REVISTA DE SALUT I BENESTAR

n29 FEBRER2011

Contingut pàgines 32-46

FESALUT ES REGALA ENCARTADA AMB EL DIARI ‘SEGRE’.TAMBÉ LA TROBARÀS AL TEU QUIOSC HABITUAL AL PREU D'1,20 €

1,20E U R O S

ENTREVISTANova prestació pera pares de menorsamb malalties greus

MEDICINAEl sonen els nens

SALUT VISUALUlleres premuntadessense garantia sanitària

ALIMENTACIÓEl menjar ràpid

2

noticies

n aquest número entrevistem els pares del Víctor,un nen que té una malaltia greu. Gràcies a la novaprestació que es va aprovar al mes de desembre, el

Víctor podrà tenir al costat el pare i la mare sense haver depatir per problemes econòmics ni laborals. Sembla mentida quefins ara ningú hagi aconseguit aquesta prestació. Semblamentida que a la classe política en general els costi tant posar-se a la pell dels ciutadans. Sembla mentida que amb l’angoixaque suposa per a uns pares un fill malalt greu, ningú fins araels havia escoltat. Sembla mentida.

La diputada Conxita Tarruella, impulsora d’aquesta prestació,ens fa creure una mica més que en aquella sala tan gran ano-menada Congrés, on van tots tan mudats, s’hi fa alguna cosade profit.

Consell de redaccióFeSalut

Editoriale

3

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25Projecte i continguts: Mariona Mesull · prensa@lgbeditores.com · Tel. 973 20 80 25Dipòsit Legal: L-449-2005Fesalut no es fa responsable de les opinions ex pres sades pels col·laboradors en els escrits signats.

DEPARTAMENTDE PUBLICITAT:

973 20 80 25667 56 02 25

4

Sumarifesalut 29

10

n29 FEBRER2011

Ulleres premuntadessense garantia sanitària

24

La fibromiàlgiaen 10 preguntesi respostes

28Vista cansada

i cataractes

activitatsNOTÍCIES DE LA FEDERACIÓD’ENTITATS PER A LA SALUT 32

notíciesGENÈTICA:FIBROSI I ARÍTMIES

breusNOTÍCIES

26

30

alimentacióEL MENJAR RÀPID

22

medicinaPOLICLÍNIC LLEIDA

20

lecturaNOVETATS

18

ara actualitat

14

serveis personalsi salut pública

12

16

a fonsNOVA PRESTACIÓ PER A PARESDE MENORS AMB MALALTIES GREUS 6

medicinaEL SON EN ELS NENS

5

noticies

.....................

.....................

6

a fonsIentrevista

El que era una revisió rutinària (el dia 8 d’octubre del2008) es va convertir en el nostre pitjor malson.Abans de donar-nos-en compte, érem a la Vall d’He-bron, on l’oncòleg ens explicava que el Víctor teniacàncer: li havien de treure un ronyó perquè el tumorera gran i li baixava per l’urèter.

Des de l’operació fins que van poder posar nom i cog-noms al tumor van passar cinc setmanes, les pitjorsde la nostra vida. Quan per fi li van posar nom, ensvan dir que era un fibrosarcoma epitelioide (detipus adult) rar, molt rar. Vam començar amb laquimioteràpia (caiguda de cabell, ulleres, pal·lidesatotal, pèrdua de pes, etc.).

Els pares del Víctor podran gaudirde la nova prestació per a nensamb malalties greus

Nova prestacióper a pares demenors amb malalties greus

El Víctor sempre ha tingut un somriure i unes parau-les per animar-nos (com tots els nens de la planta).Tant de bo els adults poguéssim suportar les cosesigual. Després, vam passar per 33 sessions de radio-teràpia per assegurar-se que tot estava net, però enfer-li les proves, van descobrir que se li havia passatals pulmons. Tenia metàstasi.

Així hem passat més de dos anys, en els quals el seucos no ha parat de rebre quimioteràpia, perquè ambcada prova que li fan descobreixen un nòdul nou. Araal pulmó esquerre, ara al pulmó dret... i cada vegadaés una operació més i una altra quimio. Els metges es-peren que es mantingui als pulmons, perquè si surtd’aquí, seria molt perillós.

Ningú pot saber el que es pot arribar a patir. Cada treso quatre mesos és una nova prova i una recaigudamés. Fins al dia d’avui no n’ha sortit mai net.

I al contrari de com tot ens imaginem d’un nen ambcàncer, el Víctor (aparentment) té un bon aspecte.

El seu tipus de càncer no es detecta amb analítiquesni d’una manera fàcil, cosa que implica una angoixaencara més gran.

Per nosaltres, l’hospital és com la nostra segona llar,fins i tot, de vegades, la primera.

Pregunta. - Ara, en temps de retallades de totes lessubvencions, s’aprova aquesta llei, que fins ara no existia. Ésuna gran satisfacció, oi?Resposta. - En temps de retallades s’ha de valorar el que ésmés important, i crec que això ho és. Un fill és el més gran.

P. - Com era la vostra vida professional abans de la nova llei?Com podíeu estar al costat del vostre fill?R. - Primer, el meu marit estava a l’atur i ell es va fer càrrecdel Víctor. Quan va trobar feina, vaig ser jo qui va haverd’agafar la baixa (per depressió) i cuidar-lo.

Tot plegat gràcies a tenir un gran cap, com crec que no n’hiha molts, ja que en tot moment m’ha facilitat les coses isempre m’ha dit que el primer és el Víctor. Des d’aquí vulldonar les gràcies una vegada més.

P. - Una de les premisses per obtenir aquesta prestació ésque han de treballar el pare i la mare. Creus que això és unalimitació que hauria de canviar?R. - Cada cas és un món. Sí que hi haurà pares que cobrin del’atur, però aquesta és una malaltia llarga i costosa. I quèpassa si s’acaba l’atur?

P. - I si no tens atur?R. - El problema segueix.

Aquesta llei és un gran pas, però penso que, com tot, es potmillorar.

P. - Creus que aquesta prestació cobreix les despeses queteniu cada dia?R. - Això és dir molt, però almenys tens la tranquil·litat depoder tenir cura del teu fill sense que ningú et puguirecriminar res.

P. - Gràcies a la diputada Conxita Tarruella, aquesta llei per fiha tirat endavant. Com a mare, no et preguntes per quèningú abans ho havia pogut aconseguir? Creus que alspolítics els costa posar-se a la pell dels altres?R. - També les associacions (Afanoc, etc.) han lluitat moltper aconseguir-ho.

La senyora Conxita Tarruella ha vist el costat humà i haintentat posar-se al nostre lloc. I sí que és veritat que amolts polítics se’ls va la força per la boca. Com va dir un pareen un diari: “Només m’agradaria que passessin 24 horesamb el meu fill”. Jo m’hi afegeixo.

De tota manera, gràcies a Conxita Tar-ruella i algun altrepolític, torno a creure que hi ha polítics que són granspersones.

P. - Us sentiu recolçats pels metges i infermeres?R. - Més que recolzats, sense ells no sé si hauríem tirat en-davant.El mateix et consolen i t’escolten que et posen les pilesquan cal.

Crec que aquests grans professionals no estan prou valoratsi per a molts de nosaltres ja formen part de la nostra famí-lia.

P. - Què us agradaria que aquesta llei contemplés i no ho faara?R. - Com he dit abans, tot es pot millorar, i més quan parlemde nens amb problemes greus.

Depèn de cada cas, serà suficient o no.

7

entrevistaIa fons

ENTREVISTA A Eva FitéLA MARE DEL VÍCTOR

Aquesta llei és un gran pas, peròpenso que, com tot, es pot millorar

La senyora Conxita Tarruella havist el costat humà i ha intentat

posar-se al nostre lloc

Pregunta. - Com va sorgir la iniciativa?Resposta. - Quan vaig arribar al Congrés, em va sorprendre queno s’hagués solucionat aquesta llarga reivindicació i vaig do-nar-li tombs pensant com ho podíem arreglar.

També vaig rebre la trucada d’uns pares que em van explicarel seu cas. Mitjançant aquesta família, em vaig posar encontacte amb més pares en la mateixa situació i llavors emvaig decidir a fer una iniciativa al Congrés.

P. - No era la primera vegada que es presentava al Congrés, oi?R. - Jo sé que fa uns anys hi va haver una iniciativa al Congrés

on es va sol·licitar poder tenir una baixad’aquest tipus, però no la van activarmai i es va acabar la legislatura i no s’hiva a tornar a presentar més. Llavors, hovam estudiar des del nostre grup parla-mentari i vam presentar una proposicióno de llei perquè tots els pares i maresamb nens amb malalties greus poguessintenir una baixa retribuïda que anés acàrrec de la Seguretat Social.

Aquesta proposició no de llei va ser re-colzada per tots els grups parlamentaris. El més reticent vaser el grup socialista. Finalment, van recolzar la proposicióamb alguns canvis al text.

Es van haver de modificar tres lleis: la de l’Estatut delTreballador, la de la Seguretat Social i la llei de la funció pública.Es va fer una esmena a la llei de pressupostos en què deiaque a partir de l’1 de gener es modificaven uns articlesd’aquestes lleis esmentades anteriorment per fer possibleque els pares de nens amb malalties greus poguessin gaudird’aquesta prestació.

Conxita TarruellaPortaveu de la Comissió de Sanitat,Política Social i Consum de CiU al Congrés

8

a fonsIentrevista

Nascuda el 10 de desembre de 1949 a Benavent de SegriàDiputada de la IX legislaturaDiplomada Universitària d’InfermeriaDiplomada en SanitatMàster Oficial d’Investigació en Curesper la Universitat Complutense de MadridDiputada al Parlament de Catalunya(1992-1994)Directora General d’Infància(Generalitat de Catalunya) (1994-1997)Diputada al Parlament de Catalunya(1999-2003)Regidora de l’Ajuntament de Lleida (2004-2007)

noticies

P. - El càncer infantil i la leucèmia són els casos més freqüents?R. - Hi ha 2.000 casos a l’any de leucèmies. És una malaltiaque es cura en el 90% dels casos, però que requereixtractaments molt llargs i molt durs. Moltes vegades són nensde mesos o d’anyets i tots els metges, sense excepció, diuenque el nen millora si tenen la mare al seu costat les 24 horesdel dia. I per als pares, psicològicament també.

P. - Quantes famílies calculeu que podran gaudir d’aquesta prestació?R. - Creiem que podran gaudir-ne una mitjana de 3.000famílies a l’any.

