12
Butlletí informatiu del Casal de Gent Gran d’ Horta NÚM.41 Abril 2015 FLORS I LLETRES Per la Diada de Sant Jordi La diada de Sant Jordi, "Día de San Jorge", commemora la mort de Jorge de Capadòcia el 23 d'abril de l'any 303. San Jorge és considerat patró de diverses nacions i territoris, entre ells Anglaterra, Geòrgia, Etiòpia, Bulgària i Portugal. A Espanya, a més de ser patró de Catalunya, ho és també d'Aragó. En aquest dia és tradició el regal de roses i llibres entre parelles i persones estimades, convertint-se en una de les jornades populars més celebrades a Catalunya. La idea original va ser de l'escriptor valencià Vicent Clavel Andrés, proposant-la a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Aquest dia també té un caràcter reivindicatiu i es poden veure molts balcons i finestres adornats amb la senyera. El nostre Casal celebrarà aquesta diada amb diferents activitats: Parada solidària de llibres i roses de 10 a 19h (si reserves la teva rosa t’estalviaràs 0’50€, fins el 22 d’abril) 3a Trobada de puntaires el CGG Horta de 10 a 13 h (inscripcions al CGG Horta) VI Concurs de poesia i recital (dins l’acte tindrem l’actuació de la coral l’Harmonia d’Horta i del taller de Danses catalanes del casal. Juanjo

flors i lletres - cgghorta.horta-guinardo.infocgghorta.horta-guinardo.info/sites/horta/files/butlleti_abril_2015... · además del recital que tuvo lugar el pasado día 26 de Marzo,

  • Upload
    lyngoc

  • View
    212

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Butlletí informatiu del Casal de Gent Gran d’ Horta

NÚM.41 Abril 2015

FLORS I LLETRES Per la Diada de Sant Jordi

La diada de Sant Jordi, "Día de San Jorge",

commemora la mort de Jorge de Capadòcia el

23 d'abril de l'any 303. San Jorge és

considerat patró de diverses nacions i

territoris, entre ells Anglaterra, Geòrgia,

Etiòpia, Bulgària i Portugal. A Espanya, a més

de ser patró de Catalunya, ho és també

d'Aragó.

En aquest dia és tradició el regal de roses i

llibres entre parelles i persones estimades,

convertint-se en una de les jornades populars

més celebrades a Catalunya. La idea original

va ser de l'escriptor valencià Vicent Clavel

Andrés, proposant-la a la Cambra Oficial del

Llibre de Barcelona.

Aquest dia també té un caràcter reivindicatiu i

es poden veure molts balcons i finestres

adornats amb la senyera.

El nostre Casal celebrarà aquesta diada amb

diferents activitats:

Parada solidària de llibres i roses de

10 a 19h (si reserves la teva rosa

t’estalviaràs 0’50€, fins el 22 d’abril)

3a Trobada de puntaires el CGG

Horta de 10 a 13 h (inscripcions al CGG

Horta)

VI Concurs de poesia i recital (dins

l’acte tindrem l’actuació de la coral

l’Harmonia d’Horta i del taller de Danses

catalanes del casal.

Juanjo

ACTIVITAT LITERÀRIA

La primavera siempre ha sido una estación propicia para la actividad

literaria, pero este año parece que aún se acentúa más.

El taller de Poesía y Declamación trabaja a marcha forzada preparando,

además del recital que tuvo lugar el pasado día 26 de Marzo, el del

próximo día de Sant Jordi, aquí en el Casal, sin dejar de lado el sketch

teatral de final de curso. Os aseguro que es muy satisfactorio ver a los

poetas trabajar duro…

La Tertulia Poética también va viento en popa, hemos analizado la obra

de José Ángel Buesa y de Juan Ramón Jiménez, hemos tratado sobre el

tema de los Haikus y también hemos analizado algunos poemas de Juan

García Inés, todo ello muy interesante.

Los Monólogos Creativos siguen su marcha imparable y se nota un gran

avance en el aplomo para exponer los temas y la seguridad personal de

los actuantes, en fin… ¡una gozada!.

En el pasado boletín ya se publicaron las bases para el concurso de

poesía que, anualmente, celebra nuestro Casal el día de Sant Jordi.

Esperamos que este año la participación sea muy alta y de gran calidad.

