Embed Size (px)
Citation preview
LES PREGUNTES FONAMENTALS DE LA FILOSOFIA
Alejandro Herms Gacía
Aprendre filosofia Aprendre a filosofar
Abordar els continguts propis de la filosofia
Aprendre a pensar
La filosofia ha de contribuir a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crítica, capaç de revisar els coneixements i de respondre als problemes dels nostres temps
Què és més important?
ORIGEN I CONSEQÜENCIES DE PENSAR
La vida ens porta a fer preguntes.
Les dues metes permeten distingir dues modalitats de preguntes Les que contenen els
problemes fonamentals sobre els que tradicionalment ha tractrat la filosofia
Les referides a l’activitat d’ aprendre a pensar
Preguntes de la filosofia
Són preguntes “radicals”, en el sentit d’anar a “l’arrel” de l’assumpte.
Mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta
Expressen l’afany de conèixer-se a un mateix
Ens condueixen a deliberar sobre problemes concrets que tenen a veure amb la nostra forma de viure, d’actuar amb nosaltres mateixo ¡s i amb els altres
Classificació de les preguntes filosòfiques
PREGUNTES COM: Què és la realitat? Què és conèixer? Només sóc un cos
o alguna cosa més?
PREGUNTES COM: Quin és el sentit
de les nostre accions?
Quins fins em de perseguir?
Filosofia teòrica Filosofia pràctica
Nous reptes
El gir aplicat en la filosofia demana que proporcioni orientacions per afrontar a escala humana problemes sobre: els dilemes ètics de la medicina, els resics que planteja l’avanç de la riquesa…
No s’ espera que els filòsofs proporcionin solucions per als problemes quotidians, però sí que ofereixin uns principis étics que ajudin a l’ hora de prendre decisions.
Preguntes de la activitat filosòfica
Aprendre a pensar ens connecta directament amb el diàleg filosòfic
Un diàleg és filosòfic si promou el raonament. Hi ha preguntes que com diu Matthew Lipman ajuden molt:
Preguntes de la activitat filosòfica (2)
Quines raons tens per dira aixó? Com estas definint el terme que acabes de
utilitzar? Què segueix al que acabes de dir? Quins altres problemes estan relacionats
amb el que estem tractant? El que estàs dient ara és coherent amb el
que has dit abans? El que dius ho podria defensar qualsevol
ésser racional? Per què? Comparat amb què? Quin interés creus que hi ha darrere d’
auqesta infromació? De quina altra forma es pot veure aquest
assumpte? Etc.
Algunes preguntes filosòfiques?
LA PREGUNTA DEL COSMOS
La cosmologia estudia l’ origen i l’ evolució del univers. Ja els primer filòsofs grecs van ser cosmòlegs
Algunes preguntes filosòfiques?(2)
El primer en introduir el terme comsologia fou el filòsof alemany Christian Wolf en l’obra Cosmologia general (1731). Ho va introduir per designar-hi la part de la filosofia que tracta del món en general, entenent-lo com un tot. Em aquesta ciència, la filosofia i les ciències de la naturalesa conviuen i es complementen
Christian Wolf (1679-1754)
Algunes preguntes filosòfiques?(3)
L’ ORIGEN DEL UNIVERS Antecedents històrics
Tradició judeocristiana i mes tard la muslmana
-L’ univers va començar en un temps passat com a resultat de l’acte creador i directe de Déu. Sant Agustí, en el llibre La ciutat de Déu, planteja que la creació devia haver tingut lloc uns 5000 anys aC
El pensament grec
- Aliè a la idea d’ una creació a partir del no-res, acceptava com un fet inqüestionable l’ esxistència de l’ ésser humà i del món des de sempre.
LA PERSPECTIVA ACTUAL L’ any 1948, Gamow va plantejar que l’univers
havia tingut l’ origen fa, aproximadament, 15000 milions d’ anys.
En un punt de l’ espai va tenir lloc el big bang o gran explosió. Aquesta teoria afirma que l’univers va començar sent infinitament petit i infinitament dens. Passats uns minuts, la temperatura va descendir a mil milions de graus, va permetre la formació dels primers nuclis d’ hidrogen i d’ heli que es concentrarien i girarien a causa de la seva pròpia gravetat , fet que va donar lloc a les estrelles.
