Exposició

EL BANYUna retrospectiva històrica

Un llarg camíEl bany modern va néixer ben entrat el segle XIX, a partir de l’associació de dos conceptes que avui dia ens semblen fonaments inseparables del benestar i la salut: AIGUA i HIGIENE. Abans, la Huma-nitat havia passat per nombroses etapes, i molt diferents, que es remunten a la prehistòria i en les quals el bany i la neteja personal van tenir alguns períodes millors que d’altres, segons els costums, l’estructura i les necessitats de la societat de cada moment.

En la història del bany hi trobem diversos punts d’inflexió que n’expliquen l’evolució:

· 1596: John Harrington, cortesà de la reina Isabel I d’Anglaterra, idea el primer precedent de vàter amb cisterna.

· 1775: Alexander Cummings inventa el primer WC modern, que es consolida durant el segle XIX juntament amb el bidet, la dutxa i el bany.

· 1840: A partir de les propostes de l’enginyer higienista Edwin Chadwick, es comencen a intro-duir de manera intensiva les xarxes de serveis, tant d’abastament d’aigua com de clavegue-ram, segons l’ús del cicle continu de l’aigua, cosa que en comportarà l’aplicació progressiva a la resta d’Europa durant el segle XIX. S’imposen els primers sistemes de canalització d’aigua.

· 1884: Rudolf Ditmar Urbach fabrica productes sanitaris de luxe amb porcellana, cosa que porta al naixement de la fàbrica més antiga de Laufen i probablement d’Europa, actualment propietat de Roca. Neix el vàter modern com a peça única de porcellana.

Als segles XX i XXI, el desenvolupament industrial i tecnològic ha fet possible que els productes de bany s’hagin convertit en veritables elements de disseny, i la cambra de bany ha passat a ser una de les estances més importants de tot habitatge.

Hem recorregut un llarg camí des del neolític, i el futur encara ens ofereix grans sorpreses.

1. Latrines públiques a Efes, Turquia, s. XI aC.

2. W+W de Roca, 2009.

1

2

Una història lligada a la civilitzacióEls orígensDel neolític a l’Imperi romà

Fins a la civilització romana, el bany està associat a la salut i al plaer, té connotacions socials, reli-gioses i espirituals.

Illes Òrcades, nord d’Escòcia · Neolític: Tot i que hi ha referències que daten l’origen del bany en l’any 8000 aC, cal destacar els assentaments de Skara Brae (3200 aC) com els primers a tenir sis-temes de canalització de residus des de l’interior dels habitatges.

Vall de l’Indo, Pakistan · 2500 aC: La civilització Harappa controla l’aigua mitjançant canalitzacions de fang. També té un sistema de clavegueres i fins i tot utilitza aixetes.

Creta · 2000 aC: En la cultura minoica, les famílies reials consideren el bany com una cosa saludable i energètica. Per això, el palau de Knossos disposa de la banyera i el vàter amb dipòsit més antics de què tenim coneixement.

Egipte · 1500 aC: El bany adquireix connotacions religioses, mèdiques, de plaer i luxe, i per aquesta raó les cases nobles tenen canonades de coure per canalitzar i distribuir aigua freda i calenta. Un bol foradat trobat en una excavació d’Akhenaton (Tel el-Amarna) és el primer antecedent de la dutxa.

Grècia · s. VI aC: A Grècia, el bany existeix a Atenes des del segle V aC. El bany és un hàbit públic associat principalment als atletes: el loutron és la dependència de banys que hi ha als gimnasos. És costum banyar-se abans de sopar i els banys i les latrines públics són usuals. S’inventa l’orinal.

Roma · s. II aC: El bany comunitari constitueix un mitjà de relaxació molt acceptat socialment. Apareixen els balnearis i les termes públics, on hi ha serveis de bellesa i estètica, a més d’activitats culturals.

S. V dC: Els balnearis i les termes s’extingeixen cap a l’any 500 dC, amb la caiguda de l’Imperi romà i les invasions dels pobles bàrbars.

1-2. Casa prehistòrica, descobriment Skara Brae, Orkney, Escòcia, 3100 aC.

3. Ciutat de l’antiga civilització de la vall de l’Indo, Pakistan, cèlebre pel seu avançat sistema d’abastament i desguàs d’aigües, 3000 aC.