Ya se han empezado a recibir poemas para dicho concurso.

Quiero mencionar, especialmente, la publicación en el presente Boletín

de una página dedicada, exclusivamente, a poesía y que, a partir de

ahora, será habitual en nuestro Boletín.

Para el mes de Abril hay programado un Recital poético el día 9 en el

Centro Cívico Matas i Ramis y el día 23, Sant Jordi, un recital en nuestro

Casal y el fallo, junto con la entrega de premios, del concurso de poesía

de este año, que tendrá lugar en la sala de actos.

Para terminar he seleccionado un magnífico poema de Sofía Nawal, otra

de las poetas que tiene el Casal…

ASI VIVO

Sin patria, sin religión ni bandera

sin partido político ni equipo de futbol.

No tengo un cantante favorito

ni me caso con ideas ajenas.

Voy caminando a mi ritmo

pensando sólo en lo mío.

Estas cosas que digo, son verdad,

pero… ¡no me creáis!

Yo, siempre he mentido. (Sofía Nawal)

El obispo

Si desitgeu participar en aquesta secció cal que deixeu els vostres escrits amb les vostres dades a la

bústia del Casal o al e-mail [email protected]. Els escrits no han de superar més de 35 línies.

EL ORFEBRE DE LA CASITA DE MÚSICA

Un tanto patoso y no muy dado a los quehaceres del baile, me asomo siempre

que puedo a nuestro salón, cuando suena la música, un rictus de envidia debe

reflejar mi cara cuando por el solo hecho de estar mirando, alguien trata de

animarme para entrar a formar parte de este grupo de aficionados que hacen

del baile su afición y de su afición un ejercicio recomendado por los que se

dicen entendidos en la gimnasia de mantenimiento físico y mental. No he

podido sustraerme a la curiosidad y charlar con la persona que dirige esta

actividad en nuestro centro, cuya definición como taller de baile resulta muy

apropiada, ya que está demostrado que activa las endorfinas y regula y

regenera el riego sanguíneo.

JOSE MARIA AGUADO.- Es el promotor que pone en marcha esta cajita de

música seis horas a la semana, repartidas entre lunes y martes, imparte clases

de bailes de salón 1º y 2º, country y bailes en línea. Los que lo hemos visto

trabajando, tenemos que admirar su dedicación escrupulosa y profesional,

moviéndose entre los bailarines, corrigiendo y aconsejando individualmente,

hasta conseguir hacer del baile un ejercicio del gusto por gustarse y de la

estética una condición inexcusable.

Nuestro amigo, es una catarata de anécdotas y experiencias, nació en Tàrrega,

de la que se vino a Barcelona a los dieciocho años, donde según su padre

tendría un mejor futuro, una vez en la ciudad condal, formó parte de varios

grupos musicales, con los que recorrió todas las emisoras y locales con

posibilidades de hacerse escuchar y disfrutar hasta que conoció a Mariona,

que le hizo entender que ella valía más que la música, pero al mismo tiempo

potenció su afición por el baile, lo que hizo que acudieran durante más de

veinte años a distintas escuelas de varias especialidades. Son vecinos de Horta

desde antes de casarse y cuando se inauguró nuestro casal fueron los primeros

en ofrecerse para poner en marcha este taller que hoy hace las delicias de más

de ciento cincuenta de nuestros socios.

Hemos reído con el amigo Aguado cuando nos dice que, en su pueblo, trabajó

en una funeraria, donde las siestas no tenían mejor acomodo que los estuches

del último viaje o cuando una vez llegado a Barcelona se dio cuenta, sin

saberlo, que había formado parte de un enredo de trata de blancas o que lo

único que recuerda como positivo después de cuatro años como interno en un

colegio religioso, cerca de su pueblo, es el aprendizaje musical. Tenemos que

cortar la entrevista con la idea, de que sus experiencias nos darían para varias

entregas, porque no hay duda que sus setenta y tres años han sido muy

vividos y yo diría que muy disfrutados, pero si hay una cosa que aflora entre

mis apuntes es su predisposición en la entrega y servicio a los demás, tenerlo

cerca es valorar el enriquecimiento que representa para este casal, para sus

amigos la excelencia de su persona.

