4 Biomarcadors de risc cardiovascular

relacionats amb la dieta

Dra. Maria Isabel Covas

10 I Olimpíades de Biologia de Catalunya

Mercè Serra Dominguez

14 Entrevistes als guanayadors de les I Olímpiades de Catalunya

Antonio Jimeno Fernández

18 Qualitat biològica dels rius Índex de macroinvertebrats Dr. Jesús Ortiz Durà

23 Concurs Bioimatges 2011 Comissió de Biòlegs Docents

16Juliol 2011

Finalistes de la I Olimpíadade Biologia de Catalunya

editorial

Revista del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Núm. 16· juny 2011. EDITA Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Consell de Cent 373-375, 1r 1a. 08009 Barcelona · Tel 934876159 · Fax 934876196 · cbc@cbc.cat · web: www.cbc.cat EQUIP EDITORIAL Ignasi Cebrian i Ester, Francesc Fort Calero, Margarida Gual i Perelló, Ana Morales Lainz i Miquel Pardo González. DISSENY I PRODUCCIÓ Estudio Ana Moreno, S.L. D.L.: B-51.280-2003

CBCAT ha de representar tots i cadascun dels col·legiats i la professió en el seu conjunt. Per aquest motiu, és només el vehicle de les opi-nions particulars que no es subscriuen necessàriament a nivell institucional.

CBCAT 16

Benvolguts amics,

Amb l’inici de la nova temporada d’estiu, us fem a mans un nou número de la vostra revista perquè en gaudiu. Així, a tots aquells qui entenem la vida com a un aprenentatge constant, ens proposa una ampliació del saber amb coneixements sobre qüestions tan importants com la salut de l’home o l’equilibri de la natura.

La Dra. Mª Isabel Covas ens descriu un dels factors de risc clau per al desenvolupament de la malaltia coronària, els danys oxidatius a l’organisme produïts per la incapacitat del sistema antioxidant endògen i la ingesta d’antioxidantes exògens per neutralitzar les espècies reactives d’oxígen (ROS), el qual, al seu torn, es producte del metabolisme. També hi trobareu els arguments de suport a la hipòtesi oxidativa de l’aterosclerosi. Així mateix, en relació amb la prevenció de la malaltia cardio-vascular, la Dra. Covas ens presenta els mites sobre la ingesta de suplements antioxidants i sobre la Dieta Mediterrània i alguns arguments relatius a la major efectivitat dels patrons dietètics o dels aliments rics en antioxidants, en front de la ingesta de suplements amb un o més antioxidants aïllats.

Des d’aquesta editorial hem de felicitar al Comitè organitzador de la primera Olimpíada de Biologia de Catalunya, que té per objectius estimular i implicar els estudiants de Batxillerat en el desenvolupament de la Ciència de la Vida.

L’ús de les anàlisis de macro invertebrats aquàtics com a un dels elements clau en l’avaluació de la qualitat biològica dels rius és descrita per la Dra M. Goretti Merseburger Canals, en l’article final de la revista. La Directiva Marc de l’Aigua, que va entrar en vigor a finals de l’any 2000, també és objecte de reflexió pormenoritzada en relació amb l’eficàcia de la seva implementació.

Rebeu la meva més cordial salutació,

Miquel PardoPresident de la Comissió de Publicacions delCBC

4

Biomarcadores de la dietarelacionados con el

riesgo cardiovascular

Entre los factores de riesgo cardiovascular además de los conocidos como clásicos: hipertensión, dislipidemia, tabaquismo, diabetes, obesidad y antecedentes de car-diopatía isquémica, existen los llamados factores ocultos o noveles como la lipoproteína(a) (Lp(a)), la oxidación de las lipoproteínas, la inflamación y la función renal alterada (1). Uno de los factores de riesgo clave para el desarrollo de la enfermedad coronaria es el daño oxi-dativo, consecuencia de un estado de estrés oxidativo en el organismo. El estrés oxidativo es un desbalance entre los sistemas oxidantes del organismo, las especies reactivas de oxígeno (ROS), y los sistemas antioxidantes (2). Los sistemas antioxidantes pueden ser de origen endógeno como las enzimas antioxidantes superóxido dismutasa (SOD), glutatión peroxidasa (GSH-Px), cata-lasa, etc., el glutatión reducido (GSH), y la lipoproteína de alta densidad (HDL), o de origen exógeno, es decir aportados por la dieta, como las vitaminas antioxidantes (ej: vitamina E o C) y los compuestos fenólicos (polifeno-les). Las ROS oxidan lípidos, ácido desoxiribonucleico (ADN) y proteínas (3, 4). La oxidación de los lípidos, particularmente la oxidación de las lipoproteínas de baja densidad (LDL) es un factor clave para el desarrollo de la placa aterosclerótica. La afinidad de las LDL oxidadas

por su receptor en el monocito/macrófago, el receptor scavenger, es unas mil veces mayor que la afinidad de la LDL nativa (no modificada) por el suyo. Por ello la oxidación de las LDL incrementa la entrada de colesterol en los macrófagos lo que promueve la formación de la célula espumosa. Las células espumosas son el primer paso en la formación de la placa ateroesclerótica, que al romperse formará el coágulo y el trombo en las arterias coronarias dando lugar al infarto agudo de miocardio (IAM) o a la angina (5, 6). Las modificaciones oxidativas de la HDL propiciarán el paso de una partícula con na-turaleza antioxidante, capaz de reducir la oxidación de la LDL, a una partícula pro-inflamatoria. Hoy sabemos que los antioxidantes, además de captar directamente las ROS o romper la cadena de peroxidación lipídica, actúan a nivel de modular la señalización celular y la expresión génica (7).

Y ¿cuáles son las evidencias que sustentan la hipótesis oxidativa de la aterosclerosis? Aunque el papel de la oxidación lipídica en el desarrollo de la enfermedad cardiovascular ha sido ampliamente reconocido, la relevancia clínica y fisiopatológica de los diferentes biomarcadores de oxLDL, su valor adicional como fac-

Dra. María Isabel Covas PlanellsGrupo de Investigación en Riesgo Cardiovascular y Nutrición (CARIN)

CIBER de Fisiopatología de la Obesidad y la Nutrición (CIBEROBN)IMIM-Institut de Recerca del Hospital del Mar

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

4

5

Biomarcadores de la dietarelacionados con el

riesgo cardiovascular

tor predictor en comparación con los factores lipídicos clásicos de riesgo, y su respuesta frente a las terapias ha sido cuestionada (8,9). Sin embargo hay cada vez mayor evidencia de que los niveles circulantes de oxLDL son predictores de la enfermedad coronaria aguda, tanto en pacientes con enfermedad coronaria como en pobla-ción general siendo asimismo un marcador pronóstico de aterosclerosis subclínica (10). Diversos estudios han mostrado que las concentraciones plasmáticas de LDL oxidada circulante (oxLDL) incrementaban, respecto a un grupo control, con la gravedad del accidente cardio-vascular sufrido (IAM, angina inestable, o angina estable) (11, 12). Yamashita y col. mostraron un incremento de oxLDL, respecto a un grupo control, con la gravedad de la angina inestable (13). En este estudio (13) se ob-servó que dentro del mismo nivel de gravedad, según clasificación de Braunwald, los niveles de oxLDL eran mayores a mayor complejidad morfológica medida por angiografía coronaria. Datos de nuestro grupo (14) mostraron que los niveles de oxLDL eran mayores en pacientes con cardiopatía isquémica estable respecto a controles sanos, mientras que lo inverso ocurría con los anticuerpos frente a la LDL oxidada (OLAB). La relación inversa entre los niveles de LDL oxidada y sus anticuer-

5

66

pos (anticuerpo tipo mAb-4E6) había sido previamente descrita en individuos sanos (15). Utilizando el mismo anticuerpo (mAb-4E6) que el utilizado en nuestro es-tudio, Meisinger y col (16) en un estudio caso-control anidado en un estudio de cohorte, mostraron que las concentraciones plasmáticas de oxLDL eran predictoras de la aparición de eventos coronarios en sujetos sanos de mediana edad procedentes de la población general. Utilizando otro tipo de anticuerpo frente a la oxLDL, el anticuerpo FOH1a/DLH3, Ueba y col. (17) mostraron que las concentraciones plasmáticas de oxLDL estaban directamente asociadas con el síndrome metabólico y con la escala de riesgo aterosclerótico en población japonesa sana. Los anticuerpos frente a fosfolípidos oxi-dados (OxPL) ligan preferentemente a la lipoproteína(a) (Lp(a)). Tras dieta hipolipemiante y regresión de la placa aterosclerótica por tratamiento con estatinas, las con-centraciones plasmáticas de OxPL se redujeron, pero

la relación OxPL/ Apolipoproteina (Apo)B incrementó (8). Ello sugiere que la unión de Lp(a) con OxPL es uno de los mecanismos protectores destinados a drenar los OxPL pro-inflamatorios desde la placa aterosclerótica.

