HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA

HISTÒRIA DE LA FILOSOFIA2n de Batxillerat2n de Batxillerat

Filosofia cosmològicaFilosofia cosmològicaEls presocràticsEls presocràtics

1. Pas del mite al logos Es produeix al segle VI aC quan a Milet neix una classe

social rica amb temps per reflexionar

Mite Logos

Antropomòrfic

Imaginació

Causes sobrenaturals

Màgia i ritual

Abstracte

Raó

Causes naturals

Ciència, filosofia i tècnica

2. Naturalesa en el pensament grec

Es vol explicar la natura des de la natura (causes immanents)

Tots els éssers són diferents però tenen una cosa en comú que és l’origen de tot (concepte de matèria)

3. Els milesis Tales: αρχή = aigua

Anaximandre: αρχή = àpeiron (indefinit)

Anaxímenes: αρχή = aire (pneuma)

Tales→ Hilozoisme: tot està ple de vida

4. Pitagòrics Caire mistèric i sectari

Influència orfista (metempsicosi, transmigració d’ànimes)

αρχή = nombre (causa formal de la φύσis )

La 4a dimensió és l’existència

El sol és una intel·ligència central

10 és un nombre màgic (tots els nombres surten d’1,2,3 o 4 i

sumats fan 10, teraktýs)

= ?$~¬§¤ĞЩ∂!!!

2

5. Heràclit d’Efes Personatge melancòlic Va escriure “perifiseu” Teoria del coneixement (epistemologia)

“Panta rei”(tot flueix) “La guerra és el pare de totes les coses” “Ningú no es banya dues vegades en el mateix riu”

Sentits Moviment Multiplicitat

Raó Veritat Unitat d’allò múltiple= =

Teoria d’Heràclit

6. Parmènides d’Elea Influència pitagòrica Els sentits només ens enganyen La realitat resideix en la raó El moviment és una il·lusió dels sentits

“L’ésser és, el no ésser no és” L’ésser és un tot, tot el que existeix, i per tant si l’ésser canvia ja no és i això és

impossible

Sentits Moviment/canvi Multiplicitat Aparença Opinió

Raó Immutabilitat Unitat Realitat Veritat= = = =

Poema de Parmènides

ProemisProemis: Introducció al·legòrica sobre el pas de la nit (ignorància) a la llum (coneixement)

Poema Via o camí de la veritat:Via o camí de la veritat: camí del filòsof que condueix al coneixement

Si el no ésser no és => L’ésser és

Via o camí de la opinió:Via o camí de la opinió: És el món experimentat pels sentits, amb canvi, esdevenir I multiplicitat. La persona que es guia

pels sentits està en el nivell de la ignorància (és el cas dels presocràtics). Parmènides és el pare de l’ontologia (estudi de l’ésser en si mateix). La via de la opinió és el camí d ela ignorància on transiten els humans que entren en contínua contradicció aparença-realitat

Indivisible

Immutable

Etern

7. Filòsofs pluralistes Combinen Heràclit i Parmènides (sV i VI aC)

Inf. Parmènides: Alguna cosa roman inalterable

Inf. Heràclit: La phýsis està en moviment

Arkhé múltiple (4 elements)

Phýsis = combinació dels arkhés

7.1.Empèdocles d’Agrigent Arkhé de 4 elements que es combinen sense perdre la unitat

7.2. Anaxàgores de Clazòmenes

Tot està format per infinits elements Arkhé= spérmatas o homeomeries Nous és la causa motriu creadora de l’univers

“Tot està en tot”

Spèrmata → alguna cosa ho ha de canviar→Nous→Transmet moviment→plantejament mecanicista

7.3. Atomisme Leucip va ser l’iniciador i Demòcrit el deixeble

ÉSSER BUIT MOVIMENT

Dividit en partícules materials i indivisibles (àtoms)

Consubstancial als àtoms

ÀTOMS (qualitativament igual, quantitativament diferents)Les diferències macroscòpiques tenen el seu origen en diferències microscòpiques

Qualitats primàries (objectives): pròpies de l’objecte en sí

Qualitats secundàries (subjectives): experimentades per la percepció (depenen de l’acte de percepció del subjecte que les capta)

Filosofia antropològicaFilosofia antropològicaSòcrates i els sofistesSòcrates i els sofistes

1. Introducció Al s. V. arriba la democràcia a Atenes (Pèricles) Paral·lelisme αρχή (arkhé) → νόμος (nomos)o isomorfisme φύσις (phýsis) → πόλις (polis)

Sòcrates Savi Veritat Realitat Àmbit filosòfic

Sofistes Mestres Opinió Aparença Àmbit científic i filosòfic= = = =

2. Els sofistes Pensàven que la virtut es podia ensenyar

Teoria relativista

Ètica basada en opinions

Els ciutadans es reuneixen a l’ecclesia

Ensenyen com ascenir socialment

Sòcrates s’hi oposava (la veritat no pot ser subjecte d’elitisme)

Característiques de la sofística

RelativismeRelativisme: hi ha tantes veritats com punts de vista

SubjectivismeSubjectivisme: Comprensió del món des d’un punt de vista

Indiferència moral i religiosaIndiferència moral i religiosa:: Es pot canviar de moral segons l’interès

EscepticismeEscepticisme:: Qüestionament de la realitat

MaterialismeMaterialisme:: Basat en coses perceptibles

3. Sòcrates

Mort de sòcrates

3.1. Biografia Origen humil Jove amb inquietuds Es va allistar a l’exèrcit i va lluitar al

Peloponès La lluita Atenes-Esparta li fa pensar que

hi ha una inferioritat mental, donant la culpa als sofistes

Ànitos i altres sofistes el van acusar d’Asebeia, impietat (crítica als déus)

