Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

Excursions a l’interior de la terra22 itineraris espeleològics

Ferran Alexandri

28Col·leccióGuies del CentreExcursionistade Catalunya

Altres títols publicats

12. El massís del Canigó. Carançà-Mentet-la Barroca. Manuel Broch i Francesc X. Gregori

13. Rocacorba. Lluís Willaert14. Serra de Finestres - La Barroca.

Lluís Willaert15. Refugi de Colomèrs. Josep Baqués16. Travessies pel massís del Canigó.

Ramon Ribera-Mariné 17. Montserrat. Jordi Oliver18. Ascensions al massís del Canigó.

Ramon Ribera-Mariné19. Collsacabra. Guia d’excursions.

Àngel Morell i Josep Nuet20. Itineraris a peu pel Ripollès.

Josep M. Colomer i Mercè Colomer

21. Del Lluçanès a la Cerdanya. Ignasi Forcada, Josep Sànchez i Lia Soler

22. Les Guilleries. L’esplendor d’una natura primitiva. Xavier Jun-quera

23. Guia dels Monuments megalítics de la Cerdanya. Antoni Mañé, Lluis Vidal i Carme Vila

24. El present d’un passat. Les Gui-lleries. Xavier Junquera

25. Montsegur - Puigcerdà, per la ruta del tresor càtar i el camí de Vauban. Lluís Willaert i Josep Nuet

26. La vall de Ribes a peu de poble en poble. Josep Nuet i Àngels Morell i Fina

27. 12 camins mil·lenaris. Joan Rovira, Ignasi Forcada i Josep Jordana

Ferran Alexandri Palom (Barcelona, 1966) és llicenciat amb grau en filolo-gia catalana per la Universitat de Bar-celona. Actualment

treballa d’editor, redactor, traductor i assessor lingüístic per a empreses i editorials. És autor d’obres de narra-tiva per a infants i també ha escrit guies excursionistes: Turisme tranquil (2006, 2 vols). Ha publicat articles sobre literatura medieval, termino-logia toponímica i espeleològica en revistes com Catalan Review, Auriga o Espeleòleg; també ha publicat articles d’espeleologia a la revista Subterránea (FEE). En l’actualitat di-rigeix i edita la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la qual també ha publicat articles de difusió excursionista.

Ferran Alexandri és membre de l’Equip de Recerques Espeleològi-ques del Centre Excursionista de Catalunya des de 1988.

Aquest és el primer dels dos volums de la guia d’itineraris subterranis adreçada als excursionistes i muntanyencs que, sense ser espeleòlegs ni haver prac-ticat mai l’espeleologia, vulguin visitar algunes de les cavitats més destacades de la nostra terra.La tria de les coves (i de vegades algun avenc) ha estat feta pensant en l’interès de la cavitat, la seva història o la seva formació geològica; però també en la relativa facilitat d’accés i progressió. Dit d’una altra manera: per recórrer aquestes coves no es necessita material de progressió vertical. En general, només amb un casc amb il·luminació, una granota i unes botes d’aigua es poden fer tots els itineraris proposats.La majoria d’aquestes visites subterrànies permeten, a més a més, fer una excursió a peu pels voltants. De fet, anar fins a la cova ja representa tota una excursió.La guia que teniu a les mans conté:• 22itinerarissotaterra.• Descripcions,història,curiositatsillegendes.• Fitxaambinformaciótècnicadecadaitinerari.• Topografiadetoteslescoves.• Mapademuntanyadel’accésalescovesaescala 1:25.000.

Publicacions de l’Abadia de Montserrat


Ferr

an A

lexa

ndri

— E

xcur

sion

s a

l’int

erio

r de

la t

erra

Co

l·lec

ció

Gu

ies

del

Cen

tre

Excu

rsio

nis

ta d

e C

atal

un

ya, 2

8

2 eXCURSIONS A L’INTeRIOR De LA TeRRA

1Introducció



3Introducció

Excursions a l’interior de la terra (Vol. 1)22 itineraris espeleològics

Publicacions de l’Abadia de Montserrat 2011

Col·lecció Guies del Centre Excursionista de Catalunya

Ferran Alexandri


Primera edició, març del 2011© Ferran Alexandri, pel text, 2011© Ferran Alexandri, A. Ferro, Gemma Grau, Toni Nubio-la, Roger Rovira, Francesc Rubinat, J. M. Victoria, Valentí Zapater, per les fotografies, 2011© Josep Nuet Badia, pel mapa, 2011