4. Vall d’Indo, Pakistan. Vista parcial de l’edifici anomenat “Gran Bany”, 3000 aC.

5. Palau de Knossos, banyera lustral, s. XVII aC.

6. Palau de Knossos, detall del bany, s. XVII aC.

7. Recipient per a kohol fet de pasta vidriada. © Museu Egipci de Barcelona. Fundació Arqueològica Clos.

1 2

3 4

5 6

7

1. Palaestra, gerra d’aigua de l’antiga Grècia, 1100 aC.

2. Il·lustració d’una dona grega al bany amb la seva donzella. 1100 aC.

3. Latrines públiques a Efes, Turquia, s. XI aC.

4. Latrines al fort romà d’Housesteads, Gran Bretanya, s. II aC.

5. Ruïnes d’un bany romà, s. II aC.

6. Banys públics romans, s. II aC.

1 2

3

4

5

6

1. A Roma, el bany era un costum que es practicava en comú, constituïa una forma de relaxació i tenia una forta connotació social. Diana al bany, 1860-1889.

2. Ruïnes de les Termes de Caracalla.

3. Les Termes de Caracalla, de Sir L. Alma-Tadema, 1836-1912.

4. Reproducció gràfica de les Termes de Caracalla.

1 2

3 4

L’era bruta (s. V / XVIII)De l’edat mitjana a la Il·lustració

Malgrat que a l’edat mitjana es manté un cert hàbit associat al bany, els períodes posteriors es caracteritzen per la pèrdua del sentit de la higiene desenvolupat per les cultures ancestrals, cosa que fa que desaparegui tot aspecte tecnològic associat amb les xarxes de sanejament o els hàbits higiènics. Com a conseqüència, la població pateix el flagel d’epidèmies terribles.

L’edat mitjana · s. V / XV: · L’aigua està considerada un símbol sagrat, se li atribueix poder terapèutic i un enorme potencial

reconfortant i revitalitzador, sobretot en els cercles religiosos i vinculats amb la noblesa.· Els monestirs tenen un lavatorium amb banyeres de fusta i un sistema per escalfar l’aigua, a més

de petits lavabos amb aigua corrent freda per a les mans.· Als palaus, les banyeres són portàtils, àmplies i de fusta, i la gent es banya en companyia.· La població disposa de banys públics a partir del s. XIV, moltes vegades relacionats amb festes i

bordells. Per això, els banys públics són clausurats paulatinament.· A la darreria del segle XV agafa força la idea que l’aigua és portadora d’epidèmies i malalties, i

l’hàbit de buidar els orinals en rius i rierols, i també al carrer, és molt comú: és l’època del “aigua va!”. Epidèmies com el còlera no tarden a fer-se presents i delmar la població.

L’edat moderna · s. XVI / XVII:· L’aversió a la higiene personal arriba al clímax per causa de la Reforma i la Contrareforma religioses,

fins a tal punt que la població fa les necessitats corporals en qualsevol moment i en qualsevol lloc.· El rebuig a l’aigua té el suport del sector religiós: en el repudi de les temptacions de la carn, es

veu el bany com un luxe pecaminós que cal evitar per assolir la santedat. Com a conseqüència, la població tendeix a no exposar la pell al sabó i a l’aigua en tota la seva vida.

· Les persones es banyen quan se les bateja per immersió, i poques vegades més en la vida. És l’època de la reina Isabel de Castella, qui només es banyà dues vegades. La reina va viure 53 anys.

· Durant segles abunden les malalties i les epidèmies.· Cap al 1530, Erasme de Rotterdam escriu La civilitat pueril i honesta, que conté algunes de les

primeres normes de conducta escrites per a la “cambra de bany” i les funcions corporals.· El 1596, el cortesà John Harrington idea per a la reina Isabel I d’Anglaterra el primer antecedent

del Water Closet, a la ciutat de Bath. La reina es nega a utilitzar-lo per la forta pudor que desprèn.

1. Il·lustració d’un bisbe al bany, 1427-1467.

2. Betsabé sortint del bany, Hans Memling, 1435-1494.

3. Gravat medieval “Aigua va!”.

4. Font del claustre del monestir de Poblet, indispensable per a la vida dels monjos, perquè abans d’entrar al menja-dor era obligatori que passessin pel lavabo.

