Exemplar gratuït

Número 17 / Abri l 2011

B u t l le t í d e l’A s s o c i a c i ó p e r a l a R e c u p e r a c i ó d e l a M e m ò r i a H i s t ò r i c a d e M a l l o rc a

AssociacióMemòriade Mallorca

www.memoriadelesi l les.org

Sumari•Libertario Gelabert,

in memoriam p.2

•Agenda d’actes80 aniversari de laSegona República p.3

•Rompre els mursde silenci p.4

•El “Racó dela Memòria” p.5

•Condemna pels atacsfeixistes als espaisde la Memòria p.6

•De llibres… p.6

Víctimes invisibles

•Una mala ferida (II) p.7

(Relat basat en fets reals)

•La difícil recuperacióde la memòriallibertària p.9

•De llibres… p.6

100 anys construint llibertat

•Escriptors mallorquinsal servei del feixisme:Llorenç Villalonga entemps de la GuerraCivil (II) p.10

•Mis antepasados yotros recuerdos… p.12

•Una nit tantesvegades repetida p.12

«La memòria dels morts es mereix més respecte que la consideració als vius»

IN MEMORIAMEl passat 8 d’abril ens deixava el companyLibertario Gelabert, un home íntegre i lluitador,llibertari i membre de Memòria de Mallorca.Que la terra li sigui lleu.

«Durant molt de temps quan em demanaven havia de contestar:“El meu pare és a la presó”. Ara puc respondre sempre el mateix:“Mon pare és aquí, al meu cor”».

Libertario, com és pot desprendre del seu nom, era fill d’anarquista.Son pare, Joan Gelabert Vallori, va ser un dels militants més desta-cats de les CNT i FAI mallorquines de les dècades dels trenta i qua-ranta del segle passat. Vidrier de professió, Joan Gelabert va for-

mar part de la militància clandestina durant la posguerra, fet pel qual vaser detingut en diferents ocasions, passant llargues temporades a presó.Aquesta circumstància va provocar la ruïna econòmica a la llar familiar.

Per pal·liar la fam que assolava ca seva, Libertario i el seu germà Gali-leo, sortien al carrer amb la finalitat d’aconseguir qualsevol aliment queportar a la mare. Així es juntaven amb altres nins famolencs de diferentsbarris, eren els Golfos del Moll, bandes de nins auto-organitzades quejugant-se la pell “assaltaven” els trens de mercaderies quan aquests par-tien carregats des del port de Palma.

Mes rera mes, any rera any, els germans Gelabert visitaven a son paredins la presó els dies que la visita era de franc. S’acostumaren a parlaramb ell a través dels barrots. Fins que un dia, l’any 1950, el pare sortí enllibertat, torturat i molt mal·lalt. Poc temps després moriria. (Continua)

Registre Civil de Palma, Liberta-rio era un home feliç. Tan con-tent estava que va fer imprimiruna bona tirada de targetesamb el seu nom recobrat quedesprés repartia orgullós. Ni elscops ni les prohibicions del fei-xisme l’havien derrotat, ell con-tinuava sent Libertario.

«Diuen que ara volem obrirvelles ferides, ben al contrari,més bé el que pretenem éscomençar a curar algunes de lesmoltes que encara sagnen».

Libertario no va dubtar enfer-se membre de Memòria deMallorca quasi des de la sevafundació. Com a víctima i fill devíctima, coneixia prou bé el queva significar el franquisme per ala nostra societat. Apareixiasempre que podia a les convo-catòries i s’indignava pública-ment davant postures que noentenia com la decisió per partde l’Ajuntament de Palma demantenir dret el monument deSa Feixina. Cada vegada quecoincidia amb qualque autori-tat no perdia l’ocasió de fer-liarribar les seves denúnciesbotant-se uns protocols que nocompartia ni respectava.

És va integrar al grup queMemòria de Mallorca organitzàper donar conferències pels ins-tituts d’enseyament de l’illa. Pera ell, l’educació era el puntald’una societat més justa. Era ungoig veure la seva cara de polis-só amb els ulls brillants d’emo-ció quan contava als estudiantsles seves peripècies com a nen

durant la trista i dura posguerra.Donava gust veure com connec-tava amb els joves contagiant-los el seu entusiasme amb lafacilitat pròpia d’un home queno va deixar de ser un nen grandurant tota la seva vida.

«Quan un arriba a la mevaedat sols ha de fer dues coses,ambdues molt importants: laprimera és no deixar de respi-rar i la segona, tan importantcom la primera, és no oblidarel passat, imprescindible per aseguir en el present».

Malhauradament, a Liberta-rio li detectaren recentment uncàncer ja bastant estés al seuorganisme. Es va enfrontar a lamort com ho va fer en el seumoment amb els feixistes, elspoderosos i la mentida: defront, amb serenitat i segur desi mateix.

Esteïm convençuts de quefidel a les idees llibertàries quedonaren sentit al seu nom i a laseva vida, Libertario, el nostreTario, seguirà lluitant allà on elduguin els vents d’aquesta laseva darrera singladura. Notenim cap dubte que allà onsigui trobarà injustícies a com-batre i malifetes que denunciara la cara dels poderosos.

2

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Crèdits:Han col·laborat:Peter de Echave / RevistaSa Plaça / Simó Tortella SbertPere Josep García / Pep ToniBrotons / Miquel López CrespíJuan Hernández JoverCoordinació, dissenyi maquetació: Blas GuevaraTemps de la Memòriaés el butlletí trimestralde Memòria de Mallorca.La publicació no es faresponsable de les opinionsdels seus col·laboradors.Contacte MdM: 625 45 45 00tempsdelamemoria@gmail.com

«Que vos bombin!! No ho heuaconseguit!!»

Dir-se Libertario i Galileoen aquella Espanya grisi nacionalcatolicista dela posguerra, era cridar

al mal temps. Les autoritatsfranquistes els van prohibir uti-litzar aquells noms subversius.A partir d’aquell moment elsgermans passaren a dir-se Joani Jaume respectivament. Uncanvi d’identitat gens fàcil per auns nens acostumats als seusnoms originals. A base de copsdels capellans que els “educa-ven” a l’escola, no els hi va que-dar més remei que adaptar-se ala nova situació.