La propietat d’aquesta edició és de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Ausiàs Marc, 92-98 – 08013 Barcelona

ISBN: 978-84-9883-355-3

Dipòsit legal: B. 2.297-2011

Imprès a Tesys, Indústria GràficaPasseig del Comerç, 122 – 08203 Sabadell

Fotografia de la coberta: Coves del Salnitre (Collbato, Baix Llobregat)´

5Introducció

Presentació liminar

Crec que és un gran encert el fet de la publicació d’una guia per a excursionistes sobre les coves i els avencs d’arreu del nostre territori tan divers, cosa que permet als excursionistes de poder gaudir d’uns espais que fins ara semblaven reservats només als especialistes.

A tots els que ens agrada conèixer nous indrets i experimentar noves vivències, el fet d’endinsar-nos en segons quines coves ens ha produït un respecte diferent del de grimpar per roques o pendents forts, on les dificultats i el risc poden ser més fàcilment avaluats.

D’altra banda, moltes de les nostres coves i avencs estan envoltats de llegendes de tota mena, que desperten la imaginació d’un món misteriós i suposadament perillós, que té el seu efecte sobre els que no estan avesats en l’exploració subterrània, perquè són un fre a ser explorats, per més experièn-cia que hom tingui com a excursionista.

Amb aquesta guia tan acurada i de gran extensió que teniu a les mans, aquestes prevencions desapa-reixen, i això ens permet expandir el nostre camp excursionista i ampliar les nostres possibilitats per conèixer el món subterrani, tan ric en formacions de gran bellesa, però amb unes dificultats a l’abast de tothom.

Vull agrair a l’autor el seu treball tan excel·lent i el seu esforç per posar la seva experiència en el món de l’espeleologia al servei de tots els excursionistes.

Josep M. puente pubill

President del Centre Excursionista de Catalunya


Les excèntriques són boniques concrecions

estalactítiques de calcita o

aragonita que podem trobar

en algunes coves.

7Introducció

Introducció

Les coves i els avencs sempre han despertat una forta atracció a tothom, tant excursionistes com espeleòlegs o amants del paisatge; fins i tot, els respectables diumengers. La causa podria tenir un origen metafísic. És cert que des d’antic hi ha ha-gut sempre una tendència a pensar que les coves són una porta al més-enllà, un accés a l’altre món, segurament per la seva ubicació sota terra.

Els antics grecs creien que els avencs i les coves eren l’entrada a l’avern, al regne subterrani d’Ha-des, el déu dels morts, on, al principi, els difunts deambulaven llanguint com fantasmes; però, més endavant, les tradicions convertirien aquest lloc en un pou de turments per als condemnats. Creien que després de la mort hi havia d’haver una recompensa per als bons i un càstig per a aquells que havien dut una mala vida. Vet ací els rius infernals del Cocit i l’Aqueront, braços de l’Estígia, que comunicava amb l’estatge romàtic de l’hades per un engolidor pregon i tenebrós.

Aquesta és una mostra real de la veritable fauna cavernícola.


Gairebé en totes les cultures, el món subterrani ha afavorit l’explicació d’històries de tota mena re-lacionades amb l’altre món, la mitologia i l’aparició fins i tot d’un animisme fantasiós. Des de llocs sa-grats destinats a l’enterrament fins a caus de bèsties fabuloses com els dracs. I encara més: coves que amaguen tresors valuosíssims o coves que són re-fugi de bandolers i de contrabandistes.

Però, també, cal no oblidar el passat prehistòric, en què la cova ha estat un espai de vida i aixopluc. La prehistòria és un període molt llarg en l’aventura de la humanitat, de les societats que existiren abans de l’ús de l’escriptura, que va començar fa entre dos i tres milions d’anys i que s’acaba fa només uns quants segles. I tot plegat, el període de l’home és tan sols un esdeveniment molt petit amb relació a la història de l’Univers. I el pas dels primers homes en la vida cavernícola, i també després, en la història de l’espeleologia, encara és més curt.

