Ex Social

visita el Fòrum de Psicologia de la UOC

RECULL D’EXÀMENS DE PSICOLOGIA Psicologia Social

Índex d’exàmens : Acció Col·lectiva (Grau) Avaluació i Intervenció Social (Grau) Avaluació i Intervenció Social a les Organitzacions (LLicenciatura) Avaluació i Tècniques d'Intervenció Social (LLicenciatura) Conflicte i Mediació (Grau) Desenvolupament Organitzacional (Grau) Desenvolupament Professional en les Organitzacions (Grau) Dinàmica de Grups (Grau) Fonaments Antropològics del Comportament Humà (LLicenciatura) Fonaments Psicosocials del Comportament Humà (Grau) Fonaments Socials del Comportament Humà (LLicenciatura) Identitat, Consum i Vida Quotidiana (Grau) Introducció a la Psicologia Social (LLicenciatura) Introducció a les Ciències Socials (Grau) Investigació de Mercat i Qualitat de Vida (Grau) Investigació de Mercat i Qualitat de Vida (LLicenciatura) Negociació i Gestió del Conflicte en les Organitzacions (Grau) Psicologia Ambiental (LLicenciatura) Psicologia Comunitària i Benestar Social (LLicenciatura) Psicologia Comunitària i Problemes Socials (Grau) Psicologia de la Ciutat i Gestió Urbana (Grau) Psicologia de la Comunicació, els Sistemes d'Escriptura i les TIC (LLicenciatura) Psicologia de les Organitzacions (Grau) Psicologia de les Organitzacions (LLicenciatura) Psicologia de les Relacions d'Autoritat i del Poder (LLicenciatura) Psicologia del Comportament Col·lectiu (LLicenciatura) Psicologia del Conflicte i la Litigació (LLicenciatura) Psicologia del Lloc de Treball: Definició, Valoració i Selecció (Grau) Psicologia dels Grups i els Moviments Socials (LLicenciatura) Psicologia Econòmica i del Comportament del Consumidor (LLicenciatura) Psicologia Social del Treball i les Relacions Laborals (LLicenciatura) Psicologia Social del Treball i Relacions Laborals (Grau) Psicologia Social dels Problemes Socials (LLicenciatura) Psicosociologia de la Vida Urbana (LLicenciatura) Sociogènesi de la Psicològica Científica (LLicenciatura) Sociopsicologia del Treball (Grau) Sociopsicologia del Treball (LLicenciatura) Tecnologies Socials de la Comunicació (Grau)

Actualitzat a 29/08/2009 1/39


Fonaments Antropològics del Comportament Humà GENER 03

L’Examen Final serà de dues hores, en cap moment es podrà utilitzar material de consulta durant la seva realització, i constarà de tres parts dividides en :

1. Desenvolupament d’alguns conceptes del temari. Aquesta part constituirà el 40% de la nota.

2. Desenvolupament d’un tema de tipus teòric. Aquesta part constituirà el 30% de la nota.

3. Comentari en clau antropològica d’un article de premsa. Aquesta part constituirà el 30% restant de la nota.

La primera pregunta de l’examen serà clarament conceptual, en torn definicions de conceptes desenvolupats en el temari. Es tractarà de cinc preguntes de les quals sols cal que en respongueu quatre. Les respostes com a màxim hauran de tenir entre deu i quinze línies. Les preguntes d'aquest apartat seran del tipus:

• "Explica breument els tres subtipus de reciprocitat que en l’estudi antropològic de l’organització econòmica podem establir. Caracteritza'ls amb exemples concrets".

• "Exposa quines dues ideologies elabora Louis Dumont al llarg de la seva obra, i a quins dos tipus de societats representen”

La segona pregunta us proposarà el desenvolupament d’un tema en concret dels vistos en el temari.

La darrera pregunta seguirà el traçat de la tercera de les PAC, l’anàlisi antropològic d’un article periodístic. En ella a mode de síntesis haurem de relacionar idees, evidenciant que hem sabut incorporar al nostre propi discurs les aportacions conceptuals apreses en l'assignatura.

11/01/03

PREGUNTES RELATIVES AL DESENVOLUPAMENT TEÒRIC I PRÀCTIC DELS CONCEPTES DE LA MATÈRIA

1. Característiques principals del mètode etnogràfic. (Mòdul I, pp.18-19)

• Importància de B.Malinowski i F.Boas: aparició de la monografia etnogràfica + normes del mètode etnogràfic

• Se centra en el treball de camp: estudis de vida de petites comunitats per un llarg període de temps

• Importància de l’observació participant i d’altres mètodes d’anàlisi

• Objectius principals del treball etnogràfic

• Utilització del “present etnogràfic”

• Creixent importància de l’etnografia domèstica

2. Hipòtesis i teories evolucionistes de l’estudi de la humanitat. (Mòdul II, pp.16-17)

• Hipòtesis bàsiques:

1. Hi ha una naturalesa humana universal

2. Els mecanismes psicològics evolucionats són adaptacions construïdes per selecció natural al llarg de l’evolució

3. L’estructura evolucionada de la ment humana esta adaptada a la forma de vida dels caçadors recol·lectors del Pleistocè

• Teories evolucionistes :

• Evolucionistes socioculturals (sociòlegs del XIX i desprès dels anys 60)

• Utilització de taxonomies i tipologies

• Elaboració actual de Sanderson:

a. Hi ha unes tendències direccionals i generals en la història universal

b. Algunes societats romanen estàtiques o regressives o s’extingeixen

c. Aquest evolucionisme és antidesenvolupamentalista i antiteleològic

d. L’evolució sociocultural es produeix a micronivell i macronivell

e. Amb l’evolució augmenta la complexitat sociocultural, etc.

3. Modes de distribució econòmica: reciprocitat, redistribució i intercanvi de mercat. (Mòdul II, pp. 50-52)

Segons K.Polanyi, són :

1. Reciprocitat : donar i acceptar recursos entre persones unides per llaços i obligacions socials. Crucial en les societats primitives.

• Tres subtipus assenyalts per M.Sahlins: reciprocitat generalitzada, equilibrada i negativa.



2. Redistribució :

• Autoritat central que distribueix els recursos entre els membres del grup (reassignació de la riquesa de la societat per mitjans de pagament o serveis obligatoris)

3. Intercanvi de mercat :

• Els recursos s’intercanvien d’acord amb uns preus establerts segons l’oferta i la demanda, i expressats en unitats de valor generalitzades

4. Trets bàsics del procés de globalització cultural i teories d’Appadurai al respecte. (Mòdul III, pp. 82-83)

• Trets bàsics:

• Segons Lévi-Strauss existeixen tendències cap a l’homogeneïtzació i cap a la diversificació.

• Globalització no implica “simetria”

• Relació entre dominació econòmica i política i dominació cultural (exemples de França i el Regne Unit)

• Importància del colonialisme

• Les cultures són reinterpretades

• Conceptes de centre i perifèria: criticat per Appadurai que distingeix :

a) etnopaisatges

b) paisatges dels mitjans de comunicació

c) tecnopaisatges

d) paisatges financers

e) ideopaisatges

• Importància de la desterritorialització.

5. Paper del Renaixement en el desenvolupament de l’individualisme. (Mòdul IV, pp. 37-38)

• Importància de l’obra de Burckhardt: Renaixement = aparició de l’individualisme occidental: ja no és defensable.

• Itàlia segles XIV i XV: marcades individualitats, personalitats diferenciades (assenyalat per Montaigne al segle XVI).

• Burckhardt donava una explicació política a la seva teoria: poders despòtics que provoquen la necessitat de realitzar-se plenament a nivell privat (cas de Pandolfini, segle XV: escriu una obra sobre economia domèstica en la que considera a l’home com a individu i no com a part del polític).

• Importància de la immigració i els refugiats presents en les ciutats: cosmopolitisme que, segons Burckhardt equival a un elevat grau d’individualisme) (Dante: “el meu país és tot el món”).

• Importància de l’art i dels homes “polifacètics”: poques societat havien produït uns personatges individuals tan complets.

• Apareix la idea moderna de fama, el desig de glòria terrenal.

• Es desenvolupa una afirmació agressiva dels individus en un context de retraïment de l’àmbit públic i un recolliment envers el privat.

TEMA: CONCEPTES BÀSICS PER A L’ESTUDI DEL PARENTIU DES D’UNA PERSPECTIVA ANTROPOLÒGICA (filiació, importància del parentiu, grups de parentiu, família i matrimoni...) (Mòdul II, pp. 30-45)

• Importància del parentiu

• Tipus de parents: consanguinis i afins.

• Parentiu com a construcció cultural.

• Paper central en l’antropologia fins els anys 70.

• Multifuncionalitat del parentiu en les societats “primitives” (Godelier, Schneider)

• Parentiu: conjunt de regles que determinen el lloc que l’individu i el grup ocupen en l’estructura social. Entre les regles més importants hi ha les de filiació, matrimoni, residència, successió i herència.

• Tipus i grups de filiació:

• Filiació: traçat de parents al llarg d’unes quantes generacions.

• Filiació unilineal...

• Filiació no unilineal..



• Grups de filiació i funcions:

• Econòmica, guerra, regulació del matrimoni, suport mutu, paper polític, dipositaris de tradicions religioses.

• Grups de filiació unilineal i categories: el llinatge, el clan, la fratria i la meitat

• Grups no unilineals : parentela (reunió en els ritus de passatge, marc d’ajuda mútua).

• Família nuclear i altres tipus de família (poligínia, poliàndria, matrimoni de grup).

• Regles del matrimoni: el tabú de l’incest; endogàmia/exogàmia; sistemes elementals i sistemes complexos de parentiu; sororat i levirat.

• Regles de residència: patrilocal, matrilocal, neolocal, avunculocal, separada...

• Estratègies matrimonials: preu de la núvia, servei de la núvia, dot, intercanvi de presents.

• Terminació del matrimoni.

COMENTARI ARTICLE

22/01/03

PREGUNTES RELATIVES AL DESENVOLUPAMENT TEÒRIC I PRÀCTIC DELS CONCEPTES DE LA MATÈRIA

1. Explica quins tres països i autors podem assenyalar en el període fundacional de la història de l’antropologia. Indica el corrent antropològic en el que hem de situar la seva obra. (Mòdul I, p. 8)

Estats Units

Franz Boas, particularisme històric (importància dels antecedents històrics).

• altres boasians: Kroeber. Lowie, Mead, Benedict i altres

• importància de la cultura = denominació com a antropologia cultural

França

Escola durkheimiana (Emile Durkheim i altres)

• sociologia integral

• definició dels fets social

• consideren que l’estructura social determina les idees d’aquesta societat

• gran influència en el desenvolupament teòric de l’antropologia i en particular en Gran Bretanya

Gran Bretanya

Bronislaw Malinowski i A.R. Radcliffe-Brown

• Malinowski: treball de camp i creador del funcionalisme

• Radcliffe-Brown: antropologia com la branca comparativa de la sociologia. Funcionalisme estructural

• importància de l’estructura social = denominació com a antropologia social

2. Exposa quins quatre components universal (així com els seus diferents subcomponents) distingeix el sistema formulat per Marvin Harris a Cultural Materialism (1979). (Mòdul II, pp. 29-30)

• els quatre components son

1. infraestructura: inclou el mode de producció i el mode de reproducció

2. estructura: inclou l’economia domèstica i l’economia política

3. superestructura de conducta

4. superestructura mental i èmica

• el seu materialisme cultural assumeix que la infraestructura determina d’una manera probabilista les superestructures

3. Argumenta quina dimensió de l’individualisme il.lustra la figura literària de Robinson Crusoe. (Mòdul IV, pp. 50-51)

• Robinson Crusoe exemplifica el mite de l’individualisme econòmic

• novel.la del XVII que, segons Watts, tracta una experiència del present en un lloc determinat i es refereix a una experiència individual.

• Crusoe es un prototip de l’acció humana que transforma el seu entorn.

• se’l considera la quinta essència de la cultura orientada a l’activitat del capitalisme: ens ensenya que podem aconseguir l’èxit si fem les nostres activitats segons uns criteris racionals i no tenim por de treballar dur.

• A més, no li sembla treball dur sinó que s’ho passa bé: està allunyat de la idea del Gènesi que presenta el treball com a maledicció (al contrari que l’ètica protestant)



• és un mite de l’individualisme econòmic encara que és discutible si es tracta de l’exemplificació de l’homo economicus

• Marx l’utilitzava per mostrar la natura despietada de la primera societat moderna; però per Marx, els individus no tenen total llibertat per actuar: Crusoe, per tant, és un model pobre.

4. Exposa quins dos tipus de sistemes bàsics distingeix Immanuel Wallerstein en relació a l’organització socioeconòmica. Caracteritza especialment la noció de “sistema mundial”. (Mòdul II, pp. 26-27)

• Un sistema mundial consisteix en una divisió multicultural del treball, en el qual la producció i l’intercanvi de béns bàsics i matèries primeres són necessaris per a la vida quotidiana dels seus habitants.

• Els antropòlegs que han provat d’aplicar aquesta definició a les societats pre-capitalistes l’han trobada deficient.

• Els sistemes mundials s’haurien de concebre com a xarxes intersocietàries.

• Tipus de sistemes segons Wallerstein:

1. Minisistemes: únic marc cultural i total divisió del treball. Societats simples, d’autosubsistència.

2. Sistemes mundials: més extens geogràficament.

• única divisió del treball i diversitat de sistemes culturals

Pot haver dos tipus:

2.a. Imperis mundials: únic sistema polític (generalment redistributius)

2.b. Economies mundials

• importància del concepte centre /perifèria

5. Assenyala les principals teories formulades per antropòlegs i arqueòlegs en torn de l’origen i el desenvolupament de l’estat. (Mòdul III, pp. 36-37)

1. Teoria marxista: estat com agència de la classe dominant (manteniment de l’estatus).

• importància de l’estratificació social: no totes les societats estratificades són estats, encara que tots els estats estan estratificats

2. Teoria del creixement demogràfic: creixement=escassetat=demanda de terra=estratificació=poder centralitzat.

3. Teoria de la irrigació (Karl Wittfogel): la construcció, manteniment i defensa dels treballs hidràulics exigien una organització complexa de governants i funcionariat

• és insuficient per explicar l’estat però útil per explicar l’estat despòtic

4. Teoria de l’habitat circunscrit (Robert Carneiro): la teoria més convincent

• l’estat apareix en àrees on hi ha barreres geogràfiques que impedeixen que la població s’expandeixi.

• importància del creixement demogràfic i la coerció en l’acceptació de l’estat

TEMA: IMAGINA QUE HAS D’ESCRIURE UN LLIBRE SOBRE EL SENTIT I LA FUNCIÓ DE LA RELIGIO A LA NOSTRA SOCIETAT. ESPECIFICA TOTS AQUELLS ELEMENTS QUE CONSIDERIS NECESSARI TRACTAR EN EL TEU ANÀLISI (conceptes, tipologies, tradicions teòriques, etc). (Mòdul II, pp. 52-62)

• Definició de la religió

• Problemes que respon la religió: significació, mort, mal, valors transcendentals

• Tipologies evolutives:

• Gellner: religions d’orientació comunitària / religions universalistes

• Swanson: animisme, culte als avantpassats, politeisme, monoteisme

• Bellah: religió primitiva, religió arcaica, religió històrica, religió moderna primerenca, religió moderna

• Wallace: cultes individualistes, cultes xamànics, cultes comunitaris, cultes eclesiàstics

• Tradicions teòriques:

• estadis exemplificats en preguntes que es plantejaven:

a) per què les cultures primitives tenen pràctiques màgiques i religioses

b) per què s’accepten les creences que conformen el comportament màgic i religió

c) perquè la gent encara creu en les doctrines màgiques i religioses que sostenen els seus ritus

d) com s’originen o adopten les creences religioses



• Creença en ésser sobrenaturals:

• tipus d’ésser sobre naturals, forma i aspecte

• Manera d’influir en el sobrenatural:

• pregària, sacrifici, bruixeria, màgia (imitativa i contagiosa segons Frazer), fetilleria,

• Rituals

• Definició de ritual religiós

• Tipus: ritus de passatge i ritus d’intensificació

• Funció de la religió

• Explicació, consol, adaptació, estatut, font de solidaritat social

COMENTARI ARTICLE

14/01/06

Valor de cada pregunta:

• Preguntes relatives a conceptes de la matèria: 40% de la nota;

• Desenvolupament d’un tema de tipus teòric: 30% de la nota;

• Comentari en clau antropològica d’un article periodístic: 30% de la nota.

De les 5 preguntes relatives al desenvolupament teòric dels conceptes de la matèria, sols cal contestar-ne 4. Les respostes com a màxim hauran de tenir quinze línies.

El desenvolupament d'un tema de tipus teòric no pot ser superior a tres planes d'extensió (una pàgina són dues planes)

El comentari en clau antropològica d’un article periodístic no pot ser superior a dues planes d'extensió (una pàgina són dues planes)

I. Preguntes relatives al desenvolupament teòric dels conceptes de la matèria:

1. Defineix la noció de “cultura” justificant cada element implicat en la teva explicació amb exemples concrets.

Mòdul 1, pp. 15-17

2. Caracteritza mitjançant exemples les diferents estratègies per influir en el sobrenatural, així com els diferents tipus de ritual que podem distingir en l’estudi antropològic de la religió.

