Upload
crp-baix-ebre
View
545
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Pràctiques educatives recomanades per la comunitat científica International que afavoreixen l’èxit escolar de tot
l’alumnat
IV Jornada d’Escola Inclusiva17 d’abril de 2010
Actuacions que generen
eficiència i equitat
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
Evolució del nivells de lectura a PISA
EspanyaOECD
Figura 2.22Cultivos transgénicos
El maíz transgénico debería prohibirseGrupos de conservación del medio ambiente están demandando que se prohíba el
cultivo del maíz transgénico. Este maíz se ha diseñado para que no le afecte un poderoso herbicida que mata las plantas de maíz convencionales. Este nuevo herbicida matará la mayor parte de las malas hierbas que crecen en los campos de maíz.
Los conservacionistas dicen que estas hierbas son el alimento de animales pequeños, sobretodo insectos, y que el uso de este herbicida con el maíz transgénico será malo para el entorno. Por otro lado, los defensores de el maíz transgénico dicen que un estudio científico ha demostrado que esto no va a pasar.
Aquí están los detalles del estudio científico mencionado:- El maíz se plantó en 200 campos de todo el país.- Cada campo se dividió en dos. En una mitad se plantó el maíz transgénico tratado
con el nuevo herbicida, y en la otra mitad el maíz convencional tratado con el herbicida convencional.
- El número de insectos hallados en el maíz transgénico, tratado con el nuevo producto, es el mismo que el tratado con el producto convencional.
El maíz se plantó en 200 campos de todo el país. ¿Por qué los científicos utilizan más de un campo?
a. Para que muchos agricultores puedan probar el nuevo maíz transgénico
b. Para ver cuanto maíz transgénico pueden cultivarc. Para cubrir el máximo de tierra posible con maíz transgénicod. Para contemplar distintas condiciones de crecimiento del maíz
.
DIVERSITAT CULTURAL iLINGÜÍSTICA
CONFLICTES i CONVIVÈNCIA
Baixos resultats acadèmics en aprenentatges instrumentals
Absentisme Abandó escolar
FRACÀS ESCOLAR
Actuacions que generen
eficiència i equitat
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
Actuacions que generen eficiència i
equitatRecerca de la
comunitat científica internacional
Actuacions que generen
eficiència, però no equitat
Actuacions que generen equitat,
però no eficiència
Actuacions que no generen ni eficiència ni
equitat
Comunidad Científica Internacional
European Framework Programmes of Research
Comunidad Científica Internacional
European Framework Programmes of Research
Comunidad Científica Internacional
European Framework Programmes of Research
Comunidad Científica Internacional
Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
Declaracions de Larry Summers, quan era president de Harvard:“El nostre argumenta que ajuntar estudiants de diferents contextos, incloent diferents ètnies, té avantatges educatives vitals per a tots els i les estudiants, i els preparar millor per a servir com a líders d’una societat multicultural.”
Model de Harvard:La diversitat, imprescindible per assolir un aprenentatge de qualitat
FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc de la Comissió Europea en 14 països de la Unió Europea.
Què és el Projecte Includ-ed?
Projecte Integrat?Perquè combina una gran quantitat d’activitats i recursos per a aconseguir objectius científics ambiciosos i ben definits. A més s’espera que tingui un efecte estructurador en el teixit de la recerca Europea.
Programa Marc de la CEINCLUD-ED és l’únic projecte integrat centrat en l’educació obligatòria a Europa.
ConsorciInclud-ed
Objectiu principal
Analitzar estratègies educatives que contribueixen a la cohesió social i
estratègies educatives que condueixen a l’exclusió social, en el
context de la societat europea del coneixement, donant elements clau i
línies d’acció per a millorar les polítiques socials i educatives.