Va ser executat amb sicuta tot i haver tingut la possibilitat d’escapar

3.2. El mètode socràtic a) Conceptes universals: formulacions generals aceptades per tothom

com a veritats racionals. Sòcrates parteix de la base que la unitat està en la ment humana

b) Raonaments inductius: La manera d’arribar als conceptes universals és a partir d’experiències concretes, reflexionant sobre allò que és particular i elevant la reflexió cap a nocions més elevades (inducció). La base del mètode socràtic és el diàleg entre dos interlocutors al voltant d’un tema principalment moral

c) Mètode dialèctic

Desenvolupament del mètode dialèctic

S’argumenta que no se sap res del que es va a investigar i que s’espera aprendre a partir de la conversa.

Sòcrates fa preguntes sobre l’argument defensat i mica en mica va desintegrant la opinió defensada i augmentant la inseguretat de l’interlocutor.

El resultat final d’aquesta és l’estat d’aporia (απορíα), que és un estat d’indefinició. Arribar a l’aporia és admetre que hom és ignorant, és el primer pas a la veritat i la saviesa.

a) Ironia

Desenvolupament del mètode dialèctic

Procés ascendent del mètode dialèctic

Condueix a l’interlocutor mitjançant preguntes al coneixement, definció universal o veritat

b) Maièutica (μαιευτικη)

Sòcrates va fer deduir a un esclau el teorema de Pitàgores

“Només sé que no sé res” (aporia)

Mètode socràtic

3.3. Ètica socràtica Intel·lectualisme ètic: Si coneixes la veritat (definició

universal) actuaràs conforme a ella, és a dir, serà bona una acció si qui la fa coneix què és la bondat

Eudemonisme moral: És la finalitat que persegueix qualsevol acció humana. L’ésser humà en les seves accions persegueix assolir la felicitat. Aquesta felicitat, per Sòcrates, s’aconsegueix a través de la virtut (equilibri cos-ànima, harmonia que ens fa feliços)

Dates Tales (640-546 aC) Anaximandre (610-547 aC) Anaxímenes (588-524 aC) Heràclit (540-480 aC) Parmènides (s. IV/V aC) Empèdocles (483-430 aC) Anaxàgores (499-428 aC) Leucip (s V aC) Demòcrit (460-370 aC) Sòcrates (470-399 aC)

PlatóPlatóUn filòsof clauUn filòsof clau

SELESELE

1. Biografia i obresInfluències principals:

Heràclit (a través de Cràtil)

Parmènides

Pitagorisme (per via d’Arquites de Tarento)

Sòcrates

Molt influit per Sòcrates, sobretot per la seva injusta mort

Fa diversos viatges a Siracusa on intenta provar el seu model d’estat

Tracta tota classe de temes

Les seves obres són de forma dialogada

Períodes

De joventut o socràticApologia de Sòcrates, Ió, Critó, Protàgores, Laques, Lisis, Eutifró. Qüestions morals

De trancisió o antisocràticGòrgies, Menó, Eutidem, Hippies Menor, Cràtil, Hippies Major. Problemes metafísics

MadurBanquet, Fedó, República, Fedre

Últim períodeParmènides, Teetet, Sofista, Polític, Timeu, Críties, Fileb, Lleis. Autocrítica

2. La teoria de les idees

Del conceptualisme socràtic al realisme ontològic de les idees Conceptualisme socràtic: Concepte

intersubjectiu que està a la ment

Plató: La veritat és objectiva i té una entitat pròpia

Ment

Idea intersubjectiva

Idea amb entitat pròpia

Idea

universal

Característiques de la teoria de les idees

BÉ, UNITAT

DISCREPÀNCIA

Sensible: Realitat en constant esdevenir, en canvi, mutabilitat, és el món de l’opinió de les coses. Té una gran influència heraclitiana

Intel·ligible: Realitat de les idees a la qual arribem des de la raó, on es troben les coses autèntiques, que no canvien, immutables i eternes. És el món de la ciència i la veritat

MÓN

Representació

IDEES DELS VALORS

IDEES MATEMÀTIQUES

IDEES DE LES COSES

COSES SENSIBLES

BÉ

MÓN INTEL·LIGIBLE

(cosmos noetós)

MÓN SENSIBLE

(cosmos oretós)

Concepte de bolet

El món sensible Heraclitià (canvi, moviment, esdevenir…)

Només en podem fer doxa (opinió)

Explicat a Timeu

Mite de la creació del món

Mite de la creació de l’univers

DEMIÜRGDEMIÜRG

Es troba per sota de les idees i és la causa eficient

que ordena l’univers

IDEES EXEMPLARSIDEES EXEMPLARS

Són la realitat, la única realitat que sempre ha existit, els models de tot

JORAJORA

És la causa material de tot, ilimitada, la matèria primera que pren forma quan es delimita seguint

el model de les idees exemplars

El món intel·ligible

BÉBÉ

VALORS MORALSVALORS MORALSI ESTÈTICSI ESTÈTICS

RELACIONS RELACIONS MATEMÀTIQUESMATEMÀTIQUES

IDEES DE LES COSES SENSIBLESIDEES DE LES COSES SENSIBLES

Relació de les idees i les coses

Participació (méthexis): Les coses participen en diferents graus de les idees

Imitació (mimesis): Les coses imiten les idees en quant a que són copies imperfectes d‘elles

Relació de les idees i les coses

“Plató distingeix els termes [mimesis i méthexis], utilitzant mimesis per l’art i la poesia que, per ell, imiten les coses.