Mòdul 2, pp 59-60

3. Analitza els diferents tipus de matrimonis polígams que assenyala l’estudi antropològic del parentiu i contraposa’ls a la pràctica de la “monogàmia seriada” de les societats occidentals contemporànies.

Mòdul 2, pp. 40-41

4. Exposa les tesis de Samuel Huntington entorn el conflicte de civilitzacions.

Mòdul 3, pp 84-86

5. Defineix el concepte d’”individualisme polític” il·lustrant la teva resposta amb exemples contemporanis sobre aquesta noció.

Mòdul 4 pp-14-15

II. Tema a desenvolupar.

Imagina’t que has d’escriure un llibre en torn l’estudi antropològic de l’organització econòmica.

Especifica tots aquells nivells que consideres que seria necessari tractar en la teva argumentació (conceptes, enfocaments teòrics, exemples d’organització econòmica en diferents nivells d’integració sociocultural, etc.)

Mòdul 2, pp. 46-52



III. Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic que es facilita amb aquest examen.

Aplica en l’anàlisi d’aquest article els coneixements que has incorporat al llarg del curs (publicat a la selecció de “The New York Times” publicada a El País, dijous 27 octubre 2005)

18/01/06


1. La importància de Bronislaw Malinowski en la Història dels estudis etnogràfics rau en la introducció d’un mètode d’estudi de les societats que porta a una descripció detallada de la vida d’un poble o comunitat a partir del treball de camp. Quines serien, en aquest context, les 3 tasques bàsiques que ha de fer un etnògraf.

Observar (mirar les coses).

Participar (fer coses).

Interrogar (parlar amb la gent).

2. Digues quins són, per a Claude Lévi-Strauss, els dos tipus de sistemes matrimonials, i explica’ls breument:

Els sistemes elementals, que tenen regles que especifiquen amb qui cal que es casi un individu.

Els sistemes complexos, que tenen regles que especifiquen amb qui NO es pot casar un individu.

3. Assenyala almenys 3 de les causes essencials que, segons Max Weber, expliquen l’aparició i el desenvolupament del capitalisme:

La separació de l’empresa productiva de la família.

El llegat del dret romà.

El desenvolupament de la ciutat occidental.

L’aparició d’una nació estat racional i burocratitzada.

L’ètica protestant (calvinisme).

La separació dels productors directes de la terra.

4. Alexis de Tocqueville va ser un dels primers pensadors de l’individualisme, que va definir de dues maneres diferents. Explica-les:

l’individualisme com a sentiment que empeny l’individu a aïllar-se de la resta de la societat, amb unes poques excepcions.

l’individualisme com a sentit de l’enveja a la societat democràtica, que fomenta l’activitat econòmica i condueix al capitalisme.



5. El polític anglès Steve Lukes destaca que un dels components del concepte d’individualisme és la dignitat de l’home. Explica en què consisteix aquesta dignitat, per a aquest autor:

La dignitat d’un ésser humà rau en el fet que les persones es consideren més importants que els grups humans (classes, grups d’estat, grups ètnics, etc.).

II. Tema a desenvolupar:

Imagina’t que t’han proposat de fer una xerrada de 20 minuts on hauràs d’explicar per què existeix el fenomen de la religió a les societats humanes. Fes un esquema dels principals subtemes en què podries dividir la teva exposició, i desenvolupa’n més extensament un d’ells des del punt de vista teòric.

Cal tenir en compte aquests conceptes i desenvolupar-ne un més extensament:

La religió com a explicació.

La religió com a consol.

La religió com a adaptació.

La religió com a estatut.

La religió com a font de solidaritat social.

(n’hi pot haver d’altres)

III. Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic que et posem a continuació:

Aquest article es va publicar al diari AVUI el proppassat 6 d’octubre (p. 28). A més de l’anàlisi de l’article en clau antropològica, et proposem que expliquis quina podria ser, suposant que ja fossis psicòleg, la teva postura com a mediador/a en una hipotètica negociació entre ambdues parts (col·lectiu emigrant i autoritats locals): Diuen que una imatge val més que mil paraules. Si realment fos així ens estalviaríem moltes explicacions i moltes anàlisis. Però el cert és que les imatges deformen i simplifiquen la realitat, perquè els atribuïm més significacions de les que tenen per si mateixes. És el que passa amb les imatges que ens arriben dels immigrants subsaharians intentant saltar les tanques que protegeixen les ciutats de Ceuta i Melilla, acompanyades d’expressions com «allau» o «assalt». Aquesta imatge dels estranys assetjant les fronteres europees és realment impactant, però poc fiable per entendre la immigració africana.

Si del que es tracta és d’alarmar-nos, ja fa temps que hauríem d’haver saltat d’estupor: Les fronteres de la mort no són patrimoni dels enclavaments espanyols en territori africà, sinó que pertanyen a les cròniques ja clàssiques del que succeeix a l’estret de Gibraltar o a la frontera entre Mèxic i els Estats Units, per posar dos exemples ben coneguts. Cada any hi moren centenars de persones. I tanmateix, les persones que emigren per aquestes vies són una molt petita part del volum total de moviments que es produeixen actualment del sud cap al nord. El 90% de les persones que entren il·legalment a l’Estat espanyol ho fan a través dels aeroports.

Les notícies, en canvi, creen la imatge contrària, alhora que contribueixen a preservar una falsa imatge dels immigrants subsaharians com uns pàries endèmics. La realitat de l’emigració africana té una altra cara, molt més transcendent per al futur del continent i molt menys coneguda. El continent africà pateix una creixent fuga de cervells, o dit en llenguatge periodístic, una allau massiva de fuga de cervells. Es diu que hi ha més africans científics i enginyers als Estats Units que no pas en tot el continent africà. Una imatge que pot il·lustrar aquesta situació és que Níger, el país amb un índex de desenvolupament humà més baix del planeta, té uns 21.000 metges exercint als Estats Units.

Hi ha nombroses causes que porten aquests professionals científics a marxar del seu país: la inseguretat laboral, les dificultats per cobrar un salari amb regularitat (fins i tot per als funcionaris), els conflictes, la persecució que pateixen per part de règims dictatorials, la necessitat d’aportar recursos a la família, la manca d’oportunitats de progressar professionalment, etc. Les restriccions frontereres només agreugen la situació personal d’aquells que emprenen el camí per invertir els seus coneixements i el seu esforç a les economies riques. Però no solucionen pas les causes d’aquesta emigració, ni tampoc ajuden a fer que esdevingui una oportunitat per al desenvolupament. Cal pensar que només els nigerians i els ghanesos arriben a enviar un bilió de dòlars americans cada any als seus familiars. Però en una situació de més llibertat de circulació de les persones, aquests milions es podrien convertir en la base per al retorn dels professionals als seus països d’origen, que recuperarien un capital humà i social imprescindible per al seu futur.

Per tant, no és que s’estigui frenant constantment una allau humana que assetja Europa, sinó que els Estats impedeixen l’entrada de determinades persones per raons polítiques, com ara el fet de procedir de països amb els quals no hi ha cooperació en aquesta matèria, o simplement no corresponen prou al model de l’immigrant desitjable.

(...)

Marta Rovira, sociòloga La immigració africana

AVUI, 6 d’octubre de 2005, p. 28

L’anàlisi antropològica es pot relacionar amb tot de conceptes estudiats al llarg del curs; i de manera especial amb conceptes com ara capitalisme, modernitat, Estat-nació, lliure mercat, llibertats individuals, colonialisme, etc. Pel que fa a un possible paper de mediació, cal situar d’entrada les



dues posicions enfrontades, que el text manifesta, de l’emigrant i de la societat d’acollida; i explicar les possibilitats d’aproximació i d’actuació en àmbits diversos: humanitari i assistencial, idiomàtic, d’allotjament, laboral, educatiu...

21/01/06

Valor de cada pregunta:

• Preguntes relatives a conceptes de la matèria: 40% de la nota;

• Desenvolupament d’un tema de tipus teòric: 30% de la nota;

• Comentari en clau antropològica d’un article periodístic: 30% de la nota.

De les 5 preguntes relatives al desenvolupament teòric dels conceptes de la matèria, sols cal contestar-ne 4. Les respostes com a màxim hauran de tenir quinze línies.

El desenvolupament d'un tema de tipus teòric no pot ser superior a tres planes d'extensió (una pàgina són dues planes)

El comentari en clau antropològica d’un article periodístic no pot ser superior a dues planes d'extensió (una pàgina són dues planes)


1. Elman Service va elaborar una tipologia evolucionista basada en tres nivells d’ integració. Enumera’ls i explica les seves principals característiques.

Mòdul 2 pags 23-25

2. Explica que s’entén en antropologia per tipus de filiació i descriu els quatre grans grups de filiació unilineal.

Mòdul 2 pgs. 36-37

3. Descriu les tres formes de distribució d’acord a Karl Polany.

Mòdul 2 pags. 50-51

4. Explica breument les diferents interpretacions que la antropologia ha donat a la funció de la religió.

Mòdul 2 pgs-60-62

5. Quines son les diferents subdisciplines de la antropologia? Descriu els seus mètodes i els camps d’ estudi específic.

Mòdul 1 pags 10-13

II. Tema a desenvolupar:

L’ ajuntament de la població on vius te una gran sensibilitat vers les diferents cultures que conviuen en la ciutat i esta preparant un cicle de festivitats per mostrar la riquesa multicultural dels habitants. Imaginat que t’han trucat per que avalues com antropòleg-a el projecte de festivals del any vinent. Descriu quina seria la teva tasca, que metodologia faries servir per conèixer les diferents cultures i quins problemes creus que trobaries tenint en conte lo que has llegit en els mòduls sobre globalització, tradició i modernitat.

Aquesta pregunta estaria basada en la part de camp i mètode de la antropologia: etnografia, treball de camp. I també el Mòdul 3 especialment la discussió del apartat 4.2.

III. Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic que et posem a continuació:

Un ciberespacio público MANUEL DELGADO

BABELIA - 18-01-2003

Debe ser cierto que al antropólogo le caracteriza una cierta obsesión por descubrir lo que de viejo oculta lo que se anuncia como nuevo. Tenemos aquí una prueba más de ello: un libro sobre las implicaciones sociales y culturales de las "nuevas tecnologías", tantas veces presentadas como fuentes de una mutación en las costumbres o como una verdadera revolución cognitiva, pero vistas en este caso como una variante más de una condición social humana que, siempre y en todos los sitios, tiende a repetir estilos y esquemas. Se trata de Género chat, de Joan Mayans, premio de investigación de la Fundación Epson que Gedisa brinda como la primera entrega de una línea dedicada a temas de cibercultura. Al mismo tiempo, aparece en catalán otra obra de Mayans sobre el mismo tema: Sota un silenci amb mil orelles, publicado por la Universitat de les Illes Balears y que también ha merecido el premio de investigación Nadal Batlle i Nicolau de esa universidad.

El asunto sobre el que versa



el trabajo de este joven antropólogo es el de los chats como ámbitos de sociabilidad basados en una tecnología de nuevo cuño, pero en los que es posible encontrar lógicas de consenso ya conocidas por las ciencias sociales. En particular, por la naturaleza fractal y discontinua de los encuentros y por el papel que en ellos juega la apariencia y la puesta en escena del propio yo, bien podría considerarse que nos hallamos ante una forma de espacio público generado por máquinas, al que resultan aplicables apreciaciones teóricas y metodológicas postuladas desde los tiempos de la Escuela de Chicago por los estudiosos de la vida urbana contemporánea, precisamente fundada, como sucede en el universo chat, en copresencias fluctuantes y provisionales. La virtud de esta aportación es que, por un lado, nos propone técnicas de investigación en ciencias sociales adaptadas a esos espacios fantasmáticos que son las redes de conversadores internaúticos, en concreto los IRC o Internet Relay Chat españoles. Más allá, tenemos una apuesta por rescatar el ciberespacio de las interpretaciones melodramáticas y espectaculares, por devolverlo a esa idea kantiana de espacio no como algo que está ahí, esperando ser usado, sino como lo que no es sino pura posibilidad de juntar, escenario que existe sólo y en tanto alguien se apropia de él y, con otros, lo practica. En una palabra, he aquí un excelente trabajo sobre lo nuevo y lo viejo en las actuales sociedades digitales, una rigurosa y apasionante indagación antropológica sobre el ciberespacio como nuevo ámbito para no tan nuevas modalidades de intercambio y acción social. Desde ahora, una insustituible aproximación a la cibersociedad.

JUNY 06

MISSATGE DEL CONSULTOR

Pel que fa a l’examen final, tal com s'indica al Pla Docent, tindrà una durada de dues hores ,en cap moment es podrà utilitzar material de consulta durant la seva realització, i constarà de tres parts dividides en :

1. Desenvolupament d'alguns conceptes del temari. Aquesta part constituirà el 40% de la nota.

2. Desenvolupament d'un tema de tipus teòric. Aquesta part constituirà el 30% de la nota.

3. Comentari en clau antropològica d'un article de premsa. Aquesta part constituirà el 30% restant de la nota. La primera part de l'examen serà clarament conceptual, sobre definicions de conceptes estudiats. Es tractarà de cinc preguntes de les quals sols caldrà que en respongueu quatre. Les respostes com a màxim hauran de tenir quinze línies. Les preguntes d'aquest apartat seran del tipus:

- " Descriu breument les tasques dels etnògrafs i normes del mètode etnogràfic segons Malinowski i la revolució etnogràfica"

- "Explica breument el sentit antropològic de les nocions següents : "grups d'edat", "manà", "estratègies matrimonials" La segona part de l’examen us proposarà el desenvolupament d'un tema dels vistos en el temari, en un espai no superior a les tres planes d'extensió (considerant que una pàgina són dues planes). La tercera part de l’examen seguirà el traçat de la tercera de les PACS, l'anàlisi antropològic d'un article periodístic. En ella a mode de síntesi haurem de lligar idees, evidenciant que hem sabut incorporar al nostre propi discurs les aportacions conceptuals treballades en l'assignatura.

Per poder preparar l'examen cal treballar, òbviament, la monografia de la nostra assignatura. També cal mirar detingudament totes les GES de cada un dels mòduls que teniu penjats en el calendari de l’aula.

26/06/07

1. El mètode etnogràfic segons Malinowski

2. Tipologia de Marvin Harris (infrastructura...)

3. Relació segons Waber entre l'esperit capitalista i la ètica protestant

4. Causes del xoc de civilitzacions segons Huntington

5. La visió del govern, la ciència, l'art, l'economia... en l’Europa moderna

(D'aquestes preguntes n'havies de fer 4)

6. El tema era sobre els grups de filiació: fer un esquema dels apartats i desenvolupar-ne un d'ells.

7. El comentari de text era sobre el dia de la dona i el feminisme.

LES PREGUNTES NO SÓN TEXTUALS, NO RECORDO L'ANUNCIAT, NOMÉS LA TEMÀTICA

21/06/08

1. Contestar 4 de 5 preguntes del tipus:

- Harris: definir els 3 components universals

- Els 3 tipus de distribució (reciprocitat, redistribució, intercanvi mercats)



- Individualisme: definir dignitat, autonomia i un altre concepte que ara mateix no recordo

2. Imagina't que ets un antropòleg i que has de preparar un festival / mostra de cultures a la teva ciutat. Explica quina és la teva tasca, com ho faries, etc.

3. Comentar article sobre una exposició on s'ajunten diferents creences religioses.

13/06/09

Preguntes relatives al desenvolupament teòric dels conceptes de la matèria.

1. Quines són, segons William Havilland (i per la majoria d’antropòlegs nord-americans) les principals característiques del concepte de cultura?

Molts dels manuals introductoris nord-americans, en referir-se a la cultura, destaquen les següents caractarístiques:

a) La cultura és compartida: la cultura és alló que fa que un individu formi part d’una societat, és a dir, en una societat tots els individus comparteixen una cultura comuna i això fa que es puguin entendre i preveure els comportaments dels altres membres de la societat.

b) La cultura s’aprèn: la cultura és la nostra herència social i s’adquireix a mesura que l’individu creix en una societat determinada.

c) La cultura és simbòlica: el comportament humà és el resulat de la utilització dels símbols. Per símbol entenem allò verbal o no verbal que representa alguna cosa més. Els símbols, i particularment el llenguatge, faciliten l’aprenentatge i la transmissió de la cultura.

d) La cultura és integrada: Qualsevol aspecte de la cultura no pot se entès sense fer referència als altres trets que la conformen. Cal tenir en compte que els canvis en una part de la cultura provocaran normalment canvis arreu del sistema.

2. Gerhard Lenski (1966) és l’autor d’una de les primeres grans síntesis modernes basades en el mode de subsistència. Enumera i explica breument els diferents estadis evolutius que aquest autor defineix en el seu esquema evolucionista.

Lenski, en el seu esquema evolutiu, realitza la següent classificació de les societats:

1) Caça-recol·lecció: societats amb una exclusiva dependència de l’energia muscular, poca població, nomadisme o seminomadisme, poques possessions. El poder i el prestigi són en gran part una funció d’experiències i habilitats personals. Entre els trets variables hi ha els següents: l’amnient físic, el sistema de creences i el parentiu.

2) Horticultura: es poden distingir els dos tipus d’horticultura següents:

a. Horticultura simple: es caracteritza principalment per l’ús del bastó de cavar, més dúna comunitat, poblacions entre 100 i 3.000 habitants, producció especialitzada, societats secretes, actes de guerra, nomadisme limitat. L’estatus és degut tant a les qualitats personals com al càrrec.

b. Horticultura avançada: que es caracteritza principalment per l’aixada de metall, el cacicat, l’aparició de l’estat i la urbanització.