Setanta anys després, l’any2009, Galileo i Libertario recu-peraren els seus noms originarisde forma oficial. Aquell dia, al

En Libertario Gelabert al’homenatge a Emili Darder

Cànoves al castell de Bellver30/03/2007

Peter de Echave i Libertario Gelabert enuna de les xerrades als instituts

Libertario, in memoriamPer Peter de Echave, vocal de Memòria de Mallorca

En Libertario Gelabert de nin amb la sevafamília a Valldemossa

TEMPS DE LA MEMÒRIA 17 / Abril 2011

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 3

Agen

daab

ril’1

1• Diumenge 10 d’abril, a les 12.00 h: BUNYOLA

Homenatge als republicans assassinats a Bunyola durant el primer semestredel 1936 pels colpistes que encetaren la Guerra Civil, al cementeri municipal.Ens acompanyarà en Pedro de Echave, codirector de la sèrie documental

• Dijous 14 d’abril, a les 20.00 h: MANACORLectura de poemes per la memòria. Món de Llibres (Carrer Major, 7)

• Dissabte 16 d’abril, a les 15.30 h:Ruta per la Memòria. Estació del tren. Concentració i organització de cotxades.

• Dissabte 16 d’abril, a les 16.00 h:Ruta per la Memòria. Sa Coma. Inici ruta a la zona d’aparcaments de la platja.

• Dissabte 16 d’abril, a les 20.00 h:Acte d’inauguració de l’exposició Rompre els murs de silenci a la salaSACMA (C/ Bosch, 5, damunt el Crèdit Balear).

• Diumenge 17 d’abril, a les 12.00 h:Homenatge als assassinats per la repressió feixista, al cementeri de Son Coletes.Organitza: Comitè de Son Coletes“Memòria i Oblit d’una guerra”.

• Dijous 14 d’abril, a les 18.00 h: PALMACinefòrum amb motiu de la commemoració del 80è aniversari de la instauració dela II República, a la Casa des Poble d’UGT (C/ Font i Monteros, 8 - 07003 Palma).L’acte comptarà amb la participació de Cristina Ferrer González (mestra, femi-nista i investigadora) i Manel Suàrez Salvà (mestre i vicepresident de l’Associa-ció Memòria de Mallorca). Es projectarà el documental “La escuela fusilada”.Organitza: FETE-UGT Illes BalearsCol·labora: Associació de Renovació Pedagògica SAIS

• Dijous 14 d’abril, a les 19.00 h:Concentració en commemoració del 80 aniversari de la Segona República.A la plaça d’Espanya. Intervenen Miquel Mascaró i Ferran Gomila.Organitza: UCR (Unió Cívica per la República)

• Dissabte 16 d’abril, a les 12.00 h: PORRERESActe d’inauguració de l’espai rehabilitat Oratori de la Santa Creu.Conduirà l’acte Simó Tortella Sbert. Intervindrà Bartomeu Mestre Sureda“Balutxo”. Miquel López Crespí recitará el poema “Els nostres morts”.Actuació de Biel Majoral amb les seves cançons republicanes.Organitza: Ajuntament de PorreresCol·laboren: Associació Memòria de Mallorca i Xeremiers de Porreres

• Dijous 14 d’abril, a les 18.30 h: SANTA MARIA“Per la República” acte al cementiri municipal. Amb Marisa Goñi.

• Divendres 15 d’abril, a les 21.00 h:Sopar al Cafè Can Beia (15 euros reserva al tel. 626 374 551)

• Dissabte 9 d’abril, a les 17.00 h: SA POBLAOfrena floral en homenatge als poblers que lluitaren per la llibertat, a la plaçade la Concòrdia.

• Dissabte 9 d’abril, a les 18.00 h:Sembra del Bosc de la Memòria, poemes musicats i lectura del manifest.A Can Cirera Prim.Organitza: Associació Pinyol Vermell

COMMEMORACIÓ 80 ANIVERSARI DE LA SEGONA REPÚBLICA

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

4

sari de la proclamació de la Re-pública, i que iniciarà tota unaruta a diferents poblacions deMallorca i també a diferents in-drets de l’Estat espanyol i a paï-sos nòrdics com Suècia i Dina-marca. La mostra d’art comptaamb el suport de la revista SaPlaça i l’Associació Memòria deMallorca a més de la DireccióGeneral de Cultura del Govern.La idea de reivindicar la recu-peració de la Memòria Històri-ca mitjançant l’art fou presen-tada per Toni Marquet, on des-prés de diferents exposicions

organitzades per SaPlaça, va exposar lainiciativa a aquells ar-tistes més compro-mesos amb la recu-peració de la Memò-ria de totes aquellespersones que forenassassinades o pati-ren la represió de laguerra i posterior-ment del franquisme.El resultat ha estat larealització de tres pe-

ces d’art per cada un dels pin-tors on han interpretat, d’unaforma molt personal i propera,aquella època tant convulsa.Per tal de donar divulgació a lamostra s’editarà un catàleg queva acompanyat de diferentstextos reivindicatius del que re-presenta l’obra per a l’artista osimplement la visió literària,històrica o poètica del que su-posà per a moltes persones larepressió.