La méthexis, per contra, indica que les coses per elles mateixes participen de les idees, com l’artesà que fabrica

objectes que participaran més o menys e la idea”Patrick Chatelion Counet

3. Teoria platònica del coneixement

ARKHAÍ Arquetips, idees intel·ligibles superiors

MATHEMATIKÀ Objectes de les matemàtiques, idees intel·ligibles inferiors

DSOA Objectes sensibles

EIKONÉS Ombres, reflexos

NOESI Coneixement

intuïtiu

DIANOIA Coneixement

discursiu

PISTIS Coneixement

sensible

EIKASIAConjectura

Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)Símil de la línia (correspondència ontològica-gnoseològica)

GRAUS D’ÉSSER GRAUS DE CONEIXEMENT

Epis

tem

e (c

iènc

ia)

Dox

a (o

pini

ó)

Món intel·ligible

Món sensible

PAIDEIA

PAIDEIA

La dialèctica En Sòcrates és el mètode per arribar al

coneixement

En Plató té un doble sentit - Mètode per arribar al coneixement - Ciència de les idees absolutes

Ascendent (sinagogué): Procés racional que condueix a la ment humana des dels conceptes relatius a les idees absolutes mitjançant la conciliació d’arguments oposats (trivé, fricció de cervells)

Descendent (diàiresi): Visió sinòptica de la realitat de les coses a la llum de les idees absolutes en l’estat de la noesi

Dialèctica

Matemàtiques: Ciència de la mesura relativa (es fa en l’estat de dianoia)

Dialèctica : Ciència de la mesura absoluta (es fa en l’estat de noesi)

Ciències

Altres vies per al coneixement L’amor platònic: Per Plató, l’amor és amor a la bellesa, i es va

ascendint fins a contemplar la idea de bellesa.

Reminiscència (anàmnesi): L’ànima humana ha viscut al món intel·ligible abans de néixer, ha vist les idees i per tant només les ha de recordar mitjançant la paideia

Bellesa física (cos)

Bellesa interior (ànima)

BELLESA (idea)

El mite de la caverna Els esclaus estan encadenats al mur Un d’ells s’allibera i avança cap el foc i s’adona

que el que veia eren ombres Continua avançant i passa de la doxa a

l’episteme. Comença a pensar en matemàtiques Surt a fora i la llum l’encega S’acostuma a la llum i contempla la veritat Quan torna a la caverna per aliberar els altres,

aquests l’acaben matant (com a Sòcrates)

4. Doctrina de l’ànima Tractada a l’obra “Fedó”

Explica simbòlicament la naturalesa de l’ànima amb el mite del carro alat

El mite del carro alat

El cavall blanc es pot dominar i representa les passions nobles

El cavall negre és desobedient i representa les males passions

L’àuriga és l’ànima, que ha d’aconseguir guiar els dos cavalls

Les ànimes es troben al món intel·ligible i quan els cavalls es descontrolen i l’ànima no és prou pura, cauen al món sensible. La unió de cos i ànima és accidental i temporal

Ànima concupiscible: Seu de les passions innobles (instints primaris),

representada pel cavall negre. Es troba en el baix ventre i la seva tendència és la

desmesura. La virtut que la pot contenir és la temperança.

Ànima irascible: Seu de les passions nobles (força, impulsivitat, impetuositat), representada pel cavall blanc. Es troba en el tòrax (el seu òrgan és el cor) i la seva tendència és la ira. La virtut que la pot

contenir és el coratge.

Ànima racional: Seu del pensament reflexiu i crític propi de la filosofia, representada per l’àuriga (part més

material de l’ànima). Es troba al cap i la seva virtut és la prudència i la justícia. És

considerada immortal.

Tipus d’ànimaConcupiscible Irascible Racional

Instints primaris Passions nobles Pens. reflexiu

Cavall negre Cavall blanc Àuriga

Baix ventre Tòrax Cap

Desmesura Ira Prudència i justícia

Temperança Coratge

Paral·lelisme entre teoria del coneixement i de l’ànima La justícia és la virtut de l’ànima i

consisteix en aconseguir l’equilibri entre les tres ànimes gràcies a la prudència i orientació de l’ànima racional. Aquest equilibri és l’harmonia de l’ànima.

EIKASIA PISTIS DIANOIA NOESI

CONCUPISCIBLE IRASCIBLE RACIONAL

Proves de la immortalitat de l’ànima Reminiscència: L’ànima ha contemplat les idees

absolutes, per tant, ha existit abans de néixer

Participació en la idea de vida o automoviment: l’ànima és el principi vital del cos i per tant participa en la idea de vida. Si es morís, també participaria en la idea de mort, fet que és impossible

Simplicitat: L’ànima és una substància simple. La mort significa descomposició i per tant l’ànima no pot morir perquè és una, simple i no es pot descomposar

Pels contraris

5. Teoria política

REISFILÒSOFS

GUARDIANSo GUERRERS

COMERCIANTS o ARTESANS

Plató estableix una relació entre nivell de coneixement i classe social, dient que cada ànima és governada per parts diferents en funció de l’ofici (classes socials naturals)És un sistema meritocràtic, cadascú fa la feina per la que està preparat

Classes socials naturals Artesans o comerciants: És la classe

social dels treballadors que produeixen els béns. Poden formar una família, però no poden accedir als nivells més alts de la societat. La funció de l’ànima que predomina en els treballadors és l’ànima concupiscible. Com que parteix de la possibilitat de la metempsicosi, no és injust, perquè si s’esforcen en una altra vida poden arribar a ser reis. Plató concep la societat com una màquina

Guardians o guerrers: Són els defensors de l’Estat, que han de lluitar per salvaguardar l’ordre social. No poden tenir família perquè tot l’esforç l’han de posar en l’estat. La funció de l’ànima que domina és l’ànima irascible. Poden accedir al coneixement més elevat i a través d’unes proves o examens poden arribar a ser reis filòsofs. Han de tenir fills que són portats a comunes.