3) Societats agràries: societats amb avenços substantius en ecnologia productiva i militar, urbanisme, increment del volum del comerç, guerra, economia monetària, religió estretament lligada a l’estat, creixement del poder de l’estat i de la mida del territori, control ampli de poblacions i classes.

4) Societats industrials: noves fonts d’energia, diversificació de primeres matèries, increment en la mida i la complexitat. L’aparició d’estats nacionals moderns i independents marcà la primera inversió significactiva en la tendència evolutiva vers una desigualtat més gran.

3. Quines són les raons que, segons Huntington, fan probable un xoc de civilizacions?

Respecte a les raons que fan probable un xoc de civilitzacions, Huntington suggereix el següent:

a) Les diferències entre civilitzacions són molt més bàsiques i persistents que les diferències econòmiques o ideològiques. Històricament s’han donat un bon nombre d’encontres violents entre civilitzacions.

b) La globalització i la migració mundial incrementen la interacció entre les persones de civilitzacions diferents, i això fa que els xocs entre civilitzacions siguin més probables.

c) La modernització afebleix l’estat nació, però la modernització no va seguida de la secularització; ben al contrari, hi ha una reactivació dels principis religiosos. La religió ofereix una base per a la identitat que uneix civilitzacions.

d) L’occidentalització recula entre les civilitzacions no occidentals i al seu lloc hi ha un retorn a les “arrels tradicionals”.

e) Les identitats culturals són molt més resistents i exclusives que les econòmiques o les ideològiques.



f) El regionalisme econòmic tomba per bé i reïx particularment quen té arrels en una civilització comuna; també tendeix a reforçar la consciència de civilització.

4. Explica breument l’expressió Revolució Industrial i cita les innovacions tecnològiques més importants que aquesta revolució va comportar.

L’expressió revolució industrial fa referència al moment inicial del pas brusc d’una economia agrària i artesanal a una altra de dominada per la indústria i la manufactura feta amb màquines.

La revolució industrial va comportar una sèrie d’innovacions tecnològiques:

1) Les habilitats humanes van ser substituïdes per aparells mecànics (màquines).

2) La força humana i l’animal van ser substituïdes per força inanimada, sobretot pel vapor.

3) Hi va haver una gran millora en l’obtenció i la manera de reballar les primeres matèries, principalment en el camp de la indústria metal·lúrgica i la química.

4) Es va passar de l’artesania a la manufactura.

5. Quines dues grans categories de rituals identifiquen els antropòlegs? Enumera i defineix cada una d'aquestes categories.

Els antropòlegs identifiquen dues grans categories de rituals: els ritus de passatge i els ritus d’intensificació.

1) Ritus de passatge: ritus que ajuden a l’individu a passar les grans crisis vitals: naixement, pubertat, matrimoni, paternitat/maternitat, vellesa, mort. Arnold van Gennep distingeix tres fases diferents: separació, trànsit i agregació.

2) Ritus d’intensificació: corresponen a situacions de crisi en la vida de la societat en general. El propòsit d’aquest ritus és reforçar o impulsar cert procés natural que és essencial per a la supervivència de la societat (per exemple: l’amenaça d’un exèrcit enemic).

Tema a desenvolupar.

Imagina’t que t’han proposat de fer una xerrada sobre els diversos sistemes d’organització econòmica ( els sistemes econòmics) que han caracteritzat els diferents grups humans. Explica com plantejaries la teva xerrada i quins serien els principals eixos i continguts de la teva reflexió sobre aquesta temàtica.

La resposta a aquesta pregunta ha d’incloure els següents aspectes:

- Principals perspectives antropològiques sobre els diferents sistemes econòmics: l’enfocament formalista i l’enfocament substantivista.

- L’àmbit econòmic de la producció: recursos, tecnologia, organització del treball (la divisió del treball i la unitat de producció).

- L’àmbit econòmic de la distribució: reciprocitat (generalitzada, equilibrada i negativa), la redistribució i l’intercanvi de mercat.

- Els diferents modes de subsistència que han caracteritzat la història de la humanitat:

societats caçadores recol·lectores

societats horticultores

societats pastorals

societats agràries

societats industrials

Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic que et posem a continuació:

Reflexiona sobre el contingut d’aquest article publicat al diari El País, el 25/05/2008, incorporant els coneixements del mòdul didàctic 4 de la nostra assignatura: La modernitat i el problema de l’individualisme: una perspectiva comparativa. El abad Soler apuesta por una ética compartida en un mundo global

EL PAÍS - Barcelona - 25/05/2008

Josep Maria Soler i Canals, abad de Montserrat, alertó el viernes sobre la necesidad de que el mundo globalizado se

dote de un sentimiento de comunidad basado en un compromiso moral compartido que impida la deriva hacia un

peligroso "sálvese quien pueda" individual. "En un mundo cada vez más interdependiente, la falta de solidaridad puede

resultar suicida". Estas reflexiones sobre la urgencia planetaria de una ética compartida las hizo en el marco del foro

que organizan la Fundació Pere Tarrés y EL PAÍS.

Soler i Casals sostuvo la necesidad de esta ética compartida, aunque no ocultó las dificultades para su construcción.

"Una regla de conducta es moral, se puede universalizar sin contradicción", dijo y como ejemplo acudió al consejo



bíblico: "No hagas a los demás lo que no quieras que te hagan". Asimismo citó la Declaración de Derechos Humanos

como un referente. Tras advertir que la "voz moral se ha de proponer, no imponer, para que prospere", admitió que

instancias como el Estado, la sociedad civil o el individuo no bastan en una sociedad globalizada y apostó por la

comunidad como eje de una nueva vertebración social. "Es preciso encontrar el camino para construir libre y

voluntaria, democráticamente, un orden social basado en compromisos morales". Para Soler, la idea de comunidad,

entendida como grupo social con vínculos comunes, abre nuevas perspectivas porque la comunidad pretende concebir

la vertebración de la sociedad basándose en compromisos morales voluntarios.Aunque admitió que en una sociedad

libre el dilema entre individualismo y colectivismo se resuelve a favor del individualismo, matizó que éste es necesario

pero insuficiente.Soler defendió que la educación moral necesita un nuevo lenguaje más allá de los sermones. "La

virtud, entendida como sabiduría moral, discernimiento entre valores perdurables y fútiles, no se propaga

teóricamente, sino a través de la repetición de conductas virtuosas". Soler admitió que el relativismo moral imperante

dificulta una ética planetaria y contrapuso al "egoísmo internacional" un concepto de la sociedad que vaya más allá del

simple bienestar económico.Para el conferenciante, en el debate para la fijación de estos valores éticos comunes no es

necesario prescindir de las propias convicciones. "El respeto a la diferencia", dijo, "no está reñido con una ética global

que permita la legítima diversidad, tanto colectiva como individual". Soler defendió la necesidad de construir

conjuntamente, de manera libre y voluntaria, democrática, un orden social basado en compromisos morales que se

reflejen en las conductas individuales y sociales.

20/06/09


1. Explica breument en què consisteix el particularisme històric, quin és el seu principal representant i quina ha estat la seva importància en el desenvolupament de la disciplina.

L’enfocament adoptat per Franz Boas i els seus deixebles es coneix habitualment com a particularisme històric, perquè aquests antropòlegs pensaven que la millor manera d’explicar un fet cultural era trobar-ne els antecedents històrics. Per l’èmfasi que posa en els aspectes culturals, la disciplina és coneguda als Estats Units com a antropologia cultural.

El patriarca de l’antropologia nord-americana, l’alemany Franz Boas, va obrir el camí al treball de camp, desafià l’evolucionisme i va afirmar la importància de l’estudi de les cultures individuals. Els antropòlegs americans més importants de la primera meitat d’aquest segle van ser boasians; la llista inclou noms com Alfred Kroeber, Robert Lowie, Margaret Mead, Ruth Benedict i molts altres.

2. Explica de forma esquemàtica quines són les principals funcions de la religió.

1) La religió com a explicació

La religió dóna resposta a qüestions existencials importants sobre els orígens de l’univers, de la humanitat, i també a assumptes relacionats amb el significat de la vida i la mort.

2) La religió com a consol

En èpoques de crisi, i quan advenen el dolor i la desil·lusió, la religió pot ser una font de consol. En aquest sentit, la religió pot ajudar psicològicament l’individu a adaptar-se a la societat.

3) La religió com a adaptació

Moltes religions contenen informació important sobre el medi ambient i incorporen certes obligacions morals que poden ser beneficioses per a la supervivència d’un poble determinat.

4) La religió com a estatut

Sovint es dóna el cas que es justifiquen les institucions humanes fent referència a mites religiosos. Les institucions humanes tenen més suport quan són una part integral del projecte de l’univers i s’emparen en éssers sobrenaturals.

5) La religió com una font de solidaritat social

Mitjançant la participació en els rituals religiosos, s’encoratja els individus a acceptar els valors i els imperatius morals del grup.

3. Com definiries la noció terminologia de parentiu i quins tipus de terminologies recordes.

G.P. Murdock va mostrar, en l’obra ja clàssica Social Structure (1949), la complexitat de les terminologies de parentiu, és a dir, del sistema de termes pel qual els membres d’un grup de parentiu es designen normalment entre si, i que denota la seva relació. Murdock va assenyalar que sobre una base purament genètica qualsevol persona té hipotèticament 7 tipus de parents primaris: pare, mare, germans, germanes, cònjuge, filles i fills. Si passem al parentiu secundari, el nombre de tipus ascendeix a 33 i, si observem el parentiu terciari, la xifra és de 151.

Per sobre del nivell terciari el nombre de tipus és enorme.



Es fan servir determinats criteris per a emfatitzar o ignorar les possibles distincions entre persones. Els principis més importants són generació, sexe, afinitat i col·lateralitat, seguits dels de bifurcació, polaritat, edat relativa, sexe de la persona que parla i mort.

De l’aplicació dels principis esmentats obtenim sis sistemes de terminologia de parentiu, els quals ens permeten explicar la variació empírica mundial de sistemes individuals:

1) Sistema esquimal.

2) Sistema hawaià.

3) Sistema iroquès.

4) Sistema crow.

5) Sistema omaha.

6) Sistema sudanès.

4. Mira de fer una descripció del que s’entén per Potlatch posant-lo en relació amb els sistemes econòmics mundials.

Els indis de la costa nord-oest d’Amèrica, des del sud d’Alaska fins a l’estat de Washington, formen part d’una àrea cultural caracteritzada, entre altres coses, per la presència d’una institució multifuncional anomenada potlatch. A primera vista el potlatch és una festa en què es donen o destrueixen una sèrie de coses: des de menjar fins a flassades. Aquest comportament proporciona prestigi a la persona, generalment un cacic, que inicia el potlatch i obliga altres cacics a continuar el cicle.

Els kwakiutl de Vancouver i els seus voltants potser són el grup més conegut de les poblacions que practiquen el potlatch.

Estudiats per Franz Boas, la seva institució va atraure l’atenció teòrica de Ruth Benedict i de Marcel Maus, entre altres. Benedict ha estat l’autora que més ha contribuït a presentar l’estil de vida dels kwakiutl com el d’una societat obsessionada per una competició desesperada i fins i tot agònica, en la qual el que està en joc és l’augment megalomaníac d’estatus i prestigi. Si acceptem com a etnogràficament correcta l’existència d’instàncies de potlatch extremament competitives i fins i tot destructives, cal preguntar-se fins a quin punt aquest tipus de potlatch és una institució autòctona o, més aviat, el resultat del contacte amb els europeus a partir del final del segle XVIII

Segons Eric Wolf (1982), l’efecte de la presència europea va incidir en el potlatch, i va fer-lo més competitiu i agònic fins al punt que, cap al final del segle, podien entrar en joc milers de flassades o altres objectes quan un cacic en desafiava un altre. L’arribada d’armes de foc a aquesta àrea cultural va incrementar també la guerra entre els diferents grups: territori, esclaus i prestigi estaven en joc.

5. Defineix de forma sintètica els trets principals de la categoria de persona segons Marcel Mauss.

En el seu assaig “A category of the human mind: the notion of the person; the notion of the self”, Marcel Mauss pren la categoria persona de societats primitives (principalment indis americans) passant per les civilitzacions índies i xineses cap a l’antiga Roma, i finalment al cristianisme. És una proesa històrica i comparativa si tenim en compte que el que va escriure va ser solament un assaig de mida regular.

Tot i que no comença amb la definició del terme persona, tanmateix delimita el seu camp d’estudi referint-se exclusivament a les àrees de la llei i la moralitat, és a dir, el sistema institucional. El seu assaig examina el concepte de l’individu expressat pel sistema de valor d’una societat, però, de manera explícita, omet altres concepcions de la persona, ja sigui des d’una perspectiva psicològica o una perspectiva biològica.

Tema a desenvolupar.

Imagina’t que t’han proposat una recerca com a antropòleg en una escola pública, que doni compte de l’heterogeneïtat ètnica de la mateixa. Descriu quina metodologia faries servir per conèixer la realitat de l’escola, basant-te en el que has llegit en els mòduls sobre la metodologia etnogràfica

La resposta a aquesta pregunta ha d’incloure els aspectes del mòdul didàctic 1: El camp i el mètode de l’Antropologia

Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic que et posem a continuació:

Reflexiona sobre el contingut d’aquest article publicat al diari El País, el 08/01/2009.

Lévi-Strauss y el lugar de la antropología

MANUEL DELGADO 08/01/2009 Pocas serán las instancias culturales y académicas de todo el mundo que no estén celebrando de algún

modo estos días el centésimo cumpleaños de Claude Lévi-Strauss, sin duda uno de los autores más

influyentes del siglo XX. Todas las ciencias sociales, la crítica literaria, el psicoanálisis, la lingüística,

la historia, la filosofía..., llevan medio siglo dialogando con él, incluso contra él, sin que ninguna haya



podido sortear su ascendente. Sería vano intentar añadir desde estas páginas algo a lo ya dicho por

tantos y en tantos sitios. Cientos de libros, artículos, monográficos, exposiciones, programas y ciclos

especiales, en decenas de idiomas, lo están haciendo o lo harán mejor que lo que se intentaría aquí.

Un rasgo merece, no obstante, ser destacado: el autor de Tristes trópicos y El pensamiento salvaje no

es propiamente un pensador o un intelectual, aunque haya sido reconocido como tal. Claude Lévi-

Strauss es, sobre todo, un antropólogo.

He ahí un elemento de la personalidad del ahora homenajeado en el que merece la pena detenerse. Lo

que Lévi-Strauss nos ha transmitido es un conocimiento que no es sólo resultado de una honda

reflexión sobre el vivir juntos humano, sino de los testimonios que una determinada ciencia social ha

podido establecer acerca de hombres y mujeres concretas, cuya vida concreta -en tiempos y lugares no

menos concretos- otros hombres y mujeres fueron a conocer de cerca. Seres humanos estudiando

seres humanos, conociendo y dándose a conocer, recolectando tecnologías y sabidurías ajenas y

lejanas, aprendiendo de gentes que siempre sabían más que quienes les estudiaban. Una disciplina -la

antropología- que nació y existió para que pudiéramos instalar nuestra sociedad entre todas las

demás sociedades y elaborásemos, con el conjunto producido, algo parecido a una cartografía de la

condición humana en toda su amplitud.

Pero si Lévi-Strauss ha podido enseñarnos tanto y marcar nuestra época es porque pudo desempeñar

su tarea como investigador y como docente en un contexto en el que la ciencia que ejercía merecía un

reconocimiento, en una sociedad para la que la antropología era importante y que escuchaba lo que se

le decía desde ella. Ése ha sido el caso francés y el de su área de influencia cultural, como lo ha sido el

de la mayoría de países anglosajones, con el Reino Unido o los Estados Unidos a la cabeza. Otra cosa

es lo que vaya a ser en el futuro -y de ello hablan las protestas estudiantiles "anti Bolonia" de estos

días en toda Europa- de aquellas áreas académicas que no se demuestren lo bastante rentables o

serviles. Pero, al menos hasta ahora, la antropología ha estado ahí, en esos países y en otros, viendo

atendida públicamente su forma de dar con las cosas humanas, mirándolas de cerca y comparándolas

entre sí.

Por desgracia, ese no es el caso de la antropología española. Una disciplina que había nacido en el

último cuarto del siglo XIX se incorporaba con ánimo crítico al ámbito universitario español a

principios de la década de los años 70 del siglo pasado, pero ha permanecido encapsulada en él hasta

ahora. A pesar de la proyección internacional de algunos de sus exponentes -Julio Caro Baroja,

Carmelo Lisón Tolosana, Claudi Esteva Fabregat-, miles de estudiantes y licenciados en antropología

no pueden desarrollar plenamente lo que son o van a ser: antropólogos. Por ello, en un momento en

que se abre la perspectiva feliz de un grado de Antropología en algunas universidades españolas, se

entiende la preocupación de esas mismas universidades para que la disciplina que enseñan logre

trascender su actual acuartelamiento académico. Es en esa dirección que todas ellas trabajan en

orden a la creación de un colegio profesional que regule la práctica de una profesión tan necesaria

como inexistente, en la medida en que sus miles de licenciados actuales y quienes obtengan la nueva

titulación se van a ver obligados a aplicar lo que han aprendido bajo todo tipo de denominaciones

profesionales, que, salvo pocas excepciones, podrán ser de cualquier cosa menos la de antropólogos.