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/
disminueixen l’èxit educatiu
Projecte 2 Pràctiques educatives
efectives a Europa
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions
educatives
Projecte 5 Politiques educatives
connectades amb polítiques socials
d’altres árees
CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de
la societat
Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió
social
Estructura
Dues opcions:1) “Que me’ls treguin”2) “Que vinguin a ajudar-me”
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
Slavin 1992 (creator of “Success for All”): Ability grouping is ineffective. It is harmful to many students. It inhibits development of
interracial respect, understanding, and friendship. It undermines democratic values and contributes to a stratified society (Braddock &
Slavin 1992: 14).
Flecha, 1990: book La nueva desigualdad cultural (The new cultural inequality), chapter 6: Diversidad de niveles de educación generalista como eslabón de otras desigualdades (Diversity of levels in general
education as a link to other inequalities)
PISA 2006: data on lower performance of schools reporting ability grouping for all subjects, compared to schools reporting no ability
grouping or ability grouping only for some subjects.
STREAMING (AGRUPACIONS DE NIVELL)
FINLANDIA La segregació es prohibeix als anys 80
MIXTURE1 teacher
25 students
STREAMING1 teacher with
20 students
1 teacher with 5 students
INCLUSION2 teacher
25 students
MIXTURE (barreja): 1 professora amb tots els nens i nenes
MIXTURE
Basat en la Igualtat d’oportunitats
1 Professor/a
Tots/es a la mateixa aula
Grups Heterogenis(Classes amb nivells barrejats)
MIXTURE1 professor/a25 nens/es
STREAMING1 professor/a amb
20 nens/es
1 professor/a amb5 nens/es
INCLUSION2 professors/es
25 nens/es
STREAMING consisteix en “adaptar el currículum a diferents grups d’alumnat en base a la seva capacitat dins d’una escola”.
European Commission. (2006). Communication from the Commission to the Council and to the European Parliament.
Efficiency and equity in European education and training systems. Brussels, September 2006. COM(2006) 481. (p.19)
STREAMING (separació per nivells): El professorat addicional s’utilitza per a segregar alguns estudiants (comunitat gitana, immigrants, nivell socioeconòmic baix,...), almenys en
algunes àrees instrumentals
STREAMING
Basat en la Diferència
Més d’un professor/a
Separats
Grups Homogenis(mateixa aula o diferent; grups de
reforç i suport segregat)
TIPUS DE STREAMING:
1. Organització de les activitats de l’aula segons els nivells
2. Grups de reforç i suport segregat de l’aula
ordinària
3. Currículum individualitzat exclusor
4. Elecció exclusora
MIXTURE1 professor/a25 estudiants
STREAMING1 professor/a amb
20 estudiants
1 professor/aamb 5 estudiants
SOCIAL EXCLUSION
MIXTURE1 professor/a
25 estudiants
STREAMING1 professor/a amb
20 estudiants
1 professor/aamb 5 estudiants
INCLUSION2 professor/a
25 estudiants
INCLUSION: una professora addicional serveix per a incloure a tot l’alumnat
INCLUSION
Basat en l’Igualtat de resultats/ Igualtat de diferències
Grups heterogenisMateixos recursos humans per
inclusió, i no segregació
1. Grups heterogenis amb recursos addicionals
2. Classes dividides inclusives (desdoblaments)
3. Extensió del temps d’aprenentatge
4. Currículum individualitzat inclusiu
5. Elecció inclusiva
TIPUS D’INCLUSIÓ:
2) “Que vinguin a ajudar-me”
GRUPS INTERACTIUS
2º
2º
Grups interactius
VYGOTSKY
ZONA DE
DESENVOLUPAMENT
PRÒXIM
PROCÉS INTER-INTRA
PSICOLÒGIC
(mediat per llenguatge)
ZDP: distància entre allò que una
persona pot fer individualment i allò que pot fer amb els
demés(mediat pel llenguatge)
INTERACCIONISME SIMBÒLIC
La persona (self) es constitueix a través de la interacció social, mediada per llenguatge i símbols
Persona = jo + mi
Persona: es diàleg permanent entre el jo i el mi
ROGOFFParticipació guiada: interacció amb diverses persones
“La interacción con otras personas ayuda a los niños en su desarrollo, guiando su participación en actividades relevantes, contribuyendo a adaptar la su comprensión a las nuevas situaciones, estructurando los intentos de solucionar los problemas (…)”
Rogoff, B. 1993
“Los compañeros con los que no existe una cierta familiaridad promueven el desarrollo de una mejor comprensión o establecimientos de nexos entre puntos de vista alternativos”
Rogoff, B. 1993.
