Upload
others
View
2
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
301NSTITLCIO ( ATALANA b' IIISTORIA NATURAL
Excursiones entomologicas
por el Norte de la provincia de Lerida
-_{ de Julio de H)I;)
por el
RDO. P. UONGINOS NAVAS, S. J.
El exito extraordinario que obtuvimos el verano anterior, de 1916,
en las excursiones verificadas por el Norte de la provincia de Lerida,
impulsonos a acometer otras este verano pasado, por parajes seme-
jantes. Los excursionistas fuimos los mismos, el Rdo. P. Joaquin Ma-
ria de Barnola, S. J., D. Ascensio Codina y el que esto escribe.
Con el P. Barnola visitamos la Seo y orillas del Segre los dins 6
y 7 de Julio. De alli subimos a Andorra y el dia 12 pasamos de Sant
Julia de Loria (Andorra) a Sant Joan de i'Erm (Lerida) cuyos alre-
dedores exploramos los dias siguientes y el 16 bajamos de Sant Juan
de I'Erm por Montanartro y Roni a Sort.De aqui regreso a Barcelona el P. Barnola el dia 17, quedandome
en Sort para aguardar la Ilegada de nuestro companero y consocioD. Ascensio Codina, quien por la inoportuna combinacion de trenes
y automc viles no pudo Ilegar la tarde antes a Sort, como esperabamos.No fue inutil mi detencion forzosa en Sort la manana del dia 17, puesexplore con provecho el barranco que se ve en frente de la poblaciony algo el pinar que dista pocos kilometros de la misma.
El mismo dia 17 en la tartana del correo subimos a Llavorsi dondepernoctamos y de alli el dia siguiente a pie hasta Espot. De pasoexploramos las orillas del rio y del camino y Ilegamos a Espot a cosade ]as 5 de la tarde.
Es Espot, sitio muy visitado de los turistas, algunos de los cualesvimos aquellos dias y con uno de ellos , D. Antonio Amoros, subimosel dia 22 al estanque de Peguera. El dia anterior 21 lo habiamos de-dicado entero a reconocer el estanque de San Mauricio, distante doshoras y media de Espot, punto ideal a donde acude gran mimero deexcursionistas. A pesar de la tormenta que nos obligo a retroceder
INSTITL^.1 I,ATALANA U'HISTIRIA NAT(RAL
mucho antes de lo que quisieramos y de la porfiada Iluvia que nosacompanO parte de la tarde y de que nos defendimos como pudimosal pie de un pino, la caza para mi no fue despreciable.
Finalmente el 23 emprendimos la vuelta de Espot a Llavorsi a piey de aqui en tartana hasta Sort. de donde salimos el dia siguiente 24a las 4 de la manana hasta Balaguer en automOvil, donde nos despe-dimos, para Ilegar en tren a nuestra respectiva morada aquella mismanoche.
Dejo para mis compaileros el dar cuenta del resultado de la excur-sion en otros ramos, reservandome solo para mi resenar los Neur6p-teros en sentido lato. Y al hacer la enumeraci6n de lo recogido noomitire ]as especies halladas en el mismo sitio el ano anterior, ya quealgimas que abundaban antes escasean este ano y en cambio apare-cieron otras. Con esto no resulta inutil la repetici6n de alguno queotro nombre.
PARANEUROPTEROS
Fam. Libeltilidos
1. Orthetrum brunneum Fonsc. Escal6, Rialp.2. Sympetrum striolatum Charp., Escal6, Rialp.3. - flaveolum L. Escal6.
Fam. IIsnidos
4. 4'shna cyanea Miill.5. Cordulegaster annulata Latr. Espot.6' - bidentata Sel. Espot. Es la segunda vez que
se captura en la provincia de Leriday la tercera en Espana.