1

4

2 3

1. Il·lustració medieval del bany col·lectiu, s. V-XV.

2. A l’edat mitjana, el bany sovint era un acte col·lectiu. La font de l’eterna joventut, Manuscrit de Sphaera, s. XV.

3. Les precàries conduccions d’aigua van restringir els hàbits higiènics de les cases del segle XII. Dona rentant-se les mans, G. Terborch, 1617-1681.

4. Il·lustració del sistema del primer Water Closet, 1596.

5. Banyera de luxe, s. XVII.

6. Malgrat l’aversió a la higiene, entre els nobles es va mantenir el gust per l’estètica. La toilette sous Louis XIII, s. XVII.

1 2

4

3

5 6

La Il·lustració · s. XVIII:· Progressivament s’imposa el concepte precursor de la cambra de bany actual, segons el qual la

neteja s’associa no només amb l’ornament i l’aparença personal, sinó també amb la salut.· El 1775, el matemàtic i rellotger britànic Alexander Cummings crea l’invent definitiu que condicio-

narà la higiene fins als nostres dies: el vàter amb cisterna i una canonada amb sifó per tallar les males olors del desguàs.

· El concepte modern de cambra de bany es comença a imposar amb el vàter de cisterna, tot i que encara haurà de passar més d’un segle perquè substitueixi l’orinal i les latrines públiques.

· El 1767, William Feetham rep la primera patent per una dutxa, i els metges de l’època recepten el “bany de pluja” com a tractament.

· Al principi del s. XVIII s’inventa el bidet modern, que a París camuflaven al dormitori com si fos la tauleta de nit.

· El ràpid creixement urbà causat per la Revolució Industrial provoca l’amuntegament de la població a les ciutats i nous brots de còlera, cosa per la qual s’inicia a Londres una campanya en favor de les instal·lacions sanitàries als habitatges, els llocs de treball i els parcs.

1. A mitjan s. XVI la religió, juntament amb les supersticions mèdiques sobre els perills del bany per a la salut, va provo-car moltes malalties i epidèmies. El triomf de la mort, Peter Brueghel, 1562.

2. Per a la pintura rococó, l’aigua era un element desvin-culat de la higiene que només servia de fons a un dones voluptuoses. Venus i Amor, F. Boucher, 1703-1770.

3. Il·lustració del mecanisme de funcionament del vàter de vàlvula, inventat el 1775 per A. Cumming.

4. Il·lustració del vàter millorat, el 1778, per Joseph Bramah.

1

2 3 4

El bany modern (s. XIX / XX)La contribució de Roca

L’expansió de la porcellana sanitària, a Espanya introduïda principalment per Roca, juntament amb els avantatges que proporciona l’escalfador d’aigua, va deixant enrere les pesades peces de ferro fos i els recarregats mobles de bany, fins que la cambra de bany troba en els habitatges un lloc as-sociat amb el seu caràcter funcional i, més tard, emocional: neix el bany modern, des d’aleshores en constant desenvolupament gràcies a la tecnologia i a l’esforç per integrar sostenibilitat, benestar i disseny.

Un bany per habitatge · S. XIX:· El 1884, Rudolf Ditmar Urbach a Àustria (precursor de l’empresa Laufen, actualment propietat

de Roca) i Thomas Twyford a Anglaterra són els primers a convertir el vàter en la peça unitària de porcellana que coneixem. A partir d’aquí, es comencen a fabricar productes sanitaris de luxe, amb ostentoses decoracions.

· Es posa en marxa la comercialització de productes sanitaris. Thomas Crapper (1861-1904) registra nou patents relacionades amb el nou artefacte; però, malgrat que hi ha diverses opinions que així ho afirmen, no va ser ell qui va inventar el vàter.

· Els nous hàbits d’higiene es difonen internacionalment i les sales de bany es comencen a genera-litzar com a part de l’habitatge. Es passa del lavabo únic i comú a les plantes baixes a un bany per habitatge que cada vegada ocupa més espai.

· Progressivament es desenvolupa el sistema de clavegueram modern, que implica la modernització de la cambra de bany i de tots els seus elements (canonades, aixetes, desaigües...).

· L’escalfador d’aigua substitueix els recipients d’aigua calenta i conviu amb l’aparició de comple-ments que s’integren a la cambra de bany (tovallolers, perxes, saboneres, armaris...).

· Es desenvolupen diferents patents per a totes i cadascuna de les peces de la cambra de bany. El 1810 es fabrica la dutxa Regency.