Reis filòsofs: Un o més guardians que superen les provés d’accés i demostren el seu nivell ètic i de coneixement poden ser els governants de l’Estat. La part de l’ànima que predomina és l’ànima racional amb la prudència i la justícia com a virtuts. No poden tenir família.

Artesans Guardians Reis filòsofs

Treballadors Defensors Governants

Família Fills No família

Ànima concupiscible

Ànima irascible

Ànimaracional

Les formes de govern MONARQUIA O ARISTOCRÀCIA

TIMOCRÀCIA

OLIGARQUIA

DEMOCRÀCIA

TIRANIA

FORM

ES DECAD

ENTS D

E GO

VERN

“A menys que els filòsofs regnin els estats […] no hi haurà, estimat Glaucó, la fi dels mals per als estats ni tampoc, crec, per al

gènere humà”Plató. República

Plató pensa: Mai no hi haurà una constant d’equilibri, doncs ens trobem en el món sensible i tot està en continu esdevenir. Així, no es podrà mantenir sempre la monarquia (considerada per ell la millor forma de govern) i s’esdevindran algunes formes de govern decadents. Tot es desequilibra quan els que han d’aplicar la fórmula nupcial, que estableix quants fills que han de tenir els guerrers, s’equivoquen

Monarquia o aristocràcia:És la forma excel·lent de govern que ha de tenir l’Estat platònic

Timocràcia: Es tracta de la primera forma de govern decadent. Quan la fórmula nupcial no està ben aplicada hi ha un empobriment de l’Estat que provoca una pèrdua en la qualitat de l’ànima del governant, que passa de la racional a la irascible. La timocràcia és el govern de l’honor. El timòcrata vol el bé per l’Estat però amb uns mitjans que ja no són els propis de la prudència de l’ànima racional.

Oligarquia: La timocràcia degenera en oligarquia quan comença a predominar l’ànima concupiscible. L’oligarca es guia pels desigs més baixos i les tendències més egoistes.

Democràcia: Quan el poble no pot resistir la pressió dels oligarques, es rebel·la i els elimina. Davant del buit de poder decideix que la millor forma de govern és el govern del poble. Per Plató és una de les pitjors formes de govern perquè representa un caos on tothom pot dir la seva i és mot més fàcil la injustícia (Sòcrates va morir durant un període democràtic)

Tirania: Davant del desordre total que representa la democràcia, el poble decideix que sigui un membre del poble qui assumeixi el govern. En aquest cas, governarà el que té més força persuasiva i el caràcter més autoritari. Aquest serà el tirà, que governarà des del nivell més baix de l’ànima. Al final, el poble el destituïrà i es reinstaurarà la monarquia o l’aristocràcia.

6. Teoria ètica L’ètica platònica té un plantejament

socràtic i parla de:

Intel·lectualisme ètic: Una acció és bona si qui la fa coneix el bé

Eudemonisme moral: El bé de l’ésser humà és assolir la felicitat

Virtut: Equilibri entre els plaers del cos i els de l’ànima, és a dir, un entremig entre os extrems en totes les qüestions morals

Vida virtuosa: Vida mixta de plaers i coneixements equilibrats per l’ànima racional i que porta a la felicitat

Quadre sinòptic de la filosofia platònica

TEORIA DE LES IDEES (Metafísica)

TEORIA DEL CONEIXEMENT (Epistemologia)

TEORIA DE L’ÀNIMA

ÈTICA

POLÍTICA

Examen selectivitat 2005Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea»i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà delraonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima vaveure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diemque «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsofés l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costatd’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcterdiví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuamenten els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacionshumanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreuper part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per undéu.

PLATÓ, Fedre, 249d

Preguntes:1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. He omès aquesta pregunta perquè és un veritat o fals que no existeix en el model actual d’examen de selectivitat [3 punts]

3. Caracteritzeu una altra concepció d’idea diferent de la que apareix en el text.Compareu-la amb la que apareix en el text. [3 punts]

4. Esteu d’acord amb la tesi platònica que hi ha d’haver idees innates? Raoneu laresposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2007

Aquesta és, doncs —vaig dir jo—, estimat Glaucó, la imatge completa que cal aplicara les paraules que s’han dit abans; tot associant el món que se’ns apareix a través dela vista amb l’habitatge dels presoners, i la llum del foc que hi ha amb l’energia del sol.I si compares la pujada cap a dalt i la contemplació dels objectes de dalt amb l’ascens del’ànima cap al món intel·ligible no et desviaràs pas de la meva conjectura. […] És aquesta,doncs, la meva manera de veure la qüestió: en el món intel·ligible la darrera idea ésla del Bé i amb prou feines pot ser percebuda; un cop la percebem, però, hem de concloure que és la causant de tot el que hi ha de recte i de bell en tots els éssers; en el món visible és ella la que va engendrar la llum i el seu astre sobirà; en el món intel·ligible, ella és la proveïdora de veritat i d’intel·ligència, i cal que la contempli aquell que es proposiactuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública.