P. - Què deia l’Estatut del Treballador fins ara?R. - L’Estatut del Treballador donava tres dies per a aquesttipus de malalties. La gent començava a demanar vacances iajuntar totes les festes possibles. Llavors, no els quedavamés remei que demanar una baixa per depressió, peròaquestes baixes tenen una caducitat de nou mesos i quans’acaben, el pare o la mare es veien obligats a deixar la feina.Per tant, això es traslladava en menys ingressos, quan enaquestes situacions el que es genera són més despeses a lesfamílies.

P. - Què s’entén per malalties greus?R. - Malalties greus: càncer, leucèmia, malalties rares, accidentde trànsit amb múltiples fractures... De fet, és el reglamentque desplegarà aquesta llei el que definirà més bé què s’enténper malaltia greu a part del càncer i les malalties rares.

P. - Com es pot sol·licitar aquesta prestació?R. - S’ha de sol·licitar una reducció de jornada a l’empresa, coma mínim, del 50% al 90-95%, i demanar, alhora, a l’ICS laprestació pel mateix temps de reducció que hagis demanat al’empresa. Per tant, l’empresa té l’obligació de reservar-te el teulloc de treball. No li costa la Seguretat Social, però el treballadorcontinua cotitzant i, a més a més, sense perdre cap dret.

Des del dia 5 de gener, a la pàgina web de l’INSS hi consten elsrequisits i la manera de demanar aquesta prestació.

9

Què és la FM?És una malaltia complexa caracteritzada per undolor difús i extens, amb uns punts més sensiblesal dolor quan els pressionem i acompanyada d’altresmanifestacions com insomni, fatiga i alteracionsde l’humor.

A qui afecta?Afecta dones en el 90% dels casos i sol debutar alvoltant dels 40 anys. També pot afectar nens iquan afecta els homes, acostuma a tenir un caràctermés sever.

Es pot prevenir?No, encara que hi ajuda el fet de detectar i tractarpersones amb trets de personalitat que predisposena patir la malaltia, com tenir una manca d’autoes-tima, la hiperactivitat o falta de confiança associadaa una gran sensibilitat i emotivitat mal adminis-trades.

Quant temps pot durar?És una malaltia dita crònica, sense tractament cu-ratiu en l’actualitat i que persisteix molts copssense variacions d’intensitat durant anys.

Com es pot assegurar que tensfibromiàlgia?Els metges són els qui estan capacitats per assegu-rar-ne el diagnòstic. Es basaran en les caracterís-tiques del dolor, en l’exploració física i localitzaciód’uns punts concrets de dolor i li faran provesdiagnòstiques per descartar malalties similars.

Què puc fer jo per no sentir tanta fatiga?La fatiga que té la persona amb fibromiàlgia respona diverses circumstàncies que conflueixen:

• Qualitat del son pobre: aquests individus tenenun son fragmentat amb despertars freqüents;existeix un ampli ventall de tècniques de relaxaciói de control mental que els seran de gran ajut enaquest sentit.

• Desentrenament cardiovascular i hipoatròfiamuscular per manca d’activitat: les personesamb dolor crònic i/o estat d’ànim deprimit ten-deixen a disminuir l’activitat física; el resultat ésun descondicionament cardiorespiratori i unadebilitat muscular. La musculatura dèbil és mésvulnerable a sobrecàrregues, respon de formadeficitària a la demanda d’activitat i és més sen-sible al dolor propi de la fibromiàlgia.

No existeix un tractament específic per a la fatigacaracterística de la fibromiàlgia. En qualsevol cas,el més indicat és el tractament no farmacològic.

La pràctica d’algun tipus d’exercici aeròbic comcaminar, nedar, ballar o anar en bicicleta de maneracontinuada millorarà la funció muscular, el condi-cionament cardiorespiratori i la qualitat del son:resultant una disminució de la fatiga.

Si no tinc ganes de relacionar-me,m’hi he de forçar?

la fibromiàlgiaen 10 preguntesi respostes

10

reportatgeIla fibromiàlgia

La persona que té una malaltia que cursa dolor dellarga evolució i limitació funcional, com és el casde la fibromiàlgia, té tendència a aïllar-se, a des-preocupar-se del món que l’envolta. Per altrabanda, l’entorn familiar i social pot reaccionar aaquesta situació amb un rebuig que retroalimentala situació d’aïllament abans esmentada.

Si hi afegim la dificultat que presenta la personaamb FM per participar en moltes activitats decaire social, ja sigui pel dolor, per la fatiga o peralgun dels altres símptomes associats i el feedbacknegatiu que suposa el desànim, habitual en aquestssubjectes, ens trobem tot sovint davant d’un cercleviciós que aboca a l’aïllament i la depressió.

Per tal d’evitar aquesta situació insidiosa, és con-venient esforçar-se a l’hora de relacionar-se, triantels moments i dies que la clínica és més benigna iel dolor és menys intens, així com els àmbits derelació i activitats que resultin més grats.

En aquest sentit, existeixen diverses associacionsde malalts de fibromiàlgia. A Lleida ja fa anys queFibrolleida suposa un espai de suport a través deles diferents activitats de grup que organitza.

Com convé que realitzi les tasquesdomèstiques?És important evitar la inactivitat física i igualmentés important adaptar aquesta activitat a les limita-cions de la persona afectada de FM.

Alguns aspectes interessants a tenir en compte:

• Adaptar les tasques a realitzar a l’estat funcionalen cada moment: els dies de menys dolor o fatigaes podran realitzar aquelles més intenses i elsdies en què la clínica es manifesta de forma méscrua seran idonis per realitzar tasques més suaus.

• Durant l’execució de les tasques domèstiquesés important estar molt atent als senyals de can-sament, sobrecàrrega o dolor que ofereix el cosper tal de modular l’activitat.

• Evitar els erronis sentiments d’autoculpa quanla nostra condició física no permet mantenir lacasa impecable.

• Alternar tasques que suposin un més gran com-

promís de cames, com ara escombrar o fregar,amb d’altres que activin més els braços, comcuinar o cosir.

• Utilitzar tècniques d’energia muscular que enspermetran realitzar les mateixes activitats ambmenys despesa energètica i menys dolor.

• Fer ús dels ajuts tècnics disponibles al mercat.Aquests estris facilitaran de forma importantmoltes de les tasques.

Per què les persones amb FM canvien decomportament d’un dia per l’altre?Són diverses les raons que justifiquen els canvisd’ànim en aquests individus:

• La clínica d’aquesta malaltia es presenta demanera fluctuant: no tots els dies el dolor ésigual d’intens, com tampoc la resta de símpto-mes.

• És freqüent que la persona afectada de FMestigui desanimada o inclús deprimida; en qual-sevol cas, una habilitat emocional més gran elsfa més vulnerables i reactius durant la interacciópersonal.

Com puc ajudar una persona propera queté fibromiàlgia?Com que la fibromiàlgia té una dimensió no nomésfísica, sinó també psicològica i social, les personesde l’entorn tenen un paper important en la gestióque realitza la persona afectada de la seva malal-tia.

Són diverses les maneres en què els que l’envoltenhi poden col·laborar:

• Una actitud de comprensió és vital.

• És important promoure la realització d’activitatsd’oci i aquelles que potenciïn l’aspecte relacio-nal.

• Una actitud d’hiperprotecció resulta tan nocivacom la manca de col·laboració: el més adequatés permetre que la persona afectada de fibro-miàlgia realitzi les activitats fins allà on pugui,és passat aquest llindar quan necessitaran elnostre ajut.

la fibromiàlgiaIreportatge

11

La fibromiàlgia és una malaltiacomplexa caracteritzadaper un dolor difús i extens,amb uns punts més sensiblesal dolor quan els pressionem

És important evitar la inactivitatfísica i també adaptar aquestaactivitat a les limitacionsde la persona afectada de FM

Els nens i nenes de les ciberaules vanvisitar les llars de jubilats de Bonairei de la Mariola per celebrar les festesde Nadal amb els avis i fer un inter-canvi de cançons, postals i tradicionspopulars.

Hi van participar 28 infants, 12 dela ciberaula de Gairoles (Centre His-tòric) i 16 de la ciberaula Moreres (laMariola).

La regidoria de Serveis Personals iSalut Pública de l’Ajuntament deLleida va organitzar un seguit d’ac-tivitats per atendre la infància i l’a-dolescència de la ciutat.

Entre d’altres, es compta amb duesciberaules, al barri de la Mariola i alCentre Històric, que organitzen ac-tivitats en horari extraescolar i on esdisposa d’ordinadors amb accés a In-ternet per tal d’apropar les noves tec-nologies a la canalla del barri.

Aquest curs, després de la bona ex-periència de tenir un voluntari sèniora les ciberaules durant l’estiu, es duua terme un projecte intergeneracio-nal d’intercanvi d’experiències amb

les llars municipals del barri per afa-vorir el coneixement mutu i fomen-tar la interrelació.

Entre d’altres activitats, una volun-tària sènior va fer un contacontes pertreballar el tema de la vellesa ambels infants de les ciberaules.

Les llars de jubilats de Bonaire i dela Mariola compten amb 350 sociscadascuna.

12

serveis personals i salut pública

A través del conveni que l’Ajunta-ment té signat amb Microsoft, l’enti-tat ha pogut aconseguir les llicènciesnecessàries per als ordinadors deforma gratuïta perquè els nens i ne-nes de la llar puguin utilitzar les com-putadores.

La regidora de Serveis Personals, M.Rosa Ball, qui va assistir al lliuramentdel material, va explicar que la col·la-boració s’ha tramitat a través de l’Ins-titut Municipal d’Informàtica i, se-gons va afegir, l’aportació del’Ajuntament de Lleida ha servit per-què Herbalife pogués destinar més

diners a la compra d’ordinadors.Herbalife, companyia de nutrició glo-bal, va realitzar un congrés a la Llotjade Lleida al setembre, on va aconse-

guir recaptar 3.200 euros en només3 dies per destinar-los a una donació.Al final, va decidir donar aquests di-ners a una entitat lleidatana, decan-tant-se finalment per la llar MadreEsperanza. Al marge dels ordinadors,els diners també han servit per donartres bicicletes al centre.

A l’acte de donació també hi van as-sistir el director d’Herbalife, RamónPardo, entre altres representants dela firma; la germana Paulina Romar-tínez, titular de la congregació i sub-directora del centre, i Macià Querol,responsable d’Unipreus.

