fulldominicalArquebisbat de Tarragona www.arqtgn.cat n. 3.543

Pàgina web de l’Arquebisbat www.arqtgn.cat Segueix-nos a Arquebisbat de Tarragona @mcstgn

als 4 vents.........

4 de febrer de 2018 Diumenge V durant l’any

Lectures

† Jaume Pujol BalcellsArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Una vida per Déu

El pare Agustí Altisent, que va passar més de mitja vida sent

monjo de Poblet, es preguntava si l’aïllament en què viuen els religiosos no podia portar l’esperit a tancar-se també en si mateix per falta d’estímuls exteriors i contactes estimulants del pensament. Però afegia que en el «món», és a dir a Barcelona, Cornellà, Madrid, Salou o la Costa Brava, molta gent viu encallada! I concloïa: «L’aïllament pot atordir, però l’aldarull continuat també.»

Em sembla que el perill de la nostra societat no es troba en les estones o els espais de solitud o de meditació tranquil·la, sinó més aviat en el tràfec sense treva en què vivim, sotmesos a una incessant pluja d’informacions i emocions que ens arriben via televisió, xarxes socials, mòbil de butxaca. Gairebé podríem dir que ens trobem en risc de perdre l’hàbit de pensar.

Aquesta pot ser una causa que floreixin poques vocacions a una vida consagrada. El papa Francesc, fa un any, va assenyalar tres factors que dificulten el lliurament a Déu per complet i la fidelitat perseverant.

El primer factor que no ajuda a mantenir la fidelitat —ha assenyalat— és la tendència que impulsa la provisionalitat, que pot conduir a viure a la carta i a ser esclaus de les modes,

alimentant el consumisme, que oblida la bellesa de la vida senzilla i austera i que provoca un gran buit existencial, amb un fort relativisme, amb valors aliens a l’Evangeli.

En el segon punt el Papa es va referir als reptes que afronta la joventut: «Hi ha joves meravellosos, i no són pocs. Però també entre els joves hi ha moltes víctimes de la lògica de la mundanitat, que es pot sintetitzar així: recerca d’èxit a qualsevol preu, dels diners fàcils i del plaer fàcil.»

El tercer factor prové de l’interior de la vida consagrada, on «al costat de tanta santedat no falten situacions de contratestimonis». El Sant Pare va reiterar la centralitat de Jesús en la missió profètica dels consagrats: «Si la vida consagrada vol mantenir la seva

missió profètica i la seva fascinació i continuar sent escola de fidelitat per als propers i els llunyans, ha de mantenir la frescor i la novetat de la centralitat de Jesús, l’atracció de l’espiritualitat i la força de la missió, mostrar la bellesa del seguiment de Crist i irradiar esperança i alegria».

En expressar la meva gratitud a tantes persones de vida consagrada en diferents carismes, demano a Déu que floreixin noves vocacions per bé de tota la societat de la qual són ferment impagable en la seva sembra de pregària, pau i alegria.‘ La vida consagrada ha de mantenir la força

de la missió i irradiar esperança i alegria

Lectura del llibre de Job (Jb 7,1-4.6-7)

Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat.»

Salm responsorial [146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)]

Lloeu el Senyor, dóna bo de cantar!Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!El Senyor reconstrueix Jerusalemi aplega els dispersats d’Israel.

R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.

O bé: Al·leluia.

Conforta els cors desfetsi embena les ferides.Té comptat el nombre dels estels,els crida cadascun pel seu nom. R.

És gran el Senyor, i és molt poderós,és infinita la seva saviesa.El Senyor sosté els desvalgutsi abat els injustos fins a terra. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 9,16-19.22-23)

Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dóna el meu servei. Jo sóc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.

Lectura de l’evangeli segons sant Marc (Mc 1,29-39)

En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula. Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era. De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant.» Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió.» I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.

DESTAQUEM...

Mirada endins per M. Rosa Roca Gibert, laica amb missió pastoral

Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo «Als Quatre Vents»

—Presentació de l’edició completa del col·leccionable «La història de la Salvació a través de personatges bíblics»

Diumenge V durant l’any

Aixecar-se i servir

La sogra de Simó estava al llit amb febre. Li diuen a Jesús, i Ell agafant-la de la mà la va fer aixecar. La febre va deixar-la i ella es posà a servir-los. En aquesta curació intervenen els deixebles: «...de seguida ho digueren a Jesús». Com en d’altres narracions trobem que algú demana l’ajuda de Jesús per una altra persona. Per exemple, en les noces de Canà és Maria la que demana per uns altres: «No tenen vi».