J. Hernández

UNA VELLA OLOR

Sona el despertador. La meva parella, (la moda és dir-ho així ara) avui dir

marit no fa modern. Doncs el que anava dient, ell ja s’ha llevat. Des que es va jubilar és ell qui fa l’esmorzar a casa. Tenim un despertador antic, però

aquest no el podem jubilar diu en Jordi. Aquest rellotge, fa un soroll impertinent, és vell, ja era de són pare. Cada dia se li ha de donar corda, i

tota la nit va fen tic-tac, tic-tac. Si no el llenço lluny és perquè no estic desperta del tot. I perquè hi haurien raons. I per no fer un lleig al meu difunt

sogre, pobret!

No triga gaire en entrar al dormitori la prometedora flaire del primer cafè,

barbotejant quan surt de la cafetera. Aquesta olor em dona forces per apartar els llençols.

Quina aroma!, és vivificant, posa en marxa, anima...inspira! Seduïda per la

promesa d’un bon esmorzar, deixo de fer el ronso. El meu xicot, el mateix que esmorza amb mi des de fa molt temps, no puc precisar ara mateix, ja sé

que exagero però, hi ha cops que penso que ja vàrem néixer casats, ja sé que no es així, perquè ell va néixer a Gràcia, i jo, sóc d’Horta de tota la vida.

Doncs com anava dient, ell és qui s’encarrega de tant important missió. D’aquest cafè en depèn la jornada.

Més tard, en Jordi va a fer esport, no es queda a casa ni per fer bonic. Jo em

quedo per fer allò que ningú vol fer; treure la pols, llistes de plaça, rentar

mitjons. Algun cops tinc la impressió que visc amb un cent peus; que si mitjons de dia que mitjons d’esport... no entenc perquè tanta estesa de

mitjons, serà que treu la pols del cotxe amb tots els què són de cotó? No seria estrany, el cotxe és un dels seus amors... imprescindible com la pilota

de basquet, com el nostre periquito, com el Barça; no sé si hi tinc lloc en aquesta llista.

Des de fa poc temps no m’agrada cuinar, però això no hi fa res, ho faig,

rondinant, però ho faig , hi ha dies que em surt bé. Desprès del dinar no pot faltar el cafè, amb galetes per mi, i per ell amb una cullerada de conyac i una

d’anís. Com que no em falta imaginació, això és el paradís!

Si a la tarda anem a fer una volt, no és estrany que l’olor d’ una cafeteria ens faci caure en temptació i com que és inútil resistir-se...

No sempre, però més d’un cop m’ha costat trobar-me a mitja nit contant ovelles. Tot i així no puc renunciar a aquesta flaire, a aquest plaer indefinit, Hi

ha algú que es pugui resistir al primer cafè del matí?

Montse. R.

A la primavera, celebrem una de les festes més boniques i emblemàtiques de

Catalunya, Sant Jordi i Dia Internacional del Llibre.

Els carrers es desperten alegres, amb aquest toc de color, que li donen les

roses, la varietat de llibres i la gent traginant d'un costat a un altre.

Hi ha qui es reserva aquest dia, per a la compra d'algun llibre que té en

ment, per no faltar a la cita anual. És una festivitat tan arrelada, que el que

més o el que menys, es fa amb el llibre i la rosa.

El Casal de la Gent Gran d'Horta, dedica la "Diada de Sant Jordi", a la

literatura amb el concurs de poesia, danses catalanes, la Coral, trobada de

puntaires i la parada solidària, de llibres i roses.

LA FAM NO FA VACANCES

La diada al Casal, comença a les 10 del matí, amb una parada de llibres i

roses per a la venda, que estarà exposada durant tota la jornada, adherint-

se a la campanya "la fam no fa vacances".

El preu del llibre i la rosa solidaris és de 3,50 €. Les persones que estiguin

interessades a adquirir el llibre i la rosa i el reservin per avançat, només

pagaran 3 €.

Seguint amb l'esperit solidari del Casal, els beneficis obtinguts de la venda de

llibres i roses solidaris, aniran destinats al Banc d'Aliments de Barcelona i a El

Caliu d'Horta.

Bona diada per a tothom!

Magda

SANT JORDI SOLIDARI

Rindiendo homenaje al esfuerzo

--Yaya, ¿me lees un cuento?.