El papel del desbalance oxidación/antioxidación en el desarrollo de la aterogénesis ha sido también cuestio-nado, dado que, a pesar de los consistentes resultados provenientes de estudios de cohorte mostrando una aso-ciación inversa entre el consumo habitual de alimentos ricos en antioxidantes y el desarrollo de la enfermedad coronaria (18-21), los ensayos de intervención de amplia casuística con suplementos de vitaminas antioxidantes no solo no han mostrado beneficios (22-24), sino que en algunos casos se han asociado a efectos perjudiciales en algunos grupos de la población (25-27). Ello nos lleva a considerar la existencia de una “Paradoja Antioxidante”. Diversos factores pueden explicar esta paradoja. Por una

77

Biomarcadores de la dieta relacionados con el riesgo cardiovascular

parte un consumo habitual a largo plazo de una mezcla compleja de antioxidantes en la dieta puede ser más efectiva que grandes dosis de uno o varios antioxidantes aislados durante un período de tiempo (28). Por otra parte la administración de antioxidantes aislados puede producir un efecto pro-oxidante y aterogénico. Upston y col (29) mostraron que la suplementación con Vita-mina E en conejos provocaba un aumento de la íntima media aórtica y de la peroxidación lipídica frente a la no-suplementación y a la deficiencia. La administración de grandes dosis de hidroxitirosol, compuesto fenólico antioxidante característico del aceite de oliva virgen, incrementó la resistencia a la oxidación de la LDL y el tamaño de la lesión aterosclerótica en el ratón deficiente en ApoE (30). La cadena antioxidante en el organismo es una delicada red de moléculas que interactúan entre si para lograr el efecto antioxidante. La administración de un antioxidante aislado a grandes dosis provoca un desequilibrio en esta cadena, ocasionando la depleción de otros antioxidantes claves (ej.: vitamina C o glutatión reducido (GSH)) y convirtiendo el antioxidante en oxi-dante. Asimismo, algunas moléculas polifenólicas (ej: quercetina) podrían ocasionar quinonas tóxicas en su metabolismo si existe una depleción de GSH por exceso de administración del polifenol (31).

Otro mecanismo que podría explicar la paradoja an-tioxidante sería la depleción del pool de antioxidantes endógenos por administración de un antioxidante exó-geno. Los enzimas antioxidantes superoxido dismutasa (SOD), glutatión peroxidasa (GSH-Px), etc. se regulan por un mecanismo de retroalimentación positiva por las ROS (4). Dichos enzimas captan ROS, pero a su vez las ROS estimulan la transcripción de las mismas a nivel de ácido desoxiribonucleico (ADN). Nielsen y col. (32) mostraron una reducción de la actividad de los enzimas antioxidantes SOD, GSH-Px, glutation reductasa (GR) y catalasa en voluntarios sanos tras administración durante dos semanas de perejil (20 mg/día). La suplementación con beta-caroteno (30 mg/día durante 60 días) redujo la actividad leucocitaria de SOD y la actividad sérica de GSH-Px en humanos (33). Por ello deben evaluarse los cambios en los niveles de enzimas antioxidantes cuando se evalúa la eficacia de un tratamiento con antioxidantes. Así, los enzimas antioxidantes (SOD, GSH-Px, GR, catalasa, y paraoxonasa), así como el co-

ciente glutatión reducido/glutatión oxidado (GSH/GSSG) fueron evaluados en el estudio europeo EUROLIVE (The effect of olive oil on oxidative damage in European populations). El estudio EUROLIVE tenía como objetivo evaluar el efecto sobre los lípidos plasmáticos y el daño oxidativo de tres tipos de aceite de oliva similares, pero con distinto contenido en compuestos fenólicos (2,7 mg/kg; 164 mg/kg; y 366 mg/kg). Los resultados del estudio EUROLIVE mostraron que todos los aceites de oliva incrementaron las concentraciones de HDL y redujeron las de triglicéridos, el cociente GSH/GSSG y el daño oxidativo al ADN. (34, 35). Los aceites con medio y alto contenido fenólico redujeron el daño oxidativo a los lípidos. El incremento de HDL y la reducción del daño oxidativo a los lípidos, incluyendo los niveles plasmá-ticos de oxLDL fueron directamente proporcionales al contenido fenólico del aceite de oliva administrado (34). Además, tema importante como ha sido anteriormente comentado, no hubo cambios en la actividad de los en-zimas antioxidantes (34). El Estudio PREDIMED (Efecto de la Dieta Mediterránea en la Prevención Primaria de la Enfermedad Cardiovascular), es un estudio de intervención de amplia casuística (n=7447), realizado a nivel de toda España, con administración de 2 tipos de Dieta Mediterránea (DM) (enriquecida en aceite de oliva virgen y enriquecida en frutos secos) frente a un grupo control con dieta baja en grasa (36). En el marco del estudio PREDIMED se evaluó la oxidación /antioxidación en una submuestra (N =314) a los 3 meses de intervención (37). Los resultados mostraron un descenso de los niveles plasmáticos de oxLDL en los 2 grupos con DM, significativo respecto a los cambios en el grupo control en el caso de la DM enriquecida con aceite de oliva virgen. No se observaron cambios significativos en los niveles de actividad de GSH-PX en ninguno de los grupos de intervención.

Cuando se administran suplementos, una razón que tam-bién puede explicar la paradoja es la diferente biodisponi-bilidad del producto suministrado aisladamente o en una matriz diferente de la natural. Datos de nuestro grupo (38) muestran que tras la administración de la misma cantidad de resveratrol en vino, mosto, o pastillas de extracto de uva enriquecido con resveratrol, la absorción de dicho compuesto fue muy superior tras la administración de vino y mosto respecto a la de las pastillas.

8

Hoy en día no se recomienda, a la población en gene-ral, la toma de ningún suplemento nutricional, sino el consumo de alimentos saludables y de patrones dieté-ticos saludables. Ya se han comentado anteriormente las evidencias obtenidas a nivel de los beneficios del consumo de aceite de oliva virgen. Un patrón dietético que ha mostrado ser saludable en nuestro medio, es la Dieta Mediterránea (DM). Datos del estudio PREDIMED mostraron una mejora del perfil lipídico de riesgo car-diovascular y de los marcadores de inflamación tras 3 meses de consumo de las dos DMs, una enriquecida con aceite de oliva virgen y otra enriquecida con frutos secos, frente a una dieta baja en grasa (39). Hoy tenemos evidencias de que los polifenoles del aceite de oliva y la dieta mediterránea modulan la expresión de genes relacionados con la inflamación de modo protector frente al desarrollo de aterosclerosis (40, 41).

De todo lo comentado anteriormente se deduce que la oxidación lipídica es un factor clave en el desarrollo de la aterosclerosis, siendo los niveles de oxLDL un buen marcador de la misma. Por otra parte la efectividad de patrones dietéticos o alimentos ricos en antioxidantes puede ser más efectiva que la toma de suplementos con uno o varios antioxidantes aislados en la prevención de la enfermedad cardiovascular.

Referencias

1. Gómez M, Valle V, Arós F, Sanz G, Sala J, Fiol M, Bruguera J, Elosua R, Molina L, Martí H, Covas MI, Rodríguez-Llorián A, Fitó M, Suárez-Pinilla MA, Amezaga R, Marrugat J; FORTIAM group of researchers. Oxidized LDL, lipoprotein (a) and other emergent risk factors in acute myocardial infarction (FORTIAM study). Rev Esp Cardiol. 2009;62:373-82.2. Sies H. Oxidative stress: oxidants and antioxidants. Exp Physiol 1997; 82: 291–5.3. Valko M, Leibfritz D, Moncol J, Cronin MTD, et al. Free radicals and antioxidants in normal physiological functions and human disease. Int J Biochem Cell Biol 2007; 39: 44–84.4. Gutteridge JMC. Lipid peroxidation and antioxidants as biomarkers of tissue damage. Clin. Chem 1995; 41: 1819–28.5. Witzum JL. The oxidation hypothesis of atherosclerosis. Lancet 1994; 344: 793–5.6. Steinberg D, Parthasarathy S, Carew TE, Khoo JC, Witztum JL. Beyond cholesterol. Modifications of low density lipoprotein that increase its atherogenicity. N Engl J Med 1989;320: 915–24.7. Farooqui T, Farooqui AA. Aging: an important factor for the pathogenesis of neurodegenerative diseases.. Mech Ageing Dev 2009;130: 203-15.8. Tsimikas S. Oxidative biomarkers in the diagnosis and prognosis of cardiovascular disease. Am J Cardiol 2006;98 (suppl):9P-17P.9. Mehta JL.Oxidized or native low-density lipoprotein colesterol. Which is more important in atherogenesis. J Am Coll Cardiol 2006; 48:980-2.10. Wallenfeldt K, Fagerberg B, Wikstrand J, Hulthe J. Oxidized low-density lipoprotein in plasma is a prognostic marker of subclinical atherosclerosis development in clinically healthy men. J Int Med 2004;256:413-20.11. Holvoet P, Mertens A, Verhamme P, et al. Circulating oxidized LDL is a useful marker for identifying patients with coronary artery disease. Arterioscler Thromb Vasc Biol 2001;21:844-8.12. Ehara S, Ueda M, Naruko T, Haze K, Itoh A, Otsuka M, Komatsu R, Matsuo T, Itabe H, Takano T, Tsukamoto Y, Yoshiyama M, Takeuchi K, Yoshikawa J, Becker AE. Elevated levels of oxidized low density lipoprotein show a positive relationship with the severity of acute coronary syndromes. Circulation 2001; 103: 1955-60.13. Yamashita H, Ehara S, Yoshiyama M, Naruko T, Haze K, Shirai N, Sugama Y, Ikura Y, Ohsawa M, Itabe H, Kataoka T, Kobayashi Y,