PLATÓ. República, 517

Preguntes:1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, de les paraules o expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]a) «món intel·ligible»b) «idea»

3. Per què compara Plató «l’ascens de l’ànima cap al món intel·ligible» amb una mena d’alliberació i d’ascens per a uns presoners? Feu referència als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció platònica del bé amb una altra concepció del bé que espugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Plató té raó quan defensa que el veritable coneixement no prové delssentits? Raoneu la resposta. [2 punts]

AristòtilAristòtilDeixeble de PlatóDeixeble de Plató

1. Biografia i obres Va anar a l’escola de

Plató

Va forjar una opinió diferent de Plató

Va estudiar en molts camps diferents

2. Crítica d’Aristòtil a Plató La ciència, universal i necessària,

s’elabora a partir de conceptes universals

Aristòtil diu que allò universal no està en un món a part, està en les coses com a essència

Un objecte està format per una idea universal i matèria sensible, en un sol món

3. Teoria de la substància

Substància(ésser natural)

Matèria (principi comú)

Forma (principi d’individuació, essència)

Context espai-temporal (aspecte extern)

Hylemorfisme: és la teoria d’Aristòtil sobre la substància natural. Tot ésser natural és un compost de matèria (hylé) i forma (morfé). La matèria és el principi passiu i comú a totes les coses i la forma és l’essència o principi d’individuació que fa que la matèria es determini en una substància concreta

4. El procés d’abstracció.

FORMA

MATÈRIA

Fonament objectiu d’universalitat

Substància natural

Forma, essència universal

Procés d’abstracció

Mitjançant l’abstracció l’enteniment separa la forma de la matèria i elabora el concepte universal

5. Teoria de l’ànima

Unió ànima-cos

Accidental (Plató):Accidental (Plató): L’ànima i el cos són dues substàncies complertes i separables

Substancial (Aristòtil):Substancial (Aristòtil): L’ànima i el cos són dues substàncies incomplertes que juntes formen l’ésser humà i que no es poden separar

Parts o funcions de l’ànima Vegetativa o nutritiva: Es troba en plantes i animals i les

seves funcions són l’alimentació, el creixement i la reproducció

Sensitiva o Apetitiva: Es troba en els animals i les seves funcions són la percepció, el moviment local i el desig

Racional o intel·lectiva: Es troba en els éssers humans i les seves funcions són la racionalitat, l’eternitat i la voluntat

Període hel·lenísticPeríode hel·lenísticEstoïcisme, epicureisme,

escepticismeEstoïcisme, epicureisme,

escepticisme

1. Introducció històrica Alexandre el Gran, deixeble d’Aristòtil conquereix

Alexandria i hi construeix una gran biblioteca

Aquesta expansió de la cultura hel·lènica va comportar la desintegració i pèrdua d’hegemonia de les polis, tenint conseqüències catastròfiques a Grècia

La filosofia d’aquest període persegueix consolar o fer feliç la gent

2. Estoïcisme Períodes

Antic: Zenó de Cítion Mitjà: Paneci de Rodes Nou: Sèneca, Epíctet, Marc Aureli

Intenten fer feliç a la gent

La seva filosofia es divideix en lògica, física i ètica

Lògica Ha de ser l’instrument per regular el

pensament (estructura del coneixement)

És una lògica empirista, al contrari de la platònica

Física Segueix el plantejament d’Heràclit (diap. 9)

Hi ha dos principis en el cosmos Actiu: Foc (logos) Passiu: Matèria

Foc

Etern retorn

Ètica Són deterministes i creuen en el destí

(pronoia, fatum)

Savi és aquell que accepta el destí ila seva ànima queda en estat d’apathia (absència d’emocions i passions), i així aconsegueix viure en eudaimonia que és la felicitat o més aviat no infelicitat.

3. Epicureisme Al epicuris se’ls anomena

també Els filòsofs del jardí, ja que en la seva Acadèmia feien les classes al jardí

Defensen l’hedonismehedonisme. Hi ha dues vessants:

Radical: Escola cirennaica (Aristip de Cirene) defensa els plaers sensuals, els plaers extrems…

Moderat: Escola epicúria

Epicur Va comprar un terreny on va intentar crear

una societat on la gent pogués viure sense angoixa, tot seguint la seva filosofia

Les seves obres principals són: Carta a Meneceu (ètica) Màseimes capitals (aforismes ètics) Carta a Heròdot (física)

Filosofia d’Epicur La seva filosofia es divideix en canònica,

ètica i física

"El que no considera el que té com la riquesa més gran, és desgraciat, encara que sigui amo del món."

Epicur

Canònica És empirista i pretén trobar un criteri de veritat

Per ser feliç s’han de tenir cànons ordenats a la ment, apartant aquells que ens provoquin malestar

Hi ha tres criteris de veritat: Sensació (aisthesis) AIXÒ ÉS MOLT CONTRARI A PLATÖ (DIAPO. 35)

Raó (protepsis) Sentiment (pathe)

Física Atomista, treu el determinisme del model de Demòcrit (diap 15)

Els àtoms tenen pes i cauen en un moviment esbiaixat imprevisible (clinàmen o parènclesis)

El cosmos es basa en l’indeterminisme

ÈticaDefensa la doctrina del plaerdoctrina del plaer

Doctrina del plaer La felicitat es pot obtenir quan l’ànima està en pau amb si

mateixa (atharaxia) i el cos en equilibri saludable (aponia)

ATHARAXIA: estat d’harmonia o equilibri intern que condueix al benestar espiritual

APONIA: estat de benestar saludable del cos que el fa resistent davant les malalties

Plaers: Catastemàtics: conseqüència de la satisfacció

immediata d’una necessitat del cos o de l’ànim que produeixen un plaer bàsic i permanent

Cinètics: són la perllongació dels plaers catastemàtics per augmentar la sensació de plaer però no per necessitat. Aquests plaers porten a la insatisfacció i infelicitat

Pors de l’ànima La filosofia és un tetrafàrmactetrafàrmac, doncs

soluciona les quatre pors de l’ànima

“No temis els Déus,No et preocupis de la mortEl que és bo és fàcil

d’aconseguir,I el que és terrible, fàcil de

suportar"

Epicurdestí

dolor

mort

déus

Por de la mort

"La mort és una quimera, perquè mentre jo existeixo, no existeix la mort; i quan existeix la mort, ja no existeixo jo."