Fam Agri6nidos
7. Cwnagrion puella L. La Seo, Llavorsi, Escal6.8. - mercuriale Charp. La Seo.9. Pyrrhosoma nymphula Sulz.
iNSTITUGIj LATALANA D' 1{ISTORIA NATURAL
EFEMEROPTEROS
Fam. Efem@ridos
10. Ephemera danica Miill. Llavorsi
Fam. Leptoflebidos
11I. Habrophlebia fusca Curt. Espot
Fam. Betidos
12. Ba tis Rhodani Pict. Llavorsi, Espot.13. - nexus sp. nov. (fig. 1).
Subimago. Caput fuscescens, oculis in sino fusels.Thorax fuscus; mesonotum 3 striis longitudinalibus tenuibus gri-
seis.Abdomen ferrugineum, margine posteriore segmentorum fusco;
cercis superioribus griseis, apice articulorum tenuiter fusco.Pedes fulvo fusci, femoribus apice fuscescentibus.Ala hyaline, leviter griseo tincta, reticulatione fusco-grisea.Ala anterior regione stigniatica reticulata, venulis principalibus
Fig. 1
5-7; venis marginalibus in-tercalatis binis longiusculis.
Ala posterior (fig. 1)oblonga, apice elliptice ro-tundata; marline costali indentem acutum fortem pro-ducto; 3 venis, prima anteala apicem, secunda paulopone apicem finiente, tertialonga, ad angulum posterio-rem sive ultra ala medium
Bcetis nexus Nav pertingente; alia vena in-.Ala po,tcrior (con mucho aumento) (Col. n1 tercalata inter secundam et
tertiam; 3 venulis, singulisin singulis areis, hoc est, inter marginem costalem et priniam venam,inter hanc et secundam, inter secundam et venam intercalatam ultraala medium.
lNSTITLCI,i LATALANA D' IIISTORIA NATURAL
Long. corp. t3'6 mm.
- al. ant. 7`8 b
Patria. Sant Joan de I'Erm, 15 de Julio de 1917.-(Col. m.).
La forma del ala posterior, adornada de varias venillas, una entre
cada dos venas principales y entre la segunda y la intercalada, separa
totalmente esta especie de sus congeneres, acercandola al genero
Callibwtis Etn.
Fam. Ecdiuridos
14. Rhithirogena semicolorata Curt. Sant Joan de l'Erm, Roni,
Espot.15. Heptal;enia sulphurea Mull. Sant Joan de I'Erm.
1G. Ecdyurus flumimun Pict. La Seo.17. - forcipula Koll. La Seo.
PLECOPTEROS
Fam. Perlbdidos
18. Perlodes microcephala Pict. Rabid, Espot.
Fam. Perlidos
19. Perla bicaudata L. Rubio.
20 - mar&inata Panz. Rubio, Llavorsi, Espot.
21. Isoperla rivalorum Pict. La Seo, Ars, Sant Joan de l'Erm, Espot.
22. - Barnolai sp. nov. Sant Joan de I'Erm.
23. Chloroperla torrentium Pict. En todas partes.
24. - calceata sp. nov.
Fam. Leuctridos
25. Leuctra inermis Kpn. Sant Joan de I'Erm, Espot.2r3. - Benllochi Nav. La Seo, Erm, Espot
INSTIT1'16 L.ATALANA U filsT',RIA NATURAL
Fam. NemOridos
27. Neinura narie-ata Oliv. Espot.28. - lobulata sp. nov.29. - fulniceps Klap. Sant Joan de I'Erm30. - Iinguata sp. nov. Sant Joan de I'Erm, Espot.31. Rodriguezi sp. nov. Espot.
NEURUPTEROS
Fam. Ascalfifidos
32. Ascalaphus lou icornis L. var. h olivari Weele. Llavorsi.
Fam. Mirmele6nidos
33. Myrmeleon formicarius L. Espot.34. Neuroleon ocreatus Nav. Sort.35. Nelees nemausiensis Borkh. Sant Joan Fumat.36. Gymnocnemia variegata Schn. Sort.
Fam. Cris6pidos
37. Chrysopa vulgaris Schn. En todas partes.38. - - var. rubricate Nav., Espot.39. - - var. gemella nov.
Similis var. rubricatce Nav.Caput facie fiava, inter oculos et os rubro suffusa; vertice viridi
vel viridi-flavo.Thorax et abdomen superne fascia media longitudinali flava conspi-
cua Metanotum gemino puncto rubro antico signatum juxta lineam fla -vam. Interdum mesonotum leviter rubro suffusum ad latera linen fiava`.
