 102 forma de fabricació antiquada, i

Telfoèn 71053 I fer un esforç suprem per tal de

B A R C E L O N A reeixir.Nosaitres hem .observat en al-

guna industrials una tàctica tanespecial, que els ha permès seguirendavant, malgrat la crisi fona-

CAFES SIM® i mentarla que pugní haver-hi, iaquests industrials han presentatdavant del món unes creacions tan

La casa millor assortida en tota formidables que han arribat a és-

mena de cafès torrats i naturals ser l'enveja dels seus adversaris,

Proveu-lo i en sereu clients sense, però, que aquests hagin fet

Recordeu ara i sempre e1 més petit esforç per a aconse-

CAFES SIMO guir cap perfeccionament.

Fonollar, 28. — Telèfon 24354 No fa pas molt, que tul motiuena va portar a visitar una fàbri-ca moderna de picatge de cartonsper a la Indústria Tèxtil, i va do-nar la casualitat que nosaltres co-neixiem aquesta casa quan estavainstallada, anys enrera, en un altrelloc del que ocupa avui. Vàremrestar sorpresos pel gran desenvo-lupament que havia fet aquella in-dústria, petita en altres temps, mo-guda per unes petites i velles mà-quines, i en què avui, davant de l'o-pulència del dinamisme, fins i totpodem dir, les màquines fan un

treball tan sorprenent en perfeccióf rapidesa, que bé hom podria qua-lificar-lo de fenomen.

Es clar que influeix en tota aques-ta força combinada, el suprem es-forç del director del taller o fà-brica, caràcter intelligent, expert ioptimista, que no regateja treball;el senyor A. Mas Lluc, que és elsenyor a. qui fem referència, ertsexplicava moltes 'incidències que,interposades, privaven àdhuc elfuncionament de la seva indústria,i ell n'ha fet, atnb esforços, unareconquista ben brillant

En la nostra visita als seus ta-llers del carrer de Consell de Cent,480, ens ha mostrat la ferma los-tallació de les modernes màquinesper a picatge de cartons, per a te-lers Jacquard, Vicenzi i Verdol,que pérmeten, com ja deixem dit,de fer un treball impecable i ràpid.

Eo BASSEGAÑA

CASADEVALLAgent Comercial Coldegiat

Representant de la important iCaus de Viena

JULIUS FRANKE & C.'Especialitzada en marcs fins .fantasia per a retrats, en Pell,Plata, Fusta Thuya, Galalit, Me-tall Esmaltat, Conxa imitació,

etcèteraCalàbria, 75.—Telèfon 35162

BARCELONA

PERE GUASCH

Daurador d'Altars i Decoraciódel Moble

Rosselló, 224. — Telèfon 72185BARCELONA

e."

LES INDUSTRIES

MODERNES

Picatge de cartonsd'A. Mas Lluch

TALLER DE TAPISSERIAEspecialitat en Tall, Fundes iCortinatges. — Cadirals granconfort. — ((Tresillos,, de totes

classes i de tots preus

Rafael Codina AltésCiutat, 7. — Telèfon 22558

BARCELONA

9 J ^ s