Algunes preguntes filosòfiques?(4)
Algunes preguntes filosòfiques?(5)
L’ univers pot seguir expandint-se indefinidament
L’ univers podria tornar a contraure’s fins arribar altra vegada a contenir en un punt tota la seva massa, que podria produir de nou, una altra gran explosió
L’ univers segueix expandin-se
Big crunch
QUÈ ENS DEPARA EL FUTUR?
Algunes preguntes filosòfiques?(6)
LA PREGUNTA PEL SENTIT DE L’ EXISTÈNCIA
Accepcion del terme “sentit” El terme “sentit” té
molts significats, però les accepcions més importants des del punt de vista filosòfic són tres: com a finalitat, com a significació i com a valor.
Algunes preguntes filosòfiques?(7) El sentit com a finalitat o
direcció Les accions humanes tenen sentit quan
persegueixen una finalitat i hi són adequades.
No té sentit una acció que no contribueix a aconseguir el fi que se suposa que persegueix
Algunes preguntes filosòfiques?(8) El sentit com a significació Té sentit el que significa quelcom. Així, un
miissatge “té sentit” quan està compost d’ acord amb les regles gramaticals.
Les paraules són signes, però tambe ho poden ser també les coses o els esdeveniments
Els símbols són uns signes que significa un objecte que, alhora, és un símbol d’ una altra realitat.
Algunes preguntes filosòfiques?(9) El sentit com a valor Des d’ aquesta perspectiva, té sentit el
que val la pena.
Algunes preguntes filosòfiques?(10)
El senti, problema o misteri? Un problema és una situació en què hi
ha quelcom desconegut que cal esbrinar i que implica dificultat.
Un misteri és una situació que afecta i compromet en el que és més profund
Algunes preguntes filosòfiques?(11)
TRES TIPUS DE RESPOSTA No hi ha sentit. L’ existència i el món
són absurds. Hi ha un sentit immament. Altres
consideren que l’ existència té finalitat, significat o valor, però entenent que la mort és un límit absolut per a la humanitat.
Hi ha un sentit transcendent, un sentit que depassa la mort. Aquesta és, en general, la posició de les religions.
Algunes preguntes filosòfiques?(12)
Religió i sentit Tot i que les diferències entre les
religions són molt grans, totes pretenen descobrir i oferir un sentit últim per a la vida.
Algunes preguntes filosòfiques?(13) La religió com a
relligament El filòsof Xavier Zubiri
troba la característica bàsica del fenomen religiós en una interpretacióetimològica de la paraula “religió” aquest terme prové de la veu llatina religo, relacionada amb el verb religare , que signifiaca “”relligar”, “vincular, “lligar”. Xavier Zubiri (1898-
1983)
Algunes preguntes filosòfiques?(14) La religió com a relació
La religió és una relació entre l’ ésser humà i una realitat d’ ordre superior que es considera divina
Pot tenir caràcter personal o de força còsmica
Es distingeix dues dimensions La dimensió de l’
encontre. La dimensió de resposta.
Algunes preguntes filosòfiques?(15)
La pregunta de la mort La mort es defineix per relació amb la
vida La mort se sol concebre com el final de la vida El concepte biològic
No hi ha un acord general sobre el que es pot entendre biològicament per vida
El concepte filosòfic de vida La vida no té una naturalesa, un ésser ja fet i
acabat, sinó que consisteix, en activitat, a fer-se a si mateixa permanent i contínua
Algunes preguntes filosòfiques?(16) La mort com a fenomen humà La mort només té significació plena quan es tracta del
cessament de la vida humana. Perquè només l’ ésser humà és conscient que està viu i , per això, només ell sap que ha de morir.