El començament de l’espeleologiaNo podem parlar pròpiament d’espeleologia

almenys fins l’any 1748, amb les exploracions de Nagel i Esper, l’estudi de Gerard Joana (1769-1841) sobre la muntanya de Montserrat o la davallada de l’avenc Trebiciano (-322 m) l’any 1840 per Lindner. Édouard-Alfred Martel (1859-1938), considerat com el fundador de l’espeleologia científica, i des-prés el seu deixeble Norbert Casteret, descobri-dor del naixement del riu Garona (1931), foren els primers estudiosos que exploraren d’una manera sistematitzada les coves i els avencs fins a arribar als nostres dies, en què són nombrosos els clubs de recerca espeleològica i esportiva a tot el món. Actualment ja han estat explorats més de vuitanta avencs de més de mil metres de fondària, i fins s’ha arribat a superar la cota dels dos mil a l’avenc de Krúbera-Voronya al Caucas (-2.191 m).

Certament, l’exploració espeleològica ha evolu-cionat molt, i les tècniques i els recursos per dur-la a terme també; de les escales de cànem i fusta i el rudimentari casc de bomber i les espelmes que

9Introducció

usava Norbert Font i Sagué per la nostra geografia, hem arribat a un material molt més lleuger i segur. Ara el descens als pous dels avencs es fa per mitjà d’ancoratges artificials (espits) i amb la tècnica del ràpel, per mitjà d’aparells adequats (descensors, ta-labards, etc.). En l’ascensió hom utilitza blocadors que permeten pujar per la corda progressivament. L’equip bàsic personal és una granota resistent i im-permeable, roba interior de fibres especials, botes d’aigua i un casc amb llum elèctric i de carbur.

L’espeleologia a CatalunyaAls Països Catalans, la història de l’espeleolo-

gia comença tradicionalment amb Gerard Joana, que l’any 1824 va baixar fins a 65 m a l’avenc dels Pouetons de Montserrat, i que deixà un estudi so-bre la muntanya de Montserrat (conservat només en part). El 1825 Ignasi Graells va assolir 18 m a l’avenc de Castellet, i Antoni Matas, a Mallorca, el 1859 davallà a l’avenc de Son Pou (63 m). L’As-sociació Catalanista d’Excursions Científiques va fer una ressenya d’una exploració de la cova de na Guilleuma, al Vallès Occidental, en el primer vo-lum del seu butlletí (1877). El 1896 Édouard-Alfred

Casc de bomber original de l’època utilitzat per N. Font i Sagué i rodell de corda de cànem usat en les primeres exploracions espeleològiques (Conservats al CEC).


Martel estudià les coves del Drac, de Mallorca, i entrà en contacte amb Norbert Font i Sagué. Més tard, a la mateixa cova, les activitats del naturalista i espeleòleg romanès Emil Racovitza donaren lloc al naixement de la biospeleologia amb la troballa del Thyphlocirolana moragnesi.

El 1906 es va crear el Club Muntanyenc Barce-lonès, la primera entitat dedicada a l’espeleologia, que l’any 1909 publicà el volum Sota terra. Les ex-ploracions de Rafael i Gabriel Amat i Carreras al massís de Garraf impulsaren de nou aquestes acti-vitats. Després de la Guerra Civil de 1936-39 i dins el Club Muntanyenc Barcelonès, es va crear el GES (Grup d’Exploracions Subterrànies); els seus mem-bres practicaren exploracions amb nous materials i tècniques.

El 1952 es va crear l’Equip de Recerques Espe-leològiques al Centre Excursionista de Catalunya (ERE del CEC). Més tard sorgiren nous grups, com el SIE del Centre Excursionista Àliga, el Centre Ex-cursionista de Badalona, que dugué a terme interes-sants estudis al Pirineu Central, o el Grup d’Estudis i Recerques Espeleològiques de Perpinyà.

La primera revista publicada sobre l’espeleologia va ser Spéleon (fundada a Oviedo per Noel Llopis i Lladó el 1950, publicada pel Centre Excursionista de Catalunya). El 1970 se celebrà a Barcelona el primer Congrés d’Espeleologia de l’Estat espanyol, i el 2005 el catorzè Congrés Internacional.