8

Becker AE, Yoshikawa J, Ueda M. Elevated plasma levels of oxidized low-density lipoprotein relate to the presence of angiographically detected complex and thrombotic coronary artery lesion morphology in patients with unstable angina. Circ J 2007;71:681-7.14. Weinbrenner T, Cladellas M, Isabel Covas M, Fitó M, Tomás M, Sentí M, Bruguera J, Marrugat J. High oxidative stress in patients with stable coronary heart disease. Atherosclerosis 2003;168: 99-106.15. Shoji T, Nishizawa Y, Fukumoto M, Shimamura K, Kimura J, Kanda H, et al. Inverse relationship between circulating oxidized low den-sity lipoprotein (oxLDL) and anti-oxLDL antibody concentrations in healthy subjects. Atherosclerosis 2000;148:171-7.16.Meisinger C, Baumert J, Khuseyinova N, Loewel H, Koenig W. Plasma oxidized low-density lipoprotein, a strong predictor for acute coronary heart disease events in apparently healthy, middle-aged men from the general population. Circulation 2005; 112:651-7.17. Ueba T, Nomura S, Nishikawa M, Yamashita K. Circulating oxidi-zed LDL, measured with FOH1a/DLH3 antibody, is associated with metabolic syndrome and the coronary heart disease risk score in healthy Japanese. Atherosclerosis 2009; 203: 243-8.18. Rimm EB, Stampfer MJ, Ascherio A, Giovannucci E, Colditz GA, Willett WC. Vitamin E consumption and the risk of coronary heart disease in men. N Engl J Med 1993;328:1450-6.19. Stampfer MJ, Willett WC. Homocysteine and marginal vita-min deficiency. The importance of adequate vitamin intake.JAMA 1993;270:2726-7.20. Hertog MG, Feskens EJ, Hollman PC, Katan MB, Kromhout D. Dietary antioxidant flavonoids and risk of coronary heart disease: the Zutphen Elderly Study. Lancet 1993;342: 1007-11.21. Hertog MG, Kromhout D, Aravanis C, Blackburn H, Buzina R, Fidanza F, Giampaoli S, Jansen A, Menotti A, Nedeljkovic S. Flavonoid intake and long-term risk of coronary heart disease and cancer in the seven countries study. Arch Intern Med 1995;155:381-6.22. Zureik M, Galan P, Bertrais S, Mennen L, Czernichow S, Blacher J, Ducimetière P, Hercberg S. Effects of long-term daily low-dose supplementation with antioxidant vitamins and minerals on struc-ture and function of large arteries Arterioscler Thromb Vasc Biol 2004;24:1485-91. 23. Lonn E, Bosch J, Yusuf S, Sheridan P, Pogue J, Arnold JM, Ross C, Arnold A, Sleight P, Probstfield J, Dagenais GR; HOPE and HOPE-TOO Trial Investigators. Effects of long-term vitamin E supplementation

9

Biomarcadores de la dieta relacionados con el riesgo cardiovascular

9

on cardiovascular events and cancer: a randomized controlled trial. JAMA 2005;293:1338-47.24.Bleys J, Miller ER 3rd, Pastor-Barriuso R, Appel LJ, Guallar E.Vitamin-mineral supplementation and the progression of atheros-clerosis: a meta-analysis of randomized controlled trials. Am J Clin Nutr 2006;84:880-7.25. Miller ER 3rd, Pastor-Barriuso R, Dalal D, Riemersma RA, Appel LJ, Guallar E. Meta-analysis: high-dosage vitamin E supplementation may increase all-cause mortality. Ann Intern Med 2005;142:37-46.26.Guallar E, Hanley DF, Miller ER 3rd. An editorial update: Annus horribilis for vitamin E. Ann Intern Med 2005;143:143-5.27. Virtamo J, Pietinen P, Huttunen JK, Korhonen P, Malila N, Virtanen MJ, Albanes D, Taylor PR, Albert P; ATBC Study Group. Incidence of cancer and mortality following alpha-tocopherol and beta-carotene supplementation: a postintervention follow-up.JAMA. 2003;290:476-85.28. Woodside JV, McCall D, McGartland G, Young IS. Micronutrients: dietary intake v. supplement use. Proc Nutr Soc 2005; 64:543-53.29. Upston JM, Witting PK, Brown AJ, Stocker R, Keaney JF Jr. Effect of vitamin E on aortic lipid oxidation and intimal proliferation after arterial injury in cholesterol-fed rabbits. Free Radic Biol Med 2001;31:1245-53.30. Acín S, Navarro MA, Arbonés-Mainar JM, Guillén N, Sarría AJ, Carnicer R, Surra JC, Orman I, Segovia JC, Torre R de L, Covas MI, Fernández-Bolaños J, Ruiz-Gutiérrez V, Osada J. Hydroxytyrosol administration enhances atherosclerotic lesion development in apo E deficient mice. J Biochem. 2006;140:383-91.31. Boots AW, Haenen GR, Bast A. Health Effects of Quercetin from Antioxidant to Nutraceutical. Eur J Pharmacol 2008: 585:325-37.32. Nielsen SE, Young JF, Daneshvar B, Lauridsen ST, Knuthsen P, Sandström B, Dragsted LO. Effect of parsley (Petroselinum crispum) intake on urinary apigenin excretion, blood antioxidant enzymes and biomarkers for oxidative stress in human subjects. Br J Nutr 1999;81:447-55.33. McGill CR, Green NR, Meadows MC, Gropper SS. Beta-carotene supplementation decreases leukocyte superoxide dismutase activity and serum glutathione peroxidase concentration in humans. J Nutr Biochem 2003;14:656-62.34. Covas MI, Nyyssonen K, Poulsen HE, Kaikkonen J, Zunft HJ, Kie-sewetter H, Gaddi A, de la Torre R, Mursu J, Baumler H, Nascetti S,

Salonen JT, Fitó M, Virtanen J, Marrugat J. The Effect of Polyphenols in Olive Oil on Heart Disease Risk Factors: a Randomized Trial. Ann Intern Med. 2006;145: 333-41.35. Machowetz A, Poulsen HE, Gruendel S, Weimann A, Fitó M, Marrugat J, de la Torre R, Salonen JT, Nyyssönen K, Mursu J,Nascetti S, Gaddi A, Kiesewetter H, Bäumler H, Selmi H, Kaikkonen J, Zunft HJ F, Covas MI, Koebnick C. Effect of Olive Oils on Biomarkers of Oxidative DNA Stress in North and South Europeans. FASEB J. 2007;21: 45-52.36. Martínez-González MA, Corella D, Salas-Salvadó J, Ros E, Covas MI, Fiol M, Wärnberg J, Aros F, Ruíz-Gutiérrez V, Lamuela-Raventós RM, Lapetra J, Muñoz MA, Martínez JA, Sáez G, Serra-Majem L, Pintó X, Mitjavila MT, Tur JA, Portillo MD, Estruch R, for the PREDIMED Study Investigators. Cohort Profile: design and methods of the PRE-DIMED study. Int J Epidemiol. 2010 Dec 20 (Epub ahead of print). 37. Fitó M, Guxens M, Corella D, Sáez G, Estruch R, de la Torre R, Francés F, Cabezas C, López-Sabater MC, Marrugat J, García-Arellano A, Arós F, Ruiz-Gutierrez V, Ros E, Salas-Salvadó J, Fiol M, Solá R, Covas MI, for the PREDIMED Study Investigators. Effect of a Tradi-tional Mediterranean Diet on Lipoprotein Oxidation: a Randomized Controlled Trial. Arch Intern Med. 2007;167:1195-203.38. Ortuño J, Covas MI, Farre M , Pujadas MA, Fito M, Khymenets O, Andrés-Lacueva C, Roset P, Joglar J, Lamuela-Raventós RM, de la Torre R. Resveratrol Disposition in Humans from Grape Products and Nutraceuticals. Food Chem 2010 (in press). 39. Estruch R, Martínez-González MA, Corella D, Salas-Salvadó J, Ruiz-Gutiérrez V, Covas MI, Fiol M, Gómez-Gracia E, López-Sabater MC, Vinyoles E, Arós F, Conde M, Lahoz C, Lapetra J, Sáez G, Ros E; PREDIMED Study Investigators. Effects of a Mediterranean style diet on cardiovascular risk factors: a randomized trial. Ann Intern Med 2006;145:1-11.40. Konstantinidou V, Covas MI, Muñoz-Aguayo D, Khymenets O, de la Torre R, Saez G, Tormos Mdel C, Toledo E, Marti A, Ruiz-Gutiérrez V, Ruiz Mendez MV, Fito M. In vivo nutrigenomic effects of virgin olive oil polyphenols within the frame of the Mediterranean diet: a randomized controlled trial. FASEB J 2010;24:2546-57. 4. Llorente-Cortés V, Estruch R, Mena MP, Ros E, González MA, Fitó M, Lamuela-Raventós RM, Badimon L. Effect of Mediterranean diet on the expression of pro-atherogenic genes in a population at high cardiovascular risk.. Atherosclerosis. 2010;208:442-50