L’art per recuperarla memòria històrica

Sota el títol “Rompre elsmurs de silenci” el col-lectiu format pels artis-tes, Marquet Pascual, Jo-

an Mariando, Tomeu Coll, Fer-ran Pizà, Jaume Poma, Joan La-comba i Biel Noguera, ens pre-senta l’exposició dedicada a larecuperació de la Memòria His-tòrica. Es tracta d’una mostrapictòrica i alhora reivindicativaque s’estrenarà el proper mesd’abril, coincidint amb l’aniver-

Tomeu Coll / Amics d’infància

Joan Lacomba / Surant en el record

Biel Noguera / Homenatge al guerrillerantifeixista

Revista Sa PlaçaNúm. 199, febrer de 2011

Rompre els murs de silenci

El “Racó de la Memòria”Per Simó Tortella Sbert

TEMPS DE LA MEMÒRIA 17 / Abril 2011

Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca 5

Les obres de condicionament de la zonaposterior de l’Oratori de la Santa Creu jas’han iniciat. Com ja havia anunciat l’A-juntament de Porreres el 30 de setembre,

les obres estaran finalitzades per a l’acte de ‘Me-mòria’ que es celebrarà el dia 16 d’abril a les12.00 del migdia. La iniciativa va partir del Blocper Porreres i va ser aprovada en ple el dia 28 degener de 2008, amb els vots favorables d’UM iBloc. El PP es va abstenir.

La part posterior de l’oratori va ser utilitzadadurant la Guerra Civil (1936-1939) com a lloc d’a-fusellament de destacats dirigents republicansde l’època. Entre ells cal esmentar Aurora Picor-nell, les germanes Pasqual Flaquer, l’alcalde d’Es-porles Tomàs Seguí, els dirigents socialistes Joan iMiquel Montserrat Parets i el mestre de PorreresJoan Roca Escandell de l’Hospital. Segons explical’historiador local Bartomeu Garí, ja hi ha docu-mentades 117 persones que van ser executadesen el lloc sense haver-se fet cap tipus de judici,però segons fonts orals el total és bastant méselevat. Moltes d’aquestes informacions s’hanpogut aclarir gràcies als informes de les fossescomunes de Mallorca que està realitzant l’Asso-ciació Memòria de Mallorca, sota la coordinaciódel seu vicepresident Manuel Suárez Salvà.

La remodelació servirà per integrar la zonaposterior de l’oratori a la resta de l’estructuraarquitectònica existent, es reconduiran les plu-vials que convergeixen en aquest punt i que desde la construcció de la rotonda que dóna entradaa la població davant del cementiri convertien ellloc en un veritable fangar. Al seu torn es recupe-rarà un tram de l’antic Camí de Marina que comu-nicava Porreres amb Algaida passant per Caste-llitx. Al centre del nou empedrat es posarà elMural d’en Frau que ja duia esperant dos anys.

A finals dels 90 Bartomeu Garí visita la partposterior de l’oratori de la Santa Creu de Porreresamb un testimoni de l’esdevingut allà durant laGuerra Civil, per tal de recollir informació per alseu llibre. En arribar els dos queden sorpresos, lesportes de fusta on es podien veure els orificis debala d’execucions sistemàtiques, havien estatsubstituïdes per altres de metall. L’historiador liva faltar temps per visitar el seu amic, el rectorJoan Rosselló: “Bon dia mossèn...”, “Hola Tomeu,amb tu volia parlar, i ja sé que vols, no et preocu-pis les portes estan en un lloc segur i guardadesper si en un futur es volen reutilitzar per conèixerel que va passar”.

Amb petits actes i sense confrontacions,primervan ser els polítics amb ajuda d’alguns familiars ihistoriadors,els que van realitzar les primeres inter-vencions. Institucions i associacions han seguit tre-ballant després en la mateixa direcció. El 19 dejuliol del 2006,periodistes de la ARD alemanya visi-ten Mallorca per fer un reportatge de la postguerraespanyola centrada en les repressions i execu-cions.Un dels llocs que van visitar fou l’oratori de laSanta Creu. Coneixedors de l’existència de les por-tes van voler veure-les. Va ser en aquest momentquan va tenir clar que s’havien de recuperar.

Tres anys després a l’acte en memòria republi-cana que venia organitzant el PSM, l’Ajuntamentva acordar que passàs a ser un acte consistorial,coordinat per una comissió amb representació detots els grups, Memòria de Mallorca i familiars.

La comissió tenia clar que a més d’organitzarl’acte volia arreglar i recuperar el ‘Racó de laMemòria’. Gràcies a l’aportació econòmica de laFundació de la Memòria Democràtica Balear, pre-sidida per la consellera Fina Santiago, ara s’hanpogut recol·locar les portes originals.

Espai de l’oratori rehabilitat

6

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

L’historiador manacoríAntoni Tugores (Manacor,1948), acaba de publicarVíctimes invisibles. La re-pressió de la dona durantla Guerra Civil i el fran-quisme que ens desco-breix un aspecte de laGuerra Civil i el franquis-me fins ara poc conegut,les dones. Ens mostra dot-ze històries, dotze vides enfemení que, com l’autorexplica, “la dona era quihavia de gestionar la fam ila misèria en temps de guer-ra i de postguerra”.En el seu procés de docu-mentació s’han examinatun gran número de causesi sumaris.Per Tugores, la història es-tà plena d’heroïnes, invisi-bles i anònimes, i valia lapena acostar-se a les do-nes, a la seva generositat,a la seva humanitat i lavalentia fora del comú. Lapor encara la patim totsavui, la dona tal vegadaamb més causa, ja quealeshores l’home podiapartir, però la dona haviade quedar amb els infantsi mirar de sobreviure de lamillor manera possible. Elllibre, ha estat publicatper l’editorial Tria i comp-ta amb pròleg de JaumeClaret.

De llibres…Condemna pels atacs feixistes alsespais de la Memòria de Mallorca

Memòria de Mallorca vol expressar la seva repulsai indignació, en nom propi i de totes les víctimesdel feixisme, pels atacs feixistes comesos contrados dels espais de la memòria de la repressió de

la Guerra Civil a Mallorca: El Bosc de la Memòria de Calviài el Mur de la Memòria del cementeri municipal de Palma.

El dissabte 5 de març, emparats per l’anonimat i lacovardia que els caracteritza, un grupuscle d’ideologia fei-xista va atacar el Bosc de la Memòria de Calvià situat adevora el Fortí d’Illetes (instal·lació militar utilitzada com acentre de detenció il·legal i assassinats massius durant la

Guerra Civil i la dictadura), fent pintades al·lusives a Falange Espa-ñola de las J.O.N.S. al grup escultòric i les plaques amb els nomsdels assassinats,a l’únic espai de la Memòria amb el qual han comp-tat fins ara les víctimes oblidades del feixisme.

