Fisioteràpia · Estic fent volar coloms ja ho sé. ... “escalfar encara més el pati”, per fer servir una expressió po-pular. El que més menys m’agrada dels seus arguments

ââFisioteràpia

Col·legi deFisioterapeutes

de Catalunya

Not

icia

ri d

e

GRÀCIESAmb el vostre suport hem aconseguit el compromís de Salut de modificació

del Decret de Regulació de Teràpies Manuals.

maig-juny 2006 nº 48

el personatge Entrevista amb Jeannine Jennequin,experta en Fisioteràpia Respiratòria

l’assessor Repàs als aspectes més importants

per a la declaració de la renda

especial III CONGRÉS NACIONAL DE

FISIOTERÀPIA, SALUT I ACTIVITAT FÍSICA

02 Noticiari de Fisioteràpiaâ

bústia del lector

ââ sumari

editorial

Ras i clar

04 a 07Fisioteràpia i universitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . .04 i 05Precariedad laboral en la professió . . . . . . . . . . . . .06Experiència a l’estranger . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .06Sento preocupació pel futur de la Fisioteràpia . . . .07

L’assessor03

nosaltres09 a 15

El Tema del mes: . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 09 a 13Activitats col·legials: Els fisioterapeutes de geriatriaassenten les bases de la seva professió . . . . . .14 i 15 recull de premsa 24 i 25

els personatges20 a 22

18 i 19

26 a 28 formació

31 web

16 i 17

pàgines centrals

serveis del Col·legi

especial III CONGRÉS NACIONAL DETERÀPIA, SALUT I ACTIVITAT FÍSICA

30bibliografia

Recordem que la revista és un espai creat amb el propòsit de promoure i incentivar els treballs científics desenvolupats pelscol·legiats; dins l’àmbit de la Fisioteràpia o que hi tinguin relació. A més s’ha creat un nou espai obert als estudiants per tal dedonar-los l’oportunitat de publicar els seus treballs de recerca. Està formada per diferents seccions, on tenen cabuda diferentsformats d’articles, des d’originals, a recerques bibliogràfiques, casos clínics i comunicacions breus.

Per aconsseguir que la revista tingui continuïtat, és necesaria la vostra participació, i que ens feu arribar els vostres treballs derecerca. Trobareu les normes de presentació dels articles a la pàgina web del Col·legi. Per qualsevol consulta podeu enviar unmail a: [email protected] i per enviar un article podeu fer-ho a la següent adreça: COL·LEGI DEFISIOTERAPEUTES DE CATALUNYA. Revista Científica. C/ Segle XX, 78. 08032 Barcelona.

COL·LABORACIÓ A LA REVISTA CIENTÍFICA DEL COL·LEGI

ã

Jeannine Jennequin"La Fisioteràpia

Respiratòria adomicili està donant

bon resultat aFrança"

Impost sobre la renda de lespersones físiques 2005

â

â âeditorial

Not

icia

ride

Fisi

oter

àpia

03

<

JUNTA DE GOVERNDegà: Daniel Jiménez iHernández, Vicedegà: FrancescEscarmís i Costa, Secretari:Ricard Corgos i Cervantes,Vicesecretària: Ángeles WolderHelling, Tresorer: MartíArmengol i Puiggròs, Vocals:Joaquim Aranda Casanova,Teresa Greoles Solé, Ismael MartíTerradas, Emili Ricart Aguirre,Mercè Ventura Español, BelenMas Vello, Manel DomingoCorchos

REDACCIÓCoordinació i redacció: SilviaQuiñonero Gómez, Ajudants deredacció: Roser Alfonso Pernias,Mila Capel i de Pablo, DavidTribaldos Pérez, Disseny imaquetació: 4C Comunicación [email protected]: Carlos Cid, 4CComunicación i arxiu col·legi.Publicitat: Noemí Benito [email protected]ó Noticiari:[email protected]ó: Marisa Cantarero iGaliano

El Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya no participanecessàriament de les opinionsmanifestades als articlessignats, la responsabilitat delsquals correspon exclusivamentals seus autors.

Seu socialSegle XX, 78. 08032 BarcelonaTel. 93 207 50 29 Fax. 93 207 70 [email protected]

Impressió Gráficas San SadurníJacint Verdaguer, 65 A.Sant Joan Despí 08970, BarcelonaD.L.: B-11846/97ISSN: 1137-6287

Col·legi deFisioterapeutesde Catalunya

staffã

Ras i clarEdita: Permeteu-me fer unes reflexions fruit de les me-

ves vivències personals i professionals.En primer lloc vull referir-me a un aspecte molt ele-

mental de la nostra feina i que vulguem o no ha marcatla nostra història i ens interpel·la en aquest importantmoment. Es tracta pura i simplement del massatge. Eso no una competència nostra? La resposta sembla òbviaperò us asseguro que la pregunta és del tot pertinentdoncs algun col·lega l’ha fet i fins i tot creu que els in-trusos som nosaltres quan el realitzem.

Vull remarcar que quan parlo de massatge em re-fereixo exclusivament al massatge terapèutic excloentel que s’adreça a altres finalitats.

El massatge és o no una Teràpia Manual? La teràpiamanual és o no una competència del Fisioterapeuta?Que vol dir si no aquesta mà, que és el símbol de la nos-tra professió? És evident que la Fisioteràpia és quelcommés que el massatge, només faltaria!!

Però per què el menystenim? Per què ens avergon-yim quan volem explicar a la gent qui som i ens responenamb la pregunta “ah! feu massatges, no?” És que el mas-satge ens infravalora en la percepció que la societat té denosaltres?

Mireu, El Paco de la Fonda Europa, un home queposseïa tota la saviesa del poble, em deia: mira Escarmís,a aquesta fonda ha vingut gent molt important a menjarbon peix, bon marisc i bona carn regat amb el millor vi oxampany, però si hem arribat fins a la quarta generacióno ha estat gràcies a aquests personatges que venen uncop de tant en tant i que algun s’ha deixat alguna factu-ra per pagar. Si jo la puc deixar amb ple funcionament alsmeus fills ha estat gràcies als milers de plats d’arròs,de seques amb botifarra, de tripa i peu, de sang i per-diu, de ventre i llengua i dels porrons de vi ferreny de laterra servits a preu ajustat a moltes persones senzillesperò fidels cada setmana.

Que vull dir amb això? doncs senzillament que coma fisioterapeutes hem d’estar preparats (i ho estem) perpoder oferir una assistència acurada i completa enNeurologia, Traumatologia, Reumatologia, Respiratori,Esport, Pediatria, Obstetricia i Ginecología Urologia...-marisc i xampany- però no oblidar que moltes personesquan tenen quelcom que els fa mal i busquen una alter-nativa als medicaments no estan obligades a saber quèfem exactament nosaltres i pregunten per allò més ele-mental i més arrelat al coneixement popular...i pregun-ten lògicament pel massatge!! -arròs i porró-

Si quan truquen a la porta cercant un massatge tro-ben darrera d'ella un fisioterapeuta, és del tot segur quea més a més d’un massatge ben fet trobarà una mobilit-zació acurada, una normalització articular, un recen-tratge, un estirament, una manipulació, unaelectroteràpia, una termoteràpia,...i uns consells permantenir-se en un bon estat de salut... en definitiva a tot

un professional que sap el que es porta entre mans...quesap atendre a les necessitats de les persones...que sapescoltar, sap preguntar, sap explorar, sap de radiografies,d’exploracions complementàries, sap de diagnòstics,sap fer una història clínica, sap prendre decisions tera-pèutiques, sap tractar, sap fer el seguiment....i sap curaramb les seves mans!!

Si quan truquen a la porta no troben un fisiotera-peuta és una oportunitat perduda molt especialment peraquest fisioterapeuta que cansat de repartir currículumsa hospitals, clíniques i centres no acaba de trobar el tre-ball que cerca.

Entre aquestes 19.000 persones que realitzen terà-pies dites naturals a Catalunya bé s’hi deuen trobar 3 o 4mil que practiquin massatge o alguna altra forma de te-ràpia manual. Si totes elles fossin fisioterapeutes canvia-ríem des de la nostra perspectiva l’oferta per la demanda.Tots/es treballaríem, la societat catalana estaria milloratesa i les mútues i altres entitats no especularien forçantofertes a la baixa. Estic fent volar coloms ja ho sé.

Em podeu titllar de corporativista també ho sé. Peròsi no ho sóc ara quan ho seré? A aquestes alçades de lameva vida i en les circumstàncies en què ens trobem nopuc, ni vull, deixar passar l’ocasió de dir clar i ras el quesento. Prefereixo ser titllat de corporativista pels aliensa la meva professió que de col·laboracionista pels propis.

Heus aquí doncs, per mi, un altre motiu per dir NO aaquest Decret.

En segon lloc un altra reflexió: Si pel Departament,l’existència d’aquestes persones és l’argument-forçaper a la seva regulació se’ns plantegen algunes qües-tions:

1ª) Un cop regulades les activitats que actualment esproposen, es tanca la porta a futures regulacions? Laresposta ja la sabem: NO

2º) Podem tenir la certesa de que cap altre compe-tència nostra no serà també regulada fora de laFisioteràpia? La resposta la temem: NO

3º) Un cop regulades les que es proposen tenim lagarantia de que no serà també l’argument per convertir-les en Formacions Professionals? La resposta també lasospitem: NO

4º) Convertides en Formacions Professionals tenimla seguretat de que no serà una vegada més l’argumentperquè el propi Departament ofereixi a aquestes, les pla-ces públiques que fins avui ens nega als Fisioterapeutes?La resposta igualment la sospitem: NO

5º) Arribats fins aquí i a la llum de l’experiència vis-cuda tenim motius per poder acceptar aquest decret?Per mi la resposta es clara: NO

Francesc Escarmís, VicedegàAssemblea Extraordinària 29 d’abril de 2006

â 04 Noticiari de Fisioteràpia

â

ââ bústia del lector

Volem saber què opines sobre la professió o qualsevol altre assumpte relacionat amb la

salut. Per això obrim aquest nou espai, la bústia del lector, perquè t'expressis amb total

llibertat. Envia'ns la teva carta, comentari, queixa o consulta i es publicarà en els

següents números de la revista.

Gràcies per confiar en nosaltres.

Carta a l'adreça del Col·legi: C/ Segle XX, 78; 08032 Barcelona .

Mail: [email protected],

Senyor Escarmís em causa admiració la paciència ambquè respon a les cartes tan plenes de descontent que li arri-ben. Amb tot no puc evitar un lleu somriure quan llegeixo elseu discurs sobre les causes del lamentable estat de la nos-tra professió. Com s’acostuma a dir en aquests casos li ha to-cat fer d’advocat del diable, perquè la situació és massagreu, tan greu que les seves paraules no poden més que“escalfar encara més el pati”, per fer servir una expressió po-pular.

El que més menys m’agrada dels seus arguments ésque es refereixi al nombre de fisioterapeutes catalans entermes absoluts, sense posar-los en el context de la socie-tat catalana.