En les nostres comunitats (parròquies), també cal que estiguem atents perquè l’acció de Jesús es faci visible. Tots hi som necessaris. Cada servei, per senzill que sigui, és molt important. Quantes vegades sembla que la comunitat és pobra de tot: persones, accions..., però si ens aturem en els petits detalls, en els petits serveis, si allò que fem és pel Senyor i ho fem amb amor, tot canvia. Hi ha una riquesa tan gran i profunda que només la veurem plenament al cel.

Caminem junts amb Jesús per aquesta vida i Ell ho va dir: «Estaré amb vosaltres». Sentir-nos acompanyats de Jesús és una experiència tan gran que ens ha de portar a fer créixer l’altre. Estem cridats a cuidar-nos els uns als altres perquè tothom senti la mà de Jesús que aixeca i desvetlla per al servei.

«A prop de Vós, bon Déu, feu-me en vostre servei ben generós».

5

(p.5)

—Mans Unides inicia la 59a campanya amb el lema «Comparteix el que importa»

l’entrevistaEsther Freijanes, presidenta de Mans Unides Tarragona:

«Els projectes d’enguany, finançats des de Tarragona, beneficiaran prop de 6.900 persones»

—Aquest any se celebra la 59a campanya de Mans Unides que porta per lema «Comparteix el que impor-ta». Quin és el seu objec-tiu?

L’objectiu de la Campanya del 2018 és donar impor-tància i sentit al compartir. Ens passem el dia compar-tint fotos, comentaris, li-

kes..., però el que volem compartir és l’objectiu últim de Mans Unides que és acabar amb la fam al món; convidar a tots a col·laborar compartint els nostres béns i, sobretot, el compro-mís de cadascú de nosaltres per treballar per un món millor.

—Diumenge vinent, dia 11 de febrer, s’escau la Jornada de Mans Unides. Quina importància té aquest dia?

Aquest dia és molt important per a nosaltres, juntament amb el dia del Dejuni Voluntari que se celebra el divendres dia 9. Són els dos actes que se celebren des de l’origen de l’existència de Mans Unides. Mans Unides va néixer fa 59 anys fundada per les dones d’Acció Catòlica per respondre a la crida de la FAO de fer front a la necessitat de treballar per trobar solucions al greu problema de la fam al món. I ho van fer com a «dones catòliques, que han estat cridades per Jesucrist per donar testimoni de un gran amor universal i efectiu per a la família humana».

—Segons la FAO, en quina situació es troba la seguretat alimentària i la nutrició en el món actualment?

Malauradament, i després de uns anys en que la tendència havia millorat lleugerament, en les xifres publicades per l’Organització de les Nacions Unides per a l’alimentació (FAO) a finals de 2017, el nombre de persones que pateixen fam al món ha tornat a augmentar situant-se en la xifra escandalosa de 815 milions de persones. Hi han moltes zones a l’Àfrica que estan molt a prop de patir fam com Nigèria, Somàlia, Sudan del Sud i el Iemen.

—Com es trien els projectes de desenvolupament proposats per cada any?

El criteri és que els projectes tinguin un impacte positiu en el desenvolupament de la comunitat, que tinguin continuïtat i que hi hagi una participació de la comunitat local. Mans Unides treballa en projectes als països del Sud orientats al desenvolupament agrícola, d’àmbit sanitari, educatius, socials

i de promoció a la dona, que és la principal dinamitzadora de les altres quatre àrees.

—A quantes persones beneficiaran directa o indirectament els projectes triats per aquest any?

Els projectes que duu a terme Mans Unides en un any beneficien a més de dos milions de persones. En el cas concret dels projectes que finançarà la Delegació de Tarragona el 2018, beneficiaran prop de 6.900 persones. Finançarem un projecte de Formació en salut i atenció sanitària mòbil a Rayagada a l’Índia, amb un elevat percentatge de beneficiaris de població femenina. Un altre projecte d’educació per a la protecció i benestar de la infància a la província d’Oxampanga a Perú, que vol disminuir el maltractament físic i psicològic i abandonament escolar. Per últim un projecte de construcció de 9 noves aules i blocs de serveis sanitaris en suport de l’educació preescolar i primària a l’escola diocesana de Ruhengeri, a la regió de Kampanga a Rwanda.