Epicur

Por dels Déus

Els Déus no ens han de pertorbar perquè no es preocupen de nosaltres, tenen els seus propis problemes aliens als dels éssers humans

Por del destí

El destí no ens ha de preocupar perquè no existeixLa negació del destí és lògica si partim d’una filosofia indeterminista, segons la qual tot és atzarós i res no es pot preveure

Por del dolor

El dolor es pot mitigar si se segueixen els preceptes de la filosofia epicúria. Si apreciem els plaers catastemàtics, podem portar el dolor perquè sabem viure en equilibri

3. Escepticisme Com Epicur, s’aborda qui és el criteri per viure la

nostra vida que és plena de desgràcies Es considera que no es pot trobar un criteri de

veritat, doncs tot és relatiu Pirró d’Elis és el pare de l’escepticisme S’origina una versió radical de l’escepticisme que

parla d’un dubte universal (posar-ho tot en qüestió). No podem saber res i per tant “l’única opció que queda és no dir res”

Pirró d’Elis

El pensament medievalEl pensament medieval

Fe i raóFe i raó

1. Introducció històrica Inici: caiguda de l’imperi Romà

(476 dC)

Final: segle XIV

Teocentrisme/geocentrisme

Teologia/filosofia-fe/raó

La raó esdevé esclava de la fe

Filosofia cristiana

Disminució progrés científic

2. Agustí d’Hipona Intenta harmonitzar fe i raó

Aprofita el món de les idees de Plató i l’identifica amb Déu. Déu té les veritats absolutes

Parla d’un camí interior i una il·luminació divina (semblant al mite de la caverna)

Tindrà gran influència sobre Descartes

3. Anselm de Canterbury Continua la línia de

pensament d’Agustí d’Hipona

Cerca argumentacions sobre l’existència de Déu A posteriori (Monologium) A priori (Prosologium)

“No pretenc entendre per creure, crec per a entendre”

Anselm de Canterbury

L’argument a priori: l’argument ontològic

1. En la ment podem imaginar un infinit, un ésser perfecte, Déu.

2. No es pot imaginar un ésser més perfecte que Déu3. Un ésser perfecte té totes les perfeccions

possibles, doncs si no no seria el més perfecte que et pots imaginar

4. L’existència és una perfecció5. Si Déu és perfecte i té totes les perfeccions,

llavors també tindrà la perfecció de l’existència6. Déu existeix

Demostració amb lògica matemàtica (si no m’equivoco)

P1. p→qP2. r→ ┐qP3. q→sC p→s (modus ponens 1,3)

p=ésser perfecte (Déu) q= totes les perfeccions r= qualsevol altre ésser s=existència

4. Tomàs d’Aquino Representa l’arribada

del corpus Aristotèlic

Es considera que va aconseguir la millor síntesi medieval raó/fe

Escriu la Summa teologica, on parla de la revel·lació i fa aquesta síntesi raó/fe

5. Guillem d’Occam És el primer en separar fe i

raó

Marca el final de l’escolàstica

És un antecedent per l’empirisme (no existeixen els universals ni les essències, allò universal és el nom. D’això se’n diu doctrina nominalista)

Principi de l’economia de pensament o navalla d’Occam

“Pluralitas non est ponenda sine necessitate " No afegeixis pluralitat sense necessitat

“Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem”

Les entitats no són multiplicades excepte quan es necessita (gràcies Cinta per la traducció)

Resum: no facis amb més el que pots fer amb menys

si dues teories expliquen la mateixa realitat, escull la més simple

Occam

Introducció a la filosofia modernaIntroducció a la

filosofia modernaRacionalisme VS EmpirismeRacionalisme VS Empirisme

1. Característiques generals S’extén de Descartes fins a Hegel Antropocentrisme/heliocentrisme Humanisme Subjectivisme (preocupació per la manera de conèixer)

Preocupació pel mètode (regles per saber les veritats)

Matemàtica com a model de ciència Racionalisme i empirisme

2. Racionalisme Innatisme de les idees

Exaltació de la raó humana com a facultat cognoscitiva

Menyspreu del coneixement sensible

Admiració per la matemàtica

Projecte d’elaboració d’una ciència universal (mathesis universalis)

3. Empirisme L’evidència és l’únic criteri de veritat

La matemàtica com a model de ciència

Negació de la mathesis universalis

Negació de les idees innates

DescartesDescartesL’obsessió pel mètodeL’obsessió pel mètode

SELESELE

1. Biografia i obres De familia rica, estudià a La flèche

Gran interès per la matemàtica i la filosofia

Volia viatjar i es va allistar a l’exèrcit

Va ensenyar a la cort de Cristina de Suècia

Obres Regles per la direcció de l’esperit

Discurs del mètode

Meditacions metafísiques

Principis de Filosofia

Les passions de l’ànima

2. La preocupació pel mètode

EVIDÈNCIA

ANÀLISI

SÍNTESI

ENUMERACIÓ I REVISIÓ

REGLES DEL MÈTODE

Evidència: captació amb claredatclaredat i distinciódistinció d’un coneixement sobre una realitat fent servir la intuïció intel·lectual com a mitjà