Y lo que sorprende es que esa invisibilidad forzada de los antropólogos españoles en tanto que tales

contrastes con la pertinencia y hasta con la urgencia de una mirada como la suya para observar y

entender cuestiones centrales para los tiempos que corren. La antropología almacena décadas de

trabajo en áreas como la de la vivencia de la enfermedad y de la muerte o la de los estilos que adoptan

los diferentes grupos de edad -jóvenes, ancianos...-, siempre desde una perspectiva que recoge su

variabilidad histórica y cultural. Los antropólogos han advertido hasta qué punto los objetos son

fundamentales para entender la cultura que los ha creado y usado, por lo que tienen un papel que

jugar en la protección y la divulgación del patrimonio cultural, defendiendo lo que de él se mantenga

vivo y custodiando y haciendo accesible su pasado en museos. Su preocupación por la práctica y la

concepción del espacio convierte en fundamental la perspectiva que les es propia en temáticas

territoriales, tanto rurales como urbanas, en contextos en los que las grandes dinámicas de

transformación no suelen tener en cuenta el precio social a pagar. La comprensión del sentido que los

seres humanos otorgan al medio que los rodea y a sí mismos dentro de él, hace de los antropólogos

interlocutores necesarios en los debates medioambientales y ecológicos.

Una experiencia abundante en el campo del estudio de los mitos y los símbolos rituales le permite al

antropólogo detectar qué funciones y a qué demandas satisfacen las prácticas religiosas vigentes en

nuestra sociedad, tanto las tradicionales como otras que hasta hace poco podrían habernos resultado

exóticas. El mercado y los hábitos de consumo no son ajenos al conocimiento que los antropólogos



tienen de la dimensión económica de la vida social y ni siquiera las recién nacidas tecnologías de la

comunicación se escapan a la competencia que han demostrado a la hora de estudiar los lenguajes

humanos. Tanto la diversificación creciente que conoce la institución familiar como el aumento de los

contactos entre formas de ser y de estar derivados de los flujos migratorios o del turismo deberían

hacer idónea una visión como la suya, especialmente entrenada para encarar la heterogeneidad. No se

olvide que la antropología ha sido estratégica en orden a desautorizar todos los argumentos que han

intentado mostrar como "natural" la desigualdad humana y continúa siendo fuente de recursos

teóricos contra las nuevas y las viejas formas de racismo, xenofobia y sexismo.

La antropología se antoja ahora más que nunca útil en orden a entender las lógicas y las dinámicas

que organizan nuestro presente, reconociendo en él cambios constantes, pero también repeticiones e

inercias. Ese es su trabajo: ver de qué están hechas la diversidad y la complejidad sociales y

mostrarlas no, como se pretende, en tanto que motivos de alarma, sino al contrario: como la materia

primera de que se nutre la capacidad de las sociedades humanas para mejorarse a sí mismas.

Esa es la virtud fundamental de Claude Lévi-Strauss. Mirar como mira un antropólogo, contemplando

lo remoto como ordinario y sorprendiéndose ante lo cotidiano, ejerciendo un oficio en el que la

competencia y la versatilidad explicativas nunca han ido separadas de una fuerte dimensión ética,

preocupada por pensar y dar a pensar el valor de la pluralidad humana y la necesidad de defenderla.

Celebrar la vida de Lévi-Strauss es celebrar su vida de antropólogo. Pero se hace el elogio del sabio,

sin hacer lo propio con la naturaleza misma de su saber, su fuente y su sentido. Al tiempo que

multiplican las alabanzas al maestro, bien estaría que se reconociera el esfuerzo y la singularidad de

quienes han decidido seguir su camino.

25/06/09


1. Elman Service va elaborar una tipologia evolucionista basada en tres nivells d’ integració. Enumera’ls i explica les seves principals característiques.

Modul 2 pag. 24

1. Banda: unitats caçadores recolectores, petites i patrilineals, importancia densitat poblacio, divisio del treball en genere

Grup de nivell familiar (banda) unitats caçadores-recolectores, patrilineals i exogàmiques, familia grup de subsistència primari, baixa densistat població, divisió sexual de treball, no hi ha territorialitat, si augmenta densitat població es fan campaments més permanents.

2. Grup local (tribu) integració diverses famílies extenses fins a 300 persones, diverses families viuen aplegades. Importància del la edat en relació al poder, associacions pantribals i relacions de xarxes regionals. Caça, recolecció tambe horticulutru

3. Cacicats: Cacicats integren un nombre de comunitats en una regió, especialització económica, excedent econòmic, economia redistributiva, llinatges jerarquitzats, funció centralitzadora del cap polític

4. Els estats: tenen classes socials, especialització. Més grans que els cacicats, tenen burocràcia i exercit, magistratura i relgió estatal

2. Cita i explica breument les diferents teories sobre el tabú de l’incest.

Modul 2 pag 41

a) Manca d’interes sexual entre parents que han crescut plegats

b) Explicacions biológiques: posen emfasi en els efectes negatius de l’endogamia. Encara que societats primitives no tenien el coneixement de genètica.

c) Levi-Strauss i la idea de la exogamia com a forma d’establir cooperació entre famílies.

3. Quines só per Josep Llobera les manies i febleses de l’antropologia?.

Pag 31 Modul 1

La polititzacio de l’antropologia, relativisme versus propostes científiques , tres febleses

1. Antropologia postmodernista: vs. Intent d’explicar res de manera precisa, documentada i avaluable, la recerca de significacions es valora mes que l ‘objetctivisme. Obsessió hermenéutica

2. Antropologia tercermundista: no existeix una veritat objetciva per explicar l’altre, les veritats son locals i están explicades des de la perspectiva de diferents cultures del tercer mon. Exemple de la polémica Sahlins- Obeyesereke. Edward Said i el concepte d’orientalisme



3. Antropologia feminista radical: proposa que les divisions socials fonamentals en el sexe, la raça i la classe no son naturals sino basades en desigualtat de poder. Aquesta deu ser la tasca principal de l’antropologia

4. Explica que s’entén en antropologia per tipus de filiació i descriu els quatre grans grups de filiació unilineal.

(p. 38 modul 1)

a) Llinatge: grup de parents consanguinis que poden traçar la seva genealogia mitjançant un avantpassat comú. Només s’ estenen al llarg d’ unes quantes generacions. Son grups corporatius, es a dir tenen una existència perpetua i mantenen les seves propietats, organitzen la propietat.

b) Clan: es dona quan el nombre de membres del llinatge creix fins un punt critic que la fa ingovernable. No es corporatiu, normalment els seus membres no resideixen al mateix lloc. El clan te una funció ceremonial. Els simbols totémics identifiquen als membres d’un clan

c) Fratria: es dona a un nivell mes alt d’ integració i es basa en el reconeixement de la relació entre dos o més clans

d) Meitat (moiety): es dona quan una societat es divideix en dos grans grups de filiació unilinial, cada grup es considera una meitat. Normalment funcionen exogamicament

5. Descriu les tres formes de distribució d’acord a Karl Polany.

Modul 2 pag 50

1. Reciprocitat: individu o un grup ofereix recursos a un altre individu o grup amb la finalitatst de que les dues parts al final de que l’altre li tornara el valor amb una altra cosa. Es fa entre persones amb lligams i obligacions socials.

generalitzada : es dona un regal sense un retorn imediat o planificat. Es fa entre parents o amistats intimes.

equilibrada: existeix la expectativa de que es retornara el regal amb un valor similar en un periode de temps curt. TE lloc entre familars mes ditants

2. Redistribució: s’entreguen els recursos a una autoritat central que despres els distribueix entre els membres del grup

3. Intercanvi de mercat. Els recursos s’intercanvien d’acord a uns preus establerts segons la oferta i la demanda.

Tema a desenvolupar L’ ajuntament de la població on vius te una gran sensibilitat vers les diferents cultures que conviuen en la ciutat i esta preparant un cicle de festivitats per mostrar la riquesa multicultural dels habitants. Imaginat que t’han trucat per que avalues com antropòleg-a el projecte de festivals del any vinent. Descriu quina seria la teva tasca, que metodologia faries servir per conèixer les diferents cultures i quins problemes creus que trobaries tenint en conte lo que has llegit en els mòduls sobre globalització, tradició i modernitat.

Anàlisi en clau antropològica de l’article periodístic:

Busqueda dels “líders” comunitaris. Preparació d’ entrevistes.

Recerca bibliogràfica

Una part de la resposta ha d’incloure una discussió sobre el tema de nació i cultura

Fonaments Socials del Comportament Humà JUNY 03

Hi haurà un article de diari en PV i examen per emmarcar l'anàlisi. Aleshores hi haureu d'aplicar els conceptes que millor us serveixin per a treballar i realitzar un comentari.

JUNY 03

1. Després d’haver llegit la notícia dels materials de treball, defineix en l’espai designat (1 pàgina com a màxim) els conceptes treballats durant el curs que utilitzaràs pel comentari crític de la segona pregunta

2. Realitza un comentari crític sobre aquells aspectes que creguis més interessants a resaltar després d’una lectura de la notícia dels materials de treball. Posa per escrit les teves reflexions aplicant els conceptes que has definit en la pregunta 1. Tens una extensió màxima de tres pràgines.



14/01/06

Només s'han de respondre 3, a escollir:

• concepte d'identitat en la ciència postmoderna

• influencia de la sociologia i la filosofia de la ciència en la psicologia social actual

• dicotomia entre ordre social i conflicte social, es complementen???

• influencies historicosocials i teòriques sobre la sociologia

21/01/06

1. Davant els intents de crear una sociologia dicotòmica que se centra o bé en el fet social (societat sense individus) o bé en l’acció individual (individu sense societat), com podríem superar aquesta dicotomia individu-societat en una “sociologia de síntesi”?

2. Exposició de les principals característiques que defineixen el model dramatúrgic creat per E.Goffman.

3. Per què és tant important l’estudi del conflicte social dins del pensament sociològic? Podries citar les principals teories sobre conflicte social?

4. Reflexionar al voltant de la manera en que es redefineix la identitat en el context de la postmodernitat.

23/01/08

LITERAL !!! S'havia de triar 3 de les 4:

1. Quines són les diferències més importants entre les perspectives sociològiques de Weber i Durkheim. Exemplifica la teva resposta amb realitats socials que s'hagin treballat a l'assignatura.

2. Com es relacionen els conceptes d'ordre social o conflicte social. Escull un exemple de la teva vida quotidiana per justificar la resposta.

3. Com es defineix el concepte de mundialització. Creus que té alguna relació amb el rol dels Estats Units en el món actual?

4. La societat del coneixement qüestiona les premisses centrals de l'epistemologia clàssica. Des d'aquest context, explicitar quines són les principals aportacions que proposa la societat del coneixement en l'estudi d'una determinada realitat social.

17/01/09

LITERAL!!! Es tractava d'escollir 3 preguntes de les 4 proposades:

1. Quins creus que són els autors o perspectives teòriques que ofereixen formes de superar la dicotomia individu i societat? Escull la que més t’agradi i exemplifica-la amb alguna realitat social treballada en l’assignatura.

2. Quin és el paper de la família com a agent d’ordre social? Quin paper juga aquest en la teva vida quotidiana? Raona la resposta.

3. Quins creus que són els principals trets de la postmodernitat? Com es veuen reflectits aquestes característiques en la teva vida quotidiana?

4. Quines són les principals característiques de la ciència moderna en la recerca d’un mètode objectiu de la realitat?

Introducció a la Psicologia Social JUNY 02

L’examen constarà de 5 preguntes. El temps per a contestar-les serà de dues hores i l’extensió màxima per cada pregunta serà d’una cara (tot i que estan pensades per a ser contestades en mitja plana).

Les preguntes seran obertes i per tant es valorarà la comprensió dels conceptes de l’assignatura, la vostra capacitat de relacionar-los entre ells i la seva exemplificació, a través del següents criteris d’avaluació:

• El coneixement correcte dels conceptes i els enfocaments teòrics de l’assignatura.

• L’exemplificació adequada dels continguts teòrics

• L’argumentació de la resposta, és a dir la manera en què doneu raó del vostre coneixement i de la relació dels exemples amb els conceptes.

Per tal de superar amb èxit aquesta prova és necessari que tingueu especial cura de la claredat narrativa de la resposta. Una resposta que no deixi clara la idea que es vol exposar no permet que sigui avaluada.



MODEL EXEMPLE D’EXAMEN

1. Comenteu la relació individu–societat des de la PSP, la PSS i PSC. Quines similituds i diferències hi ha entre aquestes tres diferents perspectives?

La PSP considera que individu i societat són entitats separades i estudia com allò individual/psicològic influeix en allò social. Dins d'aquesta perspectiva trobaríem la psicoanàlisi, el socioconductisme i el sociocognitivisme, totes elles posant èmfasi en l'individu. L'aspecte social i l'aspecte psicològic són dues realitats o variables amb una relació d'exterioritat; es relacionen però no són exactament la mateixa cosa.

La PSS considera que individu i societat no es poden separar, l'individu es producte de les interaccions; en aquest cas allò social influeix en allò psicològic. Per tant, es posa l'èmfasi en la interacció entre allò social i allò individual. L'individu s'entén com un agent interpretatiu que produeix i reprodueix la seva realitat social mitjançant les seves interaccions quotidianes.

La diferència entre la PSP i la PSS és important: la PSP pren els fenòmens socials i els individus com a unitat d'anàlisi i estudia la conducta social i l'impacte d'estímuls socials en els processos psicològics. La PSS defineix la interacció entre els individus i la dimensió social que la caracteritza com a unitat del seu treball, i estudia, sobretot, les característiques de la vida col·lectiva i el seu impacte en la determinació social de les persones.

La PSC radicalitza la idea que allò psicològic i allò social no es pot separar ja que ambdues coses depenen del context històric, cultural... Es basa en l'interaccionisme simbòlic però accentua el paper constitutiu del llenguatge.

2. Desenvolupeu, exemplifiqueu i situeu dins la teoria corresponent la següent afirmació: “Les identitats, doncs, deixen de considerar-se la propietat privada dels individus, per passar a ser construccions socials, proscrites o prescrites, d’acord amb els interessos polítics de l’ordre”.

Aquesta afirmació es situa dins del punt de vista del construccionisme social i la resposta a aquesta pregunta s’hauria de centrar en els següents arguments:

No podem considerar la identitat com a quelcom que posseeix l’individu, ja que la identitat social i la identitat individual no són realitats separables, sinó que es constitueixen mútuament: i ho fan per mitjà d’allò social, cultural i ideològic que és inherent al llenguatge que fem servir quan narrem qualsevol aspecte relacionat amb el jo.

La identitat no és una cosa fixa i immutable, amb propietats que puguin transcendir els contextos culturals, geogràfics i temporals. No pot separar-se de la societat i de les circumstàncies on està definida, perquè aquestes són la condició que en fa possible la definició i l’ús social.

La consciència que tenim de nosaltres mateixos depèn directament del llenguatge (concepte de narrativa de si mateix). Tanmateix, les paraules i els conceptes que utilitzem tenen associades de forma intrínseca connotacions i valoracions socials que són fruit de la ideologia dominant, que poden ser positives o negatives però que difícilment són neutres. Així, aquests valors porten a afavorir unes identitats en detriment d’altres.

La definició i els continguts que són associats a les identitats de les persones en cada moment històric sempre compleixen una funció social i ideològica específiques. D’aquesta manera, cada època històrica construeix l’individu que més li convé. En aquest sentit, K. Gergen ha recorregut els darrers moments històrics i ha identificat diferents construccions de models d’identitat: self romàntic (S.XIX), self modern i self saturat.

El vostre exemple hauria de reflexar aquests arguments, és a dir relacionar un tret de la identitat amb un context sociohistòric (i una ideologia) concret.

3. Posicioneu-vos en la perspectiva discursiva, i comenteu quines són les característiques del concepte d’actitud des d’aquest punt de vista. Il·lustreu la vostra resposta amb un exemple.

Aquesta resposta hauria de deixar ben paleses les característiques del concepte d’actitud que proposa la perspectiva discursiva, com ara:

El fet de defensar les actituds des d’una dimensió interpersonal i no intrapersonal: les actituds seria quelcom que es donaria entre les persones i no pas dintre de les persones.

La importància del llenguatge i el seu caràcter actiu: les actituds ja no són quelcom que es trobaria dins de les persones, sinó que serien més aviat maneres de parlar que ens serveixen per interpretar el món que ens envolta. El llenguatge no és entès con a mirall de la realitat sinó com a discurs, el qual està situat històricament i no reflexa la realitat, sinó que la construeix en el mateix acte de la parla.

Valor ideològic del llenguatge: lligat al punt anterior, el discurs no és quelcom transparent que reflecteixi la realitat que ens envolta “tal com és”, sinó que té implícits valors ideològics; construïm la realitat i interpretem allò que ens envolta des d’una perspectiva que mai estarà absent d’aquests valors (recordeu els repertoris interpretatius que es donaven respecte el tema de la delinqüència a la segona activitat d’avaluació continuada).



La importància de la dimensió psicosocial de les actituds: aquestes són una mostra de la posició que ocupa una persona en el món social, dels grups als quals pertany.

La importància del context: les actituds sempre serien contingents, és a dir, emergeixen en el seu context particular i no preexisteixen a aquest; així mateix, i com ja hem dit, les actituds tenen també un caràcter eminentment relacional: el fet que es donin entre les persones implica que no posen en relació un exterior i un interior a la persona, tal com feien les perspectives més clàssiques.