La Paeria ha col·laborat amb la donació de 10 ordinadors que l’entitat Herbalifeha fet a la llar infantil i juvenil Madre Esperanza de Lleida

Els infantsde les ciberaulesvisiten les llars

de la Mariola i Bonaire

13

La iniciativa, impulsada des de lesregidories de Serveis Personals i Cul-tura, té el doble objectiu d’oferir unespai d’expressió i comunicació a lespersones sense llar de la ciutat i sen-sibilitzar la població.

El taller acció Fem Visible l’Invisibleha elaborat un calendari per al 2011amb un recull d’imatges que han fetels participants d’aquesta iniciativa,impulsada des de l’àrea de la Lluitacontra la Pobresa i l’Exclusió Socialde la regidoria de Serveis Personals iSalut Pública, amb la col·laboraciódel museu La Panera i la regidoriade Cultura.

L’activitat, que s’ha realitzat durantaquest any 2010, ha permès als

alumnes expressar la seva creativitati fer aquest calendari amb una mos-tra de les millors instantànies.

Aquest taller acció forma part delprojecte Art Contemporani i Perso-nes en situació de Sense Llar, sorgiten el marc de l’any europeu 2010 delluita contra la pobresa i l’exclusiósocial.

La proposta s’ha desenvolupat ambun doble objectiu: per una banda,oferir un espai d’expressió i comuni-cació a les persones sense llar de laciutat de Lleida i, per l’altra, sensibi-litzar la ciutadania.

Segons els responsables del taller,l’experiència ha estat del tot positiva,

tant per a les persones que l’han se-guit com per als professionals queels han orientat en aquests mesos.

El taller acció Fem Visible l’Invisible fa un calendari per al 2011amb fotos dels alumnes

Les persones amb problemes audi-tius de Lleida van poder seguir elsdiscursos que els Reis Mags d’Orientvan dirigir a la ciutadania durant lanit de Reis, gràcies al nou servei mu-nicipal d’interpretació de llengua designes de l’Ajuntament de Lleida.La primera ronda de parlaments vatenir lloc a l’estació de trens, on elpaer en cap va rebre Ses Majestats i

els va fer entrega de les claus de laciutat.

El conjunt de parlaments van ser as-sistits per les dues intèrprets del nouservei d’interpretació de llengua designes que des d’aquest desembrel’Ajuntament ofereix de forma gra-tuïta a fi d’aconseguir la plena parti-cipació i integració en la societat deles persones amb problemes audi-tius. Lleida és el primer ajuntamentde l’Estat que ofereix un recurs mu-nicipal d’aquestes característiques.El nou servei s’emmarca dins la filo-

sofia del pla d’acció per afavorir laparticipació i la inclusió social de lespersones amb discapacitat, així comen el pla local d’inclusió i cohesió so-cial, en el sentit que aposta per afa-vorir la igualtat entre les persones ievitar la discriminació per qualsevolcondició o circumstància.

Els parlaments dels Reisvan ser interpretatsen llengua de signes

14

ara actualitat

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i el presidentde l’Associació Banc dels Aliments,Josep Maria Forné, han signat unconveni de col·laboració per al des-plegament de les actuacions de l’en-titat els anys 2010 i 2011. Mitjançantaquest conveni, la Diputació deLleida aportarà a l’associació 12.000euros per cadascun dels anys.

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, ha destacatla important tasca que desenvolupal’Associació Banc dels Aliments “percobrir les necessitats més bàsiquesd’alimentació, especialment enaquest període de dificultats econò-miques”.

Gilabert ha indicat que unes 30.000persones es beneficien de la tascadesenvolupada per l’associació, elque suposa un 7% de la població dela demarcació de Lleida. Aquest per-centatge s’ha incrementat respecte a

l’any 2008, passant del 4 al 7%. Ac-tualment, l’Associació Banc dels Ali-ments de Lleida ofereix aliments amés de 110 entitats i institucions deles comarques de Lleida distribuintaliments provinents de donacions

d’empreses del territori —de distri-bució o producció alimentària—, delsexcedents de la Unió Europea, delsexcedents de fruita i verdura i delsaliments captats en les diferentscampanyes solidàries.

Conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l’Associació Banc delsAliments de Lleida

El president de la Diputació deLleida, Jaume Gilabert, i el delegatgeneral de ”la Caixa”, Enric Pujol,han signat la renovació del conveniper a la conservació dels espais na-turals de Lleida i la inserció decol·lectius en risc d’exclusió a travésd’iniciatives mediambientals.

La Diputació de Lleidai ”la Caixa” amplienla seva aliança enla integració decol·lectius en risc

d’exclusió

www.diputaciolleida.es

C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200

15

La Diputació de Lleida dóna suport a la promoció del fet casteller

L’ampliació de l’acord té una vigència d’un any, comptaamb la inversió per part de l’entitat financera d’1,2 mi-lions d’euros i dóna continuïtat al conveni que es vasignar els anys 2009-2010.

Des que es va posar en marxa el programa de conser-vació i millora dels espais naturals ara fa cinc anys, s’-han inserit al món laboral 247 persones en risc d’ex-clusió social i s’han portat a terme 67 projectes destinatsa la restauració d’àrees naturals degradades, la millora

d’espais fluvials, la senyalització dels espais mediam-bientals per facilitar-ne l’ús públic, entre d’altres. Elsbons resultats obtinguts fins ara han contribuït queambdues institucions segueixin col·laborant.

L’acord incorpora nous àmbits d’actuació com la po-tenciació d’actuacions que ajudin a minimitzar els efec-tes del canvi climàtic i la implementació d’accions en-caminades a la utilització d’energies renovables.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, i el president de l’Associació Castellers de Lleida, ÒscarPàmpols, han signat un conveni de col·laboració mitjançant el qual la corporació aporta 15.000 euros a l’entitat persubvencionar les activitats i els desplaçaments de les celebracions castelleres.

La Diputació de Lleida ja col·labora amb l’Associació Castellers de Lleida des de fa anys amb la voluntat de promourei afavorir les celebracions castelleres arreu del territori. Actualment, la Diputació vol continuar col·laborant ambl’Associació Castellers de Lleida mitjançant la signatura d’aquest conveni.

16

medicinaIel son en els nens

Mireia Pascual, infermeradel CAP de l’Eixample, Àmbit d’Atenció Primària.El son en els nens

Al llarg de la vida, el procés del son evoluciona i s’a-dapta a les necessitats de l’ésser humà. Per això,quan parlem de problemes de son no ens referim als mateixos quan parlem d’un nounat que quan es tracta d’un nen, un adolescent o una personagran.

Al nounat, el control del son i la vigília vénen deter-minats per un rellotge biològic que marca uns patrons,els quals es repeteixen cada tres o quatre hores. Sónels moments en què el nen es desperta, menja, se’lneteja i torna a dormir. No obstant això, tot i que hiha nadons que no segueixen aquest patró, no peraixò interpretarem que tenen problemes de son oels hagin de tenir.

Les alteracions del son al nen són freqüents.Si són esporàdiques, no se’ls ha de

donar més importància, però quan apareixenamb intensitat i reiteració, poden arribara perjudicar el desenvolupament evolutiu

17

el son en els nensImedicina

A partir del quart o cinquè mes, el nadó comença aadaptar-se a un cicle de 24 hores, i és llavors quanes van incrementant els períodes de son nocturnmés llargs, fins que arriba a les 12 hores seguides.

El funcionament d’aquest rellotge està influenciatper condicions mediambientals de llum-foscor; pertant, des d’un principi, hem d’ensenyar el nadó adiferenciar entre el dia i la nit.

Des del naixement, els nadons es comuniquen. Ésevident que no a partir del llenguatge, sinó mitjançantel plor, el somriure... Som els adults els que inter-pretem les conductes i responem a satisfer les sevesnecessitats.

Aquests primers anys de vida són de gran importànciaper al seu desenvolupament. És amb la nostra afec-tivitat (carícies, jocs, abraçades, aprenentatge...) ones reforça el fonament necessari per enfortir la sevaseguretat i ajudar-los a començar el camí per la

seva futura autonomia. Quan no adquereix la con-fiança necessària, el nadó genera, alguns cops, pro-blemes conductuals i els manifesta a través de l’ali-mentació (es nega a menjar) o amb trastorns delson.

En altres ocasions, les malalties, tractaments far-macològics, l’ansietat que provoca la separació ol’agitació són causes que predisposen a alterar elson dels nens, el que es manifesta amb dificultatper dormir-se sols o freqüents despertars nocturns,amb impossibilitat de dormir-se sols ells mateixos.

Les alteracions del son al nen són freqüents. Si sónesporàdiques, no se’ls ha de donar més importància,però quan apareixen amb intensitat i reiteració,poden arribar a perjudicar el desenvolupament evo-lutiu, el que es tradueix en problemes de comporta-ment (irritabilitat), somnolència diürna, més in-quietud del normal ocasionalment, així com pro-blemes d’aprenentatge i, per tant, malestar als pares.

• Ajudar-lo a diferenciar el dia de la nit.

• Assegurar-se que el nen està net, amb robacòmoda, sense gana ni set.

• El seu entorn sempre ha de ser el mateix. Noserveix, si no s’adorm, canviar-lo contínuamentde lloc. Amb això només es contribueix a laseva inseguretat i, per tant, als errors en el seuaprenentatge.

• Repetir sempre les mateixes rutines abans deposar-lo a dormir: li donarà seguretat.

• El nen necessita tenir presents les seves cosesper sentir-se segur. Amb aquesta finalitat, es-collirem un objecte (peluix, mocador...), maires en posició que ens pugui provocar algunensurt, és a dir, que si es gira dormint no li im-pedeixi respirar normalment.

• No accedirem immediatament al primer plordel nadó. És millor esperar uns moments. Si noes calma, hi acudirem, ja que deixar-lo plorardesesperadament encara l’excita més.

Davant de qualsevol dubte, consultarem ambla pediatra o amb la infermera.

ALGUNS DELS CONSELLSPER FACILITAR EL SON SERIEN

18

lecturaInovetats

No LimitsAlbert Llovera.....................................................................................................................

El viaje al poder de la menteEduardo Punset

Cambia el chip

Data de publicació: 25-1-2011200 pàginesISBN: 978-84-08-09450-0Codi: 601260Format: 15 x 23 cmVolum 1Enquadernació: Rústica amb solapes

Aquestes pàgines són un retrat de l’esforç, de les ganes de viure i de com elssomnis van molt per davant de les limitacions. No Limits és la història delsubcampió d’Espanya de ral·lis, que, a més, va jugar a bàsquet, va practicarl’esquí i va tenir èxit com a emprenedor.