Què és aquesta guiaAquesta guia de coves està adreçada als excursio-

nistes, als muntanyencs que, sense ser espeleòlegs ni haver practicat mai aquesta disciplina, puguin visitar algunes de les cavitats més detacades del país.

La tria ha estat feta pensant en l’interès de la cova, per la seva història o per la seva formació geo-lògica; però també per la relativa facilitat d’accés i de progressió. Dit d’una altra manera: per recórrer aquestes cavitats no es necessita l’ús de material d’espeleologia vertical. En general, només amb un casc amb il·luminació, una granota i unes botes d’ai-

11Introducció

gua es poden fer tots els itineraris que proposem. La majoria d’aquestes cavitats tenen l’avantatge que, a més, permeten de fer una excursió a peu pels vol-tants, o, de fet, anar fins a la cova ja representa fer una excursió.

També he volgut incorporar en aquesta guia algunes coves turístiques, que per les seves carac-terístiques tenen un importància que no podem desconèixer, com és el cas de les coves del Salnitre de Montserrat, un conjunt de cavitats excavades en conglomerats, les més grans dels Països Catalans. També hi ha altres coves que presenten un interès prehistòric, perquè van ser habitades per l’home, i que, a més a més, al seu entorn hi ha un excel·lent museu que en mostra les troballes arqueològiques; em refereixo, per exemple, a la cauna de l’Aragó, a Talteüll, o la cova del Toll, a prop de Moià.

Al final de la guia, un petit glossari facilita la comprensió d’alguns termes espeleològics o geo-lògics que poden figurar en aquesta obra i als quals podem no estar gaire avesats.

N. Font i Sagué i M. Faura i Sant abans de baixar a l’avenc d’en Roca l’any 1907 en presència del guia Serafí Alemany. Foto de Josep M. Co de Triola (AFCEC).


13Introducció


Bibliografia i cartografia

15Cova d’Anes

La serra de Cadí apareix al fons de l’ampla vall del Segre, a prop de Bellver de Cerdanya.

1 El PirinEu cErdà

L’alta vall del Segre comprèn la Baixa Cerdanya, de la collada de Toses a Puigcerdà, i fins a l’aiguabar-reig del riu amb la Valira. Globalment la comarca de la Cerdanya queda tancada al nord pels massissos granítics del roc de la Calm, el Carlit i el Puigpe-drós; al sud hi ha el rocam esquistós i calcari del Puigmal, la Tosa d’Alp i la serra de Cadí.

Tot i que no som en una zona pirinenca on abun-din les grans cavitats, pel que fa a l’espeleologia és molt coneguda gràcies a la fou de Bor, una de les coves més grans de Catalunya, i també una de les més visitades per espeleòlegs i excursionistes, que ha estat motiu de llegendes d’encantades i misteris; però també per ser un dels primers referents de l’espeleologia catalana.

les cavitats més grans de l’alta vall del SegreNom Desnivell RecorregutFou de Bor .................................. 101 m (–88, +13 m) ...... 3.265 mAvenc de la Cabana d’en Gabarra ........................ –62 m ......... 425 mCova d’Anes ............................................................. — ......... 335 mCova A d’Olopte ....................................................... — ......... 232 mCova de les Encantades o d’en Vinyoles .............+22 m ......... 228 mCova de Carradan .............................................. –15 m ......... 156 mCova B d’Olopte ....................................................... — ......... 134 mCova Gran de la Quera ............................................. — ......... 134 m

16 EXCURSIONS A L’INTERIOR DE LA TERRA

No és una cova que destaqui pel seu gran re-corregut, que més aviat és curt; però, en canvi, és molt coneguda des de sempre a la zona per la seva bellesa i perquè té un accés molt fàcil. Actualment està bastant deteriorada per les nombroses visites i, sobretot, a causa d’haver estat l’escenari d’una sonada permanència en solitari de l’espeleòleg Emili Reyes l’any 1990, que pretenia tancar-s’hi durant un any. Amb tot, és una cova encara molt bonica, per les seves formacions.