El diumenge 6 de març, aquests mateixos grupuscles varen ferpintades, insultant a les víctimes recordades amb una placa al murdel cementeri de Palma, en el lloc on foren assassinats centenars derepublicans durant la Guerra Civil.

Memòria de Mallorca vol protestar per aquests atacs, que prete-nen violentar el record a les víctimes de la Guerra Civil i la dictaduraatemptant contra el conjunt de la societat civil, que fa dels valorsdemocràtics l’únic model vàlid de convivència en una societatmoderna.Creim que aquests atacs no són fruit de la coincidència enel temps, si no que són el resultat de maniobres dirigides des dedeterminats mitjans de comunicació i grups d’opinió, contraris a laconstrucció del Mur de la Memòria, un projecte de Memòria deMallorca, en record i homenatge a totes les víctimes de Mallorca,assassinats pel feixisme durant la guerra i la dictadura, per lo qual:• Exigim a totes les forces polítiques democràtiques un comunicat

de repulsa i condemna per aquests atacs feixistes a la memòriadels demòcrates assassinats atemorint a les seves famílies i a totala societat civil.

• Exigim el final dels atacs verbals i mediàtics contra el projectedel Mur de la Memòria, que no fan si no donar ales als violents peratacar la memòria comuna de tots.

• Demanam el respecte i suport de la societat civil per fer front aaquests atacs de grupuscles feixistes a la memòria dels nostresdemòcrates i de determinats grups mediàtics i d’opinió que nohan dubtat en manipular i falsejar la història per atacar un mésque necessari memorial a les víctimes del feixisme.

• I finalment exigim als Ajuntaments de Calvià i Palma, que pren-guin les mesures necessàries per a què s’investiguin aquests atacsi es prenguin les mesures de vigilància i seguretat que evitin que

aquests atacs es puguinrepetir en un futur.

Memòria de Mallorca

CAFE:Camaradas, ArribaFalange Española

Afinals del 37 em dugueren a Son Catlar, auns pocs quilòmetres de la vila de Cam-pos. Record que tota la finca estava en-voltada de reixat de filferro. En el centre

hi havia la nau central on, des de la seva te-rrassa i en els dies clars, es podia veure perfec-tament Cabrera. Era el lloc on jèiem els detin-guts, més de quatre-cents! Les lliteres estavenagrupades de dues en dues. A mi em va tocarun dels llits de dalt. El cel ras era tan baix quehavia d’anar alerta quan em despertava de nopegar-hi amb el cap. A més, les bigues estavenen tan mal estat que anaven plenes de xinxes.Per afegir al banyat, l’aigua era molt salabro-sa i al cos ens sortiren faves per la picor. Unavegada a la setmana la meva família duia ro-ba neta, a mi i a algun dels presos peninsularsque no tenien qui els hi pogués netejar.

La procedència social de la gent que estavaals camps era molt variada: obrers, artesans,intel·lectuals, professions liberals, metges, ad-vocats, etc. Aquell fet propicià que els amos dela possessió organitzassin una cantina. Lamadona, una senyora grassa amb molta pat-xoca, feia cafè, xocolata, pastissos, galetes...,només per a aquells presoners que ho podienpagar amb els doblers que els portaven les se-ves famílies.

Els treballs eren durs. Vaig arribar a pensarque no en sortiria mai més, d’aquell lloc. Enshavíem d’aixecar ben prest per anar a picarpedra per a la construcció d’una carretera,sempre vigilats per un grup de soldats que si noet veien treballar de valent et tancaven en unacel·la de càstig a pa i aigua. Jo m’havia d’esfor-çar el doble que els altres a causa de la ferida;crec que els guàrdies s’adonaren de les mevesmancances i per això no em castigaren mai.

A les acaballes del 38, amb la carretera apunt de finalitzar, uns guàrdies civils vinguerena cercar una trentena de presos de Son Catlar.Jo n’era un. Semblava que allò ja s’acabava.Ben mirat, què hi fèiem nosaltres, allà? Ens fe-ren pujar a un camió i ens varen transportar,sense voler dir-nos en cap moment cap on ensdirigíem. Enfilarem la carretera i, per primeravegada, vaig veure els majestuosos penya-se-

gats del cap Enderrocat amb l’immens blau defons... Aquella vista em meravellà.

Palma era cada vegada més aprop. Aixícom ens hi acostàvem estàvem més convençutsque aquell mal son s’acabava. A la fi tornaria aveure els meus i reprendria una nova vida...

Però així com hi entràrem en sortírem. Pas-sàrem Ciutat de llarg. Sense aturar-se, el camióenfilà cap a la Serra: anàvem a Sóller. En pujares Coll, més d’un es va marejar. A més estàvemdesanimats i amb la moral per terra. No deba-des cada vegada que ens traslladaven teníem laincertesa de si seria per bé o per mal.

Després d’unes hores de trajecte, arribàremal port de Sóller i ens menaren fins al Llatzeret,l’antic hospital dels qui patien alguna malaltiai hi restaven en quarantena. Allà vivien unsnoranta presos, vigilats per una cinquantenade soldats i quatre falangistes amb el distintiude sergent. Els oficials s’hostatjaven en un xaletrequisat i convertit en improvisada oficina dedirecció. Allà vaig coincidir amb uns afectats depoliomielitis. Els falangistes ens feien constant-ment propaganda per anar a lluitar, ara no elsimportava gens la nostra discapacitat. El méscuriós va ser que en aquell nou destí, i sense sa-ber-ne per què, començàrem a cobrar una pa-ga. Però l’alegria durà ben poc: el metge militarem renyà perquè cobrava un sou de soldat, i ami no se’m podia considerar militar si no haviaestat en combat.

Al Llatzeret hi vaig esser fins el març del 39,mes en què acabà la guerra i vaig ser definiti-vament alliberat. No vaig tenir condemna pelfet d’haver estat un pres governatiu. Entre unlloc i un altre em vaig passar trenta-dos mesosprivat de llibertat.

