1

Publicació independent, efímera i simptomàtica del “cotarro” polític i cultural hilarienc

Octubre del 2006 num. 7

ÍNDEX Portada...........1

Editorial............2

Immigració......2

Plataforma

transport de la

selva interior....3

Pitch&Putt.......3

Curs d’ètica

consistorial......4

Col.labora en aquesta publicació enviant-nos les teves opinions, inquietuds, poemes, articles, suggeriments, crítiques... o el que vulguis. La col.laboració és gratuïta i anònima, NO ET TALLIS!!! Fes-nos-ho arribar a: pidlg@hotmail.com, fax: 972 86 82 57, o simplement explica-ho

fem-ho?

NO A les polítiques de façana

2

EDITORIAL

Arriben les rebaixes

Sembla que la nova moda entre els partits polítics és la compra de vots mitjançant regals. Si heu seguit la campanya us haureu adonat que tant PSC com CiU han estat prometent regals a la gent en forma de pagar el lloguer dels pisos dels joves, pagar per tenir fills, pagar audífons, etc. Tot en pro d’aconseguir vots. Només falta posar anuncis al diari i fer-ho personalitzat. Es podria posar un anunci que digués “Vota’ns i et regalarem una consola de videojocs”. Els beneficis serien més tangibles a curt termini, i a més la gent podria triar si vota a qui li regala la consola de videojocs, una vaixella de plata o un creuer pel mediterrani. Així els partits polítics seguirien la tàctica dels bancs i caixes, en les que per domiciliar la nòmina o fer un ingrés important en efectiu et fan algun regal o et donen condicions avantatjoses. Aquesta és, lògicament, una manera ridícula de fer política, i esperem que el sentit comú s’imposi i que aquesta moda no triomfi. Aquí Sant Hilari també hem tingut un obsequi, ens han regalat 25 euros per pagar els llibres de cada criatura escolaritzada. La idea no és dolenta, però és clar que 25 euros no paguen ni tan sols un llibre i, a més, es subvenciona amb la mateixa quantitat a tothom, independentment del seu nivell econòmic. És una mesura més electoralista i vistosa que pràctica. Si a l’equip de govern li interessa la nostra opinió, que no ho creiem, li donem: el que s’ha de fer és subvencionar tothom amb una quantitat inicial i afegir una subvenció més quantiosa a les famílies amb menys poder adquisitiu, i paral·lelament afavorir el reciclatge de llibres de text, perquè el que es pretén és que l’educació, que implica coneixement, cultura, i per tant, possibilitats d’exit de cara al futur, sigui accesible a tothom en igualtat de condicions.

IMMIGRACIÓ

Terra d’acollida En les enquestes dels últims dies en quant a preocupació de la ciutadania, el problema de la immigració surt en segon terme darrera de la vivenda, però mes que un problema podríem definir-ho com un repte, una realitat que ha canviat el paisatge social de Catalunya, un efecte més del procés globalitzador. Un repte en el què tots hi tenim molt a dir i a fer, ja que no només és una qüestió dels polítics, sinó de tots plegats. Primer assumint aquesta realitat en la nostra societat de l’estat del benestar, i abans de demanar la integració potser nosaltres mateixos acceptar, no rebutjar, i intentar comprendre per què aquesta gent han hagut d’embrancar-se en una lluita per la supervivència buscant un món millor, lluny dels seus països, deixant les seves famílies i amics enrere. La integració no serà mai positiva si els autòctons mostrem un rebuig envers aquestes persones i l’acceptació i comprensió és un bon remei. Llavors hem de mirar de no ser classistes, no posar etiquetes i classificar el tipus d’immigració que arriba, que si uns són més bons que els altres, que aquests sí i els altres no, no fer distincions segons el poder adquisitiu i entrar en demagògies fàcils i barates, anomenant immigrants els que venen del sud i estrangers els que venen del nord. Hem de pensar que el món és molt gran i hi ha molts llocs i països diferents amb cultures i societats diverses, i que tots en formem part. I en tercer lloc acceptar que no es un fenomen nou, ja que l’ésser humà ha migrat al llarg de la seva història per millorar les condicions de subsistència. Com diu en J.M. Terricabras, “s’ha de mostrar als que se n’han hagut d’anar de casa que la integració amb naturalitat a la terra d’acollida és el millor premi”.

Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Unió Europea 74.627(13%) 20.816(20%) 3.146(7%) 14.747(17%) 113.336(14%) Resta d’Europa 39.357(7%) 11.929(12%) 10.659(24%) 17.558(20%) 79.503(10%) Àfrica 136.060(24%) 41.581(41%) 19.513(45%) 27.673(32%) 224.827(28%) Amèrica Llatina 252.989(44%) 22.872(22%) 9.224(21%) 21.668(25%) 306.753(38%) Àsia 65.777(11%) 4.340(4%) 1.017(2%) 3.677(4%) 74.811(9%) Altres 5.923(1%) 471 95 341 6.832(1%) Total 574.733 102.009 43.654 85.666 806.062

Estrangers empadronats segons la demarcació i la regió geogràfica (31 de març de 2005).