Data de publicació: 16-3-2010250 pàgines

ISBN: 978-84-233-4248-8Codi: 163036

Format: 16,5 x 23,5 cmVolum 175

Enquadernació: Tapa dura amb sobrecobertaCol·lecció: Imago Mundi

Amb aquest llibre, Eduard Punset tanca una trilogia dedicada a la felicitat,l’amor i el poder, les tres claus que mouen el món. Després d’El viatge a lafelicitat i El viatge a l’amor, que ja ha apassionat mig milió de lectors,l’autor ens convida a un “viatge íntim al poder de la ment”. “Com han pogutmilions de persones, viure, enamorar-se, suïcidar-se, voler, treballar combojos, cuidar els seus fills... sense saber, de debò, el que els passava per dins,com funcionava la seva ment?”.

Data de publicació: 11-1-2011256 pàginesISBN: 978-84-9875-086-7Codi: 10000999Format: 15 x 23 cmEnquadernació: Rústica amb solapesTraductora: Ana García Bertrán

Val més boig conegut que savi per conèixer. Aquest és un de les nostresdites més populars. Patim una resistència natural al canvi? Per què ensoposem a qualsevol modificació de la nostra rutina diària, dels nostreshàbits i costums? La veritat és que, tot i que al llarg de la nostra vidaacceptem canvis crucials, com ara el matrimoni, els fills, la incorporació ales noves tecnologies o els reptes de nous llocs de treball, alguns hàbits ensresulten innegociables i, per més que vulguem, no aconseguim eradicar-los.

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

.....................................................................................................................

19

novetatsIlectura

Sexual-menteNuria Roca

Data de publicació: 11-1-2011192 pàgines

ISBN: 978-84-670-3610-7Codi: 10001247

Format: 12,5 x 19 cmEnquadernació: Rústica sense solapes

Col·lecció: Rebaixes gener 2011

A través de diversos monòlegs, Nuria Roca descriu situacions reals, basadesen la seva pròpia experiència o en històries que li expliquen, per abordar eltema del sexe. I ho fa anomenant cada cosa pel seu nom. L’autora relata elsseus coneixements en matèria de sexe i les seves vivències en diferents si-tuacions, amb què el lector es pot sentir identificat, i ho fa amb l’enginy igràcia que la caracteritzen.

Data de publicació: 11-1-2011160 pàginesISBN: 978-84-480-6859-2Codi: 10001058Format: 15 x 23 cmVolum 1Enquadernació: Rústica amb solapesCol·lecció: Padres e hijos

Aquest llibre ofereix al lector el testimoni d’un matrimoni sobre el procés derecerca i troballa de respostes per a la problemàtica conductual del seu fill.Escrit en un estil directe i amè, però acompanyat per informació rigorosa,resultarà de gran utilitat per a pares amb fills amb el trastorn d’atenció ambhiperactivitat o sense.

No estáis solosMaría Jesús Ordóñez / Roberto Álvarez-Higuera.....................................................................................................................

El nostre centre de consultes multidisciplinarsel formem un ampli grup d’especialistes, professionalsde la medicina en diferents camps, que compartiml’espai d’unes modernes instal·lacions dotades detots els elements per fer més fàcil i confortable lanostra tasca i la visita dels nostres pacients.

La majoria de les mútues i asseguradores en l’àmbitde la sanitat estan representades en el nostre centrea través de diverses especialitats.

A POLICLÍNIC LLEIDA pot gaudir d’una atenció in-tegral, ja que al mateix centre es poden realitzar lamajoria de proves diagnòstiques que avui dia sesol·liciten més usualment.

Els nostres serveis d’anàlisis clíniques són a la dispo-sició dels pacients cada dia amb servei d’extracció irecollida de mostres, així com els serveis d’anatomiapatològica, diagnòstic per la imatge, electrocardiografia,electromiografia i fisioteràpia. Les persones que horequereixin també troben assistència d’infermeria irehabilitació.

En total, a POLICLÍNIC trobarà més de 30 especialitatsmèdiques i quirúrgiques diferents.

Tenim a la disposició del públic dos amplis locals,amb bona accessibilitat per a persones amb problemesde mobilitat, amb rampes i ascensors que faciliten lacirculació de cadires i fins i tot lliteres directamentdes de l’exterior.

20

publireportatgeIpoliclínic lleida

PoliclínicLleida

Més de 15 anys!

Al servei dels lleidatans

21

policlínic lleidaIpublireportatge

Un grup de professionals compartim l’espaid’unes modernes instal·lacions dotades detots els elements per fer més fàcil la nostratasca i les visites als nostres pacients.

El professional sanitari que vulgui practicar lamedicina, tant de forma privada com d’atenció ales mútues, es troba moltes vegades davant lamanca de rendibilitat a curt i mitjà termini de laseva inversió. El cost d’amortització d’un local, jasigui adquirit o de lloguer, així com les despesesdel seu manteniment (llum, calefacció, refrigeració,telèfon, neteja, impostos, despeses de comunitatde veïns i, especialment per la seva importància,d’una persona encarregada de l’agenda i recepció

de visites), suposen periòdicament un alt pressu-post.

Al nostre centre oferim metges de família, espe-cialistes, odontòlegs, psicòlegs, podòlegs, diplomatsen infermeria, fisioterapeutes i d’altres. Els nostresserveis atenen la seva agenda telefònicament ipersonal, amb la possibilitat d’un auxiliar si horequereixen.

Les consultes es poden compartir en diferentshoraris o tenir-ne una en exclusiva si es prefereix.També es comparteixen tots els serveis comunsadaptats per a minusvàlids i es manté un controlindividual de despeses especials o particulars.

POLICLÍNIC LLEIDA és un centre deconsultes obert a tots els professionals

de la sanitat, ja sigui privadao d’assistència a mútues

Pels professionals de la salut dels lleidatans

El nostre horari d’atenció al públic és de 08.00 del matí fins a les 14.00hores i de les 15.00 a les 21.00 hores, de dilluns a divendres.

El nostre sistema de cites i programació està totalment informatitzat i,gràcies a la disponibilitat de vuit línies d’atenció telefònica, pot fixar ambfacilitat cites concertades amb el sanitari que desitgi. De la mateixa ma-nera, a través de la nostra pàgina web www.policliniclleida.cat

La nostra llarga experiència en la gestió de consultoris mèdics es tra-dueix en l’eficàcia i agilitat com a resultat; tot dins d’un ambient onvolem que la cordialitat, l’amabilitat i la simpatia del nostre personalsiguin la nostra marca d’empresa.

El menjar ràpid

Aproximadament, un 23% de la població realitza un dels àpats fora deldomicili els dies laborables. Els dies festius, aquest percentatge es dobla. Espreveu que en els propers anys el volum de gent que realitzi habitualmentalgun àpat fora de casa sigui encara força més elevat, principalment a leszones urbanes.

Aquests canvis en els hàbits alimentaris, si no es fan amb certa cura, podendesequilibrar amb facilitat la nostra dieta. Tot estarà en funció, principalment,de l’elecció i la combinació de les diferents propostes i de la complementacióque després se’n faci amb la resta d’àpats.

Els termes fast food o menjar ràpid fan referència a aquell tipus de menjar deràpida preparació i ràpid consum, que generalment es fa fora de casa, lluny delcontext domèstic.

El fast food no es relaciona amb receptes a foc lent o cassoles que fanxup-xup, sinó amb utillatge d’alta tecnologia: fregidores, microones,

plats de paper, cubetes de cartró... de fer anar i llençar. El perfildel consumidor habitual d’aquest tipus d’establiments acos-

tumen a ser persones joves d’entre 15 a 28 anys, amb unnivell adquisitiu mitjà-baix.

En general, l’alimentació fast food té mala repu-tació, tant des del vessant gastronòmic com

també des del nutricional. Cal, però, matisar,ja que en aquest concepte de menjar ràpid

Els canvis en l’estil de vida, les pressesi les modes també arriben a la taula

22

alimentacióIel menjar ràpid

trobem moltes opcions diferents i, amés a més, com ja s’ha comentat alprincipi, tot dependrà de la freqüència,la selecció, la combinació i la comple-mentació amb els altres àpats.

Formen part de l’anomenada cuinaràpida o fast food preparacions decultures molt diverses que es con-sumeixen d’una manera informal,sovint a peu dret, en ocasions sensecoberts, és a dir, amb els dits i sem-pre de forma ràpida.

Les tapes i els entrepans de casanostra, la pita síria, el xix kebabgrec, el fish and chips britànic, lapizza italiana, els tacos i burritosmexicans, el menjar xinès, leshamburgueses americanes, lessalsitxes alemanyes i fins i tot elsushi japonès.

• El menjar ràpid sorgeix de les noves necessitatssocials i de la influència de les modes. Val lapena conèixer els avantatges i els inconvenientsa l’hora d’incorporar-lo en els costums alimentarisindividuals.

• ‘Fast food’ no significa necessàriament menjarescombraria. Una adequada selecció i una correctafreqüència poden fer de la proposta de menjarràpid una oferta equilibrada.

• Per les seves característiques nutricionals, el ‘fastfood’ mediterrani (entrepans, pizzes, coques, pites,tapes…) és més recomanable que el ‘fast food’ an-glosaxó. Cal adaptar les quantitats a les necessitatsde cadascú.

• Les begudes que normalment acompanyen aqueststipus d’àpats acostumen a enriquir considerablementel valor energètic total de l’àpat. L’aigua o, devegades, les begudes refrescants light serien lesopcions més recomanables.

• Per tal de millorar l’equilibri d’un àpat ‘fast food’,seria convenient completar-lo amb una ració d’ama-nida (present en quasi tots aquest tipus d’establiments),ja que aquests locals no acostumen a oferir fruitafresca com a opció de postres.

• Procureu compensar amb la resta dels àpats del diales possibles deficiències d’aquest àpat més ràpid.

Recordeuque...

DINS AQUEST CONCEPTE DE MENJARRÀPID PODEM FER UNA CLASSIFICACIÓEN DOS GRANS GRUPS:‘FAST FOOD’ ANGLOSAXÓ(hamburgueses, salsitxes, patatesfregides)‘FAST FOOD’ MEDITERRANI(a base d’entrepans, pizzes, tapes,falàfels, xauarmes…)

..........................

..........................Seria convenient dedicara aquest tipus de menjar ràpiduna mica més de temps, ja que,a vegades, el principal inconvenientno són els aliments, sinóla rapidesa amb què es menja

23

el menjar ràpidIalimentació

Es calcula que durant l’any 2010 es van vendre aCatalunya més de 960.000 ulleres premuntades enòptiques i en establiments no autoritzats.