Setmanes més tard vaig rebre una notifica-ció. M’havia de presentar al carrer de la Con-cepció de Palma.

— ¡Bueno, a usted se le acusa de un delito muy gra-ve! ¡Un delito de deserción!— em digué l’ins-pector que em va rebre.

— Tengo la conciencia tranquila. Pero si he come-tido algún tipo de delito, sepa usted que ha sidopor ignorancia y que ya lo he pagado con crecesprivado de libertad.

TEMPS DE LA MEMÒRIA 17 / Abril 2011

7Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

Una malaferida Segona part

(Història basadaen fets reals)Per Pep Toni Brotons

Vaixell Jaime I

8

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

— Bueno... Todo eso ya pasó— em va contestar l’-home, amb aire conciliador. Tan solo debeabonar una pequeña multa y ya podrá sentirsecompletamente libre.

Quan vaig mirar el paper amb la quantitatque deia que havia de pagar no m’ho podiacreure.—¡Cincuenta pesetas! ¡Pero si no las he visto juntas

en mi vida!—¡Márchese y procure traer el dinero!

Vaig haver de demanar auxili a la mevamare. La pobre, per por de veure’m tancat unaaltra vegada, va fer un pelegrinatge pels co-merços de la barriada per intentar reuniraquella suma entre tots. Després, amb eltemps, els ho va anar retornant així com vapoder, un per un.

De nou a l’oficina, aquell inspector, desprésd’haver-li donat els doblers, em va fer firmarun paper. Però, tot i la meva insistència, no emva deixar llegir el que posava. Ara ho veig totclar: segurament se’ls quedà per a ell. Jo estavatan escarnit per tot el que havia passat que novaig voler discutir. Vaig sortir d’allà tan depressa com la meva cama ferida m’ho va per-metre.

Amb el temps vaig conèixer la sort de moltsconeguts. Persones que, com jo mateix, no ha-vien delinquit mai i eren ben considerades a labarriada: en Miquel, que vivia prop de ca sesMonges, amb qui havia compartit dies de pre-só, fou un d’aquells alliberats a la matinadaper haver format part d’un sindicat en tempsde la República. D’altres, com en Jaume i enPep, saberen aprofitar les circumstàncies i fe-ren negoci en temps de guerra... I així una llar-ga llista de gent que, per circumstàncies diver-ses, jugaren les seves cartes amb més o menysencert.

Vaig conèixer també la sort d’en Jordi, elmeu germà. Quan em donaren la notícia nom’ho podia creure. Havia mort a la batalla del’Ebre mentre lluitava al costat del bàndol na-cional. Semblava una ironia de la vida: ell, al’igual que molts d’altres, mai no havia mani-festat cap tendència política.

Passaren els anys i vaig canviar de treball.Em va sorgir la possibilitat de vendre diaris irevistes en un petit quiosc i no la vaig desapro-fitar. Un dia, per casualitat, vaig passar per da-vant la tenda de roba on treballava na Fran-cisca. No sabia què se n’havia fet, d’ella, i pen-sava que ja no hi seria. Em vaig detenir unsinstants davant el mostrador, tal com solia ferabans de la guerra. La meva mirada nerviosala cercà per tota la tenda. Era allà, com sem-

pre. Em va semblar com si aquells anys no ha-guessin passat. Vaig tenir l’estranya sensacióque allò que havia viscut durant la guerra ha-via estat únicament un mal son. Ella em veié itot d’una sortí per saludar-me. Encara conser-vava aquella rialla fresca que tant m’agrada-va. Parlàrem uns instants de coses banals i,sense adonar-me, vaig convidar-la a anar a al-gun lloc en acabar la feina. Em va dir que lifeia il·lusió anar a la Sala Augusta, que feiapoc que s’acabava d’inaugurar.

Vaig accedir-hi, il·lusionat. Però quan fó-rem davant vaig adonar-me que era el mateixedifici que anys abans havia estat la presó deCan Mir. Tot era nou de trinca, amb les colum-nes i la paret folrades de vellut. Res no feia re-cordar el seu sinistre passat. La pantalla erauna de les més grans que mai no havia vist iels seients, amples i còmodes. Aleshores vaigtenir sentiments confrontats i no vaig poderdeixar de pensar en els dies en què vaig estarallà, tancat, i en aquells presos que com jo so-friren la pèrdua de llibertat. Tan sols la com-panyia de na Francisca em retenia. Ella em vanotar nerviós i, sense dir-me res, va agafar-mede la mà. Allò em reconfortà per uns instants.Record que feien una pel·lícula còmica, MisterBelvedere. No l’acabàrem de veure. En sortir livaig explicar el que em succeïa. Li va sabermolt de greu i em demanà que la perdonés perhaver-me duit a aquell lloc. M’assegurà que noen sabia res, del succeït durant la guerra. Emdigué que la seva família, gràcies a un parentmilitar, no havia passat penúries, i que pensa-va que a Mallorca no hi havia hagut cap me-na de repressió. L’endemà tornàrem a quedarper anar a fer una volta i parlàrem durantmolt de temps. Al cap d’uns anys es va conver-tir en la meva esposa.

Avui sóc molt vell. Quan estic dret em cos-ta asseure’m i quan sec pas pena per aixecar-me. Però haver viscut tant m’ha fet veure mol-tes coses. Què és la sort? Sempre m’ha fet grà-cia pensar-hi. No se’n parla mai, de la bonasort, quan la vida quotidiana transcorre senseentrebancs. Només es diu que una persona hatingut bona sort quan un esdeveniment im-portant li ha estat favorable. Què hagués pas-sat, si aquell fatídic dia no m’hagués ferit lacama?

Em podeu ben creure si us dic que no hiha dia en què no hi pensi.

