Jaum

e M

aym

ó

Organització: Amb el suport de:

Del 18 de setembre al 29 de novembre de 2015

Museu d’Art de Cerdanyola(MAC Can Domènech)

De dimarts a dissabte de 17h a 20hDiumenges i festius d’11h a 14h

Carrer de Sant Martí, 8808290 Cerdanyola del VallèsTel. 935 914 130mac@cerdanyola.cat

espai i arquitecturaTot celebrant el 40 aniversari de la Fundació Joan Miró de Barcelona, espai i arquitectura vol ser un homenatge a l’arquitecte Josep Lluís Sert que va fer realitat un dels somnis del seu amic pintor: je rêve d’un grand atelier.

Jaume Maymó (Cerdanyola, 1948) diu ser un professional de la imatge, i cal afegir que tria, preferentment, la imatge com a mitjà d’expressió. Maymó enregistra, documenta, testimonia mitjançant la fotografia una realitat en moviment.

Una visió fotogràfica fragmentada, que reconstrueix la totalitat de l’edifici i la seva situació. No es preocupa per l’interior sinó per multiplicar la pell de l’exterior. Amb tècniques de collage, canvis de volums, alteracions de perspectives, desplaçaments d’espais i altres manipulacions sintàctiques, sense alterar ni contingut ni veracitat, col.loca l’arquitectura fundacional prop dels homes i de la natura.

la fragmentació de l’espaiUna de les sis propostes que Italo Calvino fa en les ‘Lezione americane’ és la levitat. En el seu assaig titulat Seis propuestas para el próximo milenio, l’escriptor italià reivindica la naturalesa atòmica suspesa en un borrissol o en les crestes dels núvols enfront la pesantor de la matèria empírica. La levitat com a qualitat d’allò que flueix es contraposa a les matèries greus, rotundes, denses, però en cap cas levitat significa frivolitat.

Això que proposava Italo Calvino per a la literatura és vàlid també en l’art i molt particularment en l’art de l’espai.

En l’arquitectura, la levitat s’expressa en els espais de transició, en el diàleg dels clarobscurs, en la successió d’espais oberts i tancats, en els recorreguts i en definitiva, en tot allò que confereix fluïdesa als volums, a les llums i les ombres.

A la construcció envolupant hi contraposem l’espai fragmentat; a una construcció de naus de creuer i espais compactes hi contraposem una arquitectura de patis, pèrgoles, porxos i dobles espais. Aquests elements serien l’expressió arquitectònica que millor podrien representar el concepte de levitat.

I aquest concepte que Italo Calvino proposa per al tercer mil·lenni, fou emprat per Josep Lluís Sert en les seves obres ja en la segona meitat del segle xx

Estudi Joan Miró, Palma de Mallorca (1955)Fondation Maeght, Saint Paul de Vence (1964)Fundació Joan Miró, Barcelona (1975)

Amb aquestes obres, s’anticipa Sert a la proposta de Calvino.

Estic per pensar que l’art de l’espai s’anticipa sempre a l’art de la paraula -no ho sé, potser algun estudiós de l’art o la lingüística ens haurà d’il·luminar sobre aquesta qüestió-, el cas és que la fluïdesa de les llums i les ombres i la lleugeresa de l’espai sempre han estat presents en l’arquitectura del Mediterrani, -l’única pàtria que tots hem comprés- des de Cnosos al pati mossàrab, passant per la sala hipòstila i fins al porxo emblanquinat que tant embadalí a Salvat Papasseit.

La fragmentació de l’espai que projectà Sert ha estat perfectament captada per l’ull de Jaume Maymó.

En les seves fotografies ha expressat de forma eloqüent la levitat dels volums, la fluïdesa dels paraments i l’esquerdill de l’espai. Ha posat cobertes, gelosies, bastides, claraboies i vidrieres dins un collage actiu que fluctua com les crestes d’un núvol.

Tanmateix però, Maymó sap que tant l’arquitectura com la seva representació fotogràfica no és etèria, que té els fonaments en la terra ferma, i per a fer-ho evident, sempre fa aparèixer en el muntatge fotogràfic l’element vegetal, l’ametller i el pi mediterrani, o si més no, la imatge de l’arquitecte o del propi fotògraf que amb la seva sensibilitat sustenten l’obra.

Per altra part, conscient que el volum construït és un contenidor de l’espai, Maymó, ens mostra el procés de construcció. Les bastides fragmentades fluctuen amb els paraments ja construïts. Tot sota la mirada de l’arquitecte que contempla com creix l’edifici i tot representat en les extraordinaries foto-tessel·les de Jaume Maymó.

És un moviment, és una successió, és el pas del temps, és la roda del temps. Potser la roda i l’ametller.

Francesc CornadóArquitecte i poeta

Estudi de Joan Miró - Palma de Mallorca

Fundació Joan Miró - Barcelona

Fundation MaeghtSaint Paul de Vence