—Com es pot col·laborar amb Mans Unides?

De diverses maneres, totes elles importants. Participant en els actes que organitza Mans Unides per recaptar fons per als projectes, com els Sopars de la Fam, exposicions, concerts solidaris..., que a la vegada ens ajuden a difondre la tasca que fem. Fent un donatiu o fent-se soci de Mans Unides i també col·laborant amb el seu temps de forma puntual o com a voluntari.

(p.3)

ACTES D’INICI DE CAMPANYA

6 de febrer-Missa d’inici de campanya presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol a l’església de Sant Antoni de Pàdua de Tarragona (Rambla Nova, 105), a les 19.00 h.

8 de febrer-Conferència a càrrec de la missionera dominica del Rosario, Gna. Marcela Zamora, qui ha estat a Bolívia i Timor oriental. Tindrà lloc a la Cambra de Comerç de Tarragona (Av. Pau Casals, 17), a les 19.00 h.

15 de febrer-XXIV Marxa de la solidaritat. Centenars d’alumnes de secundària de diverses escoles i instituts de Tarragona, fan una caminada solidària des del Camp de Mart fins el Santuari de Loreto. La recaptació de la Marxa es destinarà a finançar el projecte de formació en salut i atenció sanitària a l’Índia.

Edita: Arquebisbat de Tarragona • Redacció i administració: Pla de Palau, 2 - 43003 Tarragona • Directora: Anna RobertConsell de Redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez i Santi Grimau • Assessorament lingüístic: Montserrat Creus

Secretària: Montse Sabaté • Telèfon: 977 233 412 • e-mail: publicacions@arqtgn.cat • Imprimeix: Torrell S.A. • D.L.: T-519-01

3 42

Cicle B / Litúrgia de les Hores: Setmana I

Diumenge, 4: Diumenge V durant l’any [Jb 7, 1-4.6-7; Salm 146, 1-2.3-4.5-6; 1Co 9, 16-19.22-23; Mc 1, 29-39 (LE/LH pròpies)]

Dilluns, 5: Santa Àgata, verge i màrtir (MO) [1Re 8, 1-7.9-13; Salm 131, 6-7.8-10; Mc 6, 53-56]

Dimarts, 6: Sants Pau Miki i companys, màrtirs (MO) [1Re 8, 22-23.27-30; Salm 83, 3.4.5 i 10.11; Mc 7, 1-13]

Dimecres, 7: [1Re 10, 1-10; Salm 36, 5-6.30-31.39-40; Mc 7, 14-23] Sant Ricard

Dijous, 8: [1Re 11,4-13; Salm 105, 3-4.35-36.37 i 40; Mc 7, 24-30] Sant Jeroni Emilià, prevere (ML), o bé: Santa Josefina Bakhita, verge (ML)

Divendres, 9: [1Re 11,29-32; 12, 19; Salm 80, 10-11ab.12-13.14-15; Mc 7, 31-37]

Dissabte, 10: Santa Escolàstica, verge (MO) [1Re 12, 26-32; 13, 33-34; Salm 105, 6-7 a.19-20.21-22; Mc 8, 1-10]

Diumenge, 11: Diumenge VI durant l’any [Lv 13, 1-2.45-46; Salm 31, 1-2.5.11; 1Co 10, 31-11,1; Mc 1, 40-45 (LE/LH pròpies)]

Litúrgiade la setmana

preguem amb l’Església per a saber mésen un minut

publicació

(ve de la pàgina anterior - ‘En un minut’)

(continua a la pàgina següent)

Veure ‘El vídeo del Papa’

agenda

La celebració del misteri cristià

Durant diversos números d’aquest Full destacarem alguns dels punts del Compendi del Catecisme de l’Església

Catòlica, que recull de manera concisa tots els elements essencials i fonamentals de la fe de l’Església. La segona part, titulada «La celebració del misteri cristià», presenta els elements essencials de la lex celebrandi. L’anunci de l’Evangeli troba, efectivament, la seva resposta privilegiada en la vida sacramental.

—Com es distingeixen els Sagraments de l’Església?

Es distingeixen en: Sagraments de la iniciació cristiana (Baptisme, Confirmació i Eucaristia); Sagraments de la guarició (Penitència i Unció dels malalts); Sagraments al servei de la comunió i de la missió (Orde i Matrimoni). Afecten els moments importants de la vida cristiana. Tots els Sagraments s’ordenen a l’Eucaristia «com al seu fi específic» (sant Tomàs d’Aquino).