La crisi ha incrementat la compra d’aquests productes, però elciutadà ha de ser conscient que el seu ús pot evitar o retardar larevisió visual necessària, que ha de ser realitzada per un especialistacom l’òptic optometrista.

L’òptic optometrista és el professional sanitari en atenció visualprimària i està capacitat per al diagnòstic i tractament de diverses al-teracions de la funció visual, així com d’assessorar i orientar elpacient per rebre una assistència més especialitzada.

Ullerespremuntades

sense garantia sanitària

Han de complir una sèrie de requisits dequalitat i han de portar el senyal deconformitat CE al producte, tant al’embalatge com al prospecte

les ullerespremuntades...“

“

24

col·legis oficialsICol·legi d’Òptics Optometristes

Juan Carlos Viñuela RodríguezÒptic optometrista. MSc. BSc. FAAO

Delegat Col·legi d’òptics optometristes Lleida

Una de les disfuncions visuals més freqüents és la presbícia ovista cansada, que consisteix en la pèrdua de la capacitat queté l’ull per enfocar a distàncies més properes. Les ulleres pre-muntades presenten la mateixa potència en els dos cristalls.No obstant això, és un fet demostrable que un gran nombre depersones presenten diferent graduació en cada ull. Per aquest motiu, en els casos compensats amb aquest tipusde producte es poden donar diferències de correcció òpticaentre els dos ulls i es poden produir marejos, distorsions,maldecaps i dificultat i cansament en la lectura.

A més, aquest tipus d’ulleres no contempla la possibilitat quehi hagi astigmatisme (defecte refractiu que sol aparèixercombinat amb la presbícia), amb la qual cosa la compensacióòptica no és del 100%.

En tercer lloc, les ulleres premuntades tenen una distància decentres òptics fixa i igual per a tots els usuaris. Això produeixque en molts casos el centre de les lents no coincideix ambl’eix visual dels ulls, de manera que l’ús continuat d’aquestproducte indueix efectes prismàtics i es produeixen símptomesde disconfort visual i, a curt termini, una deterioració de la visióbinocular.

Les ulleres premuntades es fabriquen amb unes mesures es-tàndards de distància entre centres (distància interpupilar) igraduació que solament coincideix amb el 5% de la poblacióamb presbícia.

Malgrat la seva aparent senzillesa, el consumidor ha de serconscient que les ulleres premuntades són un producte sanitariclasse I, la qual cosa significa que han de complir una sèrie derequisits de seguretat, eficàcia i qualitat.

Des del Col·legi d’Òptics Optometristes de Catalunya es recomanaque a l’hora d’adquirir aquests productes es comprovi que, ales instruccions d’ús, hi consti clarament la graduació i laindicació que la seva utilització ha de ser precedida per undiagnòstic previ per part de l’òptic optometrista. Així mateix,les ulleres han de portar el senyal de conformitat CE alproducte, tant a l’embalatge com al prospecte. A l’hora d’efectuarla compra, el millor és optar per fer-ho en una òptica sota la su-pervisió d’un expert òptic optometrista.

Des d’aquí reivindico el paper de l’òpticoptometrista com els vetlladors oficials

de la bona visió de la societat. Ara més quemai és necessari apropar la seva figura a lasocietat d’una manera clara i efectiva. Preci-sament per això, constituïm el col·lectiu de pro-fessionals sanitaris en atenció visual primàriai disposem de tots els mitjans al nostre abastper fer-ho possible. L’òptic optometrista és l’es-pecialista més proper al ciutadà, el primer alqual acudeix quan detecta un problema devisió.

Per aquest motiu, la nostra tasca és l’atencióprimària i és complementària a la d’altres es-pecialistes, tant de la visió (oftalmòlegs) comd’altres àrees de la salut (internistes, endocrins,psicòlegs, etc.).

Actualment, solament l’11,5% (111.362 ullerespremuntades) es venen sota prescripció del’òptic optometrista.

A Catalunya, hi ha 2.735.257 persones queutilitzen ulleres per mirar de prop i d’aquestes,744.899 usen ulleres premuntades.

25

Col·legi d’Òptics OptometristesIcol·legis oficials

“

“

26

breusInotícies

PROFESSIONALS D’ATENCIÓ A DISCAPACITATSpodran homologar LA SEVA EXPERIÈNCIA

Professionals d’atenció a discapacitats podran homologarla seva experiència en l’entitat, validar els aprenentatgesi obtenir una acreditació de les competències professionalsnecessàries per desenvolupar la seva tasca professionala través del programa Qualifica’t, que compta amb lacol·laboració de la conselleria d’Educació de la Generali-tat.

El conveni, signat per Educació, la Coordinadora deCentres Profunds de Catalunya -amb 32 entitats asso-ciades- i el grup *Catalònia, pretén promoure laformació professional (FP) en el sector sociosanitari imillorar la qualificació professional i situació laboral deles persones que treballen i col·laboren amb les enti-tats.

Aquesta iniciativa permetrà desenvolupar el programa*Qualifica’t de la Generalitat de Catalunya is’adapta a la legislació vigent, que a partir de 2015exigirà una certificació professional a la totalitat delpersonal del sector de la discapacitat.

El conveni pretén promoure la formació pro-fessional en el sector sociosanitari i millorar laqualificació professional i situació laboral deles persones que treballen i col·laboren amb lesentitats.

27

Dedicar més recursos a fer un bondiagnòstic reduirà el cost de les teràpies

Les anàlisis d’ADNmilloren els tractaments

del càncer

L’Hospital Vall d’Hebron ha engegat un labo-ratori d’anàlisi de genomes exclusivament de-dicat al càncer per optimitzar el tractamentque reben els pacients.

Al laboratori s’analitzen en una hora 625 mutacionsgenètiques possibles en 70 gens diferents en lescèl·lules tumorals obtingudes en biòpsies.

En funció de les mutacions que s’identifiquen, elsmetges poden predir si un pacient respondrà a de-terminat fàrmac o no.

Ara com ara, aquestes anàlisis genètiques massivess’apliquen a un reduït nombre de tumors per predirl’eficàcia d’un reduït nombre de fàrmacs. Però en elspropers anys, a mesura que arribin nous fàrmacsque actuaran sobre alteracions genètiques específiquesde les cèl·lules tumorals, aquest tipus d’anàlisis’estendrà.

“És el futur”, prediu Josep Tabernero, cap del serveid’Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron.

El càncer colorectal —el que afecta més persones aCatalunya, amb més de 6.000 diagnòstics a l’any—ofereix el millor exemple de com s’han començat autilitzar aquestes anàlisis.

Una nova família de fàrmacs que inhibeix el receptorEGFR en la membrana de les cèl·lules ha millorat enels últims anys el tractament d’aquest tipus decàncer. La millora s’explica perquè el receptor EGFRenvia al nucli de la cèl·lula l’ordre de dividir-se.

Per això, si es bloqueja el receptor, ha de frenar-sela proliferació cel·lular característica del càncer.

Típicament, els símptomes consisteixen en la di-ficultat per veure objectes propers petits, la ne-cessitat d’allunyar per enfocar millor o d’augmentarla il luminació.

D’aquesta manera, la carència d’acomodació exigeixl’ús d’una correcció òptica per poder enfocar deprop. Els pacients han de fer ús d’ulleres monofocalsde prop, bifocals o progressives per visualitzar elsobjectes propers.

Amb el pas del temps, el cristal·lí també va perdenttransparència i apareix la CATARACTA. Les ca-taractes són indolores i la disminució de la visióés el seu símptoma principal.

La cataracta més comuna és la que apareix amesura que augmenta l’edat del pacient, peròtambé es poden originar cataractes secundàries a

traumatismes, alteracions congènites, diabetis,etc.

La solució és una cirurgia. La tècnica que actual-ment es realitza és la FACOEMULSIFICACIÓ, enquè, a través d’ULTRASÒ, es fragmenta i s’aspirael cristal·lí per una incisió inferior a 3 mm, ambanestèsia tòpica (gotes), amb una ràpida recupe-ració postoperatòria.

Durant el mateix acte quirúrgic, se substitueix elcristal·lí per una lent intraocular (LIO), queposseeix una distància d’enfocament determinada.

La realització de les intervencions per incisionsde petita grandària, amb la consegüent milloraen la seguretat i velocitat en la rehabilitació visual,va ampliar aviat l’horitzó d’objectius assoliblesamb aquesta cirurgia, que va passar de tenir una

28

Quins són els símptomes de la presbícia?

publireportatgeIvista cansada i cataractes

Vista cansada i cataractes

EL CRISTAL·LÍ és una lent natural de l’ull. Elseu propòsit principal consisteix a enfocar ob-jectes situats a diferents distàncies. Aquestobjectiu s’aconsegueix mitjançant l’augment dela seva curvatura i gruix, procés que s’anomenaacomodació. A mesura que l’edat de la persona augmenta, elcristal·lí va perdent progressivament la seva ca-pacitat per acomodar. Aquesta lent es va endu-rint, amb la consegüent pèrdua d’elasticitat, demanera que el punt d’enfocament proper es vaallunyant progressivament.

Aquest fenómen es coneix com aPRESBÍCIA o vista cansada i es pro-dueix generalment a partir dels 45anys, i més precoçment en el cas depacients amb hipermetropia.

Dra. Carolina RivasOftalmòloga de l'Institut Lleida d'Oftalmologia-ILO

finalitat exclusivament “terapèutica” a intentar millorar la qualitatde vida dels pacients intervinguts, al disminuir la necessitat de l’úsd’ulleres al seu darrere.

En aquest sentit, la cirurgia de cataracta s’ha convertit en un pro-cediment “quirúrgic refractiu”.

La facoemulsificació associada a l’implant de lent intraocular nonomés permet corregir l’opacitat de cristal·lí (cataracta), sinó quetambé ofereix al pacient la possibilitat de prescindir de les ulleresque portava anteriorment (depenent del tipus de defecte de refraccióprevi).

Conèixer expectatives,professió, aficions irequeriments visuals del pacient per seleccionarla LIO més apropiada pera cada cas.

Explicació exhaustiva alpacient dels avantatgesi inconvenients del tipusde LIO a implantar.

Implant bilateral. La majoria de les LIOmultifocals estandissenyades per treballarbinocularment.

vista cansada i cataractesIpublireportatge

29

Les lents intraoculars a implantar poden ser

• MONOFOCALS: són aquelles que permeten una bona agudesa visual però auna distància determinada, en general de lluny. És necessària la utilitzaciód’unes ulleres addicionals per a la visió propera.

