Fil Del Mite

7/30/2019 Fil Del Mite

1/38

El il del MiteDossier educatiu


2/38

Edici: Fundaci la Caixa

Concepci dels continguts i redacci dels textos: Montserrat Dalmau Fontcuberta i IolandaTraver i Vidal

Redacci dels textos dels tres mites: Antonio Alvar EzquerraConcepci, redacci i fotograes de lapartat Construcci de Laberints a lescola: Toni Cirera iBergad

Concepci i redacci de lapartat Msica: Juanjo Grande i Lpez

Illustracions: Paloma Valdivia Barria (sobre una idea original de Iolanda Traver i Vidal)

Disseny grc i maquetaci: Whads/Accent

de ledici 2010, Fundaci la Caixa

dels textos, els autors

de les illustracions, lautora de les fotograes, els autors


3/38

3

Index

Presentaci ........................................................................................................................................ 4

Abans de lespectacle ................................................................................................................ 5 Els mites i la mitologia ......................................................................................................................... 5

El fl argumental ..................................................................................................................................... 8

Desprs de lespectacle .......................................................................................................... 11 Histries deahir i de sempre .............................................................................................................. 11

Els laberints .......................................................................................................................................... 16

Construcci de laberints a lescol................................................................................................... 19

Exemples .......................................................................................................................................... 20

Els viatges mar enll ............................................................................................................................23

La comunicaci verbal i no verbal...................................................................................................... 25

Mitologia i arts ..................................................................................................................................... 28

Arts plstiques ................................................................................................................................. 28

Msica............................................................................................................................................... 32

Literatura .......................................................................................................................................... 35

Lespectacle .................................................................................................................................... 36

Per saber-ne ms........................................................................................................................ 37

Bibliografa .......................................................................................................................................... 37Discografa y DVD ............................................................................................................................... 37Webgrafa ............................................................................................................................................ 38


4/38

4

Presentaci

Els mites clssics han trascendit el pas del temps i formen part del nostre imaginari collectiu i de la

nostra cultura. Amb lespectacle El l del mite volem aproximar els nois i noies al mn de la mitologia

a travs de la representaci de tres dels mites ms populars: Teseu i el Minotaure,Teseu i Ariadna i

Ddal i Icar.

Amb aquest dossier educatiu us volem oferir algunes idees i recursos per ampliar-ne el coneixement,

tot suggerint un seguit dactivitats de naturalesa interdisciplinria que els alumnes podran dur a

terme a lescola abans i desprs dassistir a lespectacle.

El dossier inclou unes primeres propostes amb uns exercicis bsics que introduiran els alumnes en el

que representen els Mites i la Mitologia, i tamb amb la lectura del l argumental dels tres relats que

veuran representats. Daquesta manera no noms estarem iniciant el treball sobre el tema, sino que

aconseguirem crear espectatives i motivar els alumnes.

En la segona part us suggerim un itinerari dactivitats que, en forma de projectes, seguiran ampliant

el tema fent un trajecte que unir el mn clssic de la Mitologia amb el mn actual dels nostres

alumnes. Aix, treballarem la narraci a travs del cmic vinculant la competncia artstica i creativa

amb el llenguatge; abordarem el laberint element clau dun dels mites treballats des dptiques

molt diverses; a travs del viatge mar enll ens desplaarem en el temps i en lespai; i dedicarem un

ampli apartat a explorar les relacions entre les arts i la mitologia.

A partir de la informaci que us facilitem, cada professor sabr seleccionar i adaptar els continguts

per tal que puguin connectar plenament amb la realitat la seva escola. Adjuntem uns annexos amb

imatges i material complementari que us ser dutilitat quan poseu en prctica alguns dels exercicis

proposats. I no us perdeu tampoc els enllaos suggerits en el text que proporcionen informaci i

recursos visuals, musicals, prctics...per a la tasca educativa. Pels que desitgin anar ms lluny, en

lapartat nal us facilitem un llistat de recursos que us permetran aprofundir en els diferents temes

encetats al dossier.


5/38

5

Abans de lespectacle

Els mites i la mitologia

Per comenar el nostre itinerari, i abans dassistir a lespectacle, recordarem la denici de mite i

mitologia; daquesta manera, aproparem els alumnes a aquests conceptes a tall dintroducci per-

qu els puguin anar fent seus.

Comprovar la vigncia del mn clssic ser un punt clau per reconixer la importncia de les cultures

antigues, i en aquest cas, la grecoromana.

El mot mite prov del grec mythos que signica paraula, notcia, conte. Els mites sn narracions

explicades oralment i protagonitzades per herois, dus i monstres. Els pobles antics creaven aques-

tes histries per explicar lorigen del mn, dels homes, dels dus, dels animals i les plantes, del mndels morts; en denitiva, de tot el que conforma el mn, aspectes que encara avui ens preocupen i

ens qestionem.

Els mites no els creava una sola persona, sin que eren fruit de tota una societat que expressava el

seu pensament a travs dels mites. Aix, podem dir que expressaven la ideologia duna societat.

Alguns mites tenen una funci ldica, de simple entreteniment. A travs de fets meravellosos i amb la

participaci de tot tipus de monstres i mil aventures, es pretenia arribar a un nal feli.

Un altre grup de mites narra esdeveniments i fets que shan esdevingut en un passat lluny i shan

transms per tradici oral. A voltes, shi ha volgut buscar un rerefons histric, per sn farcits de fets

extraordinaris, de misteris, de transformacions dels personatges, daccions impossibles i, sobretot,

dintervencions dels dus.

Un primer exercici bsic que podem fer amb els nostres alumnes s demanar-los quins mites o

quins personatges mitolgics coneixen. Posar-ho en com a laula ser un bon punt de partida

per anar construint laprenentage.

Desprs podem denir collectivament el signicat dels termes histria, conte, llegenda i mite.

Un cop denits aquests conceptes, han devidenciar les diferncies que presenten. Ens anir

molt b posar exemples.

Tots els pobles tenen els seus relats mitolgics, i s aquest conjunt de narracions all que anomenem

mitologia. Els pobles grec i rom sn a la base de la nostra cultura, per aix ens centrem en mites

daquestes dues civilitzacions. Ambdues comparteixen pante, s a dir, els dus, encara que ambnoms diferents.


6/38

6

El nombre de dus considerats olmpics varia segons les diverses fonts clssiques: uns autors consi-

deren que en sn 12, uns altres nesmenten 14, o 15 perqu hi afegeixen Eros.

LOlimp estava comandat per Zeus, que era considerat el pare dels dus i dels homes. La resta de

dus olmpics eren: Hera, Hstia, Posid, Demter, Hades, Ares, Afrodita, Atena, Hefest, rtemis,

Hermes, Apollo, Dions i Eros.

La mitologia est estretament relacionada amb la religi dels pobles, ja que els dus tenen una gran

intervenci en els mites. Els dus encarnaven les forces naturals (el llamp, la fecunditat, la mar, els

estels), es transformaven en humans i intervenien directament en la vida dels mortals. s per aix

que els ssers humans havien dhonorar els dus, per guanyar-se el seu favor.

Els dus es representaven de manera antropomrca, s a dir, en forma humana iamb sentiments i desitjos. La principal diferncia s que els dus tenien ms fora, eren

ms poderosos i eren immortals. Laliment dels dus era el nctar i lambrosia. Cada

divinitat tenia uns atributs i uns smbols a travs dels quals els podem reconixer en les

diverses representacions artstiques que se nhan fet al llarg de la histria de lart.