Vostè sosté que no sobren ni fisioterapeutes ni escolesi diu "som els que som" d’una manera taxativa i que té uncert aire de resignació. Diu que el nombre de fisioterapeu-tes per habitant és molt baix en comparació amb la restad'Europa. El seu raonament cau pel seu propi pes, perquè noes poden mirar unes xifres i comparar-les amb altres sen-se mirar també el que les envolta. Vostè pot dir,i amb raó,que hi ha molts més fisios per habitant a França que aCatalunya. La diferència es troba en el que envolta aquestesxifres i que fa que a França faltin fisios.

El que envolta la xifra a França és un sistemasanitari,social i cultural modern i madur,molt positiu pera la nostra professió. Aquest teixit social,sanitari i culturalés precisament el que fa que a Catalunya siguem massa fi-sios. No existeixen unes condicions propicies per a donarfeina a tanta gent ( ignorància absoluta per part de la so-

cietat i de molts professionals sanitaris i politics de lespossibilitats i eficàcia de la fisioteràpia, oferta ridícula deplaces en l`àmbit públic, intrusisme laboral descontro-lat...) i tractar de canviar aquestes condicions d’un dia perl’altre és impossible.

Cal dir les coses tal com son, nosaltres som els seuscompanys de professió i sabem com estan les coses,vostè hodeu saber també encara que no hagi tingut els problemesper trobar feina que tenim nosaltres, sobren fisios i sobrenescoles i no podem treballar a Catalunya. S’han creat esco-les de Fisioteràpia (principalment privades i concertades) pera satisfer la demanda de l'estudiant-client sense tenir encompte la demanda en el mercat laboral que és la més im-portant. El resultat és l'escandalosa devaluació de la nostraprofessió. Lamentablement això passa avui dia amb totes lescarreres universitàries a Espanya. És cert que tothom tédret a estudiar una carrera, però a la vegada cal blindarquelcom de tan costós com és un títol universitari per evitarque perdi valor. I la mesura no és altra que la limitació de lesplaces a la universitat per molt injust i inhumà que això lisembli. El drama no és no poder accedir a la carrera desit-jada, el veritable drama és accedir-hi i després tenir el sa-lari d’un obrer no qual·lificat.

Espanya és una excepció en l'Europa dels universitarisque troben fàcilment feina ben remunerada, també és unaexcepció en el fet de tenir una de les universitats de mésfàcil accés. La relació entre aquests dos fets és evident.

J.A. Ruiz Quero Col. Núm 4194

Fisioteràpia i universitat

â

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

05

Llegeixo, i rellegeixo la teva opinió i t’he de confessarque no sé exactament com donar-li la resposta mésadient, però intentaré fer-ho de la millor manera possible.

A veure, d’entrada el que jo no puc evitar és un certrictus de seriositat en el meu rostre en pensar que m'heexpressat molt malament en el meu escrit a l’anteriorNoticiari per donar-te la percepció de “fer d’advocat deldiable” i “d’escalfar més el pati” en la greu situació que vi-vim. Res més lluny de la meva intenció en descriure un pa-norama professional gens afalagador però d'altra bandano gaire lluny de la realitat segons el meu criteri. La situa-ció és la que és i suposo que tens molt clar que no l’hemcreada nosaltres. Possiblement n’hi hagi d’altres, però siet prens la molèstia de repassar el meu escrit podràsveure algunes causes significativament importants queens han portat fins aquí, i si ho fas atentament també veu-ràs que es precisament la contextualització del nombre deprofessionals en el medi socio-sanitari i en la oferta pú-blica de treball el que fa diferent la situació social delfisioterapeuta a França i a Catalunya. Crec que és un rao-nament prou fonamentat per resistir “la força de la grave-tat i no caure pel seu propi pes” El context és el que és itampoc no l’hem creat nosaltres i mira per on, en això etdono la raó, no el canviarem d’un dia per l’altre, però noper això deixarem de fer tot el possible per millorar-lo.

Si tornes a repassar el Noticiari 47, a la pàgina 8 veu-ràs una fotografia del nostre Degà reunit amb laConsellera Sra. Marina Geli i amb el Director General deRecursos Sanitaris Dr. Rafel Manzanera, com pots su-posar no estaven parlant del temps...

Dic les coses tal com són, millor dit, com crec quesón –admeto la possibilitat d’equivocar-me- i sé tan bécom tu el que representa no trobar feina, i encara quecom bé dius no ho he patit personalment, el calaix de lameva taula curull de currículums, i les cartes que arri-ben a “la bústia” m’han donat una clara percepció de larealitat.

Però encara que et sembli un contrasentit, avui peravui, no sobren fisioterapeutes a Catalunya, i escolestampoc. Et remeto de nou a la última columna del meuescrit.

El que cal és fer tot el que sigui possible per bastiruna infraestructura d’oferta laboral suficient per a tots elfisioterapeutes i defensar i ocupar tot l’espai que ens co-rrespon per les nostres competències com a professio-nals de la salut en l’atenció al ciutadà. I en aquesta tascaestem compromesos.

Francesc Escarmís, Vicedegà

Respon el vicedegà

En los dos últimos ejemplares del“Noticiari de Fisioteràpia” quedan re-flejadas las quejas de algunos com-pañeros, (creo que en realidadrepresentan a muchos) sobre las con-diciones de precariedad laboral quesoporta nuestra profesión.

Estoy totalmente de acuerdo conellos en cuanto a las quejas, pero tam-bién me gustaría expresar mi opinióndesde el otro lado.... el del empresa-rio. Y para que sepáis, que la mayo-ría de las veces no es que queramosaprovecharnos, sino que sencillamen-te "la vaca no da pa más".

Cuando acabé mis estudios deFisioterapia, me encontré en la mismasituación que la mayoría de vosotros...

sustituciones, paro, precariedad, etc.,etc. Ante esta situación decidí mon-tarme mi propia consulta (pidiendo unpréstamo). Conseguí tener concerta-das varias Mutuas y así empezar unaactividad en una localidad donde nome conocía ni Dios... Levantar mi ne-gocio me ha costado sudores y lágri-mas... después de 6 años y muchotrabajo y esfuerzo empiezo a tener re-sultados. Ahora hay temporadas enlas que necesitaría alguien que meechara una mano, pero con los pre-cios ridículos que me pagan las mu-tuas, no me lo puedo permitir.

Que os parece cobrar 3,85 eurospor una sesión de Fisioterapia pararecuperar una rodilla intervenida de

LCA por ejemplo???? Decidme si estono es un abuso también para nos-otros, los del otro lado....

Resumiendo, lo que quiero decires que los problemas de laFisioterapia, nos afectan a todos, losde un lado y los de otro y que por favorno hagamos dos bandos: buenos ymalos. Todos estamos en el mismosaco. Si los que tenemos centros tu-viéramos unas mejores condicioneseconómicas, quizás podríamos dartrabajo a más compañeros y con unossueldos más dignos y creo que aquíel Col·legi de Fisioterapeutes tienemucho que hacer...

J.M.C. Col. 2269

Estimats companys,Us escric per respondre a una de

les preguntes proposades en elNoticiari núm. 45. La pregunta con-sistia en: Per què creus que molts fi-sioterapeutes busquen la sevaprimera feina en altres païsosd’Europa?

En llegir aquesta pregunta, emvaig sentir quasi obligada a respon-dre-la i a compartir amb vosaltres lameva experiència.

Sóc fisioterapeuta des de fa dosanys. L’últim semestre de la carrera elvaig passar a Lisboa ja que vaig po-der gaudir de la oportunitat de rea-litzar tres mesos de pràctiques a unpaís diferent com és Portugal, dins elprograma Sócrates-Erasmus.

Un cop acabat el curs deFisioteràpia vaig decidir continuar lameva aventura i tornar a Lisboa. Aixòva poder ser gràcies al programaLeonardo Da Vinci però, aquest cop,l’estada va ser de nou mesos. Durantaquest temps vaig poder treballar enun gran hospital (Hospital Fernando

Fonseca) i en varies àrees deFisioteràpia, fet que em va permetreposar en pràctica els meus coneixe-ments teòrics i també, ampliar-los.A l’hospital a més, treballava ambpersones amb molta experiència, lesquals estaven organitzades en equipsmultidisciplinaris i duien a terme ac-tivitats amb les que tots els fisiote-rapeutes somiem.

Avui em trobo a Lisboa. Van ofe-rir-me feina en aquest hospital i, evi-dentment, vaig acceptar-la. Desd’abril de 2005 treballo a l’àrea dePediatria i Neonatologia. Al mateixtemps vaig estudiar la Llicenciaturaen Fisioteràpia ja que a Portugal exis-teix un quart any de carrera que co-rrespon a la Llicenciatura.

Com a professional em sento qua-si feliç i dic quasi ja que el meu som-ni és tornar a Barcelona, la mevaciutat, la meva terra, per continuarexercint la meva professió, créixercom a professional sanitària i iniciarnous projectes; és per això que m’hepreparat durant tot aquest temps.

Malgrat el meu entusiasme, totesles notícies que m’arriben de la si-tuació laboral dels fisioterapeutes aCatalunya no són gaire bones... però,de qui és la culpa? La meva experièn-cia a Portugal m’ha demostrat quetots podem fer una feina excel·lent,ser tractats amb dignitat i al mateixtemps ser remunerats. Nosaltres, fi-sioterapeutes, som els qui fem la pro-fessió, per tant estem capacitats perdefensar-nos i crear una bona imat-ge de la Fisioteràpia. Vull pensar quetot això serà possible. Tots junts po-dem aconseguir que ho sigui.

I ara us pregunto: Què estem dis-posats a fer per a aconseguir-ho?

Estefania Garcia Rubio.Col.núm 5516


Precariedad laboral en la profesión

Experiència a l'estranger

â

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

07

Benvolgut Col·legi:

Encara tinc el record de la meva conversa amb lapersona encarregada de l’orientació professional delsestudiants de batxillerat, quan comentant-li que teniaganes de dedicar-me a fer massatges per millorar lasalut de les persones, em va dir molt convençuda quela meva carrera professional havia de passar per estu-diar Fisioteràpia. Ja han passat alguns anys i per sortvaig poder fer Fisioteràpia, sense deixar-me de sor-prendre per la sensació que provocava la paraula mas-satge dins la Fisioteràpia. Al final, gràcies a la formacióde Fisioteràpia, he arribat a assimilar aquesta parau-la dins el conjunt de teràpies manuals.

Això, majoritàriament he acabat fent. Treballar ambles mans. Normalment, acompanyant la Teràpia Manualamb altres procediments com l’educació del pacient,pautes de treball actiu, electroteràpia... però sempre gi-rant en torn la Teràpia Manual. Si la Teràpia Manualno està dins la meva professió, crec que no soc fisiote-rapeuta.