• MULTIFOCALS: proporcionen correcció per a diferents distàncies. Corregeixen tant la visió de lluny com la de prop, de manera que les lentsintraoculars multifocals són un tractament efectiu per a la presbícia i les cata-ractes.• LENTS ACOMODATIVES/PSEUDOACOMODATIVES: miren de proporcionar unavisió clara de lluny i de prop aprofitant la contracció residual del cos ciliar(múscul que modifica la curvatura del cristal·lí).

CIRURGIAREFRACTIVA

claus de l’èxit

Hi ha molts factors a tenir en compte en l’elecció de la lent intrao-cular.

És fonamental conèixer els requeriments visuals del pacient, eltipus d’activitats que realitza i l’estat ocular en general per poderadequar-nos a les seves necessitats.

S’ha descrit que els pacients amb lents multifocals tenen un rangmés ampli de visió i una dependència inferior a les ulleres.

Però també s’ha d’explicar que és possible l’aparició de visió d’halos,l’enlluernament i la pèrdua de sensibilitat de contrast o de laqualitat de la imatge.

L’augment de l’esperança de vida il’exigència en la qualitat de vidahan portat des de fa anys al dissenyde LIO multifocals.

L’objectiu és reduir la dependènciad’ulleres després de la cirurgia decataractes.

Aquest fet suposa que guanyinacceptació com una opció quirúrgicarefractiva en aquells pacients queho desitgin i compleixin els requisitsexigits per a la seva implantació.

Les persones ambcerts marcadors genèticstendeixen a ser amics delsque també els porten”

30

La genètica vincula tant la família com els amics,segons revela a Proceedings of the National Aca-demy of Sciences un estudi dut a terme per in-vestigadors de les universitats de Califòrnia i Har-vard, als Estats Units.

Després de realitzar un mapa genètic de marcadorsespecífics de les xarxes socials individuals, handeterminat que les persones tendeixen a formarllaços d’amistat amb individus que comparteixendos dels sis marcadors (CYP2A6 i DRD2).

Aquestes conclusions segueixen sent vàlides finsi tot quan es té en compte la tendència humanade forjar amistats en una àrea geogràfica com-partida.

A més, han trobat que els individus portadors delmarcador DRD2, que s’ha associat amb l’alcoho-lisme, tendeixen a fomentar l’amistat amb personesque són positives per a aquest marcador, mentreque les persones que no tenen el gen tendeixen aassociar-se amb els individus negatius per DRD2.

D’altra banda, revelen que els portadors de gensassociats amb una personalitat oberta tendeixena ser amics dels que no tenen aquest genotip.

La genètica defineix la vida social

Els gensdefineixen els

llaços d’amistat

“

notíciesIgenètica

Un estudi realitzat a l’HospitalClínic de Barcelona ha aconseguitrelacionar de manera directa l’e-xercici físic intens amb un riscmés alt de tenir fibrosi i arítmiescardíaques, a causa dels canvisestructurals que es produeixenal ventricle dret i a les aurículesdel cor.

Per arribar a aquestes conclu-sions, els investigadors van com-parar l’evolució del cor en rato-lins sotmesos a exercici físic in-tens durant 4, 8 i 16 setmanesamb un altre grup de ratolins

sedentaris, i van comprovar comel 42 per cent dels ratolins ma-ratonians presentaven anoma-lies en l’estructura del cor al fi-nalitzar l’experiment davant del6% dels sedentaris.

L’exercici seria l’equivalent a feresport d’alta intensitat de formadiària durant 10 anys en humans,i, per tant, apunta a una proba-

bilitat més elevada de tenirfibril·lació auricular a llarg ter-mini en atletes de resistència.

31

fibrosi i arítmiesInotícies

Un estudi relacional’exercici físic intensamb les arítmiescardíaques

Aquests problemes de salut es deuen als canvis estructurals que es produeixen en el ventricle dreti en les aurícules del cor

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

32

activitats

En aquesta jornada, la nostra sòcia i col·laboradora Tere vaguarnir amb material ecològic el nostre arbre. Un cop passadesles festes nadalenques, aquest arbre lluirà a la consulta deradioteràpia.

A més a més, les companyes del taller de pintura sobre robaliderat per Juani Agustí van presentar a l’exposició tots elstreballs que han fet durant l’any, creacions fantàstiques idignes de veure.

Com és tradició, Digna de Torres, presidenta de la nostraentitat, ADIMA, va informar dels afers realitzats i, en nom detota la junta, va desitjar “felicitat i benestar per a totes lessòcies, i els millors desitjos per a l’any 2011”.

El Nadal a ADIMAEl passat dia 21 de desembre de 2010 vam celebrar la trobada de Nadal.

ADIMA, ARA A L’ESPAI D’ENTITATS

Tenim la satisfacció d’anunciar-vos que a partir d’aquest mes de febrer ens podreu trobar:Els dijous, de 17.00 a 19.00 hores,

a les instal·lacions de l’Espai d’Entitats de la ciutat de Lleida.

El nostre objectiu és que tothom que ho necessiti pugui venir a fer-nos consultes, suggeriments, queixes, demanar ajut...

Estarem a la vostra disposicó amb l’esperit d’oferir-vos tot el que estigui al nostre abast. Us hi esperem!!!

ESPAI D’ENTITATS DE SALUT DE LLEIDA: Henry Dunant, 1 · 25003 Lleida · Tel. 973 106 834

SERVEI DE SUPORT EN EL DOLDE PONENT

• Assessorament a les famílies• Grup de suport per a adults• Grup de suport per a nens, joves i adolescents• Suport a parelles que han perdut un fill• Grup social

Activitats de suport

TÀRREGADilluns al matí: hores convingudes / individuals

Dilluns a la tarda: grups de 17.00 a 19.00 h

LLEIDADimarts al matí: hores convingudes / individuals

Dimarts a la tarda: grupsde 16.00 a 18.00 h / de 18.00 a 20.00 h

GRUPS DE DOL

El Servei de Suport en el Dol de Ponent es dirigeix a diferents àmbits d’actuació en el dol:l’atenció personalitzada a persones en dol, la intervenció comunitària i la formació.

Tenim un propòsit de treballar cap a una política de prevenció, una cultura de la salut, del sofriment,de la malaltia, de la mort i de la vida més humana.

Serveis que oferim

A partir del mes de gener, cada dijous, quinzenalment:

• Confidencialitat. • Llibertat d’expressió • Tot és analitzable• Seguretat física• Abstinència• No deixar precipitadament la teràpia• Respectar l’horari

PSICOTERÀPIA DE GRUP

33

activitats

El passat dia 2 de desembre, a la discoteca Excess de Lleida iorganitzat pel centre esportiu EKKE, va tenir lloc una jornadade pedals solidaris a benefici de la Fundació Esclerosi Múltiple.Cent-cinquanta bicicletes de spinning es van posar a disposició

de més de 500 esforçats que, durant quatre hores i a unritme trepidant de discoteca, van estar pedalant en solidaritatamb els afectats per aquesta malaltia.

Volem reconèixer des d’aquestes línies la feina feta per EKKE,que ja fa cinc anys que organitza aquesta pedalada solidàriaque ens serveix per recaptar faons per subvencionar elsprojectes que du a terme la fundació, i concretament alsmonitors Kike i Toni, que porten el pes de l’acte i de lajornada.

Igualment, a tots els que van col·laborar en la jornada, espe-cialment a la discoteca Excess, que ens va cedir les instal·la-cions.

Josep Maria FornósPresident de l’Associació d’Esclerosi Múltiple.

El passat 21 de desembre, durant tot el matí, va tenir lloc a l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol unajornada sobre Autonomia i Seguretat en l’Alimentació, on es van tractar diferents temes de vitalimportancia com ara: el procés Deglutori i Fases, com la fisioteràpia pot ajudar en l’alimentació,menja el teu cervell,asepectes psicologics en l’alimentció,autonomia i ajudes tècniques en l’alimentació,dietasana i recomanacions,el dèficit en la vitamina D i l’alimentació com a procés socialitzador.

La jornada va estar presentada i dirigida per tots els professionals que formen l’equip de l’hospital de dia (psicòloga,neuropsicòloga, logopeda, fisioterapeutes, infermeres, terapeuta ocupacional i treballadores socials).

I Jornada de l’Hospital Miquel Martí i Pol

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

34

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

El dimecres 10 de novembre, un grup de socis de l’entitat, familiars i pacientsde l’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol vam visitar el Museu Roda Roda de Lleida.

El Museu de l’Automoció de Lleida presenta una extensa col·lecció de cotxes,motocicletes, motors i reproduccions a escala que ens conviden a fer un viatgeper la història de la indústria de l’automoció.

A la foto podem veure tots els que vam fer la sortida, que també va servir percompartir un matí força agradable.

L’Hospital de Dia Miquel Martí i Pol deLleida visita el Museu Roda Roda de Lleida

Pedalada EKKE

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

35

activitats

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

36

ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIAI LA SÍNDROME DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA

Un any més, Fibrolleida (associació de malalts de fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica de les Terresde Lleida) va assistir a la VI Jornada Codo con Codo, que es va celebrar els dies 19 i 20 de novembre aMadrid. Per representar la nostra associació, van assistir a l’acte Alexandra San Martín, presidenta deFibrolleida, i Natalia García, representant de la nostra delegació a Mollerussa.

VI Jornades FormativesCodo con Codo 2010

La Fundació d’Afectats de Fibromiàlgia iSíndrome de Fatiga Crònica va organitzarles VI Jornades de Formació de CuadresDirectius d’Associacions Codo con Codo,amb la voluntat que siguin el punt detrobada de totes aquelles personesque treballen cada dia i codo con codopel col·lectiu de malalts i familiars d’a-questes dos malalties que continuen,amb tots els èxits aconseguits entretots aquests anys, que formen part deles grans desconegudes de la sanitat idels serveis socials, amb tot el quecomporta quant a informació, diagnòstic,tractament, prevenció, reconeixementsocial i investigació.

Les VI Jornades Codo con Codo vanconsistir en diferents sessions, com laFundació FF i Ciència, amb temes atractar com l’explicació del programacientífic de la Fundació, EPPIFAC: estudiepidemiològic FM/SFC, estudi epidemio-lògic longitudinal, estudis pilot en UnitatMultidisciplinària, afrontament al dolorcom a variable diferenciadora en pacientsamb FM i models basats en retsneuronals artificials per a la predicció de laresposta al tractament en la síndromede fibromiàlgia, amb ponències de pro-fessionals d’alt nivell que van compartir

amb nosaltres les seues investigacions,adaptant la seua explicació al vocabularide la fibromiàlgia: qualitat de vida i as-pectes econòmics i d’alimentació iqualitat de divulgació adequat als co-neixements sobre aquests temes quetenim la majoria de nosaltres.