Zeus, per exemple, tenia com a atributs el ceptre (smbol del seu poder), el llamp

(perqu era du de les tempestes), lliga i el brau. Els dus tamb tenien diversos mbits

dactuaci: Afrodita era la deessa de lamor, la bellesa i el matrimoni; Hermes, el du

missatger dels dus i protector dels pastors; Posid, el du de la mar

Els alumnes poden buscar per internet el pante dels dus olmpics de la mitologia grecoro-

mana. Poden elaborar un quadre que inclogui el nom en grec i en llat de la divinitat, els seus

smbols i atributs i el seu mbit dactuaci. Per a cada divinitat poden buscar una imatge que la

representi. Si ho creieu oport, la informaci amb la qual els alumnes han de crear el quadre la

podeu facilitar vosaltres.

Per entendre b el signicat del terme antropomorisme, els alumnes poden buscar unes quan-

tes imatges de dus egipcis, com ara Horus, Isis, Anubis, Osiris, Ra Veuran com representa els

dus aquesta civilitzaci i ho poden comparar amb les imatges dels dus grecs i romans.

A ms dels dus de lOlimp, hi ha altres grups de divinitats menors, com les muses, les hores, les

moires, les fries, les nimfes, les sirenes, els centaures


7/38

7

Posats en petit grup, els alumnes poden fer una recerca sobre els grups de divinitats com sn

les Muses, les Fries, les Hores, les Moires. Cada grup pot fer un PowerPoint o un mural amb les

explicacions i les imatges i fer una exposici per la resta de companys.

En la mitologia grecoromana els herois eren uns personatges situats entre els dus i els homes, i

nascuts de la uni entre una divinitat i un mortal (de pare du i mare mortal, o a linrevs). En tenim

exemples en Hracles, dip, Perseu o Teseu.

Com hem dit, els mites es transmetien de manera oral de les persones ms grans a les ms joves.

Com que estaven relacionats amb la religi, els sacerdots neren uns transmissors, tot i que tamb ho

eren els poetes, que els recitaven per al poble. El fet dexplicar-se els mites els uns als altres fa que

existeixin diverses versions dun mateix mite.

Al segle VIII a.C es va comenar a emprar lalfabet, i poetes com Homer a la Ilada i lOdissea van

recollir els mites en les seves obres, els van utilitzar dinspiraci i els van incorporar amb tota llibertat,

per oferir-ne versions diferenciades. Altres autors grecs i romans a travs dels quals ens han arribat

els mites sn Hesode, Apolloni de Rodes, Eurpides, Sfocles, squil, Lluci, Virgili, Ovidi

Tots els alumnes coneixen els contes i les llegendes tradicionals que ens han explicat els nostres

pares. Cada alumne en pot triar un (La Caputxeta Vermella, Els tres porquets, Sant Jordi)

i escriurel. Desprs, alguns alumnes poden llegir el conte a la resta de companys. Tamb el po-

den aprendre i desprs explicar-lo com un petit contacontes. s interessant que sen llegeixin de

repetits perqu cadasc lexplica tal com li han explicat a ell, i sempre hi ha petites diferncies

(la Caputxeta porta mel a lvia o li porta un pasts?, el porquet gran fa la casa de pedres o era

el mitj?). Aix els alumnes poden entendre que els mites, com els contes i les llegendes, tenen

versions diferents, tal com hem explicat al principi.

Parlem dunes civilitzacions allunyades de nosaltres en el temps, per vives en la nostra societat en

molts mbits, comenant per les llenges romniques, lles del llat (en expressions llatines, noms

de plantes, constellacions; la llengua que parlem en denitiva), al cinema (Troia, 300, Gladiator,

Hrcules), a la publicitat (amb referents mitolgics i lingstics), al mn professional en llenguatge

tcnic i especialitzat (dret, biologia...), a lart amb mltiples referents mitolgics

http://www.xtec.cat/~igols/mitologia/mites/mites.htm

(exercicis interactius sobre mitologia)
http://www.xtec.cat/~ifigols/mitologia/mites/mites.htmhttp://www.xtec.cat/~ifigols/mitologia/mites/mites.htmhttp://www.xtec.cat/~ifigols/mitologia/mites/mites.htm


8/38

8

El fil argumental

Amb lobjectiu de crear espectativa i per tal de facilitar el seguiment del l argumental de lespectacle,

us recomanem que abans dassistir a la funci, feu una lectura amb els vostres alumnes dels tres

mites que sintegren a lespectacle: Teseu i el Minotaure, Teseu i Ariadna, i Dedal i car.

Us en facilitem el resum:

Teseu i el Minotaure

Minos, rei de Creta, era immensament ric. Tot i aix, la felicitat de Minos no era ni de bon tros

completa: el seu ll Andrgeos, vencedor en uns jocs esportius celebrats a Atenes, havia estat

mort pels mateixos que havia venut. Minos, desprs dun llarg enfrontament, va imposar als

atenesos un terrible tribut a canvi de la pau: la ciutat venuda havia denviar cada nou anys

catorze joves set nois i set noies a Creta que servirien daliment al Minotaure, sser horri-

ble que tenia tors, braos i cames dhome i cap de toro amb unes banyes enormes.

El Minotaure vivia en un intricat laberint construt per Ddal, un famosssim arquitect.

Tothom qui hi entrava era incapa de trobar-ne la sortida, i hi feien cap cada nou anys els

catorze joves atenesos per ser devorats.

El jove Teseu, ll dEgeu, rei de la venuda Atenes, es va oferir com a voluntari per acompan -

yar els tretze nois, amb lesperana de poder occir el Minotaure i alliberar daquesta manera

els seus compatriotes daquesta obligaci tan dura. En les dues expedicions anteriors la nau

atenesa havia salpat amb una enorme vela negra, en senyal de dol pel funest dest que espera-

va els passatgers. Per, en aquesta tercera, a ms de la vela negra, Teseu en duia plegada una

altra de color blanc per hissar-la si lexpedici culminava amb xit, ja que el rei volia saber de

seguida el resultat de la perillosssima aventura que havia decidit emprendre el seu ll.

Aix que van desembarcar a lilla de Creta, Ariadna, lla del rei Minos i de la reina Pasfae, es

va enamorar del forms estranger i, aconsellada pel mateix Ddal, va ajudar Teseu a sortir

del laberint dient-li que lligus un l de llana a lentrada, amb la qual cosa noms li caldria

desfer el cam recorregut un cop hagus matat el monstre. A canvi de la seva ajuda, Ariadna

noms demanava al jove atens que se lendugus al seu pas i shi cass.


9/38

9

Teseu i Ariadna

En sortir Teseu victoris del laberint, en companyia dels seus tretze companys, va trobar

Ariadna, que lesperava ansiosa. Entre tots dos van organitzar una rpida fugida de lilla,

acompanyats dels altres joves atenesos. Per aconseguir-ho, van cremar les naus del rei,

atracades al port de Creta, perqu no poguessin perseguir-los, i van embarcar rpidament

en el vaixell que els havia dut des dAtenes.

En el cam de retorn, en arribar a laltura de lilla de Naxos, Teseu va ordenar fondejar i

proveir-se daigua fresca. Ariadna, esgotada desprs de molts dies de sotsobra i nits sense

dormir, va estendre a terra el seu mantell, shi va estirar i es va adormir profundament.

Quan es despert, moltes hores desprs, noms hi havia silenci al seu voltant. Va cridar

Teseu i no respongu ning. Tampoc no hi havia la nau all on lhavia deixada. La jove es va

sentir plena dinquietud i desconcert. Va dirigir la vista cap a alta mar i va distingir, ja benlluny, la vela negra del vaixell on navegava el seu estimat. Teseu lhavia abandonada!