La Teràpia Manual és un camp ampli, i segons diuenmolt antic. És, però, des de fa pocs anys que s’ha deci-dit treballar en aquest camp de forma seriosa. Jo diriaque és des de que van començar a sentir-se noms dinsla Fisioteràpia i la medicina com Menell, Ciryax,Stoddard o Maigne, que per sort ja han estat superatsper altres com Kaltenborn, Maitland, Grieve, McKenzieentre altres. Aquests noms marquen el camí més im-portant de la Teràpia Manual dins la IFOMT(International Federation Orthopaedic ManipulativeTherapist. www.ifomt.org). Aquesta federació es po-dria considerar una de les entitats amb més credibili-tat dins el món de les teràpies manuals. A part, tenimaltres disciplines que podríem considerar dins l’àm-bit de la Fisioteràpia (Osteopatia, tan de moda en el

nostre país i tan divergent en quant a opinions,la quiro-pràxia, Sohier).

És una llàstima, o dit en paraules més clares, fapena, que els nostres legisladors treguin una llei per in-tentar regular un camp ja regulat, i a més, per frac-cionar-lo. Si almenys fos per integrar aquestesdisciplines... Ara que tenim 7 escoles i una emigraciócontinua de fisioterapeutes a França i Itàlia, apareixenprogrames de formació en teràpies manuals de moltbona qualitat, i sembla que la Fisioteràpia pot fer unpas endavant, juntament amb la salut dels usuaris d’a-quest tipus de teràpia, va i s’acreditarà "terapeutesmanuals" amb una formació sanitària molt mínima, amés d’una formació tecnològica específica limitadíssi-ma (vull dir, professionals que apliquen les maniobresque han après en un curset, simplement). Segurament,a mi no se’m pot considerar "expert" en la matèria,però em permetré el luxe d’opinar. Tenim una oportu-nitat magnífica, ara que es reforma l’estructura delsestudis universitaris i "s’oficialitzarà" la formació depostgrau, d’aconseguir veritables experts. Després jadiscutirem (o investigarem amb una mica de sort) qui-na tècnica és millor en cada moment, però amb unaformació àmplia i variada.

Acreditaran també pràctics en extraccions dentà-ries? Segur que no. Llavors, perquè no respecten tam-bé la nostra professió?Cal que el Col·legi estableixi un recurs del procés, comcomenta el Degà al ‘Blog de la Junta’. Però a més amés, també cal la presentació d’alternatives de mésqualitat i solucions coherents per a millorar la críticarealitat de les teràpies manuals (Però no per oficialit-zar la situació de caos actual). Ben atentament,

Xavier Sala Garcia. Col. Núm 4215.

Sento preocupació pel futur de la Fisioteràpia

Not

icia

ride

Fisi

oter

àpia

09

<

La unió aconseguida entre els col·legiats i universitaris va obligar la Conselleria a acceptar lespropostes col·legials 24 hores abans de la concentració prevista pel dia 5 de maig a les 13 hores.

Daniel Jiménez, Degà: “Només podem felicitar-nos i continuar treballant per avançar en elprocés i millorar les nostres condicions d’exercicis professionals en tots els àmbits d'actuació”

â

â âel tema del mes ≥ nosaltres

GRÀCIESAmb el vostre suport hem aconseguit el compromísdel Departament de Salut de modificació del Decretde Regulació de les Teràpies Manuals


El Col·legi, a través de nombroses reunions amb elDepartament de Salut, havia indicat la seva conformitatamb la regulació de teràpies naturals procedents de la me-dicina tradicional xinesa o la medicina energètica, però elproblema va sorgir quan la Conselleria va incloure dinsaquest sac les teràpies manuals, ja regulades i que sóncompetència directa del professional de la Fisioteràpia,del fisioterapeuta. Des d'aquest moment, el Col·legi va in-tentar fer veure al Departament que dirigeix Marina Gelique estava caient en un error, que perjudicaria greument ala professió, al crear un greuge comparatiu no només perals 6.000 fisioterapeutes col·legiats, sinó també per els es-tudiants universitaris que veurien com altres personesamb un curset de 90 hores tindrien capacitat legal per arealitzar les pràctiques recollides en els plans d'estudisuniversitaris.

Moltes van ser les reunions, converses, enviaments i reex-pedicions de cartes i documents entre el Col.legi i les institu-cions per vetllar pels drets dels fisioterapeutes. No obstantaixò, el passat mes de març Salut presentava el Projecte deDecret de Regulació de Teràpies Naturals, que no recolliales propostes del Col·legi. La Junta de Govern va presentar lespertinents al·legacions, però davant la falta de confiança enla modificació del Decret, s’engegava una dura campanya encontra de la regulació de les teràpies manuals que incloïauna concentració prevista pel 5 de maig a les 13 hores da-vant les portes de la Conselleria de Salut.

“Les nostres reclamacions i les previsions massives d’as-sistència a la convocatòria, van donar el fruit i han fet quel'Administració reaccionés ràpidament davant d'aquesta si-tuació greu i perjudicial per la Fisioteràpia”, explica el Degà

Un esglaó més en defensa dela Fisioteràpia a Catalunya

≥ Campanya NO al Decret de Regulació de les Teràpies Manuals

03 de maig de 2006. 48 hores abans de la concentració convocada pel Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya es produïa un punt i seguit en un llarg procés que es va iniciar fa més d'un any i mig quan laGeneralitat de Catalunya es va decidir a regular les teràpies naturals, mitjançant un Decret.

Daniel Jiménez, que a través de nombrosos comunicats tantals col·legiats (per carta, mail i fins i tot a través del seu blog)com als mitjans de comunicació, va anar informant que pot-ser la Fisioteràpia a Catalunya travessava per la situaciómés lamentable dels últims 25 anys.

Els col·legiats van respondre a aquesta crida del Col·legi,acudint massivament a l'Assemblea Extraordinària realit-zada el 29 d'abril, i confirmant la seva intenció de parar i as-sistir a la concentració prevista pel 5 de maig, en defensade la Fisioteràpia. No obstant això, no va ser necessari, per-què el 03 de maig, en una reunió ‘in extremis’ convocada perSalut, la Junta de Govern va aconseguir el compromís de laGeneralitat de modificar el Projecte de Decret per a inclou-re les modificacions i al·legacions proposades pels fisiotera-peutes.

El preacord assolit transmet segons paraules del DirectorGeneral de Recursos Sanitaris, Dr. Rafael Manzanera, i elseu subdirector, Dr. Lluis Torralba "que en cap cas cap com-petència professional ni procediment de la Fisioteràpia esveurà afectat ni per altres professionals de la salut ni perpersones alienes als professionals de la salut."

Les garanties de la incorporació de les esmenes presen-tades pel Col·legi a les propostes de Decret i a les fitxes decompetències i continguts formatius de l'IES animen alCol·legi a desconvocar la concentració, si bé el Degà, acom-panyat d'altres membres de la Junta de Govern, van acudiren la data i hora prevista per a l’aturada a les portes de Salutper explicar ‘in situ’ a col·legiats i mitjans de comunicacióels acords assolits.

Daniel Jiménez va expressar, així, que no només s’ha-via aconseguit paralitzar i modificar el Decret de teràpiesmanuals, sinó també es 'va arrencar' el compromís de laGeneralitat d'atendre les propostes col·legials de cara auna ordenació global de la Fisioteràpia a Catalunya. ElDegà va agrair als col·legiats la unió demostrada al llarg detot el procés, que ha estat decisiva per a aquest, ara comara, final feliç.

“Només podem felicitar-nos i continuar treballant peravançar en el procés i millorar les nostres condicions d'exer-cici professionals en tots els àmbits d'actuació”, va decla-rar fermament Daniel Jiménez.

Els fisioterapeutes de Catalunya nohan estat sols en la seva reivindica-ció. Les escoles universitàries, cons-cients del perjudici que podia suposarpels estudiants aquesta mesura, handonat suport al Col·legi, fins al puntd'emetre un comunicat conjunt de re-buig al projecte i de participar en lacampanya de mobilització università-ria. Així mateix, des d'altres puntsd'Espanya el procés s'ha seguit ambespecial atenció i els diferents Col·le-gis professionals de la resta del paíshan manifestat públicament la sevapostura de disconformitat amb unDecret, que, d'haver estat aprovat, pot-ser s'hagués ‘exportat’ a altres comu-nitats. En el sector sanitari, també elCol·legi ha trobat aliats, com és el casdel Col·legi de Metges, que tampoc vaentendre la finalitat d'un Decret queenvaïa algunes competències profes-sionals. No obstant això, lamentable-ment va faltar el suport del Col·legi deInfermeria. El Degà dels fisioterapeu-tes va expressar la seva decepció perla postura dels infermers, més preo-cupats per obtenir noves competèn-cies professionals que per vetllar perun Decret, que en última instància po-sava en tela de judici la qualitat en l'a-tenció sanitària al ciutadà.

Suport d'universitats iCol·legis de tota Espanya

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

11

<




La campanya… en imatges

ABRIL’06

2005 - 2006

ã

04 d'abril

Reunió amb les universitats, que manifesten el seusuport al Col·legi.

Al llarg de gairebé dos anys, el Col·legi ha elevatles seves propostes sobre el procés de regulació aSalut: opinió, propostes de modificació,al·legacions al Decret. Ha estat una intensa viaburocràtica que encara no ha finalitzat. Totsaquests documents es poden consultar a:www.fisioterapeutes.com/terapies_naturals ã

06 d'abril

Roda de premsa per a informar als mitjans decomunicació de les al·legacions presentades i laintenció de mobilitzar als col·legiats.

El passat divendres 12 de maig el Consejo de Colegiosde Fisioterapeutas es va traslladar a Brusel·les per talde manifestar la seva preocupació per la regulació euro-pea de les Teràpies Naturals. Després d’aquesta trobada,que va tenir lloc a la capital europea, el Consejo es vamostrar satisfet per la receptivitat i interès trobats a laUnió Europea.

Els participants d’aquesta reunió van ser diferents re-presentants de diversos organismes; Dr. Erdem Erginel,representant del Comisari de Consum i Protecció de laSalut, així com una delegació de l’òrgan col·legial, encap-çalada pel seu President, Sr. Pedro Borrego.

El President del Consejo General de Colegios deFisioterapeutas, Sr. Pedro Borrego, el Secretari General,Sr. Manuel Alcantarilla i Ricard Corgos, Secretari del

Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, a més d’expres-sar als representants de la institució europea la seva pre-ocupació per la regulació europea de les TeràpiesNaturals, van transmetre la necessitat de portar a ter-me tràmits i mesures que paralitzin regulacions i fetscom els succeïts a Catalunya. També van exposar a laComissió Europea que polítiques de regulació com la ca-talana són contraproduents amb el procés de Bolòniaque equipara als professionals universitaris europeus iassolirà la lliure circulació a la Unió Europea.

El Dr. Erdem Erginel, representant del Gabinet deMarkos Kryprianou, Comisari de Consum i Protecció de laSalut, ha manifestat la seva intenció de mantenir una es-treta via de comunicació entre la Comissió Europea i elCGCFE.