10

El 12 de febrer d’aquest any s’ha celebrat la I Olimpía-da de Biologia de Catalunya, aquest és un fet impor-tant perquè s’ha donat resposta a persones i entitats catalanes que davant l’existència d’olimpíades amb una certa tradició com les de Física, Química, Mate-màtiques, etc, creien necessària la incorporació d’una ciència de la rellevància i actualitat com la Biologia en aquests tipus d’esdeveniments.

La celebració d’aquesta olimpíada ha estat el resul-tat de la cooperació de diferents entitats unes orga-nitzadores (CESIRE-CDEC). Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, Col·legi de Biòlegs de Catalunya, Col·legi Oficial de Doctors i Llicen-ciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Cata-lunya, Institució Catalana d’Història Natural- filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Oficina de Coor-dinació de les Proves d’ Accés a la Universitat de Catalunya, Seminari Permanent de Ciències Natu-rals, Societat Catalana de Biologia filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Societat de Bioquímica, Facultat de Biologia de la UB, Facultat de Biociències de la UAB, Facultat de Ciències de la Vida de la UPF) i altres col·laboradores i patrocinadores (Facultat de Ciències de la Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Lleida, Parc de Re-cerca Biomèdica de Catalunya, CMIMA, (CSIC) “La Caixa”, Fundació “La Caixa”, Laboratoris Deltalab, AMES, Grup Promotor Santillana) i sobretot gràcies al treball de les persones que representaven aques-tes entitats, que per damunt de tot, i malgrat les

dificultats que suposa posar en marxa per prime-ra vegada un procés com aquest, han posat tota la il·lusió i la imaginació per assolir-ho.

L’objectiu principal de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya ha estat estimular i també implicar als estudiants de Batxillerat en el desenvolupament d’aquesta ciència, tan lligada a la vida i en constant evolució.

Es va adreçar a l’alumnat de 2n de batxillerat matricu-lat a tots els centres catalans durant el curs 2010-2011. El nombre màxim d’inscrits per centre van ser tres, i atès que el màxim de participants per qüestions ope-ratives no podia superar el centenar, es va preveure fer una selecció en base a l’expedient acadèmic dels inscrits, segons la nota final de Biologia de 1r de batxi-llerat (70%) i la nota mitjana de 1r de batxillerat (30%). Aquesta limitació en el nombre d’alumnes que podien participar en aquesta primera edició va provocar que només poguessin fer la prova al voltant del 50% dels inscrits (216) i també va constatar un fet molt impor-tant: la nota de tall per a poder participar a l’Olimpíada es situà en un 8,9, és a dir, un alumnat bon coneixedor i alhora molt interessat per la Biologia.

Per fer-ne difusió es va crear una web: www.olimpia-dadebiologia.cat on es varen anar introduint les ba-ses, calendari, comitè organitzador, etc. així com el seguiment de les pautes que afectessin el procés de l’Olimpíada des de l’ inici fins l’acte de cloenda.

10

I Olimpíada de Biologia de CatalunyaMercè Serra DominguezCol·legiada núm. 10.602-C

Professora de BiologiaMembre del Comitè Organitzador

de la I Olimpíada de Biologia deCatalunya

Mercè Serra DominguezCol·legiada núm. 10.602-C

Professora de BiologiaMembre del Comitè Organitzador

de la I Olimpíada de Biologia deCatalunya

11

L’acte de cloenda i lliurament de diplomes i premis varen tenir lloc el dimarts 15 de febrer a la sala Joan i Pere Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans. Prè-viament els deu finalistes havien estat convidats a unes visites organitzades exclusivament per a ells al CMIMA i al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

Els guanyadors varen ser els següents:1r Premi: Sergi Rodríguez Calado Col·legi EDUCEM II de Granollers iPad wifi 16 Gb

2n Premi: Aitor López González Col·legi Maristes de Rubí Netbook Hp

3r Premi: Jordi Ramon Baqués Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú iPod Touch 8 Gb

Els guanyadors podràn gaudir també d’una matrícula gratuïta per al 1r curs de Biologia a la Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Uni-versitat Pompeu Fabra i a la Universitat de Girona. Tantmateix, la facultat de Biologia de la UB va obse-quiar amb llibres de Biologia als finalistes i la Societat Catalana de Biologia va regalar llibres de les seves pu-blicacions als guanyadors i al seu professorat. També als centres docents dels deu finalistes van ser obse-quiats amb material de laboratori (Deltalab).

La prova va consistir en una part teòrica, tipus test, amb 50 preguntes de resposta múltiple (quatre op-cions) amb una sola resposta correcta, que si era errò-nia descomptava, i una part pràctica on es plantejaven qüestions relacionades amb el disseny experimental, anàlisi de dades, reconeixement de materials, elabo-ració de protocols, etc. que seria realitzada només pels deu millors alumnes resultants de la part teòrica. L’objectiu de la part pràctica era conèixer les habilitats i destreses a nivell de laboratori i no tan sols quedar-se en una prova teòrica on les preguntes plantejades majoritàriament eren de coneixement conceptual i/o factual (54%).

La matèria de la prova (teòrica i pràctica) comprenia el temari de Biologia de 1r i 2n de batxillerat, la qualifi-cació final es va obtenir de la mitjana de la part teòrica i la pràctica.

La prova teòrica es va realitzar pel matí a les sales “Alfa”, “Beta” i “Gamma” de CosmoCaixa i, mentre el jurat avaluador format per professors de Biologia de Batxillerat i de la Universitat corregien la prova teòrica, l’alumnat feia un esmorzar i després assistia a una conferència a càrrec de la vicedegana pri-mera del Col·legi Oficial de Biòlegs de Catalunya, Margarida Gual i Perelló, sobre els Nous Graus de Biociències. Seguidament es feia l’acte on es van proclamar els deu finalistes que passarien a la part pràctica realitzada per la tarda als laboratoris del CESIRE.

11

I Olimpíada de Biologia de Catalunya

1212

I Olimpíada de Biologia de Catalunya

L’acte de cloenda el va obrir el Dr. Lluis Tort, president de la Societat Catalana Biologia i la clausura va anar a càrrec del Dr. Ricard Guerrero, secretari científic de l’IEC. Els representants de les diferents entitats participa-tives van ser els encarregats del lliurament dels premis.

Aquests tres guardonats, van anar a Granada del 31 de març al 3 d’abril per participar en la “VI Olimpiada Española de Biología” i els guanyadors podien partici-par a la “XXII Olimpiada Internacional de Biología” a Taiwan del 10 al 17 de juliol i a la “Olimpiada Ibero-americana de Biología” a Costa Rica del 4 a l’11 de se-tembre de 2011. També des del CSIC s’ofereixen per als finalistes estades de cinc dies a diferents centres d’investigació de tot l’estat espanyol.

Resultat de la presència de la delegació catalana a Gra-nada ha estat el guany d’una medalla d’or al nostre finalista Aitor López González del Col·legi Maristes de Rubí, fet que des del comitè organitzador i les institu-cions representades ens omple de satisfacció. Aquest guany li permetrà a més de l’assistència a “XXII Olim-piada Internacional de Biología” a Tai-Pei (Taiwan), una estada de deu dies de preparació al Centro de Investigaciones Médicas de Navarra (CIMA) i potser també serà seleccionat per poder assistir a la troba-da que tots els anys organitza la “Sociedad Española

de Bioquímica y Biología Molecular”...és a dir un co-mençar i no acabar!!!