Ja no shi podia fer res, noms lamentar el terrible dest i plorar. Per, quan semblava

que tot shavia acabat, aparegu un seguici festiu i, al nal, una carrossa enorme, tirada

per lleopards. Damunt la carrossa coberta dor i pedres precioses, hi havia un jove formo-

sssim, coronat dheura i fulles de pmpol, mig nu i amb un somriure inextingible, propi

dun du. Era, en efecte, el du Bacus que, en passar pel costat de la trista jove, li propos

de casar-se amb ell i li regal una corona, que va collocar a la vista de tothom dalt del

rmament perqu hi llus eternament en les nits estelades mentre durs el seu amor. s laCorona Boreal.

Mentrestant, la nau de Teseu sapropava velo al port dAtenes. Per heus ac que el rei

Egeu, en veure des de molt lluny la vela negra que anunciava, per un descuit funest, lerroni

desenlla de lexpedici, i creient que el seu ll i els altres tretze atenesos eren morts, es va

precipitar, ple de dolor i desesperaci, al buit. El seu cos sense vida va quedar otant enmig

de les ones. Des daleshores, aquesta mar va adoptar el seu nom.


10/38

10

Ddal i car

Com havia suposat Ariadna, el rei Minos, el seu pare, es va sentir profundament humiliat

i furis en saber que els joves atenesos havia aconseguit no tan sols sortir vius del laberint

havent mort el monstre, sin tamb de Creta desprs dhaver cremat tota la seva ota. A

ms, shavien endut la seva prpia lla. La fria del rei es va transformar en ira irrefrena-

ble quan va saber que havia estat precisament ella la que havia causat un dany tan terrible

al seu propi pare i a la seva prpia ptria, i que no havia estat raptada, sin que havia fugit

per voluntat prpia, enamorada de Teseu. Minos no va trigar gaire a saber que lenginys

Ddal era darrere daquesta traci.

Ddal fou connat al laberint amb lnica companyia del seu ll car. I, per si no fos prou

aquesta pres ja que ell mateix lhavia creada i, per tant, nhavia de conixer tots els

secrets, Minos va manar que al centre daquest palau tan sinistre salcs una torre enor-

me, sense portes ni escales daccs, i al capdamunt de la torre hi fu empresonar pare i ll.

Era impossible de fugir-ne.

Ddal es va resignar al seu dest. Passava les hores en silenci, venut, mentre contemplava

el vol lliure de les gavines. Lenginys arquitecte va decidir dimitar-les. I aix, pare i ll

van recollir totes les plomes que van poder per construir, enganxant-les amb cera, unes

ales capaces de suportar el seu pes. Desprs de diversos intents de vol, per es van llanar

sense por a laire. Volaven!

Van posar rumb a la mar, per car es va dirigir cap al sol desitjs de contemplar de ben prop

la seva llum radiant, desobeint els advertiments del seu pare. La calor del sol va fondre la cera

i les ales del ll es van desfer. car va caure sense control sobre la mar i va desaparixer per

sempre. Des daleshores, aquesta mar es coneix amb el nom de mar dIcria.


11/38

11

Desprs de lespectacle

Histries dahir i de sempre

Ja hem vist lespectacle i tornem a ser a laula. Us proposem de recordar els tres mites representats.

I ho farem a travs del cmic.

El cmic s una manera de representar histries en qu sestableixen sinergies entre la lletra i el

dibuix, llengua i grcs, amb temps, llums, colors, acci, etc. Poder sintetitzar el tipus de dibuix que

es vol realitzar i acompanyar-lo del text corresponent facilita que lalumnat faci uns processos de di -

verses competncies que fan que sumin els continguts i el saber fer del seu treball.

Us proposem una primera activitat com a introducci daltres que anirem desenvolupant.Us facilitem un cmic amb un seguit de vinyetes que illustren els tres mites de lespectacle.

Hi falta el contingut corresponent als dilegs de les bafarades i tamb, a sota, el relat de les

accions o de les imatges que shan de situar o seguir en la histria. Els alumnes han de comple-

tar el cmic amb els seus propis textos.

Daquesta manera podrem comprovar qu s amb el que shan quedat de tot el que sha treba-

llat i visualitzat.

En els annexos trobareu les illustracions del cmic en format ms gran per tal que pugueu escollir la

mida que considereu ms adient.

Per dur a terme aquesta proposta, alumnes i docents podeu anar recordant conjuntament quins sn

els mites i els personatges que hi estan relacionats, qu an i per qu ho an. Es pot agafar un mite i

anar-ne recordant la histria, veient quines accions fa cada personatge i quina s la causa per la qual

actua daquesta manera.


12/38


13/38


14/38


15/38

15

s important recordar la qesti dels valors que representen i parlar-ne, per poder pos-

teriorment trobar aquests valors en a ltres personatges actuals, que lalumnat coneix: la

generositat amorosa dAriadna envers Teseu, la traci de Teseu abandonant-la sense

pietat, la crueltat de Minos amb Ddal i car i amb els habitants dAtenes, la imprudncia

dcar o la seva ambici de volar massa a prop del sol

Amb aquesta reexi prvia a la proposta segent, els alumnes, en petits grups, poden buscar

alguns personatges actuals, de cmic, de pellcules, dibuixos, etc., que els recordin els diversos

personatges que sortien als mites. En faran una descripci i els dibuixaran. Cada grup pot anar

escrivint les similituds i les diferncies que troben entre els personatges del mite i els actuals

que ells han triat.

En aquest exercici sha de tenir en compte que la descripci no sols ha de ser fsica sin

psicolgica, amb la qual cosa es treballen al mateix temps els valors. Han de descriu-

re els personatges de manera completa, aix com les coincidncies i diferncies que hi

veuen amb relaci als personatges actuals.

Els dibuixos els poden elaborar de manera tradicional sobre paper o cartolina, o ho poden fer ambprogrames com el Paint, el Paint.NET o altres aplicacions de programari lliure de dibuix que consi-

dereu adients.

Poden fer tres apartats, posant les similituds, les diernciesi tamb els valors que hi corresponen.

Aquestes propostes anteriors sn la base del que ara demanem als alumnes: elaborar un cmic,

del qual seran els autors de les imatges i dels textos. Al cmic poden aparixer personatges que

coneguin o inventats, i algun o alguns dels personatges dels mites que estem treballant. Aix fa-ran una histria real o inventada del mn actual i dactituds i interaccions del nostre temps.

Per a lelaboraci daquesta proposta, novament podeu optar pel tradicional paper o pel treball digital.

Us suggerim un programa senzill i molt complet, que permet, de manera pautada, anar elaborant un

cmic tenint en compte tots els elements que shan daplicar perqu sigui competencial.

A tall dampliaci i per a la confecci de cmics, us recomanem dues aplicacions de programari web

2.0. La primera s de maneig ms senzill i la segona s ms complexa i s animada.
http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htmhttp://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htmhttp://stripgenerator.com/http://stripgenerator.com/http://es.goanimate.com/http://es.goanimate.com/http://es.goanimate.com/http://stripgenerator.com/http://www.xtec.cat/~pribas/projecte/projecte.htm


16/38

16

Els laberints

El mot laberint prov del llat labyrinthus i es

refereix a un recinte tancat format per encreua-

ments de carrers que confonen el visitant i enfan difcil la sortida. Normalment noms tenen

una sortida (unicursals), per en poden tenir ms

duna (multicursals). En els laberints unicursals

sovint lentrada i la sortida s la mateixa, com

passa al laberint de Creta.

Els ms antics que existeixen sn els que te-

nen forma quadrada o rectangular, per a partir

del segle VII a. C. ja en van aparixer en formacircular.