La regulació de les teràpies manuals arriba a Brusel·les

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

13

<


MAIG ' 06ã

04 de maig

El Col·legi desconvoca la concentració

ã

29 d'abril

Els col·legiats donen el seu suport a la Junta deGovern a l'Assemblea Extraordinària i recolzenla concentració convocada el 5 de maig.

ã

03 de maig

La Conselleria de Salut convoca al Col·legi auna reunió urgent per informar de la sevadecisió de rectificar el Decret perquè no afectia les competències professionals delsfisioterapeutes. Així ho manifesta el directorgeneral de Recursos Sanitaris, el Dr. RafaelManzanera, a qui veiem a la foto.

ã

15 d'abril

Davant la falta de garanties que el Decret esmodifiqui, el Col·legi engega la campanya

nosaltres ≥ Activitats col·legials

La conferència va ser el primerdels actes d’una campanya divulgati-va amb la qual la comissió vol assen-tar les bases de l’exercici professional.Així, a més de la reunió mantingudaamb altres professionals del Col·le-gi, estan previstes rondes de contac-te amb l'Administració Pública,centres privats i amb els responsa-bles universitaris. També elaboraranmanuals d’ús per a fisioterapeutesamb plantejaments pràctics i reals

sobre diferents tècniques de geria-tria.

Davant un nodrit grup de fisiote-rapeutes, els membres de la comissióIolanda Ortiz, Gabriel Liesa i ManelDomingo van exposar algunes tas-ques realitzades des de l’engegadade la seva comissió, entre les qualsdestaquen l’obertura d’una via de co-municació permanent amb la conse-llera de Benestar Social, Anna Simó,que ha atès algunes de les reivindi-

cacions del col·lectiu; la creació d’uncens de fisioterapeutes dedicats al’àmbit geriàtric; la revisió actual delmarc legislatiu en el qual es mou elsector o la col·laboració amb elDepartament de Comunicació delCol·legi amb la finalitat de difondrearticles divulgatius sobre la professióen els mitjans de comunicació. Però,sens dubte, aquest treball inicial dela comissió ha servit per a assentarles bases de l'exercici professional,delimitar les funcions bàsiques i mar-car les estratègies d'actuació a por-tar a terme en els propers mesos.

Al capítol de funcions del fisiotera-peuta de l'àmbit geriàtric, s’han divi-dit entre aquelles que tenen relaciódirecte amb l'usuari (valoració delsusuaris que arriben a les residències,identificar els problemes, establir ob-jectius terapèutics, aplicar les tècni-ques de Fisioteràpia individual ocol·lectivament, etc..) i les que es re-lacionen amb la resta de membresdels equips multidisciplinaris de salut.

Campanya divulgativa per donar a conèixer lesfuncions del fisioterapeuta en l’àmbit geriàtric

El passat 1 d’abril, es va celebrar a la seu del Col·legi la conferència “Funcions dels Fisioterapeutesen Geriatria: Qüestió a debat”, a càrrec dels membres de la Comissió de Geriatria del Col·legi, quevan exposar el treball realitzat per tal de definir les funcions dels fisioterapeutes que treballen enl’àmbit de la Geriatria.

La delegació del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya,en un moment de la jornada

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

15

<

El dia a dia de laSocietat Catalanobalearde Fisioteràpia

Com ja sabeu a la Societat deFisioteràpia de lÁCMCB fem periòdica-ment xerrades de diversos temes re-lacionats amb la nostra professió.

Al mes de desembre vem convidar atres fisioterapeutes que van estar aMatagalpa-Nicaragua i la ponència duiaun títol que ja tenia, per sí mateix, prouinterès, Una experiència en fisioterà-pia social a Nicaragua-Matagalpa: “Unavisió diferent del món de la discapaci-tat”. La Sra. Sílvia Pons, la Sra. GemmaBorrell i la Sra. Laura Bach, ens van ex-plicar la seva inoblidable experiènciatreballant amb persones amb discapa-citat. La següent xerrada va ser al mesde febrer amb el tema de la:Fisioteràpia del Peu: “Les CadenesÒssies i les alteracions del ComplexeArticular Periastragalí”. Tant elSr.Martín Rueda, com el Sr.Pedro Rubioens van fer gaudir amb la sevaexcel·lent presentació, moderada pelSr.Xavier Cañelles. La xerrada més re-cent la vem disfrutar el passat mes d’a-bril: Lesions del pivot central del genoll:"Abordatge quirúrgic i fisioterapèutic”.Va ser una xerrada molt atractiva i nomenys ho van ser els ponents que laduien a terme. La part de la cirurgiaens la va explicar amb molt detall el Dr.Juan Carlos Martínez Pastor (MetgeEspecialista Unitat de Genoll. Unitat dePatologia Sèptica de l’aparell locomotorde l’ICEMEQ Hospital Clínic i Provincial)i el Sr. Gonzalo Lorza (Diplomat enFisioteràpia i Infermeria. Sotsdirectorde Fisioteràpia de l’EUCS, EscolaUniversitària Ciències de la Salut, delBages ) ens va fer gaudir de la seva po-nència pel que respecta a la parta deFisioteràpia, tant teòrica com pràctica.

Èxit de les jornades sobreTraumatologia i Ortopèdia

El passat 17 i 18 de març es van celebrar les “IV JornadesCatalanes de Fisioteràpia Postquirúrgica en Traumatologia iOrtopèdia” al Teatre Josep Mª de Segarra de Sta. Coloma deGramanet, organitzades per la Fundació Hospital de LÉsperitSant. Un any més aquestes Jornades van comptar amb la col·la-boració del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i com a no-vetat cal destacar la col·laboració del Col·legi Oficial d’Infermeriade Barcelona.

Aquestes Jornades són bianuals i es venen cel·lebrant des del’any 2000. Inicialment, el propòsit era enriquir la nostra profes-sió mitjançant l’intercanvi entre el fisioterapeuta i el traumatòleg,deixant palesa d’importància el treball en equip. És per aquestmotiu que considerem molt important que en aquestes darreresjornades els professionals d’infermeria s’hi afegissin, comple-tant, així, aquest equip multidisciplinari.

Les anteriors edicions van ser monogràfiques, però en aques-tes, es va voler abordar més varietat de temes. Durant els dosdies i a les diferents taules, es va parlar de múltiples patologies.

Les Jornades van començar divendres 17 de març amb unainauguració oficial, que va comptar amb la presència de laConsellera de Salut, Hble. Sra. Marina Geli, a més del Sr. AntoniMillet, Sr.Joan Carles Mas, Sra. Mariona Creus, Sr. FrancescEscarmís i Sr. Lluís Puig.

Aquest dos dies ens van oferir, de nou, una visió clara de laimportància de treballar en equip en tots els àmbits de la nostraprofessió.

Les jornades van comptar amb una amplia assistència de pro-fessionals i estudiants.

Cal esperar, doncs, que d’aquí a dos anys, les properesJornades, ens aportin de nou a tots, ponents, assistents i organit-zadors les mateixes ganes de donar límpuls necessari a la nos-tra labor professional, compartint, aprenent i treballant peraconseguir-ho.

Un moment de les jornades celebrades en Santa Coloma

Activitats col·legials ≤ nosaltres

Serv

eis

alco

l·leg

iat ASSESSORIES

Assessorament gratuït en l’àmbit laboral, fiscal i jurídic.Els assessors realitzen visites personalitzades la primera setmana de ca-da mes a la seu col·legial. Per concertar hora cal trucar a la Secretaria delCol·legi, telèfon 93 207 50 29.

Assessor laboral• Modalitats de contractació.• Legalitat de contractació.• Convenis laborals.• Salaris segons conveni.

Assessor fiscal• Fiscalitat de l’activitat del fisioterapeuta.• Càrregues fiscals dels professionals lliures.• Pagament fraccionat de les retencions de l' IRPF.• IAE(Impost Activitats Econòmiques).• Alta /Baixa/Modificació Censal (Mod. 036/037).

Assessor jurídic• Defensa de la professió.• Requisits per obrir un centre.• Qüestions d’intrusisme professional.

AJUDES I BEQUES DE FORMACIÓ I RECERCA

• Projectes de cooperació i desenvolupament en matèria de Fisioteràpiapromoguts per ONG’s i entitats solidáries.• Concessió de beques i ajuts per a l’ampliació d’estudis i formació con-tinuada i/o de postgrau.• Ajudes a la investigació amb l’objectiu de promoure l’exercici professio-nal de la Fisioteràpia per contribuir a fonamentar científicament lesatencions en Fisioteràpia prestades als usuaris.


ASSEGURANÇA PROFESSIONAL

• Responsabilitat civil professional gratuïta, sempre i quan s’estigui al co-rrent de pagament de les quotes col·legials.• Responsabilitat civil d’explotació.• Cobertura d’entitats jurídiques, sempre que estiguin constituïdes perfisioterapeutes.• Defensa jurídica.• Prestació de fiances.• Inhabilitació professional.• Cobertura a tot el territori espanyol, Unió Europea, Principat d'Andorrai Mónaco.• Límits assegurats: fins a 600.000 euros per sinistre / any i col·legiat.• Límit anual: 3.000.000 euros.• Possibilitat d'ampliació de cobertures amb primes especials.

SERVEI FINANCER. TECNOCREDIT - BANC SABADELL

El Col·legi i el Banc Sabadell tenen subscrit un conveni de col·laboracióanomenat TECNOCREDIT, que entre d’altres atorga:

• Assessorament bancari i financer, sense cap cost ni compromís.• Tecnocomptes, compte corrent d’alta rendibilitat, amb mitjans de pa-gament personalitzats en exclusiva pels col·legiats.• Tecnopatrimoni, Tecnoinvesvida, Pla de Pensions, etc., productes d’es-talvi i pensió, a curt i llarg termini.• Finançaments mitjançant pòlisses de crèdit com a reforç de tresoreria,préstec per a primera instal·lació o modernització de la consulta, prés-tec per automòbils, hipoteques per a la compra de vivenda, leasing permaquinària, etc.• Una subvenció de 60 euros als nous col·legiats que obrin un compte alBanc de Sabadell.

PUBLICACIONS COL·LEGIALS

• Noticiari de Fisioteràpia: de publicació bimestral. Òrgan d’expressiódel Col·legi i dels col·legiats. Recull els esdeveniments d’actualitat, l’ac-tivitat pública del Col·legi i tot allò que sigui d’interès per a la professió iels professionals.• Revista científica (Actualitzacions en Fisioteràpia): de publicació se-mestral, creada pel Col·legi, amb el propòsit de promoure i incentivarels treballs científics desenvolupats pels seus col·legiats; dins l’àmbitde la Fisioteràpia o que hi tinguin relació.• El Dit: full informatiu on els col·legiats reben tota la informació més ac-tual i interna del Col·legi.