La cova i l’entorn eren habitats, segons la tradi-ció, per encantades; tot i això, avui només hi tro-barem una colònia de ratpenats.

com podem arribar a la covaSortint de Bellver per la N-260 en direcció a la

Seu d’Urgell, s’ha d’agafar la carretera a mà dreta, davant mateix del Càmping Solana del Segre (que queda a l’esquerra). És una pista asfaltada que passa per una serradora. Cal deixar el cotxe aquí perquè

1 la cova d’AnesMunicipi: Bellver de Cer-

danya (Baixa Cerdanya).

Terreny: calcàries.

Durada: 1-2 h.Dificultat: molt fàcil.

Recorregut: 335 m.

Material re-comanat: casc

amb il·luminació, granota i botes de muntanya.

Bibliografia: Ferran Cardona. Grans cavitats de

Catalunya. Primer volum. Barcelona: Es-peleo Club de Gràcia, 1990.

Pàg. 64.

L’inici del camí cap a la cova

d’Anes està ben indicat en el punt

on deixem el vehicle.

17Cova d’Anes

aquesta carretera (abans de l’accés habitual a la cova) està tancada amb una barrera.

Ara, l’accés a la cova d’Anes és molt fàcil i cò-mode: es fa per un camí ascendent que parteix d’una pista que queda a mà dreta d’aquesta carrete-ra. L’itinerari està senyalitzat amb un pal indicador, i en uns quinze minuts ens portarà fins a l’entrada de la cova, que se situa en un pendent de la munta-nya, des d’on es domina una gran panoràmica dels cims de la Tosa d’Alp, les penyes Altes de Moixeró i la serra de Cadí.

redescobrir la cova d’AnesL’any 1950 J. Montoriol i F. Espanyol van loca-

litzar al costat d’una colada un corrent d’aire que els va fer pensar en una continuació probable de la cova. Un cop comunicat aquest fet a les autoritats locals es va fer obrir el pas i es va descobrir una galeria nova de grans dimensions i de gran bellesa. L’any 1969 el Club Banesto va fer-hi excavacions arqueològiques en les quals van trobar materials

18 EXCURSIONS A L’INTERIOR DE LA TERRA

lítics i ceràmica, i també restes humanes i d’animals (cabra, senglar, cérvol).

El camí de la covaL’entrada de la cova no és gaire gran; després de

passar-hi trobem una sala més gran, que dóna pas a una única galeria sinuosa i prou alta perquè no calgui ajupir-nos gaire, pràcticament de recorregut horitzontal. La primera part de la cova és seca, fins que s’arriba a una estretor en què ens haurem d’aju-pir, fins que passem un reixa (oberta) que dóna pas a la galeria que es descobrí l’any 1950. Més endavant la cova canvia d’aspecte, per passar d’una sala a una altra amb moltes formacions: estalactites, estalag-mites, columnes i colades.

Hem de parar atenció per arribar al final, perquè caldrà que ens arrosseguem una mica, fins a la zona dels pous. Aquí trobarem cordes instal·lades fixes que ens serviran de passamà.

Paisatge de l’alta vall del Segre, a

prop de la població de

Bor.

19Fou de Bor

2 La fou de Bor Topònims: cova de Bor, complex de la fou de Bor.Municipi: Bor, poble del municipi de Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya).Terreny: calcàries.Durada: 3 h.Dificultat: difícil.Recorregut: 3.265 m.Desnivell: 101 m (–88, +13).Temperatura del vestíbul: 11 ºC(13:15 h, 5/4/2008).Material reco-manat: casc amb il·luminació, botes d’aigua i granota impermeable (amb combinació interi-or de folre polar).

Bibliografia: Ferran Cardona. Grans cavitats de Catalunya. Primer volum. Barcelona: Espeleo Club de Gràcia, 1990. Pàgs. 68-75.

Detall de l’interior de la fou de Bor.

El complex de la fou de Bor, amb més de tres quilòmetres de galeries intricades, s’ha convertit en un clàssic de l’espeleologia al Pirineu català. Situada al bell mig de la Cerdanya, aquesta cova ofereix una

El mateix mot ja és interessant. La paraula fou vol dir «gola d’un avenc – goles d’un riu».