Es t constncia de lexistncia de laberints

des de la prehistria, aleshores potser amb una

funci comunicativa, abans de la invenci de

lescriptura. De lpoca antiga, en destaca el la -

berint de Creta que Minos va manar construir per

tancar-hi el minotaure. En tenim notcies a travs

de les monedes de Cnossos, que portaven un la-

berint com a emblema, per no se nhan trobat

restes arqueolgiques. Lescriptor grec Herdot

tamb parla dun laberint a Egipte, per noms

se nhan trobat els suposats fonaments.

Palau Ducal, Mantova. Sala del Laberint (detall del sostre).Segle XVIAlinari

Moneda segle V a.C. Representaci del Laberint de Cnososa Creta. Museo Nazionale Romano. Roma.Costa/Leemage

Mosaic. Representaci dun Laberint a Paphos, Xipre.Ullstein

Parc del Laberint dHorta. Barcelona

Fabrizio Finetti/Iberfoto


17/38

17

Trobem referncies de laberints en mosaics romans, al terra dalgunes esglsies de lpoca

medieval; en trobem a lndia antiga, a la Xina, en restes de les tribus dEscandinvia

i entre els indis nord-americans. A partir del Renaixement abunden els laberints als

jardins fets amb arbustos i xiprers, com el Laberint dHorta a Barcelona o el Jardn

El Capricho a Madrid. Animeu-vos a v isitar-los!

Per tant, trobem el tema del laberint en totes les poques i en tots els indrets. A cada moment i en

cada lloc, ha tingut funcions diferents.

Els dels en resseguien els camins quan pregaven a les esglsies de lpoca medieval, i a Escan -

dinvia els feien servir per espantar els trolls. A lpoca medieval el laberint representava el cam

per arribar a Du, un cam difcil de seguir. Cel i infern eren representats per una mena de laberintde forma cilndrica, com a la Divina comdia de Dant. Ms tard, ja sel representa com un smbol

negatiu lsser hum perdut, sotms als valors negatius de la condici humana i el van anar es -

borrant dels llocs religiosos. Daltra banda, es van anar construint laberints vegetals fent jardins per

fruir dels espais.

Segles desprs, amb la losoa New Age, el laberint s el smbol de la vida, que comena amb el

naixement, linici, i acaba amb lnica sortida que pot tenir, que s la mort. Ara b, no se sap quin s

el cam que cal fer, ni tampoc com ser. Tamb hi ha estudiosos que hi veuen un smbol de coneixe -

ment, o de la vida, representats com un viatge en qu el cam que es fa s el que realment importa,

i no el dest nal.

Actualment, s sinnim de desordre, descontrol i caos, i sadopta en aquest sentit per referir-se a

indrets on tot s catic i desordenat.

I continuant encara en el nostre temps, concretament en la societat de la informaci, trobem

lhipertext, que no s ms que un laberint que fa que des dun enlla puguem accedir a uns altres, i

encara a uns altres des daquells, i que puguem tornar a la pgina principal del web. Tot s un laberint

en el qual lobjectiu s navegar (el cam del viatge).

Us suggerim un seguit dexercicis per treballar de manera prctica el concepte del laberint.

Per prendre un primer contacte, podem comenar per dur a terme una activitat en qu lalumnat

ha de resoldre uns entreteniments de laberints.


18/38

18

Us recomanem un seguit dadreces per elaborar aquesta proposta, que tenen diferents nivells dexecuci

i de grcs, i diverses possibilitats per poder fruir-ne duna manera ldica i educativa alhora:

http://xarxa-omnia.org/ccbc/jocs/pasosLaberint.html

http://www.superjocs.com/jocs/laberints/

http://pelsnens.blogspot.com/2009/10/laberints-de-tardor.html

http://higiniherrero.wordpress.com/2009/09/22/laberint-geganti-3/

http://www.passatemps.260mb.com/index.html

Seguidament es poden elaborar laberints a travs dinternet, amb aplicacions de generadors

de laberints, de les quals us recomanem les segents:

http://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-

recursos--eines-online&limitstart=20

http://aula-ee.com/webs/laberints/index_ca.ht m

De la mateixa manera que Ariadna va idear el sistema del cabdell de llana que havia de perme -

tre a Teseu sortir victoris del laberint, podrem plantejar una discussi a la classe per trobar

diferents estratgies que ens permetin tamb escapar dun laberint.
http://xarxa-omnia.org/ccbc/jocs/pasosLaberint.htmlhttp://www.superjocs.com/jocs/laberints/http://www.superjocs.com/jocs/laberints/http://%20http//pelsnens.blogspot.com/2009/10/laberints-de-tardor.htmlhttp://higiniherrero.wordpress.com/2009/09/22/laberint-geganti-3/http://www.passatemps.260mb.com/index.htmlhttp://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://aula-ee.com/webs/laberints/index_ca.htmhttp://aula-ee.com/webs/laberints/index_ca.htmhttp://aula-ee.com/webs/laberints/index_ca.htmhttp://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://www.iearn.cat/index.php?option=com_weblinks&view=category&id=54%3Aeines-i-%20%20%20recursos--eines-online&limitstart=20http://www.passatemps.260mb.com/index.htmlhttp://higiniherrero.wordpress.com/2009/09/22/laberint-geganti-3/http://%20http//pelsnens.blogspot.com/2009/10/laberints-de-tardor.htmlhttp://www.superjocs.com/jocs/laberints/http://xarxa-omnia.org/ccbc/jocs/pasosLaberint.html


19/38

19

Construcci de laberints a lescola

I nalment us proposem la construcci de diferents Laberints a lescola a partir dalguns exemples per

fer-los duna manera senzilla. Abans, per, us fem alguns suggeriments:

s una bona activitat per fer en equip i practicar tcniques de treball cooperatiu. Amb aquesta

tasca, entre daltres, podeu reforar els valors de respecte, collaboraci i responsabilitat. Per

aix cal posar atenci, no tant en els resultats, sin ms aviat en el procs de treball. Un cop

acabada la tasca, caldr que els participants expliquin com shan organitzat, com han resolt les

diferncies i qu han aprs dels altres.

Cal buscar objectes senzills daconseguir en quantitats abundants: llapis, ampolles, cereals (arrs,

llenties, faves), capses, pedres, sorra, llibretes, cadires o qualsevol altra cosa que tingueu a labast.

Heu de pensar lestructura i les dimensions del laberint abans de comenar. Va b experimen -

tar abans una mica per ajudar a decidir les possibilitats del material escollit. Tamb cal valorar

lespai i el temps de qu disposeu.

Podeu fer laberints permanents si enganxeu els objectes sobre una base slida. Els laberints

que shan de desfer sempre es poden fotograar.

Per fer laberints regulars i complexos, val la pena fer un esbs previ, que sempre es podr mo-dicar a lhora de la construcci. Els laberints irregulars o ms senzills es poden anar fent sense

ms guia que el sentit com.

Sha de tenir en compte que shan de fer camins sense sortida i petits enganys perqu el laberint

sigui divertit.

Els laberints de grans dimensions, que es poden recrrer caminant, sn molt vistosos i perme-

ten experimentar sensacions molt ms intenses.

Els laberints petits poden ser ms rics si penseu un motiu que en justiqui la resoluci; per exemple,

una persona que ha de trobar el cam de casa. Tamb s interessant fer el recorregut empenyent

un objecte, com ara una bala o una txa, i no noms buscar la resoluci mentalment o amb el dit.