FORMACIÓ

• Cicle formatiu estable propi. Organització d’activitats formatives col·legials:jornades, congressos, conferències, cursos i seminaris.• Informació i acreditació de formació qualificada d’altres institucions pri-vades.• Centre col·laborador del Departament de Treball.

BIBLIOTECA - HEMEROTECA

• Servei de biblioteca amb préstec de llibres.• Horari: de 9 a 14 i de 16 a 19 hores, de dilluns a divendres.• Consulta bibliogràfica a través de la web i/o correu electrònic: [email protected]

LLIBRERIA

Descompte del 15 al 30%, en la compra de llibres a través del Col·legi,amb diferents editorials.

BORSA DE TREBALL

El Col·legi disposa d’una Borsa de Treball pròpia, que canalitza les deman-des laborals que les empreses fan arribar i les difon als col·legiats que hiestiguin interessats.La informació laboral s’envia a través de la llista de distribució del Col·le-gi (nomdelcol·[email protected]). Per tal de rebre-la cal donard’alta l’adreça de correu electrònic que s’ofereix gratuïtament.• Informació d’oferta laboral.• Informació d’oferta pública d’ocupació.• Informació d’ofertes a l’estranger, així com dels tràmits.

DESCOMPTES EN SERVEIS DE SALUT

• Serveis odontològics.• Serveis òptics.• Serveis oftalmològics• Serveis psicològics

PROTECCIÓ DE DADES

El Col·legi ha signat un conveni de col·laboració amb una empresa deProtecció de Dades per tal que pugueu adreçar-vos-hi amb garantia dedur a terme aquesta adequació d’acord amb la Llei i amb un cost avan-tatjós pels col·legiats. Per a més informació: http://www.fisioterapeutes.com/proteccio_dades.htm

SERVEIS D’INTERNET

• Pàgina Web: www.fisioterapeutes.com a través de la qual trobareu in-formació relacionada amb el Col·legi i la professió.• Adreça de correu electrònic gratuïta per als col·legiats(nomdelcol·[email protected]). Podeu donar-la d’alta a través del’enllaç http://www.fisioterapeutes.com/altamail• Subscripció gratuïta a les llistes de distribució per rebre informaciódel Col·legi, així com informació laboral. Per subscriure-us-hi heu dedonar d’alta l’adreça de correu que s’ofereix gratuïtament.

ALTRES SERVEIS

• Cens de Centres d’Exercici Lliure. Inclusió de les dades al cens i web delCol·legi.• Placa identificativa del Col·legi, per a centres/consultes de fisioteràpia.• Talonari de rebuts; targetes identificatives, amb la imatge corporativadel Col·legi.

ASSESSORAMENT D’ASSEGURANCES

Conveni per l’assessorament al col·legiat per a la contractació de pòlis-ses d’assegurances amb Companyies de reconeguda solvència a preusmolt competitius: MARSH S.A. i Eurogestion. (Assegurances d’automò-bils, Llar, Vida, Accidents, Assistència Sanitària, etc).

DESCOMPTES EN ACTIVITATS D’OCI - PRODUCTES I SERVEIS

• Instal·lacions esportives.• Proveïdors de material i productes de Rehabilitació.• Serveis d’informàtica i telefonia• Esports d’aventura.• Agències de viatges.• Hotels, balnearis i turisme rural.

www.fisioterapeutes.com

Descomptes en activitats d’ociOfertes d'Oci

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, un any més, ofereix als seus Col·legiatsofertes i descomptes en activitats d’oci.

A banda dels importants beneficis que es poden gaudir a nivell d’instal·lacions espor-tives i lúdiques, tals com el 15% de descompte a la quota mensual en els Clubs deFitness DIR, el Col·legi també posa a disposició dels seus col·legiats ofertes importantsen viatges, hotels i balnearis.

Són molts els hotels i cadenes hoteleres que han arribat a un acord de col·laboració pertal d’oferir els seus serveis a uns preus més assequibles. Tots els descomptes van del10 al 20% sobre la tarifa oficial de preus i a la majoria dels casos no només els col·le-giats es poden beneficiar d’aquests descomptes, sinó que tota la família pot gaudir-hi.Aquests hotels posen a disposició dels col·legiats descomptes no només sobre lesseves tarifes i promocions; també en qualsevol dels serveis que ofereixen als hotels.

Són molts, també, els establiments destinats al benestar, salut i bellesa que fan des-comptes pels col·legiats. A aquest grup s’inclouen balnearis i hotels que tenen instal·la-cions especialment destinades a la salut integral. Són establiments on els col·legiatspoden desenvolupar un benestar físic i mental, lluitar contra l’estrès diari, etc., i trobar-se en un ambient càlid i relaxat a través de tractaments i atenció personalitzada. En al-gun d’aquests establiments els descomptes arriben fins el 25%.

Els col·legiats també poden gaudir durant aquest estiu d’una àmplia oferta de viat-ges, hotels i balnearis a uns preus molt assequibles, gràcies als descomptes que s’o-fereixen per a la col·laboració del Col·legi de Fisioterapeutes amb els diferentsestabliments.

Aquesta informació està ampliada i a disposició de tots els Col·legiats a la pàgina ofi-cial del Col·legi: www.fisioterapeutes.com a l'apartat de 'Productes i Serveis' / Oci. Lainformació que apareix a aquest apartat es va actualitzant periòdicament en funció deles empreses que s'hi addereixen a col·laborar amb el Col·legi.

Serv

eis

alco

l·leg

iat

â

Not

icia

ride

Fisi

oter

àpia

17

Podeu trobar tota la informació referent als serveis col·legials ampliada i actualitzada a la web delCol·legi, El Noticiari o adreçant-vos a la Secretaria del Col·legi.

Aquest Congrés vol posar de manifest la necessitat d’estendre l’ús de l’activitat física com a factorde salut i, alhora, promocionar la salut a la societat. Un altre objectiu del Congrés és donar aconèixer les diferents possibilitats d’intervenció del fisioterapeuta en el camp de l’activitat física,facilitar un espai de diàleg entre els professionals que treballen habitualment en diferents àmbits idifondre els treballs de recerca dels fisioterapeutes en el camp de l'activitat física.

El Congrés s’ha estructurat en sis àrees temàtiques: Gent GranDiscapacitatsEsportsActivitat en la InfànciaAdultsPatologies Cròniques

Aquestes àrees es desenvoluparan en tres formats diferents: sessions plenàries amb ponències magistrals, taulesrodones i tallers pràctics. El congrés compta a més amb una sessió multidisciplinar que pretén ser un fòrum per als diferents professionals queintervénen en la planificació de l'activitat física com a eina de salut.

Acreditació de formació continuada del Ministerio de Sanidad i Consumo, en tràmit.Crèdits Universitaris: 1 crèdit E.U.Ciencias de la Salud. Universidad de Zaragoza; 2 crèdits E.U.Ciències de la Salut.Universitat Internacional de Catalunya; 1.5 crèdits E.U.Ciències de la Salut de Manresa (FUB); 1 crèdit E.U.FisioterapiaPontevedra. Universidad de Vigo; E.U.C.S de Vic (crèdits a proposta de l'alumne); E.U.F de la ONCE (crèdits a proposta del'alumne); E.U.C.S Universidad de Almería (crèdits a proposta de l'alumne).

SEU DEL CONGRÉSUAB Campus - Serhs Hotel CampusBellaterra - Cerdanyola del Vallès(Barcelona)

DEPARTAMENT DE SALUT INSTITUT D’ESTUDIS DE LA SALUT

ORGANITZACol·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

C/ Segle XX 78 - 08032 BarcelonaTel. 93.207.50.29 - Fax. 93.207.70.22

email: [email protected]

SECRETARIA TÈCNICACristina Pérez Baeta

Tel.651 120 139email: [email protected]

2006III CONGRÉS NACIONAL DE

FISIOTERÀPIA, SALUT I ACTIVITAT FÍSICA

I 14, 15 i16 de setembre II 2006 I

AMB EL SUPORT DE: AMB EL RECONEIXEMENT D'INTERÈS SANITARI DE

EMPRESES COL·LABORADORES

Dijous, 14 de setembre de 2006. ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA I AREA INFÀNCIA

Divendres, 15 de setembre de 2006. ÀREA DISCAPACITATS I ÀREA ESPORT -9-11,30h

11,30-12h12-13h

13-14h14-16h16-18h

21h

Dissabte, 16 de setembre de 2006. ÀREA GENT GRAN I ÀREA ADULTS9,30-10,30h10,30-11,30h11,30-12h12-13h

13-14h14-16h16-18h

18,15-19,30h19,30-20h

8-9,30h9,30-10,30h10,30-11,30h11,30-12h12-13h

13-14,15h14,15-16,15h16,15-17,45h

17,45-18h18-18,30h18,30-20,30h

Lliurament de documentacóPONÈNCIA MAGISTRAL "Salut i Activitat Física" Dr. Carles Vallbona INAUGURACIÓ DEL CONGRÉS Coffe BreakPONÈNCIA ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA "Factors que determinen l'activitat física en les malalties cròniques" Thierry Troosters. PhDPhysiotherapy. Kathoelike Universiteit Leuven, Bélgica COMUNICACIONS LLIURES ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA DinarPONÈNCIES ÀREA INFÀNCIA “Exercici físic adaptat a les patologies de columna en nens” Lucía Medina, Ricardo de Jodar “Aprenentatge icontrol del moviment, una alternativa d’activitat física per a nens amb disfuncions del moviment” Lourdes Macias COMUNICACIONS LLIURES ÀREA INFÀNCIA Coffe BreakACTIVITATS SIMULTÀNIESTAULA RODONA ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA “Activitat física i malaties cròniques: enfocament diferencial en funció de les patologies” TALLER ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA “Eines per a l’avaluació de l’entrenament en pacients crònics” TALLER ÀREA PATOLOGIA CRÒNICA “Sistemes d’entrenament: disseny i aplicació d’una sessió” TALLER ÀREA ADULTS “Proves de valoració de les capacitats físiques bàsiques més relacionades amb la salut: força, resistència respiratòria iamplitud de moviment (ADM)” Juanjo Garcia Gil TAULA RODONA ÀREA INFÀNCIA “Activitat física adaptada a nens amb transtorns cognitius” Joan Juvany, Eloisa Martínez, Xavier Narbona,Montserrat Costa, Silvia Ros TAULA RODONA ÀREA INFÀNCIA “Activitat física al mitjà aquàtic en nens amb patologia neurològica” TALLER ÀREA INFÀNCIA “Fisioteràpia en el pre i post part” Olga Ruiz Lodríguez