Reflexions:

Després de l’esdeveniment, que per part del comitè organitzador es va considerar com a molt enriquidor i interessant, queden les reflexions a partir de l’anàlisi dels resultats i de les valoracions fetes per part de la or-ganització i per part dels participants i del professorat. Per saber què en pensaven, desprès de l’olimpíada, es va enviar per mail una enquesta a l’alumnat i al pro-fessorat participants, on es demanaven una sèrie de qüestions referents al calendari, temari, realització de les proves, tipus de prova, etc. que ens va ajudar a fer una valoració més ajustada, resultat de la qual, ha donat lloc a les següents conclusions:

Conclusions generals:

- La propera olimpíada hauria de poder acceptar a més participants, ja que a Catalunya s’ha donat el grau de participació més elevat davant d’altres comu-nitats autònomes. (216 alumnes i 59 centres).

- No es van observar diferències en el grau de partici-pació entre centres públics i privats.

1313

I Olimpíada de Biologia de Catalunya

- Un problema ha estat el propi contingut de la prova que contemplava tot el temari de 2n de batxillerat i part d’aquest molts alumnes encara no l’havien do-nat. Aquest és un problema de difícil solució, junta-ment amb el calendari, ja que es troba supeditat al temari i calendari de la prova estatal.

Conclusions referents a l’anàlisi dels resultats de les proves:

Respecte a la part teòrica (test):

- Fent un estudi dels resultats i classificant les preguntes del test per continguts s’ha vist que en una distribució on el 54% eren preguntes de coneixement factual, el 14% de comprensió conceptual (relació, interpre-tació) i el 32% de raonament i anàlisi (disseny, pre-dicció), curiosament les preguntes de coneixement factual (memorístiques) han estat les més mal qua-lificades.

Respecte a la part pràctica:

- Les proves pràctiques demanaven destreses de ni-vell cognitiu superior i l’alumnat ha mostrat algunes mancances relacionades amb l’hàbit de treball al la-boratori, molts d’ells confessaven que pràcticament

no havien fet treball de laboratori, tenien doncs un bon coneixement del què és un disseny experimental però no eren coherents en la seva aplicació. Es per això, que cal fer una reflexió a nivell docent respecte la importància de l’ús dels laboratoris i de les activi-tats pràctiques en una matèria de caire experimental com és la Biologia.

- L’alumnat presentava un insuficient coneixement del model vegetal i això obstaculitzava la resolució d’alguns dels problemes plantejats.

- Des del punt de vista organitzatiu, en la propera olim-píada el pes de la part teòrica hauria de ser inferior al de la part pràctica ja que aquesta darrera mobilitza més destreses.

Darrera reflexió:

Per últim la reflexió final ha estat l’observació de l’actitud de tots els participants, la il·lusió, la correc-ció i el saber estar en tot moment, han estat i seran uns dels motors que estimulen a la comissió orga-nitzadora a continuar tirant endavant la realització d’una Segona Olimpíada de Biologia de Catalunya per tal de potenciar el coneixement de la Biologia a casa nostra.

14

Els alumnes que participen en una Olimpíada de Biologia són els seus autèntics protagonistes. Per aquesta raó les seves opinions són molt impor-tants per valorar la contribució d’aquesta activitat en l’augment de l’interès per la Biologia.

Per tal d’intentar conèixer les opinions dels par-ticipants hem fet una entrevista als tres guanya-dors de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya d’aquest any. Es tracta dels alumnes de segon de batxillerat Sergi Rodríguez Calado del Col·legi EDUCEM II de Granollers, Aitor López González del Col·legi Maristes de Rubí i Jordi Ramon Ba-qués de l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas de Vilanova i la Geltrú. Per facilitar la lectura s’ha mantingut el mateix ordre de respostes en totes les preguntes.

Per què us vau decidir a participar en l’Olimpíada de Biologia de Catalunya?

Sergi: la Biologia ha estat un dels àmbits del coneixe-ment que més m’ha agradat des que em vaig iniciar en això de la ciència. La veritat és que això ha estat gràcies a les dues professores que m’han ensenyat Biologia a la ESO i a Batxillerat, gràcies a les quals vaig poder descobrir aquest món. Quan la meva professora, Mò-nica Suils, em va proposar participar a la Olimpíada, el meu primer pensament em va dir que sí, que hi havia d’anar, i així va acabar sent. Aitor: el meu professor, Xavier Alacid, a qui li dec quasi la totalitat de la meva formació en Biologia, se’n va assabentar de l’existència d’aquest certamen i va encoratjar-me a inscriure’m a mi i a dos companys més de classe. La veritat és que la idea no em desagradava gens: no hi tenia res a perdre i era una oportunitat que no se’m passaria mai més a la vida. Així doncs, vaig decidir apuntar-m’hi perquè,

Antonio Jimeno FernándezCol·legiat número 3137-CCatedràtic de Secundària de Biologia i GeologiaMembre del Comitè Organitzador de I’Olimpíada de Biologia de Catalunya

Entrevista als tres guanyadors de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya de l’any 2011

15

realment, també em feia força il·lusió participar en un concurs d’aquest tipus. Joan: quan m’ho va dir la meva professora Elisabeth Navarro, vaig creure que seria una bona oportunitat per posar en pràctica els meus co-neixements de Biologia i que seria com una prova per veure si estava preparat per les PAU de Biologia.

Ara que ja ha passat quina valoració feu d’aquesta ex-periència?

Sergi: ha estat una experiència que no oblidaré mai. Al principi vaig arribar amb sensació d’inseguretat, però a mesura que passava el temps i anava fent les proves aquesta sensació va anar desapareixent. Tanmateix, per sobre de la Biologia, després de participar en aquesta Olimpíada em quedo amb les amistats que he fet, amistats amb persones amb gustos similars que es van forjar ràpidament. Aitor: apuntar-me a l’Olimpíada ha estat una de les elec-

cions més ben triades de la meva vida. M’ha obert moltíssimes portes que mai hagués pogut pensar que se’m poguessin obrir. En definitiva, apuntar-me a l’Olimpíada de Biologia de Catalunya ha estat l’inici d’una experiència única, que mica en mica s’ha anat fent gran i encara estic vivint. Joan: ha estat una ex-periència molt bona, única a la vida i he conegut a molta gent interessant.

Va haver alguna cosa que us resultés inesperada?

Sergi: el veredicte final no me l’esperava, però pel que fa a la prova no vaig trobar res inesperat, o com a mí-nim aquesta és la sensació que recordo. Aitor: el fet que més et sorprèn quan vas a l’Olimpíada és la manca de competitivitat i el bon ambient que es respira entre els participants. La situació, per dir-ho d’alguna forma, és molt còmoda. Jo l’única cosa que em temia a l’hora de participar i d’estar a l’Olimpíada era el fet que no

Entrevista als tres guanyadors de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya de l’any 2011

16

Entrevista als tres guanyadors de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya de l’any 2011encaixés gaire bé amb la gent d’allà, és a dir, que fossin una mica massa competitius, que el seu únic tema de conversa fos la Biologia i, dient-ho vulgarment, que fos un ambient una mica “friqui” o estrany. Aquesta imat-ge va caure de seguida quan vaig arribar-hi. Com ja he dit, l’ambient és molt sa: no hi ha cap tipus de mal rot-llo ni de competitivitat. L’ambient, per contra, és molt distès i amè. I això és potser el que més em va sobtar. Joan: a mi em va sorprendre ser un dels tres represen-tants de Catalunya. No perquè no confiï en les meves aptituds, sinó perquè hi havia molta gent preparada.

En quin grau penseu que influeix la sort i en quin grau ho fa la preparació?

Sergi: crec que la preparació influeix moltíssim més que la sort; sí que és cert que la sort et pot ajudar, i que et pot tocar fer una pràctica de laboratori idèntica a la que havies fet a classe dos dies abans; però la sort no crec que sigui una variable a tenir en compte en unaprova que consta de part teòrica i part pràctica, ja que a totes dues parts s’han de relacionar molts conceptes referents a la Biologia i sense una preparació no es pot aconseguir estar entre els millors. Aitor: crec que el més fonamental per a aquest concurs és la preparació, tot i que hi influeix de manera clara també la sort. Però no em refereixo a la prepa-ració que una persona pugui fer per a aquest examen, sinó la preparació du-rant els dos anys de Batxillerat en la ma-tèria de Biologia. El que vull dir és que tothom es presenta a l’examen amb elque sap, perquè, realment, no hi ha gaire temps per estudiar així de manera extraordinària i menys fent 2n de Batxillerat. Partint d’aquesta formació que tinguis en la matèria de Biologia influeix fortament la sort, ja que pot ser que a l’examen entrin preguntes de temes que tu has donat més àmpliament o bé que surtin pre-guntes de temari que no has fet. De totes maneres, com hi ha tantes preguntes, segurament la sort influeix a tothom d’una manera molt similar i, el que cal, és tenir capacitat analítica en la part pràctica de l’examen i una bona memòria i capacitat deductiva per a la part teòrica. Joan: crec que la preparació influeix més, però la sort també pot ajudar una mica.