El Grup d’Estudis Llibertaris“Els Oblidats” ha editat,conjuntament amb Edicionsdel Moixet Demagog el lli-bre “Cent anys construintllibertat. La CNT a Ma-llorca 1910/2010” un llibrede 94 pàgines on es relatala història de la Confedera-ció a Mallorca en 7 capí-tols: Els orígens de l’obreris-me anarquista a Mallorca;L’albada d’una nova espe-rança: la fundació de laCNT i els primers anys(1910-1914); De la consoli-dació del projecte anarco-sindicalista a la clandesti-nitat. El moviment lliberta-ri des de 1914 a 1931; LaSegona república i la CNT(1931-1936); Les morts i l’o-blit: la Guerra Civil i la pos-tguerra (1936-1975); El re-llançament de la CNT aMallorca (1976-1981) i Larepresa i la força del’il·lusió (1982-2010). Amés, es complimenta ambuna cronologia, un pròleg iun epíleg a càrrec dels his-toriadors Pere Gabriel Sir-vant i Dolors Marin respec-tivament. Un llibre impres-cindible per apropar-nos aun col·lectiu i la seva lluitasocial, el qual no ha estatestudiat el que caldria dinsun llarg periode de la nos-tra història contemporània.

De llibres…

TEMPS DE LA MEMÒRIA 17 / Abril 2011

9Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

En primer lloc,el movimentllibertari haestat gairebé

sempre un tematangencial en els di-ferents estudis his-tòrics que s’han a-nat fent. A dia d’avuiencara falten estu-dis seriosos i pro-funds per treure a lallum aquest movi-ment social i saberqui eren els seusprotagonistes.

I això ens portadirectament a unasegona causa: el mo-viment llibertari, alser col·lectiu per defi-nició, tendeix a ser“anònim”. Un exem-ple d’això el tenim a l’hora de fullejar una obra cabdal com és el Dic-cionari Vermell de Llorenç Capellà. En aquest diccionari són molts elshomes dels quals se’n desconeix l’adscripció política. I un gran nom-bre d’ells eren anarquistes.

Però més enllà de tot això,al llarg de la història hi ha hagut nom-brosos militants anarquistes que foren protago-

nistes del seu temps. A Mallorca ens hauriende sonar noms com els de Gabriel Buades,

Cosme Salvà, Bernat Pou, Miquel Rigo,Domingo Germinal, Francesc Tomàs imoltíssims d’altres.

Per tot això un grup d’historiadors iinvestigadors ens hem unit baix el nom de

Grup d’Estudis Llibertaris“Els Oblidats”ambl’objectiu de recuperar aquesta memòria dels

homes i dones anarquistes, els més oblidats delsoblidats. I des d’aquí volem convidar a tothom que vulgui a partici-par amb aquesta tasca ingent.

Contacte:elsoblidats@gmail.comhttp://elsoblidats.wordpress.com/

La difícil recuperació de lamemòria llibertàriaPer Pere Josep García

10

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Llorenç Villalonga és un autèntic personat-ge de novel·la. Per això he escrit Una Arcà-dia feliç i Les vertaderes memòries de Salva-dor Orlan. I just ara mateix he començat la

redacció de la tercera sobre l’autor de Bearn. Vullfer una trilogia d’aquella època tenebrosa peròsummament interessant dels primers mesos de laguerra civil a Mallorca. Villalonga, tothom que co-negui una mica la seva biografia ho sap, és unaferrissat espanyolista dels anys vint i trenta quees troba immers en la guerra i fa costat als queafusellen l’esquerra i liquiden tot l’aconseguit tandificultosament pels intel·lectuals catalanistes deles Illes en moltes dècades. En plena matança derepublicans, Villalonga escriu un article que publi-ca en El Día (7-VIII-1936) on especifica una vegadamés la seva posició envers la cultura catalana. Diul’autor de Bearn:“Nos cabe el orgullo, a mi herma-no Miguel y a mí, de haber representado siemprela resistencia anticatalanista en Mallorca”. Més do-cumentació sobre l’atac frontal dels germans Vi-llalonga contra la cultura catalana es pot trobar enel llibre de Josep Massot i Muntaner Cultura i vidaa Mallorca entre la guerra i la postguerra (1930-1950) (Publicacions de l’Abadia de Montserrat,Barcelona, 1978) i especialment en el capítol “L’a-fer dels ‘Manifest dels catalans’” (pàgs. 92-108) itambé en el capítol “El ‘Manifest’ i la repressió cul-tural” (pàgs. 108-117). Anticatalanisme i anties-querranisme que podem trobar a tots els articlesque va publicar sota el títol de Centro (GráficasMallorca, Palma 1934). Com hem dit més amunt, elpersonatge Villalonga, els fets que va viure el nos-tre autor, l’època de la República i la guerra civildonaven material no solament per a escriure unanovel·la, sinó diverses, com finalment s’ha esde-vengut. Els anys vint i trenta a Mallorca són massaexuberants –culturalment i políticament–, i el rep-te de provar de copsar l’ànima d’un intel·lectualreaccionari tan“atractiu”, literàriament parlant, quetot plegat em seduí profundament i m’animà acomençar la feina.

Com pot imaginar el lector d’aquest article,Vi-llalonga no m’era un desconegut. Les lectures, amitjans dels anys seixanta, d’obres com Mort dedama, La novel·la de Palmira, Bearn, Les fures, Des-barats, L’àngel rebel, La dama de l’harem, El llumí ialtres narracions, Desenllaç a Montleó i moltes al-tres foren bàsiques per a copsar la importància

d’un narrador de vena, d’un autèntic escriptormalgrat totes les seves contradiccions amb el ca-talà. L’anticatalanisme de la seva trajectòria, elcombat dels anys trenta contra els intel·lectualsde l’Escola Mallorquina i els col·laboradors de LaNostra Terra, molt especialment amb Miquel Ferrà,el feien un personatge no gaire simpàtic. No obli-dem que, com explica Josep Massot i Muntaner enCultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postgue-rra (1930-1950), la feina conjunta entre el cap de lapolicia franquista encarregat de la matança d’es-querrans, el totpoderós Barrado, i el coronell Ta-marit, instructor de la vergonyosa farsa judicialque portaria al mur de les execucions al batle dePalma, Emili Darder, i el paper dels germans Villa-longa, és essencial en la liquidació de la cultura ca-talana en la vida pública a Mallorca. En referènciaal silenciament dels signants de la “Resposta” almissatge dels intel·lectuals catalans del Principat,Josep Massot i Muntaner ha escrit:“... l’afer del ‘Ma-nifest’és una peça important dins el procés impla-cable de desmantellament de la cultura autòcto-na a partir del mes de juliol de 1936”.