MORT I FILOSOFIA Alguns filòsofs van establir una relació entre mort i filosofia, ja que
van entendre que la filosofia és una preparació per a la mort. EXPERIÈNCIA DE LA MORT
Podem constatar que no podem viure la nostra mort LA MORT COM A DEFINICIÓ DE L’ ÉSSER HUMÀ
Existencialismecorrent filosòfic que exposa que el que és peliculiari característic de l’ ésser humà no cal buscar-ho investigant-ne l’ essència, sinó més aviat reflexionant sobre l’ existència
Algunes preguntes filosòfiques?(17) Sentit de la mort i transcendència La significació de la mort serà diferent segons la
forma que tinguem de comprendre l’ ésser humà. Podem prendre dues posicions Monisme posició filosòfica que defensa que no
hia ha composició en la realitat humana. Hi ha diversos tipus, entre ells el panteisme
Dualisme defensa que l’ ésser huma està constituït per dos tipus de realitat: una material, el cos i una altra espiritual, l’ ànima. Aquestes teories solen concebre la mort com la separació dels components
Algunes preguntes filosòfiques?(18)
La pregunta pel mal Els filòsofs han considerat les dues
vessants del problema, és a dir, no només han mirat de justificar l’ existència del mal en un món el principi del qual és Déu, sinó que vegades ha suposat en Déu l’ única possibilitat de triomf davant del mal.
Algunes preguntes filosòfiques?(19) LA JUSTIFICACIÓ D’ UN DÉU BO DAVANT
EL MAL L’ intent dejustificar Déu davant l’
existència del mal és tan antic com aquelles doctrines en què s’ afirma un únic principi benèfic del món.
Les doctrines emanatistes responen que, si del principi beb`fic provenen totes les coses per emanació, aleshores el mas es deu a una degradació inevitable que afecta les diferents classes d’ éssers emanats de la divinitat.
Algunes preguntes filosòfiques?(20) TIPUS DE MAL
El mal metafísic s’ identifica amb la finitud de les coses.
El mal físic prové del funcionament de les lleis naturals.
El mal moral té la seva arrel en últim termini en la llibertat dels éssers humans per elegir entre diferents formes d’ acció.
Algunes preguntes filosòfiques?(21) DEL MAL METAFÍSIC AL MAL MORAL La pregunta pel mal sorgeix més de la
consciència moral que de la reflexió metafísica, per això podem trobar més indicis de resposta en la raó pràctica que en la teòrica
Algunes preguntes filosòfiques?(22) EL MAL COM A
INJUSTÍCIA Com és possible
que els homes bons pateixin el moral o físic?
Sembla justificat el patiment dels malvats, però no el del just o el de l’ innocent
Algunes preguntes filosòfiques?(23) DÉU COM A GARANT DE LA JUSTÍCIA En els temps moderns l’ absurd no
consisteix en el fet que coexisteix Déu i el mal, sinó que el mal tingui l’ última paraula en la història
Posteriorment, filòsofs com Nietzsche han parlat de “ la mort de Déu”, és a dir, la progressiva desaparició de les creences religioses en el món contemporani
Algunes preguntes filosòfiques?(24) La pregunta per la
ciència Existeixen reflexions
sobre el coneixement científic des de l’ antiguitat, però és en el segle XX quan es pensa amb més interès sobre els problemes que giren entorn d’ aquesta coneixement
Algunes preguntes filosòfiques?(25) Diferents concepcions de la ciència
La ciència ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable.
Falsacionisme contra inductivisme La concepció considera que la ciència s’ identifica
amb el coneixement objectiu, cert i fiable. Per això el que no pot confirmar-se empíricament no és científic. Però aquesta concepció s’ enfronta amb el difícil problema de la inducció.
Una forma de revisar la posició extrema de l’ inductivisme és defensar que les lleis obtingudes per inducció només són probablement verdaderes.
Algunes preguntes filosòfiques?(26) El gir historicosociològic de la
ciència Thomas S. Kuhn va provocar una revolució
amb la seva obra, en proposar que es consideri propis de la ciència els aspectes històrics i sociològics
L’ estudi de la ciència exigeix en entendre l’ activitat científica com un tot
Les teories són entitats integradees en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes.
Algunes preguntes filosòfiques?(27) Concepcions alternatives de la
ciència “Tot val”
Feyerabend proposa una concepció de la ciència consistent a renunciar completament a la idea quee la ciència és una activitat recional.
Concepció retòrica de la ciència La ciència és retòrica. Les hipòtesis i teories
científiques són construccions retòriques o metafòriques extremadament eficaces i persuasives
Algunes preguntes filosòfiques?(28) Conicionaments de la
ciència Epistemològics
PRIMER: Expressa el falsacionisme en afirmar que la ciència és un coneixement fal·lible.