Anàlisi: és el procediment del mètode que divideix la reaitat estudiada en les parts més petites possibles (naturaleses simples)

Naturalesa simple: part més petita en què podem dividir un problema de manera que la part més petita es pugui captar per intuïció amb claredat i distinció

NATURALESA SIMPLE = IDEA INNATA = VERITAT

Síntesi: És el procés invers a l’anàlisi que consisteix en partir dels objectes més simples i més fàcils de conèixer (naturaleses simples) per anar ascendint gradualment fins el coneixement dels més complexos. L’operació mental pròpia de la síntesi és la deducció

Enumeració i revisió: Per acabar caldrà fer recomptes detallats i revisions generals per tal d’estar segurs de no deixar-nos res

Mètode

Naturalesa composta

Naturalesa composta (captada per intuïció de conjunt)

ANÀLISI

ANÀLISI SÍNTESI

SÍNTESI

INTUÏCIÓ

INTUÏCIÓ DEDUCCIÓ

DEDUCCIÓ

Naturalesa simple primera

ENUMERACIÓ i REVISIÓ

Aplicació Mètode:

Discurs del mètode: exposa les regles del mètode, obra introductòria a altres treballs

Regles per la direcció de l’esperit: comença les reflexions sobre el mètode

Aplicació del mèt. als problemes metafísics: Ordo inveniendi o cognoscendi [ANÀLISI]

A “Meditacions metafísiques” (1641) Ordo essendi [SÍNTESI]

A “Principis de filosofia” (1644)

Meditacions metafísiques Evidència→ Dubte metòdic

Dubte escèptic: dubte universal, no condueix a cap veritat (escepticisme de Pirró)

Dubte metòdic: és un procediment d’aplicació del mètode cartesià que condueix a una primera veritat

Descartes decideix dubtar de tot fins a trobar una evidència que es resisteixi al dubte. Abans de començar i tenint en compte que ha de seguir visquent es construeix una moral provisional (si no podria fer qualsevol cosa simplement perquè està dubtant. Exemple Joaquín: Si Descartes roba, està malament? Ah no, és que està dubtant!)

1a meditació (de tot el que es pot posar en dubte)

Dubte sobre el coneixement sensible Posa en qüestió el postulat del realisme

ontològic. Puc dubtar dels meus sentits, si m’han enganyat una vegada, em poden enganyar sempre

Argument de la vigília-somni Dubte del coneixement racional Argument del geni maligne

“És prudent desconfiar del que ja ens ha enganyat una vegada" “Dubium sapientiae initium” (El dubte és l’origen de la saviesa)

René Descartes

2a meditació (el cogito)

El final de la primera meditació condueixa un estat d’aporia, però també condueix a la primera evidència de l’anàlisi; la segonameditació concreta aquesta evidència:

El cogito és la primera veritat en l’ordre de l’anàlisi (ordo cognoscendi), una naturalesa simple captada per intuïció d’una manera immediata amb claredat i distinció (evidència). Té com a precedent El “si fallor, sum”, d’Agustí d’Hipona

Cogito, ergo sum

3a meditació (el problema de l’ Tipus d’idees

Adventícies: provenen de l’exterior

Factícies o fictícies: construïdes per la imaginació

Innates: veritats absolutes que formen part de l’essència de l’ànima

COGITO

GENI MALIGNE

Idea d’ésser absolut

Aplica l’argument ontològic d’Anselm de Canterbury

En aquesta tercera meditació Descartes demostra que Déu no és un geni maligne a partir de la idea d’ésser perfecte que tots tenim a la nostra ment.

Amb l’ajuda de l’argument ontològic (diapo. 107)

demostra a priori que si Déu fos enganyador seria imperfecte, per tant, no pot existir un Déu enganyador o geni maligne.

Llavors, Déu és també la garantia del criteri d’evidència

4a meditació (el problema de l’error)

PREGUNTA: Com és possible que ens equivoquem si Déu és bo i no ens enganya?

RESPOSTA: L’error és conseqüència d’un desequilibri entre l’enteniment i la voluntat

Enteniment: Potència o capacitat finita de l’ànima Voluntat: Potència o capacitat infinita de l’ànima

ERROR: precipitació de la voluntat sobre l’enteniment

S’ha d’evitar tant la precipitació com la prevenció

5a meditació (demostració de l’existència de Déu)

Desenvolupa la prova de l’existència de Déu (Joaq:“No ens podem treure Déu només del cogito, seria com treure’s a Déu de la chistera, Déu ha de tenir una demostració per si sol”)

Enlloc de demostrar Déu a partir d’una ment finita (cogito), ho fa a través de l’Essència Divina

6a meditació (demostració de les coses materials)

S’empra el criteri d’evidència

Un cop demostrat el cogito i a partir de la seva realitat demostrat Déu, podem considerar que quan apliquem el criteri d’evidència seguint les regles del mètode, no ens podem equivocar

COGITO

Res cogitans = substància pensant = Cogito

MÓN

Res extensa =substància extensa = món

DÉU

Res divina = substància divina = Déu (garantia de la relació entre les dues altres substàncies

Extensió (només pots captar evidentment, amb claredat i de manera intuïtiva el volum , la superfície…)

3. Influència de Descartes Arrela en la societat (fins i tot avui en dia)

el concepte dualista cartesià, el món i jo

Fins l’arribada de la mecànica quàntica la ciència també té una visió cartesiana

4. La síntesi: Els principis de la filosofia En aquesta obra, Descartes aborda el mètode de

composició (ordo essendi), la tercera regla del mètode (síntesi).