En la revista El Mirall (núm. 61, pàgs. 19-24) po-dem trobar una bona aproximació al que va ser elregnat del terror feixista a Mallorca. L’article“La re-pressió franquista a Palma”, signat per Francesc TurBalaguer, R. Carbonell, M.L. Lax i M. Ocio Villar, ésben representatiu al respecte.“Pel que fa a la basesocial dels represaliats, era molt homogènia: laclasse treballadora, la base social de l’esquerra i alseu costat alguns membres de professions liberalsi petita burgesia progressista. Hi hagué també al-gun cas d’empresonament de ‘rics d’esquerres’ alsquals s’incautaven els béns. Es calcula que el nom-bre de morts provocats per la repressió al llarg dela guerra oscil·là entre 2.000 i 2.500 persones.

‘Les zones de Palma més afectades foren lesbarriades obreres encara que la repressió s’esten-gué pràcticament a tots els barris de la ciutat. Elsescamots feixistes actuaren a Son Rapinya, SonSerra, la Vileta i al bosc de Bellver, a més del mateixCastell”.

A Mallorca, els intel·lectuals d’esquerra forencruelment assassinats pel feixisme i la dreta tradi-cional. Un dels treballs més importants que s’hafet a Mallorca damunt la repressió ha estat el su-plement del diari Baleares, Memòria Civil, que vacoordinar i dirigir l’escriptor Llorenç Capellà de

Escriptors mallorquins al servei del feixisme:Llorenç Villalonga en temps de la guerra civil (II)

Per Miquel López Crespí, escriptor

TEMPS DE LA MEMÒRIA 17 / Abril 2011

11Butlletí de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca

gener fins a desembre de 1986. Igualment bàsicaper a copsar en tota la seva brutalitat la fondàriade la repressió feixista és la consulta del DiccionariVermell del mateix autor. Record ara mateix el lli-bre de Bernanos, Els grans cementiris sota la lluna,que tanta influència tengué en el meu particulardescobriment de la brutalitat de la dreta mallor-quina, o el més recent de l’amic Jean Schalekamp,D’una illa hom no en pot sortit.

Josep Massot i Muntaner, a la seva obra Els es-criptors i la guerra civil a les Illes Balears escriu tam-bé entorn de la repressió damunt els intel·lectualsd’esquerra (Biblioteca Serra d’Or; pàgs. 218-220):“Entre els milers de morts que, poc més o menys,produí l’onada de follia que planava sobre l’illa–d’una manera ‘il·legal’, a la cuneta de les carrete-res o a les tàpies dels cementiris, o d’una manerapretesament ‘legal’, a conseqüència de sentènciesde consells de guerra injustos i cantats per enda-vant–, no hi mancaren escriptors i persones rela-cionades d’una manera o altra amb el món cultu-ral. Potser la xifra més elevada correspon als perio-distes, amb noms com el d’Ateu (Mateu) Martí, co-munista, director de les revistes Nuestra Palabra iSotana roja, cruelment assassinat els primers diesde la guerra; Guy de Traversay, corresponsal deldiari parisenc L’intransigeant, afusellat pels militarspoc temps després d’haver estat fet presoner aPortocristo, a conseqüència de la carta de recoma-nació que Jaume Miratvilles, comissari de Propa-ganda de la Generalitat, li havia fet per al capitàBayo; Pere Reus i Bordoy, jutge de Felanitx, direc-tor del setmanari El Felanitxer, executat desprésd’ésser sotmès a consell de guerra, per ‘adhesió ala rebel·lió’, el 4 de març de 1938; Gabriel Buades,sabater inquer anarquista, col·laborador –sempreen castellà– de Cultura Obrera i de la Revista Blan-ca, empresonat el juliol de 1936 i executat el 22 dejuliol de 1938; Joan Montserrat i Parets, sabater deLlucmajor, militant destacat del PSOE i brillantcol·laborador de l’òrgan socialista El Obrero Balear;Aurora Picornell, abrandada líder comunista dePalma, anomenada la Pasionaria mallorquina, in-culta però molt intel·ligent, col·laboradora de Nos-tra Paraula, afusellada ‘il·legalment’, com Montse-rrat i Parets, mentre estava tancada a la presó dedones de Can Sales, el 5 de gener de 1937; JoanMas i Verd, batle de Montuïri, militant d’EsquerraRepublicana Balear, col·laborador de Tribuna Libre,Ciudadanía i El Republicano, afusellat al cementiride Palma el 3 de setembre de 1936: Simó Fullana,membre influent del PSOE i col·laborador del diaride Palma El Día, segons Mallorca Nova; Miquel Du-ran i Rosselló, ex-estudiant jesuïta, director del set-manari republicà de Manacor Nosotros, mort el 4de setembre de 1936, nebot de l’aleshores batle

de Manacor Antoni Amer i Llodrà, àlies ‘Garanya’,assassinat el 29 de desembre de 1936, el qual tam-bé havia publicat alguns articles a la premsa...

‘Estaven relacionats igualment amb el perio-disme els dos afusellats més coneguts de Mallor-ca, Emili Darder, batle de Palma i puntal de l’Asso-ciació per la Cultura de Mallorca, i Alexandre Jau-me, ex-diputat a Corts socialista que parlava i es-crivia en castellà però que defensà ardidament lacatalanitat de l’illa. Havia fet i publicat alguna con-ferència escadussera un altre dels companys d’a-fusellament de Darder i de Jaume, Antoni M. Quesi Ventayol, del Consell Executiu d’Esquerra Repu-blicana Balear i president de l’agrupació mallor-quina del Rotary Club”.