Proveu de resoldre els laberints amb els ulls tapats. La complexitat i les vivncies sn ben

diferents. Per resoldrels, cal cercar noves estratgies. Potser un l dAriadna hi pot ajudar

Els laberints petits tamb es poden recrrer amb el dit i amb els ulls tapats.


20/38

20

Exemples

1 Laberint amb llapis, bolgrafs, retoladors o altres materials escolars

s molt senzill de fer sobre una taula i no cal cap preparaci.

2 Laberints amb pinces destendre la roba

Les pinces sn molt fcils daconseguir i tenen una estructura regular que sadapta molt b a les

necessitats daquesta tasca.

3 Laberint circular amb faves

Els objectes arrodonits, com les faves o les pedres de riu, sn molt vistosos i molt adequats per a la

construcci de tot tipus de laberints.


21/38

21

4 Laberint amb capses de cartr

Les capses de cartr usades no sn difcils daconseguir i permeten fer laberints de grans dimensions

en poca estona.

5 Laberint amb cadires

Les cadires i les taules permeten crear fcilment laberints grans dintre de la classe, tamb ho podeu

provar amb els materials de laula deducaci fsica o de psicomotricitat.

6 Laberints amb mapes

La ciutat s un laberint per on ens movem cada dia. Amb els ms grans us proposem construir labe -

rints fent servir plnols. Els podeu imprimir de Google Maps, Google Earth o qualsevol altra font. El

mapa s la base i la plantilla per dibuixar-hi els camins del laberint amb un retolador. No cal que apro-

teu tots els carrers, noms els que us siguin tils, tant per lesttica com per leccia del laberint

que esteu inventant.


22/38

22

Si treballeu amb el mapa de la vostra poblaci, podeu provar de resoldre els laberints fent vosaltres

mateixos el recorregut real pels carrers seleccionats.


23/38

23

Els viatges mar enll

Els protagonistes dels nostres mites han viatjat i han donat nom a diverses mars de la costa europea:

el rei Egeu, que es va llanar des dun penya-segat a la mar, ferit de dolor per la suposada mort del

seu ll Teseu (Teseu no va canviar les veles negres per les blanques i el rei es va confondre), ha donat

nom a la mar Egea, que banya la costa de Grcia; i la caiguda dcar a la mar ha donat nom a la mar

dIcria, que es troba al costat de lilla de Samos.

Es proposa fer un primer apropament a la geograa europea daquell temps i del nostre a partir

de la cerca de lindret on sn les dues mars i del motiu pel qual sanomenen daquesta manera.

De la mateixa manera cal motivar lalumnat perqu es qestioni i esbrini lorigen del nom de la

nostra mar Mediterrnia.

La cerca sha de fer mitjanant els atles manuals o digitals, i la visualitzaci es pot realitzar mitjanant el

Google.maps i el Google.earth, en qu la imatge s ms real i, per tant, ms signicatiu laprenentatge.

Una vegada situats els indrets anteriors, es pot proposar un viatge imaginari, en qu Teseu

ha datracar a diferents ports. Es poden suggerir imatges de monuments de lantiguitat, com

lAcrpolis dAtenes, el Colosseu de Roma, lamteatre de Tarragona, les runes de Corint, etc.

Lalumnat els han de buscar al mapa i marcar el trajecte que far Teseu per trobar-les.

Es pot visualitzar el mapa dEuropa amb la costa dfrica i altres pasos que banyen la

mar Mediterrnia i localitzar-los a la pissarra digital interactiva (PDI). En els annexos

trobareu aquest mapa en tamany ms gran.
http://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wlhttp://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wlhttp://earth.google.com/intl/es/http://earth.google.com/intl/es/http://maps.google.es/maps?hl=es&tab=wl


24/38

24

Lexercici es pot dur a terme en petits grups, perqu el treball sigui collaboratiu, i posteriorment fer

una posada en com a la PDI o b en un mapa collectiu de grans dimensions, per afegir-hi tot el que

sha demanat.

Podem accedir al Google.maps, a lStreet view i passejar-nos per alguna ciutat de lantiguitat

que ens interessi per poder veure lestat actual dels monuments i tot el que envolta la ciutat. Si

ho feu en petits grups, els alumnes poden anar explicant a tota la classe la ciutat triada i com-

partir i complementar la proposta entre tots.


25/38

25

La comunicaci verbal i no verbal

Els personatges ms importants que han aparegut a la histria sn: Minos, Egeu, Teseu, Minotaure,

Ariadna, Dions, Ddal i car. Cadascun t un carcter que sens transmet a travs del seu compor -

tament, dels seus sentiments i de les seves intencions.

Us proposem un exercici en dos passos per descriure els trets caracterstics del carcter de cadascun

dels personatges que protagonitzen els mites treballats.

En primer lloc, faciliteu als alumnes el conjunt demoticones que us adjuntem i que podeu com-

pletar a travs dInternet (us en donem els enllaos ms avall) i proposeu que els relacionin amb

cadascun dels personatges.

Desprs farem un treball de comunicaci verbal, i els demanarem que associn els adjectius

que creguin oportuns a cada personatge. Ser interessant insistir en la cerca de sinnims per

aconseguir una denici com s anada millor, amb la qual cosa tamb treballarem el lxic

dels alumnes.

En aquesta proposta alguns alumnes necessitaran tenir uns quants adjectius a labast per poder-

los anar relacionant, i daltres hi podran afegir adjectius per ampliar els proposats pels docents. Cal

recordar-los que en el cas de lAriadna sha de canviar el gnere dels adjectius, si sescau.

Aqu teniu alguns adjectius que es poden fer servir: content, egoista, capricis, brutal, enorme, dol,

terrible, auda, prudent, amargat, feli, divertit, gran, petit, reeixit, manaire, cruel, ferotge, trador,

calmat, brut, enginys, pensatiu, trist, collaborador, emocionat...

Per exemple, aquesta emoticona podem relacionar-la amb el Minotaure, ja que s cruel, dur, terrible,

brutal, ferotge i daltres adjectius que shi poden afegir.

Per aconseguir ms emoticones podeu consultar aquestes pgines i daltres que trobareu a internet:

http://www.emoticones.com /

http://www.emoticonesmania.com/
http://www.emoticones.com/http://www.emoticones.com/http://www.emoticonesmania.com/http://www.emoticonesmania.com/http://www.emoticonesmania.com/http://www.emoticones.com/


26/38

26


27/38

27

Conegudes les relacions que anteriorment hem enumerat, demanem als alumnes de manera indi -

vidual que escriguin un correu electrnic per poder posar en prctica ls daquestes emoticones

incloent-les en un petit text on han dexplicar a un company o companya quin s el personatge que

ms els agrada i/o amb el qual sidentiquen, i afegir-hi els valors que el caracteritzen.

Cal recordar-los que en el correu han de posar per a qui s, lassumpte i desprs el text.

En aquest darrer, han de comenar amb una salutaci (s un text informal) i seguida-

ment escriure el cos del missatge, afegint-hi les emoticones que creguin necessries per

donar-hi tot el sentit i, f inalment, el comiat.

Si es t accs a un compte de correu, es pot enviar a algun company o companya de la classe.

Tamb s bo que es llegeixi en veu alta, per poder expressar a tota laula el que vol dir cada alumne iper anar veient tot el que sent lalumnat envers els personatges que estem tractant.


28/38

28

Mitologia i arts

Arts plstiques

Seguint en tot moment la histria dels nostres personatges, coneixent-ne el procs i les accions rela-

cionades amb sentiments i valors, presentarem unes quantes obres artstiques de diverses poquesi de diferents autors, i proposarem els exercicis segents:

Es demana als alumnes que en petits grups reconeguin i classiquin les obres dart segons el

mite que representen. Les han de classicar en tres apartats, segons els tres mites presentats

i representats.