En l’ordo cognoscendi (ordre del descobriment) la primera veritat, és el cogito (res cogitans), ara, en l’ordo essendi, la primera veritat serà Déu

La síntesi dels principis de filosofia comença exposant l’existència de Déu, per demostrar a partir d’ell l’existència de les coses materials. D’aquesta manera fonamentarà la física i la metafíscia

5. El problema de la interacció entre substàncies. Les passions de l’ànima Formulació del problema (tinguem en compte que Descartes és mecanicista)

Unió ànima-cos Accidental (Plató) Substancial (Aristòtil) A través de la glàndula pineal (epífisi)

Passions

Accions

PASSIÓ

ACCIÓ

L’ànima transmet al cos les accions a través dels esperits animals i per les passions que produeix el cos mitjançant el mateix mecanisme

Esperit animal: Partícula subtilíssima que actua com a mitjancer entre l’ànima i el cos

Examen selectivitat 2006Perquè, al capdavall, tant si estem desperts com si dormim, no ens hem dedeixar convèncer mai sinó per l’evidència de la raó. I cal remarcar que dic de laraó, i no de la imaginació ni dels sentits. Així, encara que vegem molt claramentel Sol, no hem de jutjar per això que ha de tenir la grandària amb què el veiem; imolt bé podem imaginar distintament un cap de lleó unit al cos d’una cabra, senseque calgui concloure per això que existeix realment aquest ésser quimèric; perquèla raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat, peròsí que ens diu que totes les nostres idees o nocions han de tenir algun fonamentde veritat, ja que no és possible que Déu, que és totalment perfecte i conformea la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament. I, per tal comels nostres raonaments no són mai tan evidents ni tan complets durant el somnicom durant la vigília, encara que, de vegades, les nostres representacions mentresomiem siguin tan vives i nítides, o més, la raó ens diu també que, com que elsnostres pensaments no poden ser tots vertaders perquè nosaltres no som totalmentperfectes, allò que aquests tenen de veritat ha de trobar-se infal·liblementmés aviat en els que tenim estant desperts que no pas en els nostres somnis.

René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

Preguntes:1. Expliqueu breument –al voltant de 40-80 paraules– les idees principals del text icom hi apareixen relacionades. [2 punts]

2. Expliqueu breument –al voltant de 30-45 paraules– el significat, en el text, del’oració següent. [1 punt]«...la raó no ens diu pas que allò que veiem o imaginem així sigui veritat.»

3. Per què diu Descartes que «no és possible que Déu, que és totalment perfecte iconforme a la veritat, les hagi posades en nosaltres sense aquest fonament»? (Enla vostra resposta, haureu de referir-vos als aspectes del pensament de Descartesque siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes del coneixement empíric (o coneixementpels sentits) amb una altra concepció del coneixement empíric que es pugui trobaren la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que els sentits, per si sols, no enspoden garantir l’existència del món extern? Raoneu la resposta. [2 punts]

Examen selectivitat 2008Si no sabéssim que tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader prové d’un ésserperfecte i infinit, per més clares i distintes que fossin les nostres idees, no tindríem capraó que ens fes estar segurs que són vertaderes.Ara bé, des del moment que el coneixement de Déu i de l’ànima ens permet d’estarsegurs d’aquesta regla, ens és ben fàcil de saber que els somnis que imaginem estantadormits no ens han de fer dubtar de cap manera de la veritat dels pensaments quetenim estant desperts. […] I, pel que fa a l’error més ordinari dels nostres somnis,que consisteix a presentar-nos objectes diversos de la mateixa manera com ho fan elssentits externs, no ens ha d’importar que ens doni motius per a desconfiar de la veritatde tals idees, ja que aquestes també ens poden enganyar mentre estem desperts, comquan els qui tenen icterícia ho veuen tot de color groc, o quan els astres o altres cossosmolt allunyats ens semblen molt més petits del que són. Perquè, al capdavall, tant siestem desperts com si dormim, no ens hem de deixar convèncer mai sinó per l’evidènciade la raó.

René DESCARTES. El discurs del mètode, IV

Preguntes:1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades(entre 40 i 80 paraules). [2 punts]

2. Expliqueu breument el significat, en el text, dels mots o les expressions següents(entre 5 i 15 paraules en cada cas): [1 punt]a) «clares»b) «sentits externs»

3. Per què diu Descartes que «tot allò que hi ha en nosaltres de real i vertader provéd’un ésser perfecte i infinit»? Feu referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text. [3 punts]

4. Compareu la concepció de Descartes de la raó amb una altra concepció de la raóque es pugui trobar en la història del pensament. [2 punts]

5. Creieu que Descartes té raó quan defensa que sense saber que Déu existeix ésimpossible conèixer l’existència del món extern? Raoneu la resposta.[2 punts]

SpinozaSpinozaUn hereu crític del

cartesianismeUn hereu crític del

cartesianisme

1. Biografia i obres

Jueu d’origen portuguès

Visqué a Holanda

Afectat de tuberculosi

Tractat de l’esmena de l’enteniment

Principis de la filosofia de Descartes

Tractat teològicopolític (1670)

L’ètica (pòstuma)

Tractat polític (inacabat)

2. Filosofia de la substància

Renega de la seva educació i de Descartes i diu que hi ha una sola substància. Així, tot és Déu, que té infinits atributs o manifestacions (dividits al seu torn en modes) dels quals només en podem percebre dos: extensió i pensament

SUBSTÀNCIA ABSOLUTA (DÉU)

Monisme panteista

ExtensióPensament

… …

COS ÀNIMA

ÉSSER HUMÀ

Paral·lelisme psicofísic