Quins consells donaríeu als que decideixin partici-par en l’Olimpíada de Biologia de Catalunya de l’any 2012?

Sergi: els hi diria que anessin preparats, perquè la ve-ritat és que poder anar a la fase nacional és una expe-riència magnífica, però també els recomano que no s’obsessionin amb les proves i que sobretot gaudeixin de la companyia que podran trobar, perquè de ben segur trobaran persones molt afins i sempre ajuda el contacte humà per passar els nervis. Aitor: als que vul-guin participar els diria que gaudeixin de l’experiència,que aprofitin aquesta oportunitat perquè veuran que

és una oportunitat única que de ben segur no tindran mai més a la vida. Però sobretot voldria aconsellar a aquell o aquella que no es decideix a participar que ho provi. No s’hi perd res i es té molt a guanyar, i no em refe-reixo materialment, sinó com a l’experiència que es viu. És del tot inoblidable. Joan: els diria que no s’estressessin, que si hananat estudiant bé durant el curs els semblarà senzill.

Quins dels premis us va fer més il·lusió?

Sergi: d’entrada, la matrícula gratuïta i l’iPad són pre-mis molt temptadors i que fan molta il·lusió; però per sobre d’això crec que em va fer més il·lusió el reco-neixement de l’esforç personal per part dels coneguts i la sensació de felicitat que sempre dóna fer les coses ben fetes i obtenir un reconeixement per allò que has fet. Al cap i a la fi, penso que el que sempre recordaré serà la cara dels meus pares i la meva professora en el lliurament de premis i no pas si em van donar un tablet o em van pagar la matrícula de la Universitat. Aitor: per mi, ara que ja ha passat, el millor premi va ser poder participar en la VI OEB (Olimpíada Espanyo-

17

Entrevista als tres guanyadors de l’Olimpíada de Biologia de Catalunya de l’any 2011la de Biologia) que tenia lloc a Granada. Els dies que vaig passar allà no els canvio per cap dels altres premis. Joan: per a mi el reconeixement del meu esforç i tam-bé l’Ipod touch, obviament!

Vosaltres tres vau ser els nostres representants a l’Olimpíada Espanyola de Biologia (OEB), que és el que més us va agradar d’aquesta Olimpíada?

Sergi: sens dubte la gent que allà vaig conèixer és la millor experiència que em porto. A la Olimpíada vaig aprendre molt sobre Biologia, però també vaig conèixer una mica més la ciutat de Granada i vaig tro-bar persones meravelloses amb les que vaig compartir molts moments únics. La veritat és que la estada a Gra-nada va ser quelcom difícilment igualable. Aitor: tota la gent que vaig conèixer, l’experiència va ser increïble, simplement indescriptible. Sembla que no, però els exàmens passen a un segon pla i el realment impor-tant és gaudir de l’experiència i conèixer gent d’altres llocs amb la que tens un munt de coses en comú. A més,l’OEB t’obre moltíssimes portes, ja que pots par-ticipar en trobades científiques a altres anys, pots fer estades a centres d’investigació com els del CSIC i fins

i tot tens la possibilitat de re-trobar-te amb els companys de la teva OEB en altres oca-sions. En resum, és una expe-riència que, a mi, m’ha afec-tat de manera molt positiva, les oportunitats que se m’han donat i les persones que he conegut són dues coses que, ara per ara, no donaria a canvi de res. Joan: allò que em va agradar més i que re-cordaré sempre serà la gent, els altres participants, perquè hi va haver un companyeris-me molt bo.

Penseu que continuareu en contacte amb aquesta or-ganització? I amb els altres participants?

Sergi: amb altres participants com jo, de ben segur que sí. L’experiència de la Olimpíada Espanyola em va unir molt amb alguns participants amb els que, de moment i espero que per molt de temps, segueixo en contacte i amb els que tinc algun que altre pla de futur, encara que sigui per aquest mateix estiu. Pel que fa a la organització, també crec que estaré en contacte, ja que m’agradaria fer de voluntari l’any vinent a les següents Olimpíades; a més, mai està de més tenir contactes amb organitzacions impor-tants i més si estan relaciones amb el que t’agrada i el que et vols dedicar. Aitor: i tant, de fet, em pre-sentaré com a voluntari per a l’organització de la OEB de l’any que ve així com també per a la de Catalunya de l’any proper. Sempre és bo mantenir-se en contacte i més amb gent amb la que et portes bé i has mantingut una experiència tan formidable. Pel que fa a altres participants, és normal que no t’hi puguis fer amb tothom (èrem 61 persones) en 4 dies. En el meu cas, vaig fer molt bona amistat amb els representants de Navarra i Galícia. Així que hem decidit que aquest estiu ens veurem tres cops: pels Sant Fermins a Navarra (principis de juliol), per les festes de Santiago de Compostel·la (a finals de juliol i principis d’agost) i a Barcelona vindran cap a finals d’agost. Això és una mostra més del bon ambient que es porta en aquesta estada i el meravellós que pot arribar a ser aquesta experiència. Joan: no em sembla pas malament. I sí, seguiré en contacte amb altres participants amb què he fet amistat.

Aitor, tu vas guanyar una de les quatre medalles d’or a l’OEB i, per tant, seràs un dels nostres quatre represen-tants a Tai-Pei, com t’estàs preparant?

Aitor: Doncs per ara no m’he preparat res encara, ja que estic finalitzant el Batxillerat i encara tinc la Selectivitat pel mig. Però el que és cert és que del 26 de juny al 3 de juliol me’n vaig al CIMA (Cen-tre d’Investigació en Medicina Aplicada) amb els de l’organització de l’OEB per preparar-me l’examen de la Fase Internacional (IBO), que té lloc enguany a Taiwan.

Creus que pots guanyar una medalla a Tai-Pei? I si no la guanyes, creus que haurà estat una mala expe-riència?

Aitor: La veritat és que no ho crec. A més, jo sempre penso que no m’enduré res. Així, en cas que guanyi alguna cosa, benvinguda sigui. Però certament no crec que guanyi res: participen estudiants de més de 75 paï-sos si no recordo malament. Per tant, les possibilitats són bastant baixes. De totes maneres, no guanyar medalla no serà per mi cap fracàs, el que faltava! Per a mi el premi ja és anar a Taiwan, i crec que la meva fita no ha de ser guanyar una medalla, sinó gaudir al màxim de l’experiència, que és el que porto fent fins ara.

18

Avaluació de la qualitat biològicadels rius a partir de macroinvertebrats

Dr. Jesús Ortiz DuràBiòleg. Col·legiat núm 21249-C.President de l’Associació per a la Conservació dels Ecosistemes Naturals (CEN)

Fotos: Jesús OrtizIl·lustracions: Toni Llobet

La Directiva Marc de l’Aigua

A una societat consumista que anteposa els beneficis econòmics, l’activitat humana implica un elevat nom-bre de pertorbacions que alteren de manera significa-tiva els ecosistemes naturals. Els ecosistemes fluvials (rius, rieres, torrents, etc.) són especialment sensibles a les alteracions humanes, que poden afectar greu-ment les característiques fisico-químiques de l’aigua, el règim hidrològic, la geomorfologia i les comunitats biològiques. Les conseqüències sobre l’estructura i el funcionament dels ecosistemes fluvials poden ser seve-res i, en conseqüència, repercutir negativament sobre els diferents serveis ecosistèmics, com la disponibilitat d’aigua de qualitat per a usos domèstics, agrícoles i in-dustrials, la protecció en vers els efectes adversos de les riuades, la pesca, el lleure, el transport o la capacitat d’autodepuració de l’aigua, entre molts d’altres.

En aquest context, la Directiva Marc de l’Aigua (DMA, Directiva Europea 2000/60/CE) va entrar en vigor a finals de l’any 2000 amb l’ambiciós objectiu de que tots els sistemes aquàtics mantinguin o assoleixin un estat igual o similar a un ecosistema inalterat, incloent-hi ecosistemes fluvials i lacustres, aigües de transició i costaneres, les aigües freàtiques i també les masses d’aigua artificials o fortament modificades. L’aprovació d’aquesta directiva significà que els ecosistemes fluvials havien de deixar de ser entesos com a meres infraestruc-tures hidràuliques per ser gestionats com a ecosistemes, amb tot el que això implica. A partir d’aquest moment, l’estat d’un ecosistema fluvial deixa de definir-se només

a partir del seu estat químic i s’introdueix el concep-te d’estat ecològic, que fa referència a l’estructura i el funcionament de l’ecosistema. Malgrat tractar-se d’una comparació científicament incorrecta, col·loquialment sovint es fa referència a l’estat d’un ecosistema com a salut, més fàcilment assimilable per nens i persones no habituades a aquest vocabulari més tècnic.