A continuaci, es pot fer una posada en com, en qu els alumnes plantegin un dileg entre tots

sobre all que representa cada obra i puguin relacionar, comparar i establir vincles entre les

obres que inclouen cadascun dels mites.

I, nalment, proposem que es redactin dilegs per a una obra de cada mite que hagi triat

lalumne. Aquests dilegs poden ser entre els personatges que apareixen a les imatges o entre

aquests i daltres imaginaris que no hi sn presents. Tamb es pot recrrer al monleg, en el

qual un sol personatge parla sobre alguna de les qestions relacionades amb a lobra pictrica

i la seva representaci amb el mite.

Als annexos trobareu aquestes imatges en format DIN A4, que podeu imprimir i plasticar per dur a

terme els exercicis. Tamb us poden servir per projectar-les a la classe.

Pintor de la Dokimasia, 480 a. C. Teseu matantal Minotaure. Copa tica de gures roges. MuseuArqueolgic, Florncia

John Amstrong. Laberint, 1927


29/38

29

Jacob Peter Gowy. La caiguda dcar, 1636-1637.Museo Nacional del Prado, Madrid

Mestre dei Cassoni Campana. Histria de Teseu i el Minotaure, 1510. Muse du Petit Palais, Avignon (Frana)

Charles Paul Landon, Ddal i car, 1799.Museu de Belles Arts i de lEncaix, Alenon (Frana)

Jean-Baptiste Regnault (1754-1829). Ariadna i Teseu.Muse des Beaux Arts, Rouen (Frana)

Georges Frederick Watts. Ariadna a Naxos, 1875.Guidhall Art Gallery, Londres


30/38

30

Teseu lluitant amb el Minotaure. Alt Imperi rom.Mosaic. Museu Arqueolgic Nacional. Napols

Ariadna entrega el l a Teseu per sortir del laberint.Gravat extret de Dizzionario mitologico, segle XIX.Biblioteca Brera, Mil

Jan van Boeckhorst (1604-1668), Ddal i car.Castell Schleiheim (Alemanya)

Henry Matisse. car, 1947. Centre Pompidou, Pars


31/38

31

Evelyn De Morgan. Ariadna a Naxos, 1877. The Morgan Centre, Londres

Jean Matheus. Caiguda dcar, Ariadna abandonada a Naxosi suicidi del rei Egeu. Gravat extret de Les MtamorphosesdOvide de Nicholas Renouard, 1619-1637.TT

Pablo Ruiz Picasso. Minotaure, 1928. Collecci particular


32/38

32

Msica

El mateix terme MSICA t el seu origen en la paraula grega mousike. En la concepci grega del

terme, feia referncia a tot el que es relacionava amb les disciplines artstiques i amb leducaci de

lesperit. La mousike agrupava diferents arts, entre les quals hi havia la msica. Cadascuna de les

arts estava sota la protecci de les muses, deesses i protectores de les arts engendrades per Zeus.Daqu prov la semblana entre la paraula msica y musa.

Al llarg de la histria de la msica, veiem que els msics utilitzen els mites com a font dinspiraci

de les seves composicions. s justament en el Renaixement, moment en qu hi ha un ressorgiment

de la cultura clssica grega i romana, que comencem a trobar referncies mitolgiques en canons,

madrigals i peces a veu sola amb acompanyament. Totes aquestes obres seran lembri del gnere

operstic.

La nostra protagonista, Ariadna, s el personatge principal dobres com el Lamento dAriannadel compositor Claudio Monteverdi, de la qual parlarem ms endavant. Obres com Euridice de

Jacopo Peri, LAmfparnaso dOrazio Vecchi o LOrfeo del mateix Monteverdi sn clars exemples de

com lpera utilitza els mites com a base argumental.

Des del Barroc ns als nostres dies, els compositors de msica clssica han dedicat una atenci

especial als temes mitolgics. Si ens centrem en els personatges que apareixen en aquest especta-

cle, trobem una llarga llista dobres, com ara Teseo iArianna in Creta de Georg Friedrich Haendel,

LHelena rapita da Teseo de Francesco Cavalli, Il pianto dArianna de Pietro Antonio Locatelli,Arianna

a Naxos de Franz Joseph Haydn,Ariane de Jules Massenet,Ariadne auf Naxos de Richard Strauss,

Bacchus et Ariane dAlbert Roussel, Labandon dAriane de Darius Milhaud, Six Metamorphoses

after Ovid op. 49 de Benjamin Britten, Arianna dAlexander Goehr, The MinotaurdElliott Carter i

Theseus Game de Harrison Birtwistle.

No tan sols shan interessat per la temtica mitolgica els compositors de msica clssica, sin que

msics daltres tipus, com el jazz o el rock, tamb shan sentit inspirats per aquestes temtiques. Un

exemple el podem trobar en el grup australi Dead can Dance, que en el disc Into the Labyrinth ens

proposa canons com Ariadne. El mite dcar s abordat per grups de rock simfnic, com ara Kansas,

o per grups de jazz, com Paul Winter Consort. Cal fer especial esment dels grups de heavy metal,

que sempre han mostrat una gran fascinaci per les llegendes i els mites. Per illustrar-ho podem es -coltar el tema Flight of Icarus (El vol dcar) dIron Maiden o el tractament que daquest mateix tema

mitolgic fa el guitarrista suecYngwie Malmsteen a Icarus Dream Suite op. 4. En aquesta pea es

barreja la msica clssica i la heavy. Ja veureu que s interpretada per la guitarra elctrica i peruna

orquestra simfnica!

Per acabar aquest recull de msiques inspirades en la mitologia, res millor que lhumor del grup