També es valoraria el fet d’exposar quina explicació respecte a la qüestió de la consistència es fa des de la perspectiva discursiva; aquesta situa la consistència dins el nostre context socio-cultural i històric. Es podria relacionar aquesta resposta amb el mòdul 2, la identitat, ja que la concepció de self actual està relacionada i reforça aquesta idea de consistència.

L’exemple en aquest cas hauria de reflectir les característiques anteriors, i ser original: sempre seran més valorats exemples que no constin al mòdul o a l’avaluació continuada, ja que ajuden més a valorar la comprensió dels conceptes.

4. Penseu un exemple d’obediència que pugueu situar en la vostra vida quotidiana. Defenseu amb arguments que es tracta efectivament d’obediència i no pas d’algun altre fenomen d’influència.

En aquesta resposta trobar l’exemple no és tan important com saber justificar-lo. Els exemples són abundants en els ambients en què hi ha relacions jeràrquiques: pares a fills, de caps a treballadors, de mestres a nens i nenes, però també entre amics o grups d’afinitats, i per descomptat en la vida de parella, per què no? Per tal d’argumentar-la podíeu comentar la definició d’obediència així com les definicions dels diferents processos d’influència estudiats en el mòdul 4: normalització, conformitat i influència minoritària (aquestes definicions les podeu trobar concretades al glossari del mòdul). D’aquesta manera es podia anar distingint uns processos d’altres. Es podia també distingir de la comunicació persuasiva, que apareix al tercer mòdul.

Solucionari d’examen - 26/06/02

1ª Pregunta

La PSP considera que individu i societat són entitats separades i estudia com allò social modela allò individual / psicològic (que seria la base). Dins d'aquesta perspectiva trobaríem la psicoanàlisi, el socioconductisme i el sociocognitivisme, totes elles posant èmfasi en l'individu. L'aspecte social i l'aspecte psicològic són dues realitats o variables amb una relació d'exterioritat; es relacionen però no són exactament la mateixa cosa.

La PSS considera que individu i societat no es poden separar, l'individu es producte de les interaccions; en aquest cas allò social influeix en allò psicològic. Per tant, es posa l'èmfasi en la interacció entre allò social i allò individual. L'individu s'entén com un agent interpretatiu que produeix i reprodueix la seva realitat social mitjançant les seves interaccions quotidianes.

La diferència entre la PSP i la PSS és important: la PSP pren els fenòmens socials i els individus com a unitat d'anàlisi i estudia la conducta social i l'impacte d'estímuls socials en els processos psicològics. La PSS defineix la interacció entre els individus i la dimensió social que la caracteritza com a unitat del seu treball, i estudia, sobretot, les característiques de la vida col·lectiva i el seu impacte en la determinació social de les persones.

La PSC radicalitza la idea que allò psicològic i allò social no es pot separar ja que ambdues coses depenen del context històric, cultural... Es basa amb l'interaccionisme simbòlic però accentua el paper constitutiu del llenguatge.

Dins la PSP podem trobar el socioconductisme, l'orientació psicoanalítica, la Gestalt Theory i el sociocognitivisme. Dins la PSS podem trobar l'interaccionisme simbòlic i dins la PSC, el socioconstruccionisme.

2ª Pregunta

Aquesta resposta hauria de reflexar que, segons aquestes dues perspectives, el self o la identitat no és quelcom que preexisteix a les relacions i interaccions socials, sinó que sorgeix en el transcurs d’aquestes. Així, ens trobem davant d’una concepció relacional i emergent de la identitat.

Podem dir que la identitat és recíproca perquè respon en part a les respostes dels altres cap a un mateix i a les respostes d’un mateix cap a si, i, alhora, cap als altres. A partir de la imatge i mirades que els altres reflecteixen de nosaltres ens configurem una imatge de nosaltres mateixos. Així, mitjançant les interaccions que mantenim ens anem definint de manera recíproca.

Considerem alhora que la identitat és negociada ja que, tot i que utilitzem als altres com a mirall, no ens conformem totalment amb la imatge que se’ns retorna, sinó que la reajustem a la nostra manera de pensar-nos a nosaltres mateixos, que alhora repercuteix en la interacció amb els altres. Així, responem a les mirades dels altres fent reajustaments, modificacions o canvis, segons ho considerem convenient.

Finalment, cal dir que aquests termes ens obliguen a reconèixer el rol que els altres tenen en la construcció del nostre self i identitat.



3ª Pregunta

Aquesta resposta hauria de deixar ben paleses les principals diferències entre el concepte d’actitud que proposa la perspectiva discursiva i el concepte d'actitud des de la perspectiva tradicional, com ara:

el fet de defensar les actituds des d’una dimensió interpersonal i no intrapersonal: les actituds seria quelcom que es donaria entre les persones i no pas dintre de les persones.

• la importància del llenguatge i el seu caràcter actiu: les actituds ja no són quelcom que es trobaria dins de les persones, sinó que serien més aviat maneres de parlar que ens serveixen per interpretar el món que ens envolta. El llenguatge no és entès con a mirall de la realitat sinó com a discurs, el qual està situat històricament i no reflexa la realitat, sinó que la construeix en el mateix acte de la parla. Així mateix, s'ha de destacar la importància de la dimensió psicosocial de les actituds: aquestes són una mostra de la posició que ocupa una persona en el món social, dels grups als quals pertany.

• la importància del context: les actituds sempre serien contingents, és a dir, emergeixen en el seu context particular i no preexisteixen a aquest, al contrari del que ens exposa les perspectives més tradicionals; així mateix, i com ja hem dit, les actituds tenen també un caràcter eminentment relacional: el fet que es donin entre les persones implica que no posen en relació un exterior i un interior a la persona, tal com feien les perspectives clàssiques.

Si es fa esment a la teoria de la dissonància cognitiva ha de quedar palès que aquesta, tot i canviar la direcció que clàssicament s'havia pensat que existia entre actituds i comportament (recordeu que la teoria dissonància cognitiva defensa que primer és el comportament, la pràctica, i que d'aquesta se'n derivaria l'actitud corresponent), pertany al sociocognitivisme, i per tant a la PSP, amb la qual cosa es situa dins dels conceptes clàssics sobre les actituds.

L’exemple en aquest cas hauria de reflectir les característiques anteriors, i ser original: sempre seran més valorats exemples que no constin al mòdul o a l’avaluació continuada, ja que ajuden més a valorar la comprensió dels conceptes.

4ª Pregunta

Els resultats d’aquest experiment es poden explicar de vàries maneres. L’una és fent al·lusió a les dues formes d’influència que formen l’explicació clàssica: la influència informacional provocada pel fet que les persones creuen que la informació proporcionada per altres persones és més fiable que la pròpia; i la influència normativa que provoca acord amb la norma de grup per tal de no quedar-ne exclòs. L’altra és fer referència al problema en què es troba la persona en l’experiment que ha de seguir simultàniament dues normes oposades: no mostrar-se diferent als altres en públic i considerar que l’objectivitat és un valor en la nostra societat.

La resposta es podia completar amb la descripció i les dades de l’experiment tot i que no era necessari.

5ª Pregunta

Calia començar definint el procés i després explicar els processos que dificulten la influència per part de la minoria. El procés consisteix en com una minoria aparentment sense poder és capaç d’influenciar les postures d’una majoria de persones. Aquest és el procés oposat a la conformitat i s’ha anomenat també conversió perquè les persones que hi participen passen a assumir realment les posicions de l’emissor de la influència, a diferència de la conformitat en què només es donava una simulació. El més important del procés és el fet que la minoria provoca que les seves postures siguin escoltades i que només el fet d’aconseguir això provoca, en algun grau, influència. Davant d’això la majoria pot resistir aquesta influència sobretot utilitzant mecanismes que impedeixin la difusió de la posició minoritària o bé que aquesta sigui escoltada. Aquests processos són:

• Denegació de la validesa de la postura minoritària

• Censura de la difusió de les seves postures

• Desqualificar els membres de la minoria:

• Psicologització: la dissidència es deu a característiques mentals de les persones de la minoria

• Sociologització: la dissidència es deu a la pertinença grupal de les persones de la minoria


1ª Pregunta

La importància creixent que s’ha concedit al llenguatge en el desenvolupament de la persona ha contribuït decisivament a difuminar la separació entre el que és psicològic i el que és social.



Psique i societat no són dues realitats independents vinculades entre si per meres relacions d’influència recíproca, sinó que constitueixen un tot inextricablement entrellaçat. La dimensió social no corre paral·lelament a la dimensió psicològica, sinó que n’és constitutiva.

Aquesta afirmació és pròpia de la PSC mentre que pel que fa a les metàfores:

• Plastilina (PSP): La part psicològica seria la plastilina, la matèria bàsica, mentre que la social modelaria aquesta plastilina per donar-li formes diferents segons els diferents entorns socioculturals.

• Vernís (PSS): La part social seria el vernís que s’aplica damunt la psicològica i li dóna tons, lluentors i colors diferents segons les diferents cultures. Però n’hi hauria prou a rascar aquest vernís per veure-hi aparèixer, per sota, una realitat psicològica idèntica per a tots els éssers humans.

2ª Pregunta

Els exemples d’aquesta resposta haurien de deixar palès que:

• el self o la identitat no és quelcom que preexisteix a les relacions i interaccions socials, sinó que sorgeix en el transcurs d’aquestes.

• la identitat emergeix en el procés local de les interaccions socials concretes i particulars.

• és a partir de la imatge i mirades que els altres reflecteixen de nosaltres com ens configurem una imatge de nosaltres mateixos. Mitjançant les interaccions que mantenim ens anem definint de manera recíproca.

• la identitat és negociada per mitjà dels reajustaments, modificacions i canvis que fem de la imatge que ens retornen els altres sobre nosaltres mateixos, fet que alhora repercuteix en la interacció amb els altres.

• com que sempre venim d’unes interaccions i anem cap a unes altres, la identitat és alhora la causa i el resultat de la interacció social.

En la resposta es valorarà molt l’originalitat dels exemples i la seva adecuació amb alguns d’aquests aspectes que caracteritzen la identitat.

3ª Pregunta

La teoria de la dissonància cognitiva posa de manifest que, quan hi ha dos actituds o una actitud i un comportament que són contradictoris, aquesta inconsistència provoca una tensió (que és el que es coneix amb el nom de dissonància cognitiva). Per resoldre aquesta tensió s'ha de canviar una de les actituds; si la inconsistència es dona entre l'actitud i el comportament s'ha demostrat que el que canvia és el comportament. Si bé tradicionalment es considerava que primer era l'actitud, i en funció d'aquesta és donava un comportament determinat, la teoria de la dissonància cognitiva mostra com aquesta relació entre actitud i comportament pot ser posada en qüestió; la direcció entre actitud i comportament es mostra, doncs, contrària a com s'havia entès tradicionalment, ja que primer es dona el comportament i després es conforma l'actitud.

L'exemple hauria de deixar palesa quina és la significació correcta de dissonància cognitiva, i de quina forma es resol la tensió que suposa aquest concepte. Sobre tot hauria de quedar clar que és el comportament el que conforma l'actitud, i no inversament, ja que aquesta constitueix la principal aportació en quant a l'estudi de les actituds de la teoria de la dissonància cognitiva.

4ª Pregunta

La teoria de la identitat social de Tajfel postula que les persones tenim una necessitat intrínseca d’identitat positiva. Per aquest tal d’aconseguir-la podem articular diversos mecanismes però un d’ells és percebre el nostre grup de pertinença i els seus membres de manera positiva. Com que un dels efectes de la categorització social és minimitzar les diferències intragrupals i maximitzar les intergrupals queda clar que el sentit d’aquesta diferència ha d’anar en direcció de percebre l’altre grup de manera negativa (per exemple atribuint disposicions internes a les seves accions que considero negatives). D’aquesta manera es consoliden els estereotips que poden portar finalment a la discriminació.

Aquesta resposta es podia allargar definint els conceptes que heu emprat però no calia, el més important era utilitzar-los correctament en l’argumentació.

5ª Pregunta

En aquesta resposta només calia posar la llista dels processos que faciliten la influència per part de la minoria. Aquests són:

• Provocar d’un conflicte

• Visibilitat en un espai públic del conflicte provocat per la minoria

• Mostrar consistència al llarg del temps en les postures

• Mostrar unanimitat (consistència sincrònica) els diferents membres.

• Mostrar autonomia respecte als interessos de tercers en l’origen de les pròpies postures.



• Generar confiança

• Adoptar l’estil de negociació més adequat (rígid o flexible) per a cada moment.

• Aconseguir més membres (efecte bola de neu), especialment persones anteriorment clarament posicionades del costat de la majoria.


1ª Pregunta

L'efecte enlightenment es refereix a la influència que té a les nostres vides el CONEIXEMENT PRODUÏT, no només per la Psicologia Social, sinó per qualsevol ciència humana (la psicologia en general, la sociologia ...) Aquest coneixement ens influeix ho vulguem o no, i ens influeix encara que no en siguem conscients: un exemple és el que tenim el mòdul sobre la persona que, sent conscient del que diu la teoria de Schachter, doncs vol portar la contrària i invalidar així el que diu la mateixa teoria.

Per entendre aquest concepte s’han de fer unes distincions que són fonamentals. En primer lloc, hem de distingir les ciències naturals de les ciències socials (entre les quals trobem la psicologia).

En el cas de les ciències naturals el subjecte i l’objecte de coneixement no coincideixen. Quan parlem de subjecte ens referim a l’investigador, quan parlem d’objecte a allò investigat. En el cas de les ciències naturals els investigadors, que són persones, estudien altres objectes d’investigació, que no són persones (des de la lluna fins els protons…) En el cas de les ciències socials subjecte i objecte de coneixement SI COINCIDEIXEN. En el cas de la Psicologia, per exemple, els investigadors, que són persones, estudien també persones. I això té conseqüències molt importants.

Si un investigador d’una ciència natural, per exemple, un astrònom, investiga si la lluna gira al voltant de la terra, digui al que digui i arribi a la conclusió que arribi, tindrem que la lluna seguirà girant al voltant de la terra. Si un investigador social, per exemple, un psicòleg social, investiga sobre persones, les persones sempre som influenciades per aquest coneixement, contràriament al que passa amb la lluna.

L'exemple que poseu com a resposta, ha de recollir aquesta idea d'influència del coneixement produït i el fet que influeix en siguem conscients o no. És important parlar de com aquest coneixement produït afecta a la nostra intervenció ja que no partim d'un punt neutre sinó que hem de tenir en compte tota la influència que portem al darrera.

2ª Pregunta

La resposta a aquesta pregunta hauria d’exposar principalment dues crítiques que s’han realitzat a les teories biologicistes:

• no tenen gens en compte el fet que la naturalesa simbòlica del llenguatge amb el qual interpretem el jo, i la cultura en la qual es conforma aquest, li atribueixen un conjunt de significats particulars que van més enllà del jo natural.

• són teories que cosifiquen la identitat, és a dir, interpreten la causa del nostre comportament com quelcom natural i que está en la biologia. D’aquesta manera, són teories fàcilment instrumentalitzables, doncs són útils quan es preten discriminar els grups sense poder o buscar un boc emissari a qui responsabilitzar dels problemes.

Les implicacions a nivell social d’aquest tipus de teories estarien lligades a la segona de les crítiques, és a dir, són teories fàcilment utilitzables (i així s’ha realitzat al llarg de la història) per tal de legitimar comportaments de discriminació i violència social contra les persones considerades inferiors.

Tot i que no es demana, en aquesta resposta es valorarà l’ús d’exemples per tal d’il.lustrar els arguments.

3ª Pregunta

En aquesta resposta haurien de quedar reflectides tres característiques bàsiques del concepte d'actitud des de la perspectiva discursiva: el caràcter del llenguatge com a constructor de la realitat, el grup com a font de les actituds i el component ideològic de les mateixes.

Com es diu al mòdul 3 (pàg. 45), "una de les idees que trobem implícites en les teories del canvi d'actitud és que hi ha actituds més correctes o més adaptables que d'altres." Fent una analogia amb el model mèdic, es podria dir que les persones amb actituds "menys adequades" han de rebre un "tractament" (la campanya de prevenció) per tal de fer possible un canvi cap a actituds "correctes". Tenim llavors que les campanyes de prevenció estigmatitzen i construeixen com a "desajustats" a aquells grups amb actituds considerades com incorrectes; es posa de manifest d'aquesta forma el caràcter ideològic del llenguatge.

En el cas de les campanyes de prevenció de la SIDA, aquestes van ser dirigides en un primer moment cap als anomenats grups de risc (que en un principi es pensava que eren principalment els homosexuals i els drogodependents). Com es diu als materials (mòdul 3, pàg. 45) "un dels efectes d'aquestes campanyes va ser culpabilitzar aquests grups de la transmissió de la malaltia, a la vegada



que es desresponsabilitzava aquells que duien a terme pràctiques heterosexuals (entre els quals hi ha hagut l'increment més gran de la incidència de la SIDA en els últims anys)”.

4ª Pregunta

Com sempre quan es demana un exemple, aquest esdevé la font més important per a l’avaluació de la pregunta donat que és on es mostra realment la comprensió de l’estudiant del concepte implicat més enllà de la seva capacitat de reproducció de la teoria. En aquesta resposta calia trobar un exemple de norma social que mostrés que de la mateixa manera que les normes socials impliquen restriccions a tot el ventall possible de conductes i que per tant tenen un costat repressiu, també són un marc en el qual les conductes poden tenir lloc i en el qual adquireixen significat per això sense elles potser no podríem parlar ni tan sols de comportament humà. Les normes socials ofereixen un context d’actuació però també provoquen elles mateixes l’execució de determinades conductes que si no, no tindrien lloc.