1. Primer vàter ceràmic per a la reina Victòria, Thomas Twyford, 1883.

2. L’escalfador d’aigua va fer reviure el bany com a rutina de neteja privada. Abans del bany, 1894.

3-4. Il·lustració de patents de Thomas Crapper.

5. La tina i el rentamans se solien col·locar al costat del llit. L’habitació, Vincent Van Gogh, 1888.

1 2 3

54

1. El bany, Mary Cassat, 1891-1892.

2. Dona assecant-se, Degas, 1886.

3-4-5. Il·lustracions de diferents dissenys de les primeres peces de bany. Bidet, banyera i vàter.

6. Imatge d’una botiga d’estris de bany de l’època, 1885.

7. Il·lustració d’un interior de bany, 1884.

21

3 4

5 6

7

1 a 8. Il·lustracions de diferents dissenys de les primeres peces de bany. Orinals, vàters, cisternes, dutxes i banyeres.

1 2

3

4

5 6

7 8

Del confort al disseny · 1900 - 1950:· Amb l’arribada del s. XX, el bany es converteix en una estança necessària i indispensable als ha-

bitatges, amb un estil orientat cap a la funcionalitat. Durant “els feliços anys 20”, la idea de confort s’associa a la millora del nivell de vida i es desenvolupa el concepte de “plaer” relacionat amb el bany. Al mateix temps, l’electricitat contribueix a associar el confort i el luxe amb les cambres de bany.

· El nou concepte de “bany funcional” es basa en l’ús progressiu de nous materials més lleugers i resistents. Els recarregats treballs d’ebenisteria, cortinatges, catifes i peces de ferro fos del passat van deixant pas progressivament a materials més moderns, com ara l’esmalt blanc, les rajoles i el marbre. L’abandonament definitiu del ferro i el monopoli de la porcellana es produeixen sobretot després de la Primera Guerra Mundial i, gràcies als nous materials, es poden desenvolupar models estàndard de bany per a les classes més modestes.

· En aquest context, i seguint l’evolució dels gustos i les necessitats de la societat, Roca introdueix la porcellana sanitària a Espanya a partir de 1936 i, des de 1943, fabrica porcellana sanitària de color, amb la qual cosa incideix encara més en la importància del disseny funcional i l’estètica a la cambra de bany. A més, l’empresa s’implica decisivament en la fabricació de lavabos, vàters i bidets.

· La comercialització, la difusió i la implicació de la porcellana sanitària en la vida domèstica compor-ta un desenvolupament progressiu del sentit del disseny en la seva fabricació.

· Juntament amb la porcellana, Roca decideix ampliar la gamma de banyeres i, posteriorment, ex-pandeix la seva activitat cap a les aixetes i la ceràmica.

· Durant la primera meitat del s. XX, Roca bateja les seves sèries amb noms de dona: Carmen, Alicia, Aurora, Eulalia, Olga, Silvia, Marta, Victoria, Lidia, Cristina, Isabel, Irene, Marta, Raquel…

1. Model amb banyera, Ortiz-Echagüe, 1901.

2. Il·lustracions dels complements per a bany, d’estètica funcional i precisa, 1911.

3. Anunci de Roca, 1930.

4. Il·lustració d’un bany de l’hotel Piazza de Nova York, 1911.

5. Models d’aixeta que Roca començà a distribuir a partir dels anys 30.

1 2

3

4

5

1. Banyera Majestic de Roca, 1930.

2. Esbós d’un bany perfectament adaptat a l’art decó, que era la moda imperant en l’època.

3. Polèmica peça de M. Duchamp que fou rebutjada com a obra d’art, exponent clar del predomini de la porcellana sobre el ferro. Fountain, 1917.

4. Peça de disseny ultramodern que va aparèixer en el catàleg de Roca als anys 30.

5. Anunci de Roca, 1945.

1 2

3

4

5

Disseny, tecnologia i medi ambient · 1950 - 2000:· El desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 millora el nivell de vida de la majoria de la

població, tot i que de manera desigual. En aquest context floreix una classe mitjana fins aleshores pràcticament inexistent i, amb ella, apareix una nova sensibilitat pel disseny vinculat a la persona-litat, l’elegància i la funcionalitat. Atenent a aquesta nova sensibilitat social Roca crea, el 1961, un equip específic de disseny per a nous projectes i, tres anys més tard, el 1964, funda el departament de Disseny Industrial.