SEGON: Es refereix al condicionament evolutiu de la ciència.
Tecnològiques La ciència està
condicionada per la ecnoogia
Algunes preguntes filosòfiques?(29)
Conicionaments de la ciència
Econòmics i polítics Fer avançar les
fronteres de la tecnoloia és cada vegada més car
D’altra banda hi ha falsos interesos que imposen lìmits a la ciència
Algunes preguntes filosòfiques?(30) Conicionaments de la ciència Condicionament de l’ abast del discurs
científic. La ciència no és l’ únic saber valuós i no pot
respondre que l’ existència humana planteja
El paper ce l’ ètica en la ciència: condicionaments ètics La ciència i la tècnica situen l’ ésser humà
davant possibilitats múltiples entre les quals ha d’ elegir per comprometre’ s en una direcció o una altra.
Algunes preguntes filosòfiques?(31)
LA PREGUNTA PER LA UTOPIA Aproximació al concepte d’ utopia Utilitzem la paraule utopia per referir-se a
quelcom dsitjable però inassolible La dimensió utòpica de l’ ésser
humà El recurs a la utopia és una característica
fonamental de la seva llibertat, ja que l’ ésser humà ha de construir la seva realitat
L’ utopia té l’ origen en la insatisfacció
Algunes preguntes filosòfiques?(32) Característiques bàsiques de la utopia Origen l’mimpuls utòpic neix del rebuig de les
condicions socials exsitents Fomamentació es basen en determinades
concepcions de la naturalesa humana i del bé comú Funció funció crítica. Objectiu idear institucions que condueixin a una
societat perfecta Metodologia ampliar la realitat Caràcter global són descripcions detallades de com
funcionarien aquests ideals en cas que es realitzessin.
Formes d’ utopia en la història
populars Es refereixen l’ ordre natural més que a l ‘ordre social. Països imaginaris, amb abundància de béns y cap patiment
ClàssiquesPlató, República
Estructura d’ una societat justa, govern bassat en la raó i amb una forya jerarquia
Medievals Sant Agustí, la ciutat de Déu
Idea de l’ imperi cristià, societat basada en els principis cristians de l’ amor a Déu
RenaixentistesT.More, T.Campanela, F.Bacon
Societat basada en el saber i en els avenços tècnics i científics, comunitat de béns, estructura social jeràrquica i planificada
Il·lustradesJ. –J. Rousseau, Emili
Utopia pedagògica, centrada en com ha de ser el procés educatiu per desenvolupar la bondat de l’ home
SocialistesCh.Fourier, K.Marx, P.J. Proudhon
Valor de l’ exemple com a motor de transformació cap a una societat emancipada
Antiutopies A.Huxley, un món felizG. Orwell, 1984
Presenten el futur com una amenaça pel desencolupament de la tècncica
Llibertàries R. Nozick
Societat basada en al iniciativa privada i en el mercat. El valor bàsic és la propietat
UTOPIESMODEL DE SOCIETAT
Algunes preguntes filosòfiques?(34) Crítiques al pensament utòpic Des del pla teòric
La impossiblitat de la seva realització La condemna al totalitarisme
Des del nivell dels esdeveniments La ciència i la tècnica ens han dut a situacions
indesitjables Règims totalitaris La ideologia del mercat ens ha portat a
condicions d’ extrema pobresa al món La utopia informacional gestada des del mitjans
de comunicació està servint per controlar i unificar les conductes
Algunes preguntes filosòfiques?(35)
Defensa de la raó utòpica De primer cal contestar les crítiques del
realisme polític Respecte a la possibilitat de realitzaió. Allò
que conté ja possibilitats de millorar Respecte a l’ acusació de totalitarisme
Els canvis a millor no tenen per què fer-se des d’ un gover dictatorial que actuÏ en contra de la voluntad de la majoria de persones, sinó mirant de potenciar-ne la dimensió altruista i respectuosa
Algunes preguntes filosòfiques?(36) La idea d’ una
societat justa Segons Marcuse, es
tracta d’ obrir camins des de la utopia, descobrint noves possibilitats del que és real