PONÈNCIES ÁREA DISCAPACITATS“Tècnica RED (Rehabilitació Esportiva en Discapacitat). L’esport com a eina de rehabilitació." Xavier Mandico “TO-DE, moviments que curen. Rehabilitació integral a través d’una disciplina oriental” Dr. Pablo Pereda “Rehabilitació eqüestre: hipoteràpia i equitació terapèutica” Teresa Xipell “Tècniques de motricitat esportiva en nens amb ceguesa i deficiència visual” David Huguet “Alta competició i la seva rehabilitació en discapacitat física” Javier Pérez “Psicologia de l’esport en discapacitat (iniciació esportiva, entorn familiar i alta competició” Enric Manzano “Repercussió mediàtica en el discapacitat, el seu entorn familiar i social” Lluís RiolaCoffe BreakPONÈNCIA ÀREA ESPORT Esport salut VS esport d'alt rendiment: abordatge de la lesió d'espatlla Lluis Puig Torregrossa. Fisioterapeuta de l’Hospital de l’ Esperit Sant. Professor col·laborador de al FUB (UAB). President de la Societat Catalano-Balear de FisioteràpiaCOMUNICACIONS LLIURES ÀREA ESPORTDinarACTIVITATS SIMULTÀNIESCOMUNICACIONS LLIURES ÀREA DISCAPACITATSTALLER ÀREA DISCAPACITATS “Activitat física en l’entrenament de boccia en paràlisi cerebral” TALLER ÀREA DISCAPACITATS “Tennis de taula en discapacitat física” TALLER ÀREA DISCAPACITATS “Basquetbol en cadira” TALLER ÀREA DISCAPACITATS “Goalball per a cecs i deficients visuals” TAULA RODONA ÀREA ESPORT Readaptació a l’esforç Francesc Cos. Fisioterapeuta. Recuperador del 1er equip del FCB i seccionsprofessionals. Miquel Àngel Cos. Fisioterapeuta del C.A.R de Sant Cugat (Real Federación Española de Atletismo). Professor de l’EscolaUniversitària Gimbernat. Osteòpata del 1er equip del FCB. Telmo Silva Alonso. Director del Centro Galego de Tecnificacion Deportiva. Preparadorfísic de la Selecció Absoluta Femenina de la Federación Española de baloncesto 99-04. Profesor associat de la Universidad de Vigo delDepartament de Didácticas Especiales. Beatriz Galilea. Psicòloga del CEARE. TALLER ÀREA ESPORT RHB Aqüàtica. Extremitat Inferior. Esther Mur (Fisioterapeuta del Poliesportiu Marítim. Fundació Claror) Anna Yuguero(Llicenciada en CAFÉ. Fisioterapeuta del Poliesportiu Marítim. Fundació Claror) Mariona Navarro (Llicenciada en CAFÉ. Fisioterapeuta delPoliesportiu Marítim. Fundació Claror) Carola Subirach (Fisioterapeuta del Poliesportiu Marítim. Fundació Claror)TALLER ÀREA ESPORT Nueva metodologia en propiocepción Mike Ferrara TALLER ÀREA ESPORT Noves direccions en l’embenat funcional esportiu Toni Bové. Fisioterapeuta del FCB (secció bàsquet) TALLER ÀREA ESPORT Pilates Rocío CárcelesSopar del Congrés

PONÈNCIA ÀREA GENT GRAN "Activitat Física en Gent Gran". Maria GineCOMUNICACIONS LLIURES ÀREA GENT GRAN Coffe BreakPONÈNCIES ÀREA ADULTS “Gestió de l’estrés a través de la fisioteràpia i de l’activitat física” Ferran Trinidad Cascudo. Fisioterapeuta RPGista.Osteópata. Llicenciat INEFC Barcelona. “Menopausa i activitat física” Antoni Morral. Fisioterapeuta. Centre de Fisioteràpia Salut i Esport (SantaPerpètua de Mogoda). Professor EUIFN Blanquerna. (Universitat Ramon Llull). Fundació Universitària del Bages. (Universitat Autònoma deBarcelona).Discussió POSTERSDinarACTIVITATS SIMULTÀNIES TAULA RODONA ÀREA GENT GRAN "La importància de l'activitat Física en Demències" Comissió de Geriatria del Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya TALLER ÀREA GENT GRAN "Readaptació a l'Esforç" Enrique RodríguezTALLER ÀREA GENT GRAN "Activació en Geriatria mitjançant l'Activitat Física" Carles SalvadóTALLER ÀREA GENT GRAN "Tai chi adaptat per a Gent Gran" Juan GarceranTALLER ÀREA ADULTS "Desestressa’t" Ferran Trinidad Cascudo. Fisioterapeuta RPGista. Osteópata. Llicenciat INEFC Barcelona. TALLER ÀREA ADULTS “Disseny d'una sessió de treball per millorar les capacitats físques bàsiques a partir dels paràmetres obtinguts en lavaloració prèvia" Juanjo Garcia Gil. Fisioterapeuta. Llicenciat INEFC Barcelona. Coordinador Tècnic d'Instal·lacions del PIP - Consell Català del'Esport. PONÈNCIA MULTIDISCIPLINAR CLAUSURA DEL CONGRÉS

PROGRAMA

â

ââ l'assessor


IMPOST SOBRE LA RENDA DELES PERSONES FÍSIQUES 2005

No estaran obligats a declarar en tributació individual o conjunta, aquelles persones residents a Espanya, que obtinguinrendes procedents exclusivament de les següents fonts i no sobrepassin els límits indicats a continuació:

NO OBLIGATS A DECLARAR (Art.97 Llei IRPF):

1) Rendiments íntegres de treballNo obstant, el límit serà de 8.000 euros anuals quan:a) Es percebin rendiments íntegres de treball de més d’un pagador. b) Es percebin pensions compensatòries del cònjuge o anualitats per aliments, excep-te les imputables als fills.c) El pagador dels rendiments NO estigui obligat a retenir.

2) Rendiments íntegres del capital mobiliari i guanys patrimonials sotmesos a reten-ció o ingrés a compte, amb el límit conjunt de

3) Rendes immobiliàries imputades per la titularitat de béns procedents d’un únicimmoble, rendiments íntegres de capital mobiliari no subjectes a retenció derivats de‘Letras del Tesoro’ i subvencions per l’adquisició de vivendes de protecció oficial o depreu taxat, amb el límit conjunt de

4) Rendiments íntegres del treball, de capital, o d’activitats professionals i guanyspatrimonials, amb límit conjunt de

No obstant, encara que no se sobrepassin els límits indicats, existirà l’obligació de declarar per aquells que exercei-xen el dret de practicar deduccions per inversió en vivenda, per doble imposició internacional, apliquin reduccions peraportacions a plans de pensions, mutualitats de previsió social o plans de previsió assegurats, realitzen aportacionsa patrimonis protegits de persones amb discapacitat, o tinguin dret a deducció per compte estalvi-empresa. I tindransempre obligació de presentar declaració els qui hagin obtingut rendiments d’activitats econòmiques (professional oempresarial), qualsevol que haguessin estat els seus ingressos.

LÍMITS ANUALS

22.000 euros

1.600 euros

1.000 euros

1.000 euros

OBLIGATORIETAT DE LA SEVA PRESENTACIÓ:Resultaran obligades totes aquelles persones físiques que individualment tinguin: - la titularitat de béns i drets quantificats en una xifra superior a 601.012,10 euros, o bé que - la seva base imposable resultant (béns i drets menys deutes) sigui superior a 108.182,18 euros i en el cas decontribuents amb grau de discapacitat física, psíquica o sensorial igual o superior al 65%, la seva base impo-sable resulti superior a 216.400 euros.(També s’ha de tenir en compte la exempció de la vivenda habitual del contribuent fins un import màxim de150.253,03 euros).

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI

- MÍNIM PERSONAL I FAMILIAR: A l’objecte de gravar la capacitat econòmica del contribuent, entesa aquella comla seva renda disponible, s’estableixen les següents reduccions atenent a les seves circumstàncies personalsi familiars:

REDUCCIONS

Not

icia

ride

Fisi

oter

àpia

19

<

MÍNIM PERSONAL:- Tributació individual 3.400 euros- Tributació conjunta – unitat biparental 6.800 euros- Tributació conjunta – unitat monoparental 5.550 euros

MÍNIM PER DESCENDENTS: requisitsSolter < 25 anys o discapacitat qualsevol que sigui la seva edat; convisqui amb el contribuent i amb rendes anuals < 8.000 euros- Per el primer 1.400 euros- Per el segon 1.500 euros- Per el tercer 2.200 euros- Per el quart i següents 2.300 euros* En cas de defunció 1.400 euros

CONCEPTES IMPORTS ANUALS

ALTRES DEDUCCIONS

Per rendiments de treball

Contribuents amb rendiments superiors a 13.000 euros o ambrendes diferents de les de treball superiors a 6.500 euros

Treballadors discapacitats

Prolongació vida laboral (treballadors < 65 anys)

Mobilitat geogràfica (aturats inscrits a l’oficina de col·locacióque accepten canviar de residència per treballar)

Cura dels fills menors de 3 anys

Per edat (> 65 anys)

Per assistència (>75 anys)

Discapacitat del contribuent (segons grau)

Despeses d’assistència dels discapacitats que acreditinnecessitar ajuda de tercers persones...amb grau 65%

CONCEPTES REDUCCIÓ ANUAL

Segons la quantia del rendiment net del treball– Màxim 3.500 euros

2.400 euros

Segons el grau de discapacitat: des de 2.000euros fins Màxim 6.200 euros

Augment 100% de la reducció per treball

Augment 100% de la reducció per treball

1.200 euros

800 euros

1.000 euros

de 2.000 euros fins 5.000 euros

2.000 euros

â

ââ els personatges


Jeannine Jennequin és una eminència de la Fisioteràpia a França. Els seus anys debagatge a hospitals, centres i universitats del país veí i el seu aprofundiment en laFisioteràpia Respiratòria la converteixen en un referent pels professionals deCatalunya.

“La rehabilitació domiciliàriaestà donant resultat a França”

Jeannine Jennequin

Experta en Rehabilitaciói Fisioteràpia Respiratòria,fisioterapeuta a centres hos-pitalaris del sud de França,professora, autora, JeannineJennequin és, abans de resuna apassionada de la sevafeina, de la Fisioteràpia i ai-xí ho defensa amb vehemèn-cia a cadascun dels fòrums,congressos i jornades a lesque participa: entre ells, laDiada Pneumològica(Congrés de la SocietatCatalana de Pneumologia),celebrada a Granollers en-tre el 31 de març i l'1 d'abril.Aprofitem aquesta oportu-nitat per a xerrar amb ellasobre l'evolució de la pro-fessió.

Al llarg dels seus anysd'experiència, com ha

vist l'evolució de laFisioteràpia Respiratòria?

La FisioteràpiaRespiratòria ha evolucionatmolt en els darrers anys,

però cal dir que encara sónmolt pocs els professionalsque es dediquen a aquestabranca. Això sí, els fisiote-rapeutes especialitzats noes dediquen a un altra co-sa, se centren en la respi-ratòria, des de les sevesdiferents possibilitats: pe-diatria, malalts crònics,traumatologia, etc.

Malgrat l'interèsprofessional que genera,

encara hi ha pocsprofessionals

especialitzats, a què creuque és degut?