--Pues claro, cariño.

Y la yaya, empieza a leerle a su nieto un cuento, que se vá inventando

mientras mira los dibujos que tiene el libro.

Ha sido una narración fantástica y el nieto se siente feliz escuchando a su

yaya porque él aún no sabe leer.

Con este texto, quiero rendir un homenaje a las personas que en edad

tardía, asisten a las clases de este Casal, para mejorar su lectura y/o

escritura, resolviendo así, la asignatura que tienen pendiente a estas

alturas de sus vidas.

Son esos hombres y mujeres que por la época que les tocó vivir, tuvieron

un escaso acceso a la escolaridad, algunos incluso no llegaron a asistir

jamás a una escuela.

Mercedes J.

EL BOSC MÀGIC

Ara a mitjans de Setembre Per escriure una poesia

d’un estiu molt calorós, es necesita tenir

cercant una millor estada l’ànima plena de coses

vàrem anar d’excursió, que demanen un camí

amb un grup de la Parròquia perquè ens fan mal dins de l’anima

a Sant Martí del Canigó. I necessiten sortir.

Després d’una costellada Però avui en aquesta hora

que no recordo millor, en que tot està adormit

vaig entrar amb la meva amiga i la bellesa que ens volta

dins un bosc enlluernador. Ens fa mal a dins del pit,

voldria traduir en paraules

Era una tarda serena l’emoció d’aquest instant

plena de llum i color, i oferir-te un poema,

un raig de sol es filtrava com un record, aquest cant.

brillant en cada racó.

Un rierol que corria

cantant la seva cançó,

saltava de pedra en pedra

sobre un coixí de verdor.

El bosc era immens i ombrívol

ple d’avets de dos colors,

uns eren de verd botella

i uns altres d’un verd blavós.

De tant en tant entre els arbres

s’obria un espai grandiós

ple de sol que acaronava

catifes d’un verd grogós

ple de branquillons i fulles

daurades per la tardor.

Mirant l’aigua que corria

davant nostre fent remor

tant transparent i tant clara

com el cel ple de claror.

Vas preguntar-me si encara

escrivia versos, Ja no!

vaig respondre mig sorpresa

que em preguntessis això. Isabel Roig

EL TURÓ DE LA PEIRA

He caminado despacio, vuelvo la vista sin ganas de ver, acomodando mi

paso al albur del paisaje, el panorama me invita a descansar, una piedra

más que regular, me ofrece su calva cabeza bañada por un sol de

primavera, impropio de este tiempo, haciéndome entender que la solana

va incluida en el pasaje y en el paisaje mientras mis entendederas

calculan el tamaño y la forma más cómoda de asentar mis reales, una

lagartija deja su escondite para refugiarse en la peña cercana que

aparece semi enterrada no lejos de allí, al poco, aparece nerviosa y

vacilante asomando el morro por el hueco de su aspillera que, enfocada

hacia el horizonte, parece hacerla dudar hacia donde emprender el

camino de la huida, he roto su sueño, he roto su retiro, alterando su

ambiente, quiero imaginar qué piensa y como me ve desde su atalaya; si

está pensando en la forma de escapar o simplemente está decidiendo

esperar a que yo abandone la posición, en ese momento un saltamontes

retozón y saltimbanqui distrae mi atención, dejando entrever sus alas

azulonas en un parpadeo intermitente, haciendo cabriolas imprevisibles,

por un momento, dejo de verlo mimetizándose en el paisaje y vuelto a

mis pensamientos me doy cuenta que, por momentos, he dejado de

prestar atención a mi amiga lagartija y ésta ha desaparecido como por

arte de magia. En el cauce de una pequeña torrentera, una pareja de

gorriones juguetean a ser amigos, danzando al compás de un concierto

lleno de trinos, más allá, una torcaz desaparece entre umbría de los

matorrales llevando en el pico su último trofeo y un ejército de abejas

revolotea de flor en flor hinchando sus torsos con el néctar cosechado.