Unes ponències que ens van servir perpoder transmetre als nostres socis els

“Hi ha persones,professionals,

investigadors... que dediquenel seu temps, els seus mitjans,

el seu prestigia poder oferir

una esperança de futurals malalts”

activitats

37

últims avenços en FM i SFC, així comper informar-ne els professionals delnostre àmbit i les institucions locals,provincials i autonòmiques.

En l’apartat FM/SFC i TREBALL, es vaparlar del dret davant la fibromiàlgia:perspectiva laboral i sanitària, ondiferents ponents ens van introduir enels temes: mesures d’integració laboralde les persones amb discapacitat, dis-capacitat i FM, gènere, treball i FM/SFC ila fibromiàlgia davant el sistema sanitari:la FM no és un conte”.

Dins de l’apartat FM/SFC i GESTIÓ, vanabordar el tema La millora de la gestió:una alternativa de futur.

Un altre apartat va estar dirigit a oferirconsells per millorar la QUALITAT DEVIDA dels malalts i les seues famílies,consells de canvis d’hàbits de vida perintentar disminuir l’impacte que el dolori la fatiga tenen sobre la nostra vidaquotidiana. Vam tractar el tema d’al-ternatives d’exercici físic per a personesde vida.Es va informar que hi ha persones,professionals, investigadors... que de-diquen el seu temps, els seus mitjans,el seu prestigi a poder oferir una espe-rança de futur als malalts.

Com podeu veure, són taules per debatreels temes o eixos fonamentals a treballardurant el 2011 i que conformaran elVIII Manifest del 2011 -serà el vuitè

any consecutiu que els malalts i lesassociacions uneixen la seva veu enun document unificatiu i consensuatper a tothom.

Discussions en què tots veiem en elsaltres un reflex de nosaltres mateixos,amb dubtes, lluites, recaigudes, esforçosi petites satisfaccions que ens acom-panyen al llarg dels anys.

I amb la mirada fixada en el mateixcamí, el camí a la plena NORMALITZACIÓde la fibromiàlgia i la síndrome de lafatiga crònica.

PONENTS

Francisco Alemán PáezJon Jatsu Azkue BarrenetxeaJordi Carbonell AbellóXavier Castells i OliveresAntonio Collado CruzEmili Gómez-CasanovasAsunción González MestreNarcís GusiPilar Rivas VallejoJavier Rivera RedondoRoser Romero SoldevilaMonika SalgueiroJuan Siso Martín

Albert Tarradellas Bertrán

“Tenim la mirada fixadaen el mateix camí, el camí ala plena NORMALITZACIÓ

de la fibromiàlgiai la síndrome de

la fatiga crònica”

activitats

Amb aquest lema, l’aecc llança la sevacampanya 2011 en el Dia Mundial delCàncer. L’objectiu, un cop més, és cons-cienciar en la prevenció del càncer, ja quemés de deu tipus de càncer es podenevitar portant hàbits de vida saludable:

La campanya està dirigida a la poblacióen general, jove i adulta, i dóna la res-ponsabilitat de la nostra salut a cadaun en relació amb el càncer.

Canviar amb la percepció que els com-portaments saludables suposen ne-

cessàriament sacrifici i malestar. Ambaquesta i altres campanyes, l’aecc facilitatota la informació necessària sobre laimportància de mantenir comportamentssaludables per a la prevenció d’algunstipus de càncer mitjançant diferentsactivitats: programes formatius sobrecàncer genètic —d’alimentació—, de

cures estètiques, grups de deshabituaciótabàquica, conferències en diferentsentitats, associacions i col·legis.

Programa formatiu sobre el càncer genètic

A la seu de l’aecc-Catalunya contra el Càncer de Lleida es varealitzar, en dos grups diferents, el programa de càncergenètic, dirigits per la Dra. Elena Aguirre, oncòloga de l’HospitalArnau de Vilanova i membre del comitè tècnic de l’aecc deLleida.

Aquest programa ofereix informació sobre els tipus de cànceramb més possibilitats de ser hereditaris, amb l’objectiu decanalitzar pors i dubtes sobre els temors d’aquesta malaltiaen diversos membres d’una família, ja que no sempre és

hereditari, i treballar en diversos exemples d’arbres familiarsper disposar de dades per a estudis més específics i concretsen casos determinats.

38

activitats

AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER

Dia Mundial contra el Càncer: 4 febrer Divendres, 4 de febrer de 2011, un dia per canviar la resta de la teva vida

La campanyaestà dirigida a

la població jove i adulta

Com a activitat lúdica d’aquestacampanya, l’aecc-CatalunyaContra el Càncer de Lleida, po-sant en pràctica el suggerimentde fer exercici físic i prevenciódel càncer de pulmó, organitza,amb la col·laboració del gimnàsZenkiu, una setmana esportivaamb el lema: Posa a prova elsteus pulmons del 24 al 30 d’a-quest mes de gener, que con-sisteix en classes de bike pro-gramades a diferents hores perfacilitar la participació a totsels que desitgin posar en pràc-tica aquesta divertida, saludablei solidària iniciativa.

“Ets el responsablede la teva salut.

Tu ets responsablede prevenir el càncer”

• EVITAR EL TABAC • PROTEGIR-SE DAVANT EL SOL • PORTAR UNA DIETA EQUILIBRADA • FER EXERCICI FÍSIC

Un any més, des del Col·legi Episcopalde Lleida, organitzat pel claustre deprofessors, ens ofereixen la recaptaciói la possibilitat de fer arribar el nostremissatge d’esperança en la representacióde Nadal 2010.

Amb l’obra:

‘És millor despertar i convertirel somni en realitat’

Magnífica interpretació del quadre escènicde professors d’aquesta adaptació evan-gèlica del Nadal.

Gràcies a tots professors i pares delCol·legi Episcopal per la seva generosi-tat.

Aquest mes s’ha realitzat un nou curs de preparació de volun-taris.

La tasca del voluntari de l’Associació Espanyola Contra elCàncer s’encamina directament o indirectament a millorar laqualitat de vida del malalt de càncer participant en lestasques administratives i de programes, així com en hospitalso en el domicili dels malalts.

VOLUNTARIAT D’HOSPITALSón aquells voluntaris que, sota la direcció de l’aecc, van alshospitals per ajudar a millorar la qualitat de vida dels ma-lalts.

El voluntari segueix les directrius que marca la coordinadorade l’hospital i que prèviament ha participat en un curs d’in-formació general i un altre de preparació específica. La sevafunció es desenvolupa al costat del malalt i de la sevafamília, a fi de facilitar la seva estada a l’hospital, així com laseva adaptació a aquest procés.

VOLUNTARIAT ADMINISTRATIUEl componen aquelles persones que vulguin dedicar el seutemps lliure a ajudar l’associació en algunes tasquesrealitzades en les seves diferents activitats: campanyes, re-captació de recursos o tasques administratives, entre d’al-tres.

39

activitats

Cursos de voluntariat

Teatre solidari

Autor: Marcel Niubó. Idea desenvolupada a partir de diversos textos i ideesacumulades durant molt temps.

Argument: Segle XXI. Una estrana parella arriba a un petit poblet. Ella estàembarassada. Busquen allotjament. No tenen feina ni papers.

Són forasters i, d’entrada, sembla que no són ben rebuts. El part es precipita il’arribada del nen ho canvia tot. Us sona?

La Coordinadora d’Entitats de Salut Mental i AddiccionsFecafamm Terres de Lleida es va presentar el divendres 17de desembre a la sala Jaume Magre de Lleida amb la jornadaFem xarxa per la salut mental. El camí del moviment associatiuper encarar el futur.

Fecafamm Terres de Lleida vol esdevenir una plataforma de re-ferència dins del territori lleidatà, que aglutina les diversesentitats socials del tercer sector que treballen en l’àmbit

d’intervenció de la salut mental. La seva missió és la mateixaque assumeixen el conjunt d’entitats que la integren, que ésla millora de la qualitat de vida de les persones amb problemesde salut mental i de les seves famílies.

La Coordinadora, que té el suport de la Federació Catalana deFamílies de Persones Afectades per Malaltia Mental, alertad’un augment de casos de trastorn mental i reivindica la ne-cessitat urgent d’atendre les famílies.

40

activitats

Es presenta Fecafamm Terres de Lleida, coordinadora d’entitats de salutmental i addicions de Lleida

ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT

• ALERTA SOBRE L’AUGMENT DELS AFECTATS EL DARRER ANY

• REIVINDICA LA NECESSITAT DE CREAR UN SERVEI HOMOLOGATD’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES

DEPARTAMENT DE PUBLICITAT:973 20 80 25 · 667 56 02 25

Les famíliestambé són afectatsEs calcula que a Lleida hi ha 8.000 persones diagnosticadesamb malaltia mental, les famílies de les quals necessiten serateses de la mateixa manera que els afectats. L’atenció afamílies és un servei que han estat fent les entitats, peròno es pot oferir un servei de qualitat, per la qual cosa ja nos’està posant a disposició dels diferents possibles beneficiarisni es pot seguir fent per falta de recursos. Així doncs, la Co-ordinadora demana que les administracions incloguin en lacartera de serveis aquest recurs, perquè les entitats puguincontinuar duent-lo a terme amb garanties.

La salut mentalen xifres i la incidència de la crisiEn el darrer any, els trastorns mentals han augmentat en un7%. Aquesta és una dada que va fer pública el mes passatl’Agència de Salut Pública de Barcelona. Segons la Coordinadora:“A Lleida no sóm aliens a aquest fenomen i també hemnotat l’increment de les atencions a persones afectades perun trastorn, generalment lleu, però que, sobretot, condicionat

a una pèrduadel treball, s’ha aguditzat. Eren persones queportaven bé el seu trastorn, moltes en procés d’inserciólaboral, però el fet de perdre la feina els ha comportat undesequilibri que acaba fent tornar a aflorar la patologia queestava neutralitzada.”

Segons un estudi del departament d’Acció Social i Ciutadania,a Catalunya, pràcticament l’11 % de la població pateix en unany (prevalença-any) un trastorn mental. Si s’analitza al llargde la vida d’una persona, en el cas català, el 23,73% de lespersones presentaran en algun moment de la seva vida untrastorn mental, i entre aquests, l’episodi depressiu majorés el més freqüent, amb el 15,7%.