· En els anys 70, una situació econòmica favorable pràcticament a tot el món desenvolupat permet el ràpid creixement de la indústria i els serveis, amb el consegüent creixement de la població i la construcció massiva d’habitatges. Ha nascut la societat de consum i, amb ella, prenen més força el desenvolupament tecnològic i la producció en sèrie. Cal fer arribar els productes de consum a un nombre més gran de persones, cosa per la qual Roca obre progressivament noves fàbriques. Un anunci de l’època té com a lema “Una banyera per minut”.

· S’introdueixen progressivament solucions de producte més àmplies i sofisticades, com ara les aixetes de monocomandament, introduïdes per Roca el 1974.

· Es potencia la concepció del bany com un espai unitari amb caràcter propi dins de l’habitatge i per aquesta raó apareixen nous materials amb qualitats que combinen amb el disseny de la resta de peces del bany i, al mateix temps, mantenen la funcionalitat. Aquesta nova tendència porta Roca a dissenyar i produir ceràmica per a paviments i revestiments, no només per a la cambra de bany sinó també per a la resta de l’habitatge. Així neix una divisió especial encarregada de desenvolupar aquests nous productes: Roca Cerámica.

· En plena societat del benestar, les persones busquen per sobre de tot trobar-se a gust i viure amb el màxim confort. Per això, en la dècada de 1980 irrompen amb força les banyeres i altres produc-tes d’hidromassatge de Roca, en resposta al concepte de plaer i benestar al bany. Paral·lelament, i com a conseqüència de la creixent importància del disseny i l’estètica a la llar, Roca inicia la col·laboració amb dissenyadors de primera línia, com ara Giugiaro, vinculat a la marca Ferrari.

· Durant l’últim terç del segle XX pren força la consciència global de respecte al medi ambient i, gràcies als avenços tècnics, els elements de bany es vinculen al concepte de desenvolupament sostenible. Roca es posa al capdavant del disseny sostenible amb la introducció en els seus productes d’avenços tecnològics i sistemes destinats a promoure la preservació mediambiental, com ara la reducció de la capacitat de les cisternes dels vàters per optimitzar el consum d’aigua i el desenvolupament d’aixetes capaces de reduir el consum d’energia. D’aquesta manera, en la dècada de 1990, neix l’aixeta electrònica integrada, que combina tecnologia, funcionalitat, disseny i consum racional d’aigua.

1. El bany, Fernando Botero.

2. Col·lecció Columbia de Roca, anys 80. Disseny de Giorgetto Giugiaro.

3. Autoretrat, Francis Bacon, 1973.

4. Antonio López García, lavabo de Roca, 1967.

5. Anunci de Roca de la inauguració de la nova planta automàtica de processament continu per a la fabricació de banyeres.

1

2

3 4 5

Anuncis antics de Roca, 1945.

El futurDes de la dècada de 1990, la col·laboració entre Roca i alguns dels dissenyadors de més pres-tigi mundial s’ha intensificat. Grans noms del disseny internacional, com ara Belén i Rafael Mo-neo, David Chipperfield, Marcello Cutino, Ramón Benedito, Jacques Herzog&Pierre de Meuron, Schmidth&Lackner Design o Antonio Bullo, entre altres, posen la seva creativitat al servei de Roca.

A més, actualment, en els seus productes Roca suma al disseny innovador i el benestar un nou concepte d’abast universal que està cridat a definir l’activitat humana en el nostre planeta al llarg del segle XXI: la SOSTENIBILITAT.

Waterdrop experience. Instal·lació de Roca que conjumina innovació, tecnologia i sostenibilidad en mostrar, sense utilitzar aigua, una gota que cau sobre una superfície aquàtica.

1. W+W és la solució sostenible de Roca per aprofitar al màxim l’espai i racionalitzar el consum d’aigua. Un nou concepte que integra lavabo i vàter en benefici del reciclatge d’aigua.

2. KHROMACLIN presenta un disseny integrat i la suau textura Roca soft, diferents tipus de seient i cinc colors que donen vida i aporten disseny a la cambra de bany, adaptant-se a l’estil de cadascú. El vàter integra solucions d’alta tecnologia i màxim confort: funció rentat amb posició regulable del broc i regulació de temperatura de l’aigua, aixecament automàtic de la tapa i del seient, llum de cortesia, descàrrega automàtica retardada quan l’usuari s’ha allunyat i comandament automàtic.