Com podem arribar a la cova La fou de Bor és situada a prop de Bor, un poble

que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya, a la plana Batllia i al peu del serrat de la Quera. Un camí ben marcat des de la font de la Fou (senyalitzat amb un PR amb marques grogues i blanques), a la part superior del poblet, a mà dreta de la pista, ens porta al naixement d’un petit riu que és la surgèn-cia de la cova. Més amunt, al cingle del serrat, en fort pendent, hi ha a l’entrada de la tuta Gran, el principal accés de la fou de Bor. Per arribar-hi cal abandonar a l’esquerra el PR després de sobrepassar un torrent sec. El temps d’aproximació és de dotze a quinze minuts.

La fou de Bor té tres boques d’accés: la tuta Fre-da, la tuta de Dalt i la tuta Gran (accés normal de la cavitat).

gran arietat ’emocions: sifons, gateres, formacionssorprenents, aigua, fang.

v d

20 Excursions a l’inTErior DE la TErra

Vista del Puigpedrós,

amb la vila de Bor en primer

terme.

Història de la cova més emblemàtica del Pirineu català

La fou de Bor és un capítol important dins del gran llibre de l’espeleologia catalana. Fins i tot, du-rant uns anys, va ser la cavitat més llarga de Catalu-nya. A continuació apunto algunes dates importants:

■ El 18 de setembre de 1896, Édouard-Alfred Martel i Louis Armand, en companyia de Norbert Font i Sagué, n’exploren aproximadament uns tres-cents metres.

■ El 1922 l’Institut d’Estudis Catalans va rea-litzar una excavació arqueològica a la boca d’entra-da de la tuta Gran.

■ El 1934 el Club Muntanyenc Barcelonès ex-plora i topografia la cova, que es revela més gran del que s’havia pensat.

■ L’any 1962 es descobreix la galeria Badalona i el seu enllaç amb la tuta Freda.

■ El 1965 Josep Subils i Ferran Godoy, de l’ERE del CEC i de l’EDECA, moren en intentar superar

21Fou de Bor

Entrada de la tuta Gran, accés habitual de la fou de Bor.

el sifó terminal de la galeria Badalona. Aquest ac-cident, que va tenir un gran ressò a l’època, va ser un dels espisodis més dissortats de l’espeleologia catalana. Posteriorment, altres intents de superar aquest sifó fracassaren. Actualment, les xifres es-tan en 376 m de desenvolupament i –61 m de cota màxima d’exploració d’aquest sifó.

El camí de la covaDes de l’entrada, un cop passada la porta de reixa

(és oberta) entrem al vestíbul ample de la fou de Bor, que ha estat objecte d’excavacions arqueolò-giques. Des d’aquí hi ha diverses opcions de ruta per visitar la cova, que presenta una morfologia la-beríntica i complexa.

El branc de l’esquerra duu al sifó que hi ha al final de la galeria Badalona, i a la comunicació amb la tuta Freda, a través d’un conducte fortament descendent i estret (del qual no s’ha de prendre cap desviament). Si seguim recte pel vestíbul, per una galeria alta del fons, arribarem al sector més important de la cova:

22 Excursions a l’inTErior DE la TErra

les galeries superiors, les inferiors, la sala Cerdanya i la galeria Canela. És una galeria estreta i caldrà pas-sar-hi una bona estona arrossegats fins que no ens puguem posar drets. Seguint el camí més evident, arribarem a la sala Cerdanya, on trobem un sifó petit, fangós i amb aigua normalment, que caldrà

23Fou de Bor

superar (quedarem completament molls) per passar a l’altra banda. Una vegada som a l’altre costat, cal superar una rampa i després trobem una cruïlla de tres brancs. Hem de prendre el del mig, i seguint el camí més evident arribarem a la galeria Canela, famosa per la gran presència d’espeleotemes.


