IES PORT D’ALCÚDIA Nom: Curs 2011-2012 Curs: Departament de Geografia i Història Data:

Exterior

Planta

Alçat

DADES GENERALS

Títol Catedral de Santiago de Compostel·la

Autor Varis: Mestre Bernat, Mestre Mateu...

Cronologia 1075 – 1128 aprox.

Estil Romànic

Localització Santiago de Compostel·la, La Coruña, Espanya

Tipus d’edifici Edifici religiós: Catedral, església de peregrinació

ANÀLISI FORMAL

Tipus de planta Església de peregrinació, de planta de creu llatina de tres naus, capçalera amb girola i absidioles.

Materials Pedra

Sistema constructiu

Sistema voltat: ús de l’arc de mig punt, voltes de canó i voltes d’aresta a les cobertes. Alçat interior dividit en diferents nivells: el primer nivell amb pilars cruciformes, en el segon nivell ens trobam la tribuna, que permet il·luminar la nau central.

Suports Pilars cruciformes.

Cobertes Volta de canó a la nau central. Volta d’aresta a les naus laterals i a la girola. Cimbori a la zona del creuer.

Espai exterior Molt modificat, encara que ens deixa entreveure la monumentalitat primitiva, arquitectura de volums massisos escalonats, amb poques obertures, i presència de dues torres als peus de la Catedral.

ANÀLISI ESTILÍSTIC

A I SIGNIFICA

CIÓ DE L’EDIFICI

Estil (elements de l’estil)

Estil romànic: planta de creu llatina de 3 naus, ús de l’arc de mig punt, volta d’aresta, cimbori cupulat, torres als peus, girola, absis i absidioles, murs potents de reble, tribunes...

Funció Església de peregrinació, en què se custodien les relíquies de Santiago Apòstol, i era el punt i final de la ruta jacobea. A més també podríem veure la funció didàctica, ja que té diverses portalades amb decoració escultòrica que pretenia fer arribar el missatge de Déu als fidels.

Elements simbòlics en la distribució de l’espai...

Plena harmonia constructiva: hi ha una perfecte relació entre les parts i el tot. La Catedral de Santiago de Compostel·la és un exemplar idoni per entendre l’arquitectura romànica, perquè se pot apreciar la monumentalitat constructiva, la perdurabilitat en quant a material, i l’elegància i la sobrietat dels espais. La planta de creu llatina és un element simbòlic que fa referència a la creu de Crist.

DADES GENERALS

Títol Majestat Batlló

Autor Desconegut

Cronologia Mitjan segle XII

Estil Romànic

Localització MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya)

Mides 1,56 x 1,20 metres

ANÀLISI FORMAL I

ESTILÍSTICA

Tècnica Talla de la fusta

Material Fusta de xiprer i castanyer policromada al tremp

Tipologia Crist crucificat de 4 claus, vestit.

Composició i característiques formals

Crist en majestat romànic, caracteritzada per: la simetria compositiva, frontalitat i rigidesa en el tractament del cos, poc interès per l’anatomia (vestit amb túnica llarga cenyida a la cintura i amb mànigues), antinaturalisme (frontalisme, hieratisme, desproporcions anatòmiques –grans mans, ull...-), utilització de convencionalismes (ús de línies paral·leles a la barba o cabells, per representar els plecs del vestit també s’ha utilitzat línies paral·leles, etc), manca d’interès pel volum del cos, esquematisme combinat en el detallisme d’alguns elements (cabells, barba...).

ANÀLISI SIGNIFICATIVA

Elements iconogràfics: què hi ha representat?

Crist crucificat amb actitud serena, representa el triomf sobre la mort. El Crist és un personatge viu, per demostrar la seva victòria sobre la mort. Deu regna després del seu martiri. Actitud majestàtica, legitimitat del poder diví.

Funció Obra de funció religiosa, destinada al culte, amb una finalitat també didàctica.

DADES GENERALS

Títol Pintures de Sant Climent de Taüll

Autor Desconegut

Cronologia 1123 aprox.

Estil Romànic

Localització Actualment al MNAC. Originàriament a l’Església de Sant Climent de Taüll (Vall del Boí, Lleida, Catalunya)

Mides

ANÀLISI FORMAL I

ESTILÍSTICA

Material i tècnica

Pintura mural realitzada amb la tècnica al fresc

Composició i característiques formals

La composició de les pintures estan regides per la perspectiva jeràrquica (els personatge més important des del punt de vista religiós es troba al centre i de majors dimensions). Aquestes pintures exemplifiquen totes les característiques de la pintura romànica: les figures es troben perfilades per uns traços gruixats negres, que donen sensació plana a les figures, amb manca de volum i aspecte de bidimensionalitat. Utilització de colors plans, sense gradació tonal, bàsicament primaris. Pintura molt estàtica, no hi ha moviment, representació simètrica i frontal dels personatges. A més a més, és una pintura antinaturalista, ja que té un caràcter simbòlic i molt expressiu, així com són unes figures on són presents les desproporcions (mans, nas, dits...). No hi ha presència de fons paisatgístic, les figures estan distribuïdes dins unes franges de colors, i separades per elements arquitectònics (la verge i els apòstols). Ús de tots els convencionalismes típics del romànic: rostres de gran esquematització i economia de traços (celles, nas, barba...), plecs de les teles esquemàtics i simètrics a partir de les línies paral·leles, peus en “v”, concepció geomètrica de la figura.

ANÀLISI SIGNIFICATIVA

Elements iconogràfics: què hi ha representat?

Crist representat com a Jutge, emmarcat per una mandorla a on s’inscriuen les lletres alfa i omega (principi i fi de totes les coses), porta a la mà un llibre sagrat i amb l’altre amb actitud de beneir. Al costats apareixen uns serafins i a la part inferior els quatre Tetramorfos (Mateu àngel, Marc lleó, Joan àguila, Lluc bou), i a la zona inferior es troben representats la Verge i apòstols.

Funció Funció didàctica: acostar el missatge de Déu al fidel, majoritàriament analfabet.