3. BARCELONA és la proposta de Carles Ferrater, amb combinacions nombroses i versàtils, basada en una col·lecció de peces integrades en suau forma d’“U” que aporten bellesa i funcionalitat.

4. FRONTALISde Belén i Rafael Moneo, s’inspira en la natura per oferir suggerents formes basades en el movi-ment de l’aigua. Un sistema modular tan funcional com atractiu que proposa enginyoses solucions.

5. TRANSTUBEés una solució global de dutxa que s’adapta perfectament a l’entorn gràcies al seu caràcter en-volupant 360º. El disseny d’avantguarda, creat a partir de línies minimalistes, amplia les dimensions de l’espai de bany i li atorga exclusivitat i sofisticació. La seva innovadora tecnologia integra diferents productes, a més de funcions exclusives com ara l’obertura automàtica de la porta, un plat de dutxa de disseny singular, un tractament que facilita la neteja i l’assecament de la mampara (MaxiClean), i també una columna termostàtica d’acer inoxidable.

ALTRES COL·LECCIONS D’AUTORRamon Benedito: Hall, Happening, Long Island, Mohave, Bol.Jacques Herzog&Pierre de Meuron: Lavabo Forum.Schmidth&Lackner Design: Veranda, Touch.David Chipperfield: Element.

1. Solució W+W.

2. Khromaclin.

3. Col·lecció Barcelona, de Carles Ferrater.

4. Col·lecció Frontalis, Belén i Rafael Moneo.

5. Solució global de dutxa Transtube.

1 2

43

5

1. Col·lecció Frontalis, Belén i Rafael Moneo.

2. Col·lecció Barcelona, de Carles Ferrater.

3-4. Khromaclin.

5. Solució W+W.

1

2 3

4

5

El museuEl museu ofereix un interessant recorregut per les peces més rellevants que han marcat l’evolució del bany: des dels acurats mobles latrina que s’integraven en el mobiliari domèstic fins a les prime-res peces, decorades, de porcellana, passant per la peça que representa l’avantsala de l’WC. D’aquí es produeix el salt de la funcional porcellana fina a alguns dels dissenys més actuals de Roca. Cal destacar les peces de la monarquia austrohongaresa, entre les quals hi ha peces de l’emperadriu Sissí i de Franz Joseph I.

Tots els models són propietat de Roca i procedeixen del Klo & So, Museum für historische Sanitäro-bjekte de Gmunden (Àustria).

ORINAL

Aquest orinal és un excel·lent treball d’artesania en metall que incorpora una protecció de pell, perquè el seient sigui més còmode, i un mecanisme de buidatge a través del mànec.

Malgrat aquest alt grau de sofisticació, era difícil de netejar.

ANY: 1780 (estimat)

PROCEDÈNCIA: Museu Klo & So, Mu-seum für historische Sanitärobjekte, Gmunden (Àustria)

PROPIETAT: Roca

LLIBRERIA

Vàter d’habitació de principi del s. XIX. Destaca el curiós disseny camuflat en forma de pila de llibres. Sembla ser que, principalment al s. XVII a França i Anglaterra, la moda predominant basava el disseny dels vàters en la seva integració en el mobiliari de salons i cambres, perquè no fos recognoscible.

Aquest origen de moble secret li ha donat un nom que avui encara perviu: “excusat”.

ANY: 1800 (estimat)


PROPIETAT: Roca

KAISER - KLOSETT

“El vàter de l’emperador“:Molt probablement propietat de l’emperador (kàiser) Franz Joseph I d’Àustria i utilitzat en la seva cabana reial de caça a l’Spitzalm.

Segurament produïda pels volts de 1836, es tracta d’una peça d’execució simple però noble, de fusta de pi i seient de cuir farcit de crin. Per ser de la senzilla i aïllada cabana de camp, el bany resultava molt elegant.

ANY: 1836


PROPIETAT: Roca

OPTIMUS

Es tracta del model de vàter que millor mostra el gran salt evolutiu des de les antigues latrines fins al vàter modern de porcellana. És un dels exemples del Valve Closet, anomenat així pel sistema de vàlvules que el compon.

Aquest model era més barat i higiènic que els vàters de fusta, als quals acabà substituint. Representa l’avantsala del vàter de porcellana.

ANY: 1860 (estimat)


PROPIETAT: Roca

VÀTER D’HABITACIÓ

Es tracta d’un model habitual en residències urbanes creat a mitjan s. XIX. Destaca pel sòlid treball de fusta i, a més, tenia un dipòsit d’aigua de bombeig per quan se’l netejava.