Abdomen impunctatum.Aix reticulatione et stigmate viridibus, hand punctatis.
/",". ./. ..u.^"^ W /o,n.It .^ \^. "^.
Long. corp. ^ mm.- al. ant. 13 »- -post. 1`? »
Patric. Sant Joan de 1'Erm (Lerida ), 15 de Julio de 1J17. Poste-riormente la encontre en Javier ( Navarra ), 4 y 5 de Agosto, Hecho(Huesca ), 10 y 1 1 de Agosto y Jaca, 12 de Agosto.
Distingo esta variedad de la rubricata Nav. por carecer de lalinen roja semilunar ante las antenas que la caracteriza y de las linensrojas distintas del meso y metanoto. Se aproxima al tipo por el colorde la earn y de las alas. La circunstancia de los dos ptrntos rojos delmetanoto, que he observado en todos los ejemplares, junto con gran-de uniforrnidad en los demos caracteres , dan a esta forma un aspectoigual y bier definido que le merecen la categoric de variedad.40 Urr>sopa vul;aris Schn . var. viriclella Nav. Llavorsi.41. - hranafensis Ed. Pict. Roni.42. --- jtavifrons Brau . var. riparia Ed. Pict . Sant Joan
Fumat , Llavorsi, Espot.13 - - var . vestita Nav. Espot.
-l 1. prasina Burrn . var. a^ispersa Wesm. Espot.45. - - var. abclorninalis Brau. Sant Joan Fumat,
Espot.4(i. - ventralis Curt. Espot.47. - perla L. La Seo.
Fam. HemerGbidos
4^5. llenreiobius nifidulus F. ^1rs, Sant Joan de I'Erm.-151. - sti^;nra Steph. Sant Joan de l'Erm.5O. - lutescens F. Llavorsi.GI. - subnebrrlosus Steph. Sant Joan de 1'Erm.52. Nirentberne pellrrcida Walk. Sant Joan de I'Erm, Espot.53. - inconsprcuu Mc. Lachl. Espot.54. Synrolrerobius str^atellus Klap. Llavorsi.55. Micromrrs pahanus L. Montanartro.56. - variehatus F. La Seo.
Fam. Coniopterigidos
57. Conio^^teryx trneifornris Curt. Espot.58. - py^;mcr?a End. ;Espot.
1NSTITUL16 LATAI.ANA U I UISTUSIA 'AT( HAI,
59. Aleuropteryx xqualis sp. nov. ( fig. 2).
Similis Lrnlvi Klap.
Corpus atrum, cinereo pulverulentum.
Antenna 27 articulis, fulvo-albida, primo articulo grandi , fusces-
cente, obovali , secundo (fig. 2, a) apice incrassato , in o" dente inferno
Fig. 2
tenui et longo, ceteris articulis fere
aqualiter longis ac latis, ultimis lon-
gioribus, fuscescentibus.
Pedes fulvo-pallidi.Ala (fig. 2, b) grandes, reti-
culatione fusco- pallida, menibrana
leviter infumata, striola dotata in
area intermedia , utramque interme-
diam excedente.
Ala anterior areis subcostali et
radiali externa seu ultra ortum sec-
toris radii aquelatis; venula subcos-
tali pallida subcostx et radio per-
pendiculari, ab apice subcosta dis-
tante spatio sesquilongiore latitudine
Aleuropteryx cequalis Nav. area subcostalis ; venulis intermediis
a. Primcros artejos de las antcnaprocubito subper
pendicularibus, in-
b. Alas ( con grande aumento).
(Col. m.) sertione vix distantibus a venulis
radiali et cubitali; secunda interme-
dia parum distante a furca apicali , seu furca apicali saltem duplo
longiore suo pedunculo.
Ala posterior venula subcostali manifesta, pallida , minus distante
ab apice subcosta latitudine area subcostalis ; furca apicali multo
breviore suo pedunculo; venula radiali leviter obliqua procubito.
Long. corp . 1`8 mm.
- al. ant. 3`4- post. 2'3
Patria. Sort, Espot (Lerida), 18 de Julio de 1917; Javier (Navarra),
4 de Agosto; Jaca (Huesca), 12 de Agosto (Col. in.).