argent Les Luthiers i la seva pea sobre Teseu i Ariadna El beso de Ariadna.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Museshttp://ca.wikipedia.org/wiki/Museshttp://www.youtube.com/watch?v=FWUqMIiAVyMhttp://www.youtube.com/watch?v=FWUqMIiAVyMhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Claudio_Monteverdihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Claudio_Monteverdihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Eur%C3%ADdice_%28Peri%29http://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Perihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Perihttp://es.wikipedia.org/wiki/Orazio_Vecchihttp://es.wikipedia.org/wiki/Orazio_Vecchihttp://www.youtube.com/watch?v=jb2TURdBeEQhttp://blog.educastur.es/iespraviamusica/2010/01/12/teseo-haendel/http://es.wikipedia.org/wiki/Arianna_in_Cretahttp://es.wikipedia.org/wiki/Georg_Friedrich_H%C3%A4ndelhttp://es.wikipedia.org/wiki/Georg_Friedrich_H%C3%A4ndelhttp://es.wikipedia.org/wiki/Francesco_Cavallihttp://es.wikipedia.org/wiki/Francesco_Cavallihttp://es.wikipedia.org/wiki/Pietro_Locatellihttp://es.wikipedia.org/wiki/Pietro_Locatellihttp://www.youtube.com/watch?v=CcpzfxA0tmAhttp://www.youtube.com/watch?v=CcpzfxA0tmAhttp://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Haydnhttp://www.youtube.com/watch?v=4ZIIUCaXuichttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenethttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenethttp://es.wikipedia.org/wiki/Ariadna_en_Naxoshttp://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Strausshttp://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Strausshttp://www.youtube.com/watch?v=hyCh0j-kFqAhttp://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Rousselhttp://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Rousselhttp://www.youtube.com/watch?v=anqCfj_7BbUhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Darius_Milhaudhttp://www.youtube.com/watch?v=LN8hD3Cfce0http://www.youtube.com/watch?v=LN8hD3Cfce0http://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Brittenhttp://www.fcqv.org/Goehr/Arianna/Arianna.htmlhttp://es.wikipedia.org/wiki/Alexander_Goehrhttp://www.youtube.com/watch?v=M5rVrtdgmjI&feature=relatedhttp://es.wikipedia.org/wiki/Elliott_Carterhttp://es.wikipedia.org/wiki/Harrison_Birtwistlehttp://es.wikipedia.org/wiki/Harrison_Birtwistlehttp://www.deadcandance.com/http://www.deadcandance.com/http://warrenelcriticon.blogsome.com/2008/02/18/dead-can-dance-into-the-labyrinth/http://www.youtube.com/watch?v=8l0sohh-3Aghttp://www.youtube.com/watch?v=8l0sohh-3Aghttp://www.youtube.com/watch?v=rBRj7AF8YjQhttp://www.youtube.com/watch?v=rBRj7AF8YjQhttp://www.youtube.com/watch?v=xbGGIBTnCXAhttp://www.youtube.com/watch?v=xbGGIBTnCXAhttp://www.youtube.com/watch?v=J3I88wsFKao&ob=av3nhttp://www.ironmaiden.com/http://www.yngwiemalmsteen.com/http://www.youtube.com/watch?v=cxwvy0WzYXAhttp://www.youtube.com/watch?v=rahHQ4f3tOMhttp://www.youtube.com/watch?v=rahHQ4f3tOMhttp://www.youtube.com/watch?v=cxwvy0WzYXAhttp://www.yngwiemalmsteen.com/http://www.ironmaiden.com/http://www.youtube.com/watch?v=J3I88wsFKao&ob=av3nhttp://www.youtube.com/watch?v=xbGGIBTnCXAhttp://www.youtube.com/watch?v=rBRj7AF8YjQhttp://www.youtube.com/watch?v=8l0sohh-3Aghttp://warrenelcriticon.blogsome.com/2008/02/18/dead-can-dance-into-the-labyrinth/http://www.deadcandance.com/http://es.wikipedia.org/wiki/Harrison_Birtwistlehttp://es.wikipedia.org/wiki/Elliott_Carterhttp://www.youtube.com/watch?v=M5rVrtdgmjI&feature=relatedhttp://es.wikipedia.org/wiki/Alexander_Goehrhttp://www.fcqv.org/Goehr/Arianna/Arianna.htmlhttp://es.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Brittenhttp://www.youtube.com/watch?v=LN8hD3Cfce0http://www.youtube.com/watch?v=LN8hD3Cfce0http://ca.wikipedia.org/wiki/Darius_Milhaudhttp://www.youtube.com/watch?v=anqCfj_7BbUhttp://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Rousselhttp://www.youtube.com/watch?v=hyCh0j-kFqAhttp://es.wikipedia.org/wiki/Richard_Strausshttp://es.wikipedia.org/wiki/Ariadna_en_Naxoshttp://es.wikipedia.org/wiki/Jules_Massenethttp://www.youtube.com/watch?v=4ZIIUCaXuichttp://es.wikipedia.org/wiki/Joseph_Haydnhttp://www.youtube.com/watch?v=CcpzfxA0tmAhttp://www.youtube.com/watch?v=CcpzfxA0tmAhttp://es.wikipedia.org/wiki/Pietro_Locatellihttp://es.wikipedia.org/wiki/Francesco_Cavallihttp://es.wikipedia.org/wiki/Georg_Friedrich_H%C3%A4ndelhttp://es.wikipedia.org/wiki/Arianna_in_Cretahttp://blog.educastur.es/iespraviamusica/2010/01/12/teseo-haendel/http://www.youtube.com/watch?v=jb2TURdBeEQhttp://es.wikipedia.org/wiki/Orazio_Vecchihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Jacopo_Perihttp://ca.wikipedia.org/wiki/Eur%C3%ADdice_%28Peri%29http://ca.wikipedia.org/wiki/Claudio_Monteverdihttp://www.youtube.com/watch?v=FWUqMIiAVyMhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Muses


33/38

33

Ai, quina emoci

Claudio Monteverdi va compondre una pera sobre la histria dAriadna, de la qual tan sols ens ha

arribat el conegut Lamento dArianna. En aquest lament sens relata la pena i la desolaci que sent la

protagonista quan s abandonada per Teseu a lilla de Naxos. Al llarg de lobra Ariadna expressa tot

un ventall de sentiments: des del desig de la prpia mort ns al desig de la mort de Teseu, passantper lenyor de la famlia o el propi penediment.

Per com aconsegueix Monteverdi (i per extensi els altres compositors) traslladar una histria mito-

lgica a una composici musical?

Monteverdi aconsegueix un equilibri perfecte entre el text i la msica. De fet, quan es va estrenar

aquesta pera a Mntua, el paper dAriadna va ser interpretat per una actriu. Aquest fet corrobora la

importncia que Monteverdi donava a lexpressi del text. Ell sabia, com tants altres compositors, que

la msica t la capacitat de persuadir i commoure loient. Ritmes insistents o ls de la dissonnciasn recursos expressius que Monteverdi fa servir per illustrar musicalment el text. La msica es con-

verteix en un instrument per transmetre emocions.

Escolteu aquestes peces musicals Claudio Monteverdi i descobriu quines emocions transme-

ten cadascuna:

Pur ti miro de LIncoronazione di Poppea

Toccata de LOrfeoAh Dolente Partita de Quart Llibre de Madrigals

Ara ha arribat el moment de convertir-nos en compositors.

Compondrem el nostre propi lament.

Un lament s una pea musical de carcter trist que acostuma a estar basada en una sriede quatre notes descendents. Nosaltres farem servir aquestes quatre notes:

Sobre aquestes notes crearem el nostre lament. Aqu us fem uns quants suggeriments:
http://www.youtube.com/watch?v=uDyB_x0Tmuwhttp://www.youtube.com/watch?v=uDyB_x0Tmuwhttp://www.youtube.com/watch?v=mjpFi9bn1dohttp://www.youtube.com/watch?v=3TXgEZg062Q&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=3TXgEZg062Q&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=3TXgEZg062Q&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=mjpFi9bn1dohttp://www.youtube.com/watch?v=uDyB_x0Tmuw


34/38

34

Aquestes quatre notes, que saniran repetint contnuament, sn el baix sobre el qual treba-

llarem. Dels instruments de qu disposem hem descollir els que tenen el so ms greu. Els

msics anomenen ostinato una idea musical que es va repetint. Aix doncs, nosaltres tenim un

basso ostinato al nostre servei.

Podem improvisar sobre el baix obstinat utilitzant lescala: la si do re mi fa sol la.

Per fer les melodies, no cal tocar gaires notes: s millor utilitzar poques notes i en el

moment adient.

Podem convenir quantes vegades repetirem el baix i quantes vegades durar cada melodia.

Tamb podem posar-hi text. Penseu en fets tristos (un amic estimat que sen va, les vacancesque sacaben). A cada baix obstinat, hi podem posar una frase. El millor per aconseguir-ho

s en primer lloc noms declamar-la i, a poc a poc, anar xant el ritme de manera natural. De

mica en mica, hem danar convertint la parla en una entonaci exagerada ns que arribi a ser

una melodia denida.

I, nalment, podem combinar fragments vocals i instrumentals

Fantstic! Ja tenim el nostre lament!

Ara que ja sou compositors, compareu el resultat amb el Lamento della Ninfa de Claudio

Monteverdi o el Didos Lamentde Henry Purcell.