A hores d’ara, tan sols un 16% dels rius de Catalunya presenten un estat adequat, tot i que les dades són en-cara incomplertes per al 41%. Tot i això, segons les pre-visions de l’Agència Catalana de l’Aigua, el 69% dels rius de Catalunya compliran amb la DMA l’any 2015, mentre que el 31% restant ho faran l’any 2021, l’any 2027 o bé hauran de ser catalogats com a irrecupe-rables prèvia justificació (Figura 1). Malgrat els esfor-ços de l’Agència Catalana de l’Aigua i diverses entitats mediambientals i administracions, actualment no es progressa al ritme requerit per assolir aquest objectiu i les conseqüències de l’actual crisi econòmica difi-culten encara més aquesta tasca, de manera que ens arrisquem a haver d’escurar la butxaca per atendre les possibles sancions europees.

Indicadors biològics

Als ecosistemes fluvials, les anàlisis químiques de l’aigua aporten informació sobre el moment puntual en què s’ha pres la mostra. L’aigua hi flueix constantment i pot resultar difícil detectar pertorbacions puntuals o intermi-tents, com poden ser un abocament esporàdic de purins o d’algun producte tòxic. A més, la diversitat de subs-

18

19

Avaluació de la qualitat biològicadels rius a partir de macroinvertebrats

tàncies derivades de l’activitat humana (nutrients, sals, biocides, metalls pesants, medicaments, hidrocarburs, etc.) que es poden trobar a l’aigua és tan gran que pot resultar inviable analitzar-les totes de manera rutinària.Els indicadors biològics, o bioindicadors, són organis-mes vius que s’utilitzen per a determinar la qualitat del medi ambient. El clima, el relleu, les característiques del sòl, la vegetació i les activitats humanes determinen les característiques dels ecosistemes aquàtics, incloent-hi la hidrologia, la composició química i la temperatura de l’aigua, la llum, l’estructura de l’hàbitat, les interac-cions biòtiques (competència, depredació, etc.) i la dis-ponibilitat de recursos tròfics (Figura 2). Els organismes aquàtics es troben sotmesos a tots aquests factors de manera continuada i, per tant, aporten una informació integrada sobre les característiques dels ecosistemes al llarg del temps. Els organismes que viuen a l’aigua depenen directament de les propietats del medi i re-flecteixen l’estat de l’ecosistema. Si es produeix una alteració sobre l’ecosistema, les espècies que en siguin sensibles desapareixeran i només quedaran les espè-cies resistents a l’alteració.

Gairebé tots els grups d’organismes aquàtics, des de les algues als peixos, poden ser utilitzats com a bioindica-dors als ecosistemes fluvials però els més utilitzats arreu del món són els macroinvertebrats perquè presenten diversos avantatges respecte els altres organismes. Els avantatges més importants són la seva ubiqüitat, l’elevada diversitat d’espècies i requeriments ecològics, la mobilitat limitada, el cicle de vida relativament llarg (de setmanes a mesos) i el fet que els mètodes de mos-

treig i anàlisi són relativament senzills, econòmics, poc agressius i aplicables arreu.

Macroinvertebrats aquàtics

La denominació de macroinvertebrats aquàtics conti-nentals resulta certament llarga però respon al mínim de mots necessaris per definir un grup d’éssers vius molt heterogeni i divers. Dins d’aquest grup artificial s’encabeixen grups d’organismes molt diferents, com esponges, cnidaris, cucs, bivalves, cargols, crancs de riu, hidràcars o, sobretot, insectes (Figura 3). En defi-nitiva, un calaix de sastre sense cap tipus de relació filogenètica ni morfològica, que més aviat fa referència a un conjunt d’organismes que viuen al medi aquàtic i no pertanyen a altres grups taxonòmics més coneguts, com els peixos o els amfibis.

El prefix macro- prové del grec i significa gran. Aquest terme indica que es poden observar a simple vista, són grans en relació a altres grups d’invertebrats micros-còpics com els protozous. La gran majoria tenen una mida de pocs mil·límetres o centímetres però alguns poden ser molt més grans, com els crancs de riu o les nàiades. La forma del cos és molt variable entre es-pècies, de manera que tant podem trobar organismes gairebé esfèrics, com els àcars, com d’altres de molt prims i llargs, com els oligoquets. Per aquesta raó, en ecologia aquàtica s’ha adoptat un criteri metodològic que, per conveni, considera dins d’aquest grup aquells invertebrats que són retinguts en una malla de 500 µm de llum.

19

2020El terme -invertebrats significa que es tracta d’animals sense columna vertebral, sense esquelet intern, en con-traposició a d’altres que sí en tenen com els peixos, els amfibis, els ocells i els mamífers. Alguns, com els cucs, les sangoneres i les hidres, no tenen cap tipus d’esquelet mentre que la majoria tenen conquilles, com els cargols i els bivalves, o bé un esquelet extern articulat, com els artròpodes (crustacis, aràcnids i in-sectes).

L’adjectiu aquàtics es refereix al fet que es trac-ta d’organismes que viuen a l’aigua, tot i que alguns són semiaquàtics, com els sabaters que llisquen sobre l’aigua però no es poden submergir.

La denominació de continentals fa referència als eco-sistemes aquàtics que es troben a terra ferma, a di-

ferència dels ecosistemes marins, tot i que en alguns casos el límit entre els dos tipus d’ecosistemes pot ser difús.

El valor indicador i la puntuació

Cada família de macroinvertebrat està formada per diverses espècies, des d’una o poques a centenars, amb una determinada sensibilitat a diferents tipus d’alteracions. Com més similar sigui la sensibilitat entre les diferents espècies d’una mateixa família, més elevat serà el valor indicador de la família.Així doncs, es pot assignar una puntuació a cada fa-mília en funció de la seva sensibilitat a les alteracions i del seu valor indicador (Figura 4). Les famílies de ma-croinvertebrats més tolerants a la contaminació o amb menor valor indicador tenen una puntuació baixa (pro-

Figura 1ComplimentNo complimentEmbassaments(Font: ACA)

Figura 3

21

Avaluació de la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats

21pera a 1), com els quironòmids, els mosquits o els cucs, i les famílies més sensibles, elevada (propera a 10), com les efímeres, les perles o les frigànies. Als ecosistemes amb qualitat bona, hi poden viure tant famílies sensi-bles com la majoria de les resistents, però si la qualitat és dolenta només hi poden viure les més resistents a la contaminació. Les famílies foranes, com per exemple el cranc vermell americà, no tenen puntuació perquè representen una alteració en sí. Tampoc no acostumen a puntuar algunes famílies formades per espècies molt petites o difícils de trobar com les esponges, les hidres o les puces d’aigua.

Els nivells de qualitat

A partir dels valors de sensibilitat de les famílies de ma-croinvertebrats aquàtics presents a un ecosistema flu-

vial determinat es pot determinar un nivell de qualitat biològica. La DMA estableix cinc nivells de qualitat que es corresponen a cinc colors: molt bo (blau), bo (verd), mediocre (groc), deficient (taronja) i dolent (vermell). A un ecosistema fluvial amb un nivell de qualitat molt bo hi trobarem un gran nombre de famílies amb puntua-cions elevades mentre que a un amb un nivell dolent, hi trobarem una comunitat de macroinvertebrats molt degradada o inexistent.

Reptes i oportunitats

Actualment, existeixen un elevat nombre d’aproxima-cions i índexs biològics basats en macroinvertebrats. Tot i això, la majoria d’índexs presenten algunes limita-cions importants que els professionals han de conèixer amb detall. A la Península Ibèrica, l’índex més utilitzat fins ara ha estat l’IBMWP, que es calcula a partir de la suma de la puntuació de sensibilitat de cada una de les famílies presents al tram d’estudi. Malgrat les adapta-cions que s’han fet recentment, la seva aplicabilitat en algunes tipologies fluvials i regions biogeogràfiques és qüestionable. Per aquesta raó, actualment es considera que els índexs multimètrics són més fiables, sobretot si es basen en dades quantitatives, i ja s’han posat di-verses propostes sobre la taula, com els índexs de la família ICM.