Per exemple en un breu viatge en ascensor les normes socials impedeixen que les persones parlin de temes que no siguin breus i estereotipats (com el temps o la salut, que es redueixen a “sembla que vol ploure” i “estic molt bé, gràcies”). Però també faciliten que el propi viatge en un espai tan reduït tingui lloc sense incidències i que les persones puguin baixar al pis que volen sense haver entrat en alguna discussió peregrina pel camí.

5ª Pregunta

Ambdós experiments tenen en comú que en tots dos s’hi poden veure processos d’obediència a l’autoritat, però induïts de forma molt diferent. Precisament la resposta podia girar entorn d’aquestes diferències, que bàsicament no són diferències de persones sinó diferències en la situació plantejada. Justament és aquest el punt que emfasitza la psicologia social construccionista: la importància de pensar el context històric i social de cada situació per damunt de les possibles característiques individuals de les persones que en participen.

Per aquesta raó una bona resposta hauria de comentar les diferències i semblances en la situació plantejada per cada experiment, així com comentar perquè la PSC no creu en què es puguin explicar els resultats al·ludint a característiques individuals.

27/06/06

Bé, eren dues preguntes, tipus pac.

A la primera ens donen una entrevista feta al director de seguidors de Harley-Davidson (o una cosa semblant). Parla de que es per a ell sentir-se "harleysta". Ens demanen que parlem sobre la identitat, que justifiquem si la identitat és múltiple, emergent, situada i negociada. Per últim, que parlem de que significa aquesta identitat en el nostre moment sociohistòric.

La segona, era una ordenança de l'ajuntament, amb un esborrany d'un seguit de normes que s'havien de complir a l'hora d'organitzar actes públics, o festes, etc. Aquí teníem que parlar de la normalització. Altre pregunta era de com afecta això (aquesta ordenança) en les minories. I n'hi havia altre, però ja no me'n recordo.

01/07/06

L'examen consta de dos preguntes a contestar totes dues.

La primera consistia en fer un petit assaig de dues planes comentant una imatge o dibuix on sortia un home amb un passamuntanyes dient: "me puse el pasamontañas para perder mi identidad y ahora no me lo puedo quitar para no pederla". S'havia de relacionar amb la identitat com a múltiple, negociada, emergent.. etc..

La segona consistia en relacionar a T. de dissonància, T.discursiva amb una noticia publicada amb el diari el Pais, al noticia anava sobre com a través d'un "bulo" actua la gent.

Bé més o menys era això.

12/01/08

Un text molt llarg (2 pàg. i mitja) en que una noia "critica" que una dona tingui els seus treballs i un home els seus i que aquests no puguin ser intercanviats.

Dues preguntes (que no recordo com anaven ben bé però feien referència a:)

La teoria de Tajfel



Segona pregunta.

Un text d'una dona que és violada i no vol denunciar.

S'havia de fer referència al mòdul 5.

Definició de normes socials, normalització i ordre social (posar-ho en relació amb el text)

Influència dels mitjans de comunicació.

I dir el tipus d'influència que es podia relacionar el text com conformitat, conformisme, uniformitat, innovació, conversió...

Psicologia de la Comunicació, els Sistemes d’Escriptura i les TIC GENER 05

(extret del pla docent)

Característiques de l’examen final:

• Durada: 2 hores

• Nombre de preguntes: 4 amb espai de resposta limitat

• Tipus de preguntes:

• 1 pregunta on s’haurà de definir algun concepte (20%)

• 1 pregunta on s’hauran d’aplicar conceptes o teories apreses durant el curs per analitzar alguna situació (30%)

• 2 preguntes on s’haurà d’explicar algun dels temes tractats durant el curs (25% cada una).

Criteris de valoració:

• El coneixement dels conceptes i els enfocaments teòrics de l’assignatura

• L’argumentació de la resposta utilitzant els elements que s’hi ha anat treballant

• La claredat en la resposta

• L’exemplificació correcta dels continguts teòrics

18/01/06

Eren 4 preguntes. + o - així:

1. Posar un exemple de la vida quotidiana d’acte locutiu, il·locutiu i prelocutiu, i la importància del context

2. Un comentari de text. Un senyor havia donat una conferència sobre la cultura i les TIC (ens la facilitaven), i ara era el nostre torn. Havíem de comentar l’impacte de les noves tecnologies a la cultura, els avantatges i desavantatges, segons els mòduls 1 i 4, i podíem rebatre (o no) el que havia dit el “conferenciant” anterior

3. La psicologia narrativa

4. La comunicació interpersonal

13/01/07

1- Explicar breument la cultura d'oralitat secundària.

2- Analitzar un text sobre la xenofòbia a partir de la perspectiva discursiva.

3- Les teories individualistes de l'impacte social, explicar-les (teoria de l'impacte directe, del doble flux,..)

4- Les característiques de la comunicació en línia.

16/06/07

1- Defineix repertori interpretatiu, en mitja plana. 20%

2- Comunicació interpersonal i teories..., una plana. 30%

3- aspecte tecnològic que vulguis vist sota el determinisme tecnològic i social, una plana. 25%

4- Cultura cal·ligràfica i oral. En relació amb un text. Una plana, 25%



26/06/07

1- Escritura y pensamiento critico

2- Definición de : teoría de los usos y las gratificaciones, de la espiral del silencio y dos mas de las cuales no me acuerdo ahora, lo siento

3- Diferencia entre decir que la narración construye y que la narración describe. Implicaciones de estas diferencias en los procesos psicológicos.

4- Que significa que Internet transforma las identidades? Pon dos ejemplos

26/06/08

4 preguntes obertes:

- com i perquè es transforma una societat oral en una societat oral secundària.

- descriu i fica un exemple de: agenda-setting, espiral de silenci, recontextualització.

- com afecta a la identitat personal les noves tecnologies, l'emergència de blogs i softwares.

- explica amb dos exemples perquè el discurs no descriu la realitat sinó que la constitueix.

10/01/09

4 preguntes obertes:

1. Característiques de la societat oral primària.

2. descriu i exemple de: agenda-setting, impacte directe, doble flux de comunicació.

3. l'emergència de blogs i softwares, com afecta als canvis i generació de identitat? més o menys, no recordo exactament l'enunciat.

4. explica amb exemples: el discurs no descriu la realitat sinó que la constitueix.

17/01/09

Eren 4 una de cada mòdul

1. oralitat secundaria

2. comunicació com transmissor i comunicació com orquestra

3. els nous espais virtuals (ex. facebook) des de la perspectiva tecnològica i des de l perspectiva social

4. la posició del jo

13/06/09

Més o menys les preguntes eren aquestes, no són literals, és la idea aproximada:

1. Definició dels conceptes de comunicació i transmissió segons

2. Explica les teories que diuen que els mitjans de comunicació de masses com la TV, poden generar opinió pública a partir de dos exemples d'actualitat.

3. Explica les transformacions de la sociabilitat i les modalitats de relació que s'han donat i permeten en les comunicacions en línia.

4. El pensament crític de les societats cal·ligràfiques.

------------------------------------

5. teories influencia social/cultural

6. comunicació entorns virtuals

7. comunicació i transmissió

20/06/09

1. explica els conceptes d'oralitat primària i oralitat secundària.

2. sortia un article de més o menys dos pàgines sobre que la gent s'està tornant cada vegada més elitista en consumir cultura. Hi havia dues preguntes que no recordo gaire bé. La primera preguntava la dominació simbòlica del que s'anomena "alta cultura" i la segona havies d'explicar com la lectura pot crear el pensament crític.

3. no la recordo.

4. explicar la teoria de l'agulla hipodèrmica, de doble flux, l’establiment d'agenda i la recontextualització i posar exemples de cada un.



25/06/09

LITERAL!!! 1. Si volguessis estudiar com els mass-media produeixen estats d'opinió, quines teories utilitzaries?

2. Utilitzant el què saps sobre sociabilitat a la xarxa i les transformacions causades per les TIC, analitza les següents notícies: (eren notícies sobre mobilitzacions organitzades i convocades a través del Facebook i el Twitter).

3. Quines diferències hi ha entre oralitat primària i secundària? Explica els conceptes i posa exemples.

4. Anomena i explica les "cinc regles de la virtualitat".

Psicologia del Comportament Col·lectiu GENER 05

(extret del pla docent) L’examen consistirà en el desenvolupament d’una sèrie de preguntes i temes relacionats amb les temàtiques treballades al llarg del semestre. Aquest examen es correspon, per criteris de coherència pedagògica i metodològica, amb la tipologia del sistema d’avaluació continuada exposada al pla docent.

Es faran preguntes obertes, a desenvolupar en un espai de resposta limitat, que impliquen conèixer els conceptes i els enfocaments de l’assignatura, i també la reflexió, relació i exemplificació d’aquests coneixements.

Criteris d’avaluació:

• El coneixement dels conceptes i els enfocaments teòrics de l’assignatura i el seu us adequat per l’anàlisi i la lectura de situacions de la vida quotidiana.

• L’argumentació i el raonament en les respostes utilitzant els elements que s’han anat treballant en el semestre.

• La claredat, coherència i capacitat de síntesi en la resposta i en l’exposició. És imprescindible que l’expressió escrita sigui clara perquè és de la única manera que es pot valorar el domini que s’ha adquirit dels continguts del mòdul.

• L’exemplificació correcta dels continguts teòrics.

19/01/08

(no literal):

1. Explicar què significa quan es diu que la comunicació i el llenguatge són part de la memòria i no només un instrument d'aquesta.

2. A partir de la teoria d'institució total de Goffman, intentar explicar la alta reincidència de la població penitenciària.

3. Comparar les implicacions ideològiques de les teories del contagi i de la identitat social de Reicher.

4. Explicar el funcionament i efectes del moviment feminista a partir de la teoria de la influència minoritària.

5. Exposar dues teories del comportament col·lectiu que donin més pes al factor social que a l'individual.

6. Definir breument els conceptes de: espai personal, garberament i territorialitat, posant exemples, per a cada definició, extrets de la migració de les persones.

Estructura de l'EF: respondre 5 de les 6 preguntes, cada pregunta val 2 punts. L'extensió màxima és de mitja pàgina per pregunta; es proporciona paper suficient. No hi ha preguntes tipus test, ni es pot utilitzar material.

----------------------------------------------------------

Hi havia 6 preguntes i s'havien d'escollir 5:

1. Explica basant-te en la teoria de Goffman de la institució tancada perquè els presos són reincidents.

2. Fes una comparativa i explicació de la teoria de contagi i la d'identitat social de Reicher

3. Defineix i relaciona els següents conceptes amb les migracions: Espai personal, territorialitat, garberament.

4. Explica com les teories de les minories han contribuït al moviment feminista

5. Explica dues teories de comportament col·lectiu que donin més importància al context que a l'individualitat.

6. Què afirma dir que el llenguatge i la comunicació són elements articulatoris de la memòria



17/01/09

no es literal pero fue algo así:

1. relaciona la memoria con el discurso.

2. de las teorías del comportamiento colectivo del modulo 1, enuncia las dos que se aproximen más a la sociología, y explica una de ellas.

3. define movimiento social, la campaña de Obama se puede considerar un movimiento social? razonalo.

4. Expón y razona una diferencia entre las teorías expuestas por Le Bon y Reicher.

5. Define según lo estudiado en el modulo 5 que es apropiarse de un espacio y da un ejemplo relativo a la migración de las personas.

La que falta, ya que son 6 preguntas y debes hacer 5, no me acuerdo porque es la que me deje, la extensión es media página por pregunta (muy poco en mi opinión) y tienes 2 horas, que es tiempo más que suficiente para realizar la prueba.

20/06/09

LITERAL!!! Es tractava d'escollir cinc de les sis preguntes següents. Totes tenen la mateixa puntuació:

1. Escull un exemple i fes-lo servir per desenvolupar les característiques fonamentals dels moviments socials. Discuteix els criteris de demarcació que et permeten afirmar que l’exemple respon a un moviment social i no a altres formes d’organització i mobilització social.

2. Explica el procés de naturalització i biologització de les normes i discuteix la dinàmica instituït/instituent en el cas de la institució del matrimoni.

3. Quins arguments ens permeten sostenir la següent afirmació: «La memòria de les persones canvia per mitjà de les diferents relacions socials que mantenen i, paral·lelament, també canvien les relacions» (Vázquez, 2001)

4. Sistematitza les línies principals de la teoria del comportament col·lectiu desenvolupada per Le Bon, així com les de la teoria del valor afegit. Compara-les tenint en compte els condicionaments ideològics.

5. Explica la noció d’identitat social urbana. Acompanya la resposta amb un exemple.

6. Què aporten les nocions de global, líquid, fluid, xarxa i complexitat a la comprensió dels moviments socials?

Psicologia de les Organitzacions (Llicenciatura) GENER 07

Els/les estudiants que no han seguit l’avaluació contínua o no l'han superat, han de presentar-se a l'examen final. L'examen final dóna com resultat la qualificació A,B,C,D...).

L'examen final pot estar relacionat amb l’avaluació contínua , encara que pot aparèixer qualsevol concepte, teoria, model.... que trobem al material i que no hem desenvolupat a l’avaluació contínua. És a dir, que podeu repassar el que s'ha realitzat a l'avaluació contínua per a tenir unes pautes, però això no exclou que puguin aparèixer preguntes de tot el material. Heu de tenir en compte els objectius dels mòduls, els conceptes que es destaquen a les guies d'estudi i els conceptes treballats a l’avaluació contínua.

L'examen NO es realitza amb el material, ja que és una assignatura introductòria i teòrica en la que l'estudiant ha d'haver assimilat una sèrie de conceptes, els quals ha de tenir interioritzats, bé estudiant per a l'examen final, bé realitzant les proves d’avaluació contínua. Per tant heu de conèixer els models teòrics i conceptes principals que apareixen en els mòduls.

L'examen consta de dues parts:

El desenvolupament d'un tema en l'espai d'un full per davant i per darrere com a màxim, i la formulació de 3 preguntes obertes, a desenvolupar en un espai limitat de 20-30 línies aproximadament. La durada de l'examen és de dues hores.

GENER 08

Els/les estudiants que no han seguit l’avaluació continua o no l'han superat, han de presentar-se a l'examen final. L'examen final dóna com resultat la qualificació A,B,C,D...).

L'examen final pot estar relacionat amb l’avaluació continua, encara que pot aparèixer qualsevol concepte, teoria, model.... que trobem al material i que no hem desenvolupat a l’avaluació continua. És a dir, que podeu repassar el que s'ha realitzat a l'avaluació continua per a tenir unes pautes, però això no



exclou que puguin aparèixer preguntes de tot el material. Heu de tenir present els objectius dels mòduls, els conceptes que es destaquen a les guies d'estudi i els conceptes treballats a l’avaluació continua.

L'examen al igual que la PV ES REALITZA AMB EL MATERIAL, per la qual cosa s’han de tenir els conceptes totalment interioritzats, ja que les preguntes seran d’exemplificar i relacionar, per la qual cosa, no s’avaluarà positivament el “Copiar i enganxa”.

Heu de conèixer els models teòrics i conceptes principals que apareixen en els mòduls, ja que se us sol·licitarà que establiu relacions i no definicions, ja que al realitzar-se l’examen amb materials, no és suficient en definir per exemple els estils de lideratge, sinó que pot ser se us demana la relació entre els estils i el poder, i alhora quina relació té amb la política..., i a més exemplificant-ho (per posar un exemple).

Això en relació a les preguntes, i quan al desenvolupament del tema: se us presenta un tema, del qual heu de realitzar una exposició des de la vessant teòrica de l’assignatura, però també heu de realitzar la vostres reflexions crítiques en relació al tema, però no únicament quant el vostre punt de vista (si hi esteu d’acord, si no hi esteu d’acord) sinó fent la reflexió teòrica del que se us presenta.

L'examen consta de dues parts:

El desenvolupament d'un tema en l'espai d'un full per davant i per darrere com a màxim, i la formulació de 3 preguntes obertes, a desenvolupar en un espai limitat de 20-30 línies aproximadament. La durada de l'examen és de dues hores.

21/06/08

3 preguntes curtes:

- citar un model d'intervenció en l'àmbit interpersonal sobre tecnologia organitzacional i analitzar-lo amb les teories de canvi organitzacional.

- Qualificar el DO en funció dels paradigmes de Scott

- Una citació sobre avaluació de l'acompliment. Havíem de trobar quina teoria de la motivació podia aplicar-se.

I un text curt (7/8 línies) a analitzar sense indicacions. Tractava de processos de creació de significat.

26/06/08

80-90% literals:

1era part:

Eren 3 preguntes curtes (20-30 línies indicaven les pautes):

1. Una persona compromesa i implicada amb la feina treballa més que una persona no compromesa i implicada? Raonar-ho.

2. Hi ha 4 models de preses de decisions. Si haguéssim de triar entre dues feines on en una se'ns ofereix una millor economia i en l'altre proximitat i la feina en si, des de quin model prendríem la decisió?