Fam. Dildridos
(i0. Lidar meridionalis Hag. Espot.
16 (. AIAI.A`'A I^ ^II^I IHIA NAll RAI-
Fam. Osmilidos
G1. Osnntlus fulvicephalus Scop. Ars, Espot.
MECOPTEROS
Fam. Panorpidos
62. Panorpa mericlionalis Ramb. Sant Joan de l'Erm, Montenartro,Espot.
63. - - var. fenestrala Nav. Espot.64. ---- communis L. Espot.
RAFIDIOPTEROS
Fam. Rafididos
65. Erma (gen. nov.) abdita (sp. nov.) (Mem. Real Acad. Cienc.Barcelona). Sant Joan de I'Erm
SOCOPTERoS
Fam. Sbcidos
GO. Amphigeronfia veriel ata Oliv. Sant Joan de I'Erm. Espot.
Fam. Estenopsocidos
G7. Graphopsocus cruciatus L. Espot.(i5. - var. brevipennis End. Espot.
Fam. Mesopsocidos.
G4). Mesopsocns unipu,Natus Miill. Sant Joan de I'Erm.
.1-1 INSTITI I,IU CATAI. ANA WHIST, HIA NATIN.al
Fam. Cecilidos
70. Ca?cilius obsoletus Steph. Espot.71. - flavirlus Steph. Montenartro.72. Eclopsocus limbalus Nav. Espot.
TRICOPTEROS
Fam. Limnofilidos
73. Limnophilus villatus F. Espot.74. sparsus Curt. Sant Joan de 1'Erm.75. Stenophylax nigricornis Pict. var. testacea Zett. Sant Joan
de I'Erm.
7i;. var. mista nov.
Similis var. testacece Zett. et typo.
Corpus totum testaceum, vertice fusco.
Antennae fusco-nigra?, primo articulo testaceo-fusco.
Ala anterior griseo-fusca, pubescentia sat densa; striis digitifor-
mibus longitudinalibus testaceis vel pallidis in plerisque cellulis apica-
libus, apicem alm hand attingentibus, in ^ minus apparentibus; ma-
cula thyridiali sensibili, transversa.
Ala posterior hyalina, ad apicem fulvescente.
Long. corp. 12 mm.- al. ant. 17'5 >)
- post. 15
Patria. Sant Joan de I'Erm. (Lerida) 13 y 15 de Julio de 1917. Varios
ejemplares.-(Col. m.).En el color general del cuerpo esta forma se parece mucho a la
var. testacea Zett., pero en el color y forma del ala anterior se acerca
mis al tipo, pues de la variedad dice expresamente Mac Lachlan,
(Revision and Sinopsis, p. 128): «the wings with a yellowish tinge,
and the pale lines nearly obsolete». Esta frase, como las demds de la
descripcion de la variedad testacea conviene perfectamente a otros
ejemplares de la misma localidad , mas no a esta variedad nueva, que
en esto se acerca m6s al tipo, del cual tambien difiere en la mancha
I NSTITUCId (,ATALANA D' IIISTORIA NATURALI,
tiridial, Ia cual no es bilobada, sino mds bier transversa y poco defi-nida en sus contornos.77. Stenoplrylax stellatus Curt. Espot.78. - spini/er Mac Lachl. Ars, Sant Joan de l'Erm.79. Eclisopterij.r -uttulata Prit. Espot.80. Drustis discolor Ramb. Espot.81. - anlullalus Steph. Sant Joan de l'Erm, Espot.82. - bicolor sp. nov. (fig. 3).
Similis chrysolo Ramb.Corpus testaceumCaput fulvo pilosum; vertice medio nigro; oculis fusco-cinereis.Thorax fulvo pilosus. Prothorax sulco medio longitudinali divisus.
Metanotum postscutello fusco.Abdomen fulvo pilosum, ultimo tergito fascia rectangulari, margi-
nibus lateralibus concavis nigro spinulosa; cercis superioribus conicis,apice rotundato, brevibus, leviter adscendentibus, ferrugineis, fulvopilosis; cercis inferioribus longis, divergentibus, adscendentibus,testaceis, fulvo pilosis.