125Glossari de termes espeleològics

Índex

Presentació liminar ...................................................................... 5Introducció................................................................................... 7. El començament de l’espeleologia ..................................... 8 L’espeleologia a Catalunya ................................................. 9 Què és aquesta guia .......................................................... 10Mapa ........................................................................................... 12

EL PIRInEu CERDà ............................................................. 15 1. La cova d’Anes .................................................................. 16 Com podem arribar a la cova ........................................... 16 Redescobrir la cova d’Anes .............................................. 17. El camí de la cova.............................................................. 18 2. La fou de Bor .................................................................... 19 Com podem arribar a la cova ........................................... 19 Història de la cova més emblemàtica del Pirineu català .20 El camí de la cova.............................................................. 21 Descripció dels sectors més importants ......................... 24 Llegendes d’encantades de la fou de Bor ........................ 25EL PIRInEu RIPOLLèS ........................................................ 27. 3. La cova de les Encantades ................................................ 28 Com podem arribar a la cova ........................................... 29 El camí de la cova.............................................................. 30 4. La mina Saragossa ............................................................. 33 5. La cova de Rialb o de l’Encantada ................................... 35 Com podem arribar a la cova ........................................... 35 Més fades i dones encantades .......................................... 35 El camí de la cova.............................................................. 37.LA SERRA DE LLERàS .......................................................... 39 6. El botet de Casa Rei ......................................................... 40 Com podem arribar a la cova ........................................... 40 Botets i boters a Casa Rei i als Pirineus pallaresos ......... 40 El camí de la cova.............................................................. 41L’ALT uRGELL ........................................................................ 44 7.. La cova de l’Ormini .......................................................... 45 El bol d’Armènia .............................................................. 47. Com podem arribar a la cova ........................................... 48 El camí de la cova.............................................................. 49

126 espeleoloGia per a excursionistes

LA nOGuERA ........................................................................ 51 8. La cova negra de Tragó de noguera ............................... 52 Com podem arribar a la cova ........................................... 53 El camí de la cova.............................................................. 54 Més coses d’interès de la cova negra .............................. 55 9. La cova del Tabac .............................................................. 57. Com podem arribar a la cova ........................................... 58 El tabac, un terme conegut de ben antic ......................... 59 Les pintures rupestres de la coba del Tabac .................... 60 El camí de la cova.............................................................. 60EL PALLARS SOBIRà ............................................................ 61 10. El forat del Drac de Saverneda ........................................ 62 La llegenda del drac de Saverneda .................................... 62 Com podem arribar a la cova ........................................... 64 El camí de la cova.............................................................. 64EL BERGuEDà ....................................................................... 67. 11. La bòfia de Sant Jaume ..................................................... 68 Com podem arribar a la cova ........................................... 69 El camí de la cova.............................................................. 7.0EL MASSSÍS DEL MOnTSEC ............................................... 7.2 12. El forat del Gel ................................................................. 7.3 Com podem arribar a la cova ........................................... 7.3 La indústria del gel ........................................................... 7.5 El camí de la cova.............................................................. 7.5 13. El forat de l’Or ................................................................. 7.8 Com podem arribar a la cova ........................................... 7.8 Algunes singularitats ........................................................ 7.8 El camí de la cova.............................................................. 7.9 14. La cova dels Muricecs ....................................................... 81 Com podem arribar a la cova ........................................... 82 El camí de la cova.............................................................. 84 15. La cova Colomera ............................................................. 85 Com podem arribar a la cova ........................................... 86 El camí de la cova.............................................................. 87. Arqueologia ...................................................................... 89L’ALTA GARROTXA .............................................................. 90 16. La cova de la Mosquera .................................................... 91 Com podem arribar a la cova ........................................... 91 El camí de la cova.............................................................. 92

127Glossari de termes espeleològics

SAnT LLOREnÇ DEL MunT I LA SERRA DE L’OBAC ........................................................ 94 17.. La cova del Manel ............................................................. 95 Com podem arribar a la cova ........................................... 96 El camí de la cova.............................................................. 96 18. La cova Simanya ................................................................ 98 Com podem arribar a la cova ......................................... 100 El camí de la cova............................................................ 100 19. Les coves de Mura .......................................................... 101 Com podem arribar a la cova ......................................... 102 El camí de la cova............................................................ 103MOnTSERRAT I L’AnOIA ................................................. 105 20. Les coves del Salnitre ..................................................... 107. Com podem arribar a la cova ......................................... 108 El camí de la cova............................................................ 108 21. Coves i avencs del Mamut ............................................. 114 Com podem arribar a la cova ......................................... 114 El camí de la cova............................................................ 116 22. La cova de les Rondes .................................................... 118 Com podem arribar a la cova ......................................... 118 El camí de la cova............................................................ 119Glossari de termes espeleològics ............................................ 121