Me acomodo en la piedra, intentando refugiarme en el libro que llevo

conmigo, pero me resulta imposible, rodeado como estoy de naturaleza,

no puedo sustraerme al encanto de no hacer nada y me dejo llevar por

los olores y los pequeños ruidos de los sobresaltados inquilinos del lugar,

por un momento, estoy fuera del tiempo y del destiempo, olvidando

rutinas y quehaceres y sobre todo, llamándome a mí mismo privilegiado,

por tener la oportunidad de disfrutar y tener para mí solo una montaña

llena de aromas y sensaciones, cuando el sol comienza a asolanar, decido

bajar de mi trono acomodando mis pasos al duro asfalto que rodea este

reino de su majestad, la naturaleza.

Estos días en que el Ebro ha manifestado su fuerza, he recordado a mi

vecina la montaña ahora encorsetada y comprimida, sus torrenteras no

son el Ebro pero la tierra y la grabas arrojadas a través de sus heridas

cubren las aceras que la rodean, algo me dice que también aquí se ha

hecho algo mal, alguien ha olvidado que la naturaleza tiene que respirar y

que es a ella a la que debemos rendir pleitesía, mandarán retirar el cieno

y repintarán las paredes que le sirven de cerco como si de un decorado

se tratara, o lo que es peor, alguien decidirá levantar otra pared más alta

intentando ahogar la montaña en su propio llanto. J. Hernández

CAMINO A LA ESCUELA

Camino a la Escuela, una película-reportaje del francés Pascal Plisson, donde

narra la odisea de siete niños en distintos lugares del planeta para asistir a la escuela, para... su formación, y donde sus padres, sin medios económicos,

ponen toda su ilusión en potenciar la educación de sus hijos, como inversión-trampolín, para que algún día, puedan aspirar a un mundo mejor.

Algo semejante (siempre guardando las distancias..) ocurría en la España de

los años sesenta del siglo pasado, donde la mayoría de niños, “el Camino a la escuela”, venía a ser, un camino si bien no tan tortuoso como lo describen

para estos siete personajes, sí lo suficiente como para entender ciertos comportamientos y sacrificios de los susodichos.

La escolaridad en el Régimen, empezaba a los seis años, y en la mayoría de

pueblos, en unas clases que dejaban mucho que desear, sin apenas servicios, y por descontado sólo de un solo sexo, en muchos de los pueblos. Los

alumnos llevaban su parte de leña o algo similar para poder caldear la estancia, aunque el frio era lo que imperaba, ya que por puertas y ventanas,

se colaba, el gélido viento de invierno.

Los famosos Planes de Desarrollo, impulsados por el ministro Don Laureano López Rodó, abogado del Opus Dei, afín al Régimen, dieron impulso a la

España de aquel entonces y poco a poco, empezaron a hacerse escuelas con clases dignas, todo y que la educación impartida seguía siendo clasista,

dogmática y reaccionaria. Bastan unos datos sacados de una revista de la época para hacerse una idea de la situación en el año 1963.

A la Universidad sólo llegaba el 3% de los estudiantes, de ellos el 5% eran

hijos de obreros especializados (el 33% de la población total) y el 0,5% eran

hijos de obreros sin especialización (el 25% de la población total). Con una

tasa de analfabetismo del 16,3% de la población total.

¿Quién no fue monaguillo en aquellas épocas?. ¿Quién no presumía de

comerse las Ostias y beberse el vino del cura?.

Paralelamente y como no podía ser menos en aquellas fechas, prácticamente

todos los niños de padres más o menos creyentes, eran monaguillos, con todo lo que eso conllevaba, asistir a misa al cura, rezar el rosario, y

acompañar en los entierros, portando candelabros, y contestando al cura las

plegarias, cantadas en latín en honor al difunto, eso sí, solía haber la tradición de primar económicamente, con una pequeña cantidad, al

monaguillo, al cual le hacía ver la vida de colores en aquella España de blanco y negro.

El esfuerzo que hacen los niños del reportaje, desde luego, es mucho mayor

que el que hacíamos los de la España de los cincuenta/sesenta, pero haciendo mirada retrospectiva para estos, también representaba un gran

reto.