Per una altra banda, la implantació de la DMA comporta una demanda de personal qualificat a les empreses priva-des i entitats mediambientals per atendre les avaluacions d’estat ecològic, tant de la xarxa de seguiment i control com per la legalització d’abocaments a llera, l’avaluació d’impactes i l’educació ambiental. Davant l’actual escas-setat de personal qualificat, en part conseqüència de la carència de recursos formatius, les administracions s’han vist obligades a contractar aquests serveis a entitats que tenen, o haurien de tenir, altres finalitats no lucratives. Fins fa poc, una de les poques vies per assolir aquests coneixements era a través de la participació en projectes de recerca a universitats i centres de recerca públics però

Figura 2

22

Avaluació de la qualitat biològica dels rius a partir de macroinvertebrats

cada vegada tenim a l’abast més i millors eines formati-ves. Tot i això, l’aparent simplicitat de la metodologia i la manca d’un sistema d’acreditació a l’estat espanyol han encoratjat a un gran nombre de persones i empreses sense experiència a incloure les avaluacions d’estat eco-lògic entre el seu ventall de serveis. Assignar un nivell de qualitat a un tram fluvial a partir d’un número és relati-vament fàcil, però sense una formació adequada també és molt fàcil que aquest número provingui d’un mostreig incomplet i una taxonomia incorrecta i, per tant, que indueixi a conclusions errònies o imprecises.

Alba-Tercedor J, Jáimez-Cuéllar P, Álvarez M, Avilés J, Bonada N, Casas J, Mellado A, Ortega M, Pardo I, Prat N, Rieradevall M, Robles S, Sáinz-Cantero C, Sánchez-Ortega A, Suárez ML, Toro M, Vidal-Abarca MR, Vivas S y Zamora-Muñoz, C. 2002. Caracteriza-ción del estado ecológico de los ríos mediterráneos ibéricos mediante el índice IBMWP (antes BMWP’). Limnética 2: 175-185.Bonada, N., Prat, N., Resh, V. H., & Statzner, B. 2006. Developments in aquatic insect biomonitoring: a comparative analysis of recent approaches. Annual Review of Entomology, 51, 495-523European Comission. 2000. Directive of the Euro-pean Parliament and of the Council establishing a framework for Community action in the field of water policy (2000/60/EC). October 2000.Hering D., Moog O., Sandin L. & Verdonschot P. 2004. Overview and application of the AQEM as-sessment system. Hydrobiologia: 516, 1-20Munné, A., Solà, C. & Pagès, J. 2006. Protocol d’avaluació de la qualitat biològica dels rius. Agència Catalana de l’Aigua. Barcelona Munné, A. & Prat, N. 2009. Use of macroinvertebra-te-based multimetric indices for water quality evalua-tion in Spanish Mediterranean rivers: an intercalibra-tionapproach with the IBMWP index. Hydrobiologia: 628, 203-225Ortiz, J. D. & Merseburger, G. 2009. Continental aquatic macroinvertebrates as biotic indicators in Me-diterranean ecosystems In Drury, E. K. & Pridgen, T. S. (editors) Handbook on environmental quality. Nova Science Publishers, Hauppauge, New York. Tachet, H.; Richoux, P.; Bournaud, M. & Usseglio-Po-latera. 2002. Invertébrés d’eau douce. Systématique, biologie, écologie. CNRS Éditions. Paris, France. 587 pp.

22

Figura 4

Bibliografia:22

2323

III Concurs de Fotografia Biològica

2011bioimatgesbioimatges

III Concurs de Fotografia Biològica

La Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Hi haurà tres fotografies premiades per cada categoria. A més, hi podran haver mencions especials. Si el jurat ho es-timés pertinent tots o alguns premis podrien quedar deserts.

7 PremisPrimer Premi· Un producte digital Kodak (càmera digital o marc fotogràfic

o càmera de vídeo digital).· De La Linia Verda: una caixa mixta de fruita i verdura eco-

lògica + un descompte en totes les caixes mixtes de fruita i verdura ecològica fins al desembre de 2011.

· Una estada de cap de setmana per a 2 persones al Centre de Natura Caixa Catalunya a les Planes de Son.

· Per les categories 1, 2 i 3: una visita en grup per a la classe del guanyador (25 persones) al CosmoCaixa de l’Obra So-cial de la Fundació La Caixa.

· Per les categories 4 i 5: una visita per a 4 persones al Cos-moCaixa de l’Obra Social de la Fundació La Caixa.

· Diploma.Segon Premi· Un reproductor Mp3-MP4 de la marca Sunstech.· Un descompte en totes les caixes mixtes de fruita i verdura

ecològica fins al desembre de 2011 a La Linia Verda. · Diploma.Tercer premi· Un lot de llibres LYNX Editions.· Un descompte en totes les caixes mixtes de fruita i verdura

ecològica fins al desembre de 2011 a La Linia Verda. · Diploma.

8 El projecte Bioimatges: una web didàctica i una exposicióUn dels objectius és la realització d’una exposició itinerant per les diferents facultats de Biologia, instituts de secundària, col·legis professionals i altres entitats culturals interessades. L’exposició recollirà les fotografies guanyadores, les que ha-gin obtingut una menció especial i aquelles que es conside-rin prou interessants.

9 Drets d’autorEls drets d’autors de les fotografies concursants són dels fo-tògrafs. El Col·legi de Biòlegs de Catalunya, organitzador de Bioimatges es quedarà pel seu fons les imatges presentades al concurs i les podrà utilitzar lliurement per la promoció d’activitats que no tinguin finalitats comercials.

10 El juratElena Casas, de la Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Ignasi Cebrian, de Biòlegs Glocals i del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Guillem Chacon, de la Universitat Catalana d’Estiu de Ciències de la Natura. Eduard Martorell, de la Comissió de Biòlegs Docents del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. Albert Masó de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura i de la Institució Catalana d’Història Na-tural. Jordi Mazon de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Carles Santana de l’empresa de guies i viatges de fotografia de natura Photo Logistics.

1 ParticipantsPodran participar tots els alumnes de primària (cicle mitjà i superior) i secundària de Catalunya, els professors, altres ciu-tadans interessats en aquesta temàtica i els biòlegs col·legiats.

2 TemàticaEl tema de les fotografies haurà d’estar relacionat amb la bio-logia, es podrà mostrar el món viu tant a nivell ecològic, pai-satgístic, d’organisme o cel·lular. Quan les imatges s’hagin rea-litzat en entorns naturals, seguiran el codi ètic de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura: www.fotografsnatura.blogs-pot.com/2009/12/codi-etic-per-fotografs-associats-la.html

3 Formats de les fotografies Les fotografies podran ser en blanc i negre o color, tant d’origen analògic com digital. Hauran de tenir prou qualitat per imprimir-les en paper fotogràfic. S’hauran de presentar en format digital. El format podrà ser: .jpg, .tif, .eps, .psd i amb una resolució mínima de 300 píxels per polzada, i una mida mínima de DIN A4. Cada autor nomes podrà concur-sar en una categoria amb dues fotografies.

4 Enviament dels originalsA través de la pàgina web del concurs www.bioimatges.net. Caldrà indicar les següents dades: - Dades personals: nom, cognom, edat, telèfon de contac-

te, correu electrònic de contacte, categoria a la que vol participar:· Els estudiants: nivell d’estudis que està cursant, institut o

centre on estudia i docent responsable (per alumnes de primària i ESO).

· Els professors i altres ciutadans: especialitat docent (pels docents) i lloc de treball.

· Els col·legiats al Col·legi de Biòlegs de Catalunya: número de col·legiat

- Dades de la fotografia: un títol que faci referència de for-ma original al contingut biològic de la fotografia i una nota explicativa del seu contingut: què apareix en la fotografia i localització del lloc fotografiat. La nota explicativa no haurà d’excedir de les cinquanta paraules.Els noms dels arxius digitals han de ser el del títol de cada fotografia.

5 El termini de presentacióLes fotografies s’han d’enviar abans del 30 de setembre de 2011 a les catorze hores.

6 Categories i premis. Hi haurà cinc categories:

1 Una categoria per a alumnes de primària (cicle mitjà i superior)

2 Una categoria per a alumnes d’ESO3 Una categoria per a alumnes de batxillerat i cicles for-

matius4 Una categoria per a professorat i altres ciutadans5 Una categoria per biòlegs col·legiats

(CBC) anima tots els alumnes de secundària i primària (cicle mitjà i superior) de Catalunya i als seus mestres i professors, així com als col·legiats del CBC i a la resta

d’amants de la fotografia de natura a participar al concurs Bioimatges 2011

La Comissió de BiòlegsDocents del Col·legi de

Biòlegs de Catalunya (CBC)anima els alumnes, els seus

professors i els col·legiats delCBC a participar en el concurs

Bioimatges 2011.

informació i bases:

ORGANITZA

T. 93 487 61 59 · cbc@cbc.cat · www.cbc.cat

CONCURS DE FOTOGRAFIA BIOLÒGICA

bioimatges2011

www.bioimatges.net

participa i guanya!