Perquè no és un treballcòmode. És pesat, en elsentit que has de fer guàr-dies de cap de setmana ique el treball és molt intensen períodes d'epidèmies.Una altra de les causes ésque el material de treballque s'utilitza és car. Peraquest motiu en el cas deFrança, ha sorgit la necessi-tat que el grup de fisiotera-peutes que treballen enaquest camp, s'agrupin pera oferir un millor servei alsmalalts.

Quin tipus de formaciórealitzen per a dedicar-se

a la FisioteràpiaRespiratòria a França?

Una vegada acabats elsestudis de Fisioteràpia, esprecisa una formació espe-cialitzada, molt més pràc-tica. Per això, existeix unpostgrau, amb una part teò-rica (no necessàriamentpresencial, pot realitzar-sea través d'Internet) i unapràctica, amb diferents mò-

duls: pneumologia, pediatria. El ni-vell del postgrau és alt, pel que joaconsello als fisioterapeutes aca-bats de diplomar que primer veginaltres coses, se centrin, remenintotes les possibilitats i si despréscreuen que el seu futur és la respi-ratòria, llavors sí accedeixin alcurs.

Com és el treball amb el pacientd'aquesta especialitat?

El més important és la primeraavaluació del pacient. És la basede diagnòstic. Però també és vitalque el treball no acabi aquí, sinóque hi hagi una avaluació constantdel pacient, bé en els centres hos-pitalaris com en l'assistència a do-micili. En tot moment, elsprofessionals reben informació del'estat del pacient.

Com s'estructura la feina alsequips de salut dels centres

hospitalaris francesos?

Generalment són grups de 5professionals. Es treballa sotaprescripció mèdica, del pneumò-leg, realitzant proves funcionalsrespiratòries, test d'esforç, analit-zant l'historial clínic. En funció d'a-questes dades, el pneumòlegdecideix la intensitat del tracta-ment, de la rehabilitació, i si hauràde fer-la a un centre hospitalari obé a domicili. En els darrers anyss'està potenciant molt aquest ti-pus d'assistència domiciliària.

L'entrevista de Jeannine (aqui veiem a la foto, amb InmaCastillo, una de les coordina-dores de la comissió deFisioteràpia Respiratoria delCol·legi de Fisioterapeutes deCatalunya) es va produir du-rant la celebració de la 24Diada Pneumològica (Congrésde la Societat Catalana dePneumologia), que va tenir lloca Granollers amb gran èxit departicipació. La Diada va comp-tar amb sessions paral·lelesde metges, infermers i fisiote-rapeutes especialitzats enpneumologia i està organitza-da per la Socap (SocietatCatalana de Pneumologia). Jahan començat els treballs pera la següent cita, que serà aBarcelona amb ‘les noces deplata’ de la Diada.

La diada afronta les

noces de plata

““

â

Not

icia

ri d

e Fi

siot

eràp

ia

21

Expliqui'ns una mica méscom funciona la rehabilitació

a domicili a França, ja que a Catalunya, en aquest

aspecte, encara s'estan posant les bases...

Bé, tampoc és a tota Françaon es produeix aquesta rehabilita-ció a domicili. S'està desenvolu-pant de manera pionera a través

d'un grup de centres hospitalarisdel sud de França. Jo personal-

ment he atès a domicili a 110 pa-cients en els últims cinc anys, 30pacients per mes. L'experiènciaés molt positiva, perquè segonsels resultats d'un estudi d'ava-luació, com a conseqüència de larehabilitació a casa, s'ha aconse-guit una menor hospitalització imenys visites al pneumòleg, pelque, tant econòmicament comper a la qualitat que suposa l'a-tenció al malalt al seu domicili,

val la pena. Aquesta qualitat as-sistencial és possible òbviament

no només gràcies als fisiotera-peutes del programa, sinó a totl'equip sanitari. Aquesta és unade les característiques del fun-cionament de la Fisioteràpia allà,que el pacient, en tot moment, éstractat d'una manera global pelsdiferents professionals que trac-ten la seva malaltia. Hi ha unagran coordinació i un bon segui-ment.

I en l'àmbit privat, com s'estàdesenvolupant la Fisioteràpia

Respiratòria al seu país?

Hi ha poc desenvolupament enel sector privat a nivell individual.Si es dóna la unió de grups deprofessionals amb la mateixa es-pecilidad que monten un centre.

L'èxit dels tractaments és que el pacient és estudiaten tot moment d'una manera multidisciplinar

”

”

La rehabilitación en piscinacomplementa la atención de ap

Ángel Luis López y Gloria HelenaMartínez, fisioterapeutas del Centro deSalud Villalba Estación, de Madrid, lle-van 15 años dirigiendo un programa derehabilitación en piscina en su centrode salud. Las sesiones, que se llevana cabo en la piscina de aprendizaje delPolideportivo Municipal de Villalba, re-únen sobre todo a enfermos con dolorlumbar y lesionados deportivos.También se acercan a las sesiones se-manales personas que quieren recu-perar la funcionalidad articular trasoperaciones de hombros y esguincesde tobillo y rodilla. “Somos una uni-dad de apoyo a la atención primaria delÁrea 6 de Madrid. Los enfermos nosllegan por derivación facultativa. Unprograma de rehabilitación clásico secompone de sesiones de una hora, cin-co días a la semana, durante mediomes” afirma Ángel Luis López. La uni-dad de Villalba utiliza los efectos mecá-nicos y térmicos del agua: “Losejercicios dentro de fluidos permitenmodular el movimiento y hacerlo gra-dual. El enfermo debe ejercer másfuerza para moverse; al mismo tiempo,permite frenar los movimientos rápi-dos obteniéndose un ejercicio gradual.Junto a estas propiedades, la ingravi-dez también permite que se puedanrealizar ejercicios sin sobrecargar lasarticulaciones.

Las prácticas se realizan en unapiscina con fondo en plano inclinadoque va desde los 40 centímetros a unmetro. La profundidad variable, másque un inconveniente, es un beneficio,ya que permite individualizar los ejer-cicios: “Las zonas que más cubren seusan para los pacientes con más do-lor articular; así potencian su muscu-latura sin afectar a las articulaciones.Según va remitiendo el dolor se acer-can al sector de la piscina que menoscubre, donde sus articulaciones tienenque soportar el peso de su cuerpo”.Los fisioterapeutas trabajan con aguaa 31 grados centígrados, lo que les per-mite tratar adecuadamente a los pa-cientes con patología reumática,incluso afectados por fibromialgia.

Diario Médico 28/03/2006

â

ââ recull de premsa


El ejercicio mejorala lesión de lamédula espinal

El entrenamiento físico me-diante una rutina de ejerciciospreestablecida es más eficazque la rehabilitación convencio-nal en la mejora de la movilidaden pacientes con daño parcialen la médula espinal, según unestudio coordinado por BruceDobkin, del Centro deInvestigación Neurológica Reed,perteneciente a la Universidadde California en Los Ángeles(Estados Unidos), que se publi-ca en el último número deNeurology.

El trabajo ha contado con laparticipación de 117 pacientescon daño parcial en la médulaespinal, 58 de los cuales fueronincluidos en un programa deentrenamiento. El resto siguióel tratamiento rehabilitador ha-bitual. Los pacientes fueron di-vididos en tres grupos según elgrado de la lesión. Los clasifi-cados en el grupo de lesionesde gravedad intermedia logra-ron caminar a los seis mesesde la lesión, independientemen-te de la terapia recibida y no seregistraron diferencias signifi-cativas en la velocidad alcanza-da al caminar con cualquiera delas dos estrategias terapéuti-cas puestas en marcha.

Diario Médico 03/03/2006

Lesiones deportivas, lumbalgias, afecciones reumatológicas,traumatológicas, recuperación postoperatoria…Todos estos problemaspueden ser tratados en una piscina con ayuda de fisioterapeutas.

Els metges homeopates també s’oposen al decret de les teràpies naturals

El projecte de regulació de les Teràpies Naturalsque va presentar el Departament de Salut dissabtetampoc agrada als metges homeòpates. La presiden-ta de la secció d’homeòpates del Col·legi de Metges deBarcelona, Assumpta Mestre, va assegurar ahir “queaquest decret és un greuge comparatiu per als metgesperquè eleva al nivell dels facultatius persones queno tenen formació mèdica”.

Mestre va mostrar-se preocupada perquè “aques-tes persones, que no poden fer un diagnòstic als seuspacients però sí tractar-los, no sabran rectificar enels casos en que una patologia estigui mal diagnosti-cada i això pot provocar “seriosos problemes a lespersones malaltes”. Per Mestre, aquest projecte té“accés d’ambició”i “permet l’intrusisme de personesque volen jugar a metges”. És per això que el Col·legiestudia la possibilitat d’impugnar aquest projecte, talcom també van anunciar els facultatius acupuntorsla setmana passada i, fins i tot, va dir Mestre, de “pre-

sentar una denúncia”.De tola manera, no totes les posicions coincideixen.

La secció de naturistes del Col·legi de Metges va valo-rar de manera “positiva” aquest decret perquè per-met la regulació de molts professionals que des defa temps treballen com a pràctics, segons va assegu-rar el seu president Pedro Ródenas. El més impor-tant per a aquest col·lectiu és que quedin bendiferenciades les limitacions que hi haurà entre el quesón sanitaris i els que no. Segons fonts del Col·legid’Infermeria de Barcelona, el projecte “és bo perquèlegalitza un sector

que viu a l’ombra”, va assegurar ahir Núria Rossell,membre del consell de Teràpies Naturals, i “perquèdóna al col·lectiu d’ Iinfermeria la possibilitat de diri-gir els centres de Teràpies Naturals.