3. El líder neix o es fa? Raonar aquest fet a partir de les teories i donar l'opinió personal.

2ona part:

Era 1 pregunta llarga ( 1 foli per les dues cares indicaven les pautes):

1. Relaciona des de la teoria constructivista el llenguatge, la comunicació i la cultura.

20/06/09

1. Quin rol adquireix el líder en una organització que com a model de comunicació adopta el paradigma construccionista?

2. Explica la teràpia de la realitat de Glasser i relaciona-la amb la conducta total.

3. "No és necessari tenir satisfeta una necessitat inferior perquè aparegui una altra de superior". A quin model motivacional pertany aquesta afirmació? Explica el model.

4. "El canvi prové d'un cicle continu de variació, selecció i retenció: La variació o creació de formes noves s'entén freqüentment com a emergent per canvis cecs i aleatoris." Explica-ho des de les teories del canvi organitzacional. A quina teoria pertany? Per què?

TEMES a desenvolupar:



El control resideix en el sistema d’interpretació de l'empleat i depèn de les seves construccions. Aquestes són capaces de ser influïdes i gestionades pel lideratge de l'organització. L'essència del lideratge la constitueix l'habilitat d'oferir definicions de la realitat que puguin aconseguir un seguiment consensuat". Analitza aquesta afirmació i interpreta-la.

Psicologia de les Relacions d’Autoritat i Poder 30/06/07

Constó de una única pregunta en la que se pedía comparar un enfoque clásico del poder con otro de carácter crítico (a elegir). Era necesario argumentar a que concepción del poder respondía cada uno de ellos (substantiva o estratégica), explicar cada uno de los enfoques, estableciendo comparaciones y ofreciendo la opinión personal. Todo ello, utilizando ejemplos adecuados a la teoría.

19/01/08

Van preguntar Hobbes, Foucault i Arendt. Característiques principals, relació de les visions de poder i legitimitat i opinió personal.

17/01/09

demanava més o menys això:

- Descriure l'estat modern segons Hobbes i Locke, funció, legitimitat i límits si escau (5 punts)

- Diferencies amb el govern analitzat per Foucault. (5 punts)

13/06/09

Eren 5 preguntes i cadascuna valia dos punts.

No son literals però poden orientar.

1. Teoria del poder absolut de Hobbes. Havien subpreguntes de reflexió.

2. Arendt i la seva teoria deliberativa, més o menys.

3. Com es pot explicar l'autoritarisme, tortures o personalitat antidemocràtica.

4. Reflexionar i criticar la visió de la Escola de Berkley sobre la personalitat autoritària.

5. Visió subjectiva i estratègica del poder.

Psicologia dels Grups i els Moviments Socials 16/06/07

1. Tipus de lideratge i funcions

2. Tipus d'influència social, modalitats i definició

3. Relacions intergrupals .Explicar-ho amb dos exemples

4. Eixos de síntesi dels nous paradigmes

5. Crisi d'enfocaments clàssic dels moviments socials

26/06/07

Van sortir cinc preguntes i n'havies d'escollir quatre per contestar, sense límit d'espai:

1. explicar el feminisme radical i comparar-lo amb el feminisme liberal, el marxista i els socialista.

2. Explicar el paradigma del procés polític i comparar-lo amb la resta de teories dels moviments socials (!!!)

3. Parlar de les relacions intergrupals i posar-ne dos exemples.

4. Explicar el concepte de conformitat i diferenciar-la de la obediència

5. Definir la polarització en la presa de decisions i les teories que la expliquen.

21/06/08

1. Grup de referència i grup de pertinença. Diferències i posar un exemple de cada. Explicar també normatiu / comparatiu i exemples.

2. Et donen una definició de moviment social.. i et pregunten què és un moviment social?? Plantejar dues dinàmiques que puguin ser considerades com a tal.

3. Feminisme: q ha aportat aquest moviment a les teories crítiques de la ciència social i humana?

4. Comentari d'un article sobre immigració (uns immigrants q creen una associació per obtenir drets)



10/01/09

1. Buscar les grans diferències entre grup i moviment social. (TELA!)

2. Com es pot arribar a un pensament de grup basant-te en la teoria del conflicte realista.

3. Un text sobre la reivindicació de l'abolició d'una llei a Uruguai i analitzar-la des de la perspectiva de la mobilització de recursos i creació d'identitat col·lectiva (40% de l'examen)

4. Què ha aportat el feminisme com a creador de coneixement.

Jo crec que era complicat... sobretot pel tema de relacionar-ho tot de manera exhaustiva.

17/01/09

1. Existeixen dos processos clau en la concepció dels grups: lideratge i influència social. Relacionar aquests dos conceptes.

2. Semblances i diferències entre equip, grup i moviment social.

3. Descripció de les perspectives teòriques de la primera i segona onada del moviment feminista.

4. Es presenta una notícia sobre la mobilització portada a terme per sindicats i treballadors francesos en contra d'unes modificacions proposades pel govern de Sarkozy. S'havia de comentar la noticia segons la teoria dels marcs cognitius i de la teoria del procés polític.

21/01/09

més o menys ...

1. Quins creus que seran els elements que proporcionin al grup major productivitat.

2. Diferencies entre grups i moviments socials

3. Explica com aproximen les diferents teories del Moviment feminista el concepte d'emancipació

4. Ens han posat uns text sobre una manifestació d'immigrants sense papers produïda a Madrid aquest hivern i havíem d'articular-la amb la Teoria del procés polític i la Teoria dels Marcs Cognitius.

20/06/09

1. Explica el desenvolupament grupal

2. Explica els tipus d'influència social

3. En quina de les tres onades del feminisme podem trobar el feminisme radical, el socialista i marxista i el lliberal.

4. Dos textos de grups que s'autoavaluaven com a moviment i havies de dir si ho eren i perquè. Els exemples eren "el moviment Coca-Cola" i "moviment de familiars i amics de dones assassinades a Ciudad Juárez"

25/06/09

1. Funcions dels rols

2. Definició i tipus de poder

3. Dos textos: moviment avantguardista i altre d'immigrants i havies de dir si eren moviments socials.

4. Importància del paper del feminisme en el coneixement.

Sociogènesi de la Psicologia Científica JUNY 03

No es poden consultar materials.

Valor de cada pregunta: Primera part: 40% (10% cada pregunta). Segona part: 60%

Les respostes errònies NO descompten

Indicacions específiques:

Part 1: 4 preguntes curtes sobre conceptes e idees bàsiques del curs. Recomanem una dedicació de 40 a 45 minuts per a aquesta part. Les respostes han de ser breus i sintètiques, mínim mitja plana, màxim una plana.

Part 2: 2 preguntes PER ESCOLLIR UNA. Preguntes obertes on s’ha de combinar una bona expressió escrita de les idees, els conceptes teòrics i epistemològics de l’assignatura i l’opinió i punt de vista personal d’una manera crítica i raonada. NO es tracta de “bolcar” literalment els continguts de l’assignatura, és més aviat fer una mena d’assaig amb allò que heu après. Recomanem una dedicació de



1 hora i 15 o 20 minuts. Feu servir com a mínim plana i mitja i com a màxim dues planes per les vostres respostes

PART 1

1. Defineix els conceptes d’etnocentrisme i androcentrisme i posa-hi uns breus exemples d’aquests conceptes en psicologia.

Les definicions les trobem al mòdul 1:

D’androcentrisme es parla des de la pàgina 15 fins la 18 i en mig d’aquest contexte hi tenim:

Androcentrisme: l’home com a mesura de totes les coses. Enfocament d’un estudi, anàlisi o investigació des de la perspectiva masculina únicament, i utilització posterior dels resultats com a vàlids per a la generalitat dels individus, homes i dones. Aquest enfocament unilateral l’han fet sistemàticament els científics, la qual cosa ha deformat branques de la ciència tan importants com la història, l’etnologia, l’antropologia, la medicina, la psicologia i d’altres. L’enfocament androcèntric, distorsionador de la realitat, ha estat denunciat per les mateixes dones científiques

D’etnocentrisme es parla des de la pàgina 20 a la 22 i hi tenim:

La denúncia de l’etnocentrisme s’havia fet des de la psicologia tradicional fent referència al centralisme normatiu i valoratiu des del qual un grup valora altres grups socials i a si mateix, amb un component favorable a l’autoimatge. Malgrat els estudis fets des de la discriminació i la categorització social, la crítica forta de l’etnocentrisme de la majoria de la psicologia dominant, eurocèntrica o occidental o blanca, s’ha sentit amb més força a partir dels anys setanta. De fet, una gran part del que hem desenvolupat com a característiques i procediments de l’androcentrisme del coneixement científic és aplicable al que constitueix tant els fonaments com l’exercici d’una gran part de la investigació psicològica positivista. En aquest sentit, el plantejament dels problemes o temes d’estudi, l’enfocament i les actituds o valors interns que els han guiat han provingut majoritàriament d’un punt de vista dominant. Començant pel fet que sovint la majoria d’investigacions i el recull de dades s’han dut a terme als EUA o a Europa, i també que en aquests llocs s’ha fet des d’una perspectiva i classe o grups socials molt concrets, i fins i tot que les bases epistemològiques del saber segurament en són testimoni: amb això us en podeu fer càrrec més fàcilment. Els treballs fets en altres continents, països o grups, sovint no han estat inclosos, afavorits o promoguts. I aquí cal pensar en la psicologia a l’Amèrica Llatina i l’Amèrica Central, l’asiàtica i la produïda per estudis africans o d’altres grups culturals i ètnics.

2. Compara els mètodes qualitatius i quantitatius en relació a: a) la posició del investigador, b) les característiques del coneixement que pretenen assolir, i c) el paper del context històric - social en el qual s’emmarca la investigació.

Els continguts per a construïr la resposta els podem trobar al mòdul 2 i més específicament a les pàgines 12 a 14. A l’apartat 1.3.2 hi ha un cuadre que resumeix les característiques d’ambdòs mètodes.

3. Comenta com has entès els conceptes de deconstrucció i problematització i quina creus és la seva utilitat

Pel que fa al concepte de deconstrucció, es parla al mòdul 1 des de la pàgina 26 a la 29 i aquí hi tenim:

Un altre dels autors que han marcat el desenvolupament de l’anàlisi del llenguatge i el discurs és Jacques Derrida el qual, tot i que amb una teoria i una metodologia molt diferent a la de Foucault, ajuda amb les bases de la tasca de “desconstrucció”, segons Derrida (1984), entesa com:

“[...] una presa de decisió, en el treball, d’acord amb les estructures politico institucionals, que formen i regulen la nostra activitat i les nostres competències.”

Totes dues aportacions s’utilitzen per a posar de manifest el que hi ha amagat sota un discurs, una filosofia o unes actuacions mostrant les opinions i ideologies jeràrquiques en les quals es fonamenta.

Implica considerar a part els significats i assumpcions fusionades en la manera en què ens comprenem nosaltres mateixos per veure’ls com a productes específicament històrics, més que no com a fets donats, eterns i incontrovertibles. Una anàlisi de la construcció de la forma moderna de la individualitat és un pre-requisit per entendre i portar a cap el canvi.

De problematització es parla al mòdul 3 en la pàgina 11, i aquí hi tenim:

Aquí farem referència al concepte de “problematització”, entenent-lo com a base per a prendre la mateixa psicologia o alguns dels seus “objectes” d’estudi o “supòsits” a partir de com es construeixen en el discurs. L’objectiu es mostrar de quina manera això serveix per a marcar què és el que val i què és el que no val, què és permès i què no ho és, o què es legitima i com es fa.



La idea de “problematització” que dirigeix moltíssimes de les aportacions que anireu trobant en el text vol dir, seguint la definició que en fa Michel Foucault (1984):

“En la Historia de la Locura, la qüestió era saber com i per què la follia, en un moment donat, va ser problematitzada a partir d’una determinada pràctica institucional i d’un cert aparell de coneixement. De la mateixa manera, a Vigilar y Castigar es tractava d’analitzar els canvis en la problematització de les relacions entre delinqüència i càstig a partir de les pràctiques penals i les institucions penitenciàries al final del segle XVIII i el començament del segle XIX. Ara la qüestió és: com es problematitza l’activitat sexual?

Problematització no vol dir representació d’un objecte preexistent, com tampoc creació mitjançant el discurs d’un objecte que no existeix. És el conjunt de pràctiques discursives o no discursives que fa que alguna cosa entri en el joc del que és vertader i el que és fals Lectura recomanada

4. Explica el concepte de normalització i la contribució que la psicologia hi ha fet

De normalització es parla al mòdul 3 des de la pàgina 17 fins a la 19 (encara que és un concepte present a tot el mòdul), i aquí hi tenim:

Moltíssimes vegades, més de les que ens pensem, les consideracions sobre la “normalitat” parteixen de dades que, encara que predominin en certs sectors de la població, no configuren ni la representació general ni una necessitat universal.

Tanmateix, es presenten com a naturals i necessàries, és a dir, com a normals. Ara bé, aquesta normalitat, obeeix molt més a una normativitat instal·lada socialment que no a una normalitat de caràcter sociobiològic com sovint s’assumeix per a legitimar-les.

Normalització, segons Foucault, comprendria el conjunt de jerarquies i regulacions establertes entorn d’una norma de distribució estadística, dins un determinat grup: la idea del judici basat en el que és normal i el que no ho és, ja que és a partir dels discursos que es construeixen els objectes, són les pràctiques institucionals i les relacions de poder les que els donen el significat.

La contribuciò que la psicologia hi ha fet podem comprendre-le al llarg de tot el mòdul 3 i podem resumir-la en dir que és la psicologia la disciplina autoritzada per dir allò que és normal i allò que no ho és en el comportament humà així que evidentment és la que estableix les regulacions i jeraquies de les que parla Foucault

PART 2

Per a respondre a les dues preguntes de la part 2 s’havia d’assolir una comprensió global de tot allò que ens proposa aquesta assignatura perque, a més de continguts teòrics concrets, el que es demanava era una mena d’assaig que hi incloguès el punt de vista que hem intentat transmetre al llarg del curs i que principalment es basa en una crítica al enfocament epistemològic positivista que ha sigut dominant a la psicologia en el seu establiment com a disciplina científica.

Del mòdul 1 s’havia de tenir en compte especialment alló que senyala l’objectiu 3 (pag. 9) amb els seus punts (a, b, c, d) corresponents. Igualment l’article de Tomás Ibáñez donava moltes pistes per construir bons arguments per a ambdues preguntes.

El mòdul 2 era fonamental per a respondre, especialment allò que senyalen els objectius (pag. 6) 2, 3, 4 y 5. Fins a la pagina 34 del modul 2 n’hi ha prou elements per a construïr les respostes.

Igualment s’havia d’aplicar els principis de la problematització i la deconstrucció en el procés mateix de redactar una resposta, principis que ens han acompanyat al llarg de tota l’assignatura, així també com la crítica al subjecte de la racionalitat moderna que podem trobar a la pàgina 9 del mòdul 3.

Finalment, a les Pautes de Resposta per a la Pac 2 (debat) que us vaig penjar al tauler també n’hi havia molt d’elements útils per a construïr les respostes.

Pregunta 1.-

Partint dels fragments del següent article, explica:

• quines creus que són les avantatges i desavantatges d’una investigació com aquesta

• i si, malgrat les desavantatges, portaries o no a terme una investigació amb aquesta metodologia i per què. - Comenta en quina tradició de coneixement i de metodologia s’emmarca la investigació,

• descriu la posició del(s) investigador(s)- autor (s),

• i comenta quin és el paper del context històric - social en el qual es desenvolupa la investigació.

• Creus que en aquesta investigació s’aplica el concepte de reflexivitat? Argumenta-ho.

• Comenta la teva opinió (subjectiva, personal) sobre l’article i el coneixement que hi aporta.



Article:

Desigualdades de género durante la transición a la vida adulta. Estudio exploratorio

Daniel La Parra Casado

Introducción

El objeto de estudio de la presente investigación son las desigualdades de género durante la transición a la vida adulta. Se trata, por tanto, de una investigación sobre las diferencias entre hombres y mujeres en el paso del sistema educativo al mundo del trabajo y de la familia en la que nacen a la independencia familiar. [...]

Es decir, en la influencia de los padres y madres en la construcción social de la identidad familiar y profesional de género. Este objeto se aborda a partir de una población de estudio muy específica. Se ha entrevistado a 20 jóvenes de entre 30 y 32 años, que estudiaron bachillerato, y a sus padres (8) residentes, unos y otros, en un barrio de clase trabajadora (El Pla, Alicante). Las entrevistas son de carácter retrospectivo y recogen los relatos sobre sus trayectorias escolares, familiares y profesionales desde la edad en la que realizaban sus estudios secundarios hasta la actualidad.

Por su construcción metodológica, la investigación tiene un carácter exploratorio, lo que no impide que se haya dado una gran importancia a la parte teórica. Se ha acudido al trabajo de campo como punto de partida para la obtención de nuevas ideas, conceptos e hipótesis, y no para contrastar hipótesis con los datos empíricos. Ello supone que las conclusiones son presentadas como propuestas para la comprensión del objeto sociológico tratado y no como respuestas o hipótesis validadas.

El objetivo perseguido es mostrar que las trayectorias de vida de género

se construyen socialmente y precisar qué papel cumple la familia, los padres

y las madres, en dicha construcción.

[...]

Una de las cuestiones directrices que ha impulsado la elaboración del trabajo puede plantearse como sigue: ¿por qué la posición, en principio ventajosa, de las mujeres en el sistema educativo se transforma en una situación de desventaja en el mundo laboral?.