Pedes testaceo-fulvi, nigro spinulosi, calcaribus 0, 3, 3 testaceis.Aix pubesceirtia fulva, reticulatione testacea; stigmate testaceo,
parum distincto.Ala anterior angusta, apice elliptice rotundata, margine externo
late convexo, uniformitertestaceo; striola angus-ta longitudinali ad thyri-dium et alia transversaad arculum, albidis; ce-
Ilula discali brevi, pe-dunculo longi, subduplovel saltem sesquilongiorecellula.
Ala posterior (fig. 3)basi dilatata, apice sub-parabolico, pubescentiausque ad marsupium tes-tacea, ad apicem fusces-
Fig. 3
Drusus bicolor 0. Nav. Ala posterior.
(Col. M.)
cente, pone marsupium sive plicam membrana, pilis fimbriisque gri-
seis; pills marsupii testaceis; cellula discali breviore, fere medio vel
sesqui breviore suo pedunculo; sectore radii furcato paulo ultra divi-
sionem procubiti.
1 `' . 1 ^.^.^`` , /^^^".^ "- 11 -l
Long corp. ^ 6`5 mm
- al. ant. 11 %>-- - post. 9`2 »
Patria. Montenartro (Lerida), 16 de Julio de 191. (Col, m.).Por el color y malla del ala posterior esta especie fi;cilmente se
distingue de sus congeneres. La horquilla del sector del radio comienzaalgo mas afuera que la del procubito, y el tercio posterior del ala, pordetras de la bolsa o pliegue, se torna gris^ceo, contra to que ocurre
en otras especies.
Fam. Sericost6midos
83 Silo piceus Brau. La Seo.Todos los caracteres de la descripcion de Mac Lachlan y la com
paracion con otros ejemplares convienen a este ^ , excepto uno que
menciona Ulmer (Tripchoptera, p. 187): «Seim ^ fehlt der Dorn enter
den Lappen 10 Segments (fig 303, c).» En este ejemplar es biervisible dicha espina. A pesar de esta divergencia no me atrevo asepararlo de dicha especie.84. - coriinalis Nav. Espot.85. Sc/ti.aopele.t furcifera Mac Lachl. Espot.8G. Lasiocepfrala basalis Kol. Llavorsi, Espot. Abundante.87. Litliax obscurras Hag. Espot.88. - anceps sp. nov. (Broteria, ]918). Espot.89. Crunc^cia irrorata Curt. Ars.1>D. Micrasema longrrlum Mac Lachl. Espot.Sl] . Sericostoma purenaicum Pict.
Fam. Filopot^midos
92. Philopotanuts montanus Don. Llavorsi, Espot. Comun.93 - hispanicus Mac Lachl. var. ^risea Nav. Espot.^1k. Wormaldia occipitalis Piet. Sant Joan de I'Erm.
Fam. Hidropsiquidos
X15- Hydropsyche pellacidnla Stepp, La Seo, Espot.9G - instahilis Curt. Sant Joan Fumat•
. I : ' 1 I I ^ - I ^ I . , I I n . , i , I l I _ , I , k I , \A I, k,,
Fam. Sicomiidos
97. Psychomyia pusilla F. La Seo.
Fam. Policentr6pidos
98. Plectrocnemia Icetabilis Mac Lachl. Espot.
i^ 1. - geniculata Mac Lachl. Espot.
Fam. Riacofilidos
I(X) Rhyacophila tritis Pict. Espot.
101. -- viduata sp. nov. (Broteria, 1918). Sant Joan de
102. -
I'Erm, Roni.
occidentalis Mac Lachl. Espot.
103 - rupta Mac Lachl. Espot.
104. Agapetus fuscipes Curt. Espot.
105. Pseudagapetus insons Mac Lachl. Sant loan de I'Erm.
10(i. - placidus sp. nov. (fig. 4).
Similis insonti Mac Lachl.
Fuscus, tusco-fulvo pilosus.