H.Capera/ Barcelona. EL PUNT 21/03/2006

â

ââ formació

CURS DE RECUPERACIÓ FUNCIONAL A LÉSPORTISTA

OOrrggaanniittzzaa:: Il·lustre Col·legi Oficial de Fisioterapeutes dela Comunitat ValencianaDDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomats col·legiats DDaatteess:: 29 i 30 de juny de 2006, 1, 6, 7 i 8 de juliol de 2006HHoorraarrii:: dijous de 15.30 a 20.30 h; divendres de 9 a 14 i de15.30 a 20.30 h; dissabte de 9 a 14 h.WWeebb:: www.colfisiocv.com

CURS DÁNATOMIA PALPATÒRIA I DIAGNÒSTIC CLÍNIC EN FISIOTERÀPIA

DDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomatsLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: MadridOOrrggaanniittzzaa:: FisioformaciónDDaatteess:: 23, 24 i 25 de juny i 7, 8 i 9 de Juliol de 2006DDuurraaddaa:: 36 horesMMééss iinnffoorrmmaacciióó:: FisioformaciónTelèfon 93.460.50.46 - Fax 93.460.50.48EE--mmaaiill:: [email protected] WWeebb:: www.colfisiocv.com

CURS DE FISIOESTÈTICA

OOrrggaanniittzzaa:: Il·lustre Col·legi Oficial de Fisioterapeutes dela Comunitat ValencianaDDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomats col·legiats LLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: Seu Col·legial C/ Sant Vicent Màrtir,61, 2on-2a

DDaatteess:: 30 de juny de 2006, 1 i 2 de juliol de 2006HHoorraarrii:: divendres de 16 a 21 h; dissabte de 9 a 14 i de15.30 a 20.30 h; diumenge de 9 a 14 hWWeebb:: www.colfisiocv.com

TRABAJO POSTURAL Y TERAPIA MANUAL

OOrrggaanniittzzaa:: Centre Mèdic TeknonLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: Poliesportiu Llars Mundet deBarcelona. Pg de la Vall d´Hebron 171DDuurraaddaa:: 20 hores teòric-pràctiques DDaatteess:: 8, 9, 15 i 16 de juliol de 2006HHoorraarrii:: dissabtes de 9 a 13 i diumenges de 9 a 12.30horesMés informació: Contacte: Esther R. Villamizar Pérez. Coordinadoraexecutiva. Unitat de Parkinson.Tel.93.393.31.11 / [email protected] www.uparkinson.org

CURS DE FISIOTERÀPIA AQUÀTICA

OOrrggaanniittzzaa:: Il·lustre Col·legi Oficial de Fisioterapeutes dela Comunitat ValencianaDDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomats col·legiats iestudiants de 3er cursLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: Ozone Sports Club. Ctra Valencia-Alicante N-332. Km 88DDaatteess:: 14, 15. 16, 21, 22 i 23 de juliol de 2006

HHoorraarrii:: divendres de 15.30 a 21 hores; dissabtes de 9 a 14 ide 16 a 21 hores; diumenges de 9 a 14 hores PPrreeuu:: Col·legiats i estudiants de 3er 365 euros;precol·legiats 300 eurosMMééss iinnffoorrmmaacciióó:: www.colfisiocv.comNNoottaa IImmppoorrttaanntt:: És molt recomanable l´ús de neoprè perles pràctiques a la piscina.

V CURSOS DE VERANO ́ 06: Abordaje interdisciplinar de la enfermedad

de Parkinson desde una experiencia concreta

OOrrggaanniittzzaa:: Universidad de ZaragozaLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: JacaDDuurraaddaa:: 20 horesDDaatteess:: 24, 25 i 26 de juliol de 2006PPrroocceeddiimmeenntt dd´́eevvaalluuaacciióó:: Test de 20 preguntesMMééss iinnffoorrmmaacciióó:: Edificio Interfacultades, 3ª plantaPedro Cerbuna, 12, 50009 ZaragozaTel. 976 761 047 / Fax 976 762 050EE--mmaaiill: [email protected] WWeebb:: www.unizar.es/cursosdeverano

PPOOSSTTGGRRAAUU EENN PPSSIICCOOMMOOTTRRIICCIITTAATT ((ddee llaa iinnffàànncciiaa aa llaa vveelllleessaa))

OObbjjeeccttiiuu: Capacitar als professionals de la psicomotricitatper poder asumir les demandes laborals i socialsOOrrggaanniittzzaa:: Escuela Internacional de PsicomotricidadIInnssccrriippcciióó:: Per matricular-se enviar a ládreça delÉscola, curriculum vitae, dos fotos mida carnet, importde la reserva de plaçaPPrreeuu:: Per el primer any, la reserva de la plaça 300euros,amb descompte del 15% si la reserva es realitza avans del21 de juliol. Mensualitats de 150euros dóctubre a juliol.Per el segon curs igual amb la pujada de lÍPC més lestases pel DiplomaAAddrreeççaa:: Av.Dr García Tapia, 126. Madrid. Tel. y Fax91.439.46.74MMééss iinnffoorrmmaacciióó:: [email protected] www.psicomotricidad.com

CCUURRSS DDEE MMAASSOOTTEERRÀÀPPIIAA

OOrrggaanniittzzaa:: Il·lustre Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de laComunitat ValencianaDDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomats col·legiatsLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: Hospital General UniversitaridÁlacant. C/Pintor Baeza s/n DDaatteess:: 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de juliol de 2006HHoorraarrii:: divendres de 16 a 21 hores; dissabtes de 9 a14 i de

16 a 21 hores; diumenges de 9 a 14 horesMMééss iinnffoorrmmaacciióó:: www.colfisiocv.com

CCUURRSS DDEE LLIIBBEERRAACCIIÓÓ FFAASSCCIIAALL

DDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes diplomatsLLlloocc ddee rreeaalliittzzaacciióó:: MenorcaOOrrggaanniittzzaa:: Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de les IllesBalearsDDaatteess:: 10, 11, 12 i 13 de juliol de 2006; 19, 20 i 21 de generde 2007; 8, 9 i 10 de juny de 2007HHoorraarrii:: de 9 a 19 hores excepte l´últim dia que serà de 9 a14 horesCol·legi Oficial de Fisioterapeutes de les Illes Balears.C/Enric Alzamora, 6, 9è-1a. Palma de MallorcaTelèfon/Fax: 971.713.018 / [email protected] - www.colfisiobalear.org

CURS DE TÉCNICA PILATES PER EL PEAK PILATES ESPAÑA Y PORTUGAL

DDiirriiggiitt aa:: Fisioterapeutes i Llicenciats en INEFCDDaatteess:: 13, 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de juliol de 2006DDuurraaddaa:: 66 hores teòric-pràctiquesCCeerrttiiffiiccaacciioonnss rreeccoonneegguuddeess iinntteerrnnaacciioonnaallmmeenntt ppeerr PPiillaatteessMMeetthhoodd AAlllliiaanncceePPrreeuu:: 1590 €. Descompte especial pels col·legiats del 20%TTeellèèffoonn dd''iinnffoorrmmaacciióó:: 902 300 808EE--mmaaiill:: [email protected]

I CONGRES IBEROAMERICÀ DE FISIOTERÀPIA I KINESIOLOGIA

Oviedo (Asturias), 23 i 24 de juny de 2006 Auditorio Príncipe Felipe i el Centro Eqüestre "ElAsturcon"Trobareu tota la informació necessària a la pàgina web: Web: www.cofispa.org/congreso

III CONGRÉS NACIONAL DE FISIOTERÀPIA, SALUT I ACTIVITAT FÍSICA

El "III Congrés Nacional de Fisioteràpia, Salut i ActivitatFísica”, organitzat pel Col·legi de Fisioterapeutes deCatalunya, se celebrarà durant els dies 14, 15 i 16 desetembre de 2006 al Campus de Bellaterra (UniversitatAutònoma de Barcelona), coincidint amb els actesprevistos amb motiu del Dia Mundial de la Fisioteràpia.

activitatsã


Aquesta segona edició intenta respondre a les preguntes de per què són com són elteixits i les articulacions i per què serveixen, és a dir, com es comporten quan són sotme-sos a càrregues internes i externes.

A diferència de la mecànica, la biomecànica compta amb la capacitat de reparació delsteixits, de tal forma que en ocasions resulta complicat reconèixer la restauració d’una lesió.

Aquesta obra, primera part d’aquesta nova visió de la traumatologia i la cirurgia ortopè-dica, pretén ésser un document de treball per als estudiosos i clínics de l’aparell locomo-tor i es completarà amb la segona part: “Biomecànica clínica de las patologías del aparatolocomotor”, a la qual s’abordarà la interpretació biomecànica de les patologies i dels seustractaments, conservadors i quirúrgics. Continua constituint un document de treball, unasíntesi pràctica dels coneixements actuals en biomecànica i ergonomia per què l’alumne,principal lector d’aquesta obra, arribi a interpretar la clínica i els tractaments des de la

biomecànica. La meitat o més de les patologies de l’aparell locomotor tenen fonamentsmecànics i la repercussió diària es molt major.

El Col·legi té un acord amb la “LLIIBBRREERRÍÍAA AAXXÓÓNN”, per aplicar descomptes als col·legiatsd’entre el 1100%%, si aquesta adquisició es fà per telèfon, correu, correu electrònic, fax, opersonalment, i el 1155%%, si es realitza la comanda a través de la web dÁxon ( semprei quan s’accedeixi exclusivament a través de lénllaç de la pàgina web del Col·legi deFisioterapeutes de Catalunya), en la compra de llibres de diferents editorials,subscripcions a revistes o qualsevol altre material que es comercialitzi (excepteMasson i Paidotribo).

També podeu realitzar la comanda de llibres de les editorials MMaassssoonn ii PPaaiiddoottrriibboo, através de la secretaria del Col·legi, mitjançant correu electrònic, fax, en persona otelefònicament de manera que tindreu un descompte del 2255 %% per exemplars del’Editorial Masson (Springer) i del 3300%% per exemplars de l ‘Editorial Paidotribo.

US INFORMEM QUE TOTS ELS COL·LEGIATS TENIU DESCOMPTES D’ENTREEL 15 AL 30%, AMB DIFERENTS EDITORIALS, EN LA COMPRA DE LLIBRES.

BIOMECÁNICA CLÍNICA DE LOS TEJIDOS Y LAS ARTICULACIONES DEL APARATO LOCOMOTOR.Miralles Marrero, Rodrigo; Miralles Rull, Iris.

Aquest llibre presenta de forma completa el tractament fisioterapèutic per a la escolio-sis de Gocht-Gessner i la teràpia acompanyada de corsé. L’autor descriu pas a pas tots elsaspectes del tractament amb exemples d’exercicis i senyala les dificultats que es poden pre-sentar a cada fase.

S’inclou, a més, un apartat dedicat al tractament de la escoliosis en nens, i un altre quetracta sobre l’ús del corsé amb exercicis especials per a realitzar amb ell.

TRATAMIENTO DE LA ESCOLIOSIS. FISIOTERAPIA SEGÚN ELPRINCIPIO DE GOCHT-GESSNER. Edeltraud Diefenbach.

â

ââ bibliografia


SECUR, Societat Espanyola de Cures Respiratòries i TecnologiaAplicada, neix com una organització que agrupa professionals sani-taris amb interès comú en les cures respiratòries. La idea de crearaquesta associació per a infermeres, fisioterapeutes, tècnics res-piratoris, enginyers biomèdics, farmacòlegs i metges neix a Madriddesprés del primer Seminari Internacional de Cures Respiratòries a fe-brer de 2005. Després d’aquesta primera reunió diferents professionals internacionals i elConsejo Internacional de Cures Respiratòries per a Espanya i la European Respiratory Care Association (ERCA)juntament amb el Consejo Latino Americano de Curas Respiratorias van aportar finalment la filosofia del'Associació Espanyola de Cures Respiratòries i Tecnologia aplicada. Els nostres objectius són el promourecontactes amb la ERCA i el ICRC i CL i la Fundació Ibero Americana de Ventilació Mecànica No Invasiva

www.cuidadosrespiratorios.com

â

â âweb

Documents

Fisioteràpia · Estic fent volar coloms ja ho sé. ... “escalfar encara més el pati”, per fer servir una expressió po-pular. El que més menys m’agrada dels seus arguments