La moraleja de todo ello se podría definir: “¡ánimo chicos!... con el esfuerzo y

sacrificio que hacéis por aprender, fijo, en un futuro no muy tardío,

encontraréis la recompensa. Joan Costa

QUARESMA

Tot just fa quatre dies, vam viure unes jornades de xerinola i gatzara, que

van passar volant. Ara com veiem en la entrada del nostre Casal, amb la

representació de la vella quaresma, vivim unes setmanes de dejuni i

abstinència. Per cert heu vist que encara li queden quatre cames? Anys

enrere per aquestes dates, hi havia la costum de que cada divendres, a casa

nostra teníem un dinar especial: cassoleta de bacallà, amb pèsols ou dur i

un suquet per llepar-se els dits. Com canvien els temps ¡ però aquella

menga era boníssima i molts de nosaltres la recordem amb nostàlgia.

Per aquets període com tots sabem, a molts llocs de Catalunya, es

representava des de temps immemorials “La Passió”. En la actualitat, cada

any, segueixen posant en escena aquesta obra espectacular.

Al nostre barri, que sempre ha estat entusiasta del teatre, i del que han

sorgit actors professionals molt coneguts, no hi podia faltar aquesta

representació cabdal de l’escena.

L’any 1943 un grup d’actors aficionats, dels “Lluïsos”, avui Centre Parroquial.

Valents i entusiastes, van començar una etapa molt arriscada per la seva

envergadura. Posar en escena, la “Passió d’Horta”, obtenint una gran

acceptació popular. Al cap de 10 anys seguits, de molt treball i satisfaccions.

Per celebrar dignament aquell esdeveniment, decidiren estrenar uns

magnífics decorats, pintats expressament per tan magnífic espectacle. Era

impressionant veure als nostres amics i veïns, interpretar de manera

extraordinària, uns personatges tan difícils. Moltes persones col·laboraven,

darrere i fora de l’escenari. Jo recordo personalment, amb enyorança

aquell temps. Els que no ho han viscut, no sabran mai, la satisfacció que

sentíem, de ser partícips d’alguna manera, en aquella monumental obra,

tan arrelada en el nostre barri, i que aconseguia tenir tan d’èxit. Els

espectadors venien arreu de la nostra ciutat, i el teatre estava sempre plé de

gom, a gom. Els temps canvien i els promotors d’aquesta gran obra, el

1962, decidiren que era massa anquilosada i posaren fi a les seves

representacions. Van apostar per una reforma estètica i ideològica, més

adient a les noves corrents. Aleshores des de 1964 al 1968, van posar en

escena l’obra, d’en Josep Urdeix “Crist misteri” que seguia la línia de la

“Passió” però amb conceptes diferents. Obtenint també un gran acceptació.

Rosa M.Ducet

Sopa de lletres

PROGRAMACIÓ MENSUAL

EXCURSIONS

Excursió “Museu del tren en miniatura d’Igualada i el Pastoret de la Segarra” Dijous, 16 d’abril

Inscripcions: dilluns i dijous de 17 a 19h. Places limitades. Preu: 37€

Passejada Ruta al Turó de la Rovira Dijous, 30 d’abril

No cal inscripció.

Punt de trobada: 9.45h. Casal de Gent Gran d’Horta

Caminada Histórico cultural a Torre Baró Divendres, 24 d’abril

No cal inscripció.

Punt de trobada: 10h. Plaça de Carmen Laforet, 11 (antigues cotxeres de la Av. Borbó). L5

Maragall i autobús 19 i 45

XERRADES I CONFERÈNCIES

“Com fer ús de la sanitat pública quan anem a Urgències” Dilluns, 13 d’abril a les 16.30 h A càrrec de l’Hospital de la Vall d’Hebrón

“Sàvia de soja i les proteïnes vegetals” Dimarts, 21 d’abril a les 11 h A càrrec de casa Danone

ALTRES

Cinefòrum “Passejant per Horta” Dilluns, 20 d’abril a les 18 h Presentat i dirigit per Joan Termes i Roig

Campionat de Tennis Taula de la Taula de Casals del Districte Horta-Guinardó Dies i hores a confirmar

SANT JORDI

Parada solidària de llibres i roses Dijous, 23 d’abril de 10 a 19 h

3a Trobada de puntaires del CGG Horta Dijous, 23 d’abril de 10 a 13 h Exposició de peces fetes de punta de coixí i lectura de poesies

VI Concurs de poesia del CGG Horta i recital Dijous, 23 d’abril a les 17 h Durant l’acte hi haurà l’actuació de la coral “Harmonia d’Horta” i del taller de “danses catalanes” del CGG Horta