Actualment, a l’Estat espanyol, 800.000 persones tenenalgun tipus de malaltia mental i una de cada tres personespot desenvolupar algun trastorn al llarg de la seva vida.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut, ladepressió és la segona causa d’anys viscuts amb discapacitati es preveu que sigui la primera l’any 2030.

ASSOCIACIONS QUE FORMEN LA COORDINADORA: Assciació Salut Mental la Noguera, Associació Salut Mental Pla d’Urgell, AADDMMTerraferma, Sol del Solsonès, Salut Mental Ondara Sió i Salut Mental Ponent.

41

activitats

El premi Baula ofereix un marc d’estímulnecessari per incentivar la participacióciutadana; per tant, concentra la sevaatenció en les entitats cíviques deLleida i persegueix reconèixer la tascaque duen a terme les entitats ciutadanesi els ciutadans a favor de la participacióciutadana, així com valorar i incentivarel reconeixement d’aquells projectesi/o activitats dins d’aquest àmbit.

La regidoria de Participació Ciutadanava reconèixer la tasca de Down Lleida,ja que és una entitat fundada en laconvicció que les persones amb disca-pacitat han de tenir, com qualsevolaltra persona, el seu lloc a la societat ien la seguretat que amb aquestapodran prosperar.

Per aquest motiu, a aquesta entitat, elcomitè jurat li reconeix la seva tasca al’oferir els suports necessaris i eficaçosen els àmbits familiar, escolar, laboral isocial i al llarg de tota la vida de lapersona amb discapacitat.

Per donar esperança i estendre la mà atot un seguit de famílies. Pel conjuntde programes i activitats que organitzen,per afavorir la reeducació del llenguatge,la reeducació pedagògica, els programes

de lectoescriptura, els programes d’in-formàtica, el programa per a l’autonomia,per a la inserció sociolaboral, lesactivitats de música, el programa dedesenvolupament cognitiu, per les ac-tivitats contínues de jornades, reunionsi escola de pares i per la formació per-manent dels professionals que s’hi de-diquen.

DOWN LLEIDA

42

activitats

Premi Baula

L’Ajuntament de Lleida, mitjançant la regidoria de Participació Ciutadana, va atorgar el passat 21 dedesembre el premi Baula de Participació Ciutadana a Down Lleida en la categoria de millor entitat cí-vica, juntament amb els Castellers de Lleida.

Aquest premi anual pretén contribuir a fer possibles elsprojectes de promoció del voluntariat que excel·leixen per laseva qualitat. El lliurament del premi va tenir lloc al Palau dePedralbes, en el marc de la celebració del Dia Internacionaldel Voluntariat i lliurament del XVIII Premis Voluntariat i delIII Premi Eliseu Colomer, promoguts pel Departament de Go-vernació i Administracions Públiques de la Generalitat de Ca-talunya i va ser recollit per tècnics i joves del projecte.

El projecte Nous Voluntaris deDown Lleida ha rebutel XVIII Premi Voluntariat Millor projecte local/comarcalde Catalunya

L’equip Down Lleidalluint el guardó

El passat 18 de desembre es va celebrara l’auditori del CaixaForum l’últim concertde la gira que l’orquestra Musicdown,formada per joves amb capacitats di-verses, han realitzat a diverses ciutatscatalanes: Barcelona, Sabadell i Girona.

Al concert de Lleida s’hi van aplegarprop de 250 persones, consolidant aixíl’èxit d’aquest projecte ideat per DownCatalunya amb la col·laboració d’AntoniTolmos.

Es va presentar l’obra Musicòmic, quefusiona els aspectes visuals del còmic,en aquest cas els del conegut dibuixantPicanyol, amb tres contes populars mu-sicats per Antoni Tolmos, que ha creatla seva banda sonora.L’orquestra la formen instruments comel violí, clarinet, trompeta, piano, flauta,etc., tots dirigits per Antoni Tolmos.

A l’escenari, i de forma sincronitzadaamb l’orquestra, es van projectar sobreuna gran pantalla les vinyetes dels cò-

mics. Cinc dels intèrprets es van convertiren narradors dels contes i van donarvida a tots els personatges, sempre

caminant de la mà amb la música del’orquestra. Aquest concert també vaservir de cloenda al seguit d’actes que,amb motiu del 15è aniversari de DownLleida, s’han desenvolupat al llarg del’any.

43

activitats

Musicdown

L’orquestraMusicdown,

formada per jovesamb discapacitats

diverses, ha realitzatconcerts a diversesciutats catalanes

Esperem celebrar molts anys mésamb el suport de tothom!

L’acte va comptar amb el delegat territorialde Salut, el president i la gerent d’Afanoc,entitat que promociona la Casa delsXuklis; el vicepresident de la FederacióCatalana d’Entitats contra el Càncer(Fecec) i el vicepresident de la Lligacontra el Càncer de les Comarques deLleida.

Com ja és tradició, la Lliga presenta atots els seus associats, voluntaris i en-titats associatives que col·laboren en lacampanya ‘Una flor per a un projecte’ elrecurs aconseguit per la venda de lesflors de paper. Enguany, més de 16.000flors han sortit al carrer de la mà demés de seixanta associacions de la de-marcació de Lleida per donar suport aaquest gran projecte que és la Casadels Xuklis.

El president de l’Associació de paresamb nens i nenes amb càncer -Afanoc-va tenir paraules d’agraïment cap a totsels qui han fet possible aquest objectiu,alhora que va explicar les dificultats

que passen els infants i les famíliesafectades per aquesta malaltia. La Casadels Xuklis serà per a tots aquellsafectats com una segona casa durantel temps que durin els tractaments.Per la seva part, la gerent de l’Afanocva explicar com s’invertiran aquests re-cursos financers en el projecte la Casadels Xuklis, que, a grans trets, serviranper equipar diferents apartaments delcentre.

Cada any es diagnostiquen 200 casosde càncer infantil a Catalunya, delsquals entre 5 i 7 són de les comarques

de Ponent. La Casa dels Xuklis, que téprevista la seva inauguració a la primaverade 2011, acollirà afectats i familiarsmentre duri el tractament i oferiràespais comuns que afavoriran una vidaen família.

La Lliga va felicitar tots els voluntarisassistents per les 16.000 flors de colorparxís fetes i l’entusiasme i dedicació alprojecte.

Per la seva part, el director dels ServeisTerritorials de Salut, Sebastià Barranco iTomàs, va agrair a la Lliga la seva tascasolidària i va expressar la seva satisfaccióper l’eficiència de transformar les florsde papers en projectes de salut i soli-daritat.

LLIGA CONTRA EL CÀNCERDE LES COMARQUES DE LLEIDA

44

activitats

La Lliga fa un lliurament de 30.000 euros a la Casa dels Xuklis

Cada anyes diagnostiquen

200 casos de càncerinfantil a Catalunya

El passat 16 de desembre va tenir lloc l’acte de lliurament a l’Afanoc dels fons recaptats en la darreracampanya ‘Una flor per a un projecte-2010’ de la Lliga contra el Càncer.

Enric Martí SuauVicepresident primer de la Lliga Fotos: Núria Martínez Torrebella

45

col·laboradors oficials

46

qui som

Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida973501503 · 639610603

ANNA MARIA GALLARDO PALAU info@serveidedolponent.org

TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ

Pl. Del Bisbe Benlloch, 1 · 25210 GUISSONAJESÚS PALAU COLELL

973 55 05 22 · 639 44 41 18palauvendrell@hotmail.com

C/ Teuleries, 6 entl. 2a 3 25004 Lleida973 221 019 · 973 261 406

JOSEP SEGARRA i GEMMA FLETAlleida@salutmentalponent.com

C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · ROSA CANOSA HUGUET

parkinsonlleida@yahoo.eswww.parkinsonlleida.org

Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida

973 70 53 64 · ALBA MESULLfem@arnau.scs.es

www.lleidaparticipa.cat/esclerosimultiple

ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA

Avda. Prat de la Riba 37 5 2º25008 Lleida

973 233 183 · ERNEST ROSamilleida@gmail.com

Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida

973 225 040 · 630 71 65 20 · PILAR SANJUANinfo@downlleida.org · www.downlleida.org

ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA

C/ Terrassa, 1 · 25005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2669 000 529 · MARIA BARQUE

adclleida@wanadoo.es

C/ Alfons II, 14649 873 838

ALEXANDRA SAN MARTIN ORONICHfibrolleida@gmail.com

C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida

607 794 950 · www.contraelcancer.orgENRIC MARTÍ

lligalleida@contraelcancer.org

ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA

C/ Penedés s/n · 25005 LleidaCENTRE CIVIC DE BALAFIA · 627917444

M. CARMEN PADILLA VIZCAINOM. MERCEDES GARCIA

lopezlimelleida@lleida.org

CENTRE REHABILITADOR

DE LA VEU DE LLEIDA

Associació Montseper al Càncer

C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148 · MARY BOMETÓN

lleida@aecc.es

Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida

973 234 074 · 636 683 071 · PILI VICENTEadimalleida@gmail.com

C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26

aremi@aremi.infoRESIDÈNCIA: C/ Garraf, 17 25005 LLEIDA

Tel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 77residenciaaremi@telefonica.net

Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida

973 261 111 i 973 288 169JOAN SAURA

aasll@antisidalleida.org

C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida

973 228 980 · 973 225 468 (F)

C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA

973 228 988 i 973 228 987JOANA ESPUGA

alzheimer_lleida@yahoo.es

c. Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA

Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69

www.codilleida.org

my Off Ice Centro de NegociosDespatx nº9

c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a08003 BARCELONA

Tel. 679 48 83 24

c. València, 494-498 baixos08013 BARCELONA

Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 06podocat@podocat.com

www.podocat.com

c. Canyeret, 17-19 3er. 1a25007 LLEIDA

Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat

Avda. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA

Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33

Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532

lleida@fisioterapeutes.catwww.fisioterapeutes.cat

Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA

Tel. 93 4245102

D.T. de Lleida del COPC.c. Major 43, 3r, c.

25007 LLEIDATel. 973 230 437

Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA

Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52

info@clc.cat

Bisbe Ruano, 20Pral. 1a

25006 LLEIDATel. i fax. 973 27 10 19

Rambla d’Aragó, 14 Principal25002 LLEIDA

Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 41comll@comll.catwww.comll.cat

Jaume II, 7 bis, entlo, 125001 LLEIDA

Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 30lluisgb@gmail.com

Henry Dunant,125003 LLEIDA

Tel. 973 106 834entitats@gss.scs.es

Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44

25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23

Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA

Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66

47

col·laboradors oficials

noticies