Disposa d’una doble tassa esmaltada; la tapa és de zinc.

Els mobles latrina són un clar exponent del gust pel mobiliari que imperava en aquella època. ANY: Mitjan s. XIX


PROPIETAT: Roca

BIDET

Bidet d’habitació amb tassa de porcellana produïda pel fabricant txec Pirkenhammer.

Es tracta d’un bidet propietat del príncep Rudolf (1858), únic fill mascle de l’emperadriu Sissí i hereu de la monarquia austrohongaresa.

ANY: 1880


PROPIETAT: Roca

TEXTIL-KLOSETT

L’“Stockerlklo“ és una peça que va ser fabricada per un modista vienès, a qui deu el sobrenom de “vàter tèxtil”.

Com podem veure, consisteix en un vàter de butaca que quedava camuflat gràcies al teixit que l’envoltava i que l’integrava perfectament a la cambra tocador de les dames.

Al catàleg d’aquell temps incloïa un sifó recarregable. ANY: 1880-1890


PROPIETAT: Roca

RENTAMANS JUGENDSTIL

Creada a darreria del s. XIX, aquesta porcellana d’estil Jugensdtil representa el rentamans comú que perdurà fins als primers anys del s. XX.

Protagonista per excel·lència del model d’higiene que imperava quan encara no hi havia aigua corrent, té totes les peces necessàries per a la neteja personal general: gerra d’aigua, bol, galleda per a l’aigua bruta, plat de sabó i tassa per al raspall de dents.

ANY: 1890


PROPIETAT: Roca

BIDET SISSÍ

Bidet de tocador propietat de l’emperadriu Elizabeth de Wittelsbach, popularment coneguda com Sissí, i que es trobava en la seva residència favorita a Corfú, el castell d’Achilleon.La tassa és de porcellana produïda pel fabricant txec Carl Knoll, a Carlsbad, amb decoració acolorida amb or.

El caràcter rebel d’aquella dona bella i culta davant dels protocols de la cort imperial vienesa l’allunyà físicament (però no en ànima) de l’Imperi i generalment era sempre de viatge, sobretot pel Mediterrani, amb el seu propi vaixell de vapor, el Miramar.

La seva tràgica mort va fer créixer encara més la llegenda que l’envoltava.

ANY: 1887-1890


PROPIETAT: Roca

DOLPHIN

Vàter de porcellana amb decoracions blavenques que destaca pel disseny singular, en forma de dofí, del sifó. El model va ser “el rei del water closet”.

Instal·lat en un dels palaus mirador del príncep Eugene de Savoia, al centre de Viena (venut a la dinastia dels Habsburg), el dofí representa un ornament que l’emperadriu Sissí utilitzava com a “marca de casa” al palau de Corfú.

Tot i que no és clar que aquesta peça fos feta especialment per a Sissí, al palau d’Schönbrunn a Corfú, residència de la dinastia dels Habsburg, i al palau El Mirador, se n’hi han trobat altres exemplars. Per això, hi ha la possibilitat que tingués un model de vàter especialment creat per a ella.

ANY: 1895 (MODEL 1883)


PROPIETAT: Roca

CADIRA DE BANY

Banyera o “cadira de bany” de ferro, de marcada forma orgànica, de l’any 1895.

És un exemple de l’evolució de les qualitats mèdiques i de relaxació de l’aigua. Predisposa l’usuari a una posició asseguda i se l’havia d’omplir amb galledes, per mirar d’aprofitar l’aigua al màxim.

ANY: 1895


PROPIETAT: Roca

THONET

Vàter de principi del s. XX integrat en una cadira de fusta corbada de la coneguda marca Thonet.

Malgrat el que podria semblar, fou concebut des del principi com un vàter que, a més, es podia fer servir de cadira, i fins i tot se’l va presentar d’aquesta manera en el catàleg de la marca.

ANY: 1900


PROPIETAT: Roca

BRITTANIA

Vàter de semiporcellana amb decoració de colors produït per Johnson Brothers a Hanley (Anglaterra) a la darreria del s. XIX.

Inclou tapa de fusta i estructura original de subjecció de ferro.

ANY: 1899


PROPIETAT: Roca

BIDET PLEGABLE

Curiós bidet fabricat amb fusta.

Plegable, pràctic per a viatges i desplaçaments, inclou una funda.