3

NOTÍCIES

El PIG s’adhereix a la Plataforma per a la millora del transport públic a la Selva Interior El passat mes de setembre es va crear la Plataforma per a la millora del transport públic a la Selva Interior, que té la intenció d’aconseguir una millora en el transport d’autobusos d’enllaç a les estacions de tren i una major freqüència de parades d’aquests en les estacions d’Hostalric, Riells-Viabrea i Massanes. El Partit Independent de les Guilleries creu que aquesta és una bona iniciativa i s’ha adherit a la plataforma. En el decurs de la Festa Torna en Serrallonga el PIG ja va començar a recollir signatures (fotografia) per donar força a aquesta demanda, que continuarà amb l’intent que els Ajuntaments dels pobles afectats s’adhereixin a aquesta proposta i així fer pressió per aconseguir millorar el transport públic a la nostra comarca, amb els beneficis que això comportaria a gran part de la gent que hi viu.

SANT HILARI

Sense resposta sobre el pitch&putt Fa uns mesos el Partit Independent de les Guilleries vam treure a la llum una documentació sobre la demanda que l’Ajuntament de Sant Hilari havia fet a l’Agència Catalana de l’Aigua per tal d’obtenir aigües depurades per regar un pitch and putt a la zona de Cal Sastre. Vam fer un comunicat educat en el que demanàvem a l’alcalde que expliqués per què en el transcurs d’un ple municipal, i a pregunta d’ERC, no havia comunicat aquesta demanda, tal com creiem que hauria d’haver fet. A mitjans de juny l’ACA va donar llum verda a aquesta demanda d’aigua per regar el pitch and putt, sempre i quan es garantissin unes condicions. Lluny del que vam demanar, i en el ple municipal següent, l’alcalde no només no va donar explicacions voluntàriament, sinó que va respondre a una nova pregunta del grup d’ERC sobre el tema amb insinuacions que apuntaven a que ens aprofitàvem de mitjans de comunicació afins a la nostra formació per dir coses que no eren veritat, tot plegat adornat amb un to agressiu i de falta de respecte cap al nostre partit. A més va explicar que no hi havia previst fer cap pitch and putt, però que s’havia demanat la concessió de les aigües perquè si algú volia fer algun dia un pitch and putt ja tingués feta la sol·licitud d’aigua per regar-lo. Creiem que per al·lusions hauríem d’haver pogut respondre a l’alcalde en el mateix ple, però com que els ciutadans no tenim dret a parlar en els plens, ens agradaria puntualitzar alguns punts: El primer és que no sabem quins deuen ser els mitjans afins a la nostra formació, ja que la noticia va sortir a El Punt, al Diari de Girona i al Portaveu. El segon és que no ens creiem les explicacions de l’alcalde. És evident, almenys per a nosaltres, que si hi ha sol·licitud d’aigua és perquè hi ha intenció de fer el pitch and putt. El tercer és que creiem que el deure d’un alcalde és, entre d’altres, no negar informació pública, tractar tothom amb respecte i no estar sempre ofès quan algú fa actuacions, comunicats o escrits amb els que ell no està d’acord. Un alcalde és només un gestor de les voluntats de la ciutadania, i com a gestor la seva opinió o pensament no és sagrat. El que sí és imprescindible és el respecte a la llibertat d’expressió i opinió dels altres. Per acabar, només dir que no esperem obtenir resposta de l’Ajuntament sobre aquest tema, almenys en els termes d’educació, respecte i diàleg que ens agradaria, i creiem que la reacció a aquest escrit només pot anar en la direcció de tornar a faltar-nos el respecte o de fer-nos passar per incendiaris. Però quan d’aquí una mesos veiem el projecte de pitch and putt al programa electoral entendrem la veritat de tot plegat.

4

CURS D’ÈTICA CONSISTORIAL

El Codi del Vinci Durant molts anys d’estudi i hores sacrificades, el nostre expert en temes enigmàtics i de difícil comprensió ha pogut esbrinar el codi que desxifra el rerafons dels nostres polítics catalans a l’hora de governar aquest el nostre país. El nostre Doctor ens desgranarà la fòrmula que demostra les vils intencions dels nostres grans polítics. Tot seguit....

E l C o d i d e l V i n c i * (*=vencedor)

El panorama polític actual de Catalunya el podríem representar segons la formula següent:

SAGPPCiU

ICVERCPSCXC

Essent XC el Govern de Catalunya, que és igual a les totes les forces polítiques (representades per les seves sigles) col·locades en el seu lloc corresponent, o sigui les forces d’esquerres –ERC, PSC, ICV- enfront les forces de l’oposició –CiU, PP- , més els altres grups sense representació a la cambra – SAG-. Si fem obvi que són partits catalans podem despenjar la C, quedant de la següent manera:

SAGPPCiU

IVERPSCXC

)(*

o sigui que podríem representar-ho d’aquesta manera:

ntSonAltreGePPCiU

IVERPSX

A l’hora d’afrontar les eleccions autonòmiques properes, cada grup ensenya les seves cartes, sent uns els favorits i els altres els que no ho són tant, lògicament. Si fem les operacions pertinents la cosa quedaria així:

PPntSonAltreGeIVERCiU

PSX )(

A partir d’aquí, fins que no es faci l’escrutini i els pactes de govern, no sabrem qui es fa amb el poder, però si fem les operacions que ens indica la fòrmula, trobarem que el resultat és sorprenent. Desgranem-la:

CiUPPPSAltreGentERIVSonX ))(( , essent així, )()( PPPSitAltreCUSonIVERGenX , decantant els espanyols,

rPPPitCtAlteoSSInVERGUenX 2)( , barrejant els grups, )()( rPPPCeStotAlSInVERGUenX , arribem a,

i un cop aïllades les incògnites la cosa queda ...

X= Sinverguences Totals (erre !!! Per Putejar al Poble) CONCLUSIÓ: La política catalana ja no té cap secret, guanyi qui guanyi quedarem “cardats”, i a sobre amb recochineo.