Els sagraments de la iniciació cristiana: El Baptisme

—Des de quan i a qui administra l’Església el Baptisme?

Des del dia de la Pentecosta l’Església administra el Baptisme a qui creu en Jesucrist.

—Per què l’Església bateja els infants?

Perquè, havent nascut amb el pecat original, tenen necessitat de ser alliberats del poder del Maligne i transferits al regne de la llibertat dels fills de Déu.

—Què cal per a ser batejat?

Al qui ha de ser batejat, se li demana la professió de fe, expressada personalment en el cas de l’adult, o bé pels pares i per l’Església en el cas de l’infant. També el padrí o la padrina

i tota la comunitat eclesial tenen una part de responsabilitat en la preparació per al Baptisme (catecumenat), i en el desenvolupament de la fe i de la gràcia baptismal.

—Qui pot ser batejat?

Els ministres ordinaris del Baptisme són el bisbe i el prevere; en l’Església llatina, també el diaca. En cas de necessitat, qualsevol personal pot batejar, a condició que tingui intenció de fer el que l’Església. Vessa aigua sobre el cap del candidat i pronuncia la fórmula trinitària baptismal: «Jo et batejo en el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant».

—Quins són els efectes del Baptisme?

El Baptisme perdona el pecat original, tots els pecats personals i les penes degudes pel pecat; fa participar en la vida divina trinitària per mitjà de la gràcia santificant, la gràcia de la justificació que incorpora a Crist i a la seva Església; fa participar del sacerdoci de Crist i constitueix el fonament de la comunió amb tots els cristians; dóna les virtuts teologals i els dons de l’Esperit Sant. El batejat pertany per sempre a Crist; en efecte, quedat marcat amb el segell indeleble de Crist (caràcter).

Font: Compendi del Catecisme de l’Església Catòlica(250-264)

—150 anys a Reus. La comunitat de germanes missioneres claretianes a Reus va celebrar el dissabte dia 20 de gener l’efemèride de complir 150 anys de presència en aquesta ciutat. Ho van celebrar a través de diversos actes com una con-ferència, una visita guiada al Museu de Maria An-tònia París ubicat a la mateixa casa d’espirituali-tat a Reus a càrrec de la germana Jolanta Kafka, superiora general de la Congregació i la celebració d’una missa d’acció de gràcies al Santuari de la Mare de Déu de Misericòrdia de Reus. Aquesta va ser presidida pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol i concelebrada pel vicari del govern provincial dels missioners claretians a Catalunya, P. Màxim Muñoz; el prior-arxiprest de Reus, Mn. Joan-Antoni Cedó; i d’altres preveres de la ciutat de Reus i l’arxidiòcesi.

—Solemnitat de Sant Fructuós a Tarragona. Aquest any el dia 21 de gener, memòria del martiri dels sants Fructuós, bisbe, i Auguri i Eulogi, diaques, es va escaure en diumenge. Per aquest motiu, com a fet extraordinari, l’Associació cultural Sant Fructuós va representar «La Passió de Sant Fructuós» a l’amfiteatre de Tarragona coincidint amb el dia i l’hora que van esdevenir els fets martirials recollits a la Passio Fructuosi. Prop de sis-centes persones van assistir a aquest espectacle, representat per tres-cents actors, on es combina la recreació història, bellesa coreogràfica i música en directe interpretada per l’Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona.

Coincidint amb el desè aniversari de l’obertura de l’Any Jubilar de Sant Fructuós es va retre homenatge al Sr. Albert Abelló, traspassat recentment, per la seva col·laboració en aquest Any Jubilar. La representació va comptar amb l’assistència del Sr. Arquebisbe, del director general d’Afers Religiosos de la Generalitat, Sr. Enric Vendrell i de la consellera de Patrimoni històric de l’Ajuntament de Tarragona, Sra. Begoña Floría.

A la tarda, a la Catedral, va tenir lloc la missa de la solemnitat presidida pel Sr. Arquebisbe i concelebrada pel Capítol de la Catedral i els preveres de la ciutat i l’arxidiòcesi. En l’homilia, el Sr. Arquebisbe va recordar les paraules de sant Fructuós poc abans del seu martiri: «“Em cal tenir present l’Església catòlica, estesa d’orient fins a occident”. No puc estar-me de pensar com una frase tan curta pugui estar tan carregada de significat. No són pas unes paraules boniques per quedar bé, sinó el veritable testament d’un home que està a punt de donar la seva vida per la fe en Crist».