A París, un error comercial va fer que s’oferissin bidets similars com a “caixa de violí de porcellana amb quatre potes”.

ANY: 1900


PROPIETAT: Roca

BIDET NAUTILUS

Bidet produït per Rudolph Ditmar, de porcellana amb decoració acolorida parcialment a mà.

Destaca la forma de pota de lleó de la base, motiu que es repeteix al vàter Nautilus.

ANY: 1903


PROPIETAT: Roca

WC 1913

Vàter de tanc baix.A principi de 1900 els mètodes de producció comencen a ser més eficaços, cosa que repercuteix en la disminució del preu de les peces i fa que deixin d’estar només a l’abast de la classe mitjana; aquest fet es tradueix en un nou disseny de les peces de porcellana més senzill i funcional.

Segons constava al catàleg de la patent americana Mott el 1911: “Aquest bany representa una modesta, encara que completa i desitjable distribució, a un cost moderat”.

ANY: 1913


PROPIETAT: Roca

NAUTILUS

Aquest model Nautilus va ser produït per Rudolph Ditmar el 1904.

El nom li ve del submarí creat per Jules Verne en el seu 20.000 llegües de viatge submarí.

Representa la nova orientació del disseny, caracteritzada per elaborats motius ornamentals i tractaments que equiparaven els vàters a vaixelles de porcellana. Fabricat amb porcellana xinesa, presenta una bonica vinyeta amb noms al dipòsit. ANY: 1904


PROPIETAT: Roca

INFANTIL

Vàter manufacturat incorporat en una cadira infantil a manera de pupitre destinat a l’alleujament de les necessitats dels més petits.

Fabricat amb fusta d’auró i avet natural.

ANY: 1925


PROPIETAT: Roca

CARMEN

El lavabo Carmen representa la implantació i consolidació definitiva de l’ús de la porcellana sanitària a Espanya, introduïda per Roca el 1936.

Carmen, Alicia, Aurora, Eulalia, Olga, Silvia, Marta, Victoria, Lidia, Cristina, Isabel, Irene, Marta, Raquel... són alguns dels noms de dona amb els quals Roca batejà les seves sèries de la primera meitat del segle XX.

ANY: 1946

PROCEDÈNCIA: Museu Roca Sanitario, Gavà

PROPIETAT: Roca

FRONTALIS

La innovació conceptual i l’apropament a l’essència dels objectes amb un sol objectiu: la creació d’un nou concepte d’espai de bany.

Les seves formes orgàniques, inspirades en la natura, són la màxima expressió de l’ús de la porcellana com a material per excel·lència per a la cambra de bany.

ANY: 2005

PROCEDÈNCIA: Roca

PROPIETAT: Roca

LORENTINA

Vàter amb tanc d’aigua dels anys 60, fabricat per Roca amb porcellana de color.

El color en la porcellana representa un avenç que Roca introdueix l’any 1943.

Crida l’atenció la mida del tanc, que reflecteix la mentalitat de l’època de voler-ne assegurar el bon funcionament mitjançant grans quantitats d’aigua, tot al contrari de la tendència actual, que pretén optimitzar el consum d’aigua. ANY: 1963

PROCEDÈNCIA: Museu Roca Sanitario, Gavà

PROPIETAT: Roca

W+W

La solució sostenible que conjumina lavabo i vàter en una sola peça. Aquest disseny ha estat guardonat internacionalment per la seva estètica i funcionalitat, així com també pel seu respecte al medi ambient. De fet, en reutilitzar l’aigua del lavabo per a la cisterna, l’W+W redueix el 25% el consum d’aigua.

L’W+W ajuda a guanyar espai a la cambra de bany sense renunciar a una imatge avantguardista. Innovació, tecnologia, disseny i ecologia en un sol producte.

ANY: 2009

PROCEDÈNCIA: Roca

PROPIETAT: Roca

KHROMACLIN

I així van arribar el color, les textures i el disseny més avantguardista per al bany. Cinc varietats cromàtiques, el tacte més suau, un disseny que integra en un únic conjunt vàter i shower toilet, i fins i tot un control a distància per a la tecnologia que ha estat concebuda perquè tinguis cura de la teva higiene personal.

Una vegada més, la revolució de la cambra de bany sota el guiatge de Roca.

ANY: 2009

PROCEDÈNCIA: Roca

PROPIETAT: Roca

Documents

Exposició