Com escriu Bartomeu Mulet a “Repressió fran-quista (assassinats i depuracions) contra el magis-teri a Mallorca (1936-1939)”(revista Lluc, núm. 784,pàg. 26): “España una, grande y libre, havia d’esserel mòbil ideològic per a justificar el totalitarismeen tots els àmbits de la vida col·lectiva. España ha-via d’esser imperial i triomfadora. El catalanismes’havia de desmembrar, i més si sonava a esque-rranós, d’una manera arbitrària. Maçons, republi-cans, anarquistes, comunistes i socialistes tambéeren carn de canó. En Francesc Barrado en fou elresponsable fins l’abril del 37, com a comissari dela policia política, d’aquesta repressió, perquè totera rojo i separatista”.

Josep Massot i Muntaner encerta a les totesquan situa a la perfecció l’estreta aliança d’Alfon-so Zayas, que era cap de Falange; Francesc Barra-do, cap de la policia i responsable de molts d’as-sassinats d’esquerrans; el coronell Tamarit, jutgeinstructor del procés contra Emili Darder, Alexan-dre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques; i detots dos amb els germans Villalonga. Cada u ocu-pava el lloc que la guerra determinava: uns al cap-davant dels falangistes, altres dirigint la policia iels escamots d’execució; els militars ordint falsosprocesos; els escriptors, cas dels germans Villalon-ga, emprant la ploma per a donar suport als altres.Aquesta era la situació en els moments inicials dela guerra a Palma i que podem trobar molt bendetallada en el llibre de Josep Massot i MuntanerCultura i vida a Mallorca entre la guerra i la postgue-rra (1930-1950). Qui vulgui negar aquests fets tanben documentats està en el seu dret, però les se-ves opinions tendran poc valor davant la realitatdel que s’esdevengué en aquells mesos terribles.

Aquest era el món de Llo-renç Villalonga en aquell estiude 1936, l’univers que he pro-vat de fer tornar de les ombresdel passat a les novel·les UnaArcàdia feliç i Les vertaderesmemòries de Salvador Orlan.

ASSOCIACIÓ MEMÒRIA DE MALLORCA

Mis antepasadosy otros recuerdos…

Prosigue mi madre narrando que su padreal emigrar a Elda compró su primera casaen julio del año en que entró la Repúbli-ca, o sea en 1931.“Como ya dije, mi novio

no quería que me viniese a Elda soltera, con el peli-gro de perderme, después de venir a verme a Caña-da del Trigo durante más de cuatro años, en bicicle-ta desde el Llano del Mañán; al final se compró uncoche de dos caballos, marca Amílcar, con tan malafortuna que se les quemó en una noche de fuerteviento, pues el garaje estaba bien provisto de alfalfaseca para los animales y el coche (que se calentabamucho) no dejaba de echar chispas hasta que esafatídica noche del 17 de enero, San Antonio de Via-na, se prendió fuego. Mi suegra, enseguida senten-ció que San Antonio no quería que tuviesen coche,aunque mi cuñado y un mecánico amigo de Pinoso,llamado Javier “el vell” se empeñaron en repararlo.En aquellos campos todos se conocían más por elmote que por el nombre propio; la familia de mi es-poso era de los (llanders o llanterners), que ahorason “fontaneros “. Mi padre, como estaba cojo, a míme llamaban “meyo la coxa (Remedios) y a mis her-manos(as)”els coxets“. Hay que decir que en Cañadadel Trigo, aunque era de Jumilla, hablábamos el va-lenciano por estar más cerca de Pinoso. Lo mismotoda aquella comarca comenzando por La Zarza,Umbría, Torre del Rico, Rodriguillo, Algueña, La Sola-na; en fin, todos en valenciano.”

Lo mismo ocurre con varios pueblos de alrede-dor como son: Monóvar, Novelda, La Romana, Petrel,Agost, donde predomina el valenciano. Sin embar-go, en Aspe, Monforte del Cid, Villena, Sax y Salinasse expresan mayoritariamente en castellano.

¡Hasta el próximo número!

12ª entregaPer Juan Hernández Jover

Una nit tantesvegades repetida

La nit ho xopava tot amb el seu va-por de cendra. El silenci es propa-gava sobre les tènues ombres ambel seu alè humit, com una llengua

abrasadora. Un nigul còmplice va segrestarel firmament per a no deixar-ne testimonis.L’ombra es va escampar per tots els límits.La nit no tenia alternativa. La nit ho sap tot itot ho calla.

El ressò de la porta del cotxe en tancar-se va sonar a inexorable comiat, a severaincògnita.

La calor era com una abraçada viscosa icovarda. Solament el metàl·lic so dels grillstravessava la densa foscor amb la sevamecànica cadència d’engranatge. En apro-ximar-nos a la porta van cessar a l’uníson laseva remor; el seu buit va rugir com unasentència.

Els meus passos vacil·lants em van durfins al punt precís amb l’automàtica resig-nació del condemnat. De manera instintivaem vaig descalçar,potser com qui ha de tra-vessar un rigorós llindar o com qui desitjasentir el frec maternal de la terra. Em vaigllevar acuradament les ulleres i el rellotgeper guardar-los en la butxaca dels calçons.

La remor llunyana de la tempesta s’a-costava. El fum del cigarret fugia recelòscap al no-res. L’hora s’havia complert.

Un tro va trencar la nit en dos i vacomençar a ploure. La pluja es barrejà ambla sang escampant-la sobre la terra; encaraque això últim ja no ho vaig poder veure.

Blas Guevara

AssistènciapsicològicaMemòria de Mallorca posa a l’abastde tots el seu servei de consultapsicològica:Casal d’Entitats - C.C. La MisericòrdiaPlaça de l’Hospital, 4Dimecres de 15.00 a 17.00 hi dijous de 10.30 a 12.30 h.Concertar cita prèvia únicamentdurant aquest horari al telèfon971 21 96 60