Ferran Alexandri

28Col·leccióGuies del CentreExcursionistade Catalunya

Altres títols publicats

12. El massís del Canigó. Carançà-Mentet-la Barroca. Manuel Broch i Francesc X. Gregori

13. Rocacorba. Lluís Willaert14. Serra de Finestres - La Barroca.

Lluís Willaert15. Refugi de Colomèrs. Josep Baqués16. Travessies pel massís del Canigó.

Ramon Ribera-Mariné 17. Montserrat. Jordi Oliver18. Ascensions al massís del Canigó.

Ramon Ribera-Mariné19. Collsacabra. Guia d’excursions.

Àngel Morell i Josep Nuet20. Itineraris a peu pel Ripollès.

Josep M. Colomer i Mercè Colomer

21. Del Lluçanès a la Cerdanya. Ignasi Forcada, Josep Sànchez i Lia Soler

22. Les Guilleries. L’esplendor d’una natura primitiva. Xavier Jun-quera

23. Guia dels Monuments megalítics de la Cerdanya. Antoni Mañé, Lluis Vidal i Carme Vila

24. El present d’un passat. Les Gui-lleries. Xavier Junquera

25. Montsegur - Puigcerdà, per la ruta del tresor càtar i el camí de Vauban. Lluís Willaert i Josep Nuet

26. La vall de Ribes a peu de poble en poble. Josep Nuet i Àngels Morell i Fina

27. 12 camins mil·lenaris. Joan Rovira, Ignasi Forcada i Josep Jordana

Ferran Alexandri Palom (Barcelona, 1966) és llicenciat amb grau en filolo-gia catalana per la Universitat de Bar-celona. Actualment

treballa d’editor, redactor, traductor i assessor lingüístic per a empreses i editorials. És autor d’obres de narra-tiva per a infants i també ha escrit guies excursionistes: Turisme tranquil (2006, 2 vols). Ha publicat articles sobre literatura medieval, termino-logia toponímica i espeleològica en revistes com Catalan Review, Auriga o Espeleòleg; també ha publicat articles d’espeleologia a la revista Subterránea (FEE). En l’actualitat di-rigeix i edita la revista Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya, en la qual també ha publicat articles de difusió excursionista.

Ferran Alexandri és membre de l’Equip de Recerques Espeleològi-ques del Centre Excursionista de Catalunya des de 1988.

Aquest és el primer dels dos volums de la guia d’itineraris subterranis adreçada als excursionistes i muntanyencs que, sense ser espeleòlegs ni haver prac-ticat mai l’espeleologia, vulguin visitar algunes de les cavitats més destacades de la nostra terra.La tria de les coves (i de vegades algun avenc) ha estat feta pensant en l’interès de la cavitat, la seva història o la seva formació geològica; però també en la relativa facilitat d’accés i progressió. Dit d’una altra manera: per recórrer aquestes coves no es necessita material de progressió vertical. En general, només amb un casc amb il·luminació, una granota i unes botes d’aigua es poden fer tots els itineraris proposats.La majoria d’aquestes visites subterrànies permeten, a més a més, fer una excursió a peu pels voltants. De fet, anar fins a la cova ja representa tota una excursió.La guia que teniu a les mans conté:• 22itinerarissotaterra.• Descripcions,història,curiositatsillegendes.• Fitxaambinformaciótècnicadecadaitinerari.• Topografiadetoteslescoves.• Mapademuntanyadel’accésalescovesaescala 1:25.000.



Ferr

an A

lexa

ndri

— E

xcur

sion

s a

l’int

erio

r de

la t

erra

Co

l·lec

ció

Gu

ies

del

Cen

tre

Excu

rsio

nis

ta d

e C

atal

un

ya, 2

8

Documents

Excursions a l'interior de la terra. 22 itineraris espeleològics