[...]

De hecho se debía acudir al trabajo de campo con una intención bien distinta, una intención de tipo exploratorio, es decir, tratar a partir de las entrevistas de descubrir todos aquellos elementos que puedan ayudar a comprender las transformaciones sociales que se vienen comentando. Esto es, de lo que se trataba era que todo lo que se dijera en la investigación partiera de la información recabada en las entrevistas.

[...]

Metodología

... se consideró que las entrevistas en profundidad de carácter retrospectivo eran la técnica que más convenía. Sobre todo si se tiene en cuenta que estas entrevistas se mantuvieron tanto con los jóvenes que eran objeto de estudio como con sus padres. La comprensión de los resultados está íntimamente ligada a las características concretas de las personas entrevistadas.

[...]

Resultados obtenidos

Antes de iniciar el comentario de los resultados obtenidos del análisis de las entrevistas, se hace necesario insistir, una vez más, sobre su carácter hipotético y provisional y el hecho de que su validez se limita exclusivamente a la muestra escogida. En ningún caso son extrapolables a otros grupos sociales (con otras edades, niveles de estudios, origen familiar, étnico, etc.). Su lectura debe impulsar el diseño de nuevas investigaciones que validen las hipótesis que aquí se plantean o proporcionar aportaciones conceptuales a nuevos modelos teóricos. Aclarado este punto, la conclusión principal se puede resumir de la siguiente forma: la influencia de los padres en la construcción de las trayectorias de género es más limitada de lo que se podría esperar a partir de lo propuesto por las explicaciones clásicas de la socialización.

[...]

Estos saltos entre la generación de los padres y la de los hijos abren lo que se podría denominar una situación especial de transmisión. En efecto, cuando la investigación se encontraba en su primera fase, se pensaba que los padres podían tener una gran influencia en la configuración de las trayectorias escolares, familiares y profesionales de sus hijos e hijas. Sin embargo esto no ha sido así.



a) La trayectoria educativa. Por lo que se refiere a las trayectorias escolares, los padres han tenido un escaso papel. Los hijos no han seguido los estudios de sus padres. La nueva generación simplemente ha estudiado mucho más que la precedente. Pero los padres tampoco han podido tomar decisiones o aconsejarles sobre las opciones a seguir.

[...]

b) La trayectoria profesional. El papel de los padres en la orientación profesional tampoco ha sido más importante. Dos hechos principales lo demuestran: ninguno de los hijos continúa la profesión de los padres y, en el caso de las mujeres, se pasa de madres amas de casa a hijas que sitúan su actividad profesional entre sus prioridades vitales. Y un tercer hecho lo complementa. Los padres no han podido ayudar, más que de forma muy leve, a que ellos se incorporen a la vida laboral. La mayoría de los empleos han sido conseguidos sin la ayuda de los padres.

[...]

c) La trayectoria familiar. Por lo que se refiere a la trayectoria familiar, el modelo de vida familiar que han ofrecido los padres no podía resultar totalmente válido a sus hijos y, sobre todo, a sus hijas. Si entre la generación anterior el reparto de las obligaciones familiares quedaba claramente definido debido a que la mujer era ama de casa y no tenía responsabilidades fuera del hogar, entre la generación joven ninguna de las mujeres ha adoptado el papel de ama de casa. Los roles familiares entre una generación y la siguiente también han tenido que cambiar.

[...]

1. El sistema educativo

Para los jóvenes entrevistados la influencia del sistema educativo parece haber sido determinante. Los datos estadísticos disponibles sobre educación muestran con claridad que hombres y mujeres no se encuentran en condiciones de igualdad en el interior del sistema educativo. A pesar de que la prolongación de la escolarización ha sido más notable en el caso de las mujeres que en el de los hombres, ello no significa que se haya producido una democratización del sistema de enseñanza. La diferencia más notable es el hecho de que los hombres y mujeres cursan (en proporción) especialidades distintas, siendo las especialidades cursadas mayoritariamente por mujeres las que suelen ser menos prestigiosas

[...]

2. El mercado de trabajo

El mercado de trabajo constituye una segunda agencia de socialización determinante para comprender la diferencia entre hombres y mujeres. En nuestra muestra el trabajo de las mujeres está muy relacionado con el trabajo en el sector público (enseñanza, sanidad, servicios sociales, justicia) y, en menor escala, al trabajo en el sector privado.

[...]

Hombres y mujeres se reparten de forma desigual según el tipo de actividad. Según el tipo de labor a desarrollar se preferirá un hombre a una mujer. Normalmente la diferencia en el tipo de actividad se traduce también en una diferencia en las condiciones de trabajo (Maruani, 1991). Es especialmente destacable el hecho de que las mujeres entrevistadas sitúan la vida profesional como algo prioritario frente a otro tipo de alternativas vitales. Todas ellas han retrasado el momento de tener hijos.

[...]

lo que este trabajo sugiere es que, si bien el peso todas estas determinaciones de origen familiar es muy fuerte, no son determinantes. Unas condiciones concretas del mercado de trabajo o una mejora en los niveles de formación pueden hacer, por sí solos, y esto es lo importante, que los efectos de esa determinación desaparezcan o, al menos, sean minimizados.

[...]

En definitiva, el cambio de la situación social de la mujer puede producirse incluso en el caso de que la socialización de roles masculinos y femeninos en el interior de las familias no cambiara.

Pregunta 2.-

Imagina que formes part d’una comissió científica que ha de assessorar al govern en l’aprovació del pressupost per a recerca social, especialment de “problemes” complexes com la integració dels immigrants, la violència contra les dones, l’increment de la delinqüència, etc. Una part de la comissió vol rebutjar les peticions de finançament dels projectes d’investigació amb metodologies qualitatives, amb mostres petites, restringits els seus contextos d’investigació o que ofereixen dades que no s’expressen en números, tot argumentant que són una pèrdua de recursos donat que els seus resultats tenen poc marge de generalització, que no són fiables perquè l’investigador intervé massa i perquè no s’arriba a la veritat objectiva de les situacions investigades, que només produeixen reflexió però no pas dades comprovables. Tu n’estàs en desacord i vols convèncer-los de la validesa d’altres metodologies i altres maneres d’abordar la realitat social i per tant de la utilitat de finançar també aquest tipus d’investigacions.



Exposa i comenta quins arguments faries servir per rebatre’ls les seves raons. Has de defensar una determinada concepció del coneixement, de la realitat social i de la veritat, de la posició del investigador, del subjecte (que investiga i que és investigat) i del objecte d’investigació, mentre que crítiques el punt de vista de l’altre part de la comissió. Igualment has d’argumentar els avantatges de la metodologia qualitativa, la seva concepció de la realitat social i de la veritat i la diferència d’aquesta concepció respecte al punt de vista més tradicional que esta defensant l’altre part de la comissió. També has d’explicar el paper del context històric - social en la investigació i si és important o no la seva consideració en la recerca social. No cal que repeteixis literalment els conceptes que hem vist en l’assignatura, més aviat que recordis els continguts i les reflexions que hi hem fet per tal de construir arguments convincents.

17/06/06

Tres definiciones.-

1. Definición de sesgo.

2. Según los autores del temario, cuál es la psicología dominante.

3. Según Gordo, cuándo es el inicio de la relación de la Psicología con la cultura Máquina.

Parte II.- Ejercicio reflexivo sobre tu vida laboral o estudiantil.

Parte III.- Foucault. Razón-enfermedad mental. Biopolítica. Construcción del término locura.

GENER 07

[MISSATGE A LA CONSULTORA]

PREGUNTA: quan a l'examen, comentes que serà en dues parts:

Part I: tres preguntes breus sobre conceptes bàsic de l’assignatura. Heu de contestar cada pregunta utilitzant més o menys mitja plana. Les preguntes equivocades no resten, cada una d’aquestes preguntes es valorarà en un 15% per el càlcul de la nota final.

Part II: Pregunta oberta on s’ha de combinar una bona expressió escrita de les idees, els conceptes teòrics i epistemològics de l’assignatura i l’opinió i punt de vista personal d’una manera crítica i raonada. NO es tracta de “bolcar” literalment els continguts de l’assignatura, és més aviat fer una mena d’assaig amb allò que heu après. Recomanem una dedicació de 1 hora i 15 o 20 minuts. Desenvolupa un text de com a mínim 3 planes i com a màxim 5 per contestar a aquesta pregunta. La avaluació d’aquesta part correspon al 55% del examen.

Entenc, doncs, que en aquesta segona part se'ns demana el nostre punt de vista respecte de l'assignatura? Una auto-reflexió del què hem après?

RESPOSTA

Vaig a respondre directament a la teva pregunta:

− Entenc, doncs, que en aquesta segona part se'ns demana el nostre punt de vista respecte de l'assignatura? Una auto-reflexió del què hem après?

No exactament. Potser que en la segona part se us demani una autoreflexiò però també potser que se us demani un anàlisis crític o un comentari sociohistòric o alguna altra cosa. Per lo general no se us demana de desenvolupar simplement el vostre punt de vista sinó se us fa una petició especifica (amb una pregunta) per a contestar a la qual heu d’incloure les propostes que se us han fet des de el enfocament proposat en aquesta assignatura i la vostra opinió al respecte deixin clara la diferencia, si ni hi ha, entre las dos coses i justificant totes les afirmacions que es fan.

20/01/07

Dues parts.

La primera consta de 3 preguntes a contestar en mig full. (15% del valor per cada pregunta). Els errors no descomptaven!

Part 1

− Com explicaries a algú que no estudia psicologia la importància de la sociogènesi de la psicologia científica.

− La subjectivitat en el context fordiste.

− Explicar "el efecto suelo" de Gardner (crec que era aquest autor)



Part 2.

A elaborar en 3-5 fulls.(55% del valor de l'examen)

1. Concepte raó-desraó. Partint de la psicopatologització de la problemàtica amb arrels socials. Els conceptes de normalitat patològic.

2. Posar exemples de la teva reflexió.

3. Donar la teva visió d’aquest procés i justificar-lo.

17/01/09

l'examen era assequible i deia més o menys així

Part 1 cada pregunta val 15% del total

1. tecnologies del jo, explicar i posa exemple

2. Explica les diferencies entre el subjecte de la psicologia positivista i el de la psicologia socioconstruccionista

3. la producció de la “diferència”. Explica i posa exemples

Part 2 explica la reflexitat. Posa exemples

-----------------------------------------------

No són enunciats literals

PART 1 (cada pregunta val 15% de la nota)

1. Que entén Michel Foucault per les "tecnologies del jo", posa algun exemple.

2. Explica les diferències més importants entre el subjecte de la psicologia positivista i el subjecte que proposa el socioconstruccionisme

3. Explica els processos de producció de la "diferència" en psicologia. Il·lustra-ho amb algun exemple.

PART 2 (55% de la nota)

En la portada de la revista National Geopgraphic es veu a la goril·la Koko fent una fotografia al fotògraf que l'està retratant. Aquest exemple es pot encabir en el que s'anomena "pràctica reflexiva". Explica en que consisteix per a la disciplina i per al seu objecte d'estudi. Posa alguns exemples per il·lustrar la teva explicació.

21/01/09

no són textuals perquè eren més elaborades però la pregunta bàsica si, a més falta una de les preguntes curtes que no aconsegueixo recordar...s'havia de relacionar psicologia i la teoria d'un físic però no recordo)

PART I

1. normativisme

2.

3. autoritat i coneixement científic

PART II

desenvolupar relació entre humà-tecnologia / els ciborgs, etc.

----------------------------------------------------

la 2 era sobre el principi d'incertitud de Heisenberg aplicat a la psicologia.

-----------------------------------------------------

Las preguntas ( no son literales):

Parte 1_

1. normalización psicología científica. Ejemplo

2. Relaciona principio de incerteza Werner Heinsenberr y practica psicológica-

3. Efectos autoritarios del conocimiento psicológico- Ejemplo

Parte 2_

Relaciones entre seres humanos y cyborg. Reflexiona sobre el papel de la psicología en este proceso a partir de lo expuesto en el módulo por Ángel Gordo. Ejemplo



13/06/09

(NO SON LITERALS)

1. tres preguntas donde cada una de era un 15% de la nota final

a. de la bibliografía recomendada , comenta con un ejemplo lo que consideras de mayor relevancia.

b. las tecnologías del yo según Focault y Rose : pon un ejemplo y describe que significan.

c. La problematizacion : ejemplos y teorías.

2. una pregunta igual al 55% de la nota final

a. Que significa individualización social ( algo así ) ..

20/06/09

LITERAL!!! Part 1 (15% cada pregunta)

1. il·lustra breument els mites de la ideologia de la representació criticats per Ibáñez.

2. Quina importància poden tenir els processos autoreflexius en dinàmiques d’aprenentatge?

3. Principals propostes de l’antipsiquiatria.

Part 2 (55%)

Com les tecnologies mundanes (com les rentadores, bicicletes…) poden influir en la construcció de la subjectivitat. Relaciona-ho amb teories socioconstruccionistes i conceptes de Tecné, Gobierno, Autoridad i Etica que Rose proposa en el text de la Unitat 2.

25/06/09

PART A

1. Feminisme, principals crítiques a la psicologia moderna

2. Que ha aportat la ciberpsicologia

3. Com ha modificat la psicologia moderna la forma de veure'ns a nosaltres mateixos?

PART B

1. Definicions de boig. Defineix aquest terme en les diferents etapes de la història. Relacionar amb visions de les diferents corrents psicològiques i moments socioculturals.

Sociopsicologia del Treball (Llicenciatura) 21/06/08

Les preguntes de sociopsicologia del treball han estat:

3 curtes (20 línies, a escollir 2)

1. Relació entre els conceptes de informalització del treball i precarietat laboral.

2. Teories actuals sobre la desocupació laboral.

3. feia referència a l'aprenentatge organitzacional ( no recordo exactament)

TEMA: Reorganització empresarial: Atiu humà i gestió d'aprenentatge (1 foli per respondre)

l'altre tema feia relació a l'estat, la divisió laboral i la família...no recordo exactament.

10/01/09

Tres preguntes a escollir dos, no més de 20 línies cadascuna.

5. Mètodes per conèixer les condicions de treball.

6. El treball com a valor.

7. La inestabilitat en la ocupació.

Dos preguntes a desenvolupar una:

8. La pèrdua de la centralitat del treball.

9. La reorganització industrial i la tecnologia de producció flexible.




Les dos primeres valen un 30% cadascuna i la segona part un 40%.

21/01/09

constava de tres preguntes a escollir una i que no sobrepassin les 20 línies:

10. Components subjectius del treball no remunerat.

11. Característiques de la formació d'adults.

12. Teories sobre la fi del treball.

Dues preguntes a escollir una i desenvolupar-la només amb una cara d'un full:

13. Característiques històriques de la perfecta casada.

14. Efectes subjectius de la desocupació.

20/06/09

Primera part ( 3 preguntes a triar 2, 20 línies):

15. Trets característics del treball informal

16. Principals diferències entre els enfocaments tradicionals i l'enfocament sociotècnic

17. La conferència de Pekin i les repercussions en el treball no remunerat

Segona part (2 preguntes a triar 1, un full per una sola cara):

18. Teories sobre els efectes psicològics de l'atur

19. La formació per Internet

Psicologia Comunitària i Benestar Social 23/01/08

han sigut tres preguntes, a respondre amb un full (faltava espai):

1. Desenvolupa els conceptes: comunitat, sentit de comunitat i acció comunitària, argumenta la relació que tenen. Quina rellevància tenen per la P. Comunitària?

2. Justifica la relació entre "benestar social " i P. Comunitària.

3. Explica la metodologia de la teoria Investigació- acció participativa (IAP). I, sobre un cas hipotètic d'una comunitat concreta, digues les fases a seguir per a fer una intervenció d'aquest tipus.

Psicologia Social del Treball i les Relacions Laborals (Llicenciatura) 27/06/06

Hay 2 apartados, en el primero se trata de definir conceptos en 20 líneas como más por pregunta, eran:

1. consultor experto y consultor facilitador, explicarlos y decir ventajas e inconvenientes

2. Eficiencia y eficacia dentro de la evaluación de las organizaciones

3. Explicar el conflicto desde las teorías posteriores a la 2ª guerra mundial; estructural-funcionalismo y neomarxismo

La 2ª parte es de desarrollar un tema y dejan una hoja por las 2 caras. Hoy era:

• Trabajo, ocupación, subocupación y desocupación. Explícalos y pon ejemplos.

Fonaments Psicosocials del Comportament Humà 13/06/09

Son dos textos llargs, d’una pàgina (una cara) cadascun i respondre 4 preguntes de cada text. Puntua 50% cada text. Tens 4 fulls per respondre (8 cares en total), tot i que jo n'he tingut prou amb la meitat... L'examen dura 2 hores i n'hi ha prou, et recomanen dedicar una hora per text.

El primer text era “realista”, sobre la llei antitabac. Les preguntes eren totes del mòdul 4: dissonància cognitiva, perspectiva discursiva i discurs. Aquesta part ha estat assequible.

El segon text era “fantàstic”, tipus el llibre 1984... però en una selva amb animals... i com no, les preguntes es basaven en el mòdul 5: procés de normalització, influència de la minoria, normes implícites, percepció i situació. Aquesta part ha estat una mica més complicada per haver d’aplicar la Tª a una “situació irreal i absurda”... mireu-vos la PAC 4 per si us surt un text d’aquest tipus, us ajudarà!!!

Documents

Ex Social