Abdomen oT cercis superioribus
brevibus, subtriangularibus; cercis
inferioribus (fig. 4, a, b), longis,
a latere visis marginibus subpa-
rallelis, apice leviter ampliatis;
deorsum visis (fig. 4, b) triangu-
lari elongatis, apice acutis, mar-
gine interno inermi; processu ab-dominali paulo longiore quam latio-
re, apice truncato rotundato.Pedes fusco-pallidi, tibiis tar-
sisque fulvis.Fig, 4
Ahr angusta., elongat'; reti- Pseudagapetus placidus o" Nav.
culatione fusco-pallida, pilis fim- a. Extremo del abdomen visto de lado.b
briis ue concoloribus; membrana. ' visto por dchalo.
q e c. Ala posterior. (Col. m.)
iridea.Ala anterior leviter fusco tincta; cellula discali brevi, suo pedunculo
duplo longiore; furca apicali 3 subduplo longiore suo pedunculo.
. ] it' ll I : Alnl n.n Ii III1I''NIA
Ala posterior (fig. 4, c) sectore radii apice simplici, sen furcaapicali I. penitus obsoleta, 2 subquali suo pedunculo, 3 breviore, 5 lata,brevissime pedunculata.
Long. corp. o, 3 mm.al. ant. 5'4- post. 4
Patria. Sant Joau de I'Erm (Lerida), 13 de Julio de 1917.--(Col. in.).
Fain. Hidroptilidos
10; . Plilocolepus villosus Nav. Rtibi6.108. Hgdroptila sparsa Curt. La Seo.
FORMAS NUEVAS
Para hacer resaltar el feliz y casi inverosimil exito de las excur-siones anteriormente mencionadas , pl4tceme poner aqui por order lasformas nuevas para la ciencia, prescindiendo de ]as que lo son paraCataluna o para la peninsula iberica. Son ]as siguientes:1. Ba'tis ne .rus. Efemer6pteros.2. Isoperla Barnolai. Plec6pteros.3. Chloroperla calceata. »4. Nemura lobulata.5. - linguata.6 -- Rodriguezi.7. Chrgsopa vulgaris Schn . var. gemella. Neur6pteros.8. Aleuroptergx cequalis.9. Erma abdita. Rafidi6pteros.
10. Stenophylax ni^gricornis Piet. var . mista. Tric6pteros.11. Drusus bicolor.12. Lithax anceps.13. Rhyacophila viduata.14. Pseudagapetus placidus. »
Resulta, pues, mas del 12 por ciento de formas nuevas de entrelas recogidas.
INSTITI LIJ LATALANA D HISTORIA NATURAL
ORTOPTEROS
i' ,
Parece conveniente consignar aqui el hallazgo de las siguientesespecies de Ortopteros.
Ectobia lapponica L. Rubio . A esta especie pertenece la que citehace anos del Montseny con el nombre 'de Aphlebia sardoa Serv.
Ephippiger Cunii Bol var. ju/;icola Bol. Abundante en el caminode Sant Joan Fumat a Ars.
Anta -rips hispanicus Bol. Sort.
Zaragoza, 16 de Noviembre de 1917.
Naturalesa , origen i edat de formacio
de les Bauxites de la Serra de La Llacuna
pet
DR. M. FAURA I SANS
En una de les darreres sessions del curs passat, mostrarem a laSocietat tin exemplar procedent dels flits de Bauxita descoberts, a IaSerra de Ia Llacuna, recollit en nostra expedicio feta el 12 de maigd'enguany. Llavors nostres primeres observacions no permetien teo-ritzar sobre la seva constitucio; i demes podien esser compromesoscerts interessos industrials, amb motiu de I'entussiasme rapidamentdivulgat per la premsa amb la falaguera nova de la suposada produc-cio nacional de I'alumini metallic. Era precis alliconar-nos en tinreconeixement estratigrafic molt detingut per apreciar 1'Cpoca deformacio.
Es la Bauxita, o sigui, 1'hidrat ferrifer d'alumina -A1 ' (OH)I. nFe 'O:j(OH)''- objecte d'especiais explotacions mineres, a Franca, des queBerthier, en 1821 va assenyalar el flit de Beaux de la Provenca en laconca baixa del Rodan, prop de Mouries i Arles, d'on ve la denomi-