ROGOFFInteraccions heterogènies entre iguals
FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
Congressos i seminaris a Bilbao, Nicosia, Nottingham,
Helsinki, Malta, Dublin...
Investigadors/es, administració, sindicats, partits polítics, professorat, alumnat, associacions de familiars, ongs, associacions gitanes, mass media...
EU Cluster meeting on Education and Social InclusionRepresentatives from Departments of Education
Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
Improving measures for integration: the Parliament stresses the need to integrate migrants and social categories (such as Roma people) in society. Integration must be based on the principles of equal opportunities in education, ensuring equal access to quality education. Any solutions –whether temporary or permanent- that are based on segregation must be rejected. Parliament also considers that, in order to improve integration into society of children of migrants, it is necessary to involve them in a wide range of extracurricular activities.
FP6 -028603- 2SIXTH FRAMEWORK PROGRAMME
PRIORITY 7Citizens and Governance in a Knowledge-based Society
CLUSTER 1 .- SISTEMES EDUCATIUS I PRÀCTIQUES EN RELACIÓ A RESULTATS.
Projecte 1 Sistemes educatius a la UE25 que augmenten/
disminueixen l’èxit educatiu
Projecte 2 Pràctiques educatives
efectives a Europa
CLUSTER 2 .- CONNEXIONS ENTRE EDUCACIÓ I EXCLUSIÓ/INCLUSIÓ SOCIAL.
Projecte 4 Grups vulnerables en diverses provisions
educatives
Projecte 5 Politiques educatives
connectades amb polítiques socials
d’altres árees
CLUSTER 3 .- COHESIÓ SOCIAL DES D’ABAIX.
Projecte 3 Relació entre la exclusió educativa i les àrees de
la societat
Projecte 6 Projectes locals per a la cohesió
social
Estructura
ESTAT DE LA QÜESTIÓ: TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT
1. INFORMATIVA
> Les famílies són informades sobre les activitats, funcionament i decisions.
> No prenen part de les decisions.> Assistència a reunions.
2. CONSULTIVA
> Participació en els processos de presa de decisions de l’escola.
> Impacte limitat i participació bàsicament consultiva.> Participació d’organismes legals.
3. DECISIVA> Participació en els processos de presa de decisions a través de la representació en els òrgans de presa de decisions.
> Contribueix a fer el seguiment de l’escola (rendir comptes).
4. EVALUATIVA
> Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.
> Ajudar en l’avaluació de l’alumnat.
5. EDUCATIVA
> Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.
> Intervenir en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat (activitats escolars i extraescolars).
connexió dintre de l’escola – fora de l’escola
VYGOTSKYFREIRE
Transformació de les diferents interaccions
d’aprenentatge del context
BRICE-HEATH
FORMES AMB
PARAULES
“Ways with words”
Famílies que no llegeixen a casa
Famílies que no parlen la llengua o el discurs de l’escola
ESTUDIS
D’ALFABETITZACIÓ
INICIAL
TEALE & SULZBY
ALFABETITZACIÓ INICIAL
AL DOMICILI
ALFABETITZACIÓ
FAMILIAR
PURCELL-GATES
FORMACIÓ DE FAMILIARS
TERTÚLIES LITERÀRIES DIALÒGIQUES AMB FAMILIARS
Persones que mai havien llegit un llibre, ara llegeixen, disfruten i dialoguen de llibres com …
Tertúlies literàries dialògiques
GARCÍA LORCA
WOLF
JOYCE
CERVANTES
KAFKA
CRITERIS: • Aprenentatge dialògic• Literatura clàssica universal• Persones sense titulació superior
- Mamá… ¿qué haces TÚ con un libro como ÉSTE?
Transformació dels espais d’alfabetizació i creació de nous significats