—Celebració de sant Francesc de Sales. Cada any el Departament de mitjans de comunicació de l’Arquebisbat organitza una diada amb els periodistes i professionals de la comunicació amb motiu del seu patró, sant Francesc de Sales. Aquest any han conegut la tasca que la Comunitat del Cenacle fundada a Itàlia l’any 1983 fa a la fraternitat de la Mare de Déu de Misericòrdia, al terme de Cornudella del Montsant, amb joves amb addiccions a la droga, l’alcohol o al joc. La visita, encapçalada pel Sr. Arquebisbe, va tenir lloc el dilluns dia 22 de gener.

A més el dimecres, dia 24 de gener, dia de la festivitat, es va celebrar una missa a la capella del Palau arquebisbal a la que van assistir-hi periodistes i col·laboradors assidus del Departament.

—Joventut. Una trentena d’animadors de joves de l’arxidiòcesi van participar, el dissabte dia 20 de gener, en la formació dels mètodes d’Edge i Life Teen per a adolescents i joves, convocada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut, a càrrec del responsable d’aquest mètode a Espanya, Jordi Massegú. Actualment són prop de tres-cents adolescents i joves de diverses parròquies i arxiprestats els que el realitzen a Tarragona, Reus, Riudoms, Montblanc, Creixell, El Catllar i Cunit. Aquest mètode, procedent dels Estats Units, és una proposta catequètica seria i alhora atractiva per apropar els joves a Crist.

Del 6 al 8 de febrer

—XXVIII Jornades de formació per a catequistes a la Parròquia de Sant Pau de Tarragona en horari de matí, de les 10.00 a les 11.30 h, o bé de tarda, de les 20.00 a les 21.30 h. El dimarts, dia 6, anirà a càrrec de Mn. Joan Àguila sobre el tema «Els símbols a la Bíblia»; dimecres, dia 7, Mn. Antoni Pérez de Mendiguren tractarà el tema d’«Animar a llegir la Bíblia», i finalment, el dijous, dia 8, la formació portarà com a títol «Els relats a la Bíblia» i anirà a càrrec de Mn. Yesid Fernando i M. de l’Esperança Amill. Organitza l’arxiprestat de Tarragona.

7 de febrer

—Presentació de l’edició completa del col·leccionable «La his-tòria de la Salvació a través de personatges bíblics» coeditat pel Museu Bíblic Tarraconense i el Departament de Mitjans de Comunicació de l’Arquebisbat a través de la revista Església de Tarragona amb la col·laboració de l’Associació Bíblica de Cata-lunya. La publicació serà presentada per la biblista i vicepresi-denta de l’Associació Bíblica de Catalunya, M. de l’Esperança Amill, a la sala d’actes del Museu Bíblic Tarraconense (c/ de les Coques, 1, Tarragona), a les 19.00 h. L’acte serà presidit pel Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol.

El Sant Pare encomana a l’Apostolat de l’Oració, per a aquest mes de febrer de 2018, la següent intenció per a la pregària:

Perquè aquells que tenen un poder material, polític o espiri-tual no es deixin dominar per la corrupció.

EN SALIDAFrancisco y la comunicaciónViganò, Dario E. Ed. Herder, 2017. 180 p. PVP: 14,90 €.

«Gràcies a la seva gran capacitat per relacio-nar-se, sovint el papa Francesc abandona el marc rígid dels textos escrits per comunicar d’una manera del tot diferent: improvisant i fent un ús freqüent de l’apologia, la metàfo-ra i l’anècdota, com

una mena d’ancoratge en la vida quotidiana. Però això no és casual. Si la comunicació de Francesc aconsegueix arribar a tots és gràcies a la seva notable consciència i refinament en la gestió dels codis lingüístics i culturals. Com ho aconsegueix? A través de quines construccions simbòliques vehicula la seva comunicació? Darío Viganò se serveix dels diferents aspectes de la «representació pública» del pontificat de Francesc —des de la salutació de la lògia central de sant Pere fins als viatges apostòlics, des de les homilies fins a les encícliques— i explora els camins que recorre el missatge del Papa, obert a tothom, en sortida.»

Es pot trobar a la llibreria de l’Arquebisbat (c/ de Sant Pau, 4, Tarragona. Edifici del Seminari)