Trobeu que tenen alguna cosa en com?
http://www.youtube.com/watch?v=zgOS2wNY6E0&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=SeqR5dhUauM&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=SeqR5dhUauM&feature=relatedhttp://www.youtube.com/watch?v=zgOS2wNY6E0&feature=related


35/38

35

Literatura

Us recomanem la lectura daquest llibre per ampliar la recreaci daquest mite clssic mit -

janant la literatura adreada als alumnes de primria: Ariadna, de Nria Alb, Edicions del

Roure de Can Roca, 2009 (Barba Negra, 1)

Sntesi: LAriadna s una nena de nou anys de Vic que estiueja al Maresme. Un bon dia, el seu oncle

la convida a visitar el Laberint dHorta, tot explicant-li la histria de la lla del rei Minos de Creta, la

princesa Ariadna. A partir daqu comena laventura.


36/38

36

Lespectacle

El fl del miteMites i tradici oral

Selecci de mites i adaptaci textos clssics: Antonio Alvar EZQUERRA

Dramatrgia, Gui i direcci i adaptaci de textos: Jordi Prat i Coll

Disseny descenografa i vestuari: Ricard Prat i Coll

Msica: Mario Mas (guitarra)

Intrprets: Fiona Rycroft, Mireia Piferrer i Marc Pociello


37/38

37

Per saber-ne ms

Bibliografia

GAGO, Luis (ed.) (2005): Msica y mito. Vol. I/II. Madrid: OCNE.

GARCA GUAL, Carlos (2003): Diccionario de mitos: Madrid: Siglo XXI.

GRAVES, Robert. Los mitos griegos I. Alianza editorial, Madrid, 1985

GRAVES, Robert. Los mitos griegos II. Alianza editorial, Madrid, 1985

GRAVES, Robert. Dioses y hroes de la antigua grecia.

GRIMAL, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Edicions de 1984. 2008

REVILLA, Federico (1995): Diccionario de iconografa y simbologa. Madrid: Ctedra.

Discografia i DVD

Claudio Monteverdi, Lamento dArianna a 5 (1614)

Concerto Italiano - Rinaldo Alessandrini (1996): Monteverdi: Il Sesto Libro dei Madrigali (1614) Opus

111 OPS 30-423.

La Venexiana Claudio Cavina (2004): Monteverdi: Sesto Libro dei Madrigali, 1614, Glossa 920926

Claudio Monteverdi, Lamento dArianna a voce sola (1623)

Anne Soe von Otter (1999): Lamenti - Monteverdi / Vivaldi / Purcell, Archiv Produktion, 457 617-2.

Pietro Antonio Locatelli, Il pianto dArianna (1741)

Ton Koopman, Amsterdam Baroque Orchestra (2005): Introduzione teatrale / Il pianto dArianna /

Concerto in G major, Challenge Classics, CC72134.

F. J. Haydn,Arianna a Naxos (1789)

Cecilia Bartoli i Andrs Schiff (1993): The Impatient Lover. Decca.

Richard Strauss,Ariadne auf Naxos (1912)

Giuseppe Sinopoli, Deborah Voigt, Natalie Dessay, Anne Soe von Otter, Ben Heppner, Albert Dohmen,

Staatskapelle Dresden (2001): Ariadne auf Naxos. Deutsche Grammophon.

James Levine, Jessye Norman, Metropolitan Opera Orchestra (1988):Ariadne auf Naxos. UniversalMusic & Video Distribution (DVD).


38/38

Webgrafia

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htm

(mitologia a lart)

http://www.maicar.com/GML/index.html

(pgina de mitologia grega en angls)

http://www.maicar.com/GML/000Spanish/Ariadna.html

(web sobre la his tria dAriadna)

http://www.xtec.cat/~mespuna/zeus/html/recursos/mitologia.ht m

(pgina denllaos sobre mitologia)

http://classicsalaromana.blogspot.co m

(referents clssics)

http://www.chironweb.org/ca

(web de recursos de clssiques)

http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htm

(mitologia a lart)

http://clic.xtec.cat/projects/grecia/jclic/grecia.jclic.zi p

(exercici d ampliaci)

http://classicsalaromana.blogspot.com/2010/08/escoltem-el-conte-contes.html

(contacontes sobre Teseu i el Minotaure)

http://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;

O4WNr6hdteY.html

(vdeos de mitologia)

http://www.alonsoquijano.org/esferas/marco1/paginas%20word/newpon.ht m

http://gawed.wordpress.com/2010/04/14/furia-de-titanes-ojala-regrese-la-mitologia-al-cine /

http://www.slideshare.net/rrodjime/mitologa-y-cine-modern o

http://iesgarciamorato.org/Dep_Griego/cine.htm#col

http://riie.com.ar/?a=45905

(cinema i mitologia)

h // l idd /di / / i l i / h l
http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htmhttp://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htmhttp://www.maicar.com/GML/index.htmlhttp://www.maicar.com/GML/000Spanish/Ariadna.htmlhttp://www.xtec.cat/~mespuna/zeus/html/recursos/mitologia.htmhttp://www.xtec.cat/~mespuna/zeus/html/recursos/mitologia.htmhttp://classicsalaromana.blogspot.com/http://classicsalaromana.blogspot.com/http://www.chironweb.org/cahttp://www.chironweb.org/cahttp://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htmhttp://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htmhttp://clic.xtec.cat/projects/grecia/jclic/grecia.jclic.ziphttp://clic.xtec.cat/projects/grecia/jclic/grecia.jclic.ziphttp://classicsalaromana.blogspot.com/2010/08/escoltem-el-conte-contes.htmlhttp://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;%20%20O4WNr6hdteY.htmlhttp://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;%20%20O4WNr6hdteY.htmlhttp://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;%20%20O4WNr6hdteY.htmlhttp://www.alonsoquijano.org/esferas/marco1/paginas%20word/newpon.htmhttp://www.alonsoquijano.org/esferas/marco1/paginas%20word/newpon.htmhttp://gawed.wordpress.com/2010/04/14/furia-de-titanes-ojala-regrese-la-mitologia-al-cine/http://gawed.wordpress.com/2010/04/14/furia-de-titanes-ojala-regrese-la-mitologia-al-cine/http://www.slideshare.net/rrodjime/mitologa-y-cine-modernohttp://www.slideshare.net/rrodjime/mitologa-y-cine-modernohttp://iesgarciamorato.org/Dep_Griego/cine.htm#colhttp://riie.com.ar/?a=45905http://riie.com.ar/?a=45905http://iesgarciamorato.org/Dep_Griego/cine.htm#colhttp://www.slideshare.net/rrodjime/mitologa-y-cine-modernohttp://gawed.wordpress.com/2010/04/14/furia-de-titanes-ojala-regrese-la-mitologia-al-cine/http://www.alonsoquijano.org/esferas/marco1/paginas%20word/newpon.htmhttp://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;%20%20O4WNr6hdteY.htmlhttp://www.musicasenlinea.com/videos/mitos-griegos-loquendo-teseo-y-el-minotauro;%20%20O4WNr6hdteY.htmlhttp://classicsalaromana.blogspot.com/2010/08/escoltem-el-conte-contes.htmlhttp://clic.xtec.cat/projects/grecia/jclic/grecia.jclic.ziphttp://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htmhttp://www.chironweb.org/cahttp://classicsalaromana.blogspot.com/http://www.xtec.cat/~mespuna/zeus/html/recursos/mitologia.htmhttp://www.maicar.com/GML/000Spanish/Ariadna.htmlhttp://www.maicar.com/GML/index.htmlhttp://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2000/mitologia/Mitologia/index.htm

Documents

Fil Del Mite